Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris voutor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris voutor. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de setembre del 2026

Voltor, Voutor, Volum, Voluptat, Voluptuos, Voluptari, Volver, Voltar, Voltitz, Voutitz, Volta - Revolver

Voltor, Voutor, s. m., lat. vultur, vautour, oiseau de proie.
Voltor... vivo cent ans. Eluc. de las propr., fol. 149.
(chap. Los buitres viuen sen añs.)
Les vautours... vivent cent ans.
Una canula... de pena de voltor. 
(chap. Una cánula... de ploma de buitre.)
Trad. d'Albucasis, fol. 40.
Une canule... de plume de vautour.
Si l' avian manjat vautor. 
P. Cardinal: D' Esteve.
Si les vautours l'avaient mangé.
Prov. A dur auzel
Tol la pel
Aquel qu' escorga 'l voutor.
Marcabrus: En abrieu.
A dur oiseau enlève la peau celui qui écorche le vautour.
ANC. FR. Si li eschape
La proie et le voltor ensemble.
Estes-vos le voltor volant.
Roman du Renart, t. 1, p. 145.
ANC. CAT. Voltor. (chap. Buitre, buitres. ESP. Buitre.)

Buitres



Volum, s. m., lat. volumen, volume, tome.
Escrih... Johan, dyagne de la glyeia de Roma, la vida de Gregori, lo premier papa, en IIII volums. Cat. dels apost. de Roma, fol. 120.
Écrivit... Jean, diacre de l'église de Rome, la vie de Grégoire, le premier pape, en quatre volumes.
CAT. ESP. Volumen. PORT. IT. Volume. (chap. Volumen, volumens; tomo, tomos de un llibre.)

Voluptat, s. f., lat. voluptatem, volupté, plaisir.
Inclina a delectacio et a voluptat. Eluc. de las propr., fol. 115.
(chap. Incline a delectassió y a voluptat : plaé.)
Incline à délectation et à volupté.
IT. Voluptà, voluptate, voluptade, voluttà, voluttate, voluttade. 
(chap. Voluptat, voluptats; plaé, plaés; voluptuosidat, voluptuosidats. 
ESP. Voluptuosidad.)

2. Voluptuos, adj., voluptuosus, voluptueux.
Columba... auzel es voluptuos. Eluc. de las propr., fol. 143. 
(chap. Lo colom... muixó es voluptuós.)
Colombe... est oiseau voluptueux.
CAT. Voluptuos. ESP. PORT. Voluptuoso. IT. Voluttuoso.
(chap. Voluptuós, voluptuosos, voluptuosa, voluptuoses.)

3. Voluptari, adj., lat. voluptarius, voluptueux.
O ela es nessessaria, o ela es utils, o ela es voluptaria.
Tals messios que eran voluptarias.
Trad. du Code de Justinien, fol. 18 et 7.
Ou elle est nécessaire, ou elle est utile, ou elle est voluptueuse.
Telles dépenses qui étaient voluptueuses.

Volver, v., lat. volvere, tourner, retourner, renverser, rouler.
Sovent salh e volv e m vire.
B. de Ventadour: Lonc temps a.
Souvent je saute et tourne et me vire.
Adonc me torn e m volv e m vir.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Alors je me tourne et me roule et me vire.
Part. pas.
En la cambra qu' es vouta dins lo tendil.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 34.
Dans la chambre qui est circonscrite dans la tente.
Cil qu' an la croz vout.
Tomiers et Palazis: De chantar.
Ceux qui ont renversé la croix.
Fig. An, ab falsas amistatz,
Volt pretz en avol color.
G. Faidit: Tug cil que.
Ils ont, avec de fausses amitiés, retourné le mérite en méchante couleur.
- Recourber, arquer, circonscrire.
Part. pas. 
Son blanc fronc, e 'ls cils voutz e delguatz.
E. Cairels: Mout mi platz.
Son blanc front, et les cils arqués et déliés.
- Subst. Voûte du ciel.
Qui dregz huelhs guarda sus vout. 
Pierre d'Auvergne: Cuy bon vers.
Qui les yeux fixes regarde sus la voûte du ciel.
ANC. FR. Une maisonnète voltée. Roman de Mahomet, v. 1904.
Voyez Arc.
ESP. PORT. Volver. IT. Volvere. (chap. Torná, reculá, girá, girás; voltá.)

2. Voltar, v., fredonner.
E 'l rossinholet el ram
Volt' e refranh et aplana
Son dous chantar e l' afina.
G. Rudel: Quan lo rius.
Et le rossignolet sur le rameau fredonne et cadence et polit son doux chanter et l'épure.
CAT. Voltar. (chap. Voltá : volto, voltes, volte, voltem o voltam, voltéu o voltáu, volten; voltat, voltats, voltada, voltades; voltaré; voltaría; si yo voltara. 
A un gos de bestiá : vóltales! - y sen va a fé voltá a les ovelles.)

Mastín, mastins; per ejemple del Pirineu

3. Voltitz, Voutitz, adj., voûté, arqué, courbé, détourné, convexe.
Davalet s' en la jos pel pon voutitz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17.
Il s'en descendit là-bas par le pont voûté.
Li baises sos oils voltitz.
P. Rogiers: Doussa amiga.
Que je lui baisasse ses yeux arqués.
Grans colps si van donan sus lors escuts voutis.
Roman de Fierabras, v. 1206.
Grands coups ils se vont donnant sur leurs écus convexes.
Fig. Ab lieys qu' un esgart voutitz 
Me fai.
Cadenet: No sai qual.
Avec celle qui un regard détourné me fait.
- Changeant, inconstant.
Aver coratge voltis. Brev. d'amor, fol. 34.
Avoir coeur changeant.
Pus en ren non sui voutitz ni fals.
Aimeri de Peguilain: Nulhs hom non.
Puisqu'en rien je ne suis changeant ni faux.
- Subst. Détour. 
Intrai en Rossilho per un voltis. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.
J'entrai dans Rossillon par un détour.
ANC. FR. Les cheveux blonds, sourcils voultiz. Villon, p. 30.
Le nès avoit droit et voutis. Roman de la Violette, p. 46.
Fu rois Charles Martiaus en sa sale voutie. Roman de Berte, p. 4.

4. Volta, Vouta, Vota, s. f., voûte.
Fan murs e voutas e vitz.
Bertrand de Born: S' abrils e.
Ils font murs et voûtes et escaliers tournants.
- Caverne, creux.
Lo fuecs e 'l vens e 'l critz fan tal remota,
Que anc no n' auzis major e nulha vota.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.
Le feu et le vent et le cri font tel remuement, que oncques vous n'en entendîtes plus grand en nulle caverne.
ANC. FR. Et vienent à la volte oscure,
Où li fraus hom se desmesure.
Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 52.
- Noeud, piége, noeud coulant.
Mas ab tres voutas n' i a pro.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Mais avec trois noeuds il y en a assez.
Senher, ieu tenc lieis per melhor
Que no i saup geing ni voutas far.
T. de G. Faidit et d'Albert: N Albert.
Seigneur, je tiens celle-là pour meilleure qui n'y sut engins ni piéges faire.
- Tournoi, joûte, pas d'armes, volte.
Fai estorn e voutas e cembelh.
Bertrand de Born: Belh m' es quan.
Fait estour et voltes et combat.
- Roulade, ritournelle, fredon, refrain.
El mon no es volta ni lais;
L' auzel non canto.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Au monde il n'est fredon ni lais; les oiseaux ne chantent pas.
Mos chantars no val gaire
Ni mas voutas ni miei son.
B. de Ventadour: Lo temps.
Mon chanter ne vaut guères ni mes ritournelles ni mes sons.
Cella mi platz mais que chansos,
Volta ni lais de Bretanha.
Folquet de Marseille: Ja no volgra.
Celle-là me plaît plus que chanson, refrain ni lais de Bretagne.
ANC. FR. Vouloient ceste chanson danser en rond ou volte.
La Boderie, Mélanges poét., fol. 11.
CAT. Volta. ESP. Vuelta. PORT. IT. Volta. (chap. Volta, voltes; revolta, revoltes; revoltó, revoltons.)

5. Voltura, s. f., contour. 
Afiblet un mantel fresch sembeli,
La voltura, d' un pel vermeil polpri.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37.
Il affubla un manteau frais simbelin, le contour, d'un poil vermeil pourpre.
ANC. ESP. Voltura.

6. Volvedor, adj., remuant, agile.
Mos levrers volvedors.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Mes lévriers agiles. 
PORT. Volvedor. IT. Volvitore.

7. Voltut, adj. Voyez Arc.

8. Envolver, v., lat. involvere, envelopper, entourer.
Envolveys las doas extremitats. Trad. d'Albucasis, fol. 40.
Tu entoures les deux extrémités.
Part. pas. Draps entiers envoutz de pels.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.
Draps entiers enveloppés de poils.
ESP. PORT. Envolver. IT. Involvere.

9. Envolucio, Involutio, s. f., lat. involutio, enveloppe.
Cove que la envolucio sia de drap... subtil. Trad. d'Albucasis, fol. 57.
Il convient que l'enveloppe soit de linge... mince.
- Tourbillonnement.
Fum... de granda mobilitat et involutio. Eluc. de las propr., fol. 225.
Fumée... de grande mobilité et tourbillonnement. 

10. Revella, s. f., ritournelle.
Pero no t daria
Tornada ni revella. 
G. Riquier: Voluntiers faria.
Pourtant je ne te donnerais refrain ni ritournelle.

11. Revolinar, v., replier, retourner.
Dirai d' amor cum vai,
Oc,
Si m vuelh, cum si revolina.
Marcabrus: L' iverns vai.
Je dirai d'amour comment il va, oui, si je veux, comment il se retourne.

12. Revolvina, s. f., ritournelle. 
Ses trobars n' ai faitz en revolvina
Ren mil belhs motz.
Guillaume de Berguedan: Quan vey lo.
Sans trouver, j'en ai fait en ritournelle bien mille beaux mots.

13. Voludar, v., lat. volutare, rouler, tourner, vautrer.
Lo cors del setgle se regira et se voluda e se torneia a forma de una roda de moli de ven.
Voludam nos el brac et en la ordura del mun aissi com porx.
V. et Vert., fol. 9 et 48.
Le cours du siècle se retourne et se roule et se tournoie à la manière d'une roue de moulin à vent.
Nous nous vautrons dans la boue et dans l'ordure du monde ainsi comme porcs.
Part. pas. Lo lieg de sa conciencia on s' es voludatz lo serpens verinos de ifern. 
V. et Vert., fol. 68.
Le lit de sa conscience où s'est roulé le serpent venimeux d'enfer.
ANC. FR. Qui en ses biens s'est assouvi,
Et qui s'i est trop volutés. 
Ysopet I, fab. 42. Robert, t. 1, p. 20.

14. Revolucio, s. f., lat. revolutio, révolution.
Segon la revolucio de las planetas. Eluc. de las propr., fol. 112.
(chap. Segons la revolussió de los planetes : les voltes que donen.)
Selon la révolution des planètes.
- Circonvolution.
Budel... ha trops replex et revolucios. Eluc. de las propr., fol. 56.
Boyau... a de nombreux replis et circonvolutions.
CAT. Revolució. ESP. Revolución. PORT. Revolução. IT. Revoluzione, rivoluzione. 
(chap. Revolussió, revolussions; volta, voltes.)

15. Revolver, Revolvre, v., lat. revolvere, rouler, tourner, retourner.
Aysha... passan pel centre de la terra, sobre la qual si revol coma la roda si gira en sa aysha. Eluc. de las propr., fol. 168.
Axe... passant par le centre de la terre, sur lequel elle tourne comme la roue se tourne sur son essieu.
Aprop revolvens aquel. Trad. d'Albucasis, fol. 18.
Après retournant celui-là.
- Accomplir.
Part. pas. Quinze ans continuatz, revoltz et complitz.
Tit. de 1283, DOAT, t. X, fol. 145.
Quinze ans continués, révolus et accomplis.
ESP. PORT. Revolver. IT. Rivolvere. (chap. Regirá; rodá; girá.)

divendres, 20 d’octubre del 2023

XLIV, Tartarassa ni voutor

XLIV.


Tartarassa ni voutor

No sent plus leu carn puden

Com clerc e prezicador

Senton ont es lo manen:

Mantenen son siei privat,

E quan malautia 'l bat,

Fan li far donatio

Tal que 'l paren no y an pro.


Frances e clerc an lauzor

De mal, quar ben lur en pren;

E renovier e trachor

An tot lo segl' eyssamen;

Qu' ab mentir et ab barat

An si tot lo mon torbat,

Que no y a religio

Que no sapcha sa lesso.


Saps qu' esdeven la ricor

De selhs que l' an malamen?

Venra un fort raubador

Que non lur laissara ren,

So es la mortz, qu' els abat;

Qu' ab quatr' aunas de filat

Los tramet en tal maizo

Ont atrobon de mal pro.


Hom, per que fas tal follor

Que passes lo mandamen

De dieu, que es ton senhor,

E t' a format de nien?

La trueia ten el mercat

Selh que ab dieu se combat,

Qu' el n' aura tal guizardo

Com ac Judas lo fello.


Dieus verais, plens de doussor,

Senher, sias nos guiren;

Guardatz d' enfernal dolor

Peccadors e de turmen;

E solvetz los del peccat

En que son pres e liat;

E faitz lur verai perdo

Ab vera confessio.


Pierre Cardinal.




XLIV, Tartarassa ni voutor

XLIV.


Tartarassa ni voutor

No sent plus leu carn puden

Com clerc e prezicador

Senton ont es lo manen:

Mantenen son siei privat,

E quan malautia 'l bat,

Fan li far donatio

Tal que 'l paren no y an pro.


Frances e clerc an lauzor

De mal, quar ben lur en pren;

E renovier e trachor

An tot lo segl' eyssamen;

Qu' ab mentir et ab barat

An si tot lo mon torbat,

Que no y a religio

Que no sapcha sa lesso.


Saps qu' esdeven la ricor

De selhs que l' an malamen?

Venra un fort raubador

Que non lur laissara ren,

So es la mortz, qu' els abat;

Qu' ab quatr' aunas de filat

Los tramet en tal maizo

Ont atrobon de mal pro.


Hom, per que fas tal follor

Que passes lo mandamen

De dieu, que es ton senhor,

E t' a format de nien?

La trueia ten el mercat

Selh que ab dieu se combat,

Qu' el n' aura tal guizardo

Com ac Judas lo fello.


Dieus verais, plens de doussor,

Senher, sias nos guiren;

Guardatz d' enfernal dolor

Peccadors e de turmen;

E solvetz los del peccat

En que son pres e liat;

E faitz lur verai perdo

Ab vera confessio.


Pierre Cardinal.




dimarts, 17 d’octubre del 2023

IX, Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

IX.


Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

A vos, vers dieus, qu' es senher dels senhors

Ne ren merces, quar vos plac tan d' onors

Qu' el sancte loc on nasques veramen

M' avetz mostrat, don ai mon cor jauzen;

Quar s' ieu era en Proensa, d' un an

No m clamarian Sarrazis Johan.


Ara ns don dieus bona vi' e bon ven,

E bona nau e bos governadors,

Qu' a Marcelha m' en vuelh tornar de cors;

Quar s' ieu era de lai mar veramen,

Acre e Sur e Tripel e 'l Sirven

E l' Espital e 'l Templ' e 'l rey Johan

Coman a dieu e l' aigua de Rotlan.


Qu' en la terra a croy emendamen

Del rey Richart, de Fransa ab sas flors

Soli' aver bon rey e bos senhors,

E 'n Espanha un autre rey valen,

E Monferrat bo marques eyssamen,

E l' emperi emperador prezan,

Aquestz que i son no sai quo s captenran.

Belh senher dieus, si feyssetz a mon sen,

Ben guardaratz qui faitz emperadors,

Ni qui faitz reys, ni datz castels ni tors;

Quar pus son rics, vos tenon a nien;

Qu' ieu vi antan faire man sagramen

L' emperador, don ar s' en vai camjan,

Quo fes lo guasc que traisses de l' afan.


Emperador, Damiata us aten;

E nueg e jorn plora la blanca tors

Per vostr' aigla qu' en gitet us voutors;

Volpilla es aigla que voutor pren.

Anta y avetz e 'l Soudan onramen,

E part l' anta avetz hi tug tal dan

Que nostra ley s' en vai trop rezeguan.


Peirols.

IX, Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

IX.


Pus flum Jordan ai vist e 'l monimen,

A vos, vers dieus, qu' es senher dels senhors

Ne ren merces, quar vos plac tan d' onors

Qu' el sancte loc on nasques veramen

M' avetz mostrat, don ai mon cor jauzen;

Quar s' ieu era en Proensa, d' un an

No m clamarian Sarrazis Johan.


Ara ns don dieus bona vi' e bon ven,

E bona nau e bos governadors,

Qu' a Marcelha m' en vuelh tornar de cors;

Quar s' ieu era de lai mar veramen,

Acre e Sur e Tripel e 'l Sirven

E l' Espital e 'l Templ' e 'l rey Johan

Coman a dieu e l' aigua de Rotlan.


Qu' en la terra a croy emendamen

Del rey Richart, de Fransa ab sas flors

Soli' aver bon rey e bos senhors,

E 'n Espanha un autre rey valen,

E Monferrat bo marques eyssamen,

E l' emperi emperador prezan,

Aquestz que i son no sai quo s captenran.

Belh senher dieus, si feyssetz a mon sen,

Ben guardaratz qui faitz emperadors,

Ni qui faitz reys, ni datz castels ni tors;

Quar pus son rics, vos tenon a nien;

Qu' ieu vi antan faire man sagramen

L' emperador, don ar s' en vai camjan,

Quo fes lo guasc que traisses de l' afan.


Emperador, Damiata us aten;

E nueg e jorn plora la blanca tors

Per vostr' aigla qu' en gitet us voutors;

Volpilla es aigla que voutor pren.

Anta y avetz e 'l Soudan onramen,

E part l' anta avetz hi tug tal dan

Que nostra ley s' en vai trop rezeguan.


Peirols.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...