Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consebí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consebí. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de març del 2019

conjugassións del latín

Segunda conjugación.

Ver la creación de verbos en la lengua romance en Francia, langue romane. Verbes.

La distinción de la
segunda y la tercera conjugación latinas está completamente
suprimida: el infinitivo no conoce más que una sola flexión = er.
El castellano, después de la caída de la segunda e, no ha debido
favorecer la final átona en r en lugar de
conócer, quérer,
lámer
, prefiere pronunciar conocer,
querer, lamer. No se descubre ningún rastro de la e átona, aun en
las fechas más antiguas de la historia de nuestra lengua. Los verbos
son muchos: no hay necesidad de enumerarlos, pues se puede dar
fácilmente cuenta de lo que ha quedado en la flexión fuerte; así,
batir (batre en ch.,
batuere), concebir (consebí en ch.,
concipere), confundir, erguir (evigere), gemir (gemegá
en ch.
), hervir (bullí
, fiebre en ch.
, fervere),
morir, arrepentir, regir, rendir, vivir; en castellano antiguo hay,
por el contrario, todavía confonder (confóndre,
confundí en ch.
), erger,
morrer, render (Alex., Berceo).

Esta
conjugación se confunde casi absolutamente con la que sigue: y,
aunque en el plural del presente se distinguen por la vocal
característica, en la tercera persona vuelven a identificarse,
porque ambas convierten el latino unt e
iunt en en: serbent por serviunt léese ya
en una carta del siglo IX. La vocal
característica persiste también en el futuro. Al principio la
segunda se distinguía asimismo mediante el participio en utus,
que después ha sido poco a poco reemplazado por el de la tercera
ido. Lo cual se prueba con muchos ejemplos de los antiguos
textos, donde ambas formas existen; así, abatudo (abatut
en chapurriau
) (Alex.);
percebudo (persibit,
persebut en ch.
) (F. J.
2.b, Alex.); encendudo (ensés
en ch.
) (F. J. 136a);
cernudo (Berc. Sil. 457); defendudo (defengut
en ch.
)(F. J. 13.a);
metudo (embutit,
futut, ficat en ch.
) (P. C,
Alex., F. J. 30. b 35.a); prometudo
(prometut en ch.)
(F. J. ib. X. a); connozudo (conegut
en ch.
) (F. J. 34.b,
56. a); pendudo (penjat
en ch.
) (Berc); perdudo (perdut
en ch.
) (ib., Alex.); prendudo
(F. J. 123. b); corrompudo (corromput
en ch.
) (ib.,
182. b); sabudo (sabut
en ch.
) (Alex.}; spendudo (F. J.
107. b); estavlezudo
(
establit en ch.),
costrenudo (constreñit
en ch., constreñido en castellano
)
(ib. 14. a); temudo (Alex.); entendudo
(entengut, entés en
ch.
) (F. J.); tenudo
(ib.); contenudo (ib. 2. a, 27.a,
104. b); atrevudo
(
atrevit en ch.)
(Alex. 595); vendudo (venut
en ch.
) (F. J. 126. a);
venzudo (vensut en
ch.
) (P. C. 3656, F. J. 31.b,
Berc. Mill. 119). En la lengua moderna esta
flexión se ha extinguido.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...