Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carnestoltes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carnestoltes. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de febrer del 2023

Carta CXXXIV. Noticia de la Santa metropolitana iglesia de Tarragona después de su restauración.

Carta CXXXIV. 

Noticia de la Santa metropolitana iglesia de Tarragona después de su restauración. = Cuándo y cómo se introdujo en ella la vida reglar: no la instituyó San Olaguer. = Memoria de algunos de sus primeros canónigos: su número, admisión, hábito, rito en los divinos oficios, etc. = Origen y supresión de la dignidad de la prepositura. = Reforma de esta iglesia por el Papa Luna: su titular Santa Tecla. = Forma que se guardó antiguamente en la elección de sus Prelados. = Preeminencias de su Capítulo. = Varias costumbres rituales del siglo XVI y posteriores.

Mi querido hermano: No es menester prevenirte que acerca del estado antiguo de nuestras iglesias poco o nada podré yo añadir a lo que han dicho nuestros historiadores, señaladamente los sabios autores de la España Sagrada. Harto haré, siguiendo sus pisadas, en examinar algo del estado moderno, y esto como viajero que no tiene por objeto principal escribir la historia de cada iglesia, sino recoger los documentos de sus archivos. Mas con erta ocasión ¿quién podrá dejar de referir lo que las ilustra y engrandece, y más si ha costado algún trabajo el encontrarlo? Así que hablaré de la santa metropolitana iglesia de Tarragona después de su restauración, pues a este estado pertenecen todos los documentos que se conservan en sus archivos. Y aunque esta época pueda fijarse con razón en los fines del siglo XI, como diré de propósito en el catálogo de sus Arzobispos; mas como los dos primeros, es a saber, Don Berenguer de Rosanes y San Olegario, retuvieron al mismo tiempo el uno la silla de Vique y el otro la de Barcelona, y ambos pontificados estuvieron trabajados con las correrías de los Moros, que apenas dejaban sosegar a los moradores de Tarragona, no pudieron entender en el orden de la iglesia que renacía, restaurando en ella su decoro antiguo; especialmente San Olegario, persona tan principal en su tiempo; anduvo ocupado en negocios gravísimos que le separaban con frecuencia de su metrópoli; tanto que en el año 1128 se vio precisado a hacer donación de Tarragona y su campo a Roberto de Culcio, Burdet o Aguilón (que con todos estos nombres es conocido) para que los protegiese y poblase (a: Ap. núm. III. ); donación que costó cara a los Arzobispos, como lo veremos en su catálogo. Pues digo que hasta la muerte de San Olegario no nos consta de la forma que tuvo su clero, ni de cosa alguna que hiciese perteneciente a la constitución interior de la iglesia. En la misma ignorancia estamos respecto del sucesor Don Gregorio, quien por su breve pontificado no dejó de esto ninguna memoria.

El principio del nuevo orden de esta iglesia en su estado moderno se debe al célebre Prelado Don Bernardo Torts, el cual tampoco logró poner en práctica sus sabias ideas hasta que el Conde de Barcelona Don Ramón Berenguer IV, conquistando a Tortosa y Lérida, alejó de estas comarcas las armas de los Sarracenos (N. E. Olé tus huevos, tocayo. Los Moros de Tarragona, cuando vieron las barbas cercanas pelar, no pusieron las suyas a remojar, sino que se largaron por mar; no fue la cosa tan fácil como la pinta aquí el autor Villanueva). Entonces, libre ya de aquel sobresalto, pudo volver a su iglesia toda la atención que antes se llevaban los ejércitos y expediciones contra infieles. Fue así que en el año 1154 hizo la primera ordinación de su clero, estableciendo la vida reglar de San Agustín, y mandando observar los usos y costumbres de la iglesia de San Rufo. Imitentur, dice, morem et consuetudinem ecclesiae S. Ruphi in devotione ecclesiastici officii, in victu cotidiano et in habitu clericali. Manda que el Arzobispo instituya un Prior claustral, y que sean admitidos a la congregación cuantos lo pidieren. Para habitación de los canónigos les da la fortaleza que estaba edificando, en la cual pudiesen defenderse de los insultos de los Moros que infestaban estas costas. Juntamente les dio una capilla pegada a la fortaleza con todas las oficinas necesarias a la vida reglar, dormitorio, cocina, refectorio, capítulo, graneros y otras. 

Para el sustento les dio la mitad de las décimas, hornos, viñas, etc., de la ciudad y término de Tarragona, según lo fijó el Conde Don Ramón en la donación que hizo a la iglesia de Santa Tecla. Manda que las misas mayores que se cantaban en los días festivos a la hora de tercia, se celebren en la iglesia de Santa Tecla, donde también se celebren los concilios y las consagraciones de Obispos. Finalmente dice que si el Arzobispo quisiere comer en refectorio con los canónigos, se le dé doble ración que a uno de ellos, y que en ese caso, y lo mismo, si quisiere dormir en el dormitorio común, sólo lleve consigo un capellán. Todo esto dice haberlo ordenado de acuerdo con el Conde Don Ramón, el cual suscribió a esta constitución con el Cardenal Jacinto Bobo, Legado del Papa (que después lo fue con el nombre de Celestino III) y los Obispos Gaufredo de Tortosa, Bernardo de Urgel, Guillermo de Barcelona, Berenguer de Gerona, G. de Lérida, Pedro de Zaragoza, y otros nobles del reino. La fecha dice: Actum est hoc III. kal. novembris anno Dominicae Incarnationis M.C.LIIII., (1154) regnante quoque Leodovico Rege Juniore, anno XIX. in Francia.

De este documento, poco conocido hasta ahora, cuya copia incluyo sacada del original (a: Ap. núm. IV.), se infieren algunas curiosidades dignas de notarse. Primeramente parece cierto que este grande Arzobispo fue antes canónigo de San Rufo en Aviñón; de otro modo no introdujera aquí las costumbres de aquella iglesia. Acaso tomaron ocasión de lo mismo los que dijeron que era Francés; pero se sabe que en aquel monasterio eran también admitidos los extranjeros. En segundo lugar se ve cuán equivocada es la idea que algunos tienen de que San Olaguer fue autor de la vida reglar en esta iglesia; pues además de este instrumento, en que suena hecho el nuevo establecimiento por Don Bernardo Torts, sin hacer mención de vida reglar introducida por aquel Santo, existe la bula de confirmación que expidió el Papa Clemente III en el año 1188, donde expresamente se dice que la vida canonical de esta iglesia había sido instituida por dicho Don Bernardo. Infiérese también de aquella ordinación que los canónigos debían cada día celebrar privadamente los oficios divinos en la capilla adjunta a la fortaleza, y que sólo en los días festivos celebraban en público la misa mayor a la hora de tercia, en la iglesia de Santa Tecla. Cuál fuese aquella fortaleza, que era la canónica de aquel tiempo y su capilla adjunta, lo diré otro correo, cuando trate de la iglesia de Santa Tecla y de la catedral y otras cosas tocantes a su fábrica. 

Cinco años después de aquella primera constitución, es a saber, a 30 de junio de 1159, dio el mismo Prelado para vestuario de los canónigos con quienes vivía, la villa de Reus y la iglesia de San Fructuoso en Tarragona, que se supone era la casa del nacimiento del Santo donde han vivido los Capuchinos hasta nuestros días en que se ha derribado con motivo de la obra del muelle. Andando el tiempo confirmó ambas constituciones el Papa Alejandro III, y con mayor expresión Clemente III, de todo lo cual van copias (a: Aps. núm. V, VI, VII.). En la donación que he dicho de 1159, firman después del Arzobispo, Pedro Sacrista, Bertrán de Mediano, Pedro de Carcasona, Roberto Gineth, R. de Ribes, Bernardo de Trexa, Arnaldo de Mangons, con Raimundo, sacerdote notario del Arzobispo. Aunque lo parece, yo no creo que estos fuesen los canónigos que entonces había en esta iglesia, porque de ninguno de ellos se halla el óbito en su necrologio, como se encuentra de otros que lo eran en aquel siglo. Entre los cuales merece particular memoria uno llamado Segui (Seguí), que falleció a 6 de junio de 1170, el cual es sin duda el magister Seguinus, Embajador del Conde Don Ramón al Papa Adriano IV, como consta de la carta de aquel Príncipe descubierta por mí en Tortosa (b: V. Tomo V. Carta XXXVI.). No sé si este Segui sería el Petrus Segui, Obispo de Orense, de quien como de escritor habló Nicolás Antonio en su Bibl. vet., que floreció poco más de la mitad del siglo XII, aunque le supone o Francés o Portugués. Nada decido: sólo quiero llamar la atención de los literatos. Dicen que Don Bernardo trajo consigo algunos canónigos de San Rufo. De este número pudo ser Rogerio, que murió a 3 de enero de 1159. Pero con el dictado de San Rufo sólo hallo a un Durando que firmó la donación que Don Bernardo hizo a Roberto, Príncipe de Tarragona, en 1148 (a: Ap. núm. VIII.).

No es extraño que en aquellos tiempos fuese muy reducido el número de canónigos, cuando aun las más amplias donaciones no producían lo que ahora una heredad regular. Con el tiempo y con la mejora de la agricultura y de las artes y aumento de la población se aumentó también aquí el número de canónigos hasta treinta por decreto de Juan, Obispo Sabinense, Legado del Papa, a los principios del siglo XIII. De este tiempo es la postulación hecha al Papa Inocencio III para que confirmase en Arzobispo de Tarragona a Don Sparago, en la cual además del Prepósito, Arcediano, Camarero, dos Sacristas, Prior claustral, Chantre y Obrero, firman otros muchos que aunque no se llaman canónigos, lo eran sin duda alguna (b: Ap. núm. IX.). Debían serlo también los que ejercían estos oficios, que no podían conferirse a clérigos seculares, según una constitución de Don Berenguer de Villamuls (: Vilamuls) hecha en 1193 (a: Ap. núm. X.). A las quejas que sobre esto hubo, por no ser tantas las rentas que bastasen a la manutención de tan crecido número, ocurrió el Papa Gregorio IX, encargando en el año 1252 al Abad y Prior del Monasterio de Santas Cruces que examinasen la verdad de estos hechos (b: Ap. núm. XI.). Todavía estaba por cumplirse aquel decreto en los tiempos de Inocencio IV, de quien se conservan dos cartas instando la ejecución. Para admitir a un canónigo nuevo era necesario el consentimiento de todo el Capítulo; y la resistencia de un solo individuo le excluía. Quitó esta costumbre, que no era peculiar de Tarragona, su Arzobispo Don Pedro de Albalat en 1248, reduciendo estas elecciones a la clase de canónicas. Los canónigos antiguamente vestían sobre la ropa talar interior, sobrepelliz con capa que se llamaba canonical. Esta era la costumbre de la iglesia de San Rufo, que mandó observar aquí el Arzobispo Don Bernardo; y de esto queda memoria en el rito, para admitir a los novicios cuya copia incluyo (c: Ap. núm. XII.), donde se lee: Novitius volens indui superpellicio prius rasus et tonsus, indutus ceteris vestibus, quae ad canonicum pertinent, praeter capam et superpellicium, cum saeculari capa venit ad capitulum etc. En la bula de reforma de esta catedral que expidió el Papa Luna en 1410, se supone que el vestido usual de sus canónigos, era la sotana de color oscuro y talar con mangas ajustadas y sobrepelliz, añadiéndose la capa en ciertos tiempos del año para los oficios; allí se establecen otras leyes sobre esto, de lo cual te informarás con la lectura de dicho documento (a: Ap. núm. XIII.). 

No hallo que secularizada esta iglesia en 1530 (b: Ap. núm. XIV.) hubiese alguna mudanza en los hábitos canonicales como parecía regular; sólo sé que en 1594 por el mes de abril, resolvieron los canónigos vestir armiños con hábitos de escote o estameña fina, y que los usaron por primera vez el día de San Fructuoso de 1595. En el siguiente dicen que se recibió aviso de haberles concedido el Papa que vistiesen como los canónigos de San Pedro de Roma. Y en efecto, así sucede. En orden a los oficios divinos, ya he dicho que Don Bernardo introdujo aquí los usos y costumbres de San Rufo de Aviñón. Cosa que nadie extrañará sabiendo que el otro Don Bernardo, primer Arzobispo de Toledo, introdujo en España hasta el estilo de la escritura francesa. 

El nuestro es excusable, porque teniendo derecho para escoger el rito que le pareciese más oportuno, y resolviéndose a vivir con sus canónigos, parecía regular que le siguiesen en el rito a que estaba acostumbrado, así como le imitaban en la profesión. La única memoria que he encontrado de esto, se halla en un Martirologio de esta iglesia, manuscrito en el siglo XV, donde después de poner la Praetiosa según el rito actual, añade en artículo separado: Modus dicendi Praetiosa tempore antiquo, et secundum consuetudinem ecclesiae S. Ruphi. De donde se infiere también que ya entonces habían dejado aquel rito, adoptando el que generalmente se observaba en estas provincias.

También queda dicho que se mandó observar la costumbre de San Rufo en la comida. Pero concluidas con el tiempo las nuevas oficinas de la canónica, hallo que a principios del siglo XIV, se hicieron estatutos para el refectorio, necesarios para el régimen de una casa reglar. En su lectura he visto que ya se había dispensado entonces en aquella tan estrecha condición que puso Don Bernardo para cuando el Arzobispo quisiese comer en refectorio, que fue la de entrar sólo con un capellán (a: Hállanse estos estatutos en el archivo de esta Santa Iglesia).

El capítulo XXVI dice así: Qualiter debeat provideri Archiepiscopo quando comedit in canonica. “Deven donar al Archabisbe tota vegada que menuch en la canonge a la sua escudela dos canongies de totes coses, e asos (:a sos, sons; sus; els seus) companyons una capellania, e asos clerges entre dos una capellania, e asos escuders entre quatre una canongia, e asos troters entre sis una capellania de companatges, e pa e vi aytant com meniar e beure puxen a dinar tan solament.” 

Y ya que se ofreció decir esto, añadiremos el capítulo XXXII, cuyo título es: In die S: Nicomedis: Item aquest día comensa Nicomedis, e no dona per sopar sino tres dies la setmana, ço es a saber, dicmenge, dimarts e dijous, tro a carnestoltes.” Este era el tiempo de abstinencia desde Santa Cruz de septiembre hasta la semana antes de Adviento, a la cual llama de Carnestoltes, aludiendo a la práctica general entonces en casi toda la Iglesia occidental, y que aún hoy día subsiste en Oriente, de no comer carne (carnis + tolere : tolre) ni lacticinios en todo el Adviento; por cuya causa, como advierte el Cardenal Baronio, se llamaba el Adviento en algunas provincias la cuaresma de San Martín.

Como el Arzobispo Don Bernardo no habla en su constitución más que de crear un Prior claustral a cuyo cargo esté la corrección de los canónigos y oficiales del convento, es de creer que no se pensase entonces, ni sea de aquel tiempo la dignidad de Prepósito, tan famosa y principal en esta iglesia. Pero no tardó mucho en crearse, pues ya en 1193, en una constitución del Arzobispo Don Berenguer Villamuls de que hablaré en él Catálogo de los Arzobispos, firmó Johannes Terrac. eccl. Praepositus después del Arcediano R. de Rocaberti; y aun antes de esto, en 1164, el Papa Alejandro III concedió ciertas indulgencias al Prepósito y Capítulo. Todo lo hallarás comprobado en los documentos que van para la colección. Pertenecía a este oficio el cuidado de las temporalidades, del cual se exoneraban voluntariamente los que se consagraban a Dios en la vida reglar: por esta y otras causas era de mucha consideración así en rentas como en preeminencias. Entre las cuales una era que cuando las elecciones de Prelados se hacían por compromiso, el Prepósito era el único vocal nato. Así consta del instrumento de elección del Arzobispo Don Benedicto Rocaberti en 1251 (a: Ap. núm. XV.). Convocaba también el Prepósito a los sufragáneos para estas elecciones como primera dignidad del Capítulo, de suerte que siempre se decía: Praepositus et Capitulum ecclesiae Tarraconensis. El Papa Luna, que obtenía la dignidad de Camarero de esta iglesia, y durante sus tribulaciones encontró en ella buena acogida, viendo en la prepositura algunos abusos dignos de reforma, la suprimió aplicando sus rentas a las doce dignidades restantes, e imponiendo a estas la de dar cada una por meses cincuenta reales a cada canónigo, treinta a cada uno de los comensales, etc. Este nuevo plan se hizo cuando falleció el último Prepósito Don Guillermo Gramatge, que fue a 10 de octubre de 1410, según consta del necrologio. Por aquí empezó el citado Luna a autorizar la inobservancia de la vida reglar; a esto añadió la facultad de testar y la abolición de refectorio y dormitorio en un reglamento hecho a 5 de noviembre siguiente, que intituló: Reformatio ecclesiae in temporalibus et spiritualibus. Mas porque con la turbación de los tiempos no se tuviese por desautorizada esta alteración de la disciplina, se procuró que todo lo dispuesto fuese confirmado por el concilio Constanciense, electo ya Martino V. Desde esta época fue desapareciendo la observancia regular, hasta que en 1530 se logró la bula de secularización, sesenta y dos años antes que se efectuase en las demás iglesias reglares de este principado. Contribuyó a esta anticipada determinación el favor y cabida que tenía con el Papa Clemente VII Don Nicolás Burguera, alias Marcilla, canónigo de esta iglesia y Arcediano de Villaseca. Aun entonces no salieron los canónigos de la pobreza en que los dejó el Papa Luna, con lo cual hubo motivo para varias quejas contra las dignidades que crecían en rentas con el crédito de los frutos. Remediose este mal en 1768, suprimiendo para el efecto algunas dignidades. Faltaban ya entonces las de Pavordre, Camarero, Sacrista, Capiscol y Arcediano de San Lorenzo. Poco después se suprimió el arcedianato de San Fructuoso, el cual pasó a la iglesia de Iviza, erigida en 1782. En orden al titular de esta catedral, es de saber que, en el nicho principal del retablo mayor, se halla una imagen de nuestra Señora, con el niño en los brazos, y en la mano derecha una azucena; y aún se cree que en el que había antes que se hiciese el nuevo, hacia los años 1429, se veneraba la imagen de esta Señora, que ahora es conocida con el título del Claustro. Efectivamente, el Papa Luna, en la bula de reforma, impone al Arcediano de San Fructuoso la carga siguiente: et pro centum cereis qui ardere debent ante altare B. Mariae ecclesiae Tarraconensis, triginta libras cum integritate persolvat. Semejante obligación pone al Arcediano mayor. Aun antes de esto, en 1388, hizo el Arzobispo Don Íñigo Valterra una constitución, en que manda que todos los canónigos y dignidades, dentro de los diez días de tomada posesión de su prebenda, den un cirio, de peso de seis libras a lo menos, para que arda sobre las rejas del coro en los sábados y festividades de la Virgen. Todo esto indica que el altar de nuestra Señora no era un altar particular, sino el principal o mayor. Mas aunque esto sea así, yo creo que el origen y motivo de ello fue la ardiente devoción de los Reyes de Aragón para con esta Señora, y la que tuvieron los Prelados y cabildo de esta iglesia.

A pesar de esto, es indubitable que el nombre con que ha sido conocida la iglesia Tarraconense desde los primeros siglos, nunca fue ecclesia Sanctae Mariae, sino Sanctae Teclae. De lo cual son pruebas la carta del Rey Don Jaime II al Rey de Armenia pidiéndole una reliquia de esta insigne Mártir, y la bula del Papa Gelasio II concediendo en 1118 a San Olaguer que usase del palio en la festividad de Santa Tecla, contándola entre las principales de Tarragona. Sobre estos documentos, de que para prueba de esta verdad se valió el P. Flórez, hay en este archivo otros muchos que no tuvo presentes aquel docto escritor. El Conde Don Ramón Berenguer III, en la donación de Tarragona que hizo a San Olaguer y sus sucesores, dice: trado ecclesiae Sedis Tarraconensis, quae in honore Beatae Teclae Virginis olim fundata fuit, etc. Fue esto en el año 1117, donde se ve la tradición común por entonces de que dicha Santa había sido la titular de la antigua iglesia; y como esta se halla tan próxima a los pueblos donde, o no entraron, o dominaron muy pocos años los Moros, es fácil entender cómo pudo durar esta noticia hasta los tiempos del citado Conde. (N. E. Recuerden ustedes que Tarraco está pegada al mar. Ni los romanos ni moros entraron volando. Los puertos de mar eran clave para defensa, y ataque.) Siguiendo esta tradición, los Prelados de Tarragona después de su restauración no le señalaron otro titular. Así vemos que instituyendo el Arzobispo Don Bernardo la vida regular en 1154, dijo: instituo, ut in cathedrali ecclesia Sanctae Teclae, quae Tarraconensis provinciae caput esse dignoscitur. Y hablando más abajo de la iglesia de este nombre, manda que en ella se celebren las misas mayores en los días solemnes, y los concilios y consagraciones de Obispos, que son los actos de catedral y metropolitana. Por una consecuencia de esta tradición y precepto, los Obispos sufragáneos hacían su juramento de fidelidad y obediencia al metropolitano, bajo esta fórmula: promitto obedientiam Beatae Teclae, et sanctae ecclesiae Tarraconensi, et tibi N., etc. De esto he hallado en el archivo algunos ejemplares. En el siglo XIII llegó a ser formulario común, en los que se conservan originales de principios del siguiente, aun antes de traerse aquí la reliquia del brazo de la Santa Mártir, que fue en 1323. Por donde se echa de ver que la traslación de tan insigne reliquia, lejos de haber sido causa del título, fue efecto de él y de la ardiente devoción con que quisieron resarcir la pérdida de otra suya que antiguamente debieron poseer, sin lo cual no pudieran edificar templo a su nombre. Añádese a esto la prueba que resulta del sello y armas que siempre ha usado esta iglesia, en el cual nunca figuraron la imagen de María Santísima, como lo hicieran, si ese fuera su título, sino sola la letra Thau de los antiguos Hebreos, en esta forma: T, que es la inicial del nombre Tecla, la cual he visto tejida en las banderas que sirvieron para la conquista de Iviza, que aún existen, y aún ahora la llevan sobre sus ropones los niños que sirven en los ministerios inferiores de la iglesia.

En las elecciones de los Prelados hubo lo que en todas las iglesias de España hasta que se declaró el patronato real. En 1195 el Papa Celestino III expidió la bula de confirmación de esta catedral, en que manda se observe en ella la forma de elección canónica o uniforme o de la mayor parte de los electores. Estos eran todos los individuos del Capítulo y además los Obispos sufragáneos a quienes convocaba el Prepósito para el día que había fijado el Capítulo. He visto en este archivo del 1234 una protesta del Obispo de Barcelona por no haberle convocado el Prepósito a la elección de Arzobispo. Con el fin de que las elecciones fuesen más pacíficas, solían hacerse tal cual vez por compromiso, para lo cual elegía el Capítulo tres individuos de su gremio, los cuales nombraban dos del mismo cuerpo para electores, junto con el Prepósito, que lo era nato. 

A estos tres vocales se agregaban dos de los Obispos sufragáneos, elegidos también por el Capítulo, y juntos los cinco elegían canónicamente el Arzobispo. Todas estas formalidades constan del instrumento de elección de Don Benedicto Rocaberti por muerte de Don Pedro de Albalat, el cual he copiado para este fin y por otras cosas.

En las elecciones de los sufragáneos no hallo cosa que añadir a la costumbre sabida de aquellos tiempos, sino que los Cabildos de las catedrales solían escribir al de la metropolitana a fin de que intercediese con el Arzobispo para que confirmase sus elecciones; y este Cabildo tomaba sus informaciones secretas de las calidades del electo, y asistía por medio de sus representantes a la consagración con los sufragáneos.

Estos prestaban el juramento de obediencia al Metropolitano super altare S. Teclae, y no pudiendo venir personalmente lo prestaban por medio de procurador. Hay en este archivo un cajón donde se conservan muchos documentos originales de estos actos pertenecientes a los siglos XII, XIII y XIV, aun después que comenzó (comenzaron) a estar en su vigor las reservas pontificias. Entre ellos es notable el del Obispo de Huesca Vidal de Canellis, que jura obediencia Archiepiscopo venturo, prid. id. febr. 1237 (38). Con esto se entenderá que no por estar vacante la Sede metropolitana dejaban de confirmarse las elecciones de los sufragáneos. Los Capítulos de Huesca y Jaca, electores de este mismo Obispo, escribieron a Ferrer, Prepósito, y al Capítulo de Tarragona, rogándoles que se consagrase el Obispo Vidal por los Obispos de Lérida y Vique. La data es XIIII. kal. martii in claustro Oscensi, anno Dni. M.CC.XXXVII. (38), cuatro días después que el Obispo prestó su obediencia en Tarragona. En el mismo instrumento se hallan firmados el Prepósito y canónigos de esta iglesia en prueba de que admitían la súplica. La acción que en esta parte tenía el Capítulo Sede vacante no se ve más claro en la elección del Obispo de Tortosa Don Berenguer de Prato, hecha en 27 de octubre de 1316, la cual confirmó Gaufrido de Cruilles, Prepósito de Tarragona, y en su consecuencia juró el electo super altare B. Teclae, día 5 de diciembre inmediato, siendo testigos Ximeno, Obispo de Zaragoza, y G. de Lérida (ibid). Otro ejemplo. El Obispo electo de Urgel, Don Pedro de Urgió, prestó la obediencia canónica Dno. meo futuro Archiepiscopo, día 29 de diciembre de 1269, y en el mismo día fue consagrado con la autoridad de la iglesia de Tarragona por el Obispo de Vique Raimundo, que firma la escritura (ibid) con estas palabras: Ego Raimundus Dei gratia Vicensis Episcopus, qui auctoritate ecclesiae Terraconensis, Sede vacante, praedictum Episcopum, consecravimus, assistentibus mihi Dnis. A. Barchin. et B. Dertus, Episcopis. En 1334 todavía confirmó el Prepósito al Obispo de Gerona, Gilaberto de Cruillas, electo por el Capítulo. Aunque ya entonces las reservas pontificias estaban tan introducidas que el Papa anuló todo lo hecho y proveyó de nuevo la misma Silla en el mismo electo. Otras preeminencias tenía el Capítulo de esta metropolitana; y por lo que toca primeramente a la facultad de oír en Sede vacante y juzgar las causas en apelación de los sufragáneos, aunque es cosa del derecho común, creo que no comenzó esta iglesia a entrar en posesión de él hasta después del año 1181 en que fue electo Papa Lucio III, que fue el que les concedió esta facultad (a: Las facultades que tenían los Prepósitos y el Capítulo de Tarragona en Sede vacante, quedan ya probadas por extenso en la carta antecedente.) 

Su breve no tiene fecha de año, y así no se sabe fijamente cuándo se recibió esta gracia. Convocaba también el cabildo en Sede vacante a concilios provinciales, de lo cual quedan muchas pruebas en los procesos de concilios celebrados en el siglo XVI, que omito por no molestar. Los Obispos sufragáneos protestaron después esta jurisdicción, mayormente a principios del siglo XVII, cuando ya en los concilios se trataba de repartimiento de subsidio y excusado. Pero siempre los Arzobispos han convocado expresando la cláusula de consensu Capituli Tarraconensis, y en 1569 Don Guillermo Cazador, Obispo de Barcelona, que se hallaba con facultad real y con poderes de su Metropolitano el Sr. Cervantes para convocar a provincia, no lo hizo sin contar antes con este Capítulo, y así lo expresó en la convocatoria.

Después de estas noticias de la constitución interior y preeminencias de esta iglesia, será bien añadir la de algunas costumbres suyas, aunque en parte ya abolidas, cuyo conocimiento, adquirido en el examen de códices y actas capitulares, puede interesar mucho a los aficionados a la historia de los ritos de nuestras iglesias. Y comenzando por la misa, usábase en el siglo XVI al tiempo de alzar poner una cortina o dosel de tela negra pegada al altar, para que con la contraposición del color fuese la hostia mejor vista del pueblo. Así es que un canónigo Cardona en 1563 regaló una de estas cortinas y el cabildo la aceptó. Según he oído al Sr. Don Carlos de Posada, dura todavía esta costumbre en Oviedo y en otras partes de Castilla. Por el mismo tiempo se había ya introducido la costumbre de cantarse algunas letras durante la elevación de la hostia y cáliz, la cual subsistió a pesar de las instancias que hicieron algunos doctos y celosos individuos y aun Prelados de esta iglesia. El señor Arzobispo Teres pidió que ni aun el órgano se tocase en aquel acto. Hasta el año 1573 se hizo la bendición de ramos en la dominica de este nombre fuera de la ciudad, en la iglesia de San Fructuoso: cosa muy común entonces y ahora desusada, en que se representaba con más expresión el misterio de aquel día. En la noche de Navidad había Sibila, como ya dije de Valencia, aunque acaso aquí más bien era una representación o escena o comedia. De esto pudo nacer el uso de los villancicos en aquella noche, que todavía dura en muchas catedrales; y siempre será una práctica ajena del espíritu de la iglesia, aunque estén reformadas aquellas composiciones por el buen gusto de poesía y música, como lo están en Valencia y otras partes. Así es que cesó aquí la función que llamaban Entremesos el día de Santa Tecla, y que consta se representaban en el siglo XV. A 16 de junio de 1572 se resolvió que en el verano se celebrasen los oficios de suerte que se concluyesen a las nueve y media, iuxta antiquam consuetam ut valeant ad prandium ire. Decíase hasta entonces la nona por la tarde antes de vísperas, haciendo una breve pausa intermedia; poco después se quitó. En 1570 hallo que la cofradía de clérigos pidió como una distinción que se tocase la campana en los viáticos y unción de alguno de sus individuos, de donde vino a ser común esta costumbre. A 9 de enero de 1613 resolvió este Capítulo no admitir a ningún delincuente que se refugiase en la catedral, y el que entrase en ella fuese echado fuera. Debo observar que esta resolución tan opuesta al derecho antiguo del asilo eclesiástico, pudo ser ocasionada de la resistencia que hacían los cónsules y pueblo de Tarragona en aquel tiempo a la jurisdicción que la iglesia tenía sobre la ciudad y su campo, de lo cual se hablará en el pontificado del Arzobispo Don Juan de Moncada. En 1576 a 21 de mayo se mandó restituir a su antiguo lugar fijo la mesa del pan bendito, y que no se llevase de un lugar a otro. En este género y en prueba de que el día de Ánimas se llamaba dia de partir lo pa, queda aún hoy la costumbre en esta catedral de que a la hora de completas después de las vísperas de difuntos entran en el coro dos curados con sendas cestas y reparten tortas a todos los residentes: lo mismo se repite al otro día a la hora de nona.

De estas y otras cosas semejantes acaso se dirá más en otros correos, singularmente cuando pueda enviar el Archiepiscopologio que estoy acabando de ordenar, donde más de lleno se puede descubrir la historia de esta iglesia. En todo ello he debido mucho a la ilustración del señor Don Carlos González de Posada, canónigo de esta metropolitana, individuo de la Academia de la Historia y comisionado por este cabildo para asociarme en mis especulaciones, las cuales no sé si terminarán con la prosperidad que han comenzado. Entre tanto allá va esa porción de papeles y noticias. A Dios. Tarragona, etc.

dilluns, 16 de gener del 2023

VII. Juramentum clavariorum studii generalis Illerdae.

VII.

Juramentum clavariorum studii generalis Illerdae. (Vid. pág. 37.) 

Ex archiv. saecular. civitat. Illerdae. 

Los aytals canonges, è (las palabras è, à las transcribo e, a) aytals ciutadans de la ciutat de Leyda juram sobrels sants de Deu Evangelis, et la Creu de Nostre Senyor damont laltar maior de Santa Maria de la Seu posats, et per nos, et quiscun de nos ab nostres propries mans corporalment tochats, que nos per tot aquest an, qui sira finit en les carnestoltes de Quaresma, a nostre bon enteniment, et a nostra bona consciencia procurarem, et regirem loffiçi de la clavaria del vi ordenada en la dita ciutat, per sustentacio del studi general que es en la dita ciutat, al qual offici som estats elets, e conservarem la moneda que de la dita aiuda exira per tot aquest an en la caxa que es en les cases de Poblet deputada et assignada a conservar aquela moneda, et no en nuyll altre loch. E affermarem doctors, et maestres qui legiran el dit studi per tot aquest an Dret Canonich et Civil, Mediçina, Filosofia et altres sciencies aprobades, si mester hic siran. E aquels doctors et maestres afermarem al menor salari que aver los porem, axi que a negu dels dits doctors no donarem, ni prometrem, ni consintrem que sien donats, ni promeses per salari de C. libres a amont per cada an entre totes coses. E servarem tots et sengles establiments feyts per la ciutat sobrel feyt del studi, et specialment aquels que foren feyts divendres XV. kalendas novembris en lan de M.CCC.XXV. (1325) Etotes aquestes coses damont dites, et cada una daquestes farem, procurarem, et tractarem acor profit del dit offici a nos comanat. Eque por amor, ni per favor, ni per prechs de nenguna persona de qualque dignitat, condicio, ho estament sie, noy farem sino ço que al nostre bon enteniment, et a la nostra bona consciencia a profit empero del dit studi vist nos siran feedor. E de negu servi, ni neguna altra cosa per manera de servi, no pendrem, ni daltri que per els, ho algun dels nos ho donas. E que no affermarem, darem, ni prometrem salari negu a negun doctor ni maestre, ni altra persona sens conseyll et voluntat dels clavaris del an passat, et dels dos canonges, et dos prohomens ordenats a nosaltres per conseylles en aquest feyt, e de la mayor partida dels, los quals prohomens axi mateix façen sagrament de conseyllar a nosaltres be, et lealment a profit del dit studi, tota affectio et hoy remoguts.

divendres, 14 d’octubre del 2022

XXIV. Epistola procuratoris D. Poncii de Villamur Episcopi Urgellensis, qua eum monet de criminibus quibus apud Sedem Apostolicam acusabatur: anno circiter MCCLI (1251)

XXIV. 

Epistola procuratoris D. Poncii de Villamur Episcopi Urgellensis, qua eum monet de criminibus quibus apud Sedem Apostolicam acusabatur: anno circiter MCCLI (1251). (Vid. pág. 83). 

Al onrad Pare è Seinnor en Ponz per la gracia de Deu Bispe Durgel de mi B. de Lirii humil servidor vostre salut è amor besan vostres mans è vostres peus. Fem vos saber que nos som sans è alegre la merce de Deu la qual cosa volriem oir de vos è mes de veer. Fem vos saber que nos entram à Perosa X. dies enans de Carnestoltes davent. En R. de Cervera, en G. B., en A. de Querol noi foren sino II. dies enans que nos. Entraren davant lo Seinor Apostoli è davant totz los Cardenalez ab lo Bispe de Valencia que usne encontra aixi com pot en tot segle els preicadors totz els templers, elsque aduxeren letres del fals Archebisbe que è mort, que que deien que la sgleia Durgel ere en gran mal per faliment de Pastor, è que iavie obs corretio en lo cap, en los membres è del Sagrista de Girona. Evingen tuit davant Lapostoli è soplicaren quels ois, è quels fees oir a totz los Cardenals è quels asseguras que no peressen mal per los vostres amicos de cort, el oils. E preposaren aixi com io us dire. Primerament dixeren que vos eretz homicida, è que eretz deflorator virginum, è que avietz pus de X. fils, e quels heretavetz de la honor de la Sgleia, e que avietz feita moneda falsa, è que avietz mal mes del Bispat ben la meitat, è que avietz iagut ab vostra sor, è ab vostra cossina germana: è dixeren que P. Gerau ere vostre fill è que lavietz heretat del Castel de Arches, è moltes altres coses: ì è feeren petitio denquisitio, è nols volgeren oir, ans los negitan del palau a ontadament. 

Puis procurá lo Bisbe de Valencia que agessen oidor enpetraren en P. Caporixo lo Cardenal è sapiatz que enquara no an feit res, ni faran daqui enant si Deus o vol, e deim vos è conseillam vos per bon conseil que vos ans vos possetz ab totz vostres enemics, è que aquestz facatz (façatz sin cedilla) anar ahonçadament è que us percacetz com puxatz servir la cort, è aixi venceren los totz è de ço del Bispat metez peniora ça è la... vos ne siatz honrat, que non podetz iaquir à vostres parentz. Estirs deim vos que facatz saber an A. de Mosset que si passen per Roseillo que no fale que no sien pres, è que perden tot quant duran; è si passen per la terra del Comte de Foix quen estie à esquira B. de Vilamur è quels peceig totz, que puix ben faren dret que aixi ò feu fer l' Archebisbe de Bordel, enquara no le nan dit mal, el de ses mans nocis - I. Clerge enquara carchebispe, efedo saber an P. de Vilamur, è al Comte de Paillars si passasen per lur terra è non estorven per nuilla guissa. E si podetz fer fer mal al Temple alcu vostre amic que ò facatz quel Maestre del Temple en G. de Cardona escriso contra vos àl Apostoli è vos avetz parentz è nobotz facen mal è vos sofrit los cubertament que puix si siretz Bispe malgrat de totz vostres anemics entremetet vos com sirvatz la cort è que pagetz los monaders è que us entremetatz de bels II cavals que aven convengut à I nebot del Apostoli quins aiude aixi com pot, è vistes les letres no facatz sino trametre. Estirs dien que sotz periur: Estirs an dit que vos avestz feita sesio. Perestirs sapiatz quel Sagrista de Tarragona sen te à cab è à col ab vos de feit, è de paraula, en tal guissa que vos devetz amar el è les sues coses. E vul quen facatz semblant al Prior son frare è quel honretz en ço que puxatz è tingatz totz los Canonges en pau: aquesta saon dara que sapiatz que nos vos honrarem daquetz si Deus ò vol. Per estirs Lartiache de... sen esta que à descubert non aul loc... Estirs esta ab lo Bispe en el tenim en bon cuit perestirs lo procurador del Bispe de Zaragoza vostre nebot nos è contrari aixi com pot per nom P. G. è trametet ne letres al Bispe de Zaragoza sis fa ab son conseil. Estirs del feit deu G. de Joverre femo aixi com podem. Eil en J. Danurri per el - esta ab vostres enemics, è reunges ab els; on nos vos deim queus prenatz zo que es alased, que aitambo pleit nos aurem aixi com aixi è trametet nos les actes del pleit den Jovorre è a que les den R. de Cervera, del Artiachonat, com fo cittat, ni com donas la sententia, tot ço quen fo: que Maestre Andreu lo vol tenir en cort lo pleit. El fa procurador lo Degà Durgel, et à conseil de vos, è donan vos per conseil dret, que facatz possar lo Degà ab lo Prior. Estirs sapiatz que nos avem totz dies VI. Avocatz è Maestre Andreu quen fa gran messio per vos ove obs que lli emenatz. E jo sapiatz que fui robat è perdi tot quant portava de les letres en fora, è Maestre Andreu donam ço que obs me. E an dit al Apostoli que maior mal à feit en P. de Vilamur à la sgleia que no avie lo Comte de Foix, è volien enpetrar contra el, si no que nos los nestam certz on el nos tramete una procuratio. Estirs nos trametem letres al Prior è al Sagrista, è a los Canonges, que aquestz dien gran mal dels en cort com so fan, perzo que mils se tingen ab vos, è vistes les letres trametet vos vostra volontat. Datum apud Perusii in vigilia Natale Domini. 

Traducción del documento lemosín

Al honrado Padre y Señor D. Ponce por la gracia de Dios Obispo de Urgel, yo B. de Lirii vuestro humilde servidor, salud y amor, besando vuestras manos y pies. Os hago saber que estoy sano y alegre, gracias a Dios, lo cual desearía también oír de vos y más verlo con mis ojos. Os hago saber que llegué a Perusa X días antes de las Carnestolendas de Adviento, y que sólo dos días antes que yo llegaron a la misma ciudad R. de Cervera, G. B. y A. de Querol. Entró en la misma el Santo Padre precedido de todos los Cardenales con el Obispo de Valencia que salió a recibirle como pudo, junto con los predicadores y los templarios, los cuales trajeron cartas del falso Arzobispo que ya murió, en donde se decía que la iglesia de Urgel padecía mucho por la falta de pastor, y que en ella había necesidad de corrección en la cabeza y en los miembros, y también las traían del Sacrista de Gerona, y presentándose todos al Papa le suplicaron que los oyese y que los mandase oír de todos los Cardenales, y que los asegurase contra el daño que podían recibir de parte de vuestros amigos de la corte, y los oyó. Y en la audiencia propusieron lo que voy a decir: Primeramente dijeron que vos erais homicida y deflorator virginum (desflorador de vírgenes), y que teníais más de X hijos, y que los heredabais en los bienes de la Iglesia, y que habías fabricado moneda falsa y malbaratado la mitad de vuestra diócesi, y que habías dormido (yacido) con vuestra hermana y con vuestra prima hermana; y dijeron que P. Gerau era vuestro hijo, y que le habías heredado en el castillo de Arches y otras muchas cosas. Y pidieron que se inquiriese sobre esto; mas no los quisieron oír, antes los arrojaron de palacio con ignominia. Posteriormente, a solicitud del Obispo de Valencia, lograron que se les señalase auditor, que fue el Cardenal P. de Capoixo. Mas sabed que todavía no han adelantado un pado (paso) ni en adelante lograrán nada con el favor de Dios, y os digo y aconsejo, como cosa que debo aconsejaros, que ganéis la mano a todos vuestros enemigos, y que así los hagáis andar corridos, procurando atraeros el favor de la corte, con lo cual los venceréis. Y en lo del obispado obras (obrad) de manera en todas partes... que adquiráis el honor de que nada podéis dejar a vuestros parientes. También os digo que participéis a A. de Mosset que a su tránsito por es (el; los mallorquines dicen es) Rosellón cuide mucho de que no le prendan ni roben; y que si pasa por la tierra del Conde de Fox (Foix), que B. de Vilamur esté a la mira, y que les persiga, que después ya nos defenderemos; que así lo mandó hacer el Arzobispo de Bordel, y aún no le han dicho nada, con ser que él por sus manos mató a un clérigo, siendo como era Arzobispo: y hacedlo igualmente saber a P. de Vilamur; y que al conde de Pallás, si pasasen por su tierra, no le causen estorbo alguno. Y si podéis haced algún daño al Temple por medio de vuestros amigos, porque el Maestre del Temple G. de Cardona escribió contra vos al Papa; y a vos no os faltan parientes y sobrinos que hagan este daño sin que vos saquéis la cara. Y si queréis ser Obispo a pesar de todos vuestros enemigos, trabajad en servir a la corte y en pagar los monederos y en adquirir dos hermosos caballos, por los cuales me he convenido con un sobrino del Papa que nos ayudará en cuanto puede, enviándolos luego que recibáis esta carta. También decían que sois perjuro, y también que habéis hecho renuncia. Pero sabed también que el Sacrista de Tarragona está firme en vuestra defensa de obra y de palabra; de manera que debéis amar mucho a él y a sus cosas. Y quiero que hagáis lo mismo con el Prior su hermano, honrándole en cuanto pudiereis y manteniendo en paz a todos los canónigos. Asimismo vuestro sobrino P. G., procurador del Obispo de Zaragoza, nos es contrario, y convendría que escribieseis al Obispo para saber si procede en esto con su consejo. En cuanto a lo de G. de Joverre, hago lo que puedo... J. Danurri está con vuestros enemigos y con ellos se ha acomodado; por lo cual os digo que os apoderéis de lo que está en la Seo, que tan buen pleito tendremos de un modo como de otro. Enviadnos el proceso del pleito de Joverre y las de R. de Cervera sobre el arcedianato, como fue citado, ni como se dio la sentencia y cuanto sucedió; porque el maestro Andrés lo quiere tener todo... Nómbrale su procurador el Deán de Urgel; y así os aconsejo que hagáis que se componga dicho Deán con el Prior. Sabed asimismo que nosotros tenemos diariamente empleados seis abogados, y que el maestro Andrés hace grandes gastos por vuestra causa; y así es preciso que le enviéis socorro. Y de mí sabed que me robaron y perdí cuanto llevaba menos las cartas, y el maestro Andrés me da lo que necesito. Han dicho al Papa que mayor daño ha causado a esa iglesia P. de Vilamur que el conde de Fox: e intentaron que se procediese contra él; mas nosotros nos opusimos, y él nos ha enviado poderes. También escribimos al Prior y al Sacrista y a los Canónigos sobre lo mal que estos otros hablan aquí de ellos, para que de este modo se mantengan más unidos con vos. Vista esta carta enviadnos a decir vuestra voluntad. Fecha en Perosa en la vigilia de la Natividad del Señor.

dissabte, 8 d’octubre del 2022

Al onrad Pare è Seinnor en Ponz per la gracia de Deu Bispe Durgel

XXIV. 

Epistola procuratoris D. Poncii de Villamur Episcopi Urgellensis, qua eum monet de criminibus quibus apud Sedem Apostolicam acusabatur: anno circiter MCCLI (1251). (Vid. pág. 83). 

Al onrad Pare è Seinnor en Ponz per la gracia de Deu Bispe Durgel de mi B. de Lirii humil servidor vostre salut è amor besan vostres mans è vostres peus. Fem vos saber que nos som sans è alegre la merce de Deu la qual cosa volriem oir de vos è mes de veer. Fem vos saber que nos entram à Perosa X. dies enans de Carnestoltes davent. En R. de Cervera, en G. B., en A. de Querol noi foren sino II. dies enans que nos. Entraren davant lo Seinor Apostoli è davant totz los Cardenalez ab lo Bispe de Valencia que usne encontra aixi com pot en tot segle els preicadors totz els templers, elsque aduxeren letres del fals Archebisbe que è mort, que que deien que la sgleia Durgel ere en gran mal per faliment de Pastor, è que iavie obs corretio en lo cap, en los membres è del Sagrista de Girona. Evingen tuit davant Lapostoli è soplicaren quels ois, è quels fees oir a totz los Cardenals è quels asseguras que no peressen mal per los vostres amicos de cort, el oils. E preposaren aixi com io us dire. Primerament dixeren que vos eretz homicida, è que eretz deflorator virginum, è que avietz pus de X. fils, e quels heretavetz de la honor de la Sgleia, e que avietz feita moneda falsa, è que avietz mal mes del Bispat ben la meitat, è que avietz iagut ab vostra sor, è ab vostra cossina germana: è dixeren que P. Gerau ere vostre fill è que lavietz heretat del Castel de Arches, è moltes altres coses: ì è feeren petitio denquisitio, è nols volgeren oir, ans los negitan del palau a ontadament

Puis procurá lo Bisbe de Valencia que agessen oidor enpetraren en P. Caporixo lo Cardenal è sapiatz que enquara no an feit res, ni faran daqui enant si Deus o vol, e deim vos è conseillam vos per bon conseil que vos ans vos possetz ab totz vostres enemics, è que aquestz facatz (façatz sin cedilla) anar ahonçadament è que us percacetz com puxatz servir la cort, è aixi venceren los totz è de ço del Bispat metez peniora ça è la... vos ne siatz honrat, que non podetz iaquir à vostres parentz. Estirs deim vos que facatz saber an A. de Mosset que si passen per Roseillo que no fale que no sien pres, è que perden tot quant duran; è si passen per la terra del Comte de Foix quen estie à esquira B. de Vilamur è quels peceig totz, que puix ben faren dret que aixi ò feu fer l' Archebisbe de Bordel, enquara no le nan dit mal, el de ses mans nocis - I. Clerge enquara carchebispe, efedo saber an P. de Vilamur, è al Comte de Paillars si passasen per lur terra è non estorven per nuilla guissa. E si podetz fer fer mal al Temple alcu vostre amic que ò facatz quel Maestre del Temple en G. de Cardona escriso contra vos àl Apostoli è vos avetz parentz è nobotz facen mal è vos sofrit los cubertament que puix si siretz Bispe malgrat de totz vostres anemics entremetet vos com sirvatz la cort è que pagetz los monaders è que us entremetatz de bels II cavals que aven convengut à I nebot del Apostoli quins aiude aixi com pot, è vistes les letres no facatz sino trametre. Estirs dien que sotz periur: Estirs an dit que vos avestz feita sesio. Perestirs sapiatz quel Sagrista de Tarragona sen te à cab è à col ab vos de feit, è de paraula, en tal guissa que vos devetz amar el è les sues coses. E vul quen facatz semblant al Prior son frare è quel honretz en ço que puxatz è tingatz totz los Canonges en pau: aquesta saon dara que sapiatz que nos vos honrarem daquetz si Deus ò vol. Per estirs Lartiache de... sen esta que à descubert non aul loc... Estirs esta ab lo Bispe en el tenim en bon cuit perestirs lo procurador del Bispe de Zaragoza vostre nebot nos è contrari aixi com pot per nom P. G. è trametet ne letres al Bispe de Zaragoza sis fa ab son conseil. Estirs del feit deu G. de Joverre femo aixi com podem. Eil en J. Danurri per el - esta ab vostres enemics, è reunges ab els; on nos vos deim queus prenatz zo que es alased (a la Seu), que aitambo pleit nos aurem aixi com aixi è trametet nos les actes del pleit den Jovorre è a que les den R. de Cervera, del Artiachonat, com fo cittat, ni com donas la sententia, tot ço quen fo: que Maestre Andreu lo vol tenir en cort lo pleit. El fa procurador lo Degà Durgel, et à conseil de vos, è donan vos per conseil dret, que facatz possar lo Degà ab lo Prior. Estirs sapiatz que nos avem totz dies VI. Avocatz è Maestre Andreu quen fa gran messio per vos ove obs que lli emenatz. E jo sapiatz que fui robat è perdi tot quant portava de les letres en fora, è Maestre Andreu donam ço que obs me. E an dit al Apostoli que maior mal à feit en P. de Vilamur à la sgleia que no avie lo Comte de Foix, è volien enpetrar contra el, si no que nos los nestam certz on el nos tramete una procuratio. Estirs nos trametem letres al Prior è al Sagrista, è a los Canonges, que aquestz dien gran mal dels en cort com so fan, perzo que mils se tingen ab vos, è vistes les letres trametet vos vostra volontat. Datum apud Perusii in vigilia Natale Domini. 

Traducción del documento lemosín. (De Jaime Villanueva)

Al honrado Padre y Señor D. Ponce por la gracia de Dios Obispo de Urgel, yo B. de Lirii vuestro humilde servidor, salud y amor, besando vuestras manos y pies. Os hago saber que estoy sano y alegre, gracias a Dios, lo cual desearía también oír de vos y más verlo con mis ojos. Os hago saber que llegué a Perusa X días antes de las Carnestolendas de Adviento, y que sólo dos días antes que yo llegaron a la misma ciudad R. de Cervera, G. B. y A. de Querol. Entró en la misma el Santo Padre precedido de todos los Cardenales con el Obispo de Valencia que salió a recibirle como pudo, junto con los predicadores y los templarios, los cuales trajeron cartas del falso Arzobispo que ya murió, en donde se decía que la iglesia de Urgel padecía mucho por la falta de pastor, y que en ella había necesidad de corrección en la cabeza y en los miembros, y también las traían del Sacrista de Gerona, y presentándose todos al Papa le suplicaron que los oyese y que los mandase oír de todos los Cardenales, y que los asegurase contra el daño que podían recibir de parte de vuestros amigos de la corte, y los oyó. Y en la audiencia propusieron lo que voy a decir: Primeramente dijeron que vos erais homicida y deflorator virginum (desflorador de vírgenes), y que teníais más de X hijos, y que los heredabais en los bienes de la Iglesia, y que habías fabricado moneda falsa y malbaratado la mitad de vuestra diócesi, y que habías dormido (yacido) con vuestra hermana y con vuestra prima hermana; y dijeron que P. Gerau era vuestro hijo, y que le habías heredado en el castillo de Arches y otras muchas cosas. Y pidieron que se inquiriese sobre esto; mas no los quisieron oír, antes los arrojaron de palacio con ignominia. Posteriormente, a solicitud del Obispo de Valencia, lograron que se les señalase auditor, que fue el Cardenal P. de Capoixo (Caporixo). Mas sabed que todavía no han adelantado un pado (paso) ni en adelante lograrán nada con el favor de Dios, y os digo y aconsejo, como cosa que debo aconsejaros, que ganéis la mano a todos vuestros enemigos, y que así los hagáis andar corridos, procurando atraeros el favor de la corte, con lo cual los venceréis. Y en lo del obispado obras (obrad) de manera en todas partes... que adquiráis el honor de que nada podéis dejar a vuestros parientes. También os digo que participéis a A. de Mosset que a su tránsito por es (el; los mallorquines dicen es) Rosellón cuide mucho de que no le prendan ni roben; y que si pasa por la tierra del Conde de Fox (Foix), que B. de Vilamur esté a la mira, y que les persiga, que después ya nos defenderemos; que así lo mandó hacer el Arzobispo de Bordel, y aún no le han dicho nada, con ser que él por sus manos mató a un clérigo, siendo como era Arzobispo: y hacedlo igualmente saber a P. de Vilamur; y que al conde de Pallás, si pasasen por su tierra, no le causen estorbo alguno. Y si podéis haced algún daño al Temple por medio de vuestros amigos, porque el Maestre del Temple G. de Cardona escribió contra vos al Papa; y a vos no os faltan parientes y sobrinos que hagan este daño sin que vos saquéis la cara. Y si queréis ser Obispo a pesar de todos vuestros enemigos, trabajad en servir a la corte y en pagar los monederos y en adquirir dos hermosos caballos, por los cuales me he convenido con un sobrino del Papa que nos ayudará en cuanto puede, enviándolos luego que recibáis esta carta. También decían que sois perjuro, y también que habéis hecho renuncia. Pero sabed también que el Sacrista de Tarragona está firme en vuestra defensa de obra y de palabra; de manera que debéis amar mucho a él y a sus cosas. Y quiero que hagáis lo mismo con el Prior su hermano, honrándole en cuanto pudiereis y manteniendo en paz a todos los canónigos. Asimismo vuestro sobrino P. G., procurador del Obispo de Zaragoza, nos es contrario, y convendría que escribieseis al Obispo para saber si procede en esto con su consejo. En cuanto a lo de G. de Joverre, hago lo que puedo... J. Danurri está con vuestros enemigos y con ellos se ha acomodado; por lo cual os digo que os apoderéis de lo que está en la Seo, que tan buen pleito tendremos de un modo como de otro. Enviadnos el proceso del pleito de Joverre y las de R. de Cervera sobre el arcedianato, como fue citado, ni como se dio la sentencia y cuanto sucedió; porque el maestro Andrés lo quiere tener todo... Nómbrale su procurador el Deán de Urgel; y así os aconsejo que hagáis que se componga dicho Deán con el Prior. Sabed asimismo que nosotros tenemos diariamente empleados seis abogados, y que el maestro Andrés hace grandes gastos por vuestra causa; y así es preciso que le enviéis socorro. Y de mí sabed que me robaron y perdí cuanto llevaba menos las cartas, y el maestro Andrés me da lo que necesito. Han dicho al Papa que mayor daño ha causado a esa iglesia P. de Vilamur que el conde de Fox: e intentaron que se procediese contra él; mas nosotros nos opusimos, y él nos ha enviado poderes. También escribimos al Prior y al Sacrista y a los Canónigos sobre lo mal que estos otros hablan aquí de ellos, para que de este modo se mantengan más unidos con vos. Vista esta carta enviadnos a decir vuestra voluntad. Fecha en Perosa en la vigilia de la Natividad del Señor. 

diumenge, 24 de maig del 2020

NOTAS AUTÓGRAFAS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA.

NOTAS AUTÓGRAFAS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA. 

N. 1.

Memoriale n. 51.

Es una nota autógrafa puesta en la parte interior de las cubiertas de pergamino que preceden al primer folio.

Pere Miquel Carbonell nasque a VIII de febrer any MCCCCXXXIIII (1434) e era dilluns com nasque en la casa gran de la plassa nova que huy que comptam VIII de setembre any MDXII (1512)posseex la dita casa mestre Andreu CastaraChirurgia e ho (o bo) hon yom fasla barba. He ha dit a mi la mia bona mare que lodimarts apres lo dilluns yo fuynat era festa del ventre çoes Carnestoltes.
Et obiit die jovis secundo mensis Aprilis anno a nativitate Domini MDXVII (1517) cuius anima requiescat in pace. (Autógrafo de su hijo Francisco.)

Su nacimiento lo confirma también Carbonell en otra nota autógrafa puesta al fól. 143 v. del Memoriale N. 55. A.
Idem en otra al fól. 34 del Memoriale N. 55. B.

N. 2.
Varia 23. Privilegia temploriorum. Jacobi II.
pars 2.a n. 310. fól. 2 v. de los que preceden a la numeración.

Petrus Michael Carbonelliis Regius Archivarius Barçinone(NOTA 1) ortus die Mercurii XIX Februarii quadragesima insurgente Anno salutis MCCCCLXXXXIII hoc epigramma litteris maiusculis per prefatum Petrum Oliva sculptum in lapide reposito in pilari claustri Monasterii predicatorum Barcinone ante suum monumentum novum eidem Monasterio dono dedit.

Deo. Omnipotenti. Maximo.
D. O. M.
F. CARB. PARENTI OPTIMO
GRATIAE CONIVGIBENE
MERENTI. P. MICH.
NELLVS
REG. ARCHIVARI
VS CIVIS BARC. SIBI ET
SVIS POSTERISQVE ANN.
CHRISTI. M CCCCLXXXXIII. (1493)
.XI. KAL. MART. FERRANDO II.
FOELICITER REGNANTE.
sua pecunia faciendum curavit
S. P. F. G.

(NOTA 1): Derivatur a BarcinoBarcinonis est ablativi casus et sic est interrogatio de unde scilicet de Barcinona. Sed si in genitivo ponatur putaBarcinonae tunc derivatur a Barcinone primae declinationis et est genitivi casus et scribi debet tunc cum diphthongoBarcinone et est tunc interrogatio de ubi scilicet in Barcinona.

Hieronymus Paulus Barcinonensis.

Quis me adeo pulchris emendatumque figuris
Scripserit ut noscas est opere pretium
Hunc Carbonellum vocitant quem Regia cura
Archivi voluit sceptra teneresui.

Alexander Geraldinus Infantium
Regum Hispanie Preceptor egregius.

Si quem formosae delectant forte figurae
Has Carbonelii noscat habere manus.
PatriaBarcino terris et notus Iberis
Archivo Regum Rege volente praest.

N. 3.

Memoriale n. 49. fol. 149.

Anno Christi MCCCCXXVIII (1428) in CivitateBarcinona terraemotus factus est ita grandis quod lapides operis vulgo nuncupati la O. quod erat ut nunc est refectum in pariete fasto supra portam Ecclesie beate Mariae de mari huius Urbis respiciens occidentem versus ruerunt ex qua dirutione XXVIII homines inter masculos et feminas mortem obiere. Hic enim terremotusduravit in memorata Urbe annos duos mensis sex. Sic quod nulla dies sine terraemotu illuxerat. Haec autem habui a viris senio confractis et inter alios a veneranda Genitrice meanomine Joanna tunc aetatis suae anno VIII. Quae annos VIII et hebdomadas sex paralysi morbo in cubili laboravit computando a superioribus diebus usque diem Jovis XVII Novembris anno salutis MCCCCXCVI (1496)quo mortem obiit vixit annis LXXXIII mensibus sex diebus XXVIIII.
Verumtamen ipsa religiossisimadomina mater mea prefato morbo sic oppresa et etiam ipso crescente extitit cum ferre in agonia mensibus sex et XXVIIII diebus diem clausit extremum predicto die jovis XVII Novembris paulo ante pulsationem primae horae post intempestam noctem ipsius diei anno ut predicitur Christi MCCCC Nonagesimo Sexto apud Camerammaiorem domus maioris domorum mearumsitarum in vico vulgo dicto den Serra Urbis Barcinonensis cuius anima in pace requiescat. Vixit ut predixi annis LXXXIII mensibus sex diebus XXIX. Ita quod morbusparalysis eamcompressit ad extremum eius vite diem usque scilicet annis ut predixi octo hebdomadas sex.
Nota quod hec veneranda Materpriusquam ab hoc seculo migrasset paralysi morbo in cubili persisteris maximo cum dolore et patientia laboravit per annos octo et hebdomadas sex. Cuius anima requiescat in pace et credo eam iam in pace requiescere.


N. 4.
Memoriale n. 49. fól. 42.

Muger de P. M. Carbonell.

Die Merctirii XV Januarii Anno salutis MCCCCLXXXXI prefatus dominus Infans Henricus ex predicta domina uxoresua filiam nomine Helisabet suscepit nataque fuit ipso quidem die Mercurii paulo post pulsationem primae horae post meridiem ipsius diei in domibus ab eo nuper emptis sitis apud urbem Barcinone in vico lato satis prope caenobiumdivi Francisci. Quae quidem domus ab eodem domino Infante empte pretio XLV milia solidorum fuerunt primo Petri Morerquondam (o quendam) mercatoris Civis Barcinonemariti uxoris meae nomine Eulaliae ultimo vero Gasparis Maymo Locumtenentis Baiuli generalisCatalonie qui primo fuit notarius nunc vero eques....

N. 5.

Memoriale n. 55. B. fól. 19.

Per causa del fret la mia ma que es indisposta ha scrit e scriura no axi be com ha scrite scrivia Deo opilulante stant calda e per çonos meravell lo lector si en aquest Registre trobara scriptura mal scrita.

Id. fól. 22.

Aquesta scriptura es per mi ab ruinatincta e cuytadament e ab gran fret scrita.

N. 6.

Memoriale n. 49. fól. 69.

PossessioRegii Archivi Barcinonae.

Memoria teneto mi gnateFrancisce quod die Martis die festo divi JulianiVII Januari Anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo septuagesimo septimo paulo post pulsationemdecimae horae ante meridiem eiusdem diei: ex maxima tuve terra madescente ego Petrus Michael Carbonellus Regia apostolica et imperiali auctoritatibus notarius publicus Barcinone adeptos sum possessionem Regii Archivi Barcinonensis: ad quod Archivume domo subscripti Bartholomei Verini una cum ipso et ceteris pluente semper nive in maxima quantitate accedere non recusavi. Et sic in ipso Archivo ipsis die hora mense et annopresentes fuerunt magnifici honorandique et probi viri dominus Bartholomeus Verinus Consiliarius et Regens Cancellariam Serenissimi Domini Regis Andreas de Peguera Magister rationalis Curie eiusdem domini Regis in Civitate Barcinona principatuque Catalonie Regno Maioricarum et insulisei adiacentibus ac in Regno Sardinie Petrus Bancellslocumtenens ipsius Magistri rationalis Montserratus Torrespresbiter Bernardus Andor domini Regis Scriba: qui rogatus et requisitus ipsam possessionem scripsit et penes se testatus est et Joannes Viastrosa mercator CivisBarcinone Jacobi Garcia viri quidem optimi et cordati predecessoris mei in dicto officio gener ac alii viri qui ibidem aderant. Et nihilominus fere paulo post ego idem Carbonellusprestiti sacramentum et homagium penes eundem magnificum Regentem Cancellariem Bartholomeum Verinum ore et manibus comendatum juxta Usaticos Barcinone et Constitutiones Catalonie generales: ac modo et forma quibus magnificus domini Regis Protonotarius illud prestat sen prestare tenetur. Idcirco Sacratissimam divamque Virginen Mariamet divum Hieronymum cum divis JulianoRaphaele Honorato aliisque paradisii civibus ut ad omnipotentem Deum preces prorigere dignentur pro me peccatore suppliciter oro et obsecro. Adeo quod ipsis precibus mei misereatur meque adiuvet defendat ac optime ferat mihi Carbonello quam diu anima hos reget artus meque etiam ad suam gloriam perducat eternam per secula cuncta. Amen. Vale.

N. 7.

Memoriale P. M. Carbonelli ad sui usum, fól. 68.

Ne quispiam me P. M. Carbonellum predecessoresque et successores meos in prefato Archivii officio mordere studeat (seu si momerderit penitus confundatur) Regum Regesta in ipso Archivo recondita multis maturis ac sumptis prandiis ego quidem recens in ipso officio volvere et revolvere curavi adeo ut aliqua ex Regestis decreta per omnes predecessores meos apposita eternae memoriae commendentur et deinde invidiosus omnis in Archivarios male loqui sinat. Iccircovere utendum estimo per me et alios mihi in hoc officio succedentes exercitio Scribe domini Regis et quod sun extra XII Scribarum Regiorum numerum quum iuxta ritum vetustissimum mihi in hoc officio prefecto licet tali exercitio uti postquam Scriba mandamenti domini Regis ratione ipsius officii sum et appellor veruntamen si quis dicat quare tali exercitio tam rare utebantur predecessores mei bene dicendum puto quod ipsum officium totum hominem occupat et maxime rotroactis temporibus quibus in ipso Archivo maxima commoda eisdem Archivariis obveniebant etiam quia dudum ante annum MCCCCXVIIII tempore memorati Regis Alfonsi nullumaliud Archivum erat in Regnis ditionis domini Regis preter hoc. Nam postea ipsius Regis tempore fuerunt facta ex uno tria scilicet hoc Barcinone unum Valentie et aliud apud urbem Cesaraugustam Regni Aragonum. Multa alia dici possent ad hanc rem tutandam que ne aures audientium obtunderem et brevitatis gratia relinquenda potius existimavi. Vale. Archivi custos et lux Regum ac populi foeliciterque vitam agito.

N. 8.
Memoriale n. 55. A. fól. 109.

Nota de cercar.

Si ses devendra algu venir a mi dient yous do per cerca de tal cosa tants rals e si ho trobau vos dare tant crechyo esser justa cosa trobant ho pendre la promesa ultrason salari. Empero sis seguira que per la cerca haura bestret e apres veent que yo no trobe la cosa demanada tornara e dira çoque haguera pogut dir en la primera vegada e dar tant sis troba yous dare nom semble cosa honesta acceptar tal promesa. Mas dir si lo treball ha esser maior de la cerca yo vull mes per locercar del quem haveu donat om dareu alguna cosa mes si yo ho trobareque sia rahonable mas no acceptar promesa apresde la bestreta quant nos trobe car poriesseguir si apres se trobave infamia per a mi que havia primer dit que nou trobave encara que ab veritat you hagues dit per la presumptio que facilment sen hauriadient la gent axi mirau bona pragtica de Archiver fas bestraure per la cerca. E apres diu yo no ho pusch trobar per que li prometten alguna bona quantitat de pecunia e promesa lavors ell diu jau he trobat donau me ultra mon salari lo quemhaveu promes. Daçosseguiria gran infamia encara que ab veritat fos dit yonou trobe per quant les persones enveioses e mal dients ans presumexen e dien lo mal que lobe. Jam ha seguit a mi que hun home Sartappellat Bonanno per cercar una sua legitimatioen los registres de Sardenya del Rey don Joansegon me dona per la cerca mig ducat. E apres com yo li referi que ho havia cercat en los libres de Sardenya e nou trobavepromes me que ho tornas cercar e en aquests e en altres registres que siu trobave daria a mi centducats per quant siu trobas guanyara la heretatde son pare que era de valor de mes de X millia florins e per mi li fon replicat que no plagues a Deu yo pendrenultra mon salari si aquella trobas masfora rahonable que si yo havie a cercar tots los altres registres com son Itinerum et Diversorum que per la cerca hi affegis altre migducat. E ell no volent ho fer tenint sos tretze (nota 13) que ell podia dar çodel seu e per ço yon podia pendre los C. ducats yol lexi star que no hi volgui perdre mes temps. E siu hagues trobat o may ho trobave no men faria pagar per salari e treball mes de I ducat. E açohe volgut açiposar per que mon fill Francesch que te ensemps ab mi et insolidum aquest offici encara tengabona conscientia vaia per aquest cami o altre millor si a ell semblara car ques vulla se diga noy ha tal libre per molts quens tengam com lo librede la Consciencia. E axi no prengam sino la cerca raunable e just salari.

Nota 13: tenint sos tretze : estar en sus trece : Papa Luna, Benedicto XIII.

N. 9.

Memoriale n. 49. fól. 167.

Per quant sensbona causa sino ab passions e favors mundanes han fetsArchius en preiudici de aquest Real Archiusituat per los Serenissimos Reys de Arago en la present ciutat de Barcelona com a principal e mes insigne ciutat de les altres e hon los dits Reys han cregut tenir e pus guardats los registres e scripturesReals faents per llurs grans Senyoriespobles e terres e per ço hi faeren fer armaris uns per Aragoe Valentia altres per Catalunya e altres per Mallorquese altres per Sardenya e altres illes e terres tots en gran orde. Yo Pere Miquel Carbonell Archiver del Reynostre Senyor e notari publich de Barcelona una et insolidum cum Francisco Carbonello filio connotario et Coarchivario meo ab bon perdo dels legidors no deliber perdre molt temps en scriure e fer memorials per dits Regnes e terres dismembrades daquestReal Archiu. E axi super eis non servato ordine brevi me expediam e maiorment que so mal pagat de la quitatio quem pertany per dit offici de Archivere de Scriba de manament. E noresmenys que senscausa alguna e mes per complaure a alguns detractors enveiosose mals parlers ses feta Constitutio en les Cortscelebrades per lo Rey En Ferrando segon en lany Mil cinc cents e deu en la vila de Montso contra mi Pere Miquel Carbonell Archiver del Rey nostre Senyorqui havia acostumat de fer moltes graties dels salaris e treballs quem pertanyen dels transumpts e copies dels privilegis e scripturesde dit Archiu quem demanasen e les mes vegades sens demanar res de cerques cercava. Ara pensant me fer mal han me fet be car haure cercas ab constitutio que non havia nendemanava yo sino molt atart ut patet in memoriali quod teneo de omnibus emolumentis scripturarum ipsius Regii Archivi. Es ver que han fet un be a la republica sobre losregistres que nos acostumaven mettre en loArchiu nisipost mortem Regis. E ara confirmant la Constitutio sobre açofeta per lo dit Rey En Ferrando en lo monastirde Sanct Francesch de Barcelona en lany MDe tres son tenguts protonotaris e secretaris de donar losregistres e posar los en lo Real Archiu de deu en deu anys ço es los qui son stats fets e acabats fins en lany MCCCCLXXXXIII e apresde X en X anys e no sen son curats de metrels en dit Archiu sino de una part dels Registres de la Loctinentiadel Infant don Henrich Comte de Empories. E per lo temps ques passat son tengut ara donar e mettre dins lo present Real Archiu tots losregistres començant a comptar del regnat del Senyor Rey huy beneventuradament regnant fins en lany Mil D e tres inclusive e axi de deu anys ut supra. E en aquest mettre de registres sisi posaran sera utilitat mia per les copies quendare. Es ver que dita nova constitutio fara be e mal al Archiver be que demanara es fara pagar de copias en paper auctenticas sens fer gratiascom faea de privilegis o scriptures quis son stades e seran en la Cancellaria o en poder de dits protonotaris e secretaris expedites en pergami quattrerals per fulla mal de alguns privilegis o scripturesque recayan o recauran en migs salaris e occuparan poques fulles no sen pora exigir dits migs salaris sino quattre rals per fulla com dit es e segons vol la dita nova constitutio. En lo fet de les cercas hon diu ques haian a tacxar per Canceller o Vicicanceller e per aquelles sia tengut lo Archiver prestar jurament e oirne sententia de excomunicatio es cosa damnosaals damanants que haian anar als dessus dits en fer les taxar e no poderse concordar abdit Archiver sens que primer no sia taxatper los dits taxadors que hi saben e sabran pochper ignorar los treballs que si mettran e axilos damanants haian axi rodar la ciniae perdre temps en lo dit taxar maiorment com sera mester cuytat lo que damanaranstants en hostal e volents sen tornar en lurscases o lo temps los passara que tendranlimitat. E apres encara feta dita taxa hauran pagar al Archiver tot lo que sera taxat ansde posar se ell en cercar. Et forte si tendra mala conscientia referra que jauha cercat e nos troba dira e axi los damanantsseran frustrats. E de oir en lo fet de les cerques sententia de excomunicatio es cosa demasiada e impertinent que prou basta hi prestlo jurament. E axi ho he delliberat de prestar que mi haure fideliter damanantlo quem semblara per treballs de cercas. E ara pus hi ha constitutioper
cascuna vegada que seran demanades scriptures daquest Archiu ara les tenga memorialadesara no demanare primum et ante omniaquem sia pagada la cerca car en los registres nos pot cercar arreu segons lo calendari daransino a disperatis que no son com los Manuals dels notaris que encontinent troben juxta localendari lo ques demanat per que son posats seriatimlos calendaris. E si nos pot concordar de la cerca sera cosa pertinent lavors se recorrega als dits taxadorsque tacxen mas yo ho fare Deu volent de tal modo com he be acostumat que no hi affreturararecors de fer les taxar com es dit facen e diguen ques vulla que en fer se pagar dit Archiver del que li sera damanat noy basta altra constrictio sino la bona consciencia e açomateix ha dit lo Senyor Rey que la sua intencio en fer dita constitutio no es stada sino aquesta yo posaçi en lofet de les cercas. En lo fet empero de fer se pagar de les dites copies sia servada aquella a la ungle encara que los quin han mogut noy haian hagutla intencio recta sino invidiosa contra mi que noy sostat appellat ne examinat lo compte yontenia segons mos predecessors en fer me pagar molt menys que ells no faen que en veritat en les mes vegades de X parts que podia exigir non exigia la mitat e encara mes del quart. E axi no es persona que pusca dir abveritat que de mi sia partida sino be contenta e puschdir ab veritat maxime dels homens de honresen anaven de mi be contents e yo restavedells mal content no de tots mas de alguns que massa se amaven e volian yo ho reputas a gratiaells ho rebessen gratis pro Deo. Es ver que sera altra taxa si no volran les dites copies en paper sino en pergami. Lavors pora demadar lo Archiver molt mes de dita taxa segons la pratica que ell e sospredecessors hi han servada. Car dar dites copies se enten de paper e no de pergami. E en totes les dites coses ad futuram earum memoriam he volgut extendre la ploma mes no pensava car sera lum e regle no solament de mi e de Francesch mon fill mes encara dels altres Archivers que apres de nosaltres hi succehiran.

N. 10.

Memoriale n. 49. fól. 68 v.

Per bons respectes yo dit Archiver no he servat neserve ne delliber servar dita taxaencara sia iusta en fer pagar axi integrament los salaris com es taxat ans molt menys faentne moltes graties e cortesies maxime si es lodamanant home pobre o de honre o de paratge loqual yo sempre he tractat e delliber tractar benignement e a tant baix salari com ha volgut e volracar yo ame mes aquell tal damanant sen vaia mes content de mi que yo dell demptoque aquest tal damanant venga a mi per la maniadorae bonament e nom façadestexir dient paraules iniurioses o infructuoses donant me algun carrech de esser dur o cruell exigidor et ultra modum car en tal cas no li faria I diner de gratiaans li fare pagar tot lo que per justicia ne puschexigir e haver. E veus açi la mia praticae conditio que a bones sen portaran de mi e bens e roba que tal som que fas en fets mes que en paraules e monsonogueries.


N. 11.

Epistola Regii Archivarii ad venerabilem fratrem Franciscum Segarra divini verbi preconem eximium.

Regius Archivariiis Petrus Michael Carbonellus fretriFrancisco Segarra ordinis Minorum viro inprimis docto P. S. D. Non equidem sum oblitus: Quam tibi imper in Regio Archivoaffectionem circa rem meam aliquam tuo Monasterio impendendam ostenderim: et tu quanta me: non modo humanitate: sed etiam benignitate persaepe exceperis: Itaque cogitanti mihi vir suavis sime an ex codicibus meis Senece opera: Au Marci Tullii Ciceronis in bybliothecam istius Monasteriireponerem. Ubi tu declamator acerrime quottidie volvere et revolvere non cessas sacrarum scripturarum libros: Tandem in mentem venit Senece opera in uno voluminecontexta quibus ea bybliotheca carere videtur me repositurum: opere pretium fore. Quando quidem ea lectitantes virtutis gloria emicuerint. Nihil enim mihi obtabilius contingere possit quamque vitae tempus nobis breve datum: diebus: quibus secularia negotia conticescunt: legendo et annotando cum voluptate terere. Non ab re barbatum Hieronymum in vitas patrum ita transcripsisse comperitur. Sic enim ex carnalibus escis alitur caro: ita ex divinis eloquiis homo interior nutritur et pascitur. Sed ille beatissimus est: qui divinas scripturas legens: verba vertit in opera vaca lectioni vaca meditationi scripturarum vaca in lege Dei. De his quidem satis. Quocirca Francisce frater divini verbi preco egregie accipe accipe Senecae volumen: quod tanti facis et inter alios memoratae bybliothecae libros locare cures. Hoc divum quippe volumen gratis et Dei amore isti tam Sanctae bybliothecae dono dara mihi libet in presentiarum. Tu autem disertissime frater Francisce cum preces ad omnipotentem Deum fuderis: memineris nostri. Nam te et ceteros venerandos tui ordinis fratres vehementer oratos velim ut quando me decedere contigerit non vos pigeat pro anima mea omnes dicere Requiem aeternam dona ei Domine. Vale meque ut facis ama nam te puro amo affectu. Ex urbe Barcinona die sexto idus januarias: Quo tuum audivi Sermonem mirificum apud aedem sacram SanctimonialiumHierusalem huius Urbis Barcinonis. - Anno Salutis millesimo quadringentesimo octogesimo sexto. Ferrando IIfoeliciter regnante.
TEΛOΣ.

Petrus Michael Carbonellus Serenissimi domini Regis Scriba ac tenens claves Regii Archivi Barcinone huiusmodi librossive opera Senecae (o Senecoe : Séneca) comparavit bibliopolae Antonio Ramundo Corrono mediante scilicet die presenti XVI mensis septembris anno Salutis MCCCCLXXVIIpretio exoluto. Et postea eos ligari et miniari fecit dictus Carbonellus maiore multo pretio: quod etiam fuit exolutum. Deo gratias et Sacratissime Semper Virgini Mariae Matri domini nostri Jesu Christi et etiam cunctis coelestisPatriae Civibus Amen.
Verum hoc anno salutis M. D. XIvolvi et revolvi hunc codicem et ipsum inveni deturpatum et male tractatum in aliquibus eius partibus seu foliis. Quis stultus fecerit nescio. Si tempus Deus mihi dederit reparabo postea quamquam nullus Caenobii frater reparare voluit cum sua desidia.

N. 12.

IESUS.

Huic coniugio mihi libet (ut soleo) praefaciunculam huiusmodi facere. Imprimis ausim dicere quod coniugium est genus quoddam servitutis nam et uxor viro et vir uxori obstrictus obligatus et ita annexus est ut nemo quidem summe dignitatis ac auctoritatis nisi sonticis obvenientibus causis separari possit. Obligationem hanc declarat ille quoque mos antiquus quo nuptie per coemptionem fiebant ut vir uxorem et uxor virum quasi emere videretur. Quod Vergilius antiquitatum peritissimus tetigit quum dixit. Teque sibi generum tethis emat. Et alio in loco ac dominum Aeneam in regna recepit et hoc esse aiunt quod queritur Juvenalis de Ursidio que stulta maritali iam porrigat ora capistro. et quod libertas magna dote ematur et certe ita est viri nam tales ex nuptiis fiunt quales ii qui ab amazonibusvicti olim dicebantur. Ergo quum solus sapiens liber sit (ut dicunt Stoici) ducenda uxore ne libertatem amittat abstinebit. Hanc uxoriam servitutem illa pregravant molestia scilisetfoeminarum loquacitas importunitasinsaturabilitas. Ex coniugio igitur quam dii inmortales infamia sequitur vel sequi potest nam hinc adulteria illinc filiorum et filiarum stupra que et si rara tamen maritus pulchre vxoris et formose prolis pater semper timet semper anxius est. Quotiens versum illum pronunciare audit Cornua mutantur sed cornu non variatur totiens animus illius mutatur et variatur scit nam litem magnam pudiciciae esse cum forma scit omnia matrimoniorum alienorum corona esse subsessoribus. Augustus ille Cesar: qui etiam... in numerum deorum relatus fuit non potuit hanc efugere infamiam habuit nam filiam et neptem adulteram. Sane igitur illud Biantis viri sapientis responsum que cum interrogatus esset a quodam deberet ne uxorem ducere dixit pulchram duces aut deformem si pulchram habebis communem si turpem habebis poenam neutrum autem b.... non est ergo viro sapienti ducenda uxor. Preterea mulieris preclara nature dona sunt illa scilicet ingenium acutum memoria tenax et longa vita que libidine seu frequenticoitu maxime minuuntur consumuntur et pereunt. Nihil profecto tam celeriter senescere cogit homines quam crebra geniturae profusio quod non in hominibus tamen sed in aliis quoque animalibus videre licet et plantis nam que sunt salacia et libidinosa nimis animalia cito deficiunt et moriuntur ut passeres et perdices. Lactuce (o lactuçe : lletuga, lettuce : lechuga ?) quoque et alie herbe quum primum in semen abierunt arent et amarescunt. Hominem vero coniugatum temperare a venere perdificile est et volenti per uxorem non licet. Ideo bene. Q. Cicero. M. Ciceronis frater dicere solebat Libero lectulo nihil iocundius. Quod dictum quisque sapientissimus in fronte seu fulcro lecti sui habere scriptum deberet. Uxorem ergo vir sapiens ne ab officio suo deficiat non ducet. De his quidem satis. Christi domini nostri Jesu ac Sacratissime Virginis nominibus imploratis. XXVIII Protocollum sive Manuale mei Petri Michaelis Carbonelli Regii Archivarii et notarii publici Barcinone atque ubique terrarum ditionis domini Regis foeliciter incipit. Qui meum quo utor in publicis hic appono Si+gnum.
Incipit Foeliciter.
Annus a Nat. Domini. M. Quingentesimus quartus Ferrando secundoeiusque coniuge Helisabet auspicato conregnantibus.

(Nota: Ferrando secundo eiusque coniugeHelisabet : Fernando II de Aragón, el católico, cónyuge: Isabel la católica, Helisabet, Elisabeth, etc.)

N. 13.

Memoriale n. 55. B. fól. 66. v.

Record com en lodit mes de Març any Mil DXVI fiu fer una clau al pany de la porta del Reyal Archiu de Barcelona la qual en dit mes doni a Franceschmon fill pus es Archiver de dit Archiuuna et insolidum mecum dient li que de tot quant hi gonyara axi de cercas com de dar e auctenticar privilegis provisions e altres scripturesde dit Archiu sia tot seu axi que hi façatanta residentia com es mester e volra e preca nostre S. Deu que per molts bons anys posseesca lodit offici ab mi e sens mi en haiatant guany e profit com son cor desija. E placiaal Senyor li vulla alargar la vida per mes be a fer. Amen.

E per quant lo dit mon fill es de conditio ques ama molt mes que no deuria e jolhaia molt endressat e no te tanta conexençacom deuria he li dada la dita clau ab tots losguanys quey fara dient com es dit que tots sien seus abtot que si fos liberal deuria dir com hi guanyava monpare veus açiquey he gonyat preneune aquella part que volreumay ho ha fet neu fara yo ley perdofaçayo lo que dec axi vers ell com versnostra muller e ells nunca façanres per mi que deçoso content. Deo gracias.


Esta nota sigue inmediatamente a la anterior y su descifre nos ha sido muy costoso, por hallarse cuidadosamente tachada sin duda por la mano misma del padre o más bien del hijo, después de la muerte de aquel.

N. 14.
Memoriale P. M. Carbonelli ad sui usum, fól. antepenúltimo.

Aquest mon fill ha desistit de no seguir la Cort.

Pos en record com dimarts vigilia del glorios Archangel mossen Sant Miquel e comptaven XXVIII de Setembre del any MCCCCLXXVIIlI parti monfill Francesch de Barcelona en companya e serveyde mossen Gaspar de Arinyo Secretari del S.R. e de mossen Gaspar Peyro aximatex Secretari del dit S. R. e tira ensemps ab ells la via deValencia hon va lo S. R. per prestar lo jurament per la nova successio. E parti ja lodit S. R. a XXIII del dit mes e any de la present Ciutat. Es verque per quant lo dit mossen Peyro fa e desempatxeles mes faenes de mossen Arinyo e es home doctee que veura millor sobre lo dit mon fill lo dit mon fill stara de continuo ab lodit mossen Peyro lo qual li fara la despesa a ell e una gentil mula que yo li he comprada. Deus dirigat eos et det suam gratiam. Amen.

N. 15.

Memoriale n. 24. fól. 1. en pergamino.

Pos en memoria com dissapte que comptam XXXI de Marçany MCCCCLXXXI mon fill Francesch comença de star en casa de mossen Gaspar de ArinyoSecretari del S. R. quel ha acceptat en serveyseu per scrivent e doni al dit mossen Arinyo un libre estimat .... LXXXX lliures per micer Antoni Geraldino e mestre Francisco qui apres es stat bisbe de Çaefelo.E mes despengui XXII lliures X s. per I mula que donial dit mon fill com entra en dit servici.

N. 16.

Memoriale n. 49. fól. 102.

Memoria tene quod omnes prefati et infrascripti gnati et gnatae nepotes mei et neptes mei ex filio fuerunt nati et nate in edibus sitis in vico vulgo dicto del Garrofer Civitatis Barcinonae que fuerunt venerabilis et discreti Raphaelis de Riudor quondam notarii publici Barcinonensis eiusdem filii Soceri qua filiam suam nomine Joannam heredem suam universalem instituit et ipsa Joanna predictum filiummeum maritum suum ad omnimodas voluntates suas. Quemadmodum de herentia praedictae nurus liquido constat in Capitulis matrimonii predictorum filii et Joannaepenes discretum Joannem Geraldum notarium publicum Barcinone. De herentia vero filii mei plene constat ultimo testamento predicta Joannae confecto et eiusdem Joannae manu propria scripto penes discretum ac venerabilem Stephanum Malet Regium Scribam et notarium publicum Barcinonae.


N. 17.

Memoriale n. 49. fól. 101.

Die dominico VIII mensis octobris anno Salutis M. quingentessimo tertio Ferrando secundo foeliciter regnante et in comitatibus Roscinonis et Cerritaniae pro Gallorum bello rejiciendo personaliter cum magno exercitu peditum et equitum existente Reverendissimus dominus Petrus GartiaEpiscopus Barcinonensis confirmavit nepotes meosex filio duos scilicet Petrum Michaelem Carbonellum et Franciscum Michaelem Carbonellum apud Episcopale palatium Barcinononensemconstitutos. Et prefati Petri fuit compater ego Avius et Commater egregia Barona de Queralto nomine Violans filia Magnifici Joannis Ros quondam Legum professoris prefati vero Franciscifuit compater magnificus Joannes Guillelmus Jorda Legum professor Civis Barcinone et Commater uxor magnifici Hieronymi de Colle Legum professoris Civis Barcinonae. Et dono dedi ipsi Petro pro ençaeniis et bono amore argenti aurati taceamsive xapam factam cum gallonibus sive gallonsponderis unius marci ad marcam Barcinone.Solveram pro ea lliuras acto et X solidos.

Id. v.

Et eodem die et anno prefatus dominus Episcopus Barcinonensis sedens in prefato Episcopali palatiopredictum Petrum nepotem meum corona illustravitet sic chartam Coronae ei concessit et tradi fecit in crastinum per notarium eius Vicariatus.
Item die festoSancti Francisci quo computatur IIII.us dies octobris anno Christi M. quingentesimo quarto anticipando dedi pro filio seu filia primogenituro seu genitura ex prefatis coniugibus loco encaeniorum duplam unicam ducati valentem ducatos duos Helisabet venerandae nurui meae ipsoquidem die personaliter reperte in aedibus domini patris sui Joannis Ulzina apothecarii sitis coram fonteAngeli juxta littus maris huius Urbis Barcinonae.

N. 18.
Memoriale n.19 ?? fól 101.

Die dominico vicesimo quarto septembris paulo pos pulsationem quintae horae postmeridiem ipsius diei anno a natali Christiano tertio supra milesimum quingentesimum Ferrando secundo foeliciter regnanteet generales Curias tenente in et pro facto Guerraecontra Regem Francorum Charolum apud Coenobium Sancti Francisci Barcinonae ....Helisabet nurus mea filiam peperit cui nomen inditum fuit scilicet Helisabet Gratia. Et fuerunt compater et commater Magnificus Michael Perez AlmaçanRegum Secretarius ordinis divi Jacobi de Spata et magnifica domina Alduncia uxor Magnifici Hieronymi Albanell Legum professoris Regentisque cencellariam domini Regis quorum alter scilicet Secretarius ab Ecclesia beate Marie de Pinu (ubi baptizatafuit) recedens peracto baptismo predictae Helisabet Gratiamisit ad prefatam Helisabet commatrem suam pro ençaeniis ducatos decem in quinque petiis auri vocatis duplis ducati nuper cum insigniis domini nostri Regis in eis sculptis et mpressis. Commater vero nihil dono dedit. Ego vero praefatae nurui meae die festo Sancti Michaelisin crastinum baptismi pro encaeniis dono dedi petiam unicam aurivalentem ducatos duos quam vulgo bullunyes appellant. Fuit baptizata die jovis XXVIII predictorum mensis et anni per Bartholomeum Ros presbyterum praefatae Ecclesiae de Pinu Vicarium. Quo quidem die dominus noster Rex discessit ab hac Urbe Barcinona magna comitante caterva ad agros Gerundensem Emporitanum comitatus que Roscinoniset Cerritanie pro facto praefatae Guerrae Francorum.
Memoria tene quod die veneris XIX mensis januarii Anno salutis M. quingentesimo quarto dono dedi huic Helisabet Gratiaenepti meae jocale unicum auri in cuius medio est locatus lapis dictus jacynthus cum perula in calce pendens quod nuper comparavi ab Joanne Rovirola argentario precio LXX solidorum monetae Barcinonensis jam exoluto. Quod quidem jocale tradidi Domine Helisabet nurui meae eius matri in commendam quousque ipsa Gratia ad annum pubertatis venerit. Sin autem illud tradendum volo filio meo Francisco eiusdem Gratiae patri et seu eiusdem filii heredibus pro suis et eorum voluntatibus libere faciendis.

Obiit praefata Gratia neptis mea morbo epidemiae in turri predicti filii mei sita juxta Monasteria Monialium Montisalacris et fratrum beate Marie de Nazaret ordinis Cisterciencis in SuburbioBarcinone die veneris XXI Maii anno a nativitate Domini MDVII. Et in crastinum die sabbati XXII predictorum mensis et anni fuit sepulta in sepulcro sive monumento meo sito in claustroMonasterii predicatorum Barcinone ubi fuit sepultus Ludovicus frater germanus suus et ibi jacent ossa patris mei et fratrum ac sororum germanorummeorum et Gratiae primae uxoris meae matrisFrancisci filii mei verum omnes filii et filiemei dempto filio Balthesare qui jacet in Monasterio fratrum Minorum oppidi sive ville Ciutadille insule Minoricarumjacent in sepulcro sito in capella Sancti Antonii que est coram fronte claustri Sedis Barcinonae cum signo de Avibus quod est in introitu ipsius capellae ad partem sinistram sive squerra et quod sepulchrum et beneficium ipsius capelle instituerat quidam cognomento Calopa Locumtenens Magistri rationalis Curiae Domini Regis Civis Barcinone quique fuit consobrinus Avi mei Bartholomei dez Solerde prefato officio Magistri rationalis. Ubi etiam jacent sepulta corpora domine Joannae matris meae et domine Eulaliae Aviae meae que fuit uxor prefati Bartholomei dez Soler. Et memoria tene quod est perquirenda dotalia predicti beneficii quod est de genere predicti Calopaubi invenietur ad quem pertineat jus patronatus predicti beneficii et creditur quod ad predictum avum nostrum eiusque heredes et successores.

N. 19.
Memoriale n. 49. fól. 101 v.

Die sabbati VI. Nonas Maias quo numeratur dies secundus Maii paulo ante pulsationem undecimae horae post meridiem ipsius diei et erat festum Sancti Athanasii Episcopi Alexandrini et doctoris Grecorum anno scilicet a nativitate Domini M. quingentesimo sextoFerrando secundo foeliciter regnante .... memorata Helisabet nurus mea filium peperit cui nomen inditum fuit Ludovicus Onophrius Benedictus Franciscus fuitque compater Magnificus atque prestantissimus vir dominus Ludovicus dez Pla Archidiaconus maior Ecclesiae Barcinonensis Commater vero domina Anna Ros uxor Magnifici Joannis Lull minoris dierum Civis Barcinone. Et fuit baptizatus in praefata Ecclesia Barcinone per venerabilem Antonium Ribes hebdomadarium ipsius Ecclesiae die veneris VIII predicti mensis Maii festo apparitionis Sancti Michaelis Archangeli. Et pro encaeniis et bono amore praefata commater dono dedit predicto Ludovico eius filiolo Castellanamauri unicam valentem XXX solidos et sex denariosCompater vero nihil. Ego vero (ut in proxima columna scripsi) iam duplam unicam ducati eidem dono dederam anticipando. Item ultra ipsam duplam dono dedi hoc die dominico X Maii anno predicto eidem nurui meae pro encaeniis ducati duplam. Et sic tenet pro hoc partu ducati duplas duas. Nota quod partus accipitur hic pro prole. Item ultra praedicta encaenia dono dedi predicto Ludovico nepotimeo ex filio fructuariam sive fruytera argentiaurati ponderis unius marci et duarum unciarum in cuius medio est sculptus Leo cum uno arbore vulgo dicto noguera et cum aliis operibus in girum cuius argentumest finissimum Regni Portugaliae quam hic Barcinonae inaurari feci de ducatis venetis tribus. Ideo precium eius fuit XII lliures et X solidos licet sit maioris valoris quas solvi Raphaeli Peregri aurifabro sive argenter die sabbati VIIII proxime dictorum mensis et anni in mensa nummularia sive depositaria Civitatis Barcinonae. Et sic hec encaenia sive dona summam capiunt XVII lliurarum et VI. Est verum quod propter errorem calculi restituit mihi predictus Raphael Peregrinus solidos octo et quod jocale sive fructuariam per praedictos parentes custodiri volo donec ipse Ludovicus nepos meus adoleverit et in bonorum administratione bonus pater familias fuerit. Et eo tunc illud eidem nepoti tradatur libere et absolute.

Obiithic Ludovicus XV mensis Martii paulo ante pulsationem Xe horae post meridiem ipsius diei festi Sanctae Matronae anno Christi MD septimo apud turrim filii mei Franciscieius patris sitam juxta Coenobia MonialiumMontisalacris et beatae Mariae de Nazareto morbovulgo dicto de spasmo et hoc tempore pestis vigebat in hac urbe Barcinona.

N. 20.

Memoriale n. 49. fól. 102.

Die Martis festo Sancti Agapiti quo computabatur XVIII mensis Augusti anno Christi MD sextoFerrando secundo foeliciter regnante Reverendus frater Guillelmus Serra ordinis Sancti Francisci Episcopus Hypponensis(quem episcopatum Aphri seu Sarraceni possident et propterea est episcopus nulla tenencis vulgo dictus de gratia) hic enim Episcopus de gratia gerit vices Barcinonensis Episcopi confirmavit in edibus suis sitis coram dormitorio Monasterii Sancti Francisci Barcinonensis nepotem meum ex filio vocatum Franciscum Hieronymum Carbonellum licet non appelletur nisi uno nomine scilicet Hieronymus. Et fuit compater magnificus Joannes Roiz de Calcena Regius Secretarius Commater vero fuit domina (hay un blanco) uxor magnifici Bartholomei Ferrer Regentis Regiam Thesaurariam quae fuit filia honorabilis Guillelmi Miro quondam mercatoris Civis Barcinone.
Anno Christi MDX. Henricus Episcopus Barcinonensis contulit huic Hieronymocoronam seu pro eo Episcopus .... Serra ordinis fratrum minorum vulgus dictus Bisbe de Gratia.

N. 21.

Memoriale n. 43. fól.102.

Die veneris VI calendasMartias quo numeratur dies XXV februarii festo Sancti Mathiaepaulo post pulsationem duodecimae horae post merediem ipsius diei anno a nativitate Domini M. quingentesimo octavo Ferrandosecundo foelicitcr regnante Helisabet nurusmea filiam peperit apud edes praedictas quae fuerunt praedicti Raphaelis de Riudor cui inditum fuit nomen Anna Mathiavulgo Matiana et etiam Francisca. Et sic indita sunt tria nomina scilicet ut vulgo dicamus Anna Maciana Francescafuitque compater Magnificus Franciscus Franc legum professor Regens Regiam Cancellariam Commater vero domina Angela Alexa uxor magnifici .... Burgues domicelli que fuit filia magnifici Jacobi Ros quondam Civis Barcinonae. Et fuit baptizata in Ecclesia parrochiali beatae Mariae de Pinu Barcinonaeper venerabilem Petrum Muntçopraesbiterum Vicarium praedictae ecclesiae de Pinu die Mercurii primo mensis Martii anno predicto M. quingentesimo octavo. Et ipsi compater et commater nihil filiolae dederunt sed ego avus pro enceniis eidem Annae Mathiae sive Matianae quondam pateram sive xapam novam argenteam et in aliquibus partibus auratam ac in medio est sculptus unus Angelus estque ponderis duorum marcorum unius unciae et VII argentium. Cuius valor est ad rationem VIIII librarum pro marcho XX librasseu circiter. Ultra quam dono dedi predictae nurui meae petiam unicam auri valoris duorum ducatorum quam vulgo appellant Noble de nau. Et quam pateram per predictos parentes custodiri volo donec ipsa Anna Matiana adoleverit. Et facta adulta eidem tradendam volo pateram ipsam libere et absolute.

Obiit prefata Anna Matiana Francisca morbo inopinato cadendo super scabellum et puella super illam ob quod febris oppressit eam sic quod infra Ve dies mortem obtulit die veneris XXXI augusti paulo post pulsationem quintae horae post meridiem ipsius diei anno a nativitate Domini M quingentesimo nono.

N. 22.

Memoriale n. 49. fól. 102. v.

Die jovis nono calendas Nevembris quo numeratur dies XXIIII Octobris paulo ante pulsationem VIIII horae post meridiem ipsius diei anno a nativitate Domini M. quingentesimo decimo Ferrando secundofoeliciter regnante Helisabet nurus mea filiam peperit apud aedes memorati filii mei contiguas sedibus quae fuerunt Raphaelis de Riudor quondam notarii publici Barcinonaesitis in vico vocato del Garrofer contiguas prefatis aedibus praedicti Raphaelis de Riudor quas nuper emerat. Cui nomen inditum fuit Joanna Francisca Paula Antica (hoc nomen Anthica solum appellatur quotidie) fuit compater Magnificus Bartholomeus Ferrarius Thesaurariam Regiam Regens commater Magnifica Paula uxor Magnifici Joannis Guillelmi Jordani legum professoris filia Magnifici Galcerandi Ferrarii domicelli. Fuitque baptizata in Sede Barcinonensi per venerabilem Joannem Camps canonicum Hebdomadarium eiusdem Sedis die sabbati XXVI Octobris anno praedicto et nihil filiolae dederunt sed ego Avus praefatae nurui meaedie dominico XXVII proxime scriptorum mensis et anni dono dedi eidem nurui meae pro exeniis peciam unicam auri valoris duorum ducatorum quam vulgo apellant Bolunyes praedictae autem nepti meae nihil dedi quam pro patre suo hoc in mense sum soluturus impensas cuiusdam fenestrae reponendae ex lapidibus et fustibus in fronte parietis domunculae suae domibus suis maioribus contiguae et studio ipsarum domorum aliasque impensas pro rebus meis tutandis etiam et augendis multoque reformandis.

N. 23.
Memoriale n. 49. fól. 102. v.

Die Mercurii XIIII decembris paulo ante pulsationem primae horae noctis intempestae diei proxime decursi anno Christi M. quingentesimo tredecimo religiosissimo et serenissimo domino Rege Ferrando foeliciter regnante praefata Helisabet nurus mea filiam peperit apud aedes memoratas me Petro Michaele Carbonello volente et rogante inditum fuit ei nomen Severus Franciscus Stephanus et fuerunt in baptismo facto in fonte aquae benedictae sito in sede Barcinonaecompater Illustris dominus Joannes de Aragonia locumtenensgeneralis prefati domini Regis in Principatu Cataloniae comitatibusque Roscilionis et Ceritaniaecomitis Ripecurciae sed postea erectus fuit in ducem Lunae et commater Illustris frugique domna Joanna de Cardona filia quondam egregii Comitis Treventi (la t no se ve) uxor Illustris domini Petri de Cardona vicesgerentis Gubernatoris in Principatu Cataloniae filii Illustris donmi Joannis Fulconis a Cardona Ducis Ducatus (Ducatns) Cardonae. Diesque baptismi fuit die martis XX praedictorum mensis et anni. Et ipsi compater et commater eidem filiolo dederunt nihil sed ego Avus praefate nurui dono dedi ipso et eodem die baptismi Alfonsinum auri valentem ducatum unicum et semis et jam mense proxime lapso eidem dederam pro exeniis pregnatus eiusdem filii sui decem ducatosvalentes XII libras in una vitriaria finestre camerae maioris domus ubi jacet. Et sic tenet ipsa nurus pro exeniis per me eidem datis in ipsis vitriariis et Alfonsino ducatus XI et semis Deo gratias.

N. 24.
Memoriale n. 49. fol. 102. v.

Record que yo he donat entre diverses vegades a mos nets e netes e per ells a mon fill Francesch ultra altres coses xapas dargentquatre los quals huy te que comptam XXVII de Octobre any MDXV.

N. 25.
Memoriale n. 49. fól. 103.

Si de matrimoniis e de altres particularitats quis fan es seguexen en casa del Senyor Reynos trobaran en aquest libre continuades siaimputat als protonotaris e secretaris del Senyor Rey qui tot llur studi es adquirir honres o pecunies e be pompaiare curar mes del temporal que del spiritual e tant nolshe pregat que yo qui bat les mates e ells prenen los cunills jatsia yo no siatengut en continuar tals coses pogues haver dells avisos e memorials per fer ne servici a Deu e al Senyor Rey e a la republica numqua obtenir ses pogut. E açopoch per mi continuat ho he hagut et per visum et per auditum aliorum proborum virorum dicentium veritatem rerum gestarum maximo cum labore ac perditione temporis.

N. 25.
Memoriale n. 55. B. fól. 70. v.

De morte P. M. Carbonelli.

Fasmemoria jo Francesch Carbonell com dijous que comptavem dos de abril any Mil DXVII mossen mon paremossen Pere Miquel Carbonell mori entre sinchy sis apres mig jorn de mal de asma. Anima eius requiescat in pace y mori en les mies cases que tinchsituades en la ciutat de Barchinona en lo carrer del Garrofe y en la cambra en que sta loqueragol prop la cuyna.


Historia

Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...