Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CERVERA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CERVERA. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 d’agost del 2022

Santa Vera Creu, 1540, Cervera

II

Statutum villae Cervariae super miraculo, quod in frustro ligni domini accidit anno MDXL. (V. pág. 30.) 

Ex lib. consil. eiusd. villae eod. anno. 

Die septima mensis Februarii an. a nat. Domini milesimo quingentesimo quadragesimo, intus aulam Patiarie (pahería) Ville Cervariae pro negotiis infra scriptis fuerunt convocati et congregati Patiarii (paheres; pahers) et consiliarii hi qui sequntur. 

Pahers:

Mosen Dalmau Çacirera.

Miser Ioan Pagés. 

Andreu Toldrá. 

Bernat Guiam. 


Concellers:

Bartomeu Ruisech. (no Riusech)

Pere Bonet. 

Geronim Romeu. 

Barthomeu Urgell. 

Franch Cervero. 

Llorens Mulnell. 

Jaume Robió. 

Jaume Goma. 

Pere Garriga. 

Pere Danis. 

Anton Sabater. 

Barthomeu Borras. 

Juan Porta. 

Franci Vidal. 


Al qual concell fonch proposat per los venerables mosen Graviel Salvador, prevere, vicari y procurador de la venerable comunitat de la present vila de Cervera, e per lo venerable mosen Pau Saylla, etiam prevere procurador insolidum ab lo dit mosen Graviel Salvador, deduhint, y explicant, com molt be sab lo honorable consell com ahir que ere divendres que contavam sis del present mes de Febre del corrent any mil sinchcents y quaranta, se subseguí en la sglesia parroquial de la dita sglesia maior, que una reliquia de la Santa Vera Creu que en dies pasats per lo venerable mosen Jaume Albesa verbo fonch donada a la comunitat de dita villa, e com dit mosen Albesa, segons se diu, lavie promes al venerable mosen Mongai, prevere rector de la parroquial sglesia del Tarrós, e per dita prometensa per dit rector fonch fet, e li ha fet fer un reliquiari de argent per posar la Santa Vera Creu, volent efectuar aquella ses subseguit que volent trencar dita Sancta Vera Creu en la capella de S. Nicolau, de sobre lo altar posada dita Sancta Vera Creu sobre los corporals desobre un paper blanch, e volent trencar eo tayllar ab un gavinet eo talanplomes del venerable mosen Matheu Vicent, prevere, e com lo venerable mosen Barthomeu Amoros prevere, mestre en sancta Theologia, volent tallar, lo venerable mosen Geronim Esteve ab dit taillantplomes, e no podent tayllar dita Sancta Vera Creu, lo dit venerable mosen Barthomeu Amoros prevere dix, “ho que gran cars e misteri que nos pugue tayllar, mostraulam;'' e prenen dita Sancta Vera Creu ab los dos dits de cada ma doblegant aquella sens ningunes forses, e essent trencada aquella caigue desobre dit paper una gota de sanch, e mirarem lo dit tallamplomes, y trobarem dit tayllanplomes ab lo tall un poch girat e sanch en lo dit tayllanplomes; estad un gran misteri e miracle de aquesta santa reliquia. E enpres fonch posada dita santa reliquia en lo reliquiari de argent, e aixi vuy en dia la te lo venerable mosen Jaume Junyent, dega del reverendisimo Sr. Bisbe. E com lo dit rector del Tarrós tingue intens, e vol que dita reliquia li sie donada; per ço supliquem á la present universitat vulle fer cara que dita reliquia reste a la comunitat e universitat de aquesta insigne vila, com encara de votar festivitat de un misteri tan aseñalat en lo dia que ses subseguit que sera quiscun any a sis de Febre, e solemnisar e fer solemnisar processio en reverencia e veneracio del misteri de la Santa Vera Creu.

Resolucio. Sobre lo misteri se es subseguit de la Santissima Vera Creu lo honorable consell deliberá y provehi que vist lo gran misteri e cosa tan alta esser subseguida en la sglesia parroquial de aquesta universitat, que en honor y reverencia del omnipotent Deu e de la Sacratissima Verge Maria, mare sua benaventurada, e de la Santa Vera Creu, sia celebrada y solemnizada ab processio solemnissima per aquell dia que als Señors de Pahers paria, e una e moltes per la present universitat proposantho a la venerable comunitat dels preveres, cometento a dits Señors de Pahers que ab tota aquella reverencia que poran, convocant totes las confraries, que se face fer crida per los lochs acostumats de la vila fent notori dita profeso als pobles, fent avansar las campanes del campanar major e a so o toch de completes, cometent lo mes avant a dits Señors de Pahers.

Mes deliberá y provehi e dona facultat y plen poder de escriure al Rmo. Bisbe de Vich, notificanli lo gran misteri ses subseguit en la sua parroquial sglesia de la Santissima Vera Creu, cometentho a dits Señors de Pahers, e que noy pugan trametre home suplicanli que per ninguna via no consente que se tragués de la sua esglesia. Mes deliberá y provehi dit honorable consell que los Señors de Pahers per ninguna via no permeten sia treta dita reliquia de la Santa Vera Creu de la present parroquial sglesia; ans la universitat se agermane ab lo clero de la present universitat, e se defense com aportarlasen volguesen ensemps ab lo clero defensant aquella; e quant votar festa en lo dia que dit misteri se es subseguit, que so lo predit consell pot ordenaro ab major spay cometent als Señors de Pahers tinguen a recort de proposaro. 

Die 28 mensis Februarii an. a nat. Dom. 1540 intus aulam patiarie Ville Cervarie pro consilio de Vintiquatrena celebrando, fuerunt convocati et congregati hi qui sequntur.

En lo cual consell fonch proposat per lo venerable mosen Jaume Junyent, prevere degua de la villa de Cervera per lo Rmo. Sr. Bisbe de Vich, dient que atengua del misteri de la Santa Vera Creu, e que com te tremes al Señor Bisbe acerca del dit misteri; e que lo Sr. Bisbe de Vich a trames a dir que prenguesen la informacio, e aixi la an presa e esta autenticada per en Joan Montaner notari, e que la comunitat a elegit un prevere, e que la Vila elegesca un home que vaje en compaia de dit prevere, o be que vaigia dit prevere a soles, que lo magnifich consell y vulle provehi. Sobre la proposicio feta per lo Ven. mosen Jaume Junyent, degua del Rmo. Sr. Bisbe de Vich, sobre la informacio se ha de tremetre al Sr. Bisbe sobre lo misteri de la Santa Vera Creu, sobre aços lo magnifich y honorable consell deliberá y acorda que ates lo misteri es tan gran de la Santa Vera Creu, que vaje un honorable Paher per part de la universitat al Sr. Bisbe ab letra de cresencia ensemps ab lo prevera, elet per la venerable comunitat, que aportie dita informacio rebuda del misteri de la Santa Vera Creu per informar al Rmo. Sr. Bisbe de Vich per part de la universitat, donanlos ple poder y facultat a dits Señors de Pahers y prohomens sobre dites coses e sobre los dependents, y lo que se despendra quel sia pres a comte (compte; de computo, cuenta) als Señors de Pahers, axi sobre las coses de la Santa Vera Creu, com de dit plet. 

diumenge, 14 d’agost del 2022

Carta LXVIII. Antigüedades civiles de Cervera: su moneda.

Carta LXVIII. Antigüedades civiles de Cervera: su moneda. Descripción de su universidad literaria: códice raro que allí se guarda. Créese patria de Arnaldo de Vilanova y de Ausias March... 

Mi querido hermano: Todavía me hallo en la diócesi de Solsona. A ella pertenece ahora la ciudad de Cervera, que antiguamente fue de la de Vique. Pedro de Marca (Marca Hisp. col. 201) es de opinión que Cervera es la Ascerris de los romanos, nombre que da también a toda la Segarra, cuya capital es esta ciudad. Masdeu (tom. XVII. y XIX.) dice que el municipio Sigarrense distinto de Ascerris, no corresponde sino a Prats del rey. Conquistada Cervera de los moros en el siglo XI por los condes de Barcelona, fue cedida a Raimundo de Cervera, descendiente, según dicen, de uno de los nueve famosos barones. El rey D. Pedro III de Aragón la hizo una de las 17 veguerías en que distribuyó a toda Cataluña. En el archivo Real de Barcelona (Reg. Inf. Ioan. divers. de an. 1351 ad 1357, fol. 39.) consta la erección del condado de Cervera hecha por el rey D. Pedro IV día 27 de Enero de 1353 en favor de su hijo D. Juan, creado ya duque de Gerona, con la condición entre otras de que jamás pudiese ser enajenada la ciudad de la corona real. En su consecuencia día 28 de Marzo de 1427 se opuso vigorosamente el consejo general a la donación que de ella hizo el rey D. Alonso V a su hermano D. Pedro. Resistencia larga, que al fin paró en concordia, en virtud de la cual el rey confirmó sus privilegios y la ciudad pagó 6 (símbolo) mil florines.

De estas y otras antiguallas civiles escribió un tomo a principios del siglo XVIII D. Josef Corts, regidor perpetuo de la misma ciudad, con el título Estado antiguo y moderno de Cervera. De esta obra posee una copia el M. I. S. marqués de Capmany, el cual la ha adicionado y corregido en muchas cosas, según lo que ha ido hallando en los archivos y en otros monumentos de la antigüedad, en cuyo registro es incansable. ¡Ojalá hubiese en cada pueblo un sujeto tan aplicado a la investigación de la historia particular de su patria! De mí sé decir que me ha servido de gran descanso la lectura de sus apuntes (a: Posteriormente sé que este caballero desde Gerona, donde ha fijado su residencia, está para dar a luz uno o dos tomos de las antigüedades de Cervera.); aunque no por eso acostumbro dispensarme de ver por mí lo que se me ha encargado. Así que iré siguiendo mi narración, que no deja de contener algunas curiosidades. La situación antigua de Cervera fue en la parte baja o ladera de la loma donde ahora está. Pruébalo el castillo que allí queda, el cual ni poco ni mucho domina a los actuales edificios. En los siglos XIV y XV hallo que se intitulaba Cervaria de Urgello; lo cual parece indicar que no se tenía por comprehendida (actual comprendida) en la Segarra, sino en lo que llaman ahora el Urgel. Y de cualquier modo que sea, es claro que con aquel dictado la querían distinguir de la Cervera de Navarra. Toma por armas un ciervo en alusión a su nombre; y esta es la divisa que puso en su moneda. Porque moneda propia tuvo esta ciudad desde el siglo XV. La primera memoria de ella parece ser la del año 1465 en que a 14 de Mayo acordaron los jurados escribir al noble Bertran de Armendariz (Bertrán de Armendáriz), y a otros, para que con toda diligencia buscasen un artífice que acuñase aquí moneda propia y de buena ley. Esta resolución nació de la reciente licencia que para ello había concedido el rey, como lo confiesa el consejo general tenido a 28 del mismo mes y año, que es cuando nombraron por maestros a Luis Serena y a Antonio Meyá, los cuales debían tener en su poder los cuños y las llaves de la casa de la Secha (Seca). A 22 del Junio siguiente hallándose sitiada la ciudad y sin dinero para pagar a los que la defendían, determinaron tomar por inventario la plata de todas las iglesias para acuñar de ella la moneda que bastase. Tengo para mí que en esa época seguía Cervera a la fuerza el partido de los rebeldes al rey D. Juan II; cuyo ejército era el que la tenía sitiada, y el que la sujetó día 14 de Agosto de ese mismo año, que es el de la fecha del privilegio con que dicho rey ofrece olvidar la resistencia pasada. Parece que la moneda que entonces se acuñó fueron seisenas, pues a 23 de Diciembre siguiente, estando estas piezas desacreditadas por su mala mezcla, se resolvió suprimirlas del todo, y que buscándose más plata, y quitando toda la mezcla posible de lo acuñado, hecho de todo una masa, se fabricasen reales y medios reales. En 1479 mandaron fabricar mallas en valor de XV libras, y de lo restante hasta 50 que se acuñasen dineros. Esto prueba claramente el aprecio que entonces merecía esta villa, cuando en esos tiempos se. le concedió la facultad de batir moneda. La llamo villa, porque ciudad no lo fue hasta que Felipe V le dio ese título en 1701. Y no sólo quiso aquel monarca remunerar así la decisión con que siguió su partido contra el de la casa de Austria, sino que determinó también ennoblecerla poniendo en ella la única universidad literaria que debía haber en Cataluña, a la cual reunió las de Lérida (fundada en 1300 por Jaime II), Barcelona, Vique, Gerona y Tarragona, con todas sus rentas y preeminencias, dando a sus profesores la opción a un canonicato en cada una de las ocho catedrales que hay en este principado, y honrándola con otros muchos privilegios que no son de este lugar. Desde su fundación en 1717 ha producido este establecimiento muchos literatos, algunos de los cuales aún viven y me honran con su amistad. En el día se está entendiendo en reformar su plan de estudios, señaladamente en la filosofía, sin lo cual nunca los buenos talentos darán de sí el fruto para que nacieron. Es sensible que falte aquí dotación para cátedras de lenguas orientales, que cierto son puerta muy ancha del sólido saber; sobre lo cual y algunas otras cosas he oído lamentarse a algunos individuos de esta academia. Gobiérnala un canciller, oficio a que está anexa la dignidad de maestrescuelas de la catedral de Lérida, y en quien se ha refundido la autoridad que tenía el rector anual en las otras universidades. El edificio es de una disposición grandiosa. La fachada principal tiene de longitud 176 pasos regulares: el fondo de toda la obra poco menos. Hay en él vivienda para el canciller, juez, bedeles y 80 colegiales, imprenta, biblioteca, relox, sin contar el teatro, aulas y generales, todo capacísimo y como construido por un monarca empeñado en erigir aquí una escuela de literatura para toda la Europa. Ojalá hubiera alcanzado aquel rey los progresos que en nuestros días han hecho las bellas artes, con lo cual la portada exterior de este suntuoso edificio y algunas interiores se verían sin las deformidades que lastiman al espectador. Los patios, claustros, escaleras y otros puntos no se resienten tanto de aquel mal, porque es así que en estas cosas tiene más parte la necesidad que el gusto. Es digno de observarse el teatro o capilla construida en el piso principal de tres naves harto elevadas, sin que se añadan estribos en los machones exteriores. Tuve la satisfacción de examinarlo todo muy por menor, acompañado del actual señor canciller Don Ramón Lázaro Dou. En el archivo no hallé como esperaba los libros antiguos de registro de las universidades suprimidas, sino son uno u otro del siglo XVII, tocantes a Barcelona y Lérida. La biblioteca no ha logrado todavía con la calamidad de los tiempos el aumento y esplendor necesario para que pueda servirse de ella el público. Allí se guarda el rarísimo Virgilio de Vindelino, impreso en Venecia en 1470, adornado con finísimas miniaturas, el cual regaló a esta universidad en 1740 su antiguo catedrático y entonces canónigo de Lérida D. Pedro Juan Finestres, hermano del célebre jurisconsulto y anticuario (pone antiquario). 

Su epígrafe final, por si te se (y no se te) ha olvidado, es el siguiente: 

Progenitus Spirâ formis monumenta Maronis

Haec Vindelinus scripsit apud Venetos. 

Laudent ergo alii Polycletos, Parrhasiosve, (Polícleto, Parrhasio)

Et quosvis alios id genus artifices. 

Ingenuas quisquis musarum diligit artes,

In primis ipsum laudibus afficiet. 

Nec vero tantum quia multa volumina, quantum 

Quod perpulchra simul optimaque exhibeat. 

M.CCCC.LXX. (1470)

Cervera es tenida por patria de los célebres Arnaldo de Vilanova, médico (Arnau de Vilanova, mucho más que médico, como la mayoría de los grandes hombres de su tiempo), y Ausias March, poeta (Ausiàs - Ossias, Osías - valenciano; ver la biblioteca valenciana de Justo Pastor Fuster, que he editado, donde añade y corrige a Rodríguez y Ximeno). Ni en lo uno ni en lo otro me ocurre cosa con que oponerme a la tradición. Del último añaden que era señor de Moncortés y Canós, cuyos términos confinan con los de esta ciudad, donde además tenía aquella familia casa y heredad con un molino (buscad en el repartiment de Valencia algún March o Marc). Y en un libro de notas de este archivo comenzado en 1448, al fol. 76 se lee, que para el funeral de una reina fue comisionado un Ausias March, que era de este consejo general. Baste haber insinuado esto; por lo demás los Ausias March eran frecuentes en Cataluña (como p. ej los Ramón Berenguer y Berenguer Ramón); y aún a fines del siglo XVI verás un poeta de ese nombre en un certamen que se celebró en Barcelona. (Jochs florals)

Pensé dejarlo aquí; pero todavía hay papel, y voy a copiar la ley suntuaria que para los lutos dio D. Pedro IV a 23 de Septiembre de 1342, prohibiendo a los de Cervera que no vistiesen per dol, de aliquo panno, nigro, albo, seu alio quocumque pro aliqua persona mortua, nisi tantum in casu inferius specificato, scilicet, filius pro patre, et matre, et e converso, si voluerint: uxor pro viro, et e converso: frater pro fratre, et sororibus: nepos sive net (nieto) pro avo (abuelo; avi; yayo), et avia (abuela; yaya), et non pro aliis, quantocumque eis attineant... Mulieres autem viros habentes non audeant se induere de panno nigro, seu de alio quocumque, per dol pro patre, nec matre, fratribus, et sororibus earum, nec pro aliqua persona, quantocumque in gradu parentelae cum eis existat, nisi tantum pro viro cum casus contingat. De viduis autem, domicellabus, vel puellis, intelligimus quod possint se induere de dol pro illis personis, pro quibus homines se induere possunt, ut superius declaratur. A los contraventores de esta ley impone la pena de 50 morabatines de oro. (Hay una anterior de Alfonso IV a 22 de enero de 1330 muy parecida)

Vayan también algunas otras menudencias históricas. El rey D. Pedro II de Aragón concedió privilegio a esta villa en 1208, eximiendo a sus vecinos, a los de su distrito y aun a los transeúntes, de la insufrible carga de los malos usos que llamaban cugucia, exorquia, intestia &c. conforme les estaba ya concedido en 1197 por su señor Ramón de Cervera. En la historia de los condes de Urgel (no confundir con la de Monfar, editada por Próspero de Bofarull) trataré a la larga de lo que eran estos malos usos o fueros de los señores; y allí verás que el siglo XII es la época en que cesó esa iniquidad.

Otras cosas sueltas pudiera decir, que aunque pequeñas, no he dejado de notar conforme me fueron viniendo a mano. Ellas harán su papel algún día, ya que el de esta carta se acaba. A Dios. 

Tomo IX. 9. Viaje a Solsona, Ager, Urgel. ÍNDICE DE LAS CARTAS QUE CONTIENE ESTE TOMO.

TOMO IX. 

VIAJE A SOLSONA, AGER Y URGEL.

1806 Y 1807.

(Escudo de España) 

VALENCIA 

EN LA IMPRENTA DE OLIVERES, ANTES DE ESTEVAN (Esteban). 

1821. 


ÍNDICE DE LAS CARTAS QUE CONTIENE ESTE TOMO. 

(Las páginas no coinciden con este formato; en el pdf está este índice en la página 7)

Carta LXVIII. Antigüedades civiles de Cervera: su moneda. Descripción de su universidad literaria: códice raro que allí se guarda. Créese patria de Arnaldo de Vilanova y de Ausias March... 

Carta LXIX. La parroquia de Cervera, antes sujeta a Ripoll; mas no fue monasterio de Benedictinos. Su titular, fábrica de tu templo, inscripciones, arquitectos, torre de campanas, consagración de su altar mayor. Priorato de S. Pedro: monasterio doble de los Hospitalarios: conventos antiguos y modernos, sus reliquias, códices etc. Noticias del lignum crucis, que llaman el sant misteri. 11 

Carta LXX. Examen de los documentos en que se apoya el famoso milagro llamado la santa duda de Iborra. Inscripción romana existente en aquella parroquia. 32 

Carta LXXI. Viaje a Solsona. Conjeturas sobre la situación de esta ciudad, y origen de su nombre. Memorias de su iglesia y canónica. Dos dedicaciones de su templo. No fue en lo antiguo sede episcopal. Códices notables que allí quedan. 40 

Carta LXXII. Catálogo de los priores, prepósitos y abades de Solsona. 59 

Carta LXXIII. Secularización de la iglesia de Solsona, y erección en sede episcopal. Catálogo de sus obispos. 68

Carta LXXIV. Viaje a la villa de Ager. Origen de los vizcondes, y de su nombre y título. Si el de Ager era propio del condado de Urgel. Situación, antigüedad y conquista de esta villa. Noticia de su conquistador y de los vizcondes sus sucesores. Suerte final de este señorío.

Carta LXXV. Origen de la iglesia de Ager y de su abadía y de su jurisdicción nullius. Carácter de su canónica y su secularización: iglesias comarcanas sujetas a ella: noticia del monasterio de Monmagastre. Catálogo de sus prelados. 107 

Carta LXXVI. Descripción del templo de Ager: sepulcros notables que hay en él: época fija de la muerte del conde de Urgel Ermengol III: baño romano. Iglesia subterránea. Reliquias insignes: entre ellas las de Santa Sabina: descripción de su urna: origen de su culto. Preciosidad de su archivo: noticia de algunos documentos importantes inéditos: códices: aula capitular etc. 125 

Carta LXXVI. Viaje a la iglesia de Urgel. Algunas noticias de la villa de Puigcerdá. Por qué medios vino a desmembrarse de esta diócesi la Cerdaña francesa: y a ser de su jurisdicción el valle de Aran (en castellano, Arán, con tilde, en aranés, sin tilde). 151 

Carta LXXVII. Etimología del nombre de Urgel. Restauración de esta ciudad y de su iglesia. Origen de su canónica: pruébase a la larga que fue secular Aquisgranense, aun instituidos los canónigos reglares de S. Agustín en la iglesia vecina de S. Miguel. Reliquias de la vida canónica. Número de los canónigos, y por qué se llamaron Statores. Origen, número y obligaciones de los prepósitos. Títulos antiguos de sus arcedianatos: creación el deanato. Hábitos canonicales antiguos. 162 

Carta LXXVIII. Titular de esta catedral: sus sellos. Época del templo actual y su consagración: noticia de un arquitecto del siglo XII: qué eran los lambardos entre los trabajadores. Reliquias, pinturas etc. Qué es OBCEDA como parte de este edificio. Hermandad de esta iglesia con la de Palencia etc. 188 

Carta LXXIX. Por qué el capítulo de la iglesia de Urgel se intitula de canónigos prelados. 197 

Apéndice de documentos. 205 

dijous, 11 d’agost del 2022

XXIX. De homicidiis perpetratis in ecclesia eiusdem monasterii Serratexensis anno MCCLI (1251).

XXIX. 

De homicidiis perpetratis in ecclesia eiusdem monasterii Serratexensis anno MCCLI (1251). 

(V. pág. 140.) 

Ex membr. coaev. in arch. eiusd. monast. 


Dicite nunc: ¿quare fecistis mortis amare 

Vos, homines vici salsi mortalis, amici

¿Cur combusistis? cur hostia sancta scidistis? 

Hoc morti scistis, cur corpora bina dedistis? 

Pleni fraude satis, nam grex sumus impietatis, 

Plena malis fatis, et gens incredulitatis. 

G.° Cardone quid erit, gens perfida, pone. 

Dicimus hoc vere, nunc si quod abundat in ere, 

Ocius hoc flebit, vicioque peribit, egebit. 

Ut fuit hoc plane, precor hic sit apercio sane. 

Respondemus: magna gerra fuit in hac nostra terra; (se lee gerra, no guerra)

Et in hac dissensione R. vicecomes Cardone, 

Et comes de Fox iocundi, et Iosa G. Raimundi, 

De Muncada R., et Petrus de Cervaria Poncetus, 

Magna militum catervâ comitante hos protervâ. 

Velut rithmi dicunt carte, fuerunt ex una parte. 

E contra de Anglerola B. fuit in illa stola, 

B. Arnaldi sociato cum Raimundo nuncupato 

De Cervera, cum B. dicto de Podiovert invicto, 

Elmenaram comitando, de Pinos cum Gaucerando, 

P. de Berga in hac bella, et Raimundus de Portella, 

Multis illos sociatis militibus convocatis. 

Sint legendi breves vie: dominicâ quadam die, 

Ultima Iulii mensis, in qua nos percusit ensis, 

Post nativitatem Christi anni computantur isti 

Mille ducenti de iure quinquaginta unus pure: 

Quidam verna vitabundus, scilicet, torrens profundus, 

Se quarto cucurrit captum in Cardone termino 

Virum, pecudes, et pecus, non favente Domino; 

Sonus crevit, nos fugamus, et praedones fugiunt. 

Dicimus: praedam reddatis; set reddere nesciunt. 

Denique illos oportet predam vi relinquere. 

In sancta sanctorum intrant, nolumus dimittere. 

Serratensis oppugnatur devota ecclesia: 

Frangitur, et concrematur, nulla datur venia. 

Infelix est dies illa: nobis infelicitas 

Infelicibus largitur ira et calamitas. 

In ecclesiam intravit nostra tunc iniquitas: 

duos homines peremit, trino fit captivitas:

Quarto ibi... hoc homicidium.

Unusquisque tunc evasit, et dimisit prelium, 

Timendum, ne incurramus ob hoc preiudicium, 

Quod sprevimus matrem Dei, atque suum filium.

Ipse vobis hoc dimittat, qui cum vult egentes ditat; 

Set mens mea sic me citat, credit, timet ne immitat 

Propter hoc flagicium, in vobis vindictam duram, 

Quia non habetis curam, noc cor vestrum penitet. 

Gloriosam matrem puram, que in celis renitet, 

Deonestavistis multum, quam mens vestra rogitet. 

Hic respondent Cardonenses non multum severiter: 

Virginalis aula Dei, te precamur iugiter, 

Ut pro nobis intercedas, et misericorditer, 

Nobis iuvamen cum prestes, si placet, ilariter. 

Nunc dicatis, criminosi, post quid sit veraciter. 

Post Pentecostes octabas die iovis proximâ, 

In eiusdem anni tamen tempora hec infima, 

Leticiâ veniente ibi sed non minimâ, 

Vici presul bonus fuit Taxensi ecclesia, 

Quam ut decuit mundavit, et pepulit tristia. 

O Maria dominatrix tam sancte ecclesie, 

Sis pro nobis exoratrix, et da locum venie, 

Ut post cursum incantatum vite nostre impie, 

Tribunali contemplemur Dominum leticie. Amen. 

dissabte, 13 de novembre del 2021

LO LLIBRE DELS POETAS. Segle XIII.

SEGLE XIII. 


Arnau, lo catalá. - Borneil, Guerau. - *Castellví, Franci de. - Cervera,
Guillem de. - Esclot, Bernat d'. - Escás, Amaneu des. - Lull, Ramon.
- Mur, Guillem de. - Oliver lo templari. - Pere II. - Pere III. - Salvatge,
Pere. - Serverí de Girona. (Cerverí)



ARNAU LO CATALÁ.

Ben volgra s'esser pogués
tot lo mal qu'ai fag desfar
e 'l ben que non ai fag far,
qu enaissí 'm fora ben pres
se 'l bes fos mals e 'l mals bes,
ia pueis no 'm calgra duptar
ans fora le bes tan grans
qu'en fora pars d'un dels sans
era non sai cum s'anera de me
tan son li mal gran e petit li be.

Tan mi sen ver Dieu mesprés
que 'm cuidei desesperar;
mas vei qu'eu non o dei far
quar máiers es sa mercés
que 'l mieus grans peccat non es.
Aissó 'm fai assegurar
pero ben voilgr' atrestans
viure e de iorns e de ans
a sa honor per meill trober mercé
com ll'ai estat fals e de mala fe.

Verais Jesucrist, no 'us pes
s'ieu vos ans de ren pregar;
mercés non laissés cobrar
al diabol que tenc pres;
e s'anc sire qu'il plagués
al cor o vendatz tot car:
le cors qu' a fach los enjans
suefra las penas e 'ls dans;
el cors n'aia pena que il cové
qu'el n'a trait vos e s'arma e se.

Ben sai, si ia 'm val mercés,
que mercés será ses par
sol aiçó 'm deu esglaiar
quan re plus fag non agés;
mas las semanas e 'ls mes
e 'ls ans qu'ai laissat passar
qu'ieu non fai Dieu remenbrans
sol aissó 'm deu esser dans,
quar gizardon no fei hom de no re
e quier l'a tort qui non á fag de que.

Ben sai qu'a tart mi sui pres
vas Dieu de mercé clamar,
mas el nos mandet so 'm par
que qual c' ora qu'ieu vengués
no 'm soanería ges
e fora tems d'albergar,
pero ben volgra enans laissar
mos faillimens grans
quar en sa cort no pot intrar so cre
nulls homs tachat de nulla mala re.

Les segles fals e truans
vils e semhaires d'enjans (o sembaires)
ab hú non a nullhs hom honor ni be
pus ama Dieu ni 'l blan, ni 'l tem, ni 'l cre.


ALTRAS OBRAS D'EST POETA.

I. Dieus verais a vos mi ren.
II. Be n' es razós qu' eu retraya.


GUILLEM DE CERVERA.


Si tot letra no say,
En Guylan de Cerveyra
als plans comenseray
plan' obra vertadeyra.

Mas no 'm conexerán,
ies ne m'entendrán be,
can mon nom ausirán,
ne 'ls sovendrá de me.

No conosc ablatius,
singulars ni plurals,
verbs, oblics, sostantius,
ne mudes ne vocals,

Pretérits ne presens,
consonans, leonismes,
ne ab sens ne accens,
ne comtes d' argorismes. (ni cuentas de algoritmos; comptes)

Mas am e-z ay amat,
e-s enquer amaray,
e pas e-z ay passat
e lig e ligiray.

Car ligir ditz emblar,
perqué emblar volgra mi
á tot vil malestar,
c' aytal emblar vey fi.

E ligirs ditz coylirs,
perqu' eu volgra cuylir
amor, plasers, servís
ab poder de servir.

E ligirs passar dits,
perqu'eu volgra passar
ab los tres reys, guarnits
de tot arnés, la mar.

E ligirs dits ligir,
can hom la letra lig,
e triar e-z eslir,
si tot be no comfig.

Eslir volgr' e triyar,
si pogués, mal e be,
e 'l be pendre, laixar
lo mal, c' axi-s cové.

E volgre ligir libres,
on conagués cals suy,
e co 'l mon vay con gibres,
cals seray e cals fuy.

Fiyl, per vos altres dic
aquestz dits planament,
car volgra fossatz ric
de saber e de sen.

Esguardan m'escoutats
e de cor m'entendets,
e can be m'entendats,
mos plans dits retenets.

Qu'escoutars sens entendre
fa mays trop mal que be:
qui escouta, rependre
se fay, can no reté.

Lo be, c' als bons aus dire,
e laix' anar lo mal;
c' hom no deu re escriure,
hon perda son iornal.

Tots vostres V. sens vuyl
metats en l' escoutar,
car lay, bon guardon l'uyl
fan de se 'l cor virar.
E no podrets far re,
ni menar ab les mas,
que 'l cor no y an de se,
en bocha ni en mas.

No pot hom re sentir,
que 'l cor adés no y an,
tuyt me porán ausir,
mas be no m'entendrán.


BERNAT D'ESCLOT.

Car say que caminant
per terra navegant
avets sercat lo mon
vivent ab gran sejorn
e á les vets desayre
perqué podets retrayre
e respondre al petit
melor dejus scrit
donchs no 'm vullats mentir
amich Vilarubir
mes vos prech que 'm digats
qual vida may vos plats
de la terra ó la mar
car moltes veus lausar
vos é oida la terra
é mayorment si gerra
ere deyets que vich
fariets vostre brich
tos temps de vostra vida
mas vey que be 'us otblida
car vos ets si girats
que de luy les tres parts
fets vostre domicili
en la mar qui Navili
no guardets al ne bo
al que ayats dejus pro
fuyl peril es grant
pel que nostron infant
pugats be arecar
alarme infernar
faent baube bebay
vuyles que perde ho guay
lo las comendetari
quil seu per violari
comprar n' osa fiat,
mas com ab luy costat
aurets aurá plaser
que cabal puxa aver
car lo guany es ten poch.
...


AMANEU DES ESCÁS.

Dona, per cui planc' e sospir
joven, car á tart vos remir,
per mercé 'us vuelh preiar e 'us prec
que vulahtz saber mon sen
e mon cor e mon estamen,
e co m' a fin amor conqués
e vençut e laissat e prés
per vos que non faitz á blasmar;
que jes non podés devinar
jeu com vos am, si no 'us o dic
…....

vers es, gentils don' e plasens,
que vos sabetz be qu'ien vos am,
mas jes no sabetz com aflam
et art mon cor per vostr' amor,
c' anc nulh temps mais aital ardor
non ac mos cors ni no sentí;
vers es lo reprochier c' om di:
Tal se cuia calfar que s' art.
E li vostre plazen esgart
fon me tan dos al comensar
que 'l dos m'es tornatz en amar
com di 'l repropchier que vers es:
Aital cuiá penre qu' es pres.
Tot enaisí m'es avengut
que pres e liat e vencut
m'avetz vos et amors essems;
e Dieus do 'm vezer loc e temps
que portetz vostra part del fais,
qu'ieu l'ay tastat, e non engrais,
ans m'amagrezisc a sobrier,
per que 'm sove d'un reprochier
c' ai mantas vetz auzit contar:
Que aital fais Deu hom levar
Su 'l col que 'l puesca sostenir;
dona, et ieu no puesc' sofrir
jes lo fai sex la vostr' adjuda.
Amors es com miega perduda,
cant es trastota d'una part;
que l'us n'a e l'autr' atretan,
adoncx val amors a guaran
lial e bona et entieira;
et es fort avinen manieira,
can l'us amicx a l'autre val,
e dire 'us n'ay si no 'us sab mal,
un repropchier que fort m'asauta:
C' ab la una ma lavo-s l' altra,
et ambas los huels e la cara.
Vos sabetz, dona gentil, clara,
que us plazers autren' adutz;
e per so car mi soi rendutz
á vos et al vostre voler,
per razó 'm deuria valer
amor e servirs e mercés
e sufrensa e bona fes,
e vey que negús no m'acor;
peró en vostra gran valor
m'albir et ay bon esperansa,
C' aisí cant n'ay gran malenansa,
n'auray gran be ab joi isnel,
C' apres la plueia fara bel,
so ditz hom salvaljes
…......


C' ai auzit dir manta sazó:
Que l' autrui dol badalha so
....
Un repropchier ai auzir dir:
Piegiers es sofrir que morirs,
e sofrirs es coma languirs
e languirs es com pietz de mort...


ALTRAS OBRAS D'EST POETA.

I. El temps de nalador.
II. En aquel mes de mai.
III. A vos, que ieu am desamatz.

RAMON LULL.
(Está en OBRAS RIMADAS DE RAMON LULL, ESCRITAS EN
IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ
CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES,
Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR
GERÓNIMO ROSSELLÓ. PALMA. IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT.
AÑO 1859.
)

I.

Un consili vuyl començar
en mon coratge, e xantar,
per ço que faça enamorar
tots cells qui ho poden far
per Deu servir,
e lo sepulcre conquerir:
molt ho desir.

En consili tan gran siats,
e tan bellament ordenats,
que Deus ne sia molt honrats
e mant hom ne sia salvats,
e tot lo mon
en lonch, ample é pregon (lònch en Rosselló, con nota 1)
haja ahon.

En consili no façats for (fòr en Rosselló)
per argent, castell, ne per or; (òr en Rosselló)
temets ho com seny si que mor; (cóm en Rosselló)
car si havets bo e gran cor, ( en Rosselló)
¡Ah! ¿que dirán
Juseu, sarrahí, vestian (crestian en Rosselló; vestian es errata)
tartres é man?

En consili no siats duptós,
avar, ni trist, ne peresos, (avár, pererós en Rosselló)
tant forts siats complits d'amors, (fòrts en Rosselló)
de suspirs, lágremes é plors,
per bon amar (bòn en Rosselló)
que Deus vos faça acabar
lo seu honrar.

En consili hajats consell
ab hom ardit é no volpell,
á consellar per bon capdell, (bòn en Rosselló; nota 2)
e si 'u havets serets molt bell;
car hom vestit
de vicis é mal sperit
es mal garnit.

En consili qui 'us diu de no,
de no diu al Senyor del tró, (trò en Rosselló)
qui per amor en la creu fo:
si ell lo lexa abandó (éll en Rosselló)
al diable
infern será son stable
turmentable.

En consili Deus vos ajut;
temme no siats decebut, (desçebut en Rosselló)
car mant home ha leu volgut
alcú be far qui es recregut ( en Rosselló)
al començar;
prech Deus qu'eus vulla amparar
ab bo amar. ( en Rosselló)

En consili ans que parlets
guardats en quals començarets;
en tots homens non vos fiets,
car mant home no está drets.
iAh, bon amich!
Savi 's qui per altre 's castich
e tem destrich.

En consili lo pech moltó (péch en Rosselló)
engana 'l lop é lo leó,
e la volps engana al capó (volp; rapó; nota 3; capó)
e mant hoc es pijor que no. (hoc : sí afirmativo en OCcitano)
Si no 'us guardats,
por mant hom serets enganats
e menyspreats.

En consili guardats la fi ( en Rosselló)
de Deu, qui está lo camí
de parais, veray fi; (paradis, fí en Rosselló)
de si hi anats vespre é mati, (matí en Rosselló; nota 4)
segur irets,
barat ne tort mal no tembrets; (tòrt, en Rosselló; nota 6)
perfayt serets. (nota 6 en Rosselló)

De las obras d'est poeta sols publiquem aquesta.
Fou un dels talents mes privilegiats de son segle y compongué moltíssimas obras.
Qui vulla coneixe sas rimas (que fan un volum de 700 páginas) veji la edició que l'any 1857
(la que yo he editado es de 1859) publicá en Mallorca 'l llorejat poeta y Mestre en gay saber En Geroni de Roselló.



GUILLEM DE MUR.

D'un sirventés far me sia Dieus guitz
quar comensat l' ay per bona razó,
quar lo sanch bers on Dieus fon sebelhitz
vólon liurar aissilh qui de lay so,
e sia certz quals que s'en entremeta
e n'intra en mar en bona ensió
que Jhesum Crist en tan luec los meta
en paradis, quon li siey mártir so.
Per quascús gart quon irá garnitz;
quar Dieus no vol qu'ab l' autruy garnizó,
de qu'autre á tots sia despossezizts,
lai pas nulh hom ses satisfactió.
per qu'iéu non cre qu'a 'ital home prometa
Dieu son regne, ni que s'amor li do,
si ben lai vay ab arc ni ab sageta
qu'el sout que pren cobra son gazardó.

Non cre sia per Dieu gent aculhit
ricxs hom que pas ab l'autrui messió
ni selh qu' a tort n'a los sieus descauzitz
ni fai raubar per aquelh' ochaizó,
quar Dieus sap tot que porta en sa maleta,
e s'ab tortz vay, trabalha s' en perdó,
quar Dieus vol cor fin ab volontat neta
d'ome que pas mais per lui que per dó.

L'archivesque prec de cui es Toleta (Arzobispo; Archiepiscopo, etc)
qu'amoneste lo bon rey d'Aragó
que per complir son vot en mar se meta
e per tener en pes son bon ressó.

ALTRAS OBRAS D'EST POETA.

I. Guilhem de Mur, que cuia far.
II. Giraut Riquier, segon vostr' essien.
III. Guilhem de Mur, chauzetz d' esta partida.


OLIVER LO TEMPLARI.


Estat aurai lonc temps en pessamen
de son don ieu vuelh un sirventés far,
car no vei res que 'm pogués conortar
de l'or' en say qu'el bon rei fon perden
ab sos barós et el cam desgarnitz
pels turcx savais mot laiament aunitz;
mas ara 'm platz car vey que no 'ls oblida,
ans clamaray mentre er cors aia vida.

La rezenzó e 'l sepulcre breumen

(als turcs felós) als convenc a laissar
per que n'an fag mans homs de say crozar
coms, ducx, marqués e 'ls autres eyssamen (condes, duques..)
per qu'ieu prec sil qu'es visibles Trinatz (Trinidad; Trinitat; trino, 3)
ver Dieus, ver hom e ver San Esperitz (verdadero Dios, hombre, E.S.)
que el lur sia ver stella caramida
e 'ls guit e 'ls guart e 'ls perdó lor falhida.

Rey d' Aragó de tot mal non chalen
c' avetz conquist de Tortos' al Biarne, (Bearne, Bearn, etc)
Malhoga, sovengáus d'outramar, (Mallorca, Maiorga, Mallorques, etc)
per qu'autre non pot esser tenens
del sieus temple que avet tan gen servit;
e car vos es del mon lo plus ardit
de fag d'armas ni Roma vos convida
acoiretz sai o tot lo mon vos crida.

S' el rey Jacme ab un ters de sa gen
passés de lai leu poyra restaurar
la perd' el dar e 'l sepulcre cobrar
car contra lui Turcx non an garnimen, (los turcos, el turco)
qu' el sa n' a tan (vençutz) e desconfitz
pres e liatz, mortz, nafratz e delitz
(de mons) e tors en batalla en ramida
et a conqués so que tanh a sa vida.

Paire veray, senhér del firmamen
qu'en la Verge vengués per nos salvar
e batisme prezés per l'antica ley
(sus en la crotz) on morís a turmen
e puey traissés d' iffern los just peritz
resucités qu'aisí o trobam escritz
(sia guitz) quan lo rey qui ten Lerida (Lérida; Leyda; Lleida, Ilerda, Ilerde)
al jutjamen sia en nostra partida.

Rey d'Aragó volgra-us vezes garnitz
ab M. Vassolhs vostres en cam floritz
e que y agues II com en qui pres guida
e 'ntre 's vescoms el senhor de Gelida. (y entre los vizcondes..)



PERE II. - GUERAU BORNEIL.

GUERAU.


Be-m plaria, séigner reis
ab que-us vis un pauc de lezer
que-us plagués que-m diguessetz ver
si-us cuiatz qu'en la vostr' amor
a bona dompna ton d'onor
si com d'un autre cavallier;
e non m'en tengás per guerrier
aus mi respondés frauchamen. (franchamen? francamente?)

PERE II.

Guirautz de Borneil, s'ieu mezeis
no-m defendés ab mon saber
ben sabés on voletz tener
per so ben vos teng a follor
se-us cuiatz que ma ricor
vailla mens a drut vestadier;
aissí vos pogratz un denier
adesmar contr' un march d' argen. (dinero: denario; marco de plata)

GUERAU.

Si-m sal Dieu, séigner, mi pareis
de dompna qu' enten é valer
que ia non failla per aver
ni de rey ni d'emperador,
non fassa ia son amador,
so m'es vis, ni no ill a mestier
car nos ric home sobraussier
non vóllen...

PERE II.

Guirautze, non está genseis
si 'l ric sap onrar ni temer
si donz el cor ab la poder
li josta, co 'l te per seignor,
preza 'l donc menz per sa valor
s' é mal no 'l troba sobrier:
ja sólon me dire reprobier
que cel val mais e mills pren...
...
Guirautz, anc trop ric no-m despeis,
en bona domna conquerer
mas en s'amistat retener
met ben la forsa e la valor
si 'l ric se fan galiador,
e tan non ámon huei com er
de mi non creas lausenguier
qu'eu am las bona finamen...
…...


Guirautz, hoc ben d'amor leugier
mas a mi no-m dones parier
qu'ieu n'ai guazaignat per cen.

(Milà )

http://64.233.161.118/books?id=oi5AAAAAMAAJ&pg=PA354&vq=quan&dq=editions:UOM39015063044666&output=html_text&source=gbs_toc_r&cad=4

PERE III.

Peire salvagg' en greu pessar (Pere Salvatge, que contesta)
me fan estar
dins ma maizó
Las flors que say volon passar
senes guardar
dreg ni razó;
Don prec asselhs de Carcasés
e d'Ajenés
et als Guascós prec que lor pes (gascons, gascones, de Gascogne)
si flors me fan mermar de ma tenensa;
mas tal cuia sai gazanhar perdó
que 'l perdós s li er de gran perdició. (s+li+er, tres palabras)

E mos neps que flor sol portar
vol cambiar,
do no 'm sab bo,
son senhal et auzem comtar
que 's fai nomnar
rey d'Aragó,
mas cuy que plays' o cui que pes
los miéus jaqués
se mesclarán ab lor tornés
e plas' á Dieu que 'l plus drey-turier vensa;
qu'ieu ja nulh temps per bocelh de Bretó
no laysarai lo senhal del bastó.
E si mi dons al cor cortés
ples de totz bes
Salvagge, valer mi volgués
e del seu cor me fes qualque valensa
per enemicx no 'm calgra garnizó
ni desplegar pennol ni confaló.

PERE SALVATGE.

Senher, reis qu'enamoratz par
non degra star
ab cor feló
contra flors, ans deu albirar
com posca far
ab bon ressó
culhir las flors en aquel mes
on l' estiu es!
E las flors naisson plus espés
e 'ls culidors sian de tal valensa
qu'en poig ni plan, en selva ni boyssó (puig; pueyo; puey, etc, podium)
no láisson flor de sai Moncanegó.
(mon, mont, monte, montis Canegó: Canigó; 2785 m; Pirineos;
límites de los condados de: Rosellón, Conflent, Vallespir
)



SERVERÍ DE GIRONA.

No val iurars lai on falh lialtatz,
ni razonars en cort que dreg so an,
ni demandars lai on renh cobeitatz,
ni castiars qui vergonha non blan;
ni val mercés lai on falh chauzimens,
ni chauzimens lai on mals es á tria,
ni belhs arnés entre 'ls crois lagz tenens,
ni digz cortés en loc de vilania.

No y val lauzars a selh cui falh bontatz,
ni ensenhars lai on saber pren dan,
ni val callars ab servitors malvatz,
ni convidars en taula ab glotz manjan;
ni gen aprés entre 'ls mals entendens,
ni entendens ab pega companhia,
ni fis sotzmés ab donas desplazens,
ni meritz pres on no y es mais falsia.
No val preiars ab vilars vil puiatz
ni gen parlars ab selhs que van gaban;
ni val chantars entre 'ls tritz e 'ls iratz
ni val donars als us autres rauban,
ni parentés ab croys avars parens,
ni ricx parens lai on falh manentia,
ni homz entés entre 'ls fols respondens.
ni fait enprés ab selhs que aver desvia.

Ni val tiorns clars, ni lumz als issorbatz
ni prim trobars ab mals entens truans,
ni val gardars als maritz fellós fatz,
ni menassar á mollers quan mal fan,
ni bona fes ab malvatz mescrezens;
ni val crezens en terra de falsia
ni dos promés ab messongiers manens,
ni reys plaidés tollens quan dar deuria.

No val amars lai on es falsetatz,
ni sopleyars vas folhs humilian,
ni val onrars ab croys outracuiatz,
ni captellars entre 'ls necis estan.
Ni ricx després per dar fals jutjamens,
ni jutjamens dreitz ab falsa baylia,
ni val purs pes fazen latz falhimenz
ni fortz paés ab mala senhoria.

Seprepretz es bon' e bell' e prezens
entre 'ls plazens e 'l cartz ab cortesia.
A pres conqués el rey e 's tan valens
qu'om dels cortés per pus cortés lo tria.

____



Tans daussor:
afans las!
pezans, tan pas
e dans mal pas
tan grans qual vas
d'amor an mas
ay atrás
ses jai, no 'm trairay per paor.

qu'esmay,
esglay Gen

mi fai n'atén
don plor; emen
cors clar d'amen
no 'm par plazen
m'ampar qu'aport
qu'amar mi,
mi fai men qui
ses dar ma fi
am si greu mal
no vi coral
ma mort; mortal
quan no 'm val
denan e fa 'l
ploran doblar
penan ab greu
pensan martir;
baizan res
la veí no 'm pres
il qui tan s'es
confort encés
vis pogués
dos ris ja ses
cors fis merces
blanc lis mi lais... guerir
m'aucís
que 'm faitz pieitz á gran tort. Mals

iornals

Cars corals
afars mortals
amars sessals
espars sos
amars e mos
d'aucir, cors blos
hon secós
mais mon airos
amon de nos
pus fon iassé
ab mon servir
dezir, per
qual plazer
qu'es per esglays
iorn ser esmays
non vuelh m'er lays
doná 'l do e mays
tal ressó si 'm fays
selh bo d'aytan
ricx do secors.
que 'm fo qu'ab
promes vostra mercé. bon cap
acap
Glatz qu'escap
venatz al cap
m'er pratz que cap
floratz entre 'ls fals parladors.
si 'us platz
m'amors, Ab
fels mes cap
m'er mels ans sab
e cels far gap
cruzels sens gab
e gels si de totas valors.
freitz flors,
fays Silh qu'es dels cartz honors
pantays e 'l rey Peire pretz sors.


ALTRAS OBRAS D'EST POETA.

I. Baile, jutge, cosselhier d' aut senhor.
II. Totz hom deu far aço que 'l vielhs sers fa.
III. A greu pot hom conoisser en la mar.
IV. Bel mon volgra que son nom dreg seguis.
V. En mal punh fon creada.
VI. Cuenda chansó plazen ses vilhanatge.
VII. A vos me suy bona dona donatz.
VIII. Puy semblet genier amors.
IX. Qui bon frug vol reculhir, be semena.
X. Un vers ferai dels quatre temps del an.
XI. Man ric mi demandon si am.
XII. Si tot s' es braus l' ayrs é 'l mes.
XIII. Cavayers e sirvens.
XIV. S' ieu fos tan rics que pogues gent passar.
XV. Si volets dir de mí.
_____

Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...