Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bocha. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bocha. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 d’agost del 2020

Capitol XXX I. De Cilençi.

Capitol XXXI. De Cilençi.


Diu lo propheta Ysahies quel scilenci es ornament de justicia e seguretat eternal. E per ço Daviu com fahiaoracio deya Senyor posa guardia a la mia bocha e posa porta fermada e tencada davant los meus labis. Loa sants pares ab tota lur diligencia servaren scilenci es studiaren de beuree testar com es nostre Senyor dolç e suau. E lexant les cures e ansies de la vida activa donarense tots a la vida contemplativa. Sor molt cara prechte que vulles menyspresar totes paraules desonestes fuig a paraules leges. La paraula vana tostensutzex la pensa e facilment es fet allo que vollenterosamentes hoyt. No proceescha de la tua bochaneguna paraula que pusque noure no parles sino aço ques pertany no proceesquen dels teus labis sino paraules de hedificacio fuig a hoyr paraules leges. Vana paraula demostra vana consciencia. La lengua demostra la cogitacio del hom. Tal com es la paraula aytal es lo coratge per la gran habundancia del cor. Per la bocharefrena la tua lengua de dir paraula ociosa. Restreny la tua lengua de paraula vana. No parles leges rondales. Not ries de les vanes paraules car sapies que paraula ociosa no sera sens juhi. Cascu haura a retraraho de les paraules ocioses en lo die del juhi.
Les paraules de cascu starant davant la suafaç. Les coses que parles fes que sien bones e creedores e aço faras ab veritat e ab mesura de parlar. Siela tua paraula sens tota reprehensio. Not traeschanit condampne la tua lengua. No parles coses per les quals ton enemich se alegre de ton mal ansserva tostemps scilenci. Posa guarda a la tua bocha e en los teus labis posa segell posa a la tua lengua clausura de scilenci. Sapies be en quin temps deuras parlar. Considera be la hora en la qual parlaras. Parla en temps convinent. Calla fins que sies interroguada. La interroguacio faça obrir la tua bocha. Sienpoques les tues paraules. No passes la mesura del parlar. Molt parlar no es sens culpa molt parlar no es sens peccat. La verge lenguda es folla la verge savia fa breu sermo. Parlar molt follia es. Sien pesades les tues paraules. No trespasaes la manera del parlar. Amable sor aquell vulla posar guarda a la tua bocha quit ha elegida en esposa Amen.

divendres, 19 de juliol del 2019

LA ESCOLA ROINA.

Les aventures del agüelo “Sebeta”: LA ESCOLA ROINA.
-Yayo: ¿Qué está pensán? Lo vech mol distret.
+Mira Luiset, los que ya som vells solém doná voltes a les coses. Volém coneise les tripes dels asuntos. Y com tením tans añs y tan tems pa pensá, pos aquí li estic donán voltes al problema catalá.
-¡Vaya, home! Vusté tamé. ¿Qué li va pel cap?
+Es que, menut: cuan escolto o llichisco les coses que diu chen que viu allí, chen que se veu normal, no eisos bochos que no saben lo que diuen, o si hu saben fan com sino hu sapieren perque cobren per diu.
-Ya estém en les paráboles, es que no me entero de res; a ver si se esplique un poc més.
+Escolta sagal, ña chen bocha a la que no li fach ni cas, que si “Cristobol” Colón ere catalá, que si Santa Teresa de Jesus, que si Cervantes, que si lo reinat de Cataluña, que si sincuanta mil tonteries que no tenen ni cap ni piaus.
Pero a lo que yo me referisco es a chen normal, ne ña molta, que la sens parlá y te dones cuenta que se creuen lo que diuen, que están convensuts de lo que natres sabém que es mentira; moririen per eises mentires perque, dintre d’ells, les tenen com a verdats, perque les han mamat a la escola, als llibres y, al remat, al carré, a la vida mateisa, no han sentit atra cosa. Pot sé perque no han vollgut sabé res més, o perque sol han llichit coses, llibres que’ls interesáen.
-Encara que soc menut, yo tamé me hay donat cuenta de aisó, de cóm hu defenen, en quina rasmia hu fan, están convensuts.
+Entonses yo penso que, per lo menos abans, cuan eres chiquet sol abeurabes a casa en los agüelos, a la escola en los maestres y, si algún camí, te arriváe algún llibre. Eisa aigua, eises notisies entráen dintre de tú, fén saó, pa quedás pa sempre, eren los siméns de la teua educasió, de la teua vida y los teníes, los tens com la verdat més verdadera. Eisos pilás sosteníen y sostenen la teua casa y lo que estigue en contra, es mentira, tú no te hu creurás, perque desfaríen la teua casa y se asolaríe.
Es lo que crec que’ls pase a eisa chen.
La escola catalana, al traspasals la educasió, los van entrá les ganes de presumí, tot pan ells. Poc coneisimén, van voldre sé los més grans, y pa conseguiu se van inventá mentires y mentires, a un terreno mol sensible aprofitán pa sembrá als bancals chovens que son los que mes pronte “prenen” y su enveuen tot com a esponches. Aisó ya no ña qui hu cambio, perque ells creuen que es la verdat, aisí los hu han enseñat, y hu será pa sempre.
-Casi hu enteng, pero me hu pot aclarí un poc més.
+Si home, aisó es lo que te vull di: als nostres tems, cuan yo era com tú ara, qui mos enseñáe les coses eren les persones grans, los maestres a la escola y algún llibre que per sort caíe a les teues mans. Ara a esises coses li acompañen los michos de comunicasió, sobre tot la tele y ahí ña un atre cas més, perque la tv3 no es imparsial, agrane cap al mateis puesto que la escola y los llibres.
No sé si tu esplico be, sense donamem cuenta me hay clavat a esta fanguera, pero me agrade estudía les coses. No sol consistís en di que están bochos perque no pensen igual que natres. Pot sé que si natres haguerem estat al seu puesto, parlarem igual que ells.
Asó va escomensá a la escola. Los que manáen, los polítics van obligá als maestres a enseñá de esta manera, al que no volíe lo fotíen al carré. Com teníen los dinés abundáns van fé los llibres de estudi al seu servisi, van pagá pa que chen culta se disare convensí per dinés a fé les coses de esta manera.
Van suvensioná a les editorials y als escritós pa que tot lo mon agranare cap an ells y los va eisí be.
Tens que tindre en cuenta que qui escriu un llibre es una persona com les demés, hasta yo hay escrit llibres. Eisa persona se pot equivoca, volén o no y si li paguen, te pots imaginá. De eisa manera se conseguisen interesos oscurs, negres diría yo y tráuen de aón no ña.
+Pero esta chen ¿per qué van fe asó?
-La verdat yo no la sé, y segú que mai la sabrém, pero penso que va sé per orgull, per voldre sé més que los demés, per sé oli, sempre damún del atres.
Y claro asó mesclat en dinés, en política y en los prinsipis equivocats que los han malenseñat, pot acavá en la situasió actual. Perque cuan sens parlá a estes persones que sense donás cuenta han segut adoctrinades, veus als seus ulls que están convensuts de que lo que diuen es verdat, que som natres los que estém equivocats y per aisó sen volen aná. No se creuen com natres, son més que natres, un poble señalat pa sé lo milló del mon, lo milló pa tot.
Veen lo camí que han dut, casi los enteng, encara que no estiga de acord an ells, pero los han preparat pan aisó, natres som los judíos de los cataláns, aisí los hu han enseñat.
Creuen que tenen raó perque aisó es lo que los han enseñat los maestres a la escola y los llibres mal escrits, en una palaura han tingut una educasió falsa, una escola roina.
+Yayo: ¿aisó me pot pasá a mi?
-La escola aragonesa escomense a enseñá lo catalá y les idees catalanes y los estudians de ara lo día de demá serán maestres. Nols enseñen a pensá. Sol a dependre y ara son com a catalans, ya tením los enemics dintre de natres, en la chen nostra.
+Entonses yo ¿tamé defendre lo catalá, en contra de la meua llengua, lo Chapurriau?
-Com te hay esplicat aisó es lo que los ha pasat y los pase a mols “cataláns” y a lo milló los pasará als nostres chiquets, no sé si a tú te pasará, pero perill yal tindrás.
+Pos yo NO VULL.
FIN

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...