Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bernard. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bernard. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 d’octubre del 2026

Bernat de Ventadorn, Non es meravelha s'ieu can (++)

Bernat de Ventadorn.
2701, 7225, 7614.

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena se fa a ma.

Bernat de Ventadorn fo de Limozi, del castel de Ventadorn. Hom fo de paubra generatio, filh d'un sirven del castel que era forniers de cozer pa. Bels hom era ez adreg, e cantet be e trobet; e venc cortes e ensenhatz. El vescoms, lo sieu senher, de Ventadorn s'abelic de lui e de son trobar, e fes li gran honor. El vescoms avia molher, mot gentil domna e gaia, et abelic se mot de sas cansos d'en Bernat; et enamoret se de lui, et el de la domna, si que de ela fes sas cansos, per la valor que era en ela. 
Don duret lonc tems lor amor ans que el vescoms ni home s'en aperceubes; e quan lo vescoms s'en aperceup, el s'estranhet de lui e fe fort serrar e gardar la domna. E la domna fes dar comiat à 'n Bernat, que s partis de tota aquela encontrada. Et el s'en parti et anet s'en à la dugessa de Normandia, que era joves e de gran valor, et entendia en pretz et en honor, et en ben dig de lauzor: e plazian li fort sas cansos d'en Bernat e'ls verses. Ela lo receup e l'aculhi mot fort. Lonc temps estet en sa cort, et enamoret se d'ela et ela de lui; e 'n fes motas bonas cansos. Et estan ab ela, lo reis Anric d'Angleterra la pres per molher, e la trais de Normandia e la 'n menet. En Bernat remas de sai tristz e marritz: et anet s'en al bon comte Raimon de Toloza, et ab el estet entro qu'el coms mori. Et en Bernat, per aquela dolor, si s'en rendet à l'orde de Dalon; e là definet. E lo coms n Ebles de Ventadorn, que fo filh de la Vescomtessa qu'en Bernat amet, comtet à mi 'n Uc de San Circ so que ieu ai fac escriure d'en Bernat.

Non es meravelha s'ieu can; Bernat de Ventadorn




3794, 7225-6, M.

Non es meravelha s'ieu can
Quar plus trai mos cors ves amor
E meils sui faitz a son coman.
Cor e cors, e saber e sen,
E fors 'e poder i ai mes. (fors' e)
Si m tira ves amors lo fres
Qu'à null' autra part no m'aten.

Ben es mortz qui d'amor no sen 
Al cor qualque doussa sabor. 
E que val viure ses amor 
Mas per far enueg à la gen? 
Ja dombredieus no m'azir tan 
Que ja pois viva jorn ni mes, 
Pos que d'enueg serai repres
Ni d'amor non aurai talan.

Per bona fes e ses engan 
Am la plus bel' e la melhor. 
Del cor sospir e dels olhs plor, 
Quar trop l'am eu per qu'i ai dan. 
Ieu qu'en posc als s'amor mi pren? 
E las carcers ont ilh m'a mes 
No pot claus obrir mas merces; 
E d'aquella noi trob nien.

Al cor d'una doussa sabor, 
Cen vetz mor lo jorn de dolor 
E reviu de joi autras cen. 
Tant es mos mals de dous semblan, 
Que val mais mos mals qu'autre bes: 
E pos lo mals aitan bos m'es, 
Bos er lo bes apres l'afan.

Ai! dieus, ara fosson trian
Li fals drut e'l fin amador,
Tot l'aur del mon e tot l'argen
I volgr' aver dat, s'ieu l'agues,
Sol que ma domna conogues
Aissi com ieu l'am finamen.

Quant ieu la vei be m'es parven 
Als olhs, al vis, à la color 
Qu'eissamen tremble de paor 
Com fa la folha contra 'l ven. 
Non ai de sen per un enfan, 
Aissi soi d'amor entrepres: 
E d'ome qu' es aissi conques 
Pot domn' aver almosna gran.

Bona domna, plus nous deman 
Mas que m prendatz per servidor; 
Queus servirai com bo senhor, 
Cossi que del gazardo m'an. 
Veus m'al vostre comandamen; 
Franc cors, humils, gai e cortes, 
Ors ni leos non etz vos ges 
Que m'aucizatz s' à vos mi ren.

A mon cortes, lai ont ilh es, 
Tramet lo vers: e ja no l pes 
Quar n'ai estat tan longamen.



2701, 3794, 7226, M.

Quan la douss' aura venta
De ves nostre païs
M'es vejaire qu'ieu senta
Odor de paradis,
Per amor de la genta
Ves cui ieu son aclis,
En cui ai mes m'ententa
E mon coratj' assis;
Quar de totas partis
Per lieis, tan m'atalenta.

Sol lo be que m presenta
Sos esguart él clar vis,
Que ja plus no m cossenta,
Cre dieus aver conquis.
No sai per queus en menta,
Quar de re no sui fis,
Mas greu m'es que m repenta.
Per una vetz me dis
Que prozom s'afortis
E malvatz s'espaventa.

De domnas m'es vejaire
Que gran fallimen fan, 
Per so que no son gaire 
Amat li fin aman.
Ieu no deu ges retraire
Mas so qu'elas voldran;
Mas greu m'es q'uns trichaire
D'amor ai' ab engan
O plus o atrestan
Com cel qu'es fins amaire.

Domna, que cuidatz faire 
De mi que vos am tan, 
Qu'aissi m vezets maltraire 
E morir de talan? 
A! franca de bon aire, 
Fessetz m'un bel semblan, 
Tal dont mon cors s'esclaire, 
Que mout trac gran afan! 
E noi dei aver dan, 
Quar no m'en posc estraire.

Si no fos gens vilana
E lauzengier savai,
Ieu agr' amor certana:
Mas aisso m'en retrai.

De solatz m'es humana
Quan locs es ni s'escai:
Per qu'ieu sai que sotz mana
N'aurai enquera mai:
Qu'astrucs sojorn' e jai
E malastrucs s'afana.

Cel sui que no soana
Lo ben que dieus li fai:
Qu'en aquela setmana
Quant ieu parti de lai,
Me dis en razon plana
Que mos cantars li plai.
Tot' arma crestiana,
Quez es de sotz lo rai,
Volgr'agues aital jai
Com ieu, ses fencha vana.

Si d'aisso m'es certana
Autra vetz la creirai;
O si que no, jamai
No creirai crestiana.


3794, 7226, M.

Tant ai mon cor plen de joia
Tot me desnatura;
Flors blanca, vermelh' e bloia
Me sembla freidura;
Qu'ab lo vent et ab la plueja
Me creis ma ventura,
Per que mon pretz mont' e pueja
E mon cant melhura.

Tant ai al cor d'amor,
De joi e de doussor,
Per que'l gel me sembla flor
Et la neus verdura.

Anar posc ses vestidura
Nutz é ma camiza,
Que fin' amor m'asegura
De la fera biza.
Mas tot hom se desmezura
Si no s ten de guiza:
Per qu'ieu ai pres de mi cura
Pos agui enquiza
La plus bella d'amor,
Don aten gran honor, 
Quar en loc de sa ricor 
No volh aver Friza.

De s'amistat me ressiza;
Mas ieu n'ai fiansa
Que sivals ieu n'ai conquiza
La bella semblansa;
Et ai à la mi deviza
Tan de benanansa,
Que ja'l jorn que l'aurai viza
Non aurai pezansa.
Lo cor ai pres d'amor,
Que l'esperit lai cor
Et lo cors estai alhor
Lonh de leis en Fransa.

Ieu n'ai la bon' esperansa,
Mas petit m'aonda,
Qu'atressi soi en balansa
Com la naus en l'onda.
Del maltrag que m dezenansa

Tota noch me vir e m lansa
De sobre l'esponda.
Plus trac pena d'amor
De Tristan l'amador,
Que sofri manta dolor
Per Yseut la blonda.

Ai! dieus, ar sembles irunda
Que voles per l'aire,
E vengues de noch prionda
Lai dins son repaire!
Bella domna jauzionda,
Vostre fin amaire
A paor que'l cor li fonda
S'aissi l dura gaire.
Domna, per vostr'amor
Junh las mas et ador.
Gen cors ab fresca color
Gran mal me fatz traire.

Él mon non es nul afaire
Don ieu tan cossire,
Ni tant am de la retraire
Que de joi no m vire
E mon semblan no s'esclaire
Cui que l'auja dire,
Si qu'ades mi es vejaire
Qu'ai talen del dire.
Tam l'am de fin' amor
Que mantas vetz en plor,
Pero que melhor sabor
M'en an li sospire.

Messatgier vai e cor,
Digas à la gensor
La pena e la dolor
Qu'ieu trac e'l martire.

dijous, 1 de setembre del 2022

XXIX. Iudicialis publicatio testamenti sancti Ermengaudi episcopi Urgellensis, anno M.XXXV. (1305)

XXIX.

Iudicialis publicatio testamenti sancti Ermengaudi episcopi Urgellensis, anno M.XXXV. (1035) (V. pág. 150.) 

Ex autogr. in arch. curie secul. Urgell. 

Condicione sacramentorum, atque per ordinatione domno Miro sacer, et Wilelmo iudice, et in presentia Radulfo archipresbiter, et Geiraldo archilevita, et Wilelmo proli Bernard archilevita, et alio Wilelmo archilevita, et Seniofredus Dela, et Wisadus levita, et Wifredus levita, et Gundeberto sacer, et Isarno sacer, et Miro proli Chalvucio sacer, et Wilelmo sacer, et Seniofred Tiufad, et Arnaldus Esclua, et Wittard Borrell, et aliorum bonorum hominum, qui ibidem aderant; in eorum presentia testificant testes prolati, quas proferunt homines nomine Seniofredus sacricustos, et Wilelmo Ardman, et Eriman Miro, et Raimundo Geirucio, et Geirald Miro, ad comprobandam elemosinam et suam voluntatem de Ermengaudo episcopo, qui est condam. Et haec sunt nomina testium, qui hoc testificant, sicuti et iurant, idest, Raimundo Wilelm, et Wadaldo presbitero, et Ratfredo presbitero, et Petrus levita, et Miro sacer. Iurati autem dicimus per Deum Patrem Omnipotentem, et per Ihesum Christum filium eius, Sanctumque Spiritum, qui est in Trinitate unus et verus Deus, et per hunc locum venerationis sancti Pauli apostoli, cuius altare situs est in atrium sancti Petri apostoli, intus in sede Vicco, supra cuius sacrosancto altario et ara posita, ubi has condiciones manus nostras tenemus, et iurando contangimus. Quia nos supra scripti testes sumus, et bene in veritate sapemus, et occulis nostris vidimus, et aures audivimus, et de presente eramus ad eadem ora, quando volebat Ermengaudus prefatus pergere ad limina beati Iacobi apostoli, sana mente, et memoria integra. Et tunc nos videntes et audientes comendavit vel iniuncxit omnem suam elemosinam ad istos suos supra nom¡natos elemosinarios, quod si de eo aliquid contingisset, sicuti et fecit, antequam alium testamentum fecisset, isti sui elemosinarii plenam potestatem abuissent omnem rem suam adprehendere, et dare pro animam suam. In primis precepit dare ad domna sua sancta Maria sede Vicco Orgello ipsos suos alodes quem abebat in comitato Ausona, tam de parentorum, quam de comparacione, vel per cualescumque voces remaneant ad ipsa opera simul cum suos alodes quem abebat infra terminos de Castell Edral, in potestate de iam dictos manumissores suos, simul cum ipsos alodes, quem abebat infra terminos de Solsona, et cum ipsum alodem, que dicunt Alterag, simul cum ipsa Edra, et ipsum alodem que abebat in Gaveto, simul cum ipso quem abebat in ipsa Petra (ça Pedra, ça Pera), similiter remaneant ad iam dicta opera sancta Maria sedis; et iussit ut vindant eos sine fraude supra scripti elemosinarii sui, et ipsum precium mittant in potestate Seniofred Dela, et Mir Calvucio, et Seniofred sacricusto, et Gundeberto sacer. Et mandavit ipsum suum alodem de Garamos, post obitum Seniofred, simul cum suum alodem, quem abebat in ipsa valle de An, et ipsum alodem que dicunt Vilva, simul cum ipsum alodem quem abebat in Sardina, et omnes suos alodes quem abebat in valles que dicunt Riopullo (Ripoll), simul cum ipso manso, quem abebat in Pedreria, et ipsos suos mansos, quem abebat in * Dixaria, cum ipsas suas vineas de Nevano, precepit ut remaneant a sancto Michaele Archangelo, quem ille edificavit in sede Vicco, propter remedium animae domno Sallano episcopo et sua. Et ad ipsa canonicha sanctae almae Mariae sedis, vel ad ipsos cannonichos ibi Deo servientes, iussit ut remaneat ipsa civitate, que dicunt Gissona, cum terminos et fines, et omnia sibi pertinencia, et ipsum suum castrum que dicunt Bordell, simul cum ipsum alodem de ipsa Rete, et ipsum suum castrum de Pedra Rua, cum ipsum alodem de Abrull, post obitum Arnaldi. Et ipsum suum castrum de Fontaned cum omnia sibi pertinencia, et ipsum suum castrum de Corneliano cum terminos et fines, et ipsum suum alodem de Pino, simul cum ipso de Cirinna, vel de Vilavedre , et ipsa medietate de Aquatebeda, cum terminos et fines, et omnia sibi pertinentia, iussit ut remaneant istos supra nominatos alodes ad ipsa cannonicha ab omni integrietate. Et ipsum suum alodem, quem abebat in valle Confluenti, vel in valle Astover, sive in valle Lintiliano, iussit ut remaneant ad sancta Maria sedis pro anima domni Sallani episcopi, et sua, et genitores suos; in ea videlicet racione, ut teneat ipse custus almae Mariae virginis prefatos alodes, et donet per unumquemque annum oleum ad xrisma conficiendum, et oleum ad sanctos altarios inluminandos, qui infra domum sunt sanctae Mariae, aut erunt, et sancti Mikaelis Arcangeli, et sancti Petri apostoli. Et precipit ad altare sanctae Mariae die et nocte, et ad ipsa cannonicha iussit dare oleum in sancta Quadragessima, vel in diebus Adventum Domini. Et ipsum alodem quem abebat in Rosselione, qui est in Pontellano, remaneat ad supra scripta cannonicha per pisces. Et ipso suo lecto de ligno constructo iussit ut remaneat a domno pontifice de iam dicta sede. Rogabat, et suplicabat, et per Christum filium Dei amonebat, ut eum absolvat, et intercedat ad Dominum Deum nostrum. Haec omnia superius scripta tradidit, et corroboravit in potestate Dei Omnipotentis, et domina sua sanctae Mariae sedis, et ad ipsa cannonica, sicut superius insertum est, propter remedium animae domno Sallano episcopo bonae memoriae, et sua, vel genitores suos. IN tale vero pactum precepit ut teneant ipsi cannonici sancte Mariae ibi cotidie Deo servientes ipsos suos alodes supra nominatos solidos, et quietos, et sine iugo de ulla parva magnaque persona, et vivant cotidie in comunia in servitio sanctae Dei Genitricis, qum alia terra qui modo ibi est, vel in antea Deo ausiliante adquisituri erunt. Et mandavit simul, et rogavit per singulos dies sacerdos, qui supra sacrosanctoque altario sedis missam celebriter canendus erit, dicatur missa pro anima domni Sallani presuli, et sua, Deus qui inter apostolicos excelsa voce, sicut et missa, exceptus diebus Dominicus et Natalis Domini. Sin autem hoc facere noluerint, sit Deus inter praefatum episcopum, et illos, et iudicet eos in iuditio. Et iussit ut ipsi prepositi, qui supra nominata cannonicha tenendi erunt in servitio sanctae Mariae sedis, sint electi in capitulum sanctae Mariae per ipsis cannonicis cum illorum voluntate. Idcirco precepit Ermengaudus prefatus episcopus, ut iam dicti cannonici filioli sui, qui hodie ibi sunt, vel in antea venturi erunt, rogavit, et amonivit, simulque excomunicavit per Deum Patrem Omnipotentem, et Ihesum Christum Dominum nostrum, et per beate Genitricis eius, atque sanctorum omnium, ut post mortem suam episcopum non elegant, nec adclament, nec consortium cum eo non abeant infra ianuas almae Mariae sedis, donec iuret manibus supra sancto altario almae Mariae sedis ipsa cannonicha, ut fideliter eis teneat, sicut superius scriptum est. Ei iussit, ut vendant ipso alaude de Angustrina, et de Torba, per ipsa opera, audiente Eriman, et Raimon, simul cum ipso de Cereia. Et iussit ipsum suum mobilem, ubi invenire potuissent prefati manumissores in quocumque loco, simul etiam cum pane et vino, mandavit ut donent ad ipsos presbiteros sanctae Mariae sedis, ut offerant sacrificium Deo pro supra scripto episcopo; et recognovit indignum se esse, et fragilem peccatorem. Et hoc quod remanebat, iussit dare in pauperibus. Rogavit iam dictos elemosinarios suos propter amorem Dei Omnipotentis, et fraternam dilectionem, ut sic dividere faciant, et dividant omnem suam substantiam, quomodo superius insertum est. Et si aliquis homo magna parvaque persona, qui suum testamentum disrumpere, aut frangere voluerit, nisi resipuerit, auctoritatem Dei et beatae almae virginis Mariae Genitricis Dei, et sancti Mikaelis Arcangeli, et sancti Petri apostolorum principis, cum aliis undecim, et omnibus sanctis et electis Dei, iam dictus Ermengaudus episcopus excomunicavit, et anathematizavit, et a liminibus sanctae Dei ecclesiae extraneavit, et a consortio christianorum segregavit, et cum Iuda traditore in perpetua damnacione damnavit. Et oravit ad Dominum, ut qui custus et observator extiterit hoc quod superius insertum est, benediccionis et gratia a iusto iudice Domino nostro Ihesu Christo accipiat, et vitam eternam possideat. Et precepit, si aliquid de eo contigisset, aut mors subitanea ei evenisset, sicuti et fecit, antequam alium testamentum fecisset, ipsum suum testamentum firmum perseverasset, sicut superius scriptum est. Et cum haec omnia ordinavit, atque praecepit, postea sua bona voluntas mutata non fuit, nos scientes; sed simul cum sua bona voluntate ita obiit de hoc seculo III. Nonas Novimber. Et nos praefati tutores sic iuramus in omnia et in omnibus, quia quantum isti testes in istum iudicium testificaverunt, verum est, et nulla fraus, nec malo ingenio ibi inpressum non est, sed secundum voluntatem illius conditoris est factus et editus. Et ea quae scimus, recte et veraciter testificamus, atque iuramus per super anixum iuramentum in Domino. Latae condicionis III. Nonas Decembris, anno. V. regni Enricho rege. = Ratfredus sacer +. = Petrus levita. = Raimundus levita subscribo. = Guadald sacer. = Isarnus sacer subscribo. = Poncius sacer subscribo. = Miro sacer subscribo: qui testes sumus, et hunc testamentum iuramus +. = Seniofredus sacer sacricustus +. = Guilelm archilevita subscribo. = Reymundo +. = Sig+num Eriman Miro. = Sig+num  Seniofredus sacer: isti auditores fuerunt, et sub praesentia eorum actum est hoc. 

Nos manumissores sumus et similiter iuramus, atque infra sex menses, sicut in lege est constitutum, eventilare curavimus. = + Sendredus iudex. = Sig+num Guilielmus iudex. = Gerallus archilevita subscribo. = Miro sacer subscribo. = Oriol levita subscribo. = Wifredus levita subscribo. = Witardus levita +. = Suniarius sacer subscribo. = Seniofredus sacer, qui has condiciones rogatus scripsi et subscripsi die et anno quo supra.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...