Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries que per la concepcio del fill de deu: hauria en la terra. e finalment en lo cel imperial.

(o la miniatura) Excellent senyora (. o ,) qui pot dir ne estimar quanta sera la alegria e consolacio de vostra senyoria trobant se mare de vn tal fill: car per ell sereu reyna de parays e dispensadora e tresorera dels tresors diuinals. ¶ O magnanima senyora com sera lo vostre cor alegre e content com vos veureu tan richa e tan habundosa de dons e gracies: e poreu distribuir e donar largament als miserables: e lo tresor vostre senyora per molt quen doneu james no minuara: e nengu no partira de vostra merçe sens habundancia de gracies: e poran dir tots aquells que hauran experimentat les misericordies vostres. ¶ Quis sufficiet enarrare opera tua domina: aut quis inuestigabit thesauros misericordie tue. Volent dit: qui sera sufficient senyora a recomptar les piadoses obres vostres: ni qui pora conexer ne cerquar los tresors amagats de la misericordia vostra: La qual exampla e obre lo cor dels peccadors: los quals diran a vostra senyoria. ¶ Cucurri cum dilatasti cor meum. Volent dir cascu dels dits peccadors. O excellent senyora yo he corregut e so vengut a la clemencia vostra per veure e fartarme de la font viua de la vostra dolçor: car la pietat de vostra mercem ha tant examplat lo cor que no dubte obtenir tot lo que a la senyoria vostra demanare ¶ O senyora: inrecomptable sera la alegria e goig de vostra senyoria com veureu lo senyor fill vostre apres de aquella tan dolorosa mort resucitat e glorificat e apartat de tota dolor e pena: e restara algun temps en la terra per consolacio vostra: e apres senyora en presencia vostra e de molts seruents seus sa magestat ab infinida gloria e triumpho pujara a regnar en lo seu celestial regne. ¶ Et dabit illi dominus deus sedem dauid patris eius et regnabit in domo iacob in eternum et regni eius non erit finis. E alli li sera donada per la magestat de nostre senyor deu la cadira triumphal de misericordia com a redemptor glorios de natura humana: la qual cadira justament li sera deguda com a fill de dauid ço es de vostra senyoria qui deuallau de la propria linea del misericordios rey Dauid: e regnara en la casa de Jacob (Iacob) eternalment: ço es en lo regne del seu pare eternal: ab lo qual ell sera egual en potencia e gloria: e sera senyor e regidor sobre tots los elets del regne seu: Lo qual regne james haura fi. E vos senyora aquell dia sereu molt gloriosa e alegra de la inestimable gloria del vostre tan amat fill. E lo senyor volent mes alegrar vostra merçe apres pochs dies del seu pujament trametra lo sanct sperit sobre tots los del vostre collegi: de que vos senyora haureu inestimable goig vehent los dexebles e criats del vostre fill axi plens de la sciencia diuina e de la gracia del sanct sperit. ¶ E apres senyora que sera finit lo temps que la magestat diuina ha constituit vostra merce ature en aquesta mortal vida: pujareu en lo regne del cel ab gloria no recomptable abraçada ab lo vostre excellent fill: qui per vos deuallara ab tota la cort del cel. E sereu altament receptada per tota la sancta trinitat e dignament collocada en aquella cadira real que a mare de deu se pertany. ¶ O senyora alegres vostra merçe car pot esser molt certa: que aquell dia finiran totes les dolors vostres: e hauran complida perfectio los vostres goigs: car eternalment sereu ajustada ab aquell del qual huy sereu mare: e tot lo que huy es promes a vostra altesa aquell dia us (diaus) sera donat. ¶ Perço senyora suplich vostra merce no tema ni se espante de les dolors temporals: puix los goigs seran sens fi. Sia de vostra senyoria no tardeu lo consentiment: car grans e innumerables son los bens que de aquest misteri se han a seguir (aseguir). E vehent gabriel que la senyora verge staua tota pensosa e recollegida dins si mateixa: e conexent que pensaua estretament en lo que ell de part de la diuina magestat li hauia dit: e ja tenia consell ab si mateixa sobre lo delliber de aquest consentiment. ¶ Crida lo dit gabriel hun angell de aquells quil hauien acompanyat e dix li. Cuytau als lims e digau a Adam e als fills seus: que ara es hora de cridar e demanar merçe a aquesta senyora: car la fahena de la sua redempcio sta per cloure. E anant langel molt cuytadament denuncia a Adam lo que manat li era ¶ E hoint la dita missatgeria Adam se prostra ab tots los fills seus: e comença a cridar ab gran fe e deuocio reclamant a la senyora e deya. ¶ In te domina speraui: non confundar in eternum: in tua misericordia libera nos. Volent dir: O senyora e filla mia ja sab vostra merçe que en vos apres deu es tota la sperança mia: no sia yo confus senyora: ne reste eternalment en la dolor que ara so: ans clement vos placia obrir les entramenes de la vostra misericordia e hauer pietat dels dolorats fills meus e de mi e voler nos deliurar de tanta pena per lo vostre gracios consentiment. ¶ E en aquesta pregaria e crit continua Adam els fills seus fins mereixqueren esser hoits.

Capitol XXVI. Qui parle de peccat.

Capitol XXVI. Qui parle de peccat. 

Molt cara sor oges que diu Jhesu-Crist en lo Evangeli tot hom qui fa peccat es servent del peccat. En dues maneres se comet lo peccat ço es o per amor de cobeiançeo per paor de pena e cometse com hom vol haver assoque cobege e com hom tem que no li vingue lo mal de que ha paor. En quatre maneres se comet lo peccatdins lo cor e en quatre maneres se posa en obre. Primerament pecca hom dins lo cor o per consel o temptacio del diable o per delectacio de la carn per consentiment de la pensa o per defensio de superbia. Lo peccat se met en obre a veguades amaguadament a veguades publicament a veguades per longua custuma a veguadesper desesperacio. En aquestes damunt dites guises se comet peccat en lo cor e peccat per obra. En tres guises se comet lo peccat. Primerament per ignorancia segona per flaquesa tersa scientment e per industria. Per ignorancia peccaEva en Paradis car segons diu Lapostol Adam no fo enganatmas la fembra fo dessebuda. Donchs Adam pecca industriosament e Eva pecca per ignorancia. Aquell qui es enganat ignora ço en que conscent. Sant pere pecca per flaquesa lavors com per temor de una serventa renega Jhesu-Crist. Pus greu cosa es peccar per flaquesa que per ignorancia mas pus greu cosa es peccar per industria que per flaquesa. Pus greument pecca aquell qui en publich erra o pecca que aquell qui pecca en amagat car aquell qui fa lo peccat en publich en dues maneres pecca car ell pecca e fa peccar als altres. Ja es una part de justicia com lom conex la sua propia iniquitat e ha en si mateix vergonya dels seus propis peccats. Mes val no peccar que lo peccat fet esmenar. Tot hom qui pecca es superbios car faent les coses que li son vedades menyspresa los manaments divinals. Sor cara oges aço quet dich e veges de quet amonest. Sapies que per un mal perexen molts bens. Guarda donchs la tua anima de peccat. Aquell qui haura peccat en una cosa es fet culpable e malmirent de totes. Per un peccat perexen moltes iusticies. No abaxes lo teu cor a aço en ques delitalo cors. No poses la tua anima en potestat o senyoria de la carn. Deneya donchs la tua consciencia de tot peccat. Sia la tua pensa pura. Sia lo teu cor purgat de tota iniquitat. Sialo teu cors sens macula. No romangua en lo teu cor macula de peccat. Nos pot corrumpre lo cors si no es primerament corrumputlo coratge. Si la anima cau ten tost es apparallada la carn a peccar. No pot fer la carn sino aço que vol lo coratge. Deneia donchs lo teu cor de iniquitat e la tua carn no peccara. Poriesme tu dir sor mia - diguesmecar frare e ja la anima del hom peccador si es leia e negra e la anima del hom just si es bella e resplandent. - Sapies ma cara sor que tres coses son les pus negres e les pus piiors de aquest mon e son aquestes la anima del peccador qui persevera en peccat que es pus negre quel corp e los diables que la arrapen en lo die de la mort e lo infern hon la acabuçen no son en lo mon pus negres ni piiors tres coses. Altres coses son les pus belles e les pus resplendents del mon e son aquestes la anima del hom just qui persevera en bones obres la qual es pus bella quel sol los sants angels qui la reeben en lo die de la sua mort e Paradis en lo qual es collocada. No ha pus belles tres coses entre totes quantes Deus na creades. Los sants angels presenten la anima del hom just a Deu dients veus Senyor aquesta anima la qual tu has elegida e acostada a tu la qual abitara per tostemps en la tua casa. Sor en Crist molt amada si tu deneiaras la pensa tua de tota iniquitat e perseveraras en lo servey de Deu axi com has promes sens tot dupte tu te alegraras ab Jhesu-Crist espos teu en lo talemcelestial Amen.