Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Franses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Franses. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 d’octubre del 2023

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIII.


Ja no vuelh do ni esmenda

Ni grat retener

Dels ricx ab lur fals saber,

Qu' en cor ay que los reprenda

Dels vils fatz mal yssernitz;

E no vuelh sia grazitz

Mos sirventes entr' els flacx nualhos,

Paupres de cor et d' aver poderos.


Rey Engles prec que entenda,

Quar fa dechazer

Son pauc pretz per trop temer,

Quar no 'l play qu' els sieus defenda,

Qu' ans es tan flacx e marritz

Que par sia adurmitz,

Qu' elh reys franses li tolh en plas perdos 

Tors et Angieus e Normans e Bretos.


Rey d' Arago, ses contenda,

Deu ben nom aver

Jacme, quar trop vol jazer;

E qui que sa terra s prenda,

El es tan flacx e chauzitz

Que sol res no y contraditz;

E car ven lay als Sarrazis fellos

L' anta e 'l dan que pren sai vas Limos.


Ja tro son payre car venda

No pot trop valer,

Ni s cug qu' ieu 'l diga plazer

Tro foc n' abran e n' essenda

E 'n sian grans colps feritz;

Pueys er de bon pretz complitz,

S' al rey frances merma sas tenezos,

Quar el sieu fieu vol heretar N Anfos.


Coms de Toloza, la renda

Que soletz tener

De Belcaire us deu doler,

S' al deman faitz lonj' atenda

Vos e 'l reys que us es plevitz;

L' enprendemen n' er aunitz,

S' ar no vezem tendas e pabalhos,

E murs fondre, e cazer autas tors.


Ricx homes, mal yssernitz,

En vey hom vostres malz ditz,

E laissera us; s' ie us vis arditz ni pros,

Mas no us tem tan que ja m' en lays per vos.


Bernard de Rovenac.

divendres, 13 d’octubre del 2023

XVIII, Monges, digatz, segon vostra sciensa,

XVIII.


Monges, digatz, segon vostra sciensa,

Qual valon mais Catalan o Franses,

E met de sai Guascuenha e Proensa

E Limozin, Alvernh' e Vianes,

E de lai met la terra dels dos reis;

E quar sabetz d' els totz lur captenensa,

Vueill que m digatz en quals plus fis pretz es.


Aiso us sai dir, N Albert, senes faillensa,

Qual valon mais ni don ven maier bes;

Sill cui donars e bels manjars agensa,

Qu' amples vestirs porton e bels arnes,

E son ardit e feront demanes,

Sill valon mais, segon ma conoisensa,

Que ill raubador estreg, nesci cortes.


Monges, d' aiso vos aug dir gran erransa,

Que ill nostre son franc e de bel solatz;

Gent acuillens e de gaia semblansa

Los trobaretz e dejus e disnatz;

E per els fo premiers servirs trobatz; 

E podetz ben en Peitau o en Fransa 

Morir de fam, s' en convit vos fiatz.


Per dieu, Albert, mout a gran de triansa

Entr' els Franses e 'ls Peitavis honratz,

Car ill son larc e d' onrada acoindansa,

Et es tost ricx paubr' om, s' es lur privatz;

E ill vostre nut chantaran, si chantatz,

Mas ja per els non empliretz la pansa,

Si estradas o romieus non raubatz.


Monges, manjars ses gabar e ses rire,

Non pot esser fort cortes ni plazens;

E ill nostre sabon tan be far e dire

Per qu' an mais pretz de totas autras gens

Et anc Franses dejus non fo jauzens:

Leu pot esser chascus d' els bos garnire,

Qu' a lurs enfans laisson lur garnimens.


Pauc pot laissar, Albert, al mieu albire,

Apres sa mort nuils hom a sos parens,

Que, quant es vius, de sai non a que frire;

Ans, quan li faill raubars, es totz dolens:

Qu' ieu en conosc de cavaliers cinc cens

Qu' anc un non vi sobre caval assire,

Ans los pren om emblan ab los sirvens.


Albert de Sisteron et le Moine.

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...