HISTORIA DEL REY DE HUNGRIA

HISTORIA DEL REY DE HUNGRÍA (1).
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés titulado Miscellanea ascetica, fól. 32. Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fól. 1.

En nom de Deu sia etde madona sancta Maria. Comensa aquest libre del rey Dungria he de sa fila la qual fomuler del comte de Proensa.

En Ungriahac un rey qui avia per muler lepus bela dona del mon. El rey per la belesaque avie e per so con here molt honesta e molt bona done amavele mes que res que fos elmon. E avie dequesta dona una file sensplus qui era le pus bele ereatura(creatura) dels mon. E esdevenchse que la reginamori e non romangueren infans sino ledita donzela. El rey per so com amave molt la regina sobre totes coses del mon feune tant gran doll el e tota la sua terra que so fo una gran maravele. E quant hac estat lo rey axi un gran temps losbarons e los comtes pensarense quell dollde la regina serie pasats. E acordarense que li diguesen que preses muler per so quelregna no romeses a gens estrayes per fretura de rey. Lavos los comtes e losbarons anarensen a el e diguerenli - Senyor nossom venguts a vos per gran faeltat queus aportame per so som tenguts queus diguam so que sia vostra honor e honrament de vostron regne. Vos senyor sabets be que no avets areu (hereu) sino aquella file perqueus volem preguar e clamar merce que vos que prengats muler de que romangen ereus daquel regne e pres(després, después) vostra mort no venges anpoder de gens astrayes e nos no romanguesem menys de senyor natural. - Lo rey respos que molt o deirbe e con a bons e a leyals vesals e quelsho greye molt mas no era causa ades en volentatde pendre muler - enperopus vosaltros ho volets e mo conselats si podets atrobar tan bela dona con la regina qui morta es acordarmo e empero dicvosque si tan bela no era que non pendria gens mas pus que tant ho volets vosaltres vesjali la beutat de la regina e axi anats per lo mon sercant si atrobaretstan bela dona ni donzela e si be no ses fila de reyho de comte ans sia fila de quisvula jo la pendre per muler. - E cantlos barons ageren hoyda la volentat del rey acordaren que tramesesen cavalers per diverses terres e que cerquasen si trobarien tan beladona con la regina era. E cant ageren molt sercattornaren al rey e diguerenli que moltes de beles na trobaven tan bela con la regina era.
- Adonchsdix lo rey - lexatsme star que nultemps no aure muler sino era tant bellacom la regina qui morta es. - E axi partirense del reyet anarensen. E cant agran stat un temps ajustarense los comtes e los barons e losburzeses. E cant foren ajustats encara asagaren sispodie mudar de son enteniment lo rey que volgues pendre muler. E achni I qui dix - senyors lo rey nosvol partir de son enteniment que no secorde de pendre muler si no ere tant bele com la reginequi morta es. Ara anem a el que jon son pusbelle. - Dixeren los barons - quala sera aquexa. - Respos aquel - sa fila es molt pusbela que sa mare no fo anch e elrey amela mes que res del mon e si li ho conselatsacordar sia molt volenter. - Lavos digueren los altros qui li conselarie tan granpeccat ni tan cruel fet. - Vos - spos aquel- bon si acordarie e sevendra del peccat ab Deu e la mala fama sera tost passada. - E axi per anach dequelacordarensi tots los altres que lindiguesen. E anarense al rey et preguarenlo que secordas de pendre muler per tall que els no romanguesen apres de sa mort menys de senyor netural. - Barons - so dix lo rey - gaus (jaus, ja us) he ditama volentat. - E respos aquel mal vestia e dix - Senyor quius atrobave tant bele dona hopus bela que la regina no era pendrietsle.
- Hoc - dix lo rey - volentes. - Respos aquel mal vestio e dix - yo senyor lo se e leus mostrare. - E dix lo rey - quala aquexedons. - Dix aquel - madona vostra fila es molt pusbella que sa mare no era. - Sa mare - respos lo rey - con pendria jo ma fila per mulerso que anch mes no fo fet - Responerenlos altres - Senyor pregam vos queu fasats que si de peccat vos en temets quant neuret auts. II. o III. infans podrets vos partir dela et farets penitencie. E romandran areus per tostemps de vos. - Respos lo rey - ara barons jom acordaresobre so e reteusen resposta. - Los comtes e los barons adonchs se partiren del rey ab diablefo aparela que lin meses en cor quenfases ague pusa sa fila per muler. E el ana veure sa fila e vese maravelosamentbella encara molt pus bella que sa mare. E posa tot son cor puximentdel diable que le preses per muler. E no pres altre cort mas el matex ho dix a sa fila e dixli axi - ma fila mos contes e mos barons manmolt pregat que preses muler per so quel regne no romases anpoder de gens estrayes. E jo los aviarespos que tant amave vostra mare que sino atrobarientan belle dona con elle era que nul temps no pendria muler. E anne sercades diverses terres e non an trobada neguna con vostra mare. E puis sonseacordats que vos sots pus belle que vostra mare e anmepregat ques prena per muler e jo elsatorgat que ho fare. E per so ma filahajats aquesta honor que siats regina Dongriacoronada que si altra estraya nich venia. - E la donzele con hay aquestes peraules fo fort despegade en son cor e dix a son pare - Senyor no fo anch mes hoit que pare prenessa fila per muler he precvos que nom perlets aquexe raho que nousdire que vos qui sots mon pare prene que no heen cor ne en volentat que nul temps prenemarit que a Deu he oferta ma vergenitat. - Respos lo pare e dix - ma fila que vos serets ma mulere serets regina Dongria. - Ab tant partis lopare della e feu cridar corts per tota sa terra e en les dites corts se ajustaren comtes e barons e cavalerse burzeses e daltres meneres de gens senscomte. E aqui venglen jutglas (juglares, juglars) de totes parts ab esturmens (instruméns, instrumentos) e de diverses maneres davant la filla del rey de nit e de dia mas Deu sab ella quin cor avia. E axi la cort e la festa era tant gran que nul hom apenes se porie albirar. E el rey feu fer vestedures molt meravelosesde diverses colors de sisnaatons e de draps dor ab pedres precioses e samits daltres colors. E ferenlesliasegar jat se sia so que elafos despagada e que li clamas merce que tan gran peccat no faes mas ni li teme prou que con mes la veya pus anamorat axi con lo diable e males gens lo ensenien en la suaamor el rey feuli fer une corone daur ab pedres precioses molt belle. E cant vench lo vespre que lerdema (lendemà) le devie pendre per muler et les gens feyen aquella festa e foren aqui de totes parts aplegades e les vestaduresforen acabades o totes les altres coses foren complides lo reyvench veer sa filla et aportali la corona dor e dixli axi - ma fila jous esposper muler e vul que vos siats regine Dongriae dema serets ma muler. - E posali la corona dorsobre lo cap. E la donzela que veihe quel fet saproismave gitas en terra devant son pare plorant e pregalo que aquelfet no fes per res. El rey respos et dixli - la mia fila alegratvos que aquest fet no pot romanir per res que vos no siats ma muler. - Senyor - dix la donçela- tanta belle dona ha per lo mon prenetsdequeles qui son pusnobles e melos (millors, mejores) que jo no sone porietsho fer sens peccat - Ma fila - respos lo rey - no ha tant bella dona al mon con vos sots e encara pus bella que vostra mare no fo anch. - Senyor - dix la donzela - e quines belleses he jo mes que ma mare. - Jo vos dich - dix lo rey - semblats vostra mare en totes vestres (o vostres) feysons encare que avets molt pus belles mans que ella no havia. - Dix la donzela - e per les mans sotsenemorat de mi que axim volets pendre per muler. - Respos lo rey - ma fila per totes les belleses qui son en vos ne son jo anamorat especialment per les belles mans perqueus prec ma filla que vos queus alegrets e or dema seretsregina Dongria e major honor no poriets aver. - Ab tant lo rey se parti della et ella romas ab les donzeles en gran pensament. E pregave e nostro Senyor que la guardas dequel peccat que non volgues. E cant vench al vespre que tots foren *caugats feu tancar les portes de la cambra e apella una donzele qui estave ab *ela(ola)cambra e II. daltres e dixlos. - vosaltres me jurarets que farets so que jous dire. - Och (hoc, oc, òc, sí) la senyora - dixerenli. E con liu agren jurat e promes ela los dix - mon pare lo rey ma vol pendra per muler per mals conseles que ha auts e diu que es anamorat de mi e specialment per la belesa de les mans e jo am mes perdre les mans que si perdia ma verginitat ne consentria a tan peccat perqueus prec e dic et us manper lo sagrament que fet avets que vosoltresquem tallets les mans. - E cant elles hoiren aso comensaren a cridar e dixeren - per res del mon nou fariem ans noslexariem hociure. - Sapiats - dix la filla del rey - que si no ho fets jo cridare e fareus cremar a mon pare. - E cant elles hoiren açoagren pahor que no fosen cremades ne *terigaxades. E ligarenli les mans la une sobre laltra e posales ela matexa sobre I. fust e la una li tench lo coltel sobre les mans e laltra ab una mace (maza, maça, massa) ferisobrell coltell. E axi ab gran dolor tancarenlilas mans: E tant tost agren un fere talant axi com ela ho hac ordonat e tonguerenli losmoyons (muñones, munyons, muñóns) e fet aso ela feu metre les mans en I. bell talador dargent e feules cobrir ab una bela tovayola de seda e ela feuse metre en lo lit e ben abrigar e era tanta la dolor que soferieque nul hom no *so porie pensar mas ella sola sabiala veritat qui le sentia. E cant vench en lalbe tota legent se leva ell brogit dels esturmens fo lo mayor del mon e Ia porta de la cambra de la filla del rey donave cavals e palafrens e daltres dons sens mesura. E adonchs lo rey apella II. comtes e dixlos que anasen despertar sa filla car dies era clars. Els dits comtes mantinent anarensen a la porta de la cambra hon la donzela jahiae tocaren a le porta e nul hom nols respos no sols nols hobriren la porta. E tornarensen al rey e dixerenli que negu nols avia respost e que les portes eren tancades. Lavos respos lo rey e dix - ma fila vol que yo levaga despertar. Be sap que fa. - E dit aço anesen la e tocha a la porta. E sa fila mana que li obrisen. E ferenho e ell entra molt alegra e dix a les donzeles - com dorm encara ma fila. - Resposeren elese dixeren - sertes molt ha vellat esta nit e sense (se sen, se siente) fort malaute. - No es ara hora - dix lo rey - de eser malaute con ella pendra vuy lo major honrament que hanc dona preses. Entratshi - dix lo rey - e despertats la senyora. - Dixeren les donzeles no gosarien axi con lur done los ho avia manat. E ell rey qui hoi aso entrasen en la cambra e anasen al lit hon ella jahia fort cuberta. - Ma filla - se dix lo rey - levats susque gran dia es e vestitsvos e aperalatsvos heanem a le esgleya que tota la gent vos espera. - Lavosrespos sa filla e dix – mon senyor clamvos merce que aquest fet no fasats. - Dix lo rey - ma filla no men perletsdequexe raho que no pot romanir per res. - Donchs- dix ella - jous dare ço que perque vos hicsots vengut ne de que sots axi anemorat. - E apella II.es donzeles e feuli dar lo taylador en que eren les sues mans e dixli - Senyor veus aqui les miesmans e veus aci los meus moyons. - E mostrali los brasos el rey qui la vehe esmoyonadehisques reben de la cambra e comensa a cridar com a hom horat aperit de seny. E aqui se aplegaven tots los comtes e los barons e molta gent cant hoyrenal rey tan gran dol fer e demanarenli - que açosenyor perque cridats axi. - E cant ach un petit estat el los dix - vegats senyors que fet la desleyal ma filla que les mans sa toltes. - E mostrales a tuyt. E lavos tota la gent se parti dalie anarensen tots con a gent desbaratada que no esperen los uns els altres salvant los comtes e los barons qui romangueren ab lo rey per aconortarlo. E anch no ves festa tan poch durar ne ab tant gran dolor con aquela fo. Con vench a cap de pesa lo rey aplega son conseyl e dixlos axi - barons quina justicia a afayada ne quina pena deu soferiraquela qui aytal honta ma feta. - Digueren aquels qui li avian conselat que la presesper muler que la faes tirasar e puiscremar els altres deyen que la faes devorar a besties salvaltjes e cascu dona male sentencia sobra ela per fer pler al rey. E achhiI. savi conte que dix al rey - Senyor vostra filla eçicontra vos. Nous serie neguna honor si la feyeshociure mas fetla metra en I. barchae vage per la mar axi con Deus la volra gitare sia sa ventura sis vol muhire nesi vol viure e vos non serets axi tengut a Deu. - El rey e tots los altres tengueren aquest consell per bo el rey mana que encontinent fos mese en I. barcha sens nul govern. En e axi fo mese en mar. E el fora romas fort trist e deespagattostemps de la sua vide e anch pus no achmuler ne cose qui molt li plagues. E con la mesquinade donzela fo dins en la barque es veheen mar fo molt desconortada e no es maravela si soferie gran dolor perho nou pot saber negu sino ella sola qui era sens mans e sens negun consol sino solament la ajuda de Deu. Mas nostro Senyor Jhesu-Christ qui des empere (desampare, desampara) aquels qui en els se fien donali tant bon temps que a pochs de dies vench aribar al port de Masela. E jatsia aço quel dit port agues fort male entrade e estreta tot axi sen entra en lo port con si lo melor mariner del mon leguias e la governas e sus a hora de migge terciaela fo sus al port de Mercela (Masela arriba) devant lesgleya del espital de sent Johan en una gran plaça en que avie marinese molta daltra gent qui veeren la barcha venir e noyveren nula persona sino solament la donzela molt pensosa. E demanarenli don era ne con venia axi sola e ela respos que fembra pecadriu ere mesnoy ach nul hom que le entenes neela els. Un poch estant ela axi en la barque ventures fo de Deu quel conte de Proensa (Provenza, Provence) cavalcava ribe lo port de *Mesele e vaela gent aplegada a la barque demena que era alo de aquela tanta gent e diguerenli que I. fembra era venguda tota sola an I. barque e que no havia mans. Al conteanay e vea meravelosamentblancha e de beles colos faysons mas que era descolorida e no era maravela per lendurar e per lo trebal de la mar que avia sofert. El comte feu sercar si trobarie nul hom qui lentenes e vencun alamay que dix que el lentendria. E el comte dixli que li demanas don era e ella respos que Dungria era. E el li demana con era aqui venguda ne con avia perdudes les mans ella no volch als respondre sino que fenbra pecadriu era canava (que anava) axi con a Deus playe. Lo comte adonchs nach pietat e per ço que no vengues an mans domens qui la hontasenfeula pendre a II. cavalers e aportar en sonpalau. El conte manalsan a sa mare e pregalaper amor de Deu li ages bon solas e quen pensas be. E la contesa sa mare era male dona e sensmisericordia e respos axi - e que la farem nos fenbra que siaesmoyonada. - Madona - dix lo conte - major merce faretsan aquesta que an altre qui fos adreta - E la contesa con veela volentat de son fill la contesa feuna pensa male leig. E cant la donzela ach estat alscuns dies torna I. poch en color e fo la pus bela donzela qui fos al mon. E con lo comte la veetan bela comensasen de enamorar e feu sercar si atrobarie hom neguna dona qui la entenes. E trobaren I.a fenbra de Alamaya que dix que la antendria. Al conte mana a aquela fenbra que la servis con mils pogues e feuho. E la donzela fo fort humill tant avinent que tuyt la amaven e li fayencon mes de ples podien. E al conte plac molt la sua baleae els seus comportamens. E senblava be que vengues de bon loch e venchli al cor que la preses per muler. Lo conteadonchs se aprivada tant ab ella que apreses per mulerlo convenie. E ela lo sen e cant vench I. gran mati sus al alba lo conte feu revestir lo capela a la misa ans que sa mare fos levada nel cavalers fosen venguts tot privadament an la sua capela e la pres muler. E la contesa sa mare qui aço sabe en loch de rabiosa comensa a cridar e dix - veyats lo nic mon fill qui a presa una ladria esmoyonada per muler. - E los cavalers e los comtes elsburguses e les altres gens qui aqui eren ajutadesde Masela con aço hoyren donarensen gran maravela con avia presa fembra perque no sabie don sera cimarment con no ages mans mas negu nol ne gosave reptar. La contesa sen ana adonchsno ho pot pus soferir cant vahe al conte tan amar sa muler e partis de Masela e vasen star I. castel riba mar a I.a jornada luy de Masela qui ha nom *Eros (o Eres). E la contesa novela so es la muler del sabe ja parlar (perlar) aquellenguatge e fo la pus avinent a cavalers e a burgueseshe a richs e a pobres que hanch pogues esser nula dona. E axi tota la gent amavela molt axi con els meteys per la gran humilitat que avie. Sdevenchse que a breu de temps la dona hac del comte I.. bel fil e ja lo conte e tota la gent amavela mes que res. E cant linfant fo ja granet que poch anar tot dia no faya sino cavalcar sobre I.a *cama (parece cana) e corerper lo palau. El infant era ben nodrit e larch e prous que tot so que li donave sa mare per menjar tot ho donave als altres infans e les vestaduresatretal. E al conte playe molt so que veya fer al infant e amaval mes que res del mon e be faya apares que de bon loch venia. Lo conteadonchs moltes vegades con era privat ab la dona li avia demanat el …. que li digues de qui era filla ne quines gens que ela no seria per el menyspreadesi vol fos fila del pus sotil hom del mon. E hanc ella no liu volch dir nule vegade. Sdevencse I. dia quel conte li vench davant et pregala que an totes gises del mon que lin digespus que infant na havia que be lin podia dexelarcon no era hora huy mes de penedir. - Senyor - dix ela - pus que tant ho volets saber mon senyor sots e mon marit e sapiats de cert que jo son filla del rey Dongria. - E contali con era son afer e conson pare la volie pendre per muler e con sefeu talar les mans ella mateixa. Contali tota la istoriasegons que damunt es dit e con lo conte hac hoytaso ach lo major goig del mon e feu vanirlos cavalers els burgueses contalscon sa muler era fila del rey Dongria e feu major festa e la major cort del mon. E cant les gensho agueren hoyt si primerament (la)mavenmolt ara lamaren molt mes e per so con saberen con era de tan bon linatje mas lo comte feu manament que tot hom qui vuolgues sa amor ne sa gracia amas la contesa e honras et faestot so que el manas. E canch vench a cap de gran temps lo comte sa pensa que sabes la veritat de ço que sa muler li avie dit que fos filla del rey Dungria e dixa sa muler - dona si a vos plau jo volria anar veure vostrom pare no pas que jo dupte que vos no siatssa filla axi con mevets mas per so con se que ell vos ama molt e ell major goyg que el pogues aver seria que sabes que vos fosets viva.
- Senyor - dix ela - sapiats per cert que res que vos vulats a mi no sera greu jatsia aço que la vostra partida sia a mi molt dura. - E cant lo comtehac oida la volentat sua feu aparelar nauus (naus) e galeres e be C. cavales tots vestits de tres perelsde vestedures ab bels cavals e palafrens e ab armes totes noves ell sa aparella. E cant se dech recolir elfeu aplegar los burgueses de Masela e ab tot son consel el palau davant sa muler e dixlosaxi - barons vosaltres sots los homens que jo mes am e en qui mes me fiy e per losagrament que fet avets e per lomenagge que mavetsfet vos dich eus man que vosaltres amets la miadona contesa qui es aci e la honrets e la obeyscatsde tot so que ela volra encaraus dicheus man que negun manament altre de veguer nede balle no sie hobeyt si no so que elamanera. - Adonchs lo consel de Masela respos et dixeren - nos manarem fer tot so que ela dira. - Ab tant lo comte pres comiat de sa muler e de ses gens e recolirense en les naus e feren vela e anarensen en Hongria be armats e areats. E cant foren arribats en Ungria demanaren en qual loch ere lo rey e tremes la III.es cavalerse dixlos que li diguesen quel comte de Proensa era aribat el port qui era vengut parlar ab els e siu volie quel aseguras de pendra terra el e tota sa compaya.
Als cavalersferen lo manament del comte e anaren devant lo rey Dungria e dixerenli so quel comte los avie dit. El rey respos qui molt li playe qui preses terra e que vengues sau (salvo) e sagur (segur, seguro). Lavors los cavalerstornaren al comte e dixerenlin quel rey playe molt que preses e que anas a el sau e sagur. Adonchs lo comte et tota sa gent axiren (exiren, eixiren, eixí, eixir; exit, salida) en terra e feu armar los cavalers e los cavalsvestir de les pus beles vestadures abtrompes e ab nafils (añafil, trompeta) e ab molts altres esturmens e anaren deves lo rey el rey con sabe quel conte venie axi honradament entraren anla ciutat. E cant lo comte e totes ses gens foren aplegades anla ciutat lo comte ana veer lo rey el rey feulisenblant aculil be. - Senyor - dix lo conte - jo volrieparlar ab vos I. poch per privat - An bonaora - dix lo rey – e entrarensen en la cambra abdos ell comte dix al rey - Senyor jo son vengut de longues terres per vos veure e per parlar ab vos. E vul quem donets III. dons lo primer que nous irescat de çoque jous demanare neus dire laltre quem digats veritat de ço que jous demanare lo terce que sius desplaya so que jousdire que no fasats mal a mi ni a ma conpaya masquens ans lexets tornar saus e sagursan nostra terra. - Ell rey respos que li playe molt e aso li promes an sa fe. Dix lo conte - jo senyor vos deman si agues aue fill ne filla. - Lo rey qui aso oy estech I.a *pessa que no respos e venguerenli tots los uls an ayga. Lavos dix lo rey *au conte - promes vos he queus dire veritat e nom cuydave que com demanarets. Sapiats que jo agui I.a filla la pus bela dona del mon e per mals consels volia la pendre per muler ella feusa talar les mans axi con a bona christiana que era - e contali tota la estoriadel fet axi con desus avets hoyt - perque jo depuys no fuy alegre ne sere nul temps con a tan gran tort la fiuociure. - Dix lo comte al rey - Senyor aquexa dona que vos deyts que es vostra filla e vos la faes ociure es ma muler. - Axo - dix lo rey - nos pot fer an neguna manera. - Sapiats senyor que veritat es - e contali con era aribade a Masela e tot lo fet axi con era stat - e asapiats senyor que jo neI. bel fil e ya fos so que jo lancreguesque fos vostra filla con ella me hac comtat ab sa volentat jo son vengut aci. - Lo rey qui hoy que sa filla era viva e que avia tan honrat marit hac lo major goig del mon e ana bresar e a basarlo comte de gran goig que hac no podia perlar mas que plorave e besave lo comte. Puys a cap de gran pesa isqueren de la cambra el rey tenie lo comte per la ma que nol se volie luyarde si e tantost feu cridar general cort e feu manament que tuytlobeysen lo comte qui era son genre e son fill perque volia que el fos rey mentre que fos an sa terra. E cant la cort fo aplegade lo rey los dix axi - barons veus acilo comte de Proensa. - E contals con avia presa sa filla per muler e tot lo fet con fo. Adonch los comtes els barons Dongria foren molt alegres e faeren tota honor que fer pogueren al conte el rey nol apellavasino fill e ab ell menjaven an I.a talla e abdos jahien en I.a cambra e nos partien de nit ne die abdos. E cant vench quel comte hac stat alsguns dies el dix al rey que san volria tornar an sa terra al rey respos e dix - sapiats fill que nos pot fer que tantost vos pertiscast de mi. - E con - so dix lo conte - que fare tant aci vostra filla sen meravela. - Dix lo rey - trametamhi I. misatgea me filla vostra muler e a vostres gens e fetlosasaber que vos sots aci sa et alegre a la merce de Deu. - Con lo conte vae la volentat del rey feu fer I.a letra a sa muler e als burzeses de Masela e feulos asaber que sa muler era filla del rey Dongria e que lo rey loavia rabutab gran honor e que nol lexave partir ancara de aci mas an breu lo vourien si a Deu plau sa e alegre e quels pregaveels manava que amasen e honrasen sa muler e que manasen fer tot aço que ella manas ne volges. - E axi per I. coreu el trames stes letres al consel de Masela. E cant lo coreu ach meses les letres an la bustia e venchsen a Masela per mar mas quant foren al port de Masela e agren vent contrari e no pogueren antrar al port per forsa venchlos a pendre terra al castell on la mare del conte era ell coreu dixli con lo rey Dongria lo amave el onrave e que la contesa muler de son fill era filla del rey Dongria. E cant la vela contesa hoy stesperaules fou fort hirade e despagade e pensas con porie anblar les letres al coreu e dixli axi - mon amich vos sots trebalat de la mar posats vos vuy tot dia e dema entrar vos nets a Macela. - Madona - respos lo coreu - jo he manament del comte que nom atur en negun loch tro cia a Masela. - Sapiats - dix ell - que pus tan bones noves maportats vuy de mi nous partirets. - Axi feulo aturar e donali tant a boure en tal gisa que a la nit fo anbriach (embriagado) tant fort que no sabie on serae adormisse e cant fo adormit feuli anblar la bustia en que eren les letres e tantost va cremar aqueles qui anaven a la muler del comte e al consell de Masela e feu I.a falsa letra qui dix axi - De nos an P. per la gracia de Deu comte de Proensa als faels seus salut et gracia. Femvos asaber que nos som fort despagats e hirats con I.a fembra astraya avem presa per muler. E axins ha anganats quens donave ha entendre que ela filla del rey Dongria he nos avem sercada la terra e avem trobat que es vill fembra e que per ladronicili foren talades les mans e fo exelada de la terra Dongria perqueus deyem eus manam en pena de cors he daver que vistes stes letres sens altre alongament prenets ella e son fill e fetlos tirasar per tota la villa de Macelae puis cremar per ço con nos a axi anganatsque no volem que de tan vill fembra romange areuan Proensa. E fetsho an tal gisa que con nos deurem entrar a Masela que noy atrobem ella ne son fill mas que ajats complit lo nostro manament. E femvos asaber que si con nos vendrem no avets fet ço queus manam que nos farem de vosaltres e de vostros fills senblant justicia cique laver no storcia lo cors.- E cant la vella de contesa ach fetes aquestes falses letres mesles an la bustia e tornala al cap del lit del coreu. E el coreu se desperta gran mati e anasen a Masela. E cant fou prop de Masela se guarlande de flos e entra cantant per Masela. E anasen primerament a la contesa e saludale de part del comte e contali tot lo fet axi con era stat e quel rey son pare no llexave partir dell tantost mas que an breu vendrie ab gran honor. Puys lo coreupartis de la dona ab gran goyg e anasen al consell de Masela. E axi per la carrera les gens li demanaven del comte ell responiels que be estave e molt los saludave e que la contesa era filla del rey Dongria. E cant vench que fo al palau del consell de Macella ell atroba aqui los conselese saludals de part del comte e donals les letres que cuydave quell comte tremeses e dixlos de paraula la honor del rey Dongriaque faye al comte per honor de sa filla la contesa e que nol lexave partir ancara mas que tost sen vendria e quels deyeels manave que amasen e honrasen la contesa axi con an les letres sa contenia e que faesen tot so que ella manas. E cant los conseles ageren rebuda la letra dell comte faeren fer crida que tuyt venguesen al palau dell consellhoir noveles et manament dell. E cant tots foren aplegats los conseles obriren les letres e demanarenles a I. scrivaque les legis. Cant lescriva volch legirles letres e vee quel comte faye aytal manament contra la contesa dupta e no volch legir les letres davant tuytmas apella los conseles a I. depart e legils les letres. E cant los conseles hoyren quel comte manava axi destretament del comte e son fill degesensteresar e puys cremar sino quel farie aytaldeles e de lurs mulers els foren sporditse no saberen quin consel sapresesen. E apelaren lo coreu e demanarenli a I.a part la veritat e dixerenli - tu dius de peraula de part del comte que amem e honrem la contesa e vet les letres qui dien lo contrari. - Jo nom se - dix lo coreu - ques dien les letres mas jous dich veritat que ella es filla del rey Dongria e si vosaltres no la amats e no la presats sapiats quel comte ne sera fort despaguat. - Als conseles ageren acort ab los burgeses de Masela que farien de la contesa nede son fill e los uns els altres deyen - mes val que muyre ella e son fill pus lo comte ho manava que si els ne lurs fils nelurs mulers neren destrets nedestrouits per tostemps. - Els altres deyen- con auciurem nos ela ne son fill per letres que lo coreu digua locontrari. - E axi staven anbargats que nos sabien ques fesen. Et achhi I. savi que dix - Senyor lo fet aquest es molt perilos es fets so que les letres dien per aventura lo conte nou aura manat e senblle que les letres sien stades falsades per aucunamanera sogons lo contrari que diu lo coreu e si aso es ver erariem (errariem) fortment si fayemso que la le e si no ho fets e el ho a manat tots ne sou en gran peril. Hon jo conselarie barons la contesa es bona dona e con que vage dell fet saben be quel comte amave mole ella e son fill e que nos los hociam a tan male mort no senble ques dege fer mas prenets la dona e linfant e metetslos an I.a barque axi con fo atrobada en la mar e nostro Senyor fasen so que li placie car per aventure lo comte es axi irat contra ella e seriali pasada la felonia con serie aci pus que no la atrobas e vosaltres trobariets ab ell merce. - Aquest consell playe a tuyt. E anaren a la contesa e aportarenli les letres quel comte los avietrameses e dixerenli - madona ab gran dolor e ab gran despagament que avem nos tots quans som an la terra som venguts aci a vos per dirvos e a nos venus quines letres nos trameseslo comte. - E feerenli legirles letres devant ella qui les hoii caech espordidaan terra. E a cap de gran pessa con fo tornade ansa color dix - Senyor con porien esser veres stes letres que al castel de sa mare la hon aribalo coreu les li anblaren e les li fausaren exiprechvos que no anantets contra mi antro quelcomte sie vengut ho que jo li agetremeses letres ho alcun misatje.- Sapiats madona - dixeren ells - que nos ho fariem volentes mas lo manament es axi perilos que no ho gosariem alongarmas fervos em tanta de gracia que nousauciurem exi con el ho mana masmetremvos a I.a barque an mar ab vostronfill axi con vos troba hom e anats a vostra ventura. - Cant la dona ach oides stes noves si fo dolente e despegade no fo maravela e feu lo major dol del mon. E els apelaren I.a barque e meserenhi la dona e son fill e puys meserenlos an mar. E la dona axi del port de Masela e ana rodant per la mar axi alcuns dies axi con a Deu plague. E anant axi per la mar amunt e aval vench aribar a I. monestir de dones qui era riba la mar. E pescados qui axiende pescar per ops del monestir e veren la barquavenir sens nul govern e anarenla pendre e veeren dins la dona e linfant e veeren que no havie mans e demanaranli quina fembraera ne con era aqui venguda. E ella dix que fembra peccadoraera. E amanarenla a labadesa del monestir e cant la abadesa la vae tan belle e sol fill tan bell infant maravelarensen molt e demanaren de sescondecions. E ela respos que fembra era peccadora erae no volch dir als e la abadesa achne pietat dela e de son fill e dixli si volia romanir ab eles que sirvis Deu an aquel monestir e ela respos que hoc volentera. E vestirenla de draps religiosos e fo pus humil e pus avinent de so que podia que totes les amavan e la servien axi con a elesmatexes. Can hac stat I. poch de temps les monges conselaren a la badesa que la fes porterae feuho e fo axi avinent e de bona resposta a totes persones que tots sen tenien per pagats. E son fill nodries an lo monestir an las dones monges e la dona era axi de gran abstinencia stava an oracio cascun dia anla esgleya davant laltar de nostra dona Sancta Mariaantro que totes les mises eren dites per ço con no sabia legir (raro en una hija de rey) ne cantar ab les altres monges. E cant ach stat aci be V. anys sdevencse I. dia que stava a la missadavant laltar an oracio al prevere volch aministrar e metre del vi e de la aygua an lo calzer e noy ach scola(escolanet, escolà, monaco : monaguillo) ni negu qui li donas les canadeles e ella con aço vee ach gran volentat que li donas les canadeles mas no podia. E mantinent ela vee davant laltar penjair dues mans les pus beles que hanch fosen vistes e pensas que Deus e nostra dona Sancta Maria li volien fer gracia e be ab gran devocio e reverencia acostas al altar stes los moyons ves aqueles mans e sempre les mans se preseren als seus moyons aytantbe o mils (millor, milló, mejor) que hanc no les avie audes levat I. filet fort suptill quey parie la on les savia (avia, havia, había) fetes talar. E pres les canadeles e servi devotament al prevere ell preverequi la cone e lavia vista moltes vegades sens mansviu que ella avia cobrades les mans no sabie con ne con no ne el nou avia vist meravelasen molt. E con ach dita la missa apella la abadesa e dixli que aquela dona avie cobrades les mans. E la abadesa apella la dona e feuli mostrar les mans e dixli con les avie cobrades. E ella contali tot. E con aço ach hoyt la badesa feula antrar an la missae cantaren totes les monges te Deum laudamus per lo gran miracle qui era scdevenchse (1: sdevengut) a quela dona. E la abadesa e les monges foren fort alegres de la gran gracia que Deus havia feta agerenla en gran reverencia e feyenli tota honor que podien ela lavos fopus umill e pus avinent e servia a totes axi con podie (pudie) e la abadesa per la gran gracia que avie deleslexala esser portera e stech an lorde. Ara lexemstar la dona qui es an lorde e anem al comte qui es ablo rey Dongria. Cant lo comte ach statab lo rey el rey lac menat per tot son regne partis del rey e el rey donali grans dons axi con anels dor e pedres precioses e perles e draps daur e moltes daltres joyes que aportas a samuler e a el dona e palafrens estos e falconshe or et argent e altres riqueses e dons e segilo ab contes e ab barons e ab gran cavaleria tro susa la riba de la mar. EIl comte pres comiat del rey e de la sua gent e reculis ab tota sa compaya an les naus e ab gran goig vengueren a Masela e cant foren al port de Masela lo comte feu tocar trompes e tabals e nafils e altres sturmens e ab gran goig entraren al port. E ans que elavalas (avallas, devallar, bajar) de les naus los burgueses de Masela con mils podien axienli a carera e pugaren an la nau hon era lo comte. E cant los ach saludat tantost los demana con estave la sua dona la contesa elscalaren tots que noy ach negu qui resposes. Dix lo comte - con no responetses morta ho viva. - Senyor - dixeren los conseles - e no sabets vos quines letres nos tremeses. - E quines - so dix lo comte. - Ades les vourets - dixerenels et mostrarenlesli. El conte con ach vistes et legides les letres fo lo pus irat hom del mon e dixlos - avets vosaltres fet so que les letres dien. - E els dixeren - Senyor no que ans nos som aventurats destar a vostra merce que no la volgem ociure ella ne son filmas mesemlos a I.a barque axi con la dona fo atrobada dins an la mar a la ventura de Deu. - Lo comte adonchs feu apelar lo coreu e dixli - aportest tu aquestes letres. - Hoc senyor - dix ell. - E giresttean negun loch. - Hoc senyor - dix lo coreu - al castell de madona la contesa mare vostra que mal temps nos hi gita. - Aylas - dixlo conte - la desleyall ma mare a fetaaquesta falcia e ma tolta la res que jomes amave al mon mas jo fare della so que ella aviaordonat de ma muler. - Ell comte volch anar la hon era sa mare e que la fes tirasar e cremar e sos cavalers e ses gens preguarenlo que nou faesque gran peccat seria que fill ocies mare e male fama quil ne ensegiria e per açonon trobarie abans sa muler ne son fill. E axi stechsen e feu devalar tota la gent an terrae dix que el ja may noy devalariatro que sabes noveles de sa muler si era morta ho viva. E apres ab I.a nau armada et ab dues galeres partis de Masela sercant tots los ports e les ciutats e les viles e an cascun loch faye devalar cavalers e demanar e sercarsi avian vista I.a fembra esmoyonada ab I. infant petit. E axi rodejant e sercant la mar VII anys que non atroba negunes noveles. E con vench a cap de VII anys sdevench endret lo monestir honera sa muler. E aqui la nau stech an albaina que no avia vent nes podie moure. Lavos dix lo comte - pus que no avem vent anats aquell monestir e pregatslosqueus donen pa he vi e fruyta. - E devalarendos cavalers de la nau e anarensen al monestir. E cant foren a la porta de la clausta trobaren la dona qui era portera e cant lageren saludade dixerenli - madona I.a nau aen mar hon ha I. comte quins ha tremesesaci et pregueus que li venats pa et vi e fruyta per refrescament - E don es aquex comte - dix la portera. Dixeren els - de Proensa era conte. - Con la dona hoy açotot lo cort (lo cor, el corazón) li comensa a saltar e dix al cavales - ara sius plau vos sperats I. poch e jo antrare a madona la badesa e ferlaushe venir a la porta. - E la feu vanir als dits cavalersla abadesa. E els dixerenli quel comte de Proensa la pregava que li venes refrescament. E la abadesa respos que no len vendria mas que lin daria volentes de so que agesen e donals pa he vi efruyta els cavales preseren comiat de la abadesa e de la portera e tornarensen an la nau. E mentre que sen anaven dix la I. al altre - sancta Maria beneytae que senbla aquela portera madona la contesa sertescuytme que ella sia. - Dix laltre - conho podets vos dir que la contesa no havia mans e aquesta ha les pus beles mans que hanc vees a neguna dona del mon. Sertes si les mans no fosen jomcuydare que ella fos. - E con foren a la nau digerenal comte en esta manera - Senyor la badesa vos saluda molt e trametvos aquestes coses e no ma volgut pendre diners. E sapiats quey ha I.e portera la pus bella dona del mon e senbla madona la contesa axi fort que no diretssino que ella es si no fosen les mans que aquesta ha fort beles. - Lavos dix lo comte - semblela xi fort - Sapiats senyor que si no li veyets les mans vos derietsde tot an tot que ella es. - Adonchs dix lo conte - hirela vaer per amor de la contesa. - E devalade la nau e ansen al monestir. E la abadesa con hoydir quel comte venie hisqueli ab gran compaye de dones a carrera al comte. E cant el vejela dona portera el cor li deya que era sa mulere cant veya les mans descreyen. E mentraquell comte la guardave que non podie partir lul lofill de la portera vench e sol no ach cura de la portera ne de les autres monges axi con solia ans abrasa lo comte el streye e sacosta a ell axi que les dones sen meravelaren e cridarenlo e nos volia partir del comte. Lo comte adonchs sa acige antre la badesae la portera mas avie cura sino de guardar la portera. E cant la ach molt guardade dixli la portera - Senyor con me guardatsaxi e no parlats ab madona la badesa e ab aqueles altres dones. - Madona - dix lo comte - no mo tingats an mal que per sous guart con vos me senblats I.a dona que jo havie per muler per la qual jo vaig axi axerate amavela mes que res que fos al mon sino que no avie mans. E sapiats que de tot an tot me dona vigares que vos siats. - E esvosho vigares que le senblejo axi con vos deyts. - Hoc - dix ell - madona. - Sapiats donchs senyor que an res noy arats ney anatsenganat que son aquella. - Cant lo comte hoy dir que aquella era la contesa anala abrasar an les mans he en la cara e ela atrestal al comte. E la abadesa qui açovee esquivas fort e senblantment les altres dones e dix la abadesa al comte que gran mal anseyament fayeet vilania que faya aytals vilanies et aytals coses. - Ell comte no sen lexave per tot aço que ell no la tengues abrasade e be streta e la besave e la dona trestal. E lavos dix a la badesa - ay dona e nos per tal dona vos teniem. Con podets soferir madona. Nous maravelets que ans fo mia que vostra. Sapiats madona que ella es ma muler e son anat per la mar VII anys que no devale an terra tro ara. - Lavos dix lo comte a la badesa e al convent con la aviapresa per muler e puys con la avieperdude e con la avia sercade e tota la istoria del fet segons que damunt avets hoyt. An apres prega a la abadesa e a les monges que nols fos greu que pus que tant na avie trebalat e la avie atrobade volialasenmanar en Proensa e la abadesa respos que pus que sa muler era jatsia aço quels fos molt greu que si la dona ho volia que la sen menas. Lavos la dona respos que ver era que el era son marit e sonsenyor e ab ell sen volia anar. Lavos lo comte dona al monestir tot cant aver portave que no sen portasino solament so que avie mester per viandetro a Masela e pres sa muler e son fill et prengueren comiat de la abadesa e del convent e vengerensen ab gran goig e narensen a Masela. E cant los cavales e los burgeses hoiren quel comte e la dona he sonfill venien et que ella avie cobrades les mans ab gran goig e ab gran festa exirenli a carrera e reberenlo molt alegrament. Et axi lo comte ab gran trebal cobra sa muler e son fill e la dona ab grans tribulacions a son marit. E visqueren puys ansems (ensemps, junto con) ab gran benenansa aytant con a Deu plagee ageren fills he files maridades de lequals files fo I.a muler del rey Darago(Violante de Hungría, Yolant ?) e laltre del rey de France e laltre de rey de Castella et laltredel rey Danglaterra e daqueles isque lo linatge Darago els altres. E puis apres daquesta vida anarensen an la gloria celestial a la qual nos aport nostroSenyor per la sua merce Amen.

Finito libro sit laus gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.

SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERUSALÉN POR EL EMPERADOR VESPASIANO.

SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERUSALÉN POR EL EMPERADOR VESPASIANO. (1).
(1 ) Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fol. 36.
Apres XL anys que Deu fo levat en creu en Jherusalem Vespesialemperador qui fo fill de Just Sesar emperador de Roma e de la maior part de tota Lombardia e tenia en destret Jherusalem Roma era cap de tot paganisma e lemperador creyae adorave les idoles e feya adorar per tot son emperie ell era be guarnit de la riquesa dequest mon e ell ama bona cavaleria sobre tots los altres barons del mon e avia un fill sert e savi qui havia nom Titus e ell stave en aquest delit (deleite) en aquesta abundancia del segla e no pensave dals sino delitarson cos. Deus reguarde la sua gran error car pres per els pasio e mort. En aquell temps era mantenguda e continnade dels continnamens dels idoles e dels dimonis e la perdicio del poble. E trames Deus una malaltia qui havia nom cranchen la cara de Vespesia lemperador que tot lo nas e les galtes li menjaven tro a les dens e caygerenli les maxeles e la barba tot en axi com hom la lihagues palade tota que anc noy romas pels. Lemperador fou dolent de sa malaltia e tots losseus barons stegeren ne fort meravelats e feren venir metges tots los milos que hom poctrobar e com aquels metges com mes obraven en ell lavosell pigorave mes si que tots los metjes lodesenpararen e digueren que res no li podien valer masque lo cranch li havia donat li menya totes les galtes e al nas e ac per tot lo cors lebrosia qui tot lespeseiave e era ten mal adobat que nos podie tenir als peus ans li covenia ajaure de nit e de dia en aquel temps que Deus vench e anave ab sosdexebles I daquells lo cual avia nom Climent fou vengut en Roma e aquell per la malesa dels pagans e per la duresa del emperador no gosave preycar scondidament e amegadee un senescal del enperador qui sepelave Gays en lo qual lemperador se fiave sobre tots los altres barons seus veent preycar Sent Climent e les gents menudes scoltavenlo molt volentes. E quant parti de qui venchdenant lemperador e guardalo e viulomalament adobat e comensa a plorar greument e lemperador dixli - belamich no plos car los deus mandonade aquesta stremetat els lem tolrancant los plaura e pregemlos ne fort que sim garexen iols bastire un temple lo pus bel que hanc bastit fos. - Senior- so dix Gays lo senescal - no creu que agennegun poder mas al temps de Just Sesar vostre pare hoypreycar e dir que en Jherusalem avia un sant profeta qui avia nom Jhesu-Christ e feya grans miracles que ell mundave loslebrosos que eren ferits daquela maleutia e als sechs donave lur veer e als sorts donave loyre als muts feya parlar e als contrets feya anar e als morts resusitar e tots los malalts daquella maleltiaaguesen sanave e los juheus per enveya e per miracles que li veyen fer levarenlo en creu e Pilatlo teu prebost justicialo a mort e e hoitpreicar que al terç jorn resusita e mes he hoit dir que qui podia aver alguna cosa que al cors del profeta hages tocat de qualque malaltia que agues seria guarit abque agues fiança e ferma fe e ferma creença en lo profeta e yo creu be aso que si res ne podien aver que sinaviets que sempra seriets guarit. - So dix lemperador - vull que digues si saps aquell profeta si creyani adorave los nostros deus. - Respos lo senescal e dix - Senyor maravel me fort com podets dir que aquell sant profeta aso agues ne adoras los deus quessenyor major dels e de tot lo dit sant profeta - aso dix lo senescal al emperador - e ana per la terra e avia LXXVI dexebles qui anaven tots els e avieni daquels triats XII qui eren de son sacret e de aquels XII avia ni un qui havia nom Judes e aquell traylo e venelals Juheus per XXX dines e quant aquest dexeble viu que havia liurat a mort lo sant profeta als Juheus penedisene torna los dines als judeus e els nolvolgeren pendra e ell gitals al mig del templa e puys penjas e anasen a inferntot aso e hoit preicar. Totes aquestes demandes - so dix lo senescal - senyor jaquits anar mas tremetets en Jherusalem si trobarets res daquell sant profeta o que agues tocat al cos del sant profeta carsiats sert que mantinent serets guaritcar e gran fe que trobarets alcuna cosa que ell tocadeho tengude al seu beneyt cors axicom he hoit preycar.
- Dix lemperador - si axi es com tu dius nou halergem mes mas que tentostsies aperallat per anar la e si res trobes que mo aports e si lo sant profeta me vol garir iol vengere per sert que aytantesdinades fare dels juheus XXX per I diner com ell fo venut per XXX dines. Mas aso vull que digues a Pilat mon prebost que molt mes greu com nom ha trames lo traut nol ma tremes que solia trametre a mon pare com nol ma tremes sino per tres anys e no li perdonare car per set anys lo mafalit.
- Senyor - so dix lo senescal - be complire lo vostro manament si a Deu plau.
- Cant losenescal vae le volentat de son senyor aparellas anar al pus honradement que pochaxi com a mitsatger denperador e com ell pretenia de fer que era noble al major quel emperador agues mas ell no volch anar ab grans compayes ni ab gran berga mas pres IIII caveles seus nobles axi com pertanya aytal baro apres pres scudes e atzembles e gran re daltre meynade e pres comiat del emperador e van cavalcar en luspelafrens e van partir de Roma e vengeren per tera troa Berlet e aqui age feit aparellar una nau e vasreculir ab tota sa gent e pensaren de navegar tant que per la volentat de Deu van aribar a Nacre. E cant foren venguts a Nacre vas reculir en un leny e ana tro a Sesaria (Cesárea) e de Seseriaanasen en Jherusalem e elberga privadament en selade en la ciutat ab un savi juheu qui havia nom Jacob. Aquest Jacob era pare de Maria Jacobi e cant lo senescal ach sejornat en la ciutat III jorns que no sere feyt conexer a Jacob son sta lopres per la ma e dixli - hoste senyor noble hom paretsdigats me saladement don sots ne nequal tera sostsne a que sots vengut a demanar si jous hi puchaconselar de negunacosa axi com es de mercaderia jou fare molt volentes. - Lo senescal respos - gracies oste Jacop yo sonhom del enperador e son senescal e planeixlemperador se de mi mes que altra amich que ell haia e car vos semblats prous hom direusla veritat. Vespesia lemperador per lo qual Jherusalem se destrenyes sobrepres de una gran maleutia qui ha nom cranchqui li ha menyade e guastade tota la cara e tot losha lebros e espeseiat que nos pot sostenir anpeus que ia ans li cove ajaure de nit e de dia. E a ten gran ira en si matex ell e sosbarons e tota se gent que no saben ques fasene no poden trobar metges quil pusquen garircascun jorn. E jo havia hoit parlar del sant profeta que los juheus ausieren a gran tort en aquesta ciutat e ich pres pasio que ten grans miracles feya en sa vida e apres sa mort que si pogesem trobar alcunacosa que ell agues tocade que tentost com lemperador leuria ne le tocaria fos gorit per la vertut del sant profeta. E sapiats que io somasi vengut e si vos ne sabets res ni alcuna cosa de soque io deman enseiatsmo que gran be e gran honor vos fare aver del emperador mon senior e farausbe en sa cort sobre tots los altres per que si sabetscoses pofitables a mon senior enseiatslesme e no les me selets perque tentost quey anem que io no tornare denant ell tro que aja consell trobat - Jacop respos - mon senior lemperador creu en lo sant profeta ni ladora. - Lo senescal respos - ell adore les idoles e no lexeria los caltivemens de sos deus per negune res. - Jacob respon -
amichtornatsvosen a vostro emperador que si ell no creyaen lo sant profeta qui pres pasio que iol viudavalar de la creu e metre al moniment a Josepson amich puys lo viu com foresucitat e preicar als dexebles e dix anatspreicar a totes criatures lavangeli e digatslos qui creura lo fil de la Verge e sera batayat salvat sera e qui nou creura sera comdempnat. Per açovos dich que si ell aso no creya e nol adorave axi com a tot poderos senyor com ell es ja ell no pot guarir mas si ell ho vol creure elsera tost guarit de la lebrosia (leprosia, lepra) axi com ne son gorits daltresmolts. E io direus un eximpli de veritat. Una fembra qui ha nom Veronica qui es de Galileya(Galilea) era lebrosa fort que no gosave star ablaltre gent e cant (quant) ella sabe que Jhesu-Christ fo levat en creu e ach gran dol que ella se pensave e avia se creensa que ell la sanas e la mundasde sa malautia e vench a monti Calvari e viu que los juheus agueren penyat Jhesu-Christ en creu e al peu de la creu era la Verge Maria ab un disipol qui ha nom Johan e Veronica nos gosave apropiar (apropar) a la Verge Maria ne al dexeble qui era ab ella per la gran malautia que era en ella e la Verge Maria cant viu que la fembra plorave adresas e signali que venges a ella e ella vench tentost e la Verge Maria pres una tovallola que la Veronica portave en son cap e espendili la cara del seu beneytfil e axi demostrali tentost la cara de la presioseymage de nostro Senyor Jhesu-Christ e donala a la dita Veronica e aytentost cant le Veronica tench la tovalola on era la fas afaysonade de Jhesu-Christ fo senade e muda de tota selebrosia e ella te aquella tovallola encara. - Senyor - so dix lo senescal - tot aso creu verament e tramatam per la fembra e manemlea mon senyor lemperador que io se be que el creura aso fermament e cant sera guarit tota crestiandat sera exelsadeper ell e es me fe que ell vengera la mort de Jhesu-Christ. - Jacob lo savi juheu trames a I seu misatgeper demanar le dita Veronica que vinges denantell que mester levie e cant fo vengut Jacob en quina manera era vengut de la lo senescal del emperador era en Jherusalem queus nirets ab ell en terra de Roma per guarir lemperador que era fort destrouit de la lebrosia quil aviatot spenseiat e trencat que no avie membre sobre si e ella respos que volentera hi hiria car creu quella virtut de Deu garira lemperador e tot son poble creura en Deu Jhesu-Christ. E Gays lo senescal ac gran goig e aperalaranse de tornar en lur terra e lemperador mas lo senescal se recorda e dix a Jacob - yo vull parlar abPilat - E Jacob dix - jous hi segire molt volentesese anem hi. - E enasen abdosos a Pilat e trobarenlodenant lo temple de Salamo lo senescal lo saluda e dixli - Senyor Pilat yo son misatger del emperador de Roma mon senior e vostre que es e manaus per mi que vos li anviets lo traut (un impuesto) de VII anys e avetsho mal fet car vos per cascun any no ley avetstrames e dixme que mal sen te per pagat emperocar sta terra stant luny nous ho tendre en mal e trametets lo li e iorahonar vos he ab ell e axi senyor Pilat ajats vostre bon consel e trametets lo li per mi al vostre bon senyor lo traut - Pilat cant ach scoltate entes lo senescal molt li feu lega cara e respongeliargulosament e ab manases e dixli quen auriaconsey e I maligne hom qui era del consel de Pilat elsenescal que era e avia nom Barabas (Barrabás) e dixli ha vista de tots que li donave per consel que ia lo traut ne lomenatge no regoneges al emperador mas quesfes senyor de Jherusalem e de tot lo poble pus que elslos volen per senyor e lemperador que romanges seniorde Roma e de Lombardie. E per so dix Barabas a Pilat - pus certament que si lemperador dessa vol pasar ab sesgens noy pot venir per freytura dayguaque non ich trobaran. - E Pilat crege lo consell que Barabas li donave e volch ausiure tentostGays lo senescal mas Barabas li dix que misatger no devia mal pendra ans devia recaptarse misatgeriaal milor que pogues. Sobre aso Gays lo senescal se parti felonament de Pilat lo primer jorn del mes de maig e pres comiat de Jacob son oste e comanall a Deu e isquesede Jherusalem ab Veronica e ab tota se companya enansendret a Sesaria. E puys dequi vingeren a Nacre e puys reculirense en lur nau e Deus donals bon temps e vingeren al port de Barlet ab gran goig que ageren de venir en lur terra e sobre tots ague goig lo senescal car ell avie *sa creensa fermament que Deus li fayia tanta donor de sos trebays serien sans e cant foren aribat ageren asajornats II jorns e van cavalcaren lus palafrens e metense al cami ab lusatzembles e vengeren sen en Roma hon era lemperador molt destret de la maleutia. E cant lemperador hoyle venguda de son senescal ac gran goig e fo moldesitgos de parlar ab ell. En aquella fayso que Gays fovengut Vespesia lemperador avia manade se cort ab tots los barons de son imperi axireyes princeps comtes e duchs e portes e capitals e de tota laltre cavaleriade sa los munts del emperador car ell era axi turmentat e menyscabat de sos membres per la gran maleutia qui era en ell e que no cuydave aversperançade la benenansa e del honrament dequest segle e vole coronar Titus son fil emperador e que governas limperi e tots los barons.
Elsegon dia que Gays lo senescal fo vengut devia eser coronat Titus emperador. Gays vench denant lo senyor emperador e saludalo e lemperador demanali si avia trobade alcuna cosa que li poges donar salut e ell resposli - senior alegrauvose fets gracie a nostro Senyor Deus car yohe trobade una bona fembra e santa que ha la fasde Jhesu-Christ en una bela tovallola e aquesta presiosa tovallola que aquesta santa fembre queushe amanade vos en garira. Car en sta manera matexa ella era tocade malament de lebrosie si que tota sacara nevie speseiade axi com vosaveu de tot lo vostro cors e axi senyor ab que vos ajauferma fe e ferma creensa en Jhesu-Christ que cant veyatsla sua fas que cregats vertaderement que es ver Deus tot poderos senyor sobre tot quant es e aquell cregats e quel adoretse tornarets a la sualig e vos serets tentost guarit e si asono creets tots temps starets en aquesta tristicia.
E lemperador respos - certes jou creu be tot aso que tum dius e si ell me fa tanta de grasiae de honor que ell me do sanitat jovenjare la sua mort e fetsme venir la fembra e aport la tovallola santament axi com si tanye. - Senyor - dix lo senescal - quant tota le baronia sera ajustadejo fare aparellar la santa fembra e farele venir denantvos e tota la baronia veura lo gran miracle e creura tuytmils Jhesu-Christ e vos senior porets coronar vostrofil Titus. - E lemperador crech aso que son senescal li dix e dix lemperador - a pler de Deu sia fet. - E son senescal sen torna en son alberch e lemperador romasen son palau. - E cant lo senescal fo vengut troba la santa dona Veronica e dixli - dema vol mon senyor lemperador que vos anetsa ell e pregarets nostro Senyor que li demostmiracle en ell per tal que tot lo poble crega en tot lo poderos Deus. - E la bona de dona hoy e gitas en oracio e prega molt devotament nostro Senior Jhesu-Christ en aytal manera - Senyor Deus qui volguist exalsarlo teu sant nom e ell benenuyrat Pere e ell benenuyratPau e en tots los teus dexebles posist la tuavertut els donist poder de sanar les gense de encalsar los diables tu sana aquest gentil hom per tal quel crega en sol Deus vertader per tal quellpoble vinga a sant batisma. Senyor Deus salvaloaxi com salvist a mi per la tua gracia e per honor de la tua presiosa mare quem dona la tuafas.
- Mentre orave e pregave Deus fortment un dexeble de nostro Senior Jhesu-Christ pasa denant la porta e Veronica giras e viulo e conechlo e dixli - not temes ne aias pahor que santa crestiendat sera exelsade per tu e tu nom coneys gens sino to deya sapies te que io sonaquella fembra qui era lebro en Galilea e cantyo hoy dir que Jhesu-Christ fo levat en creu animenla hon era e la sua benenuyrade mare pres I^atovallola que io portave en mon cap e mostrala denantla fas de nostro Senyor e mantinent hi fo feta en la tovallola la sua fayso e la sua semblançadel seu presios vull e eytentost com laguitocade io fuy tota garida e ara sonvenguda en sta terra per manament del emperador e vos anats abmi e fets vostro sermo de nostro Senyor Jhesu-Christ - Lo dicipol conech que per lordonament de Deu sera feyt - mas vuul quem diges com as nom. - E la dona li dix - yo e nom Veronica. - E lo dicipol pres comiat de Veronica e vasen. E cant vench lemperador no volch adorar sos deus que solia adorar car noy havie ferma creensa per aso que li dixlo senescal e cant vench lendema en tota la terra e tota la cort e tots los barons foren ajustats per coronar Titus emperador e Vespesia lemperador feu ajustar la hon era la baronia e feu si portar un noble lit e puysfeu se venir son senescal e Veronica e Sent Climent vench ab ella e Veronica porta la tovalola en la ma dreta e liuraladenant tots a Sent Climent e cant foren denant lemperador Veronica losaluda - Senior entenam lo sermo e apres losermo rebrets sanitat dequest sant hom qui fo dexeble de Jhesu-Christ - E lemperador feu fer manament a tota la sua gent e baronia que hom lescoltas benignament e sens brugite apres Sent Climent puiasen en un alt cadafal e comensa a preycar e preica de la incarnacio de nostro Senior e de la nativitat e de la circunsicio e del batismae com volch esser bataiat en flum Jorda e de la quarentena quant lo diable lo volch temptar en lo desert e com Judes lo trahi ell veneper XXX dines als judeus e de la pasio com lopuiaren en creu e com Pilat lo jutga a mort en Jherusalem e com Josep I gentil cavaller lo mes al sepulcre e el deyeble de la creu e com spolia linfernen trague lomanal linage e de la resureccioe de la asensio e cant sen puia als celse puyes com trames lo sant sperit sobre los apostols e com deuen venir al derer jorn jutgarlos vius e als morts. E cant ac longamentpreycat ell feu son sermo e dix - amen.- Apres se jonola (s´aginolla) e reclama a Deu e a Santa Veronica e atresi e cant foren levats de la orasioell desplega la tovallola a veent de tots e apropias a lemperador e feuli adorar la fas e tentostlemperador ague tocade la tovalola ell fo gorite mundat de tota se maleutia en aytalmanera que anch clapa ne altra cosa no ague ne parech que sobre son cos agues aut altre mal axi fo bel e mudat. Cant fo gorit lemperador e curat de sa malaltia no poch aver maior goig ell e sabaronia e en axi deliurantment e poderosa com si no agues aut negu mall nec re e foayten leuger com negun dels altres cavales. Cant lemperador ab tota se baronia agueren fetes grasiese lahos a nostro Senyor Jhesu-Christ axi com Sent Climent los adoctrina els ansenia e lendema lemperador lo sentdema corona son fil Titus emperador molt honradament e Sent Climent qui preyca a lemperador e a tots sos barons e lescoltaren ab gran devosio e diligentment volentes e cant ac dit son sermo ell dixa hoint de tuit a lemperador
- Senior si Jhesu-Christ vos a fayta gracia de la vostra malautia de queus a gorit de la qual vos erets fort destretplasieus per la vostra beneyta amor queus fasatsbataiar (batejar) a la sua santa lig(ley, llei) e axelserem crestiandat e fets hosaber a tota vostra gent ques fasen batayar e negu qui batayar se vulla no li siacontrastat. - Aso respos lemperador - jo deig donar gran galardo en aquesta santa dona que ses trebalade per mi. - Apres parlali - dona prenets de mon enperi tot so queus vullats que ious he dosien viles sien castels sien siutatsfora Roma que es mon cap de tot mon imperi de tot laltre que io aia prenetsne soqueus placia. - E Veronica respos - gracies a Deu de tot so quem volets dar mas donatsho a la santa fas de Jhesu-Christ car vos vets que iomi son donade e comanade a ella. - E lemperador dix - jous ho atorch. Clama Sent Climent. Senior vos e aquesta dona prenets so queusvuulats de mon inperi. - E Sent Climent dixli - Senyor de vos avem tant queus bataiets eus fasatsbataiar e tota vostra gent - E lemperador respos - senyeryo vuull que siats apostoli tot primerament e siats cap de crastiandat e preicatse fets preycar per tota la terra la santa fe e tot aquells quey porets tornar molt me pleurie mas sapiatssenyer que io nom batayare entro que aiavegade la mort de Jhesu-Christ mas comvench tentost com yo sere tornat de lla si plau a Deu yom batayare e a nostro Senyor e tots los barons e tota la gent de ma terra mas primerament si plau a nostro Senyor Jhesu-Christ que ma faita tanta de honor pendre venjance de la sua mort e tro que laye vengade yo no aure gran alegria carell pres pasio a tort - Lemperador leva Sent Climent apostoli e puys feu fer una sgleya de Sent Simon Justus e sus en laltar ell mes la tovallola entre dos pilas e aqui ses encare. E cant lesgleya fo fayta e stablides les fonts Sent Climent bataya Santa Veronica e no li cambia sonnom e sovent la preicave en part vayros e molts batajavense e cant tot aso fo feyt Gais lo senescal vench denant Vespesia lemperador e dixli - Senyor gran goig devets aver car vos sots ten be garit de vostra maleutia e vul vos comtar de Pilat vostre prebost com me respos com li digui queus trametes lo traut ell feume lega care e respos me argulosament e dix que iames nousen trametria ni en res nous conexia en la siutat e dic vos que si io res li agues tornades noves volentat avie quem ausiese io de gran goig que havie per ço com avie trobat so per que hi era vengut nom volgui contrestarab ell mas lo el manasi de part vostra e cant johavie ab ell aquestes noves ab ell se leva I savi juheu e profetiza denant Pilat e dix que ten gran carestia auria e tendrie poch de temps en Jherusalem que la mare menjaria son fill de fam quey aurie. E un judeu qui havie nom Isach dix atresi que verament Jhesu-Christ ho havie dit de saboca que en breu temps vendria la destreccio de Jherusalem que noy romandria pedra sobre pedra e auria leyns tengran carestia e ten gran fam que la mara mataria soninfant. E Pilat quant hoy fo fortdespegat e dixlos que si mes ne parlaven ell losfaria justiciar. E dix - Senior veiats vostre prebost com vos es leyal. - Cant lemperador ho hoy achgran maravella e mana cridar ses ots (osts, hosts, huestes) per tota la terra que vingesen tuit en Roma. Mantinent fo complide sa volentate tots los barons e altres vingeren aperallatsal pus honradament que pogueren pasar enJherusalem aqui vingeren reis comtes duchs
marquesos e potestats e capitans sens comta ab tanta cavalariaque be ni ach CC milia cavales part laltre gent. Lemperador ac son navili aperalatentre naus lenys e galeas eren XX milia e feren vele ensemps a cap de V setmanes vingerena Nacre I dia mayti cant lo sol exiae aytentost aquels qui staven en Acrereteren la vila a lemperador a sa volentate cant agueren aqui refrescat anaren en I castelqui avie nom Jafel aquest castel era molt gran e forts e tenienlo juheus e cantveren que ten gran gens eren ajustadesper els a destrouir els se reterenvolentes si lemperador los volges pendra a merce e cant lost fo entrade en torn del castellnostro Senior trames tante de neu
e tan gran vent que apenes poch durar nul hom en la ost. E ell castel fo be bestit que un savi juheu lo feu bastir qui fo de Natseret (Nazaret) qui avia nom Jafellqui era cosin germa de Jacob lo noble cavaller qui mes nostro Senior al seu sepulcreaquest senior del castell era molt bocavaller e noble e savi hom de gerra e dix a lemperador quel presesa merce e lemperador dixli que ia merce no li aurie e cant vench apres poch de temps lemperador pres lo castell e feu ausiura tots los juheus levats deu quis amagaren en una cova sua ab Jafell qui era dins lo castell e aqui stegerenamagats III jorns e cant veren que morir los coveniaaqui de fam los VIII juheus enprengueren queusosisiesen los uns als altres ab los coltelssalvant Jafell e un seu cosi qui nou volgeren fer e cant los VIII juheus se foren morts Jafel dix a son cosi - io era senior dequest castell era tengut per molt savi gran folia seria si axins lexammorir iscam de si e anem a lemperador clamarmerce que cant sabra que som nos nons ausiuralemperador.
Pilat e lo rey Arquilaus fan cridar per la ciutat cant tots se foren desermats que tuit que portasen pedres o cantals sus per losdescenys e per les bastides dels murs los quals era be guarnit Jherusalem e ab aytant foren LX milia e mes que tots aporten pedres e cantals per garnir losmurs de la ciutat. E Pilat e lo rey Argilaus puiarensus al mur ab X cavallers sens pus. E Pilaute lo rey Arquilaus foren en cors e cascu acvestit un brial de faxe de un vermel sisclato. E Pilat tench en la ma un basto pelat e Vespesia lemperador ab Jafel e ab Gais son senescal e ab XV cavallesque manave vench al mur de la ciutat la on viu Pilat e lo rey Arquilaus e demana a Gais son senescall qual dequelsera Pilat e Gais li dix que aquell qui tenia la verga peladequi stave sobre la bastida del mur e Vespesia lemperador comensa de rahonar ab Pilat e dixli - lo meu noble pare Just Sesar te comana Jherusalem que le li gordases be e volch que foses son prebost e que guardases tota la terra per ell e quant tu sabist que fo mort no regoneguist trautni senyoria per III anys era stat VII anys que ans gensno men as volgut trametra e Gais mon senescal cant jol te tramis reposistliargulosament e diguistli que no temes res per mi mas que yo gordas be Roma que tu gordariesbe Jherusalem de mi e de tots tos anamichs e que nomregonexies traut ne senyoria e per sovuul que tum fases obrir les portes de Jherusalem que vull fer mes volentats de tu e de tots aquels qui de dins son.
- E aquesta paraula resposli Pilat e dixli que aurien son consell. E feu venir tots sos barons e lo rey Arquilaus dixli que no li calia aver por de les manasesque lemperador li fayia car ell se podie be defensar a ell encara que ell havie tanta de bona cavalleria e seria gran ontasi nos nos retiem al emperador per fer ses volentats e mananli a qui aquest consell nos donara. Apres que lo rey Arqailaus ac parlat se leva en peu Barabas un conseller de Pilat lo qual creya molt fort e dix - lo rey Arquilaus vos dona bon consell e creetslon per tal que mils Ion cregatse direus e fareus conexer com lemperador no poraconquerir ni pendra la ciutat de Jherusalem car sapiatsque ell no inch pot star gayre ab sabaronia al pus luny de dos mesosentreges que els com vos sabets no han ayguane le poden aver sino van mes de migajornade so es al flum (río, riu, flumen) del diable la on periren dues ciutats Sedomae Samagora (Sodoma y Gomorra) e serienlos lunypertret a tanta gent e per so creu lemperador noy poramolt star entorn de nos perque ious do per consell queus desiscats del rey Arquilaus - E tots los cavalles tengerenho a bon consell. E Pilat partisdel consel ab lo rey Argilaus e vengeren la hon lemprador Vespesia los tenia ab sos barons. E Pilat respos comensa a parlar al emperador e dixli - Senior emperador tornatsvosen e guardats be vostra terra e io gordare aquesta be de vos e de tots mos anamichs e sapiats que la ciutat nous retria mas asos consel que no volgesets vos ne vostra gent asi star e queus entornasets.
- Tornar – dix lemperador - non me manetstornar mas aso vuul quem digues simretrets la ciutat axi com aquell qui som axicom a senyor lo cual tu no la deus tenir en aytal manera que tu ne hom qui leyns sia non pendre a merce. - E Pilat li dix - molt parlats argulosament sapies que la ciutat not retria gens ans de aquesta ora anantvos acuyde que io fare pits de vos que vos no cuydats fer de mi e fets tot vostro poder que nous enpreu un diner. - Lemperador se partex de qui henasen ves lost e comtaho a Titus son fill e Titus agegran goig e dix - beneyt ne sia Jhesu-Christ car ell no vol que lo treydor de Pilat venga a nostra merce que io avie dupte que vos li agesets merce e vuy mes no pot esser que ia merce pusque trobar pus que Jhesu Christ no la trovade ab ell.
- Senior emperador - so dix Titus - entendets be que Deus ho vol per veritat que axi sia car Pilat soferi la tresio de Jhesu-Christ que ell hi consenti e ell ne sera destrouit e tota la ciutat ne sera enderocadee tota la gent ne sera liurade a mort. - Cant aso ac dit Titus vingeren los trotes qui pensaven dels cavalse dels palafrens e dels atzembles e digueren al emperador - Senyor que farem que dasa a XV miles no trobam ayguaper abeurar vostres bisties ne res que mester noses sia e nos no podem durar que cant som mogots en lalba es mes dora nona ans que siamtornats e no trobam aygua sino al flum dels diables on periren II siutats Sadoma e Samagora. E sapies que la ost no porets sostenir sino avetsaygua pus prop. - Lemperador ach molt gran meravella e demana a Jafel de Jafe quin consell li donaria e ell dix que lo lidonare bo. - Senior – ço dix Jafell - vos aurets gran bestiar de bous e de vaques e de brofols e de camels e fetsho tot scorxare salar e puys fetsho be adobar los cuys e cosir be los uns ab los altres fort e ferm e fetne encuyrar tot lo val de Josofas e puys aurets moltes atzembles e fara hom portar aygua cascun jorn del flum del diable. - E cant lemperador hoy aso a bon consell bo crech o feu scorxar bous e vaques e brofols e camels be LX milia e feulos salar e adobar tots los cuys e cosir fort la I ab laltre e feulos tenir e feu encuyrar tot lo val de Josofas. E cant la val fo encuyrade e sponjade be e aparallade lemperador dix a Jafel de Jafe que pensas de omplir lo val. E Jafel feu aparellar II milia atzembles cascun portaven aygua del flum del diable entro que agueren complida tota la val de ras a ras e tenchse ayten be com si fos sisterna e vole Deus que layga se tenchten bona e ten fresca com si fos flum corrent. Pilat e al rey Arquilaus ageren gran maravella e tots sels de Jherusalem cant veren la vall de Josofas tengran ajustament dayga e albirasen que Jafel de Jafe ho avie trectat e feit car sapienque molt era hom savi e de gran engin e cant viu Pilat ten gran ajustament avien daygua lus anamichsimajinarense fort e volgeren eser fora la ciutat ab un peu e penedis fort com la ciutat no havie retude al emperador cant loy dix per fer a totes sesvolentats asasi que no saben ques facen ten fort sesmayave. Lo rey Arquilaus e Barabas qui li havien donat lo consell volgeren confortar Pilat e diguerenli - perqueussmayat que si lemperador avie stat ab tota sa gent VII anys sobre la ciutat no la aurie pressa per forsa e ell no pot asi star tant temps e no ajats por que tots neserem honrats. - Cant Jacob hoy aso molt ho tench a gran folia e dix a Pilat - Senior molt me do gran maravella com podets creure so que aquests vos dien car sapies per cert que nos nons podem tenir contra lemperador nostro senior mas jous donaria bon consell si vos lo volets creure. - E Pilat volch saber quin consell lydonaria e dixli Jacob - Senyer trametets al emperador vostro ardit que vos li retrets la ciutat per fer sesvolentats e axi jo creu e e fe que ell vos aura bona merce. - Pilat respos - tu est condempnat e as renegade nostra lig e not deu hom creure tu ne ton consell car si lemperador avie aquesta ciutat aytentost creuries en la lig que es pega e per ço deute hom creure meins car se que tu li emviist la malvade fembre Veronica sorterra del diable que ab sort la garit e axi jo pendre be venjançe de tu. - E axi feulo pendra e ligar ab I cadena e feulo metre en I volta soterranya sots lo palau maior. Cant Jacob fou en Ia preso scura molt reclama Jhesu-Christ que ell per sa merce nol jaques aqui morir. Sancta Maria Jacobi qui era sa filla hoy dir que son pare ere pres en la preso e que era mal menat per Pilat reclama fort Jhesu--Christ e dix en axi - Senior Deus pare glorios regarde lo meu pare ton amich qui es en la preso per tu quels seus anamichs no li puxendan tenir quel deliurets de preso de Pilat canlos malvats juheus lageren enclos per justiciarlo e tu per te merce deliurel de les mans de sos anamichs e axi sia te merce que deliures mon pare de la preso e de les mans de Pilat. - Cant ague fayta se oracio I angel vencha la porta on stave pres Jacob e trobal abocatque dormia e langell apalalo per son nom e Jacob se leva e reguardalo e viu gran claredate ac gran pahor e langel dixli - no agespor car io son misatge de Jhesu-Christ quet vench deliurar de tespenes per son manament car tu e ta filla Maria Jacobi lo reclamas de bon cor e ara am tremesasi quet deliura. - So dix Jacob - Deus naie gracies car no ma volgut oblidar. - E langell dix a Jacob - deliurat de les cadenes e seguexme. - E ell dix que no ho podie fer.
- Respos langel - leve tescames e tots tos brasos. - E aytentost levae caygerenli les cadenes e langel lo pres per la ma e veenho les guardes traclon si que negunes de les guardes nos pogueren veure aytenpoch com si fosen tots ligats e manalsen per amia res al papalode Vespesia lemperador e ab aytant desenperal e anasen e Gays lo senescal isque del papalo hon lemperador era e anas decosta Jacob e tentost com lo vee lo conech e val abrasar e besar e menal al emperador Vespesia e dixli - Senior aquest es Jacob quim ensenya Veronica per amor de vos. - E lemperador vali demanar com era exit de Jherusalem que hoit avie dir que Pilat levia mes en presso. E Jacob comtali tot per ordacom era stat ne com Pilat levie mes en presso e per qual raho ne com Jhesu-Christ li tremes langell quel avia desliuratdel mal de Pilat e tot lo poder dels juheus. Lemperador cant ac parlat ab Jacob molt lonra e li porta gran amor e volch que fos de son consell ab Jafel de Jafe e ab Gais son senescal. Lemperador Vespesia trames quarirson fill Titus emperador ell lo pres ab I depart a consel e feu venir Jafel de Jafe e Jacob e XXX barons qui foren del secret e lemperador Vespesia comensa a parlar primerament denant aquests e dixlos - segons per so vos he dit e fets venir e ajustar que aiem consell com fasam nostres afes (afers)dequesta ciutat e vull quell me doprimerament Jacob a qui nostre Senior a fayta (ha fet, feta) tanta de honor que li tramis son angelquel deliuras de les mans de Pilat e de sa presoell mana asi hon es en loch segur. E axi Jacob digats vos com se captePilat dins ne al rey Arquilaus ne laltre poble qui de dins es ne quin parlament tenen per nos ne com es ne com no. - Senyor - respos Jacob - jous dire la veritat per sert. Sapiats que dins no ha gayre viande nes poden gayretenir es ten fort smayat Pilat per la gran gent que dins es que en tota aquesta terra no ha romas juheu que tots no sienvenguts a tenir la festa en Jherusalem qui es cascun any e cant fos vengut eus fes mes entorn Jherusalem ab la ost anspuys negu non poch exir e per asoson fort smayats e destrets de viandesperque nos poden tenir longament mas per alcunesparts creu que sen porien exir si mester los era. E per aso fets fer entorn la ciutat gran vals e amples e pregons que no pusquen exir negun juheu sens vostrovoler e cant le viande los falraels se retran que ia per forsanegun temps no serie presa per quen do per conselque so que ious dich no sia pus alongatmas que sia fet tentost. - Lemperador ab son fil tengerenho a bo so que Jacob ach dit e tots losXXX barons qui eren al consell e cant vench lendema ell feu cridar per la ost que tots los manestrals que sabesenvalegar que vengesen al papalo de Vespesia lemperador e tantost hi foren e comtal hom que eren be V milia e lemperador e son fil manaren que tots fesen entorn Jherusalem grans vals e manaren a Jacob e a Jafell quels ne fesen caps e ministrados dequella obra e elsrespongeren que molt volentes farien sonmanaments. E aytantost Jacob e Jafell de Jafe pensaren desmanar la hon ferien los vals he manarenhi los obres e vanlos fer comensare feren de XV colses de pregont e XXX dample e manaren ab lus menestrals XXX milia arques escudatse be garnir per gordar los valajados e axi obraren axi com Jacob e Jafell de Jafe los manaven obrar. Cant Pilat viu que axi ten stretament losasetjaven ac son consell ab lo reyArquilaus e ab Josep Abenemacia e un savi juheu Josep dix a Pilat - Senyer de so quen podem nos alre fer que iousdire lo malor consell que io hi se si vos me volets creura com vendra dema mati nos nos alre fer totlos cavalles (cavallers) e tots los balestes(ballesters) e tots los servens (servents) e sils podem svenir creu que els auran talent de lexarnos e de asatgar ten prop de nos. - Lo conseltench Pilat e lo rey Arquilaus a bon consell e feren cridar lo vespre que al mati en lalba fosen tots armats que vingesen tots denant lo templa de Salamo (Salomón) e cant vench lendema en lalba fofeyt axi com Pilat ac manat e aperallarenbe los balestes e trobaren que XX milia cavelles foren a caval be aperallats e LX milia entre lansese balestes e Pilat mana que saviement isquesenen la batalla e que degu nos desenrecasen masque stigesen tots saviement axi com hom los aviemenat. Pilat e al rey Argilaus capdelarenlos XX milia cavelles e comensaren exir per la porta de la ciutat e un dels guardes que staven en los valsveeren que grans gens exiren de dins armats de la siutat tentost puia a un cavall e brochae corech al papalo de Vespesia lemperador e trobalque jayia encara lo sol no ere exit e comtalicom Pilat era armat ab tota sa gent per combatre e cantlemperador hoi trames tentosts per Titus son file per Jacob e per Jafel e menals tentost que fesencridar per tota la ost armes armes e encontinentfo fet e gant oiren los cavalles gran goig negeren (n´hagueren) e els sirvense als balestes e demantinent sermaren(s´armaren) tots e lemperador comtals com lemperador venia contra els ab tota sa gent e asinestralscom ordonasen e stablisen la batalas. E cant lemperador fo armat Titus son fil e tots los cavelles e tota laltre gent foren tans entre a caval e a peu que nolspogera armar hom. E cant foren venguts la on la ostera de Pilat fo be tersia (hora de tercia) e encara no era exit tot la ost de Pilat de Jherusalem masquant foren tots exits de Jherusalem e les batalesforen arengades per amdues les parts els semesclaren e ferirense de ten gran poder ab lusarmadures forts que tenien de cade part que la primera batalla muriren de la ost de Pilat e del rey Arquilaus IIII milia entre cavalles e sirvens e dequels del emperador DCCC e dura la batalla fins a hora nona. Apres aquesta batalla tirarenseatras endues les osts e cant se foren reposats un poch la batalla torna de cap e dendues les parts en axi que IIII milia DCC moriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus e de la part de Vespesia e de son fill emperador MCC e dura la batalla entro al vespra quel sol sen volchentrar mas nostro Senior Deus que volcque la sua mort fos vengade feu aqui gran miracle que cant se cuydaven abdues les parts quelsol fos post e sen tornaven cascun a lus posades lo sol isque tantost e fo tornat a orient onsolia exir per la volentat de Deu axi com lomati fo e lo sol comensa a luir e fer bella matynade.
Vespesia lemperador e son fil lemperador novel veren aquest gran miracle ageren gran goig e pensarense que encare Deus no volie que encara isquesendel camp e axi van capdelar lur gent e aminestrare van ferir ves els e dura la batala tro hora nona baxae muriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus MCCL qui de uns e daltres e de la part del emperador ML na moriren qui de caval qui de peu las osts foren fort scalfats la una contra laltre e foren molt lasos e cant venchentorn vespres els tomaren al cap de cascuna part e dura la batala entro quel sol sen entrave e muryren de la part de Pilat II milia CCL entre tots e de la part del emperador moriren CCCL e axi moriren de la part den Pilat entre totes aquestes batalas XIII milia e de la part del emperador II milia e de entre cavales e altres gensdarmes (gendarmes, gen d´Arnes). E axi vanse e leva lo camp lemperador daquestes batalesab ses gens encalsaren tro al portal de la ciutat e cant se feu lencals ausierenhiun home que tots jorns hi havie cridat vina Vespesia a Jherusalem per tal quel poble vaie a gran despagamentcar alcuns creyen que aso fos profetae fon nafrat Josep ab una lansa per les cuxes non ac tequa. Pilat e lo rey Arquilaus foren molt lasos e ageren gran despagamentde la perdua que fayta avien e manaven per tota la ciutat gran doll que anch no fo fet. Lemperador ab son fil ab ses gens sen tornaren en lur tendes e papalons (papalo: pabellón) e posarense tant eren molt lasos e menjaren e refrescaren e cant vench lendema Pilat e al rey Arquilaus no ageren volentatde tornar en la batalla e ageren per consel que guardasen be la vila que prou hi havien fet ab gordar solament. Lemperador e ab Titus cant se foren levats veeren les gensper la ost e veren que Pilat nols volia tenir gens camp feu venir Jacob e Jafel que pensasen de fer los vals e els per tostanantar ageren mes obres e agueren XV milia qui tots obraven an poch de temps els ageren faitlo vall entorn la ciutat si que hanc de leynsnon poch hom exir los vals agerenXXX peus de pregont e LX dample e quant Pilat viu que de Jherusalem negun hom non podie exir desconortas fort e tots los barons de la ciutat uns e altres cridaven e deyen - aquell que tot oyses cridave e deia vina Vespesia en Jherusalem es mort e nos creem que alo era profeta contra nos. Pilat mal consey aguist com la ciutat no retist a lemperador. Ara veem quel temps se proismade so que haquell hom profetitsave. - Cant Pilat hoy lo cridament de les gens feyen ten gran doll ac son consell ab lo rey Arquilaus e ab Josep e Josep respos - Senierque pot hom fer daso mas que hom fasa calarla gent als noy se milor e que hom fasados carnes en que meta hom tots los morts quiapres no sien que gran pahor e fareaseria de nos que no aquesemgran pudor e iria a ventura que nos no agesemgran enfermetat en la ciutat e axi stigam be e saviement e fets streier tota la viande que sapiats que fort pocha nich ha e aynch pus de XXX milia homens stranges queygeren venguts a la festa ni gitar ni enviar nols hich pot hom per loync que ynch sia perque cascu serie ops e guardar so que ha de viande. E com açoac dit Josep e Pilat li comana que fees a sa guisa axi com ell tindria per bo e tantost Josep feu fer forelos murs de santa ciutat II grans carnes e gitarenli los morts e ac inch per comte XIII mil en apres ell feu streier la viande e gardar aquells quin avien. E cant vench a poch de temps ague ten gran carstia en la ciutat que noyromas erba salvatge a menjar que aver la pogesene les bisties que morien menjavenles totes fosen cavalso palafrens o altres bisties car ten gran era la fam e la carestia que ali era entre legent stranya que noy havie comta car nouspodien aver duyta viande. E cant venchapres poch de temps les gens cridaven et ploraven per les carreres e morien a grans clapes de fam que avien e tantost portavels hom en aquelsII carnes. Cant Pilat viu que ten grans gens morien de fam que sol un jorn ne trobaren de morts CCCLX e ac molt gran doll tenchse fort per destruch e feu cridar per la ciutat que tot hom qui no ages que menjar quen prenges en tot loch on ne trovasen ab tant la pobre gent ac gran goig e tentost verets anar per les carreres a grans compaiesles pobres gens qui mes colps ne pus stusidamentpodia aydar a barajar aquell que valia mes anaven spiant e scoltant e holent per les carreresals alberchs dels promens e aytentost com fumarhi veyen entravensen dintre era tot robat e tolte axi an poch de temps fo gostade la viandesolament e anch res ni trobaren que meniar que totes les portes de Jherusalem eren encuyrades de cuys de brufols e les gens curien e descuyravenles portes e coyen los cuys e menjavenlo e en la ciutat costave I pa LX basans (besans, besantes) e I poma I basant e I ou V basans e cant vench quel barexfo fet de les viandes anch noy troba hom res a vendre per aver ne per argent ans cant trovaben les rates les menjaven losmelos que i fosen e era ten gran la carestia e lo destret de la fam que sens comta moriren les gens per les carreres. E al temps de Jhesu-Christ quant fo levat en creu lo rey Dafrica mori e cant fo mort la regine sa mullerno volch pendre marit ans volch servir Deu e lexa tot son regismee ab I filla que avie entrasen en Jherusalem e feuse batajar e ac nom Maria e manave una richa dona per compaiona ab si qui aquestes dones soven pregaven Jhesu-Christ que fort avien gran fe que la regina nach jequida tota sa terra per servir Jhesu-Christ. Aquesta dona regina ab laltre dona qui la servia prou viandes meses en Jherusalem per lus ops axi com pertanyiia a regina e los juheus qui lavien robades totes les viandes aguerenleli robades e toltes que no linageren res lexat mas sol les erbes de I jardi qui era en son alberch et aquelles eles les coyen les menjaven. Cant totes les erbes foren menyades e la filla de la regina fo molt aflebbidade fam si que mori sens altre malaltia. Cant la donzela fo morta la regina ague gran dol e comensa a plorar e lo fil de la dona qui era compaiona de la regina era atresi mort de fam e cant lo fil fo mort les dones no saberen ques fesen mas que manaren gran doll e ageren tal fam que apenes se pogueren sostenir. Cant la compaiona de la regina viu que la dona manave ten gran doll dixli - dona lexem aso star e prengam monfil e trenquemlo. - E cant la regina ho ac hoyt de farea que ague cayge smortida en terra. Ab aytant I angell vench en lalberch e confortala e dixli - dona Deus vos mana per mi que meniets del infant. - Ab aytant fo complit so que Deus dix als jorns dels rams palmarumcant ell entrave en Jherusalem ab sos dexebles. - En aquesta generacio - so dix Jhesu-Christ - sera pastilencia de fam en Jherusalem que la mara menjara son infant de fam que auran e sera destrouida la ciutat e noy romandra pedra sobre pedra sobre altra e la occasio del poble e la dolor dels sera complida. - E per so dix langel - menjats e sera complit so que Deus dix que no pot esser als. - Langel se parti deles e anasen e les dones romangueren plorant e prengueren linfant e trencarenlo per lo costat dretab laspatla e meterenho a rostir e rostirenloaxi com si fos altra carn e axi com se rostia axia del alberc tan bona aulor que tota la carreraconfortave aquels quin sentien. Pilat e alrey Arquilaus anaven per les carreres e gordaven e regonexien que porien fer e aturarense prop dequi hon era lalberch de la regina on rostia linfant e venchna a Pilat ten bona odornave - e digats a elles de qui es que men tremeten que anch de res no agui maior talent. - Los servens van holent per la carrera e sentiren hon serostia la carn e vengeren al alberch de la reginae tocaren a la porta e la dona obrilos e tentost e cantforen leyns saludaren molt les dones e digeren a les dones - Pilat vostre senyor vos diu eus mana que li envietsde la vostra carn dast que anch no fo tenvolenteros de res a meniar ne tendesiyos. - E la dona companyona de la regina dixlos- per Deu amich darvos nem molt volentes.- E apropias al infant don fo mogut ha lo que rostien e pres un coltell e dixlos - tenit daltrapart que trametemlin de cru e ell fasellse coure a sa guisa. - Los servents com veren linfantspasaiat e que els lo volien spasagar mes per trametre a Pilat hageren ten gran pahor que ab pochnos isqueren de lur seny e anch no sen cuydaren esser tornats vengeren denant Pilat spaordits. E Pilat los dix - com venits vosaltres axi que tenfera color avets perque del ast nom avetsaportat. - E els comensaren a parlar com I^adona avie speseiat son infant - e rostienlo que devien menjar e com vos en volien tremetre I poch e nos cantho veem agem ten gran fareha que hancten gran no la hagem e vingemnosen per la gran fareha que hagem. - Pilat com aso entes tenchhoa gran farea e anasen sus al palau e gitas susal lit de gran tristor que anch. Les dones foren romases e comensaren a menjar del infant plorant e llamantagantcant los covenia a menjar del infant a cascunablastomas a la taula tres vegades mentre que menjaven del infant mas cor Deus ho havie ordenat manat et dit de saboca no podie esser alra. Cant lageren tot menjat menjaren la filla de la regina dona Maria. Aqui hachmaior dol cant la regina comensa a parlar o a menjar de sa filla e qui veia les dones plorar e fer ten gran desconort era una pietat que negu quiu ves nosabstingere de plorar. Cant Pilat ac stat III jorns dins son alberch yrat e trist axi dequi e vench al rey Arquilaus denant lo temple de Salomo e feu venir tots sos barons a si e ach son consell aqui. E Pilat dixlos - seniosno veig que puscam pendre consell contra aquest emperador ne ses gens e nos som fort destrets de viandes e I^a gran maravella a sdevenguda en aquesta ciutat que les mares menjen los infants e axi jo vull e doper consell que retam la ciutat al emperador e sim vol destrouir faseu que mes am que jo muyreque si aquest poble tot lo morie que sab be lemperadorque negu non mer mal dequest fet sino ioe creu que ell aura merce de tots vosaltres. - Cant elshoyren aquest conselmolt foren dolents e digueren - ay Deus que ferem de nostro bon senior e de nostro lonchsenior governador. - Los plos e los crits selevaren ten grans per tota la ciutat que hanchten gran desconort no fo fet per negunes gensque aquells qui eren en la ost ho podien be hoir era maior la dolor per ço com de dins morien uns ab altres pus de CCCC persones de fam e Pilat dix que en totes gisesse fes so que ell avie dit e armas e alrey Arquilaus ab V milia cavales e vengerensenal vals de la ciutat on era lemperador. E Pilat apellales companyes del enperador que li fesen que ab ell volien parlar. Cant lemperador ho sabe feu venir Titus son fill ab X milia cavalles e ab Jacob e ab Jafell e entren tots la on Pilat los esperave. Cant lemperador fo vengut la on era Pilat e lo rey Arquilaus Pilat comensa a parlar ab lemperador e son senyor e dixli
- Senior emperador aiats misericordie de mi e de tot aquest poble si a vos plau e prenets vostra ciutat e tot cuanthi ha e lexatnos anar a nostres terres e exelatsnos de tot lo mon. - Lemperador respos e dixli - si tum vols retre la ciutat ab tu e ab aquels qui dins son per fer totes mes volentats jou fare a me guisa que ia e dite e no en altre.
- Asorespos lo rey Arquilaus e dix - Senior emperador io fuy fil del rey Erodes seniorde Galileya e cant se mori romas a mi sonregisma e prenetsme a merce e nom vullatsdestrouir que anch io ne mon pare no fom contra vos. - Repos Vespesia lemperador e dix - qui merce no haura merce no trobara. Cant ton pare ausisJhesu-Christ profeta que los juheus ausieren a torten Jherusalem tots los infants que anch pot trobar que eren en son regisma qui eren de II anys avall que anc negu nom troba merce e foren per comte CLX milia e per ço - dix lemperador - tu deus compra la sua iniquitat. - Cant lo rey Arquilaus hoy aso que lemperadorli dix yradement dexendet de son cavall e desermas tot e quant fo desermat ell tragelespase e dix al emperador - ia Deus logran no vulla que vos ne vostres gens paganesvos puscats venar de me mort - e messelespasa sots la mamele (mamella, de mamar, teta) e donali una gran empenta que tota sen entra per la squenaen axi que passa un gran palm de laltre part e mantinent caech mort dins en lo vall. Cant lo rey Arquilaus fo mort en axi fomolt dolent e irat Pilat e los juheus qui abels eren e tornarensen en la ciutat e aqui veretsmolt gran doll e grans plos per los cavallesde rey Arquilaus e per totes ses gens tots sesquinsaren es dolien fortment e plangielo tot lo poble de la ciutat feya atretall que anchsa par dolor no fo vista ne hoida en neguna ciutat. E cant vench lendema Pilat feu venir Josep Barabam son senescal e tots sos cavelles e tot lo poble e voch averconsell dels e dix - senyos be vets que nos nons podem tenir molt que Deus nos ha tots hoplidats (oblidats, olvidados) e no avem viandeque anch mes neguna siutat no fo en maiortribulasio quem consallats que fasa. - Senior - so dix Josep - a so quin consell volets que nol vos podem donar que lemperador nousvol pendre a merçe bon consel vos dona sell quius donaper consell queus levasets contra lemperador carbe podiets saber que contra ell no podiets averforsa ni mens podem molt tenir. - Pilat respos - iono se als quen fasam mas en aquesta ciutat agran tresaur daur e dergent (d´or, de oro, d´argent, de plata) e de pedres presioses. E lemperador e totes les gens cuydenho haver tot e ioconsell que ia res non auran e fasampolvora de tot lo veer en mortes(morteros, morters) de coure (cupfer, cobre) e fasamlo menut fortmente tot mengemlo e quant laiam menjat ia nol porantrobar que aytan bona merce trobaran com avienlo tresaur. - Cant lo consell fo donat tots ho tingueren a bon consell e amaren mes meniar lo trasaur que si romanges al emperador ne a sagent tentost se partiren dequi e anarensena lus alberchs e cascu pren son aur e son argent e tridarenlo (trit, triturar) e menjarenloe sels que no ne avien donavelsne hom prou per ço que tost fos menjat e destrouit. Cant aso fo fet vengeren denant Pilat e digueren - Senior vostromanament avem fet e nos ha romas aur neargent ne pedres presioses que tot avemmenjat e destrouit. - Apres aso digueren - manatnos que fasam. - Pilat cant hoy molt comensa a plorar e desconortar si matex denanttots dix - vosaltres senios mevets(m´havets)stablit senior que volges que io fos vostre governador de vuy *mes de si avant non pucheser per amor de Deu perdonaume si anch vos fiures quius desplages que mo perdonets. - Cant los juheus hoiren aso molt sedesconortaren e noy ach negu quino ploras de gran yra no li pogerenrespondre mas tots ensemps se ploraven esplayien car se pensave que serien destrouits. E Pilat lur senior los dix - anemnosretra a merce del emperador que mes val que si morim de fam que no es negun jorn que en sta ciutat no muyrenCCC persones de fam perque val mes que nos nos retam que qualcu nescapara e axi non scaparie I que tots no morisem de fam. Cant aquet consell fo fet Pilat ab tota se gent isque de la ciutat e vench troal vall qui ere fet entorn la ciutat e Titus lemperador novell anave cavalcant alent ab sos cavalles e Pilat conechloen les armes ab sagal daguila e sonalo ab ses gens e cant Titus ho viu vench corrent ab sos cavalles la hon Pilat era e Pilat comensa a parlar a dix - Senior Titus sia vostra merce quem scoltets e pregatsmon senyor lemperador vostre pare queus aie a merce e misericordie sobre tot aquest poble que axius prega plorant senior emperador no gordets les nostres malisiesne les nostres iniquitats mas la vostra bonea e aiemerce de nos. - Com Titus hoi aso que Pilat le dixtrames dos cavalles a son pare lemperadorque li comptasen tot aso. Cant lemperador hoy asomana tots sos cavalles armar e vas armar lemperador de ses nobles armadures e vench a Titus son fill quellsperave sus al canto del val e Pilat fo de la una part e Titus de la altre e lemperador sonpare de la altre part e Titus comensa a parlar al emperador - a Pilat senior ses acordat que volen vos retrala ciutat mas quell prengats a merce.
- E respos Vespesia lemperador - bel fil no es ara hora de demanar merce car ell la demanade e mes no pot. - E lemperador Vespesia dresas ves (vers, versus) Pilat e dixli - si tum vols retra la ciutat ab tots quans dins son per fer totes mes volentats iom so aperellatde pendre e dicte (te dic) que ayten pochrevem merce com de tots los altres com vosaltres ages merce de Jhesu-Christ cant lo jutgas a mort e ell penias en la creu a tort. E fasvos asaber que la sua mort sera vengade an vosaltres que ia merce de nos no trobarets. - Pilat cant hoi aso fo molt despagate irat fortment ell e tot lo seu poble.
E lemperador no sabiem altre que fesem mas Pilat dix al emperador - Senierprenets nostra ciutat e tots cuants som e fetsnea vostre pler (plaer) asi com a senyor.
- Cant lemperador viu que Pilat li volch retrala siutat fou aytentost cesar los vaylsde la ciutat e aytentost com fo feit ell trames IIII milia cavelles be armats que entrasen en la ciutat e que tencasen (tancaren, tanquessin, cerrasen) be les portes si que negu non pogue exir. E Titus lemperador novell entra dins ab els e Jacob e Jafell e cant foren entrats en la ciutat Titus pres Pilat e comanall a deu cavallesquel guardasen e Jacop pres Josep e puisentra Vespesia ab tota sa gent quant fou entrat feu manament que tots los juheus prenguesen hom e los ligas e hom losli manas presos denant e feu aparellar sos cavalles e dixlos- barons aquesta ciutat avem en nostre poder e axi vull pendre e fe mercat dels juheus car ells feren mercat de nostre Senyor Jhesu-Christ lo cual ma garrit e curat mon corsde la lebrosia de la cual era destret malament e exiells lo veneren (vendre, vender) per XXX dinerse io darne dels XXX per un diner e quin volra comprar vinga anant. - E ab aytant I cavaller vench denant lemperador e dixli - Senior jou volria. - E aytentost fon fet e feuli liurar e cant lo caveller ac pres XXX judeus e ac pagat sondiner va trer lespase e vench denant los judeus que ac comprats e ferin I ab lespasa e isque de la altre part un palm e tentost caech mort e lo cavaller tira lespasa del cos e ell tirar quen feu van exir per la nafredel aur e del argent que avien menjat et lo cavaller ac gran maravella cant tot ho viu que tot era ple daur e dergente pres I daquels juheus per la ma e desligalo e trageloa I depart e dixli - diguesme aquesta maravella si o saps com es dequest juheu que axi era ple daur e dergent.
- Senior - so dix lo juheu - si tum asegures de mort que tu nom ausies io to dire.
- Ell cavaller aseguralo ell comtali com Pilat los avie fet menjar lo tresaur de Jherusalem axi com era aur e argente pedres presioses e tota la vaxella daur e dargent que en la ciutat fose si que res noy romas per tal que lemperador ne ses gens no pogesen mes valer. - e axi senyor com fo gostat e partit e tota la gent cominalment que aquels qui non avien hom les ne donave prou e axi menyas e destrouis tot lo tresaur que res noy romas. 

- Cant lo cavaller hoy aso ac molt gran maravella e crida a dos scudes seus e manals quel XXVIII juheus quels tolgesen lo cap que anc noy romas sino aquell que ach asegurat e tots feulos fendre ab coltell per lo mig dels ventres e feune tirar tot laur e largent.E tentost fo sebut per lost quels judeus avien meniat lo tresaur e que neren plens e axi vench gran re de gent al emperador e diguerenli cascuns quels ne fes dinade e feune lemperador liurar a tots los cavalles quinvolgesen a cascun dinade e aytentost com los avien autsels los ausien e fenienlos per lo ventre tot per lo tresaur que avien al cors. Mal consell los dona Pilat que gran res ne moriren per lo tresaur que meniat avien que nos moriren si meniatnol agesen. Cant lemperador viu que tans compradors avie als juheus e tans nevien comprats sos barons e viu que tots los ausien feu comtar quans ni havie romasos e comtarenlos e noi trobaren dels judeus sino VI dinades que tots los avien venuts o morts lemperador dix que non volie pus vendre e que ell los se volie retenir a sos ops. La occasiofo faita tan gran en Jherusalem dels judeus que foren venuts XXX per I diner que foren de VI milia que ia per la siutat no pogere hom anar sino per morts que tots eren sbaconats axi com quils volges salar perque mala menjaren lo tresaur que Pilat los consela. Cant la mort fo fayta lemperador los feu aportartots als carnes e apres ell feu enderocar los murs de la ciutat si que anc res noi romas pedra sobre pedremas ten solament lo temple de Salomo e la Torade Dauvi que Deus no volie que senderocas. Ab aitanfo complit so que Deus avie dit de sa bocha e al ramis palmarum Titus lemperador novell ana per la ciutat e feu pendre totes les armadures e los elm e les cubertes dels cavalse les spases e tots los altres garniments dels cuals era be garnida la ciutat e tots los drapes de seda els porpresels samits els vayrs els grisque ne avie gran moltitut e molt gran riquea e feuho tot pendre e ajustar mas negu altra tresaur noytrobaren car los juheus lageren tot menjat per lo consell de Pilat. Mal consell fo aquell ops dels que tots ne foren morts levats les Vl dinades perque lemperador sen retench a sos ops la regina Drafiga e la dona na Clarysa que era ab ella de la cual avetshoit dir contar axi com demunt es scrit trobarenles mortes ella e sa companyona en lur alberch e daltresfembres e infants e gent manude molta per tota la ciutat que tots eren morts de fam axi que noy avie comta. Cant la ciutat fo destrouide e enderocade e la mortaldat fo faita dels judeus lemperador sen voch tornar en sa terra ell e ses gens e menasen Pilat e les sis dinades dels judeus presos e ligats e vingeren a Nacra. Cantslemperados ageren saiornat a Nacre IIII jorns Vespesia lemperador feu aperellar III naus e mes en cascuna nau LX judeus e ferenlos traure del port de Nacre. E cant vench que foren denant lo castell qui a nom Cayfas e aqui feren vele les naus e lexals hom anar a Deus e a sa ventura mas els no hageren pa ni vi ni ayga ni homens que sabesen governar les naus ni regir e per la volentat de Deu car Jhesu-Christ volch que tots temps remenbradrefos la sua pasio que fosen aspies de nosaltres quels juheus que avien de lur temps vingeren aribar (riba, arribar) a Narbona de les tres naus la II^a venca Bordeu (Bordeaux, Burdeos) e la terçavench aribar a Taltra e tots vengeren sans e saus en les terres de que ageren gran goig e cuidarense que Deus ho ages fet per amor dells e ell nou feu gens mas volch que tots temps los reptas hom de la sua pasio e los juheus son aribats. Lexemlos star e lemperador e parlem dels emperados qui son a Nacre ab lus gens e volensen tornar en lur terra e Vespesia lemperador mana a son senescal e a Jacop e a Jafel que fesen aperellar lur navili e lus marinese feerenho tentost e levaren aygua e bescuyt (biscuit) ous e farina e galines e carn salade e fruita e tot alo que mester avien. Cant les naus foren agiades de lus viandes que mester les era feren reculir lus cavalles e les atzembles e meterenhi tots lus garniments e lus armadures e cant ho ageren tot recolit los emperados ab totes ses gens se van recolir en ses naus axi com foordonat e van exir del port e fan vella (vela) Deus donalls (donals) bon temps e vingerennavegant e a cap de X jorns a port de Barletasans saus e sens que no sajornaven e vengerensententost a Roma. E cant lapostoli sent Climentsabe quels emperados venien ab totes lursgens feusi a carrera ab los clergesab gran profaso e ab gran alegria reberenlosab gran goig que ach en Roma. E cant lemperador viu lepostoli venir e ell ab ten gran profaso e ab ten gran alegria vanse abrasar e basar. E lemperador novel feu atretall e vasen entrar en Roma ab gran alegria e pagament que fou en la ciutat per los emperadorsque ageren venjade la mort de Jhesu-Christ nostre Senyor e son tornats ab lus gens sans e saus e sent Climent predicave cascun jorn al emperador e a ses gens. Cant fo vengut ell e sos barons quel scoltaven volentes e cant lemperador ac seiornat VIII jorns e Sent Climent levasdeves ell e dix - nostre Senior Jhesu-Christ nos ha fayta gran honor quens ha honrat de vostres enemichse nostres. E axi senyer les covinences que avetsfetes en nostre Senior promes atenetslesliab bon cor e ab bona volentat alegrament. - E lemperador dix que era bo. E lepostoli dix ques bataias(batejare, batejàs, bautizase) com lavie promes. E lemperador respos - a pler de Deu siefet jous ho atorch e fetsho aperallar les fonts. - Lepostoli sent Climent se parti del emperador apres IIII jorns ach faytes aperallar les fonts e comensa a bataiar lemperador Vespesia en nom del pare e del fil e del sant sperit e anch no li cambiason nom. E apres el bataia Titus lemperador novel atresi e apres Jacop e Jafell e Josep e lo senescalle apres los comtes e als duchs e als merqueses e totes les altres gens que ali fosen. Cant tota le cavalerie fo batajade e lo poble veren quelscavelles seren batajats van dir a sent Climent quels bataias a la fe de Jhesu-Christ. Cant sent Climent hoy quell pobles queria batajarac gran goig e feu gracias a Jhesu-Christ e feu cumplir(omplir) C tines daiga e seials e dix al poble que entrase en layga en nom del pare e del file del sant sperit - e serets batayats. - Cant lo poble ach entes cascun sana metre a batayarab ferma creençaque ageren en Jhesu-Christ e cant negu malalt se batajave de qualque mal agues mantinent era gorit. E cant tot lo poble fo bataiat e mostra los miracles dels malalts no crege hom per tota la terra de Roma en les ydoles mas sol en Jhesu-Christ. E los templesqui eren malignes dels dimonis abaterenlostots si que anch negu noy romas ansenderocaven los fonaments per ço que res de mal noy romanges. Cant le cort se parti e los barons sen tornaren en lus terres que ageren pres comiat dels emperados e de sent Climent cascu portave la creença de Jhesu-Christ nostre Senyor com es la fe catolica e al credo in Deum e cascun feu batajar los homens de sa terra e apres tremes per les terres a preicar e a xelsar(ensalzar) lo seu sant nom glorios. E axi per tota la terra del emperador fou convertida e gitada de la errordels idoles e no les adoraven mas solament Jhesu-Christ pare + e fil + e sant + sperit +. Lemperador Vespesia feu venir son fill Titus novell emperador e foren al palau un dia mati cant ageren oida lur missa que sent Climent ac cantade a lemperador trames misatje als senados (senadors, senadores) de Roma. E cant foren venguts denant lemperador ellvals manar que justificasen Pilat segons que era mal senior. Els senados tragerense apart a consell e verenlo fet e digerenli - nos senior que a mort servidaen Roma per tal com a Just Cesar honorable pare vostre stablique asis fesen les justicies
e nos que fosemen aquest jutyament que sia jutiat (jutjat) e mort. - Cant lemperador oy que a mort levien jutiatmana a XXX cavelles quil tenien en garda que anssens alongament lo manasen a Vianela siutat. E ells cavelles feeren tentostlur manament e portarenli scrita la sentencia quellssenados del emperador de Roma ageren donade. E cant foren a Viane los burgesos saberen que aquells cavelles eren misatges del emperador honrarenlosfort e reberenlos ab gran honor e ab gran alegria los cavelles prengeren Pilat de part del emperador e liurarenlo a la justicya de Viana e donaren la sentencia scrita quells senados li ageren donade contra Pilat demantinent lo prengeren ell meteren en un pou pregont prop layga havie una cadira hon hom lasege puyesvench una barra ample tornaiade(tornejada, torneada) de so qui era encastade en la cadira e mesleli hom sobre los pits e tencay hom ab cadenat e anch no ach poder ques moges e puys hi mes hom unes grans pots en ques sostinges lospeus e aqui stech de nit e de die e donali hom a menjar pa e aigua ben poch que mes ne menjare la meytat. En aquesta dolor visque II anys e a cap de II anys la justicia Ion trage e trencaren les pots axi que fo mes que catiu que anch nos pot sostenir e era tenpalos que no li paria uls ne cara la justicia lo pres e feulo lavar en un rosi(llevar en un rocín ?) luny part per lo pont de Roser el los feu portar. E aqui al flum(flumen, río, riu) avie una casa en que hom matyiatots aquells qui avien faita tresio (traició, traición) e Roser ere environat entorn tota la casa que noy podie hom entrar mas ab un berquetaab aquells quil manaven quel metesen dins e feren obrir la porta e vanhi metre Pilat e tentost com Pilat fo dins la casa comensa malament a tremolar e decantas tota la casa e la justicia cant o viu e tots los altres ageren gran pahor e fugiren e meterense en la berqueta e noy gosaren estar. Cant foren de fora la casa sen fo entradeen abis si que anch no viu hom pedre sobre altre ne sebe hom que sesdevench mas encara hi conexhom lo loch en que era la casa e veuhi hom tornajarlayga. Axi com avets hoit dir fo venjadela mort de Jhesu-Christ per Vespasia lemperador e per Titus lemperador novel e Jafell de Jafe scrivi tot aquest fet per consell de Jacop e de Josep que staven en Jherusalem troque la ciuta fo presa e ells feren tots aquests fets e tots tres dictarenho de lur boca axi com fo la veritat e Jafell scriviho.

Finito libro sit laus gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.