Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cija. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cija. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 d’abril del 2021

Capitol.VII. Que continua lo dit marauellos pujament de la senyora

Capitol.VII. Que continua lo dit marauellos pujament de la senyora dient los altres.*.ps. per obtenir la redempcio humana.


La senyora pujant lo sisen (sisé, é nassal) scalo la sua donzella molt esforçada fermetat nomenada fon aqui (aq): e dix li. Senyora pus tan accepte fou a nostre (n+r en virgulilla+e) senyor deu que impetrau tot lo que voleu: treballau sens
çessar en reduhir prest (pst) lome en gra (gracia, gratia, r en virgulilla) e amistat de son creador: e axi cobrara força e virtut. car lome desfauorit e aterrat per son senyor: de tots es (detestat) detestinat e menyspreat. E la senyora vehent q tota la força e virtut del home venia de deu: e q sens ell era no res: dix ab gran feruor de cor: Qui confidunt (c al revés+fidú+r) in domino (dño) sicut (mós, ó nassal) mons syó (monte Sión): non conmouebit in etnum q bitat in ihrl3. volent dir: o senyor dolç e clement comunicau les vostres (vres) amors als homens: car si vna vegada ells vos coneixen e amen posaran tota la sua confiança en vos: e seguirsa: que lo que ara es tan flach e miserable sera lauors axi ferm e inexpugnable que nengun combat per fort que sia nol pora derrocar: puix ell ab la amor vostra sia fermat. E aquell q fins açi es stat vencut (vençut, vensut) per lo diable: ara sera vencedor e aterrador dels diables. O senyor y facas (faças) prest aquesta concordia entre vostra magestat e natura humana: car infinits bens sen seguiran. E volent muntar sa senyoria lo seten (setē, é nassal, ē, no es cap tilde) scalo fon aqui misericordia e ab vna gran familiaritat e amor pres la ma de sa altesa: e besant aquella dix li. O ma senyora vos sou. Lux mundi. Car de vos e per vos vendra es mostrara lo sol de justicia en la terra (trr+r que es com una z +a): e illuminara Omnem hominem venientem in hunc mundum. Car tots los homens venints en aquest seran per ell illuminats si la sua lum volran pendre e acceptar. E sera apartada d´ells la dura captiuitat en que huy son: posant los per sa (psa) clemencia en franca libertat. E la senyora molt alegra d´les rahons d´la sua donzella dix ab vna gran alegria d´cara mirant al cel In conuertendo dñs captiuitatem syon facti sumus sicut consolati. Volent dir: o pietat inmensa quant es la alma (aía) mia aconsolada (a+c al revés+solada) e alegra: recordant me d´les vostres infinides misericordies per les quals so molt certa vostra clemencia haura merçe d´ls fills d´Adam: e retornareu atras la miserable captiuitat sua. E aço senyor volia dir: ose propheta: quant li fon reuelat: que vostra magestat se mesclaria ab los homens: es vestiria de la sua lurea: prenint e ajustant a vos la carn humana. E mirant vos en sperit ab la dita vestidura humana: dix vos ab gran confiança. Tu quo q3 (quo quem, quoquem) in sanguine testamenti extraxisti eos de Lacu (lago; llac, lach, llach, loch com lo Ness): vbi non erat aqua. Volent dir senyor que ab la sanch vostra qui sera començ e fonament del nouell testament vos delliurareu e traureu los catius qui stan empresonats en aquella cija o lach fosch e tenebros dels lims: hon son ara los nostres pares. Aqui senyor noy ha gens de aquella aygua dulcissima de la vostra gracia: ans la sedegen: e la demanen ab fam insaciable cridant vos nit e dia dient. Domine rex deus abraam dona nobis pluuiam super faciem terre vt discat populus tuus quia tu es dominus deus noster. Volent dir: O senyor rey eternal deu verdader del nostre pare Abraam: placiaus donar nos sobre la terra aquella pluja tan desijada de la gracia e amor vostra: e vos senyor deuallau ensemps ab aquella: e vejaus senyor lo vostre poble: e conegaus per son deu y senyor. O creador d´tota creatura placiaus inclinar les vostres piadoses orelles al crit de aquesta gent catiua: e delliurau los per merce de tanta dolor. E volent la senyora muntar lo huyten scalo fon aqui la sua amada CONTINUARÁ.......

diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol XIIII (XIV). De compassio.

Capitol XIIII (XIV). De compassio.


Molt cara sor oges aço que diu Jhesu-Crist nostre Senyor tot quant be volets queus facen los homens vosaltres fets a ells car aço es la ley e doctrina dels prophetes. Sant Pau diu alegremnos ab los quis alegren e plorem ab los qui ploren. En altre loch diu resebets los malats (malalts) e haiats paciencia a tots. Salamo diu aquell fa gran peccat qui menyspresa son proysme. Serva fe al teu proisme com vinra a pobresa per soquet alegres en los seus bens en lo temps de la tribulacio serva fe e amor a ton proysme per so que hages part en la sua eretat. Aquell qui cava lo clot o la cova a son proisme caura en aquella e aquell qui aparella e obre la cija hon cayga son proysme perira en aquella. Per tal diu lo Psalmista ha uberta la cija (sitja, sitges; lo sechá a Valjunquera) e hala cavada e es caygut en la cova que havia feta. No ama perfetament lo proisme aquell qui no li aiuda en la necessitat. Tant com socorrem a nostres proismes per compassio tant nos acostam mes al nostre Creador. En tal forma devem haver cura e ansia de nos mateys que no posem a negligencia la cura de nostre proysme. Adonchs sor molt amada aço que no volries que a tu esdevingues no desitgs que esdevingue a ton proysme. Hages dolor de les miseries dels altres plora en les malalties dels altres sies trista en les malalties dels altres com enmaleltiras sta ferma e forts plora los mals dels altres axi com los teus propis planyte ab los quis playen gemegua ab los qui gemeguen sangloteya ab los qui sanglotexen plora ab los qui ploren sies aytal als altres quels desiges que sien a tu no façes a altri aço que tu no volries sostenir no faces mal a altri e aço per tal que no sostengues semblants mals axi sies piadosa en los mals daltri com en los teus propis per ço que no stimes tu en una guisa e los altres en altre. Si ton enemich cau no ten alegres. En la destruccio de ton enemich not exalçes. Not alegres de la persequcio de ton enemich per ço que no vingua semblant mal o altri sobre tu. Not exalçes per lo decayment de ton enemich com per ventura Deus convertiria la sua ira sobre tu. Aquell quis alegra sobre
lo decahiment e destruccio de son enemich tost veura lo mal que li sobrevindra. Hages donchs compassio humanal al miserable. Porta dolor de compasio al pobre. Hages amor e misericordia al aterrat. Si ton enemich ha fam donali menjar si es assedegat donali a beure. No menyspreus los pobres no viltengues los frayturosos no esquernesques nit ries dels pubils negu nos partesca de tu trist nos partescha negu confus de tu visita los malalts consola los flachs e pauruchs per ço que meresques esser aconsolada per nostre Senyor Deu en la eternal benaventurança Amen.

divendres, 21 de desembre del 2018

sicha, siches

sicha, siches – de étimo íbero, los cognados son abundantes:
arag. cija,
prov. cieya, sieja, siejo;
cat. sitja, ciga, ciya;
cast. silo,
etc.

Calaseit, hotel del Sitjar. (Web desarrollada por Avirato)
 
Calaseit, hotel del Sitjar.

Respecto a la voz, dice Vidal: «La existencia de esta palabra en íbero se demostraría al haber podido pasar al mozárabe como xilyer» (p.135).
El iberista sustituye por sistema el dígrafo ch- por x-.
 
Polisémica según la grafía y lengua a que pertenezca la variable, generalmente señala oquedad, depósito de trigo, hoyo, cavidad, sima, madriguera, calabozo, etc. En valenciano era usual usar el plural desde los clásicos: “ubertes ciges” (Roig: Espill, 1460), aunque su morfología adoptó la prepalatal africada sorda:
 
“quels moros de Bétera se havíen alçat en les siches” (BRAH, Dietari Porcar, 4 oct. 1609); y, en el mismo manuscrito: “en les Siches de Burjaçot” (Porcar: any. 1622, f. 399).
 
También hubo cambio de género: “en Burchasot... los Siches” (Peydró, Vicent: D. Juan Treneta, 1882, ed. 1899); manteniendo el significado de depósito de grano o cavidad:
 
“en lo forat de un rincó
aon amagat entre siches
... en lo forat aon yo estaba”
(El Mole, Valencia, 2 / 11 / 1863)

sicha, siches


siches – de étimo ibero, los cognados son abundantes:
arag. cija,
prov. cieya, sieja, siejo;
cat. sitja, ciga, ciya;
cast. silo,
etc.




Calaseit, hotel del Sitjar
https://destinia.com/hotels/del-sitjar/calaceite/teruel/espana/europa/241532/es





Respecto a la voz, dice Vidal: «La existencia de esta palabra en íbero se demostraría al haber podido pasar al mozárabe como xilyer» (p.135). El iberista sustituye por sistema el dígrafo ch- por x-.





Polisémica según la grafía y lengua a que pertenezca la variable, generalmente señala oquedad, depósito de trigo, hoyo, cavidad, sima, madriguera, calabozo, etc. En valenciano era usual usar el plural desde los clásicos: “ubertes ciges” (Roig: Espill, 1460), aunque su morfología adoptó la prepalatal africada sorda:





“quels moros de Bétera se havíen alçat en les siches” (BRAH, Dietari Porcar, 4 oct. 1609); y, en el mismo manuscrito: “en les Siches de Burjaçot” (Porcar: any. 1622, f. 399).





También hubo cambio de género: “en Burchasot... los Siches” (Peydró, Vicent: D. Juan Treneta, 1882, ed. 1899); manteniendo el significado de depósito de grano o cavidad:





“en lo forat de un rincó
aon amagat entre siches
... en lo forat aon yo estaba”
(El Mole, Valencia, 2 / 11 / 1863)

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...