Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Borra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Borra. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de gener del 2023

XLIV. Praeceptum Alphonsi V Regis Aragonum ministrandi Mossen Borra quaecumque vina voluerit: an. MCCCCXLVI. (1446)

XLIV.

Praeceptum Alphonsi V Regis Aragonum ministrandi Mossen Borra quaecumque vina voluerit: an. MCCCCXLVI. (1446) (Vid. pág. 147.)

Praeceptum Alphonsi V Regis Aragonum ministrandi Mossen Borra quaecumque vina voluerit: an. MCCCCXLVI. (1446)

Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae citra et ultra Farum, Valentiae, Hierusalem, Hungariae, Maioricarum, Sardiniae et Corsicae, Comes Barchinone, Dux Athenarum et Neopatriae, ac etiam Comes Rossilionis et Ceritaniae. Quoniam virtus et sapientia vestra magnifici, nobilis et fidelis nostri Mossen Borra, multis Regibus, Principibus et populis omnibus grata et periucunda est; decet nostram maiestatem, cui charissimus estis, providere ut salus vestra sit ad laetitiam hominum vobis maxime diuturna; eo equidem magis quod iureiurando civitati Barchinonae promisisti incolumem reversurum, neque hic neque in via moritorum. Itaque cum vita hominum cibo potuque nutriatur, et horum altero videamus vos magna ex parte privatum, quia iam factus estis edentulus (sin dientes; desdentegat), et vix commode cibo uti valeatis, et quodamodo ad infantiam, que dentibus caret, deveneritis; putavimus materno affectu vos tamquam infantulum potu esse educandum; et quia aliud lac sugere non valetis, vino mero esse lactandum; nam optimum vinum lac senum vulgo apellatur. Atque ideo tenore praesentis, vobis dicto nobili Mossen Borra licentiam et plenariam facultatem impartimur, quod ab hac hora in antea, dum vixeritis, absque alicuius penae incursu, libere ac secure possitis, et vobis liceat bibere ac potare saepe, saepius et saepissime, multumque potenter, necnon vicibus geminatis, et plusquam oporteat, de die pariter et de nocte, quocumque in loco, et in quibuscumque horis quae vobis cedant beneplacito et voluptati, etiamsi non sitieritis, de omnibus et quibuscumque vinis, tam graeco, dulci, malvasia, montanago, bonafia, garnacha, vino de Calabria speciali, de Sancta Nocheta, Mantoa (Mantua, Mantova), moscato, et del fonello de Terracina, manaverro bono, falso amico, de Clayrano, de Benicarló, de Madramaña, de Madrigal, de Yepes, de Ocaña, de S. Martino de Valde Iglesias, de Madrid et de Carañena (Cariñena), quam etiam clareias et vino procas, et de aliis quibuslibet generibus vini; dumtamen non sit aquâ mixtum vel acetum, nec de quo Creator rerum et vini cum gustasset noluit bibere; quae si pura, dulcia et praetiosa sint, a vobis necnon a potentioribus compotatoribus vestris, quorum nomina iam vobis notiora sunt, diligentissime potari volumus. Ut autem vos, dictus nobilis Mossen Borra, valeatis praesenti nostra gratia plenius abuti, facultatem vobis plenariam elargimur, ut possitis creare et constituere unum et plures procuratores ac substitutos, qui vestro nomine, seu pro vobis, dumtamen vos satur potitandi fueritis (quod credimus eventurum raro) potitent, atque bibant de vinis praemissis, aut etiam melioribus et in maiori fama. Mandantes per hanc eandem nostro botillario maiori, aliisque botillariis et de officio botillariae, necnon paniceriis, cauponibus, salsariis et caballotis, ac etiam universis et singulis in vinis iurisdictionem habentibus, sub poena duorum mille florenorum auri, de quibus dimittant mille a Mossen Borra, et officiorum ipsorum, ac vini privatione, quatenus amodo ad praesentis ostensionem, et vestri simplicem requisitionem dent vobis per força ad gustandum, et si opus fuerit ad bibendum ea vina quae volueritis seu gutturi vestro placuerint; et contrarium non faciant, si praemissam cupiunt evitare poenam; immo vobis assistant opera, consilio, auxilio et favoribus oportunis. In cuius rei testimonium praesentem fieri iussimus, omnibus curiae nostrae sigillis munitam. Dat. in Castellonovo Neapolis die 30 decembris, anno a Nativitate Domini M.CCCC.XLVI. = Rex Alfonsus. = V. Botillarius maior. = Dominus Rex mandavit mihi Francisco Martorell.

dissabte, 9 de febrer del 2019

Fori Antiqui Valentiae , Els Furs




els furs de Valencia
els furs de Valencia











DENOMINACIÓN DE LA LENGUA VALENCIANA DEL SIGLO XIII AL XVI
1ª Part.


Decir en primer lugar, que muchos de estos documentos han logrado salir a la luz, gracias a la investigación y estudio de personas, que en muchos casos, lo han hecho altruistamente, poniendo los medios económicos y esfuerzo humano. Porque para el estudio de la lengua valenciana, es decir, para poder aclarar de una vez su origen e identidad propia, no hay dinero, a veces, ni siquiera de las instituciones valencianas. 





En este apartado, intentaremos aclarar de que manera nuestro romance valenciano, que existía en el año 1238 a la llegada de Jaime I, con la lógica influencia de los cinco siglos de dominación musulmana, se fue imponiendo al latín oficial que trajeron los nuevos conquistadores. 



Daremos pues, innumerables testimonios que sacan de toda duda sobre el idioma que utilizaban nuestros antepasados desde el siglo XIII, así como cual era su denominación por parte de los mismos usuarios, "romanç", "lengua materna", "lengua materna valenciana", "vulgar lengua valenciana", "nostra valenciana lengua", "valenciana prosa", "llengua valenciana", "valentina lingua", se le llame como se le llame, era la lengua valenciana evidentemente, nunca se le llamó catalana.



Estos testimonios dejan en ridículo a todo aquel, que sin ninguna prueba, a propagado la teoría de que esto de que la lengua valenciana es distinta de la catalana es algo contemporáneo e incitado para conseguir una separación lingüística de la "lengua madre catalana", donde nunca hubo unión no puede haber separación, sin tener en cuenta, que ni tan siquiera los catalanes de la edad media tenían ninguna duda sobre esta diferencia entre ambas lenguas hermanas.




Ignacio Sorolla Vidal
Ignacio Sorolla Vidal




El primer testimonio son los Fori Antiqui Valentiae, Fueros otorgados a la Ciudad y Reino de Valencia por el rey Jaime I, redactados en latín entre 1239 y 1240, y que recogen numerosas palabras en valenciano, decimos en valenciano, pues las leyes se dan para el pueblo que deben regir, y no es lógico suponer que se va a emplear una lengua extranjera, más aún teniendo en cuenta que se trata de palabras de uso cotidiano y coloquial, por ejemplo: cequia, faneque, farina, carniceria, arroba, sucre, borra, pel, botes, drap, regalicia, regnes, ploma, etc.




Arturo Quintana Font
Arturo Quintana Font




La exigencia social de la comprensión del contenido de los Fueros, produjo la necesidad de su traducción a la lengua vulgar del pueblo al que iba destinado, a la del pueblo valenciano. Así, en un privilegio del 11 de abril de 1261 concedido por Jaime I, consta la celebración en Valencia de unas Cortes Generales que aprobaron la traducción general de los Fueros y Costumbres del latín al valenciano, traducción que, parece ser, se realizó en Valencia Benifassà por tres sabios o Juristas letrados: Guillem, Vidal y Bernardo. Convirtiéndose los Fori Antiqui Valentiae en Els Furs, en cuya redacción, tomó parte activa el rey Jaime I: "est fur arromança lo Senyor Rey", y en ellos se reitera la utilización del romance por parte del pueblo valenciano. "Los jutges en romanç diguen les sentencies...", "Metges axi fisichs com cirurgians les receptes que ditaran hajen a dictar en romanç declarant lo nom de les herbes en lur nom comu, e vulgar". Lógicas indicaciones por parte de los Fueros hacia los médicos, jueces y cirujanos para que los pacientes y acusados entendieran las recetas y sentencias.


Durante los siglos XIII y XIV coexistieron las expresiones "romanç" y "lengua materna", en una etapa de concienciación idiomática valenciana. El latín seguía siendo el idioma oficial de la Cancillería Real, teniendo una mayor consideración que los idiomas vernáculos.


Russafi: DENOMINACIÓN DE LA LENGUA VALENCIANA DEL SIGLO XIII AL XVI (I)


================================================== ===============================================


Fur VII-II-2


" Los jutges, en romanç, diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies escrites a les parts que les demanaran." " Iudices romana lingua sentencias proferant, et aus partivus requirentivus donent scriptas. "


També en el Fur II-VI-2 mos diu que els advocats, pleitejaven en romanç, també es de Jaume I:


" Aquela cosa qu-els (sc. els advocats) diran el pleit denant lo jutge e presentes les parts o-ls procuradors d'aquelea, e planament en romanç, aytant valle com si o dehien aquels dels quals seran advocats..."


" Illud quod advocati dicunt in placito coram iudice et partibus presentibus vel eorumm in lingua romana tantum valet ac si dixissent ipsi quorum sunt advocati..."


Fur IX-XIX-20 " De notaris, scrivans e de salaris" i que va ser promulgat pel rei Pere el Cerimoniós en les corts celebrades en Valencia el 20 de febrer de 1358:


"ordenam encara, e fem fur nou, que tots testaments, codicils e altre darreres voluntats e tot e sengles contractes e altres obligacions, cartes e letres judicials sien feyts, scrits, ordenats e dictats en romanç"


Com be dia A. Ubieto 1977.

"... Se puede hablar sin posibilidad de error que los idiomas hablados en el Reino de Valencia actualmente, no son producto de un fenómeno de reconquista por parte de Jaime I"


O Vicent Lluis Simó i Santonja " Es curios, que haja segut el valencià, entre les primeres llengües filles de Roma, casi parella en l'Italiana, la que va alcançar un sigle d'Or"


I el director de la Real Academia Espanyola des de 1925 fins a la seua mort, en 1968 Ramón Menéndez Pidal 

"Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos."


Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...