Capitol lviij. Com los sancts angels del nouen orde foren ab la senyora lo.ix.dia per fer reuerencia a aquella

Capitol lviij. Com los sancts angels del nouen orde foren ab la senyora lo.ix.dia per fer reuerencia a aquella (falte .)

Venint lo nouen dia foren aqui los sancts angels del menor orde e rebent los sanct Miquel ab gran alegria e goig e portals dins la cambra de la senyora: e dix a sa merce. O excellent senyora aquests son vns officials per lo senyor fill molt amats e estimats. Car son dits pares e aduocats dels orfens. Aquests senyora tenen en cura e guarda los miserables fills de Adam: dels quals son molt ansiosos e curosos. E han ho be menester: car son constituits e posats entre infinits perills de diuersitat d´enemichs. ¶ Nec enim posset tuta esse humana infirmitas inter tot et tantas hostis illius insidias: nisi sanctorum angelorum muniretur auxilio (anxilio). Car sia certa vostra senyoria no poria la infirmitat humana esser segura en tantes batalles e persecucions de enemichs sino fossen guardats e defesos per la custodia angelica. E la senyora vehent aquells gloriosos sperits dits pares dels orfens: alegras molt dells mostrant grandissim goig de la sua venguda: e dix los. Be siau venguts pares dels miserables fills de adam: vosaltres teniu offici tal que de necessitat priuareu molt ab lo fill meu e ab mi: car les majors fahenes que son en la cort sua son les que vosaltres haueu a menejar: ço es de la saluacio dels homens. Aquest negoci es tan car a la magestat del meu fill que per acabar e complir aquell es deuallat del cel en la terra: perque vosaltres per amor sua deueu esser molt solicits de la salut de aquestes animes a ell tan cares. e no hajau esguart a la desconeixença dels dits miserables fills de adam: sino sols a la bonea del creador vostre y seu qui tan carament los vos ha acomanats. E per que millor pugau exercir esta fahena tan gran y tan difficil vull que hajau de açi auant en companyia vostra continuament tres donzelles mies ço es: Pietat. Beniuolencia: Solicitat. e que los homens coneguen que per la noua incarnacio del fill de deu vosaltres los tractau ab multissima pietat mes que no haueu acostumat: cobrint e dissimulant los seus mals e comportant aquells (segons la q en rayeta vertical: qui : aquills) longament: los quals solieu punir brauament: e quels mostreu molta beniuolencia comunicant los molts secrets de la amor diuina e dels infinits delits que han a posseir en parais sius hobeixen e segueixen vostres consells: e que ab solicitut continua penseu en portarlos per la via de salut. e de aço teniu manament de la magestat diuina segons dauid ha reuelat als fills vostres: dient a cascu de aquells. ¶ Angelis suis deus mandauit de te vt custodiant te in omnibus (o+i nassal:mni en este cas+bus) vijs tuis. Car vosaltres sou constituits curadors e guiadors dels exellats e bandejats fills d´Adam: als quals deueu endreçar en totes les vies e carreres sues: puix sabeu aquesta esser la voluntat de nostre senyor deu: e yo queus ho acomane ara nouament de part del seu fill e meu: lo qual vol que (volq3: volquem) los homens a vosaltres acomanats sien pus segurs e mes guardats e conseruats e que com cascu d´aquells sera (ßa) d´edat de distrecio que per vosaltres sien induits e consellats a fermar matremoni ab set donzelles mies les quals son aquestes. Fe: sperança: amor: temor: humilitat: penitencia: e perseuerança. Aquestes los guardaran e deliuraran de tot perill els portaran finalment a la eternal beatitut: segons es scrit. Dient. ¶ Saluatus est vir infidel´ per mulierem fidelem. Car lome infel e desobedient a son deu e creador sera saluat per les dites mullers fidelissimes. car la primera que es fe lo apartara de tota error donant li conexença de la veritat que te a seguir e de les obres que te a fer conformes a la fe: perque la dita fe sia viua e meritoria. E de aqui tantost lo abraçara la sperança e dira ab vna gran fermetat de cor ¶ Ego enim sic curro non quasi in incertum. Volent dir. Yo si treballe corrent per lo curs de aquesta mortal vida nou faç vanament ne sobre cosa incerta: ans so molt segura que aquell larch donador me dara lo premi molt major sens comparacio que mos merits no meriten. E coneguda aquesta gran magnificencia e liberalitat diuina: encendras en amor d´aquell sobiran be qui sols mereix esser amat: e de aquesta amor paternal sortira la amor filial: car nunqua tem verdaderament de temor virtuosa lo qui no ama: e lo axi temeros guardas de offendre lo seu amat e tota cosa leixa per cara que li sia per no rompre la dita amor: e com mes lome sentira de aquesta amor diuina molt mes coneixera la sua propria miseria. e de aqui se engendrara la profunda humilitat en la anima: La qual humilitat fa desijar al home poder satisfer a deu de les offenses que fetes li ha. E aquest virtuos e humil desig li fara pendre ab molta patiencia totes les tribulacions e congoixes que deu promet li vinguen de qualseuulla natura sien: e no solament acceptara les dites penes alegrament ans voluntariament se donara a molta penitencia: apartant de si tots delits e plaers donant a la sua persona molta manera de treballs e penes per subiugar la carn sensual al sperit. E sentint lome la dolçor e repos que sta amagat dins los treballs de penitencia es animat a perseuerar en tota virtut fins a la fi de la vida sua: e lauors rebra lo guardo infinit per los treballs finits. e axi los homens ligats per matremoni ab aquestes donzelles seran axi forts y ferms e molt feruents e promptes a tot be que vosaltres los portareu per tots los camins que volreu. E diran ab molt plaer. ¶ Sic transeamus per bona temporalia vt non amittamus eterna. Volent dir. O pares e guiadors nostres siau certs que axi volem passar per los bens e plaers d´aquest mon: que per ells no perdam nenguna cosa de la seruitut diuina: ne la vida eternal per a la qual som creats. E los angels hoydes les rahons de la sua reyna y senyora foren alegres de goig infinit e besant la ma a sa altesa: digueren. ¶ O maria gratiam apud (apd´) dominum inuenisti et hanc per totum mundum diffundere meruisti. Volent dir. o senyora maria vos sou aquella que haueu trobada gracia dauant lo senyor: e per lo mija vostre la dita gracia es stada per lo mon escapada sobre los fills de Adam de qui nosaltres tenim cura. E perço senyora som açi per adorar lo fill vostre regraciant a la magestat sua la gran misericordia que ha feta als criats nostres fills d´adam exellats de parays: als quals nosaltres no podiem aiudar per molt que fossem curosos e ansiosos de ells: que a la fi tots no deuallassen en infern. Car fins açi no hauem vist goig nengu dels dits criats nostres que ab companyia nostra los poguessem portar a regnar en parays: ans venint cascu de ells a la fi dels seus dies los hauiem a leixar en lo carcre (carcer, càrcer; cárcel) tenebros de infern condempnats a mort eternal per lo peccat e deslealtat del seu primer pare. ¶ E ara senyora venint lo vostre excellent fill e vestint se aquesta natura ha axi viuificat lome quens pot molt be dir. ¶ Sicut in adam omnes moriuntur ita et in xpo omnes viuificabuntur. Car axi com en Adam tots los seus fills foren sentenciats a mort: axi per la venguda de a aquest redemptor deu e senyor son restituits a vida eternal: de que nosaltres aconseguim vn singular goig. ¶ Et gaudium nostrum nemo tollat a nobis. Car som molt certs que aquest goig nengu nol pora leuar a nosaltres: si lome se volra conseruar en la gracia a ell donada. ¶ Perço suplicam a vostra senyoria quens vulla prestar ajuda en conseruar aquesta gent qui te la natural inclinacio tan reuessa e peruersa per lo peccat del pare seu que ab grans ginys e affalachs los hauem a portar a parays. E han molt necessari la intercessio de vostra senyoria qui pot tot lo que vol: Car de vostra excellencia es dit. ¶ Non enim decens est vt ei aliquid deneget: qui matrem honorare precepit. Car no es cosa decent que lo senyor fill vostre denegue nenguna cosa per vostra merce demanada: lo qual ha manat estretament honrar e obehir la mare ¶ E les virtuts nomenades que la senyora hauia triat per a esser mullers dels fills de Adam hoint parlar la senyora e los angels tant en fauor de aquells que hauien a esser sos marits: enflamades en la amor de sa senyoria per mija de la qual tanta gloria e exaltacio hauia aconseguit lome peccador: agenollades dauant sa excellencia començaren a cantar dient. ¶ O benignissima omni laude dignissima quia per te reparata sunt omnia: et exaltatus homo et paradisus apertus. Volent dir. O senyora benignissima e dolça digna e mereixedora de tota lahor: car per vos totes coses son stades reparades: e lome singularment exalçat: e parays per a ell vbert. E perço senyora nosaltres som molt contentes de fer ab los dits fills de Adam matremoni car vehem en ells girada la sort: ço es que tots los que fins açi los auorrien e hauien en hoy: ara los amen e han plaer de acostarse a ells. Car fent pau ab lo creador lan feta ab totes les creatures: la qual pau senyora ses tractada y fermada per lo vostre dolç parlar: e per ço dignament pot esser cantat a gloria de vostra senyoria. ¶ Benedictum sit eloquium sanctum tuum: et benedicta sint omnia verba oris tui. Car ab molta raho deu esser beneyt lo parlar vostre e totes les paraules de la vostra sanctissima boca. E dit aço leuarense a dançar les dites donzelles: e los angels ab elles ab gran alegria. E acabada la jornada partirense se aqui los gloriosos pares dels orfens molt contents de la excellent senyora e de ses donzelles.

Capitol XVIII. De disciplina.

Capitol XVIII. De disciplina.

Lo savi Salamo diu oges fill meu la disciplina o correccio del teu pare e no leyx la ley de la tua mare per ço que sia multiplicada gracia sobre lo teu cap e sia posat un bell sarçal(zarcillo?) en lo teu coll. Te la disciplina e no la leyx e conservala car aquella es la tua mare. Pren la disciplina e no la foragits de tu. Aquell es follqui avorrex los castichs. Molt erra aquell qui derenclex les reprensions. Aquell pecca qui menyspresala disciplina o correccio. Aquell troba vida qui conserva la correccio e aquell qui no vol la disciplina correccio troba la mort. Pobresa o miseria viuran sobre aquell qui lexa la disciplina. Aquell qui creu al quil castigua trobara gloria e honor. Lom foll avorreix la disciplina o correccio de son pare e aquell qui rete les reprensions e les observa sara savi. Mes aprofita al hom savi lo castichde la lengua que no fan al hom foll cent plagues e açots. Lom savi e adoctrinat no murmurara contra aquell quilcastigua. Empero sapies sor molt cara que la reprensio deu esser moderada car diu sant Ambros que aquell qui es castigat suaument e blana fa reverencia a aquell quil castigua e aquell qui es corregit e castigat asprament ni ab crueltat no reeb castich ni salut car segons que diu sant Crisostom aquell al qual es posat soberch carrechde penitencia o lançade si la penitencia o com no la pot sostenir romanint scandalizatpecca mes que no feya. Perque mes val en lo juhide Deu retra raho de misericordia que de rigor. E de asso es notat es lo decret en la XXVI^a causa es la setena questio en lo capitol allegant ab suau e benigne pietat deuen esser supportats aquells qui per raho de lur flaquesa no poden esser carragats. Segons la diversitat dels qui pecquen los uns deuen esser comportats los altres castigats car molt es diversa la manera de aquels qui pecquen. Los prelats de la santa Esgleya deuen portar lurs sotsmesos losquals corregexen e corregir los qui porten. E per çoSalamo feu pintar en les colones del temple de Deu ymage de leo de bou e de cherubin. E que signifiquen les colones del temple sino los prelats qui son en la santa Esgleya car tots quants reeben la ansia del regiment son axi com a colones qui sostenen lo carrechquils es damunt posat. Cherubin es interpretat plenitut de sciencia. En les colones es mostrat lo cherubincar los prelats de la santa Esgleya deuen esser plens de sciencia de la celestial gracia. Per lo leo es figurada la terror de crueltat. Per lo boues mostrada la paciencia de mansea e de benignitat. Adonchs en les colones no si posen los leons sens los bousnils bous sens los leons car los prelats de la santa Esgleya deuen corregir lurs sotsmesos a vegades ab dolçor a vegades abasprea a vegades ab paraules a vegades ab açots car aquell qui nos corregex ab paraules necessari es que siacorregit e repres asprament. Ab gran dolor deuen esser arrencades les nafres com nos poden guarir leugerament e blana. Aquell qui com es amonestat del peccat secretament e nos vol corregir publicament deu esser repres en guisa que la nafra la qual nos guareix amagadament manifestament deu esser esmenada. Manifestament deuen esser represos aquells qui manifestament nouenper ço que com ells son guarits ab publica reprensio corregits sien aquells qui per lur eximpli havien peccat per manera que com un es corregit los altres siensmenats. Mes val que un hom sia condempnat per salvarne molts que si per absolucio de un ne perien molts. Sant Gregori diu alguns son qui oen paraules de correccio e menyspresende venir a stament de penitencia. Cascu deu hoirdel regne de Deu açoque ama e de infern aço que tem per manera que si no ve al regne de Deu per amor almenys queyvingue per temor. Diu sant Ysidre les persones bones e iustesreeben benignament lo castich com son represos de lursculpes. Sor molt cara sapies que la disciplina esmena e corregex tots los defaliments perque no deu esser menyspresada e per ço devem hoir nostres prelats reverentment e rebre lurs paraules benignament carab lurs castichs e reprensions nos tolenles propries voluntats e les cobeianses mundanals honde aço parlant cascuna fel anima en presencia dels prelats diu en lo libre dels Cantichs a mi trobaren les gaytes (guaytes, guaytá, guaitá, aguaitá, guaytar, guardians, guardes) qui guarden la ciutat ferirenmenafrarenme e portarensen lo meu mantell. Guardians de la ciutat son los prelats qui guarden lestamentde santa mare Sgleya losquals troben la anima feel e firenla ablurs preicacions amonestaments e menaçese nafrenla ab la amor de caritat de Jhesu-Crist e nolsbasta aço ans encara li tolen lo mantellço es tota terrenal delectacio e bens temporals e trametenlaal regne celestial neta e pura despulada de tots peccats. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada molt es bona cosa que (qne) amem nostres prelats axi com a pares e reebam dellsvolenterosament disciplina e correccio de nostre salut segons loconsell de Daviu propheta qui diu prenets la disciplina per ço que Deus nousahire e que no perescats de la carrera iusta. Adonchs sino volem perir de la carrera iusta necessari es a nos reebre disciplina e si aquell qui no reeb la disciplina perira de la carrera iusta sens dubte aquell qui reeb la disciplina sera conformat en la via iusta. Adonchs sormolt amada yot amonest que volenterosament vullesreebre disciplina per tal que sies desliurada de la ira de Deu e sies fermada e asegurada en la carrera iusta. Fes moltes gracies a aquell quit castigara e a aquell quit rependra fe gracies e not trichs si la abadessa o prioressa te reprenen per la tuasalut nou reebes ab tristicia com la abadessa o la prioressa te mostraran la carrerade salut reeb lur doctrina ab moltes gracies com algu te mostrara la causa de la tua salut no li siesrebelle ama aquella quit castigara de tesnegligencies ama axi com a pare o mare tots aquells quitrependran de tes transgressions e defalliments no facesni digues iniuries als quit castiguen no digues injuria als quit reprenen no retes mal per be no vullesrebotegar als quit donen bon consell no responesmal als quit dien bones paraules car aquell qui ama disciplina ama saviesa. Adonchs si tu ames disciplina seras savia. Savia seras si sostens les reprensions a saviesa savia seras si portes los castichs humilment. Honesta verge per tal som en esta vida corregits per Deu e per los nostres prelats que no siam dampnats ensemps ab aquest mon. Molt mes nos val esser corregits en la present vida per nostres prelats de nostres negligencies que no esser dampnats en la vida esdevenidora. Mes nos val esser castigats en aquest segleper nostres prelats de nostres culpes e transgressions o trencament de manaments que no esser punits en lo segleesdevenidor. Amable sor en Jhesu-Crist mes te val esser açotadaper mans de la abadessa en aquesta vida que no esser tormentadaen lo pregon infern. Mes te val rebre e sostenir en aquest mon açots de ma de la abadessa que sostenir en laltre penas infernals. Mes te val temporalment esser batuda ab vergues per ma de la abadessa que esser cremada als fochs infernals dels quals te vulla gardar aquell quit ha remudaab la sua preciosa sanch Amen.