Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dompna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dompna. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 d’octubre del 2023

Tome troisième contenant pièces amoureuses. Comte de Poitiers. Index de troubadours

Tome troisième

contenant

Les pièces amoureuses tirées des poésies de soixante troubadours, depuis 1090 jusques vers 1260.

1818.

Guillaume IX, comte, Poitiers, Aquitaine, Aquitania

Guillermo de Poitiers (Bibliothèque Nationale, MS cod. fr. 12473)


Comte de Poitiers.

I.


Farai chansoneta nueva

Ans que vent, ni gel, ni plueva;

Ma dona m' assaya e m plueva (: prueba?)

Quossi de qual guiza l' am;

E ja, per plag que m' en mueva,

No m solvera de son liam.


Qu' ans mi rent a lieys e m liure,

Qu' en sa carta m pot escriure:

E no m' en tenguatz per yure,

S' ieu ma bona dompna am;

Quar senes lieys non puesc viure,

Tant ai pres de s' amor gran fam!


Qual pro y auretz, dompna conja,

Si vostr' amor mi deslonja?

Per que us vulhatz metre monja?

E sapchatz, quar tan vos am,

Tem que la dolors me ponja,

Si no m faitz dreg dels tortz qu' ie us clam.

Que plus etz blanca qu' evori,

Per qu' ieu autra non azori;

Si'n breu non ai ajutori,

Cum ma bona dompna m' am,

Morrai pel cap sanh Gregori,

Si no m bayza 'n cambr' o sotz ram.


Qual pro y auretz, s' ieu m' enclostre

E no m retenetz per vostre? 

Tot lo joy del mon es nostre, 

Dompna, s' amduy nos amam. 

Lay al mieu amic Daurostre 

Dic e man que chan e que bram.


Per aquesta fri e tremble,

Quar de tant bon' amor l' am,

Qu' anc no cug qu' en nasques semble

En semblan del gran linh N Adam.


II.


Mout jauzens me prenc en amar

Un joy don plus mi vuelh aizir;

E pus en joy vuelh revertir,

Ben deu, si puesc, al mielhs anar;

Quar mielhs or n' am estiers cuiar

Qu' om puesca vezer ni auzir.


Ieu, so sabetz, no m dey gabar,

Ni de grans laus no m say formir;

Mas, si anc nulhs joys poc florir,

Aquest deu sobre totz granar,

E part los autres esmerar,

Si cum sol brus jorns esclarzir.


Ancmais no poc hom faissonar

Com en voler ni en dezir,

Ni en pensar ni en cossir,

Aitals joys no pot par trobar;

E qui be 'l volria lauzar,

D' un an no y poiria venir.


Totz joys li deu humiliar,

E tota ricors obezir

Mi dons, per son bel aculhir

E per son belh douset esguar;

E deu hom mais cent ans durar

Qui 'l joy de s' amor pot sazir.


Per son joy pot malautz sanar,

E per sa ira sas morir,

E savis hom enfolezir,

E belhs hom sa beutat mudar,

E 'l plus cortes vilanejar,

E 'l totz vilas encortezir.


Pus hom gensor non pot trobar,

Ni huelhs vezer, ni boca dir,

A mos ops la 'n vuelh retenir

Per lo cor dedins refrescar,

E per la carn renovellar

Que no puesca envellezir.


Si m vol mi dons s' amor donar,

Pres suy del penr' e del grazir,

E del celar e del blandir,

E de sos plazers dir e far,

E de son pretz tenir en car,

E de son laus enavantir.


Ren per autrui non l' aus mandar,

Tal paor ai qu' ades s' azir!

Ni ieu mezeys, tan tem falhir,

No l' aus m' amor fort assemblar;

Mas elha m deu mon mielhs triar,

Pus sap qu' ab lieys ai a guerir.


// Index de troubadours:

Guiraud le Roux

Rambaud d' Orange

Comtesse de Die, Dia

Pierre Rogiers, Peire Rotgiers

Bernatz de Ventadorn, Bernard de Ventadour

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia

Augier - Guilhem - Guillem - Novella - Ogier

Cabestaing, Cabestany, Guillaume, Guillem, Guilhem

Alfonse II Roi Aragon - Alfonso II

Peire Ramon Tolosa, Toloza, Pierre Raimond Toulouse

Guillaume de Beziers

Bertrand de Born

Folquet de Marseille, Fulco, Foulques

Albert, marquis de Malespine, Albertet

Gavaudan le vieux

Pons de Capdueil, Capduelh, Capduoill

Arnaud de MarueilArnaut de Mareuil. Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill

Pistoleta

Berenguer de Palasol, Palazol, Palol, Palou, Palafolls

Pierre de Barjac, Peire de Barjac

Cadenet

Sail, Salh, Saill, Scola, Escola, École, Bergerac

Rambaud, Vaqueiras, Raimbaut de Vacqueyras

Pons, Ponç de la Garda, Guardia, Saguardia

Peyrols, Peirols, Peirol

Gaucelm Faidit

Guillaume de Saint-Didier, Guillem de Sant Leidier

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz de Borneil,  Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll

Hugues, Uc, Nuc - Brunet, Brunec, Brunenc

Peire Vidal, Pierre Vidal

Peire, Pierre; Alvernha, Alverne, Auvergne

Uc, Hugues, Saint Cyr, Circ

Clara, Claire; Anduse, Anduze, Anduza

Blacas, Blacatz

Uc de La Bacalaria, Hugues de La Bachelerie, Bachellerie

Perdigon, Perdigo.

Elias de Barjols

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh

Lo monge de Puicibot, Puycibot

Na Castelloza, La Dame Casteloze

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun (fill de Marcabrunela)

Gui d' Uisel 

Aimeric, Aimeri de Sarlat

Giraud, Guiraut de Calanson, Calanso

Giraud, Giraut, Guiraut, Salignac, Salinhac

Raimond, Raymond, Ramon, Ramon, Vidal. de Besalú

Deudes, Daude, Prades, Pradas


Guillem Magret, Guillaume Maigret

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Peguilhan

Elias Cairels, Cairel, Cayrel

Pierre Cardinal, Peire Cardenal, Cardinal

Sordel, Sordello, Goito, Goit (italiá)

Le moine de Montaudon

Richard de Barbezieux

Blacasset

Giraud Riquier, Guirautz Riquiers 


//


Peitieus (Peitieu en grafia mistralencaPeytèu dins un tèxte ancian en occitanPoetae en peitavin-sentongésPoitiers en francés) es una comuna aguiainesa situada dins lo departament de Viena e la region de Novela Aquitània. Sa populacion èra estimada a 85 800 abitants, en 2004. Sa superfícia totala es de 42,11 km². Es situada a 340 km al sud-oèst de París.

La localitat es coneguda per la batalha de Peitieus entre los Francs menats per Carles Martèl e los Arabis.

Lo gentilici es peitevin - peitevina e pas peitavin - peitavina que significa los abitants de Peitau. (Poitou)

Poitiers, Peitieus

Toponimia:

Las atestacions ancianas son, per lhuec:

  • Peitieus - Lemonum ou Limonum (edat de Cesar); Λίμονον (edat de Ptolemèu); Lemuno (sens data); Lomounum ou Lomonum (sens data); Civitas Pictonum (sens data); Pictavi (sens data); Civitas Pictavorum (sens data); Civitas Pictava (sens data); Pictavis, Pictava urbs, Pictavensis civitas (edat de Gregòri de Tors); Pectavum, urbs Pectava (sens data); Pectavis, Pectavo (Edat Merovingiana); Apud Pictavium civitatem (sens data); Pictavia civitas au seglhe IXApud Pictavim en 1080Pictavensis ecclesia en 1092Seignoratge de Peytieus (sens data); Pictaviensis comes vers 1102Poyters, Peytiers en 1266Peiters, Peters en 1266Peitiers en 1278Poytiers en 1286Poiters en 1363Poictiers en 1366Poitiers en 1394Paytiers en 1445[4].

Peitieus a daissat lo sieu nom a tres grandas batalhas :

(Veire l'article Peitau per las autras batalhas dau Lindau dau Peitau).


http://linguistica-oc.com/wp-content/uploads/2013/07/Linguistica-occitana-6-CLO.pdf


Peytèunp.– Poitiers, dans ancien texte.
PEITIEU(rom. Peitieu, Peitieus, Peytieu, Peiteus, lat. Pictavium), n. de 1. Poitiers, capitale du Poitou; Pevthier, nom de fam. provençal.

Lou comte de Peitièu, Guillaume IX, comte de Poitiers, ancien troubadour, v. Guihèn ; Guihen de Peitièu, Guillaume de Poitiers, comte de Valentinois, époux de la comtesse de Die (12" siècle) ; Diano de Peitièu, Diane de Poitiers, duchesse de Valentinois, d’une noble famille du Dauphiné, maîtresse des rois François I" et Henri II.



Guillermo IX de Aquitania y VII de Poitiers (en occitano: Guilhem d'Aquitania o Guilhem de Peitieus; 22 de octubre de 1071-Poitiers, 10 de febrero de 1126), conocido también como Guillermo el Trovador (en francés: Guillaume le Troubadour), fue un noble francés, noveno duque de Aquitania, séptimo conde de Poitiers y primero de los trovadores en lengua provenzal del que se tiene noticia.

Nació en 1071, hijo de Guillermo VIII de Aquitania y de su tercera esposa, Audéarde de Borgoña, hija del duque Roberto I de Borgoña. Cuando falleció su padre en 1086, heredó unos dominios más extensos que los del propio rey de Francia, de quien era nominalmente vasallo. En los años 1101 y 1102, participó tardíamente en la primera cruzada tras la caída de Jerusalén. Sostuvo varias guerras contra los condes de Tolosa. Fue excomulgado en dos ocasiones, una de ellas por abandonar a su esposa legítima y arrebatarle a la fuerza la mujer a su vasallo el vizconde de Châtellerault. Entre 1120 y 1123 combatió junto a Alfonso I el Batallador, su concuñado, para intentar arrebatar a los musulmanes el reino de Valencia. La vinculación de Guillermo el Trovador y Alfonso I el Batallador es doble. De una parte, Inés de Aquitania —hermana de Guillermo el Trovador— casó con Pedro I de Aragón, el cual falleció sin descendencia masculina, heredando sus reinos su hermano Alfonso I el Batallador. De otra, porque a la muerte del Batallador, que falleció sin descendencia, heredó sus reinos su hermano Ramiro II el Monje, el cual casó con Inés de Poitou, hija de Guillermo el Trovador. De ahí que el Trovador resultara cuñado de Pedro I de Aragón y concuñado de sus hermanos, Alfonso I el Batallador y Ramiro II el Monje.

De su matrimonio con Felipa de Tolosa tuvo los siguientes hijos:

Inés de Poitou (1105-1159), esposa de Aimar de Thouars y de Ramiro II de Aragón;
Raimundo de Poitiers (c. 1115-1149), por su matrimonio con Constanza, príncipe consorte de Antioquía.

Guillermo de Poitiers es el primer poeta de nombre conocido en las literaturas románicas. Se conservan 11 poemas suyos, en que la temática amorosa es tratada a veces con gran crudeza: se autodenominaba «trichador de dòmnas», alardeaba de sus proezas sexuales y muchos de sus poemas están dedicados a su amante, Maubergeonne, a la que llama la Peligrosa. En otra composición, pide a sus caballeros que le ayuden a escoger caballo:

—nunca escoger me fue tan difícil—:
No sé si quedarme con [la dama] Agnes o con [la dama] Arsen.
Res non sai ab qual me tengua, de n'Agnes o de n'Arsen.

En otros poemas, muestra una sensibilidad enteramente diferente:

Con la dulzura de la primavera
bullen los bosques y los pájaros cantan
cada uno en su latín
según el ritmo del nuevo canto:
así conviene que cada uno se regocije
en lo que más desea.

Ab la doussor del temps novel
folhon li bosc e li auzel
chanton chascus en lor lati
segon lo vers del novel chan:
adonc esta ben qu'om s'aizi
d'aisso dont om a plus talan.

Acogió en su corte al bardo galés Blédri ap Davidor, quien introdujo en las literaturas románicas la leyenda celta de Tristán e Isolda.






dilluns, 22 d’agost del 2022

XIV. Charta dotationis eccl. Agerensis, anno MLVI. (1061)

XIV. 

Charta dotationis eccl. Agerensis, anno MLVI. (1061) 

(V. pág. 111.) 

Ex arch. eiusd. eccl. núm. 2481. 

Anno Henrrici regis vigessimo quinto, et dominicae Incarnationis millessimo quinquagesimo sexto, dompnus Arnallus, et dompna Arsindis uxor eius, et Guillelmus filius eius dederunt abbaciam Sancti Petri de Ager ad Guillelmum Raimundi iudicem, cum omnibus rebus quas hodie habebat, et in diebus suis habebit. Nominatim dederunt ei ecclesiam Sancti Vincentii, et Sancti Salvatoris, quae sunt in ipsa villa de Ager, cum suis terminis et pertinentiis, et oblationibus universis, et ecclesiam Sanctae Mariae de Bellomonte (Bellmunt, Beamunt, Belmonte etc), et ecclesiam de Fenestris (Finestres : ventanas), et ecclesiam Sanctae Mariae de Claramonte (Claramunt, Claromonte), et ecclesiam Sancti Laurentii, et ecclesiam Sancti Michaelis de Aspremonti (monte áspero : acre : agre : Agramunt), cum aliis ecclesiis, quae sunt et in antea erunt intra terminos istorum castrorum, et cum omnibus oblationibus, et primitiis, et cum omnibus rebus, quae pertinent ad easdem ecclesias. Et ex omnibus suis dominicaturis, quas habent et unquam habebunt de Noguera usque ad Noguerolam (Nogueroles, Noguerola; noguera : nogal : Nogueruela, Nogueruelas), et in antea transacto termino de Fezed, et de Bellomonte, et de Fenestris usque ad Estopannano (Estopinyá, Estopiñá, Estopiñán, etc), et usque ad Castrumserris (Castelserá, Castellserá, Castelserás junto a Alcañiz no), et de Sancta Ledinia, et de Portol, usque ad collum de Ares, omnem decimum, quae inde exierit dederunt ei, non solum ex annona, et vino, sed etiam ex omnibus animalibus, et aliis rebus. Dederunt etiam ei omnem dominicaturam, quam habent, et habere debent in castro de Chorzano, et in omnibus finibus eius, et servicium, et recepcionem, quam solebant illis dare homines illius castri, dederunt ei. Et quartam partem ipsius parrochiae, et medietatem ex placitis ipsius castri, et ipsam ecclesiam cum omnibus rebus, quae pertinent ad eam. Insuper conveniunt ei, ut deliberent ipsum castrum de potestate Compann (Company), et Atinard; et solidum ei illud donum usque in caput ieiunii. Et in Bellomonte dant ei duas pariliatas optimi alodii, et tantum de vineis, unde possit habere aut duas mediocrimas tonas vini, aut unam optimam. Et in Fenestres (Finestres) duas pariliatas terrae, et totidem vineas. Et donant ei rupem quae dicitur Spatella (Espatella), cum suis terminis. Et in Ager, et in circuitu eius dederunt ei usque ad collum de Agullione (coll de Agulló) quatuor pariliatas terrae, et tantas vineas cum illis, quas iam ibi habebat ecclesia Sancti Petri, unde possit colligere quando venerit (venerint) salve, centum modios vini. Et intus in ipsa villa cum aliis domibus, quas ¡am ei dederant, dederunt ei domum, quam emerant iuxta domum, quae olim fuit de Comparad. Et dederunt ei ipsam Regulam cum molendinis, et decimis, et primiciis, et terminis et pertinenciis, et omnem servicium quod unquam inde exierit ex hominibus ibi stantibus, et laborantibus. Et dant ei duas pariliatas terrae in Casii, et decimam quae inde exierit. Et simili modo dederunt ei duas pariliatas terrae in Nor, cum ipsa decima, quae ex ipsis duabus pariliatis exierit. Et medietatem decimarum, quam habebant in castro de Aronnonariis, dederunt ei ex omnibus rebus. Et in Artesa dederunt ei duas pariliatas terrae, et tantum de vineis, unde possit habere unam tonam vini. Et in Momagastro dederunt obtimas duas pariliatas terrae, et tantum de vineis, unde possit tres tonas vini habere: et domos quae sunt ibi cum ipsa ecclesia, quae est in honore Sancti Petri in eodem alodio constructa. Et dederunt ei dominicaturam, quam habebant in Ipsimurriis, et ecclesiam, et parrochia, et quantum ibi habebat. Et in Lordano dederunt ei domum Olibani de Sancta Maria, ut ex omnibus suis rebus habeat ipsam decimam, et habeat ibi ospicium. Et iuxta Isonam unam obtimam vineam. Et aduc conveniunt ei ibi dare talem dominicaturam, quae non valeat minus de Castelliono. Et in Tost dederunt ei unam hostalitatem, ut homo, qui eam teneat, faciat ei omne servicium, quod inde facere et exire debet. Et tantas vineas ibi ei dederunt, ut habeat inde duas tonas vini. Et super hoc totum ex omnibus rebus, quas unquam, excepta Lerida (Lérida), ex omnibus partibus Hispaniae accipere per quemcumque modum potuerint, tam ex auro, et argento, quam ex animalibus, et ornamentis, et vestibus, decimam partem ei donent. Sed hoc sub eo modo, ut terciam partem sibi inde ad suum opus retineat, et duas in servicio ipsius ecclesiae mittat, in quibus melius viderit, et cum eis concordaverit. Aduc dederunt ei centum oves (cien ovejas), et decem vachas (diez vacas), et quinque equas (yeguas), et decem trojas (truja : cerda que pare). Et ad omnes pariliatas supra dictas conveniunt ei dare boves (bueyes) unde arentur (aren, de arar), et tonnas (toneles) in omnibus locis, in quibus vinum mittatur. Et Guillelmus, filius eius, ex omnibus rebus, quas in diebus patri sui, et Matri suae, ex omnibus partibus Hispaniae (marca hispánica) habere potuerit, decimam partem ei dedit. Quod est actum IIII. Idus Ianuarii, XXV. anno regis Henrrici. = Sig+num Arnalli. = Sig+num Arsindis. = Sig+num Guillelmi.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...