Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bonifacio VIII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bonifacio VIII. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 d’abril del 2023

XXIV. Bulla Bonifacii Papae VIII. qua insulam Minoricarum ad diocesim Maioricensem pertinere decernit, 1295

XXIV.

Bulla Bonifacii Papae VIII. qua insulam Minoricarum ad diocesim Maioricensem pertinere decernit, an. MCCXCV (1295). (Vid. pág. 152.)

Ex origin. in arch. eccl. Maioric.

Bonifacius Episcopus servus servorum Dei. Venerabili fratri Poncio, Episcopo Maioricarum, salutem et Apostolicam benedictionem. Cum insula Minoricarum de novo de manibus Sarracenorum erepta, et ad cultum nominis Christiani redacta fore noscatur, et per hoc cuius diocesani Episcopi iurisdictioni eadem insula subiecta esse deberet, hucusque non fuerit ordinatum; nos, nolentes ut deinceps occasione huiusmodi, habitatores eiusdem insulae circa spiritualia defectum aliquem patiantur, insulam ipsam tibi tamquam proprio diocesano, et episcopali Sedi Maioricarum subesse, ac omnia iura episcopalia; quae tam ex lege diocesana, quam iurisditionis competunt, ad te tuosque successores Maioricarum Episcopos, qui pro tempore fuerint, in eadem insula pertinere, auctoritate Apostolica decernentes, tibi et eisdem successoribus praesentium tenore concedimus, ut praefata jura omnia exercere libere in perpetuum in praedicta insula valeatis. Tu itaque praefectus ad ista, sic de hominibus ipsius insulae in spiritualibus tuae curae commisis paternam sollicitudinem habeas, quod sicut pastor bonus eis ita praesis ut prosis, ipsique sub tuo salutari ac provido regimine spiritualibus proficiant incrementis. Nulli ergo, etc. Si quis autem, etc. = Datum Anagniae XV. kal. augusti, pontificatus nostri anno primo.

dimecres, 11 de gener del 2023

III. Designatio civitatis Illerdae pro studio generali totius regni Aragonum erigendo. an. MCCC

III.

Designatio civitatis Illerdae pro studio generali totius regni Aragonum erigendo. an. MCCC (Vid pág. 27.) (1300, Jaime II de Aragón; universidad literaria, estudio general) 

Ex arch. reg. Barcin.

Jacobus Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae et Murciae, ac Comes Barchinonae dilectis et fidelibus suis paciariis, et probis hominibus, ac toti universitati civitatis Illerdae presentibus et futuris salutem et graciam. Dum noster curis animus agitatur assiduis, quam nobis sit utile, quam decorum viros erudire prudentes per semina doctrinarum, qui per studium prudentiores effecti, Deo nobisque complaceant, ac regnis et terris nostris, quibus Deo propitio presidemus, fructus afferant saluiares; ad id precipue curas nostras dirigimus per quod viris eisdem scientiarum quarumlibet honestarum apud nos alimenta condantur, ut nec potissime nostros fideles et subditos pro investigandis scientiis nationes peregrinas expetere, nec in alienis ipsos oporteat regionibus mendicare. Cum igitur Sanctissimus in Christo Pater ac Dominus Dominus Bonifacius Papa octavus per speciale privilegia nobis hoc scientibus duxerit concedendum, ut in aliqua civitate vel loco terrae nostrae insigni fundare vel ordinare possemus studium generale; et quod idem studium postquam per nos existeret ordinatum, eisdem gratiis privilegiis, et indulgentiis gauderet omnino, quae a Sede Apostolica Tholosano studio sunt concessae, prout in ipso privilegio plenius continetur; Nos habito diligenti tractatu et consilio pleniori super electione loci, quo posset commodius idem studium ordinari, ad civitatem Illerdae, velut ortum fertilitatis et fecunditatis conclusum, ac fontem deliciarum signatum, quae quasi quoddam intermedium terrarum ac regnorum nostrorum existit, oculos nostrae considerationis super hoc vigiles duximus dirigendos. Ad eius namque reformationem ac statum laudabilem tanto diligentius et specialius aspiramus, quanto civitatis eiusdem ac vestram, honorabiles cives, antiquam nobilitatem, legalitatem et fidem, ac grata pariter et accepta praedecessoribus nostris, nec minus nobis per vos impensa servicia ad nostram crebrius memoriam revocamus. Per nos igitur et omnes successores nostros volentes civitatem eandem huiusmodi gratiae nostrae praerogativa potiri, tantique honoris titulis decorari, gratis et ex certa scientia civitatem praedictam auctoritate Apostolica, qua fungimus in hac parte ac etiam nostra, ad generale studium prae ceteris locis et civitatibus terrae nostrae eligimus de praesenti, ac etiam ordinamus, volentes ac firmiter statuentes ut in ipsa civitate sit studium generale de cetero tam in iure canonico quam civili, medicina, philosophia et artibus ac quibuslibet facultatibus aliis, et approbatis scientiis quibuscumque. Ita quod de cetero nulla persona cuiuscumque praeheminentiae, dignitatis, conditionis, status aut legis existat, tam audax reperiatur, quod in aliquo loco terrae et dominationis nostrae ubique citra mare habitae, vel Deo auctore in futurum habendae, jura canonica vel civilia, aut libros medicinae sive philosophiae audeat vel praesumat aliquibus scolaribus legere vel docere; neve scolares quicumque praesumat infra terram et dominationem nostram alibi quam in nostro studio Ilerdensi iura canonica vel civilia, scientiam medicinae seu philosophiae a quocumque causa lectionis audire. Alioquin iram eo indignationem nostram et penam mille aureorum tam legentes quam audientes, quotiens convenerint se noverint incursuros, praesenti statuto seu privilegio nichilominus in suo (se lee sut) robore duraturo. Et quia cordi nobis existit idem prosequi studium continuis gratiis et favoribus oportunis, illas ad praesens libertates et gratias ac indulgentias qualescumque quae a Sede Apostolica Tholosano studio sunt concessae, ipsi eidem studio Ilerdensi, doctoribus et magistris ac scholaribus ibidem studentibus et studere volentibus, auctoritate Apostolica atque nostra de regiae liberalitatis beneficio concedimus et donamus, ac etiam confirmamus. Intendentes in posterum, prout temporum et negotiorum exegerit qualitas, eidem studio, et scholaribus de libertatibus et immunitatibus et gratiis continuis liberaliter providere; quibus idem magis perficiat studium incrementum. Hoc igitur donum solempne Nos Rex praefatus mente gratuita, ac etiam corde bono, vobis dilectis et fidelibus nostris paciariis, probis hominibus ac toti universitati Ilerdae praesentibus et futuris per nos et omnes successores nostros offerimus, concedimus et donamus, prout melius et plenius dici et intelligi potest ad vestrum et dictae civitatis commodum et vestrorum; ut scilicet dictum studium generale in ipsa civitate habeatis, gubernetis ac etiam ordinetis. Salvis semper privilegiis et gratiis per nos vel successores nostros concessis eidem studio seu etiam concedendis; et salvis pactis et conventionibus per nos eidem promissis atque concessis et concedendis et omnibus aliis nostris praeceptis et ordinationibus quibuscumque, quae ad utilitatem ipsius studii Ilerdensis nobis et successoribus nostris necessariae videbuntur. In cuius rei testimonium praesentem cartam concessionis et donationis de dicto studio vobis concedimus, ac nostra bulla plumbea tradi praecipimus communitam. Datum Caesaraugustae kalendis septembris anno Domini M. trecentesimo. Sig+num Jacobi Dei gratia Regis Aragonum. Testes sunt. Eximinus Episcopus Caesaraugustanus. = R. Episcopus Valentinus. = Eximinus P. Abbas Montis Aragonis. = Ja. Dominus de Xericha. (Xerica) = P. Dominus de Ayerbe. = P. Ferrandi. = Bng. de Entenza. = Luppus Ferrench de Luna. = P. Martinis de Luna. = Johannes Martinis de Luna. = Artaldus de Luna. = P. Cornelii. = Eximinus Cornelii. = Sancius de Antilione. = P. Luppi de Otoyza. = P. G. de Castilione. = Eximinus P. de Arenos. = Et plures alii ibidem ad generalem curiam congregati. Fuit clausum per Bernardum de Aversone de mandato Domini Episcopi.

Sigue el IV

dimecres, 27 de gener del 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SEGONA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SEGONA.

Ghino de Tacco enchampe al abat de Cluny, lo cure del estómec, y después lo solte.
Este, tornán a la cort de Roma, lo reconsilie en lo papa Bonifacio, y lo fa caballédel Hospital de Jerussalén.

Ghino de Tacco atrape al abat de Cluny, lo cure del estómec, y después lo solte. Este, tornán a la cort de Roma, lo reconsilie en lo papa Bonifacio, y lo fa caballé del Hospital de Jerussalén.


Alabada habíe sigut ya per tots la magnifissensia del rey Alfonso en lo caballé florentino cuan lo rey, a qui mol li habíe agradat, li va maná a Elisa que continuare, y ella va escomensá aixina:
Delicades siñores, lo habé sigut un rey magnífic y lo habé fet aná la seua magnifissensia en lo que be li habíe servit, no pot dís que no sigue loable y gran cosa, ¿pero qué diríem si se conte que un clérig ha fet aná una admirable magnifissensia cap a una persona que si la haguere tingut per enemiga no hauríe sigut reprochat per naixó? sértamen sol que la del rey siríe virtut y la del clérig milacre, ya que estos són tots mol mes agarrats que les dones y de tota liberalidat enemics encarnissats; y per mol que tots los homens buscon venjansa de les ofenses ressibides, los clérigs, com se veu, encara que passiensia prediquen y mol alaben lo perdoná les ofenses, mes fogosamen que los demés homens recurrixen an ella. A la historia que tos contaré podréu sentí cóm un clérig va sé magnífic.

Ghino de Tacco, mol famós per la seu fieresa y per lo mangoneo, enemic de los comtes de Santafiore, va sublevá a Radicófani contra la iglesia de Roma, y están a Siena, a consevol que passabe per los voltáns lo fée robá a través dels seus mesnaderos. Ara be, están lo Papa Bonifacio VIII a Roma, va vindre a la cort l´abat de Cluny, que pot´se sigue un dels mes rics prelats del món, y espentolánseli allí lo estómec, li van aconsellá los meches que anare als bañs de Siena y se curaríe sense falta; per lo que, consedínlay lo Papa, sense preocupássen de la fama de Ghino, en gran pompa de bagache o equipache, besties de cárrega y caballs y criats se va ficá en camí.
Ghino de Tacco, que sen habíe enterat de la seua vinguda, va pará les seues rets, y sense dixá escapá ni a los muleros o mossos de mules, al abat y a tots los seus acompañáns y les seues coses los va enchampá a un pas estret; y fet aixó, va enviá un embaixadó al abat, que de la seu part mol amablemen li va di que faiguere lo favor de aná a hospedás en Ghino al castell. Sentín aixó l´abat, tot enfadat va contestá que no volíe féu, perque no teníe res a fé en Ghino, sino que seguiríe lo seu camí y que a vore quí lay vedabe. A lo que lo embaxadó, humilmen parlán, va di:

- Siñó, hau vingut a un puesto aon, exepte a la forsa de Deu, natros no temem res, y aquí les excomunións y los interdictes están tots excomulgats; y per naixó, per les bones féu lo que vol Ghino.

Estabe ya, mentres li díen estes paraules, tot lo estret rodejat de bandolés; per lo que lo abat, veénse voltat en tots los seus, mol enfurruñat, en lo embaixadó va empendre lo camí del castell, y lo va seguí tota la compañía y los seus bártuls. Y habén descabalgat, com Ghino va voldre, completamen sol va sé portat a una alcobeta mol incómoda y fosca, y tots los demés homens van sé, segóns la seua condissió, mol ben acomodats al castell, y los caballs y lo bahache guardats sense tocá res. Y fet aixó, sen va aná Ghino cap al abat y li va di: - Siñó, Ghino, del que sou hoste, me mane preguntátos que li digáu aón anábeu y per qué.

Lo abat, que com ere discret habíe acachat la seua altanería, li va di aón anabe y per qué. Ghino, sentín aixó, sen va aná, y va pensá curál sense los bañs; y fen que tinguere sempre ensesa a la alcoba una bona fogata, y fénla vigilá be, no va torná a vórel hasta lo matí siguién; y entonses, a un mantel blanquíssim li va portá dos llesques de pa torrat y una tassada de vi de Comiglia, del mateix del abat, y li va di aixó al abat:
- Siñó, cuan Ghino ere mes jove va estudiá medissina, y diu que va adependre que no ña milló cura pera lo mal de ventre que la que ell tos fará; estes coses que tos porto són lo escomensamén, y per naixó, prenéules y confortéutos en elles.

Lo abat, que mes fam teníe que ganes de broma, encara que u faiguere malhumorat, se va minjá lo pa y se va beure lo vi, va di bastantes coses soberbies y después va demaná vore a Ghino. Ghino, sentínlo, algunes les va dixá passá y datres les va replicá cortésmen, diénli que, cuan puguere, Ghino lo visitaríe; y dit aixó, se va separá dell, y no va torná hasta en son demá, en la mateixa cantidat de pa torrat y de vi; y aixina lo va tindre mols díes, hasta que sen va doná cuenta de que lo abat se habíe minjat unes fabes seques que ell, a propósit y amagatóns, li habíe portat y dixat allí. Li va preguntá de part de Ghino qué tal se trobabe del estómec, a lo que lo abat va contestá:

- Me pareix que estaría be si estiguera fora de les seues mans; y después de aixó de res ting tanta gana com de minjá, pos me han curat mol be les seues medissines.

Ghino va fé prepará un gran convit, al que en mols homens del castell van assistí tots los criats del abat; sen va aná a vórel pel matí y li va di:

- Siñó, ya que tos trobéu be, es tems de eixí de la enfermería - y prenénlo de la ma lo va acompañá hasta lo minjadó, aon estabe tota la seua gen.

Lo abat se va entretindre en los seus un bon rato, y los va contá cóm habíe passat aquells díes, y ells li van di que habíen sigut mol honrats per Ghino. Arribada la hora de minjá, lo abat y tots los demés van sé servits en bons manjars y bons vins, sense que Ghino se donare a coneixe al abat. Pero después de quel abat uns cuans díes va viure aixina, habén fet Ghino portá a una sala tot lo seu equipache, y a un pati que estabe daball della tots los seus caballs y hasta lo mes misserable burro, se va adressá cap al abat y li va preguntá qué tal se trobabe, y si se sentíe prou fort pera cabalgá. Lo abat va contestá que estabe mol fort y ben curat del estómec, y que estaríe be en cuan se veiguere fora de les mans de Ghino. Va portá entonses Ghino al abat a la sala aon estabe lo seu bagache y tots los seus criats, y fénlo assomá a una finestra desde aon podíe vore tots los seus caballs, va di:

- Monsiñó, hau de sabé que lo sé noble y expulsat de la seua patria, y pobre, y lo tindre mols y poderosos enemics, han portat a Ghino de Tacco, que soc yo, a sé assaltadó de camíns y enemic de la Iglesia de Roma pera pugué defendre la meu vida y la meua noblesa, y no la maldat de ánimo. Pero com me pareixéu un siñó valerós, después de habétos curat la pancha no tos trataré com u faría a datres, que, cuan los ting a les meues mans com tos ting a vos, me quedaría en la part de les seues coses que me pareguere; aixina, que vos, considerán la meua nessessidat, me entregaréu la part de les vostres coses que vos mateix vullgáu. Totes están aquí dabán de vos, y los vostres caballs podéu vórels al pati desde esta finestra; y per naixó, una part o tot, segóns veigáu, prenéu, y anáton o quedátos está a les vostres mans.

Se va maravellá lo abat de que un lladre de camíns pronunsiare paraules tan magnánimes, y lo seu cabreo y malhumor se van transformá en benevolensia, y lo seu cor se va obrí al amic Ghino, y va corre a abrassál, diénli:
- Juro dabán de Deu que per a guañá la amistat de un home tal com ara vech que eres, soportaría ressibí mol mes grans ofenses que la que me pareix que hasta ara me has fet. ¡maleída sigue la fortuna que a tan condenable ofissi te obligue!

Y después de aixó, habén fet pendre de les seues moltes coses sol les mes nessessaries, y lo mateix de los caballs, y dixánli tot lo demés, sen va entorná a Roma. Habíe sabut lo Papa la detensió del abat, y al vórel li va preguntá cóm li habíen sentat los bañs; a lo que, sonrién, va contestá lo abat: - San pare, antes de arribá als bañs me vach topetá en un valerós meche que me ha curat mol be. Y li va contá lo modo, de lo que sen va enriure lo Papa. Lo abat, continuán la seua conversa y mogut per la grandesa del seu ánim, li va demaná una grassia. Lo Papa, creén que li demanaríe alguna atra cosa, liberalmen va oferí fé lo que demanare.
Entonses lo abat va di: - San pare, lo que vull demanátos es que li otorguéu la vostra grassia a Ghino de Tacco, lo meu meche, perque entre los demés homens valerosos y de pro que hay conegut, ell es en sertesa un dels millós, y lo mal que fa es mes culpa de la fortuna que seua. Si vos, donánli algo en lo que pugue viure segóns la seua condissió, no dudo de que en poc tems no tos paregue a vos lo que a mí me pareix.

Lo Papa, al sentí aixó, com admirabe als homens valerosos, va di que u faríe de bona gana, si tan prohome ere com ell díe, y que lo faiguere acudí an ell sense cap temó.
Va vindre, pos, Ghino, guiat y afiansat pel abat, a la cort; y no habíe estat mol jun al Papa cuan lo va reputá per valerós, y li va otorgá un gran priorat del Hospital, habénlo fet caballé hospitalari de Jerussalén; y Ghino, mentres va viure, lo va mantindre com amic y servidó de la Santa Iglesia y del abat de Cluny.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...