Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aire. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aire. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 d’octubre del 2023

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

V.


Un sirventes fatz dels malvatz barons,

E jamais d' els no m' auziretz parlar;

Qu' en lor ai fraiz mais de mil agulions,

Anc non puoic far un correr ni trotar;

Ans se laissen ses clam deseretar.

Maldiga 'ls dieus! e que cuian doncs far

Nostre baron? C' aissi com us confraire

No i es uns no 'l poscatz tondr' e raire,

O ses congrenz dels quatre pes ferar.

Lous e 'N Aimars, N Aquenbautz e 'N Guions 

Degran oimai lor joven demostrar,

Quar joves rics cui non platz messios,

Cortz ni guerra, non po en pretz montar,

Ni s fai temer ni grazir ni onrar;

Que de Londres tro qu' a la ciutat d' Aire

Non i a un qu' en la terra son paire

No ill faisson tort, senes tot caloingnar.


Bertrand de Born.

divendres, 13 d’abril del 2018

Obriu lo balcó

Este divendres tornem a fica la nostra poesía en chapurriau.



  "OBRIU LO BALCÓ"



Que entro lo aire, obriu lo balcó

vull sentí dins de casa

de les flos la seua auló

que de frescó mai ña masa



que la casa sen fico ben plena

y la llum u ompligue tot

del coló de la primavera

avui que no bufe lo ventot



inclus los mobles tenen mes brillo

cuan fa un dia radian

y si fa un dia mes pillo

lo balcó anirem tancan



que entro lo can de la cagarnera

cante felis damun del amelé

anuncian que ya es primavera

ella se vol enamorá tamé



vull escoltá com belen le ovelles

als primes momens del matí

parlen les mares en les filles

al seu corral antes de eixí



y tamé puixe del riu

lo can que fan les granotes

anuncian que está prop lo estiu

aixo les torne mol locotes



sensasions que venen del carré

que a casa nostra an entrat

que no mos costen cap diné

y mos aporten molta felisidat



obriu bé lo balcó

voreu la vida com pase

que pugueu sentí la sensasió

que la vida sense pará avanse



no es bó sentí la quietut

de la gen que no se pot moure

segú que ells tamé auran vullgut

bañas un dia que vá ploure



al carré esta la vida

la tristesa, y la alegria

la esperansa compartida

pos lo sol ix cada dia



obriu lo balcó gran

que se veigue la espiga dorada

eisa flo tan elegan

y a la cagarnera enamorada



obriu lo balcó de dal

que entro lo auló del matí

una aulo fresca, que no fa mal

que tots la puguem compartí.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...