Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arrós. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arrós. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 d’abril del 2026

Riota - Rithmic

Riota, s. f., débat, contestation, altercation, opposition.
Voyez Muratori, Diss. 33. (N. E. Inglés riot.)
Met en l' ost de son senhor riota o bregua.
L'Arbre de Batalhas, fol. 96.
Met en l'armée de son seigneur altercation ou querelle.
Papa Bonifaci moc plach e riota al rey de Fransa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 207.
Le pape Boniface suscita plaid et contestation au roi de France.
ANC. FR. Fu faite concorde du roi de France et de celui de Castele, de riote qui estoit entre eux.
Martenne, Ampl. Coll., t. V, col. 750.
IT. Riotta. 

2. Riotos, adj., disputeur, tracassier, chamailleur.
Mala molher es clamoza, riotoza, malicioza. Eluc. de las propr., fol. 71.
(chap. Mala mullé (dona) es cridadora, reñidora, malissiosa.)
Méchante femme est criarde, disputeuse, malicieuse.
- Contradictoire, incompatible.
Aspra e dezacordabla o riotoza contentios de sillabas. Leys d'amors, fol. 109.
Apre et discordant ou incompatible conflit de syllabes.
IT. Riottoso.

Ris, s. m., lat. risus, ris, rire, sourire.
Ab un amoros ris
Que m fes, qan m' esgardet.
(chap. En una amorosa sonrisa que me va fé, cuan me va mirá; o sonrissa.)
Arnaud de Marueil: Tant m' abellis.
Avec un amoureux sourire qu'elle me fit, quand elle me regarda.
Per lo sieu ris que m fes tan doussamen.
Cadenet: Ab leyal.
Pour le sien sourire qu'elle me fit si doucement.
Loc. Mi dons ri m tan doussamen,
Que belh ris m' es de Dieu, so m par.
Rambaud d'Orange: Ab nou cor.
Ma dame me rit si doucement, que beau ris m'est de Dieu, ce me parait.
Prov. Li ris e li joc
An lur temps e lur loc.
Arnaud de Marueil: Razos es. Var.
Les ris et les jeux ont leur temps et leur lieu.
ANC. CAT. Ris. ANC. ESP. PORT. IT. Riso. (ESP. MOD. Risa, sonrisa.
Chap. Rissa, risses; sonrissa, sonrisses; sonrisseta, sonrissetes.)

Tropezón de la risa.

2. Rizet, s. m. dim., petit sourire, léger sourire.
Pois fai un gai rizet derrier
Ab que me fier derrieramen.
Lanfranc Cigala: Un avinen.
Après elle fait un gai léger sourire dernier avec quoi elle me frappe en dernier.

3. Rire, Rir, v., lat. ridere, rire, sourire.
Non puesc esser jauzire
Tro veya rire
Vos, don ieu suy servire.
Guillaume, Moine de Beziers: Erransa.
Je ne puis être joyeux jusqu'à ce que je voie rire vous, dont je suis serviteur.
A mi an pro donat de que ria.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
A moi ont assez donné de quoi je rie.
Fig. Vostres bels huels plazens, galiador,
Rizon de so don ieu sospir e plor.
Rambaud de Vaqueiras: Atressi ai.
Vos beaux yeux agréables, trompeurs, rient de ce dont je soupire et pleure.
Del franc cortes per cuy paratges ri. 
J. Esteve: Francx reys.
Du franc courtois par qui parage sourit.
Pueys s' en gap e s' en ri.
(chap. Pos s'en enfot y s'en enriu.) 
Pierre de Bussignac: Quan lo dous.
Puis s'en moque et s'en rit.
Substantiv. Son dous plazens rire
M' a donat martire.
Giraud de Salignac: Per solatz.
Son doux agréable rire m'a donné martyre.
Quan vos plac que m des un rir. 
Pons pe Capdueil: Quoras que m.
Quand il vous plût que vous me donnâtes un rire.
Part. prés. Los vostres huelhs vairs e rizens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Les votres yeux vairs et riants.
Bella boca rizens.
(chap. Bella boca rién : que s'en enriu, que sonriu.)
B. de Ventadour: Ab joi.
Belle bouche riante.
ANC. FR. Li cuenz l'oï, assez s'en rist.
Et tuit li chevalier s'en ristrent.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 435.
CAT. Riurer. ESP. Reír. PORT. Rir. IT. Ridere. (chap. Riure, enríuressen, sonriure; soltá carcañades hasta que te fa mal la pancha, com cuan lliges Sense notissies de Gurb en chapurriau; o cuan escoltes a Cucurull, lo grillat catalaniste.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

5. Derrizio, s. f., du lat. derisus, dérision.
Fay sas chuflas e sas derrizios d' aquell que ve trayre a be.
V. et Vert., fol. 8.
Fait ses moqueries et ses dérisions de celui qu'il voit tirer à bien.
Per major derrizio. Brev. d'amor, fol. 165.
Pour plus grande dérision.
IT. Derisione, dirisione. 

5. Derizori, adj., lat. derisorius, dérisoire, illusoire.
O son... derizorias. Leys d'amors, fol. 26.
Ou elles sont... dérisoires.
IT. Derisorio.

6. Sobsrire, Somrire, Sorire, Sorrire, v., lat. surridere, sourire.
Comenset un pauc a sorire.
(chap. Va escomensá un poc a sonriure.)
Roman de Jaufre, fol. 39.
Il commença un peu à sourire.
El somris
Ves sa maire, pueys li dis.
Trad. d'un Évang. apocr.
Il sourit vers sa mère, puis lui dit.
Mostra sobsrien l' alegresa de ton cor.
(chap. Mostra sonrién l'alegría de ton cor; ton : lo teu.)
Trad. de Bède, fol. 69.
Montre en souriant l'allégresse de ton coeur.
G. se sori sotz son greno.
Lo regardet, si li sorri.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77 et 52.
Gérard se sourit sous sa moustache.
Le regarda, il lui sourit.
ANC. FR. Et soubs-riant du bout du nez.
Rabelais, liv. IV, nouv. prologue.
ESP. Sonreír (reír por lo bajo). PORT. Sorrir. IT. Sorridere. (chap. Sonriure; fé una sonrisseta; a vegades acompañada de algún ja, ja, ja baixet, en picardía o malissia.)

Ris, s. m., lat. oryza, riz.
Amentas e comi, ani e ris.
(chap. Ameles, armeles y comino, anís y arrós.)
Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17.
Amandes et cumin, anis et ris.
(chap. Arrós, arrossos; arrossal, arrossals; arrosset sucarradet, arrossets sucarradets pera los de Monroch.)

Rithmic, Rithimic, adj., rhythmique, qui appartient au rhythme.
Harmonia rithmica, es dossa melodia per feriment de nervis et de metalhs engendrada.
Musica..., tres partidas ha aquesta sciencia, una es dita armonica, autra organica, autra rithimica.
(chap. Música..., tres parts té esta siensia, una es dita armónica (armonía), atra orgánica, atra rítmica. Aixó u saben be los germans aragonesos catalanisats Celma Tafalla, de Valderrobres o Valdarrores.)
Eluc. de las propr., fol. 282 et 281.
Harmonie rhythmique, c'est douce mélodie par frappement de nerfs et de métaux engendrée.
Musique..., trois parties a cette science, une est dite harmonique, autre organique, autre rhythmique.
ESP. (rítmico) IT. Ritmico. (chap. Rítmic, ritmics, rítmica, rítmiques.)

Margarita Celma Tafalla; Rithmic, Rithimic, adj., rhythmique, qui appartient au rhythme.

dijous, 16 d’agost del 2018

Arrós en lleit

Ña palabres y espresions que lo sentit que tenen en chapurriau n'ol su trovo en castellá, igual que pase en unes atres en catalá.
L'atra nit, per casualidat, vam eixí la meua dona y yo a sená, a un restaurán que té fama a Saragosa.
No sé si natres no vam tindre sort al eslegí la comanda o lo cuiné no tenie del tot lo seu día, milló dit, la seua nit.
Lo prime plat no teníe cap de mistiari: magra a tiretes y pa en tomata y oli del Matarraña.
De segundo un tros de carn de ternera que, según se coneis, debíe tindre la plancha masa ruenta y va eixí casi tota cremada per de fora y, per dintre, tot lo sentro, crugo complétamen, chorrán sang.
Pa acabá un arrós en lleit que estáe MOSSO.
Y aisó es lo que més me va fastidiá perque l'arrós me agrade mol pa acabá una minchada, com a postre, pero té que está ben fet, ben cuitet; tampoc que se desfasque, pero té un pun que les bones cuineres u saben fe, lo saben trová, y me referisco a cuineres caseres que no fa falta sé cuiné de un restaurán afamat pa preparal be. Ma mare lo preparáe mol be y la meua filla u ha heredat tamé.
Bueno, pos no sé cóm se pot posá, en castellá, la palabra MOSSO, perque no es crugo, no estáe crugo, lo habíen cuinat poc, pero tampoc estáe ben fet, no li habíen trovat lo bon pun. No li trovo la traducsió podríe pareises “al d'ente” o algo aisí, pero tampoc es palabra castellana.
Ya sé que la palabra moso te uns atres sentits, lo que se li done al arrós moso cuan tens descomposisió. Pero entonses vol dí arrós a soles, sense res més. Pot sé que vingue de los mosos, los homens mosos, que están sense parella, que, encara, están sols. Eise seríe un atre dels sentits. Crec que tamé se utilise, a camins, cuan se porte un achudán pa trevallá. (“Avuí ting moso”.)
No sé qué pensareu vatres, pero es que som espesials, es que son coses nostres, de la nostra tiarra, de la nostra llengua.
FIN.

Arrós en lleit

dimarts, 7 de novembre del 2017

Recapte

Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot, una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós.

Dissapte, fabes en recapte

Topí, tupí,recapte, formache, formatge, cocido


Extracte del DCVB

Allò que queda de menjar d'un dia per un altre, o d'una menjada per una altra (Penedès, Maestrat); més especialment, la part sobrera del dinar i que serveix per a sopar, quan el dinar ha estat d'olla, o sia, patata i llegums amb carn i botifarra (Benassal).

// Guardá a bon recapte

Recaptá = recaudá (de captare) : recapto, recaptes, recapte, recaptem o recaptam, recaptéu o recaptáu, recapten; recaptat, recaptats, recaptada, recaptades;
recaudo, recaudes, recaude, recaudem o recaudam, recaudéu o recaudáu, recauden; recaudat, 
recaudats, recaudada, recaudades.

Recapte

Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot ,una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós.



Dissapte,fabes en recapte




Topí, tupí,recapte, formache, formatge, cocido




https://ca.wikipedia.org/wiki/Formatge_de_tup%C3%AD



Extracte del dcvb



Allò que queda de menjar d'un dia per un altre, o d'una menjada per una altra (Penedès, Maestrat); més especialment, la part sobrera del dinar i que serveix per a sopar, quan el dinar ha estat d'olla, o sia, patata i llegums amb carn i botifarra (Benassal). 

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...