La camiseta la porte si-si-si-si-soc-rabosí
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enrique Segurana Celma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enrique Segurana Celma. Mostrar tots els missatges
dimarts, 14 d’agost del 2018
dilluns, 12 de febrer del 2018
Sempre me quedarás tú
Enrique Segurana Celma , Valderrobres
Sempre me quedarás tú.
Cuan crec que'l sol s'apague,
Cuan lo día sem fa du,
La teua presénsia enamore.
Son mols los añs que vivim.
Moltes són les experiénsies.
Moltes históries tenim.
Sempre te donaré les grássies.
No me falle la memoria.
Recordo an aquella chica,
Recordo, y casi es história,
Aquell dumenge de fira.
Añs ya són mes de coranta
Y en lo cor asselerat
Y tornán a casa teua
Ting lo sel al teu costat.
Del alma me ix una cansó
Que mol fort yo cantaré.
Que lo món sansé se entero
!! Te volía, te vull, te voldré !!
Sempre me quedarás tú.
Cuan crec que'l sol s'apague,
Cuan lo día sem fa du,
La teua presénsia enamore.
Son mols los añs que vivim.
Moltes són les experiénsies.
Moltes históries tenim.
Sempre te donaré les grássies.
No me falle la memoria.
Recordo an aquella chica,
Recordo, y casi es história,
Aquell dumenge de fira.
Añs ya són mes de coranta
Y en lo cor asselerat
Y tornán a casa teua
Ting lo sel al teu costat.
Del alma me ix una cansó
Que mol fort yo cantaré.
Que lo món sansé se entero
!! Te volía, te vull, te voldré !!
dilluns, 8 de gener del 2018
Yo voldría sé chiquet Y no pedre la ilusió
Yo voldría sé chiquet
Y no pedre la ilusió
Per a que esta nit los Reys
No me portaren carbó.
Los recuerdos de la infánsia
A mí me venen al cap
Qué bendita la ignoránsia
Cuan la verdad no se sap.
Nervis, risses y alegríes
Per aixó tots ham passat.
No tornarán aquells díes,
La vida mos ha granat.
En uns poquets añs de vida,
Yo voldría sé com ells,
Com los sagals de esta Villa
Y Cridá !!! Viva los Reys !!!
Lo trovadó.
Y no pedre la ilusió
Per a que esta nit los Reys
No me portaren carbó.
Los recuerdos de la infánsia
A mí me venen al cap
Qué bendita la ignoránsia
Cuan la verdad no se sap.
Nervis, risses y alegríes
Per aixó tots ham passat.
No tornarán aquells díes,
La vida mos ha granat.
En uns poquets añs de vida,
Yo voldría sé com ells,
Com los sagals de esta Villa
Y Cridá !!! Viva los Reys !!!
Lo trovadó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Curta biografía de Braulio Foz.
BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...
