Lo llibre dels poetas. Segle XVII.

SEGLE XVII.

Blanch, Joseph. - Casas, Magí. - Feuria, Pere Pau. - Ferrer, Geroni. 
- Fontanella, Francisco. - García, Vicens. - Romaguera, Joseph. 


MAGÍ CASAS. 

(Tros de son llibre Desenganys del Apocalipsis.) (del, y no de l')

De les penes del infern. (En catalán, las penas, como fullas, pedras...)

Pensarás en los inferns 
anys infinits, anys eterns. 

Penarás tants anys y mes 
que llavors no s'han cullidas, 
que fullas no s'han podridas, 
que pedras no haurán caygudas, 
que gotas no haurán plogudas, 
que gotas no hi ha en les aygues 
qu' átomos no hi ha en los ayres. 

Y tants anys no serán res 
als anys que venen desprès. 


PERE PAU FEURIA. 
(Tros de la vida de Sant Bernat Calvó.) 

Mes tot se muda, no dura 
lo descans, perque ser sol 
vigilia la gran bonança 
de una tempestat major. 
Ja los dos blaus se trasmudan 
lo del ayre en negre fosch, 
y lo del mar en un blanch 
que amenaça negre sort. 


Ja tots los vents se reforsan 
lo cel turbulent se clou 
de núvols negres y pardos 
ab un remolí de trons. 

Onas y núvols se mesclan (ona singular, onas plural; olas; ones)
fent confusos burinots, 
las onas cassan estelas, (las olas cazan estrellas)
y los núvols pescan llots. 

Ja del pobre vaixell cruixen 
buch, arbres, entenas, posts; 
las velas, cordas, maromas (las velas, cuerdas, maromas en cast.)
lo fort vent romp furiós. (el fuerte viento rompe, irrumpe, furioso)

Ja volan per lo ayre velas 
quals rochos y á cabuçons, 
quals delfins van las entenas (delfí singular; delfín, delfines)
tras d'ellas va lo timó. 

Resta lo buch, mes no resta 
que baix en los fondos forts 
del mar los despenyan onas, 
y alt al cel tiran del bot. 


GERONI FERRER DE GUISONA. 

O gent del mon | obriu los ulls per veure 
entre esculls | una gran maravella 
que ha obrat Dèu | per una sa donzella 
pera 'l soport | dels que la volen creure. (per a: para)
Teresa fou | tant sancta y tan prudent 
que meresqué | per sa tanta bondat 
que lo tercer | de l'alta Trinitat (que el tercero de la alta Trinidad: E.S)
l' hi abrassás | son cor ab foch lluent. 


FRANCISCO FONTANELLA. 

Las últimas serán llágrimas mias (si no fuese por la ll, igual que cast.)
etern exemple á trágicas empresas 
que merexent lo premi de firmesas, 
lo cástich han tingut com á porfías. 
Estas foren las vanas fantasías 
que lo amor estimava per finesas, 
y en mon silenci restarán suspesas 
per homicides tristes de mos dias. 
Trompa será fatal ma desventura, 
desengany de ma altiva confiança, 
quant mes precipitada mes segura 
que publique al amor, á la confiança, 
ningú espere firmesa en la hermosura (nadie)
si un Angel es objecte á la mudança. 

A la mort de Nise. 

O! duras fletxas de mon fat rompudas, 
rompudas per ferir mes dolorosas, 
que llevantme las plomas amorosas 
deixan al cor las puntas mes agudas. 
Flamas mes eclipsadas que vençudas, 
auroras algun dia lluminosas, 
ombras ja de ma vista tenebrosas 
tenebrosas, mortals, pero volgudas. 
Principi trist de penas inhumanas, (principio triste de...)
terme feliz del ánima afligida 
que per alivio son dolor adora; (conserva la o, alivi; son: su)
fletxas seréu y flames soberanas (flames, y no flamas)
si lleváu á mon cor la trista vida 
per donar á mos ull eterna aurora. (ulls; ojos; mos: mis; mon: mi)

També tè á mes de moltas altras poesías una tragedia que du per títol Amor, 
firmesa y porfía de la que n'ha publicat fa poch temps una bona edició lo senyor 
Magí Pers y Ramona. (y griega entre apellidos) 


VICENS GARCÍA. 

O! be n' haja qui 't parí, 
Soledat ditxosa en tot! 
Defensa no coneguda 
segur y regalat port, 
fortalesa inespugnable 
contra las persecucions, 
blanch ahont tiran los savis 
y á fé que t' acertan pochs. (y a fé que te aciertan pocos, en cast.)
Confesso que t' acertí (Confieso que te acerté)
qu'es venturosa ma sort 
y que descanso ab bonansa 
de las borrascas del mon. 

Quant la blanca aurora illustra 
lo cel ab son blanch y roig, 
y las tenebras desterra 
lo pur y matiner sol, 
entran los raigs per las portas 
y ab lo resplandent calor (y con el resplandeciente calor) 
me fan llum, pera que 'm vesta, (me “hacen” luz, para que me vista)
deixant los calents llansols. 
La desvetllada oraneta (golondrina; oroneta, oreneta, oronella, etc)
ab repetidas cansons 
me canta sense cansarse, 
de Tereo 'l cas atros. (de Tereo el caso atroz)
La pintada carderola, (será cardelina, cagarnera; carduelis)
puix te llengua, conta tot (pues tiene lengua, - lo - cuenta todo)
lo que 's dibuxa sens ella 
en lo brodat mocador. 
La calandria xarradora (charladora; xarrar, xerrar, parlar, hablar, falar)
regositja al dia nou; 
la cogullada ab montera 
lo festeja ab cant y vols. 
La perdiuheta escotxeja, (perdiz pequeña; perdiueta, perdigana)
y 'l francolí saborós 
me diu que culli peretas (peritas, pericas; peras pequeñas)
tancant ulls y obrint lo coll (cerrando los ojos y abriendo el cuello)
La poch logrera guatlleta (guatlla; codorniz pequeña)
vuyt per vuyt baratar vol; 
y la tortoleta viuda (tórtola pequeña; tórdola, tordoleta)
plora sos passats amors. 
Canta lo passarell pardo, 
y lo groguet verderol, (verdezuelo, verderón; groguet, groc: amarillo)
y lo cruxidell faréstech 
va disparant com un tro. 
Ab esta música 'm vesto (ab: amb: con esta música me visto)
y en continent veig las flors (in continenti: y en seguida veo las flores)
platejadas de aljófar (plateadas)
que causa aurora ab son plor. 
Considero la abelleta (abejita, abejica, abeja; abella)
que va xupant las mil flors, (que va chupando las mil flores)
pera donarme quant vulla 
la mel, cera y panal dols. 
Prench exemple en la formiga (formica; hormiga)
y alabant sa prevenció, 
miro per mas grangerías 
qu'es de savis consell bo. 
Casso desprès á vegadas (cazo; caço)
ab besch los simples moixons, (muixons; con muérdago; pájaros)
las perdius ab gos de mostra, (las perdices con perro de muestra)
y ab perdiu lo perdigot. (y con perdiz el perdigacho: macho)
Ab llassos y ab escopeta (Con lazos y con escopeta)
los grassets y bobets torts (los gorditos y bobitos tordos)
que cantant entre las vinyas (que cantando entre las viñas)
me estan avisant hont son. (me están avisando de donde están)
Per las matas y garrigas 
lo conillet saltador, (conejito)
la llebre en son llit de grama (liebre)
tan tímida, com velós. (veloz)
Quan estas cosas me cansan 
en lo mig de la calor, (el mitg en catalán inventado)
m'assento davall d'un arbre (me siento debajo de un árbol)
que 'm serveix de girassol. 
Vaigmen á la tarda, á voltas, (Me voy por la tarde, a veces; vegadas)
al fértil riu caudalós 
a pescar ab canya y plomas, (peixcar; a pescar con caña y plumas)
filat, cordas y bertrol. (hilo, hilada, cuerdas)
Pesco barbs, que semblan plata, (pesco barbos, que parecen plata)
lo un xich, l'altre mes gros, (chico, chiquitín, pequeño; chic, chich)
la truyta llisa y pintada, (trutta; trucha)
la madrilla plena d'ous, 
y ab sos forats la llamprea 
sens espina y sense os, 
las anguilas que s' esmunyen (resbalan, deslizan; esmunyir) 
com solen las ocasions. 

Tórnomen al vespre á casa (me vuelvo por la tarde - vísperas - a casa)
hont sopo sens avalot, (sopar: cenar; avalot: alboroto)
en lo estiu al ras y fresca, 
en lo hivern propet del foch. (cerca; propter; próximo)
Váigmen al llit, quan m'agrada 
y al cant dels grills saltadors 
dona al contrapunt bonico 
lo enamorat rossinyol. (Ruiseñor; rossignuolo y variantes en italiano)
Ab la llanesa senzilla 
passo la nit sens rumor, 
y lo sossegat silenci 
me guarda la dolsa son. (me guarda el dulce sueño; somniar: soñar)
O, que vida regalada! 
O, que so estat venturós! 
Prego á Deu que ma desditxa (pregaria; pido a Dios que mi desdicha)
no 'm trague may d'aquest lloch. (no me saque nunca de este “locus”)
No 'm persuadescan, los nats, 
ab sofísticas rahons, 
que represente altra volta 
en la comedia del mon. 
Ja acabí mon personatje, 
y puix despullat me trob, 
isca á fer lo ximple un altre (salga a hacer el simple otro)
que á fe que jo 'l he fet prou. 
La mes alta sabiesa 
aprench en ton faristol, 
soledat, puix ya tu llibre 
me ofereix cel, terra y sol. 

Las obras d'est poeta conegut mes vulgarment ab lo nom de 
Rector de Vallfogona, no van gens escassas per cert: 
aixis es que com no reuneixen un mérit veritable, y 's poden trobar 
sens treball, no 'n posem mes mostra que la present. 
Darrerencament ha fet d'aquest poeta un llarch y profitós juhí crítich 
lo Mestre en Gay saber En Joaquim Rubió y Ors, 
treball que fou premiat en los Jochs florals de 1863 ab una rica medalla d'or 
que la societat Ateneo Catalá dona cada any pera lo millor treball en prosa. 


JOSEPH ROMAGUERA. 

(Al arch-iris.) (arc de Sant Martí, arcoiris)

Iris de la esfera, 
florit orisont, 
émulo de Cloris 
metéoro ayrós. 

Del compás de Febo, 
paralelo en flor 
es de la bonansa 
triumfo y blasó. 

Al aygua en diluvi 
templa sos colors 
de l' ira celeste 
fiador hermós. 

Los nubols esmalta 
pinta sas regions, 
rua de matissos, 
guirnalda de flors. 

Si de arch blasona 
es traste de amor; 
mes, ventlo sens fletxa 
ningú 'l temp arpó. 

Sols viu á la llum 
y á son ardor mor, 
fénix que renaix 
ab los raigs del sol. 

Donacions enfranquiments esparces, senyor rey, Pere, Johan,

DONACIONS E ENFRANQUlMENTS ESPARCES FETS PER LO SENYOR REY EN P. E PER LO SENYOR REY EN JOHAN A DIVERSES PERSONES EN LOS COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA DE QUE LO PATRIMONI DEL SENYOR REY HA PRESA GRAN DIMINUCIO SEGONS QUES SEGUEIX.

Universitats de Clayra.
Primerament lo senyor Rey En Johan ha enfranquits en franch alou los homens de la universitat de Clayra del dret del pasquer dels lurs bestiars de que lo senyor Rey acustumava de haver uns anys ab altres de XX en XXV lliuras.

Diverses universitats de Rossello de Conflent e de Cerdanya.
Item lo dit senyor Rey En P. e encara lo dit senyor Rey En Johan han enfranquides diverses universitats e persones poblades en Rossello e en Conflent e en Cerdanya e encara en altres lochs de Cathalunya del dret de la leuda e passatge que devien pagar de que lo dit patrimoni se es diminuit uns anys anys ab altres entorn …. CCL lliuras.
Johan Fabre.
Item lo senyor Rey En Johan ara regnant ha venut an Johan Fabre burges de Perpinya les postatse drets senyories e dret de prelatura e fadiga de retenir quel senyor Rey havia en la forçade Montbran en Rossello qui es forçamolt notable.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venudaal dit En Johan Fabre la senyoria de la Vall de Sent Marti dels castells de Rossello.
Idem.
Item hi ha venudes les postats e drets senyories e dret de prelatura e de fadiga de retenir quel dit senyor havia en lo castell de Areleu en Conflent.
Johan Fabre.
Item ha venuda lo dit senyor Rey En Johan al dit Johan Fabre la jurediccio civil e criminal drets senyories luismes e forescapis quel dit senyor havia en la saionia (Sajonia más arriba) de Serdanya en terra de Conflent.
Ramon Dabella. (de Abella)
Item lo senyor rey En Johan ha donat a mossen Ramon Dabella tot lo cens dretasenyoria forescapi e tot altre dret quel dit senyor Rey hagues en lostal den Perestortes dins la vila de Perpinya.
Berenguer Dortafa.
Item lo senyor Rey En Johan a venut a mossen Berenguer Dortafala jurediccio quel senyor Rey havia en la vila e termens de Brulla ensemps ab X solidos de cens quel abat de Sant Ginisfahia cascun any al senyor Rey e ab XV solidos de cens que fahia cascun any En Berenguer dezVivers.
P. de Berga.
Item lo senyor Rey En Johan ha datsan P. de Berga alguns censes menuts forescapis drets e senyories quel dit senyor Rey havia en lalberch quel dit en P. de Berga ha dins Perpinya e en alguns altres alberchs contiguusa aquells.
Berenguer Dortafa.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha donat a mossen Berenguer Dortafa la jurediccio e recullitadels homens del loch de Vingran qui dabanseren de recullita del castell Dopol lo qual es del senyor Rey e ara hanse a recullir en lo castell de Tautaull lo qual es del dit mossen Berenguer axique en cas de necesitat lo senyor Rey ab sosdiners hauria a fornir lo dit castell Dopol de vitualles e de gents.
Johan Fabre.
Item ha lo dit senyor Rey En Johan venudes an Johan Fabre burges de Perpinya XXXIII lliuras de renda quel dit senyor acustumava de reebre sobrel dret del pasquer del loch de Vinçaen Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla lo feu e les postats del castell de Paracolls en Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo dit senyor Rey en P. dona a mossen Gispert de Tragura castella del castell de Perpenya dues somades de mena de ferre cascun dia les quals a raho de XII diners cascunavallen lany XXXVI lliuras.
Jacme Quinta.
Item lo dit senyor Rey En P. dona an Jacme Quinta scriva del senyor Rey un alberch lo qual era per habitacio del dit senyor en Vilafrancha de Conflent.
Idem.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat al dit Jacme Quinta I.a somada de mena de ferre cascundia qui pot valer cascun any …. XVIII lliuras.
Berenguer Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene a mossen Berenguer Dolms la jurediccio quel senyor Rey havia en los lochs de Pi de Mancet de Toren e de Vuytesa en Conflent.
Idem.
Item vene lo senyor Rey En P. al dit mossen Berenguer Dolms tota la jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Caudens dins Conflent e de Crou dins Capçir.
Vescomte Devol.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Devol la jurediccio dels lochs de Ayga Tebesa dels Pujals de Jullols dins Conflent e en una bastida que ha dessus Serdanya.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En Johan dona a mossen Gispert de Tregura la jurediccio del castell e vall de Peracollsen Conflent.
Bernat Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene an Bernat Dolms la jurediccio del loch e terme de Vilarach dins Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En P. dona a mossen Gispert de Tregura la jurediccio del loch de Coma e de Scenils dins Conflent.
Ramon de Perellos.
Item lo senyor Rey En P. ha donada a mossen Ramon de Perellos la jurediccio regalies e altres drets quel dit senyor havia en los lochs e termes de Joch de Finestret e de Sahorla en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo dit senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla la conexençadels oficials e les aygues de tots los lochs queldit vescomte havia e possehia en Rossello e en Conflent en que lo dit vescomte no hagues jurediccio alta e en los lochs on havia la dita jurediccio li dona tots los drets e regalies quel dit senyor hi hagues.
Guillem Jorda.
Item lo dit senyor Rey En P. dona a micer Guillem Jorda la jurediccio el pasquer dels Cortals e cert terme prop los dits Cortals en Conflent.
Ponç de Perellos.
Item lo senyor Rey En Johan ha venut a mossen Ponç de Perellos lo loch de Rigarda ab tota jurediccio e ab la jurediccio dels lochs de Glorians e de Sesilla dins Conflent.
Consols de Puigcerda.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat als Consols e vila de Puigcerda lo dret del mesuratge quis paguaen la dita vila del blat quis ven es mesura aqui e pot valer uns anys ab altres de XV en XX lliuras.

Item lo dit senyor Rey En Johan ha donat als dits Consols e Vila de Puigcerda los ports de Cerdanya los quals en proprietat eren del senyor Rey exceptat lo port de Sobiranes qui era propri de la dita universitat e podien valer uns anys ab altres los pasquers entorn C florins jassia quel procurador reyal qui vuy es nols vullamantenir en lur possessio.
Guillem Galceran de Rocaberti.
Item lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. Galceran de Rocaberti les jurediccions altes dels lochs de Palauda de Rayners de Montalba de Costria e de la honor de Cabrens en Rossello.
Vescomte Dilla.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Dilla la jurediccio alta del loch del Soler davall.
Vescomte de Roda.
Item lo senyor Rey En Johan dona al vescomte de Roda la conaxençae jurediccio civil e criminal de les universitats consolssindichs batles saigs e altres oficials e de camins publichs daygues e fluvis dels lochsque posseeix en Rossello e en Cerdanya.
Berenguer Dortafa.
Item lo senyor Rey En Johan ha transportada en mossen Berenguer Dortafa la jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi quel dit senyor havia en los lochs Dortala e de Sent Johan de Plan de Corts.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venut al dit mossen Berenguer Dortafa la jurediccio alta e baixa que havia per pariatge e la host e la cavalcada del lochde Vingran ab tota conexençade oficials e de camins e ab totas altres regalies queyhagues.
Consols Dargilers.
Item lo dit senyor Rey En Johan per CC florins ha atorgat als consols Dargilers quel batle del dit loch exercescha la jurediccio de consols oficials de camins les quals coses acustumava de usar lo veguer de Rossello.
Abbat de la Reyal.
Item ha venut lo senyor Rey En Johan al abbat de la Reyal de Perpinya la jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets quel senyor Rey hagues en los lochs de Tura e de Espira exceptatque si ha retenguda la jurediccio alta de crims de quesdegues seguir mort o mutilacio de membres.
Alamanda muller den Julia Garrius. (Amanda)
Item lo dit senyor Rey En Johan ha transportada en la dona Na Alamanda muller den Julia Garrius tresorer seu la jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Sant Ipolit e de Garrius.
Vescomte de Roda.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venuda al vescomte de Roda la jurediccio alta del loch de Monner e de Perellos.
Berenguer Dolms.
Item es estada venuda per lo senyor Rey En Johan a mossen Berenguer Dolms la jurediccio alta del loch de la Clusa.