Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alazais. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alazais. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 d’octubre del 2026

Pos de Capduelh, ou Capdeil, Capdoill, Capduoill.


2701, 7225, 7614, 7698.

Pons de Capdueil. Capduelh. Capduoill

Pos de Capduelh fo un gentils bars del avescat del Puei, e trobava, e viulava, e cantava be. E fon bos cavaliers d'armas, e gen parlans, e gen domnejans, e grans, e bels, e ben ensenhatz; e fort escas d'aver, mas si s'en cubria ab gent aculhir et ab far honor de sa personna. Et amet per amor ma dona Alazais de Mercuer, molher d'en Ozils de Mercuer, un gran comte d'Alvernhe, e filla d'en B. d'Andusa, d'un honrat baron q'era de la marca de Proensa. Mout l'amava e la lauzava, e fets de lieis mantas bonas cansos. E tant quan ela visquet non amet autra: et quant ela fon morta, el se croset e passet outra mar, e lai moric.
Pos de Capduelh amet aquesta dona, com avetz auzit, e fon amatz per ela. E molt fo lur amor grazida per tota la bona gen; e maintas bonas cortz, e maintas belas jostas, e maint bel solatz en foron fait, e maintas belas cansos. Et estan en aquel gaug et en aquel alegrier ab ela, ac voluntat, aisi co fol amic no pot sufrir gran benanansa, de proar si ela li volia be; qu'el no crezia à sos huelhs, ni als plazers plazens, ni à las honradas honors qu'ela li fazia ni l dizia. E si acordava en son fol cor que fes semblan que s'entendes en ma dona Audiartz, molher del senhor de Marselha. E fes aquest pensamen, que, se à sa dona pezava s'il se lonhava d'ela, adoncs porria saber qu'ela l voldria be; e si à leis plazia, era ben connortz que res no l'amava. Et el, com fols que no s recre tro qu'a pres lo dan, comensec se à lunhar de ma dona n'Alazais et à traire se à ma dona n'Audiartz, et à dire ben d'ela. E dis:
No vuelh aver l'emperi d'Alamanha
Si n'Audiartz no vezian miei uelh;
E non dic trop, si m vest gai ni m despuelh,
Ni l ren merce, quar li plac ma companha.

Ma dona n'Alazais, quan vi que Pos de Capduelh, qu'ela avia tant amat et onrat, s'era lunhat de leis, e s'era trag à ma dona n'Audiartz, ela n'ac fort gran desdenh; si que anc jorn no fon persona à cui ela parles ni demandes de lui; e qui li'n parles no respondia. Ab gran cort et ab gran domnei ela vivia.
Pos de Capduelh anet domnejan per Proensa longa sazo, e fugen las honors de ma dona n'Alazais. E quant el vi qu'ela no s'en mostrava irada, ni l mandava mesatge ni letras, et el penset que mal avia fag. 
E comenset à tornar é la sua encontrada, e parti se de la fola proazo qu'el avia faita. Et el comensa esser tristz e dolens; e mandet letras e coplas humils ab grans precx az ela, que degues sufrir que li vengues denan razonar la soa razo, e pregar e clamar merce; e qu'ela degues penre venjansa. Don el fes aquesta canso:
Aissi com cel qu'a pro de valedors.
Aquesta canso no li valc ren, e fetz aquesta:
Qui per nesci cuidar
Fa trop gran fallimen.
Ni aquesta no l valc ren que ma dona Alazais lo volgues cobrar, ni l volgues creire que per assag se fos lunhatz d'ela. Don el anet à ma dona Maria de Ventadorn et à ma dona la comtessa de Monferran, et à la vescomtessa d'Albusso, e si las amenet à Mercuer. E ma dona n'Alazais, per los precs de las donas, li rendet sa gracia. E Pos de Capduelh fon lo plus alegres homs del mon, e dis que mais no faria esproansa.

2701, 7225-6.

Qui per nesci cuidar 
Fai trop gran fallimen
A dan li deu tornar. 
E s'à mi mal en pren 
Ni ma domna m decai, 
Be s tanh; que tal follia 
Ai fach, per que deuria 
Morir d'ir' e d'esmai.

E s'ieu per sobramar 
Ai regnat folamen, 
Ni per midons proar; 
Si n'agra'l cor jauzen, 
Si'l ferm voler qu'ieu n'ai
De lieis servir partia.
Ar conosc que l plairia;
Per qu'ai fach fol assai.

Enaissi m fai trobar
Nesci lo cor el sen,
Que s'ie l cug orgolh far
Tot me torn' en nien;
E ren de be no m fai
Quan mos cors s'umilia:
Amor ni cortesia
Jois d'elleis no m'atrai.

Ni ges non posc longnar
Mon cor ni mon talen;
E si m vol perdonar, 
Gratz e merces li'n ren 
E tostems o farai: 
Qu'estiers qui m'auciria 
Mon fin cor no partria 
Del ric loc on estai.

Per so no m cal dubtar
Son ric cors covinen,
Ni m'en degra lonhar
Pel bruch don quascus men:
Qu'ieu soi be cel que sai
Que meils hom no poiria
Aver per drudaria
Mas quan lo solatz gai.

Domna genser qu'ieu sai,
Mais vos am ses bausia
No fetz Tristans s'amia;
Et autre pro noi ai.

Pos de Capduelh, ou Capdeil, Capdoill, Capduoill.

diumenge, 4 d’octubre del 2026

16. Folchetto di Marsiglia, Tan m'abellis l'amoros pessamens

16. Folchetto di Marsiglia. *

Secondo il testo edito dal Raynouard (Choix des poésies originales des Troubadours, III, 149). (Ed. Ramón Guimerá Lorente.)

Testi antichi provenzali, Ernesto Monaci, Ramón Guimerá Lorente, Amazon



que s'es vengutz en mon fin cor assire, 
per que noi pot nuls autres pens caber, 
ni mais negus no m'es dous ni plazens; 
qu'adoncs sui sas quan m'aucizol cossire: 
e fin' amors m'aleuza mon martire, 
quem promet joy, mas trop lom dona len, 
qu'ab bel semblan m'a tengut longamen.
Be sai que tot quan fas es dreitz niens; 
e qu'en puesc mais, s'amors mi vol aucire! 
qu'a escien m'a donat tal voler, 
que ja non er vencutz ni el no vens: 
vencutz si sui, qu'aucir m'an li sospire 
tot suavet, quar de liey cui dezire 
non ai secors, ni d'aillors no l'aten, 
ni d'autr'amor non puesc aver talen.
Bona domna, sius platz, siatz sufrens
dels bes qu'ieus vuel, qu'ieu sui dels mals sufrire; 
e pueis li mal nom poiran dan tener,
ans m'er semblan quels partam engalmens, 
pero sius platz qu'en autra part me vire, 
partetz de vos la beutat el dous rire
el gai solas que m'afolleis mos sen, 
pueis partir m'ai de vos, mon escien.
A totz jorns m'etz plus bel' e plus plazens, 
per qu'ieu vuel mal als huelhs ab queus remire,
quar a mon pro nous pogron anc vezer,
mas a mon dan vos vezon subtilmens. 
mas dans non es, so sai, quar nom n'azire, 
ans me sap bon, pros domna, quan m'albire, 
si m'aucisetz, que nous estara gen, 
quar lo mieus dans vostres er eissamen.
Per so, domna, nous am saviamens, 
qu'a vos sui fis et a mos ops trayre; 
qu'ieus cug prendre e mi no puesc aver, 
ieus cug nozer et a mi sui nozens.
per so nous aus mon cor mostrar ni dire, 
mas a l'esgart podetz mon cor devire:
ar lous cug dir et aras m'en repren,
e port n'als huelhs vergonha et ardimen.
Donal fin cor qu'ieus ai nous puesc tot dire, 
mas per merce so qu'ieu lais per non sen, 
restauratz vos ab bon entendemen.
Trop vos am mais, dona, qu'ieu no sai dire,
e s'ieu anc jorn aic d'autr'amor desire,
no m'en penet, ans vos am per un cen; 
quar ai proat autrui captenemen.
Vas Nems t'en vai, chansos, qui ques n'azire, 
que gaug n'auran, segon lo mieu albire, 
las tres domnas a cui ieu te prezen, 
car elhas tres valon mais d'autras cen.

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 81): 
Folquetz de Marseilla si fo de Marseilla, fils d'un mercadier que fo de Genova, & ac nom sier Amfos; e quant lo paire moric, sil laisset molt ric d'aver. et el entendet en pretz & en valor, e mes se a servir als valens barons & als valens omes & a brigar com lor & a dar & a servir & a venir & anar. e fort fo grazitz & onratz per lo rei Richart e per lo compte Raimon de Tolosa e per en Baral, lo seu seignor de Marseilla. molt trobava ben e molt fo avinenz om de la persona; & entendet se en la moiller del sieu seignor en Baral, e pregava la e fasia sas chansos d'ella. mas anc per precs ni per chansos noi poc trobar merce qu'ella li fezes nuill ben en dreit d'amor; per que totz temps se plaing d'amor en sas chansos. e avenc si que la domna moric, & en Barals lo maritz d'ella el seingner de lui, que tant li fasia d'onor, el bons reis Richartz, el bons coms Raimons de Tolosa, el reis Amfos d'Arago; don el per tristesa de la soa domna e dels princes que vos ai ditz, abandonet lo mon e si s'en rendet a l'orde de Cistel cum sa muiller e cum dos fillz qu'el avia. e si fo faitz abas d'una richa abadia qu'es en Proensa, que a nom lo Torondet; e puois el fo faitz evesques de Tolosa e lai el moric.
Folquetz de Marseilla, si con avetz auzit, amava la moiller d'en Baral so seingnor, madomna n'Alazais de Roca Martina,... e guardava se mout qu'om nol saubes, per so qu'ella era moillier de so seingnor, quar li fora tengut a gran felonia. e la domna si sofria sos precs e sas chansos, per la gran lausor qu'el fazia d'ella. e 'n Barals si avia doas serors de gran pretz e de gran valor. la una avia nom na Laura de Sain Jolran, l'autra avia nom na Mabilia de Ponteves. abdoas estavan con en Baral. e 'n Folquetz avia tan d'amistat con amdoas que semblans era qu'el entendes en cascuna per amor. et madonna n'Alazais si creset qu'el en na Laura s'entendes e queil volgues ben, e si l'encuset el fetz encusar per motz cavalliers e per motz d'autres omes, si qu'ella li det comjat. que no volia plus son prec ni sos ditz, e que s penes de na Laura, e que de leis non esperes mais bens ni onor...

divendres, 13 d’octubre del 2023

XVI, Us amicx et un' amia,

XVI.


Us amicx et un' amia,

Sordel, an si un voler,

C' a lur semblan non poiria

L' us ses l' autre joi aver;

E si l' amigua moris

Aisi que l' amicx o vis,

Que no la pot oblidar,

Qual seria meils a far

Apres lieis, viur' o morir?

Diguatz d' aiso vostr' albir.


Guilem, tant am ses bauzia

Lieis que m ten en son poder,

Que senes lieis no volria

Viure per negun aver;

Per que de l' amic m' es vis

Que, si mortz de lui partis

Lieis on ha tot son cuiar,

Que meils li seri' anar

Lai ab lieis que sai languir

Tos temps, e dolor sufrir.

Sordel, ja pro no i auria

L' amigua, so sai en ver,

Si l' amicx per lieis moria;

E faria s fol tener,

Per qu' el viures l' es plus fis;

E 'N Andreus, sitot s' ausis,

No i guazanhet re, so m par;

E vos sabetz mal triar,

C' om non deu aisso seguir

Don pot mals ses ben venir.


Guilem de la Tor, folia

Mantenetz, al mieu parer:

Com podetz dir que deuria

Vida meils que mortz valer

A selui que no s jauzis

De joi, e tos temps languis?

Quan qu' el o degues durar,

El mezeis, ses tot duptar,

Se deuri' enans ausir,

S' esters non pogues fenir.


En Sordel, ieu trobaria

A ma razo mantener

Plus que vos de companhia;

C' aiso deves ben saber

Qu' en mort non a juec ni ris,

E vida atrai et aizis

Mains bens, qui 'ls sap percassar;

Per que deu laissar estar

So don plus no s pot jauzir

L' amicx, e deu s' esbaudir.


Ja tan no s' esbaudiria,

Guilem, que chant de plazer;

C' aver sol li membraria

Qu' el se pogues ja tener

Que dols e plors no 'l marris;

E s' enaissi doncx fenis,

Poirion l' adreg lauzar

L' amador de ben amar,

E serion li consir

Fenit e ill plor e ill sospir.


Sordel, quar verais pretz fis

Es en N' Alazais aclis,

Ses velania mi par

Que dei' aquest plag jutgar;

E so qu' ill en volra dir

Deu ben a totz abelir.


Car totz hom pros s' abelis

De Na Conja e s grazis,

Guilem, son valen pretz car,

C' ab N' Alazais deia far

Lo jutguamen e complir,

E tuit lo devem grazir.


Guillaume de la Tour et Sordel.

XVI, Us amicx et un' amia,

XVI.


Us amicx et un' amia,

Sordel, an si un voler,

C' a lur semblan non poiria

L' us ses l' autre joi aver;

E si l' amigua moris

Aisi que l' amicx o vis,

Que no la pot oblidar,

Qual seria meils a far

Apres lieis, viur' o morir?

Diguatz d' aiso vostr' albir.


Guilem, tant am ses bauzia

Lieis que m ten en son poder,

Que senes lieis no volria

Viure per negun aver;

Per que de l' amic m' es vis

Que, si mortz de lui partis

Lieis on ha tot son cuiar,

Que meils li seri' anar

Lai ab lieis que sai languir

Tos temps, e dolor sufrir.

Sordel, ja pro no i auria

L' amigua, so sai en ver,

Si l' amicx per lieis moria;

E faria s fol tener,

Per qu' el viures l' es plus fis;

E 'N Andreus, sitot s' ausis,

No i guazanhet re, so m par;

E vos sabetz mal triar,

C' om non deu aisso seguir

Don pot mals ses ben venir.


Guilem de la Tor, folia

Mantenetz, al mieu parer:

Com podetz dir que deuria

Vida meils que mortz valer

A selui que no s jauzis

De joi, e tos temps languis?

Quan qu' el o degues durar,

El mezeis, ses tot duptar,

Se deuri' enans ausir,

S' esters non pogues fenir.


En Sordel, ieu trobaria

A ma razo mantener

Plus que vos de companhia;

C' aiso deves ben saber

Qu' en mort non a juec ni ris,

E vida atrai et aizis

Mains bens, qui 'ls sap percassar;

Per que deu laissar estar

So don plus no s pot jauzir

L' amicx, e deu s' esbaudir.


Ja tan no s' esbaudiria,

Guilem, que chant de plazer;

C' aver sol li membraria

Qu' el se pogues ja tener

Que dols e plors no 'l marris;

E s' enaissi doncx fenis,

Poirion l' adreg lauzar

L' amador de ben amar,

E serion li consir

Fenit e ill plor e ill sospir.


Sordel, quar verais pretz fis

Es en N' Alazais aclis,

Ses velania mi par

Que dei' aquest plag jutgar;

E so qu' ill en volra dir

Deu ben a totz abelir.


Car totz hom pros s' abelis

De Na Conja e s grazis,

Guilem, son valen pretz car,

C' ab N' Alazais deia far

Lo jutguamen e complir,

E tuit lo devem grazir.


Guillaume de la Tour et Sordel.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...