Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espital. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espital. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Raymbaut d'Aurenga. Amics, ab gran cossirier

Raymbaut d'Aurenga.

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

Florissait en 1150. Mort vers 1173. Histoire générale de Provence, par l'abbé Papon, T. II, p. 381.


3794, 7226.


Amics, ab gran cossirier

Son per vos et en greu pena;

E del mal qu'ieu en suffier

No cre que vos sentatz gaire.

Doncs per queus metetz amaire

Pos à mi laissatz tot lo mal?

Quar abdui no'l partem egual.


Domn', amors a tal mestier,

Pos dos amics encadena,

Que'l mal qu'a e l'alegrier

Senta quecs à son vejaire:

Qu'ieu pens, e no soi gabaire,

Que la dura dolor coral

Ai eu tota à mon cabal.


Amics, s'acsetz un quartier

De la dolor que m malmena,

Be viratz mon encombrier.

Mas nous cal de mon dan gaire;

Que quar no m'en posc estraire,

Com que m'an vos es cominal

Ab me ben o mal atretal.


Domna, quar ist lauzengier,

Que m'an tout sen et alena,

Son vostr' angoissos guerrier,

Lais m'en no per talan vaire.

Quar nous soi pres, qu'ab lor braire

Vos an bastit tal joc mortal,

Que noi jauzem jauzen jornal.


Amics, nul grat nous refier,

Quar ja'l meu dans vos refrena

De vezer me queus enquier.

E si vos faitz plus gardaire

Del mieu dan qu'ieu no volh faire,

Beus tenc per sobreplus leial

Que no son cilh de l'Espital.


Domna, ieu tem à sobrier,

Qu'aur perdi e vos arena,

Que per dig de lauzengier

Nostr'amor torne s'en caire.

Per so dei tener en gaire

Trop plus que vos, per Sant Marsal;

Quar etz la res que mais me val.


Amics, sius sai lauzengier

E faitz d'amorosa mena,

Qu'ieu cug que de cavalier

Sias devengutz camiaire.

E deg vos o ben retraire,

Quar ben paretz que pessetz d'al,

Pos del meu pessamen nous cal.

Domna, jamais esparvier

No port ni cas ab cerena,

S'anc pois que m detz joi entier

Fui de null'autra quistaire;

Ni no soi aital bauzaire,

Mas per enveja'l deslial

M'o alevon e m fan venal.


Amics, creirai vos per aital 

Qu'aissius aia tostemps leial?

Domna, aissi m'auretz leial? 

Que jamais no pensarai d'al.


7225-6, 7698.


Assatz sai d'amor ben parlar 

Ad ops dels autres amadors;

Mas al meu pro, que m'es plus car,

No sai ren dire ni comtar;

Qu'à mi no val bes ni lauzors,

Ni los malditz, ni motz avars:

Mas ar soi ves amor aitaus

Fis e bos, e francs e leiaus.


Per qu'enseignarai ad amar 

Los autres bos domnejadors; 

E si m crezon mon enseignar 

Lor farai d'amor conquistar

Tot aitan com volran de cors. 

E si' ogan pendutz o ars 

Qui no m'en creira; quar bon laus 

N'auran cels qu'en tenhan las claus.


Si voletz domnas gazaignar, 

Quan crezetz queus fassan honors, 

Sius fan avol respos avar,

Vos las pones à menassar:

E si vos fan respos pejors

Das lor del punh per mei las nars;

E si son bravas sias braus:

Ab gran mal n'aures gran repaus.


Ancaras vos volh mas mostrar

Ab que conqueres las melhors: 

Ab mal ditz et ab laig cantar 

Que fassas tut, et ab vanar;

E que honres las sordejors,

Per lor anctas las levetz pars;

E que gardes vostres ostaus

Que no semblon gleisas ni naus.


Ab aisso n'aures pro so m par.

Mas ieu tenrai d'autras colors,

Per so quar no m'a grat d'amar,

Que jamais no m vol castiar.

Que s'eron totas mas serors

Per so lur serai fis e cars,

Humils e simples e liaus,

Dous, amoros, fis e coraus.


Mas d'aissous sapchatz ben gardar, 

Que so qu'ieu farai er follors.

No fassatz, ver, que nescis par

Mas so qu'eu enseing tener car,

Si no volez sofrir dolors

Ab penas et ab loncs plorars:

Qu'aissi lor for' eu vers e maus

Si mais m'agrades lor ostaus.


Mas per so m pocs segur gabar

Qu'eu, et es me gran deshonors,

Non am re ni sai qu'es encar. 

Mas mon anel am que m ten clar,

Quar fon al det... ar son trop sors; 

Lengua, no mais: que trop parlars 

Fai pieg que peccatz criminaus: 

Per qu'ieu m tenrai mon cor enclaus.


Mas be'l sabra mos Bel-joglars:

Qu'ilh val tant e m'es tan coraus, 

Que ja de lieis no m venra maus.


E mos vers tenrà, qu'er al paus, 

A Rodes don son naturaus.


2701, 3794, 7226.


Escotatz, mas no sai que s'es,

Senhors, so que volh comensar.

Vers, estribot ni sirventes

Non es, ni nom no'l sai trobar,

Ni ges no sai cossi'l fezes

S'aital no'l podi' acabar.

Que anc no fon mais fach aital per home ni per femna en est segle, ni en l'autre qu'es passatz.


Si tot m'o tenetz à folles,

Per tan no m poiria laissar

Que ieu mon talan no disses;

No m'en cujes hom castiar.

Tot quant es no pretz un poges,

Mas so qu'ades vei et esgar.


E dir vos ai per que: quar sieu o avia mogut e no vos o trazia à cap, tenrias m'en per fol. Quar mais amaria sieis deniers é mon punh, que mil sols al cel.


Ja no m deman ren far que m pes

Mos amics, aquo l volh pregar,

S'als ops no m vol valer manes,

Pois m'o profer. Ab lonc tarzar,

Ges meils que cel que m'a conques,

No m pot nul autre galiar.


Tot aisso dic per una domna que m fai languir ab bellas paraulas et ab loncs respiegz, no sai per que. Pot me bon esser, senhors?


Que ben a passat quatre mes,

Oc, e mais de mil ans so m par,

Que m'a autrejat e promes

De s'amor so que plus m'es car.

Domna, pos mon cor tenetz pres,

Adolsatz me ab dolz l'amar.


Dius ajuda! in nomine patris, et filii, et spiritûs sancti. 

Dis: amen. Ostas, domna; e que deabols er aisso?


Qu'ieu soi per vos gais, d'ira ples:

Iratz, jauzens me faitz trobar;

E soi m'en partit de tals tres,

Que'l mon non a, mas vos, lur par;

E soi fols cantaires cortes

Tan qu'om m'en apela joglar.


Domna, far ne podetz à vostra guiza, quo fetz n'Aima de l'Espatla, que l'estuget lai on li plac. E no sai qu'ieu m'anes alre contan, qu'à gensor mort no posc morir, si muer per dezirers de vos.


Er fenisc mon no sai que s'es,

Qu'aissi l'ai volgut batejar;

Pos mais d'aital non auzi ges

Be'l dei enaissi apellar:

E diga'l, quan l'aura apres,

Qui que s'en volha azautar.


Vai, ses nom; e qui te demanda qui t'a fach, digas li d'en Raymbaut, que sap ben far una balla de foudat, quan si vol.


7226, 7698.


Peire Rogiers, à trassaillir

M'er per vos los ditz els covens

Qu'ieu ai à midons, totz dolens

De cantar, que m cugei suffrir.

E pos sai etz à mi vengutz

Cantarai, si m n'ai estat mutz,

Que no volh remaner cofes.


Mout vos dei lauzar e grazir

Quar anc vos venc cor ni talens

De saber mos captenemens.

E volh que m sapchatz alques dir,

E ja l'avers no m si' escutz,

S'ieu soi avols ni recrezutz;

Que pel ver no passetz ades.


Quar qui per aver vol mentir,

Aquels lauzars es blasmamens,

E tortz, e mals ensenhamens;

E s fai als autres escarnir.

Non es en digz bos pretz saubutz:

Mas als fagz es reconogutz,

E pels fagz veno'l digz apres.


Per mi meteis voletz auzir

Quals sui o drutz; er clau las dens, 

Qu'ades pueja mos pessamens

On plus de preon m'o cossir: 

E dic vos ben qu'ieu no sui drutz, 

Tot per so quar no sui volgutz; 

Mas ben am, sol midons m'ames.


Peire Rogiers, com posc suffrir 

Qu'ades am aissi solamens? 

Meravilh me si viu de vens, 

Enaissi m fai midons morir. 

S'ieu mor per lieis farai vertutz, 

Per que m platz: que si fos perdutz 

Dreg agra que plus m'azires.


Ara l ven en cor que m'azir

Mas ja fo qu'er autres sos sens,

Qu'aitals es sos captenemens;

Per qu'eu loi dei tostemps grazir,

Sol pel ben que m n'es escazutz.

Ja mais no m'en vengues salutz,

Li dei tostemps estar als pes.


Si m volgues sol tan consentir

Que tostemps fos sos entendens,

Ab bels digz n'estera jauzens

E fera m senes fag jauzir.

E deuria n'esser cregutz,

Qu'ieu no quier tan ja 'n fos crezutz

Mas d'un bon respieg don visques.


Bon-respieg, d'aut bas son cazutz;

E si no m recep sa vertutz,

Per cosselh li do que m pendes.


Note. C'est la réponse à la pièce de P. Roger. Voyez son article.

dimarts, 17 d’octubre del 2023

IX, Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

IX.


Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

A vos, vers dieus, qu' es senher dels senhors

Ne ren merces, quar vos plac tan d' onors

Qu' el sancte loc on nasques veramen

M' avetz mostrat, don ai mon cor jauzen;

Quar s' ieu era en Proensa, d' un an

No m clamarian Sarrazis Johan.


Ara ns don dieus bona vi' e bon ven,

E bona nau e bos governadors,

Qu' a Marcelha m' en vuelh tornar de cors;

Quar s' ieu era de lai mar veramen,

Acre e Sur e Tripel e 'l Sirven

E l' Espital e 'l Templ' e 'l rey Johan

Coman a dieu e l' aigua de Rotlan.


Qu' en la terra a croy emendamen

Del rey Richart, de Fransa ab sas flors

Soli' aver bon rey e bos senhors,

E 'n Espanha un autre rey valen,

E Monferrat bo marques eyssamen,

E l' emperi emperador prezan,

Aquestz que i son no sai quo s captenran.

Belh senher dieus, si feyssetz a mon sen,

Ben guardaratz qui faitz emperadors,

Ni qui faitz reys, ni datz castels ni tors;

Quar pus son rics, vos tenon a nien;

Qu' ieu vi antan faire man sagramen

L' emperador, don ar s' en vai camjan,

Quo fes lo guasc que traisses de l' afan.


Emperador, Damiata us aten;

E nueg e jorn plora la blanca tors

Per vostr' aigla qu' en gitet us voutors;

Volpilla es aigla que voutor pren.

Anta y avetz e 'l Soudan onramen,

E part l' anta avetz hi tug tal dan

Que nostra ley s' en vai trop rezeguan.


Peirols.

IX, Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

IX.


Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

A vos, vers dieus, qu' es senher dels senhors

Ne ren merces, quar vos plac tan d' onors

Qu' el sancte loc on nasques veramen

M' avetz mostrat, don ai mon cor jauzen;

Quar s' ieu era en Proensa, d' un an

No m clamarian Sarrazis Johan.


Ara ns don dieus bona vi' e bon ven,

E bona nau e bos governadors,

Qu' a Marcelha m' en vuelh tornar de cors;

Quar s' ieu era de lai mar veramen,

Acre e Sur e Tripel e 'l Sirven

E l' Espital e 'l Templ' e 'l rey Johan

Coman a dieu e l' aigua de Rotlan.


Qu' en la terra a croy emendamen

Del rey Richart, de Fransa ab sas flors

Soli' aver bon rey e bos senhors,

E 'n Espanha un autre rey valen,

E Monferrat bo marques eyssamen,

E l' emperi emperador prezan,

Aquestz que i son no sai quo s captenran.

Belh senher dieus, si feyssetz a mon sen,

Ben guardaratz qui faitz emperadors,

Ni qui faitz reys, ni datz castels ni tors;

Quar pus son rics, vos tenon a nien;

Qu' ieu vi antan faire man sagramen

L' emperador, don ar s' en vai camjan,

Quo fes lo guasc que traisses de l' afan.


Emperador, Damiata us aten;

E nueg e jorn plora la blanca tors

Per vostr' aigla qu' en gitet us voutors;

Volpilla es aigla que voutor pren.

Anta y avetz e 'l Soudan onramen,

E part l' anta avetz hi tug tal dan

Que nostra ley s' en vai trop rezeguan.


Peirols.

diumenge, 26 de juliol del 2020

Tomo XII, censo de CATALUÑA, REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO

COLECCIÓN
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.

TOMO XII.

CENSO
DE CATALUÑA,
ORDENADO
EN TIEMPO DEL REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO,
CUSTODIADO EN EL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN
Y PUBLICADO DE REAL ORDEN
POR SU CRONISTA;
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.
BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1856.

/ Edición de Ramon Guimerá Lorente. Se actualiza en parte la ortografía en los textos de Bofarull /.

NOMBREMENT DELS FOCHS DE CATHALUNYA SEGONS LES CORTS
DE CERVERA, LES QUALS SE CELEBRAREN EN LANY MCCCLIX
PER LO S. REY EN PERE TERÇ (1).

(1) Este censo forma el registro 1548 de los de este archivo, y hemos creído que no sería fuera del caso el darle a luz, después de publicados los repartimientos de Mallorca, Valencia y Cerdeña, por las curiosas e importantes noticias que suministra acerca de la población de casi toda Cataluña, a mediados del siglo XIV.

COMISSIO DE BARCHELONA.

FOCHS REYALS.
Fochs.
Primo ciutat de Barchelona. 7651.
Vila de Sabadel et castell de Rahona 162.
Vila e terme de Terraça 228.
Vila Major. 44.
Tagamanent. 12.
Corro jusa. 20.

Fochs de perrochia de Martoreyes qui contribuexen ab los demunt dits de Corro jusa. 5.

Maherata. 8.
Corro subira. 14.
Cardedeu. 36.
Berenguer Armengol de perrochia de Sent Marti de Prohensals. 4.
Castell de Muncada: del senyor Rey. 56.
En Payos de parrochia de Santa Eulalia de Prohensana del terme de Munbuy. 1.
Sent Julia de Lissa sobira: reyals del dit terme. 2.
Sent Julia de Polou: reyals. 2.
Perroquiade Parets. 2.
Santa Maria de Galechs. 2.
Tiana: reyals. 7.
Santa Coloma de Gramenet: reyal. 1.
Alella: reyals. 4.

FOCHS ALOERS.

Primo Castell de Sant Marçal. 5.
Sent Genis de Gudells. 8.
Badalona: aloers. 6.
Premia: aloers. 4.
Sent Marti de Prohençals: alou. 1.
Sent Andreu de Palomar. 7.
P. Verdaguer: qui es les dues parts alou e la terça desgleya. 2 terç.
Santa Perpetua de Mogoda: aloers. 2.
Serria: aloers. 39.
Bandada del Espital de Prohensana. 4.
Bandada des Banyoles: aloers. 4.
Santa Creu de Lorda: aloers. 4.
Sent Jarvari: aloers. 5.
Perroquia de Sent Barthomeu des Sans e Sent Feliu de Lobregat. 11.
Sent Just des Vers: franquers e aloers. 18.
Cornella: aloers. 5 mig.
Bandada de la Muntanya de Sent Boy. 2.
Bandada del Prat de Sent Boy. 9.
Molet: aloers. 4.
Canovelles: aloers. 3.
Taya: aloer. 1.
Palau Solata: aloers. 2.
Santa Agnes de Malenya: aloer. 1.
Mertoreyes: aloers. 2.
Sent Esteve de Ripollet: aloer. 1.

FOCHS DE CIUTADANS.

Primo Santa Eulalia de Corro Jusa. 3.
Bernat Canyes de perroquia de Cardedeu: de ciutada. 1.
Sent Genis de Gudells: de ciutada. 28.
Perroquia de Badalona: de ciutada. ço.
Premia: qui son de ciutada. 13.
Sent Andreu de Palomar: de ciutada. 30.
Sent Marti de Prohensals: de ciutada. 3.
Bandada del Spital de Prohensana: de ciutada. 18 mig.
Corro jussa: de ciutada. 3.
Bandada Prat de Prohensana daça. 5.
Bandada des Banyols: de ciutadans. 5.
Santa Creu de Lorda: qui son den P. Ferriol ciutada de Barchelona. 7.
Castell de Lorda: qm son den Berenguer de Relat. 19.
Perroquia de Sent Barthomeu des Sans: de ciutada. 14
Cornella: qui son de ciutada. 15 mig.
Bandada de Sent Boy: qui son den Francesch Sa Bastida ciutada. 55.
Bandada de Fonollar: qui son den P. de Gualbes. 8.
Bandada des Prat de Sent Boy: de ciutadans. 28.
Sent Just des Vers e Sent Feliu de Lobregat. 36 mig.
La Rocha: den P. March ciutada. 23.
Castell de Fells: den Berenguer de Reelat. 31.
Vila de Cans: den Francesco Burgues. 43.
Torra Burguesa. 2.
Picalquers: den Franson Terre ciutada. 7.
Quadre de Vallirana: den Ombert de Vilafrancha. 14.
Gava e la Pobla den Orta: qui son den Franson Terre. 37.
Sent Johan desPi: de ciutada. 24.
Valvidrera: de ciutada. 3.
Quadra de Vilanova: de micer Guerau de Palou. 9.
Mertoreyes: de ciutadans. 2.
Santa Perpetua de Mogoda: de ciutada. 2.
Sent Esteve de Ripollet: de ciutada. 1.
Castell de Matero: dels hereus de P. de Marques. 173.
Vila de Molin de Reig e castell de Ciuro. 89.
Castell de Ça Rocha: de P. A. Marques ciutada. 147.

FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Primo Granoylers. 129.
Quadra de Taudell: de cavaller. 4.
Jacme Pereut hom espars de perroquia de Caudell: desgleya. 1.
Quadra del Monastir de Cartuxa. 4.
Fochs de cavaller de perroquia de Sent Julia Daltura Ço Ramon Sellent hom den Johan de Togores. 1.
Vila Major: desgleya. 40.
Tagamenent: desgleya e de cavallers. 16.
Fochs desgleya e cavaller del terme de la vila de Sabadell e del castelde Rahona.
Corro jusa e sobira (jussà i sobirà): desgleya ab IIII que nia de cavaler ab IX fochs desgleya e de cavallers de Maherata. 26.
Cardedeu: desgleya ab I que nia de cavaller. 24.
Vila de Caules de Muntbuy (Caldes de Montbui): del infant En Marti. 123.
Sent Genis de Gudells: desgleya ab I de cavaller. 19.
Perroquia de Badalona: desgleya. 40.
Premia: qui son desgleya ab X e migque nia de cavaller. 32 mig.
Sent Andreu de Palomar: desgleya e ab II de cavaller. 71 e terç.
Sent Marti de Prohensals: desgleya. 12.
Sarria: qui son de cavaler lo qual ha nom Berenguer Mertorell. 1.
Sarria: qui son del monastir de Padralbes. 67.
Sarria: qui son de diverses senyories desgleya. 14.
Bandada del Spital de Prohensana: qui son desgleya. 28 mig.
Bandada del Prat de Prohensana de Ça-laygua: desgleya. 13.
Bandada des Banyols: qui son desgleya. 16.
Santa Creu de Lorda: qui son desgleya. 8.
Perroquia de Sent Berthomeu de Sans: qui son desgleya a I foch de cavaler. 13.
Sent Just des Vers de Sent Feliu de Lobregat: qui son desgleya. 54 mig.
Cornella: qui son desgleya. 24.
Vila de Sent Boy: den Galceran de Rosanes. 72.
Bandada de Sent Boy: qui es de la Almoyna de Barchelona. 16.
Vila de Sent Boy: qui son desgleya. 71.
Bernat Peraylada hom esparçdel terme del castell de Benviure. 1.
Molet (Mollet del Vallés): qui son desgleya. 30.
Castell de Canoves: de cavaller ab IIII que nia desgleya. 30.
Sent Feliu de Canoulles: desgleya e de cavaller. 12.
Palau daries del terme del castell de Monboy: desgleya. 13.
Sent Feliu de Codines: desgleya del terme de Muntbuy. 35.
Sent P. de Bigues: desgleya e de cavalers del dit terme. 31.
Santa Eulalia de Vohensana: desgleya e de cavallers del dit terme. 38.
Sent Julia de Liçasobira del terme: desgleya e de cavallers. 38.
Sent Genis de Samenla e de Sent Berthomeu de Muncas: qui son desgleya e del dit terme. 27.
Sent Sabastia de Munmajor: desgleya del dit terme. 5.
Sent Julia de Palou: desgleya e de cavaller. 37.
Perroquia de Porets: desgleya. 24.
Cerdanyola: de cavaller. 24.
Santa Maria de Galechs: desgleya. 4.
Castell Ça Pera: desgleya e de cavallers. 37.
Taya: desgleya e de cavallers. 55.
Tiana: desgleya e de cavallers. 41.
Santa Coloma de Gramanet: desgleya. 29.
Alella: desgleya e de cavallers. 52.
Castell de la Prunya: de mossen Jacme March ab IIII fochs desgleya. 32.
Quadra de la Sentiu: den Berenguer de Conitdonzell. 14.
Quadra de Torra Badal: de perroquia de Santa Creu de Lorda. 6.
Quadra de Vallirana: del Prior de Sent Cugat de Vallés. 6.
Quadre de Sent Ponç: desgleya. 6.
Sent Christofol de Begues: de mossen Jacme March ab III fochs desgleya. 34.
Sent Johan des Pi (Sant Joan Despí): desgleya. 27.
Ramon Hom de Deu: de Sent Johan des Pi. 1.
Sent Climent: qui es de mossen Jacme March. 32.
Sent Climent: desgleya. 20.
Val Vidrera: desgleya e de cavallers. 18.
Vila de Sent Cugat de Velles. 169.
Castell de Cabanes: de la Almoyna de Barchelona. 11.
Sent Julia des Feu: desgleya e de cavaller. 8.
Sent Salvador de Pulinya. 19.
Palau solata: desgleya. 16.
Munt Molo: desgleya. 19.
Quadra de Sentiga: desgleya. 8.
Quadra de Setiga: de cavallers. 8.
Castell de Derrius: desgleya e de cavallers. 42.
Castell de Belloch: den P. de Belloch. 24.
Santa Agnes de Mal Anya: desgleya e de cavaller. 7.
Sent Genis de Plegamans: de cavaller e desgleya. 22.
Castell de Muntornes: de cavaller e desgleya. 65.
Vall Comdal: desgleya e de cavaller. 17.
Castell de Set Manat: de cavaller ab XI fochs desgleya e I foch de ciutada. 32.
Sent Stheve de la Garriga: desgleya e de cavaller. 30.
Sent Fost: desgleya e de cavaller. 12.
Mertoreyes: desgleya. 25.
Quadra de Samalus: desgleya. 8.
Castell de Muntmany: ab III fochs desgleya. 21.
Santa Perpetua de Mogoda: desgleya. 34.
Sen Stheve de Ripollet: desgleya. 19.
Castell desFar den Bernat de Corbera. 78.
Liça jusa: desgleya e de cavallers. 27.
Cavall jusa e sobira: desgleya e de cavallers. 12.
Castell de Galifa: desgleya e de cavaller ab I foch de ciutada. 17.
Santa Maria de Huyastrell: desgleya. 14.
Matha de Pera: desgleya. 29.
Caules des Tarach: desgleya. 4. (Caldes)
Sent Adria: desgleya. 11.
Hospital de Cervelo: desgleya. 45.
Quadra de Canals: desgleya. 16.
Castell de Corbera: de cavaller. 30.
Vila Daulesa: desgleya. 110.
Castell de Rubi: de cavaller. 40.
P. de Roques: de la perroquia de Rubi hom sparc. 1.
Castell des Papiol: de cavaller. 32.
Mas Roquer: hom esparç del terme del dit castell. 1.
Santa Magdelena de Splugues: desgleya. 18.
Castell de Cervello: qui es del infant En Mertiad X desgleya. 96.
Quadre de Torreyes: de cavaler ab I foch desgleya del terme del dit castell. 28.
Quadre des Soler: den P. March ciutada del dit terme. 24.
Quadre de la Palma: desgleya del dit terme. 13.
Quadre de Palaya: de ciutada e de cavaller del dit terme. 33.
Quadra de la Cort: desgleya e de cavaler del dit terme. 12.
Vila de Sent Celoni del Spital. 119.
Sent Vicenç de Gualba: desgleya. 44.
Castell de Mutnegre: desgleya e cavaller. 30.
Barbara: desgleya e de cavaller. 27.
Agualada. 179. (Igualada)
Sant Faliude Cabrera. 59.
Castell de Canoves: qui son de ciutada. 2.
Perrochia de Caules: qui son den Turrich. 5.
Sant Julia de Palou: de ciutada. 10.
Perrochia de Parets: de ciutada. 3.
Castell de Sant Marçal: de ciutada. 63.
Castell de Castellar: de ciutada. 48.
Castell de Sant Viçents Dargentona ab V fochs Dorrius: del prior de Clara. 81.
Vilaçar: den P. des Bosch. 77.
Tiana: de ciutada. 16.
Santa Coloma de Gramanet: de ciutada. 1.
Sant Jarvari: de ciutada. 2.
La vila de Moya. 50.
Castell de Vilardell. 8.
En Manent e En Cayemas de Sant Vicent de Jonqueres. 2.
Antich Febrer e I altre de Sant Pau de Risech. 2.
Suma de tots losfochs de la Vagueria de Barchelona. 13227.


Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...