Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris marritz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris marritz. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 d’octubre del 2026

Bernat de Ventadorn, Non es meravelha s'ieu can (++)

Bernat de Ventadorn.
2701, 7225, 7614.

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena se fa a ma.

Bernat de Ventadorn fo de Limozi, del castel de Ventadorn. Hom fo de paubra generatio, filh d'un sirven del castel que era forniers de cozer pa. Bels hom era ez adreg, e cantet be e trobet; e venc cortes e ensenhatz. El vescoms, lo sieu senher, de Ventadorn s'abelic de lui e de son trobar, e fes li gran honor. El vescoms avia molher, mot gentil domna e gaia, et abelic se mot de sas cansos d'en Bernat; et enamoret se de lui, et el de la domna, si que de ela fes sas cansos, per la valor que era en ela. 
Don duret lonc tems lor amor ans que el vescoms ni home s'en aperceubes; e quan lo vescoms s'en aperceup, el s'estranhet de lui e fe fort serrar e gardar la domna. E la domna fes dar comiat à 'n Bernat, que s partis de tota aquela encontrada. Et el s'en parti et anet s'en à la dugessa de Normandia, que era joves e de gran valor, et entendia en pretz et en honor, et en ben dig de lauzor: e plazian li fort sas cansos d'en Bernat e'ls verses. Ela lo receup e l'aculhi mot fort. Lonc temps estet en sa cort, et enamoret se d'ela et ela de lui; e 'n fes motas bonas cansos. Et estan ab ela, lo reis Anric d'Angleterra la pres per molher, e la trais de Normandia e la 'n menet. En Bernat remas de sai tristz e marritz: et anet s'en al bon comte Raimon de Toloza, et ab el estet entro qu'el coms mori. Et en Bernat, per aquela dolor, si s'en rendet à l'orde de Dalon; e là definet. E lo coms n Ebles de Ventadorn, que fo filh de la Vescomtessa qu'en Bernat amet, comtet à mi 'n Uc de San Circ so que ieu ai fac escriure d'en Bernat.

Non es meravelha s'ieu can; Bernat de Ventadorn




3794, 7225-6, M.

Non es meravelha s'ieu can
Quar plus trai mos cors ves amor
E meils sui faitz a son coman.
Cor e cors, e saber e sen,
E fors 'e poder i ai mes. (fors' e)
Si m tira ves amors lo fres
Qu'à null' autra part no m'aten.

Ben es mortz qui d'amor no sen 
Al cor qualque doussa sabor. 
E que val viure ses amor 
Mas per far enueg à la gen? 
Ja dombredieus no m'azir tan 
Que ja pois viva jorn ni mes, 
Pos que d'enueg serai repres
Ni d'amor non aurai talan.

Per bona fes e ses engan 
Am la plus bel' e la melhor. 
Del cor sospir e dels olhs plor, 
Quar trop l'am eu per qu'i ai dan. 
Ieu qu'en posc als s'amor mi pren? 
E las carcers ont ilh m'a mes 
No pot claus obrir mas merces; 
E d'aquella noi trob nien.

Al cor d'una doussa sabor, 
Cen vetz mor lo jorn de dolor 
E reviu de joi autras cen. 
Tant es mos mals de dous semblan, 
Que val mais mos mals qu'autre bes: 
E pos lo mals aitan bos m'es, 
Bos er lo bes apres l'afan.

Ai! dieus, ara fosson trian
Li fals drut e'l fin amador,
Tot l'aur del mon e tot l'argen
I volgr' aver dat, s'ieu l'agues,
Sol que ma domna conogues
Aissi com ieu l'am finamen.

Quant ieu la vei be m'es parven 
Als olhs, al vis, à la color 
Qu'eissamen tremble de paor 
Com fa la folha contra 'l ven. 
Non ai de sen per un enfan, 
Aissi soi d'amor entrepres: 
E d'ome qu' es aissi conques 
Pot domn' aver almosna gran.

Bona domna, plus nous deman 
Mas que m prendatz per servidor; 
Queus servirai com bo senhor, 
Cossi que del gazardo m'an. 
Veus m'al vostre comandamen; 
Franc cors, humils, gai e cortes, 
Ors ni leos non etz vos ges 
Que m'aucizatz s' à vos mi ren.

A mon cortes, lai ont ilh es, 
Tramet lo vers: e ja no l pes 
Quar n'ai estat tan longamen.



2701, 3794, 7226, M.

Quan la douss' aura venta
De ves nostre païs
M'es vejaire qu'ieu senta
Odor de paradis,
Per amor de la genta
Ves cui ieu son aclis,
En cui ai mes m'ententa
E mon coratj' assis;
Quar de totas partis
Per lieis, tan m'atalenta.

Sol lo be que m presenta
Sos esguart él clar vis,
Que ja plus no m cossenta,
Cre dieus aver conquis.
No sai per queus en menta,
Quar de re no sui fis,
Mas greu m'es que m repenta.
Per una vetz me dis
Que prozom s'afortis
E malvatz s'espaventa.

De domnas m'es vejaire
Que gran fallimen fan, 
Per so que no son gaire 
Amat li fin aman.
Ieu no deu ges retraire
Mas so qu'elas voldran;
Mas greu m'es q'uns trichaire
D'amor ai' ab engan
O plus o atrestan
Com cel qu'es fins amaire.

Domna, que cuidatz faire 
De mi que vos am tan, 
Qu'aissi m vezets maltraire 
E morir de talan? 
A! franca de bon aire, 
Fessetz m'un bel semblan, 
Tal dont mon cors s'esclaire, 
Que mout trac gran afan! 
E noi dei aver dan, 
Quar no m'en posc estraire.

Si no fos gens vilana
E lauzengier savai,
Ieu agr' amor certana:
Mas aisso m'en retrai.

De solatz m'es humana
Quan locs es ni s'escai:
Per qu'ieu sai que sotz mana
N'aurai enquera mai:
Qu'astrucs sojorn' e jai
E malastrucs s'afana.

Cel sui que no soana
Lo ben que dieus li fai:
Qu'en aquela setmana
Quant ieu parti de lai,
Me dis en razon plana
Que mos cantars li plai.
Tot' arma crestiana,
Quez es de sotz lo rai,
Volgr'agues aital jai
Com ieu, ses fencha vana.

Si d'aisso m'es certana
Autra vetz la creirai;
O si que no, jamai
No creirai crestiana.


3794, 7226, M.

Tant ai mon cor plen de joia
Tot me desnatura;
Flors blanca, vermelh' e bloia
Me sembla freidura;
Qu'ab lo vent et ab la plueja
Me creis ma ventura,
Per que mon pretz mont' e pueja
E mon cant melhura.

Tant ai al cor d'amor,
De joi e de doussor,
Per que'l gel me sembla flor
Et la neus verdura.

Anar posc ses vestidura
Nutz é ma camiza,
Que fin' amor m'asegura
De la fera biza.
Mas tot hom se desmezura
Si no s ten de guiza:
Per qu'ieu ai pres de mi cura
Pos agui enquiza
La plus bella d'amor,
Don aten gran honor, 
Quar en loc de sa ricor 
No volh aver Friza.

De s'amistat me ressiza;
Mas ieu n'ai fiansa
Que sivals ieu n'ai conquiza
La bella semblansa;
Et ai à la mi deviza
Tan de benanansa,
Que ja'l jorn que l'aurai viza
Non aurai pezansa.
Lo cor ai pres d'amor,
Que l'esperit lai cor
Et lo cors estai alhor
Lonh de leis en Fransa.

Ieu n'ai la bon' esperansa,
Mas petit m'aonda,
Qu'atressi soi en balansa
Com la naus en l'onda.
Del maltrag que m dezenansa

Tota noch me vir e m lansa
De sobre l'esponda.
Plus trac pena d'amor
De Tristan l'amador,
Que sofri manta dolor
Per Yseut la blonda.

Ai! dieus, ar sembles irunda
Que voles per l'aire,
E vengues de noch prionda
Lai dins son repaire!
Bella domna jauzionda,
Vostre fin amaire
A paor que'l cor li fonda
S'aissi l dura gaire.
Domna, per vostr'amor
Junh las mas et ador.
Gen cors ab fresca color
Gran mal me fatz traire.

Él mon non es nul afaire
Don ieu tan cossire,
Ni tant am de la retraire
Que de joi no m vire
E mon semblan no s'esclaire
Cui que l'auja dire,
Si qu'ades mi es vejaire
Qu'ai talen del dire.
Tam l'am de fin' amor
Que mantas vetz en plor,
Pero que melhor sabor
M'en an li sospire.

Messatgier vai e cor,
Digas à la gensor
La pena e la dolor
Qu'ieu trac e'l martire.

dimarts, 6 d’octubre del 2026

46. Lucchetto Gattilusi. Cora qu' ieu fos marritz e consiros


Dal canz. e.

Cora qu' ieu fos marritz e consiros
per dan de pretz que cascuns relinquia,
aram conort e sui gais e joios;
car jois e pretz revenra ques perdia,
car lo pros comps Provensal Lombardia
vol conquerir, Toscana e Poilles; 
e d'autra part Conrad vol son paes, 
el rei Matfre no s' i acorda mia, 
perqu' entrels faitz avanta pretz sa balia. 
Sil pros coms val segon qu' es poderos, 
maint miraill ha on mirar si deuria; 
e sis mires el faitz del rei n'Anfos, 
ieu sai per ver que tant non tarzaria 
aiso c' ha empres, que laisar non poiria 
que non laises tot lo pretz c' ha conques; 
quel bruit ve tan ves tota part on es, 
com laisava de lai mar en Suria,
e de Poilla tro en Normandia.
Doncs albir se pot, tals es lo resos, 
s' el se tenia tot so c' hom en diria. 
e membre li que Carl ab sos baros 
conques Poilla, on ac la senhoria, 
e del gran fait que Fransa far solia; 
car aral te al tesor en defes.
e pos lo nom del rei Carl en lui es, 
segal sieu fait, qu' estiers a tort seria 
per ses clamatz que volc, si non volia. 
Si Colratz non es valens e pros, 
deslinhara, car li sieu sobranson Suria. 
non er aiso a bastansa, si plus no fos: 
doncs, si laisa so qu' esser sieu deuria, 
fara semblan que mal l'autrui tenria; 
e sil no ve recobrar demanes, 
fara creire so quel rei dis espres,
qu' el sia mort e c'autre 'n son luec sia; 
car, s'el fos just, lo sieu demandaria. 
Sil rei Matfre fos coratjos,
e so qu' el te conques per gaillardia, 
s'ara lo pert, caira per un dos 
aura reblan, car mais de carestia 
deu hom tener on plus l'ac a fadia, 
et els baros ha tant del sieu mes, 
membreil qui son, ni can, ni com es; 
e pens cascus de gardar nueit e dia. 
aiso c'ab autre senhor non auria.
Bernart, apren e chantal sirventes, 
e poira dir, sil cor no faill als tres, 
quel jocs sera entablatz ses fadia;
ma tale lo vuol, ch' io non credo che sia.

diumenge, 8 d’octubre del 2023

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Rambaud de Vaqueiras.

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.



I.

Savis e folhs, humils et orgulhos,
Cobes et larcx e volpils et arditz
Sui, quan s' eschai, e jauzens e marritz,
E sai esser plazens et enoios,
E vils e cars e vilas e cortes,
Avols e pros, e conosc mals e bes,
Et ai de totz bos ayps cor e saber,
E s' en re faill, fatz o per non poder.

En totz afars sui savis e ginhos,
Mas mi dons am tan qu' en sui enfolhitz,
E 'l sui humils on piegz mi fai e m ditz,
E n' ai erguelh, quar es tan belha e pros,
E sui cobes qu' ab son belh cors jagues
Tan que plus larcx en suy e mielhs apres,
E sui volpils, quar no l' aus enquerer,
E trop arditz, quar tan ric joy esper.

Belha domna, tal gaug mi ven de vos
Que marritz sui, quar no vos sui aizitz;
Qu' ieu sui per vos als pros tant abelhitz,
Qu' enuian s' en li malvat enuios;

Be m tenrai vil s' ab vos no m val merces,
Qu' ieu m tenh tan car per vos en totas res
Que per vilan m' en fatz als croys tener,
E per cortes als pros tan sai valer.

D' amor ditz mal en mas autras chansos,
Per mal que m fetz la belha enganairitz;
Mas vos, domna, ab totz bos ayps complitz
Mi faitz tan be qu' esmenda m' es e dos;
Qu' amors e vos m' avetz tal re promes
Que val cent dos qu' autra domna m fezes;
Tan valetz mais, per qu' ie us vuelh plus aver,
E us tem perdre, e us vuelh mais conquerer.

Jois e jovens et avinens faissos,
Domna, e 'l gens cors d' ensenhamens noyritz
Vos an pretz dat qu' es pels melhors chauzitz;
E per ma fe, si m' aventura fos
Qu' ieu ni m' amors ni mos chans vos plagues,
Lo mielhs del pretz auria en vos conques,
E de beutat, o puesc ben dir en ver,
Que per auzir o sai e per vezer.

Belhs Cavaliers, chauzimens ni merces,
E fin' amors, e sobrebona fes,
Qu' ie us tenc e us port, mi deuria valer
Endreg d' amor, qu' autre joy non esper.

Na Beatritz, vostre belh cors cortes,
E las beutatz, e 'l fin pretz qu' en vos es,
Fai gent mon chant sobr' els melhors valer,
Quar es dauratz del vostre ric pretz ver.

II.

Era m requier sa costum' e son us
Amors, per cui planh e sospir e velh,
Qu' a la gensor del mon ai quis cosselh,
E ditz qu' ieu am tan aut cum puesc en sus
La melhor domna, e m met en sa fiansa;
Qu' onors e pros e pretz m' er, e non dans;
E quar ilh es del mon la plus prezans,
Ai mes en lieys mon cor e m' esperansa.

Anc non amet tant aut cum ieu negus,
Ni tan pros domna, e quar no i truep parelh,
M' enten en lieys, e l' am al sieu cosselh
Mais que Tysbe non amet Piramus;
Quar jois e pretz sobre totas l' enansa,
Qu' ilh es als pros plazens et acoindans,
Et als avols es d' ergulhos semblans;
Largu' es d' aver, e d' onrad' acoindansa.

Anc Persavals, quant en la cort d' Artus
Tolc las armas al cavalier vermelh,
Non ac tal gaug cum ieu del sieu cosselh;
E fa m murir si cum mor Tantalus,
Qu' aisso m veda de que m don aondansa
Mi dons, qu' es pros, cortez' e benestans,
Riqu' e gentils, joves e gen parlans,
E de bon sen e de belha semblansa.

Bona domna, aitan arditz o plus
Fui, quan vos quis la joya del cabelh,
E que m dessetz de vostr' amor cosselh,
Non fon del saut de Tyr Emenidus:
Mas a mi tanh mais de pretz e d' onransa,
Qu' endreg d' amor fon l' ardimens pus grans;
Mas ben deu far tan d' ardit vostr' amans
Qu' el ne morra, o n' aura benanansa.

Ja mos Engles no m blasme ni m' acus
Si m luenh per lieys d' Aureng' e de Montelh,
Qu' aissi m don dieus del sieu belh cors cosselh;
Que plus valen de lieys nulhs hom non jus;
Que s' era reys d' Engleterr' o de Fransa,
Lonhera m' en per far totz sos comans;
Qu' en lieys es totz mos cors e mos talans,
Et es la res on ai mais de fizansa.

Belhs Cavaliers, en vos ai m' esperansa;
E quar vos etz del mon la plus prezans
E la plus pros, no mi deu esser dans,
Quar vos mi detz cosselh, e m fotz fermansa.

Na Beatritz de Monferrat s' enansa,
Quar totz bos faitz li van ades denans;
Per qu' ieu lauzi ab sas lauzors mos chans,
E 'ls enantisc ab sa belha semblansa.
III.

Truan, mala guerra
Sai volon comensar
Donas d' esta terra,
E vilas contrafar;
En plan' o en serra
Volon ciutat levar
Ab tors;
Quar tan pueia l' onors
De lieys que sotzterra
Lor pretz, e 'l sieu ten car,
Qu' es flors
De totas las melhors
Na Biatritz; car tan lur es sobreyra
Qu' encontra lieys volon levar senhieyra,
Guerra e foc e fum e polverieyra.

La ciutatz s' ajosta
Per far murs e fossatz;
Domnas ses semosta
Y venon de totz latz,
Si que pretz lor costa
E jovens e beutatz;
E m pes
Qu' ilh filha del marques
N' aura dura josta,
Car a conques en patz
Totz bes,
E totz bos aibs cortes:
E quar es pros e franch' e de bon aire,
Non vol estar plus en patz que sos paire
Que tornatz es al lansar et al traire.

Donas de Versilha
Volon venir en l' ost,
Sebeli e Guilha
E Na Rixenda tost;
La mair' e la filha
D' Amsiza, quan que cost;
Ades
Ven de Lenta n' Agnes,
E de Ventamilha
Gilbelina rescost;
Apres
Er la ciutatz en pes;
De totas partz y venon a gran joya;
Fag an ciutat, et an li mes nom Troya,
E fan Poestat de mi dons de Savoya.

N' Aud' e Na Brelanda,
Na Palmier e N' Auditz,
Engles e Guarcenda,
N' Agnes e N' Eloitz,
Volon que lor renda
Joven Na Biatritz;
Sino,
Las domnas de Ponso
Li 'n queran esmenda;
E lai part Mont Senis
Somo
La ciutatz comtenso,
Qu' ades guerrey lieys qu' es tan bon' e belha

Que lor beutat tolh, a la damizella
De las autras colors fresqu' e novella.

La Poestat se vana
De far ost en arrenc,
E sona 'l campana,
E lo vielhs comuns venc;
E dis per ufana
Que chascuna desrenc;
Pueis ditz,
Que 'l bella Biatritz
Estai sobirana
De so qu' el comuns tenc;
C' aunitz
N' es mans e desconfitz.
Las trompas van e la Poestat cria:
“Demandem li jovent e cortezia,
Pres e valor!” E totas cridon: Sia!
Maria la Sarda
E 'l dona de san Jortz,
Berta e Bastarda,
Mandon tot lor esfortz
Que joves Lombarda
No rest de sai los portz;
Car say
Qu' a N' A Biatritz play,
Que lur reiregarda
Non pot esser tan fortz,
Qu' esglay
Lo sieu fin pretz veray.
De Canaver y ven molt gran compainha,
De Toscana e domnas de Romainha,
Na Tomazina, e 'l domna de Surainha.

La ciutatz se vueia,
E movon lor carros,
E 'l vielhs comuns pueia;
E gieton en lor dos
Cuirassas de trueia
Ab que cobron lor os;
Gambais
An et arcs e carcais;
E non temon plueia,
Ni mals temps no lur notz;
Hueymais
Faran de grans assais.
De totas partz comenson a combatre,
Na Biatritz cuion de pretz abatre;
Mas non lur val, s' eron per una quatre.

Per lors murs afendre
Fan engenhs e carels,
E trabuquetz tendre,
Gossas e manganels,
Fuec grezesc acendre,
Fan volar e cairels;
De jos
Trauquon murs ab bossos;
Per tal no s vol rendre
Lo sieus joves cors bels
Joyos,
Ples de belhas faissos.
Totas cridon, aiuda tras l' esponda,
L' un' a l' autra; la tersa ten la fronda,
E trazon tug li genh a la redonda.

Na Biatritz monta,
E s va de pretz garnir;
Ausberc ni porponta
Non vol, e vai ferir;
Cell' ab cui s' afronta
Es serta de morir;
E jonh,
Et abat prop e lonh;
E fai tanta jonta
Que l' ost fai descofir;
Pueis ponh,
Si qu' el carros desjonh.
Tantas n' a prez e derocad' e morta,
Qu' el vielhs comuns s' esmay e s
desconorta,
Si qu' a Troya l' enclaus dedins la porta.

Na Biatritz, be m platz, quar est estorta
A las vielhas, qu' el vostres gens cors porta
Pretz e jovens qu' a lor proeza morta.

Bels Cavalhiers, vostr' amor me coforta,
E m dona joy, e m' alegr' e m deporta,
Quan l' autra gen s' esmay e s desconorta.


Pons de la Garda.

Sitot non ai al cor gran alegransa,
Si dey chantar e far bella semblansa;
E per so m platz cobrir ma malanansa,
Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis;
E si 'n dirai alques de mos talans,
E 'n laissarai per paor moutz a dire.

Eras no sai deves qual part me vire,
Pus miey amic ponhon en mi aucire;
Que tals m' a fach so don planc e sospire,
Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis
Qu' el me serques mos pros e mos enans;
Mas aissi falh hom en mantha fazenda.

Non dirai tan que negus hom m' entenda,
Car d' aquest tort no vuelh aver esmenda;
Si mals m' es pres no vuelh que piegz m' en prenda.
Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis
Lo jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans
Que m' a fag silh don no vuelh mantenensa.

Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa
Mais per si eys que per autra temensa,
Que s laissara enves mi far valensa,
E qui m sera leyals amicx e fis;
Mas ja nulh temps, si vivia mil ans,
No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.
Soen mi fai amors ab se contendre:
Quan cug poiar, l' om ave a deissendre.
Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre;
Quar, s' ieu ames si cum fan mos vezis,
Non sofrira las penas ni 'ls afans
Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.

En aisso fai amors gran vilania,
Menhs fai de be a selh que mais s' i fia;
Qu' ieu mi rancur d' amor e de m' amia
A cuy aurai loncx temps estat aclis;
E 'l guizardos no m' es res mas afans,
Mas ieu 'lh servi tos temps de bon coratge.

Dieus prec que m fes vezer, ans qu' ieu moris,
Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans
De vostr' amor, domna de bon linhatge.

//


Vacqueyras, Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras or Vaqueyras (fl. 1180 – 1207) was a Provençal troubadour and, later in his life, knight. His life was spent mainly in Italian courts[1] until 1203, when he joined the Fourth Crusade. His writings, particularly the so-called Epic Letter, form an important commentary on the politics of the Latin Empire in its earliest years. Vaqueiras's works include a multilingual poem, Eras quan vey verdeyar where he used French, Italian, Galician-Portuguese and Gascon, together with his own Provençal.


Vaqueiras was from Vacqueyras, near Orange. He spent most of his career as court poet and close friend of Boniface I of Montferrat, with whom he served in battle against the communes of Asti and Alessandria. Vaqueiras claimed he earned a knighthood through protecting Boniface with his shield in battle at Messina, when they took part in Emperor Henry VI's invasion of Sicily. He was present at the siege and capture of Constantinople in 1204, and then accompanied Boniface to Thessalonica. It is generally presumed that Raimbaut died on 4 September 1207, together with Boniface, in an ambush by the Vlach.


The only critical edition of Vaqueiras attributes 33 extant songs to him; only eight of the associate melodies have survived. He used a wide range of styles, including a descort, several cansos and tensos, an alba and a gap; he, with Perdigon and Ademar de Peiteus, invented the torneyamen (or, at least, left us its earliest example). One of his songs, "Kalenda Maia", is referred to as an estampida and is considered one of the best troubadour melodies.[by whom?] However, according to the razó, he borrowed the tune from two other musicians. This would explain why the song is called an estampida, which is, theoretically, a purely instrumental piece.


In 1922, Vaqueiras was the subject of a verse drama by Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato. Strongly derivative of Edmond Rostand's Cyrano de Bergerac and La Princesse Lointaine, it presents a highly romantic, fictionalised image of the poet, in love with his patron's daughter Beatrice. At the end, he returns, mortally wounded, from Thessalonica, to die in her arms.


Vaqueiras and the song "Kalenda Maya" are referenced disparagingly by the protagonist-narrator in Nicole Galland's novel Crossed: A Tale of the Fourth Crusade.


A similar fictionalised account of a courtly love relationship between Vaqueiras and Beatrice del Carretto (subject of Vaqueiras's early songs, daughter of Boniface of Montserrat and Helena del Bosco) is the subject of a short story, Miłość i płaszcz (The Love and the Cloak), by Teodor Parnicki, dating from the period between 1933–1939.


Amelia E. Van Vleck, The Lyric Texts p. 33, in Handbook of the Troubadours (1995), edited by F. R. P. Akehurst and Judith M. Davis.


The poems of the troubadour Raimbaut de Vaqueiras ed. and tr. Joseph Linskill. The Hague: Mouton, 1964.


http://trobar.org/troubadours/raimbaut_de_vaqueiras/



Raimbaut de Vaqueiras o Raimbaut de Vaqueyras (activo desde aproximadamente 1180 y fallecido el 4 de septiembre de 1207) fue un trovador provenzal y, más tarde, caballero. Su vida giró principalmente en torno a la corte en Italia hasta 1203, cuando se incorporó a la Cuarta Cruzada.


Como su nombre indica, procedía de Vacqueyras, Vaucluse; cerca de Orange, Francia. Pasó la mayor parte de su carrera como poeta en la corte y fue amigo de Bonifacio de Montferrato. Sirvió con él en la lucha contra los municipios de Asti y Alessandria. Raimbaut alegó obtener la categoría de caballero gracias a la protección de Bonifacio con su escudo en la batalla de Mesina, cuando tomó parte con el emperador Enrique VI en la invasión de Sicilia. Estuvo presente en la toma de Constantinopla en 1204 y, a continuación, acompañó a Bonifacio a Tesalónica.

Sus escritos, en particular la denominada Carta Épica, forman un importante comentario sobre la política del Imperio Latino en sus primeros años.

Generalmente se supone que Raimbaut falleció el 4 de septiembre de 1207, junto con Bonifacio, en una emboscada de los búlgaros.

Ha sobrevivido únicamente una edición de las obras atribuidas a Raimbaut compuesta de 33 canciones y ocho melodías asociadas. Utilizó una amplia gama de estilos. Una de sus canciones, Kalenda maya, dedicada a las fiestas del 1 de mayo,1​ es considerada una de las mejores melodías de trovadores.

En 1922, Vaqueiras fue objeto de un verso de teatro por Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato, procedente en Cyrano de Bergerac, de Edmond Rostand.

http://www.calendamaia.cl/Fundamentos/raimbaut.htm

https://archive.org/details/rambaldodivaquei00berruoft


Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Rambaud
de Vaqueiras.

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.



I.

Savis e folhs, humils et
orgulhos,
Cobes et larcx e volpils et arditz
Sui, quan s'
eschai, e jauzens e marritz,
E sai esser plazens et enoios,
E
vils e cars e vilas e cortes,
Avols e pros, e conosc mals e
bes,
Et ai de totz bos ayps cor e saber,
E s' en re faill, fatz
o per non poder.

En totz afars sui savis e ginhos,
Mas mi
dons am tan qu' en sui enfolhitz,
E 'l sui humils on piegz mi fai
e m ditz,
E n' ai erguelh, quar es tan belha e pros,
E sui
cobes qu' ab son belh cors jagues
Tan que plus larcx en suy e
mielhs apres,
E sui volpils, quar no l' aus enquerer,
E trop
arditz, quar tan ric joy esper.

Belha domna, tal gaug mi ven
de vos
Que marritz sui, quar no vos sui aizitz;
Qu' ieu sui
per vos als pros tant abelhitz,
Qu' enuian s' en li malvat
enuios;

Be m tenrai vil s' ab vos no m val merces,
Qu' ieu
m tenh tan car per vos en totas res
Que per vilan m' en fatz als
croys tener,
E per cortes als pros tan sai valer.

D' amor
ditz mal en mas autras chansos,
Per mal que m fetz la belha
enganairitz;
Mas vos, domna, ab totz bos ayps complitz
Mi faitz
tan be qu' esmenda m' es e dos;
Qu' amors e vos m' avetz tal re
promes
Que val cent dos qu' autra domna m fezes;
Tan valetz
mais, per qu' ie us vuelh plus aver,
E us tem perdre, e us vuelh
mais conquerer.

Jois e jovens et avinens faissos,
Domna, e
'l gens cors d' ensenhamens noyritz
Vos an pretz dat qu' es pels
melhors chauzitz;
E per ma fe, si m' aventura fos
Qu' ieu ni m'
amors ni mos chans vos plagues,
Lo mielhs del pretz auria en vos
conques,
E de beutat, o puesc ben dir en ver,
Que per auzir o
sai e per vezer.

Belhs Cavaliers, chauzimens ni merces,
E
fin' amors, e sobrebona fes,
Qu' ie us tenc e us port, mi deuria
valer
Endreg d' amor, qu' autre joy non esper.

Na Beatritz,
vostre belh cors cortes,
E las beutatz, e 'l fin pretz qu' en vos
es,
Fai gent mon chant sobr' els melhors valer,
Quar es dauratz
del vostre ric pretz ver.

II.

Era m requier sa costum'
e son us
Amors, per cui planh e sospir e velh,
Qu' a la gensor
del mon ai quis cosselh,
E ditz qu' ieu am tan aut cum puesc en
sus
La melhor domna, e m met en sa fiansa;
Qu' onors e pros e
pretz m' er, e non dans;
E quar ilh es del mon la plus prezans,
Ai
mes en lieys mon cor e m' esperansa.

Anc non amet tant aut cum
ieu negus,
Ni tan pros domna, e quar no i truep parelh,
M'
enten en lieys, e l' am al sieu cosselh
Mais que Tysbe non amet
Piramus;
Quar jois e pretz sobre totas l' enansa,
Qu' ilh es
als pros plazens et acoindans,
Et als avols es d' ergulhos
semblans;
Largu' es d' aver, e d' onrad' acoindansa.

Anc
Persavals, quant en la cort d' Artus
Tolc las armas al cavalier
vermelh,
Non ac tal gaug cum ieu del sieu cosselh;
E fa m murir
si cum mor Tantalus,
Qu' aisso m veda de que m don aondansa
Mi
dons, qu' es pros, cortez' e benestans,
Riqu' e gentils, joves e
gen parlans,
E de bon sen e de belha semblansa.

Bona domna,
aitan arditz o plus
Fui, quan vos quis la joya del cabelh,
E
que m dessetz de vostr' amor cosselh,
Non fon del saut de Tyr
Emenidus:
Mas a mi tanh mais de pretz e d' onransa,
Qu' endreg
d' amor fon l' ardimens pus grans;
Mas ben deu far tan d' ardit
vostr' amans
Qu' el ne morra, o n' aura benanansa.

Ja mos
Engles no m blasme ni m' acus
Si m luenh per lieys d' Aureng' e de
Montelh,
Qu' aissi m don dieus del sieu belh cors cosselh;
Que
plus valen de lieys nulhs hom non jus;
Que s' era reys d'
Engleterr' o de Fransa,
Lonhera m' en per far totz sos comans;
Qu'
en lieys es totz mos cors e mos talans,
Et es la res on ai mais de
fizansa.

Belhs Cavaliers, en vos ai m' esperansa;
E quar
vos etz del mon la plus prezans
E la plus pros, no mi deu esser
dans,
Quar vos mi detz cosselh, e m fotz fermansa.

Na
Beatritz de Monferrat s' enansa,
Quar totz bos faitz li van ades
denans;
Per qu' ieu lauzi ab sas lauzors mos chans,
E 'ls
enantisc ab sa belha semblansa.
III.

Truan, mala guerra
Sai
volon comensar
Donas d' esta terra,
E vilas contrafar;
En
plan' o en serra
Volon ciutat levar
Ab tors;
Quar tan pueia
l' onors
De lieys que sotzterra
Lor pretz, e 'l sieu ten
car,
Qu' es flors
De totas las melhors
Na Biatritz; car tan
lur es sobreyra
Qu' encontra lieys volon levar senhieyra,
Guerra
e foc e fum e polverieyra.

La ciutatz s' ajosta
Per far
murs e fossatz;
Domnas ses semosta
Y venon de totz latz,
Si
que pretz lor costa
E jovens e beutatz;
E m pes
Qu' ilh
filha del marques
N' aura dura josta,
Car a conques en
patz
Totz bes,
E totz bos aibs cortes:
E quar es pros e
franch' e de bon aire,
Non vol estar plus en patz que sos paire

Que tornatz es al lansar et al traire.

Donas de
Versilha
Volon venir en l' ost,
Sebeli e Guilha
E Na Rixenda
tost;
La mair' e la filha
D' Amsiza, quan que cost;
Ades
Ven
de Lenta n' Agnes,
E de Ventamilha
Gilbelina rescost;
Apres
Er
la ciutatz en pes;
De totas partz y venon a gran joya;
Fag an
ciutat, et an li mes nom Troya,
E fan Poestat de mi dons de
Savoya.

N' Aud' e Na Brelanda,
Na Palmier e N'
Auditz,
Engles e Guarcenda,
N' Agnes e N' Eloitz,
Volon que
lor renda
Joven Na Biatritz;
Sino,
Las domnas de Ponso
Li
'n queran esmenda;
E lai part Mont Senis
Somo
La ciutatz
comtenso,
Qu' ades guerrey lieys qu' es tan bon' e belha


Que
lor beutat tolh, a la damizella
De las autras colors fresqu' e
novella.

La Poestat se vana
De far ost en arrenc,
E sona
'l campana,
E lo vielhs comuns venc;
E dis per ufana
Que
chascuna desrenc;
Pueis ditz,
Que 'l bella Biatritz
Estai
sobirana
De so qu' el comuns tenc;
C' aunitz
N' es mans e
desconfitz.
Las trompas van e la Poestat cria:
“Demandem li
jovent e cortezia,
Pres e valor!” E totas cridon: Sia!
Maria
la Sarda
E 'l dona de san Jortz,
Berta e Bastarda,
Mandon
tot lor esfortz
Que joves Lombarda
No rest de sai los
portz;
Car say
Qu' a N' A Biatritz play,
Que lur
reiregarda
Non pot esser tan fortz,
Qu' esglay
Lo sieu fin
pretz veray.
De Canaver y ven molt gran compainha,
De Toscana e
domnas de Romainha,
Na Tomazina, e 'l domna de Surainha.

La
ciutatz se vueia,
E movon lor carros,
E 'l vielhs comuns
pueia;
E gieton en lor dos
Cuirassas de trueia
Ab que cobron
lor os;
Gambais
An et arcs e carcais;
E non temon plueia,
Ni
mals temps no lur notz;
Hueymais
Faran de grans assais.
De
totas partz comenson a combatre,
Na Biatritz cuion de pretz
abatre;
Mas non lur val, s' eron per una quatre.

Per lors
murs afendre
Fan engenhs e carels,
E trabuquetz tendre,
Gossas
e manganels,
Fuec grezesc acendre,
Fan volar e cairels;
De
jos
Trauquon murs ab bossos;
Per tal no s vol rendre
Lo
sieus joves cors bels
Joyos,
Ples de belhas faissos.
Totas
cridon, aiuda tras l' esponda,
L' un' a l' autra; la tersa ten la
fronda,
E trazon tug li genh a la redonda.

Na Biatritz
monta,
E s va de pretz garnir;
Ausberc ni porponta
Non vol,
e vai ferir;
Cell' ab cui s' afronta
Es serta de morir;
E
jonh,
Et abat prop e lonh;
E fai tanta jonta
Que l' ost fai
descofir;
Pueis ponh,
Si qu' el carros desjonh.
Tantas n' a
prez e derocad' e morta,
Qu' el vielhs comuns s' esmay e s
desconorta,

Si qu' a Troya l' enclaus dedins la porta.

Na Biatritz, be
m platz, quar est estorta
A las vielhas, qu' el vostres gens cors
porta
Pretz e jovens qu' a lor proeza morta.

Bels
Cavalhiers, vostr' amor me coforta,
E m dona joy, e m' alegr' e m
deporta,
Quan l' autra gen s' esmay e s desconorta.




Pons
de la Garda.

Sitot non ai al cor gran alegransa,
Si dey
chantar e far bella semblansa;
E per so m platz cobrir ma
malanansa,
Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis;
E si 'n
dirai alques de mos talans,
E 'n laissarai per paor moutz a
dire.

Eras no sai deves qual part me vire,
Pus miey amic
ponhon en mi aucire;
Que tals m' a fach so don planc e
sospire,
Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis
Qu' el
me serques mos pros e mos enans;
Mas aissi falh hom en mantha
fazenda.

Non dirai tan que negus hom m' entenda,
Car d'
aquest tort no vuelh aver esmenda;
Si mals m' es pres no vuelh que
piegz m' en prenda.
Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis
Lo
jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans
Que m' a fag silh don no vuelh
mantenensa.

Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa
Mais
per si eys que per autra temensa,
Que s laissara enves mi far
valensa,
E qui m sera leyals amicx e fis;
Mas ja nulh temps, si
vivia mil ans,
No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.
Soen
mi fai amors ab se contendre:
Quan cug poiar, l' om ave a
deissendre.
Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre;
Quar,
s' ieu ames si cum fan mos vezis,
Non sofrira las penas ni 'ls
afans
Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.

En aisso fai
amors gran vilania,
Menhs fai de be a selh que mais s' i fia;
Qu'
ieu mi rancur d' amor e de m' amia
A cuy aurai loncx temps estat
aclis;
E 'l guizardos no m' es res mas afans,
Mas ieu 'lh servi
tos temps de bon coratge.

Dieus prec que m fes vezer, ans qu'
ieu moris,
Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans
De vostr'
amor, domna de bon linhatge.

//


Vacqueyras, Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras or Vaqueyras (fl. 1180 – 1207) was a Provençal troubadour and, later in his life, knight. His life was spent mainly in Italian courts[1] until 1203, when he joined the Fourth Crusade. His writings, particularly the so-called Epic Letter, form an important commentary on the politics of the Latin Empire in its earliest years. Vaqueiras's works include a multilingual poem, Eras quan vey verdeyar where he used French, Italian, Galician-Portuguese and Gascon, together with his own Provençal.


Vaqueiras was from Vacqueyras, near Orange. He spent most of his career as court poet and close friend of Boniface I of Montferrat, with whom he served in battle against the communes of Asti and Alessandria. Vaqueiras claimed he earned a knighthood through protecting Boniface with his shield in battle at Messina, when they took part in Emperor Henry VI's invasion of Sicily. He was present at the siege and capture of Constantinople in 1204, and then accompanied Boniface to Thessalonica. It is generally presumed that Raimbaut died on 4 September 1207, together with Boniface, in an ambush by the Vlach.


The only critical edition of Vaqueiras attributes 33 extant songs to him; only eight of the associate melodies have survived. He used a wide range of styles, including a descort, several cansos and tensos, an alba and a gap; he, with Perdigon and Ademar de Peiteus, invented the torneyamen (or, at least, left us its earliest example). One of his songs, "Kalenda Maia", is referred to as an estampida and is considered one of the best troubadour melodies.[by whom?] However, according to the razó, he borrowed the tune from two other musicians. This would explain why the song is called an estampida, which is, theoretically, a purely instrumental piece.


In 1922, Vaqueiras was the subject of a verse drama by Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato. Strongly derivative of Edmond Rostand's Cyrano de Bergerac and La Princesse Lointaine, it presents a highly romantic, fictionalised image of the poet, in love with his patron's daughter Beatrice. At the end, he returns, mortally wounded, from Thessalonica, to die in her arms.


Vaqueiras and the song "Kalenda Maya" are referenced disparagingly by the protagonist-narrator in Nicole Galland's novel Crossed: A Tale of the Fourth Crusade.


A similar fictionalised account of a courtly love relationship between Vaqueiras and Beatrice del Carretto (subject of Vaqueiras's early songs, daughter of Boniface of Montserrat and Helena del Bosco) is the subject of a short story, Miłość i płaszcz (The Love and the Cloak), by Teodor Parnicki, dating from the period between 1933–1939.


Amelia E. Van Vleck, The Lyric Texts p. 33, in Handbook of the Troubadours (1995), edited by F. R. P. Akehurst and Judith M. Davis.


The poems of the troubadour Raimbaut de Vaqueiras ed. and tr. Joseph Linskill. The Hague: Mouton, 1964.


http://trobar.org/troubadours/raimbaut_de_vaqueiras/



Raimbaut de Vaqueiras o Raimbaut de Vaqueyras (activo desde aproximadamente 1180 y fallecido el 4 de septiembre de 1207) fue un trovador provenzal y, más tarde, caballero. Su vida giró principalmente en torno a la corte en Italia hasta 1203, cuando se incorporó a la Cuarta Cruzada.


Como su nombre indica, procedía de Vacqueyras, Vaucluse; cerca de Orange, Francia. Pasó la mayor parte de su carrera como poeta en la corte y fue amigo de Bonifacio de Montferrato. Sirvió con él en la lucha contra los municipios de Asti y Alessandria. Raimbaut alegó obtener la categoría de caballero gracias a la protección de Bonifacio con su escudo en la batalla de Mesina, cuando tomó parte con el emperador Enrique VI en la invasión de Sicilia. Estuvo presente en la toma de Constantinopla en 1204 y, a continuación, acompañó a Bonifacio a Tesalónica.

Sus escritos, en particular la denominada Carta Épica, forman un importante comentario sobre la política del Imperio Latino en sus primeros años.

Generalmente se supone que Raimbaut falleció el 4 de septiembre de 1207, junto con Bonifacio, en una emboscada de los búlgaros.

Ha sobrevivido únicamente una edición de las obras atribuidas a Raimbaut compuesta de 33 canciones y ocho melodías asociadas. Utilizó una amplia gama de estilos. Una de sus canciones, Kalenda maya, dedicada a las fiestas del 1 de mayo,1​ es considerada una de las mejores melodías de trovadores.

En 1922, Vaqueiras fue objeto de un verso de teatro por Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato, procedente en Cyrano de Bergerac, de Edmond Rostand.

http://www.calendamaia.cl/Fundamentos/raimbaut.htm

https://archive.org/details/rambaldodivaquei00berruoft


Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...