Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escriure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escriure. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de maig del 2020

N. 5. Officialium 4. Johannis II. n. 3360, fól. 149.


N. 5.
Officialium 4. Johannis II.
n. 3360, fól. 149.

Petri Michaelis Carbonell Scribe mandamenti et Regii Archivarii.

Nos Joannes etc. Vaccante superioribus diebus officio Scribe ac tenentis claves nostri Regii Archivi in palacio Regio civitatis Barchinoneab antiquissimis annis pro conservacione regestoruminstrumentorum et ceterorum monumentorum predecessorumnostrorum instituti videlicet per mortem Jacobi Garciaipsius officii ultimi possessoris qui in mense octobrio anni a nativitate Domini millesimi CCCC.i septuagesimi quinti debitum nature persolvit. Et cum nos sepe numero secreto nostre mentis scrutinio ad ipsum tanti ponderis officium quod non nisi probate electe ac fide persone comtti debet personam ydoneamquereremus quam in eiusmodi quondam Jacobi locum ipsi officio prefficoremus usque hac distulerimus de dicto officio alicui providere nondum certi de ydoneytate ac plena sufficiencia illius persone cui comittendum esset tandem ad vos fidelem nostrum Petrum Michaelem Carbonell notarium civem Barchinoneintuhitum consideracionis nostre convertimus quem plurium fidedignorum testimonio ac comunis fame preloquio noscimus fide probitate et animi sinceritate aliisque virtutibus esse ornatum valdeque abtum et ydoneum non modo ad ipsum officium exercendum sed multo etiam maiora onera subeundum.His igitur consideracionibus inducti de vestris eisdem fide probitate ydoneytate et industria plenissime confidentes vos dictum Petrum Michaelem Carbonellum quem die presenti in carta porcionis domus nostre promemorato officio scribi fecimus in Scribam nostrum ac tenentem claves memorati Archivi nostri Barchinone preficimus preeligimus et assumimus ipsumque officium vobis dum vitam duxeritis in humanis scienter delliberate et consulto concedimus prostito tamen prius per vos antequam exercicio officii prelibati vos inmisceatis juramento per predecessores vestros prestari solito iuxta formam ordinacionis domus nostre et quemadmodum prothonotarius noster prestare consuevit non obstante pragmatica et seu ordinacione domus nostre qua statutumest quod unus ex scribis et de nostra scribania preffato officio deligendus seu deputandus sit quoniam pro hac dumtaxat vice in his dispensamus eique pracmatice seu ordinacioniomnino derogamus sic quod ex nunc in antea predicta pracmaticaseu ordinacione non obstante vos dictus Petrus Michael Carbonellus et nemo alius dum vixeritis ut est dictum dictumofficium teneatis regatis et exerceatis ceteraque omnia faciatis ad que ratione dicti officii et illius exercicii iuxta ipsas Regie domus ordinaciones sitis strictus cum quitacione ordinaria vestitu juribus pertinenciis emolumentis honoribus preheminenciis prerogativis exerciciis et aliis universis et singulis eidem officio quomodolibet competentibus ac juste et debite recipi solitis et consuetis sicuti vestri in officio ipso predecessores et signanter ipse Jacobus Garcia melius et utilius tenuerunt rexerunt et exercuerunt ac iuste et debite receperunt regereque et exercere ac percipere potuerunt. Illustrissimoque propterea Ferdinando Regi Castelle Legionis et Sicilie et primogenitoac gubernatori generali et post nostros felices dies in Regnisac terris nostris indubitato successori nec non JohanneRegine Sicilie Infantisse Aragonum filieet locumtenente nostre generali in principatu Cathalanie Regno Maioricarum et Insulis ei adjacentibus intentum nostrum hoc incomutabile nunciamus Cancellarioque vicecancellario regentiquecancellariam vicemque gerentibus ipsorum gubernatoris generalis etiam gubernacionem regentibus et insuper baiulis generalibus vicariis justiciisprothonotario theseurario seu ipsam theseurariamregenti Scribeque porcionis ac in dictis officiis locatenentibus secretariis judicibus curie alguziriis scriptoribus portariis virgariis nunciis ceterisque universis et singulis officialibus et subditis nostris ubique dicionis nostre eorumque locatenentibus dicimus et de certa nostra sciencia et consulto mandamus sub ire et indignacionis nostre incursu ac ad penam Mille florennorum auri quod provisionem presentem per nos factam firmam habentes et efficacissime observantes et observari facientes vos dictum Petrum Michaelem Carbonellum (Car-nonellum)pro Scriba nostro ac tenente predicti Archivinostri claves et neminem alium ex nunc in antea vestri vita durante habeant teneant reputent atque tractent vosque in possessionem exercicium regimen et administracionem dicti officii una cum pleno illius exercicio inducant pariter et admittant et inductum et inmissum manu teneant et deffendant contra cunctos illique eorum ad quos spectet respondeant et responderi faciant cum omnimoda integritate de quitacione vestitu et aliis juribus et emolumentis ad dictum officium quomodolibet pertinentibus et spectantibus et aliter provisionem graciam et concessionem nostram huiusmodi omniaque et singula in ea contenta teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant inviolabiliter per quoscumque et non contraveniant aut aliquem contravenire sinant aliqua occasione seu causa quoniam nos eis et eorum cuilibet peragendi contrarium tollimus omne posse irritumque et inane decernimus ac nullius efficacie seu vigoris si quippiam in adversum fuerit gestum aut aliter quomodolibet atemptatum. In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus sigillo nostro comuni impendenti munitam. Data Cesarauguste nono die decembris anno a nativitate Domini Millesimo CCCC septuagesimo sexto Regnique nostri Navarre anno LI aliorum vero regnorum nostrorum XVIIII.
Rex Johannes.
Dominus Rex mandavit michi Galcerando Bertrando visa per Johannem de Madrit pro Regente thesaureriam et Rosellpro conservatore.
P.


dilluns, 28 d’octubre del 2019

Bona llaó.

Les aventures del agüelo “Sebeta”: Bona llaó.

Ting un conegut que va naise a l’Aldea, fá un mun de añs. Als dotse añs lo van enviá a estudiá a Barselona, a casa de una tía, desde entonses, fá sesanta y sis añs, viu a Barselona.

Va treballá, va estudiá, va arrivá a sé directó de una escola catalana y avuí está estudián pa sabé ESCRIURE. Hu fico en mayúscules, perque escriure ya ne sap, pero ell vol aná més llun, vol posá a un papé les vivensies que ha tingut y les que més li venen al cap, com mos pase casi a tots, son les que va tindre, de menut, cuan estáe a l’Aldea. Son uns recuerdos que mai ha olvidat y milló encara, mai olvidará.

L’agüelo “Sebeta”, va tindre una vida pareguda, pero no igual. Va eisí de l’Aldea als onse añs, pero ell va aná a estudiá a una escola de Saragosa y allí se va quedá.

Ham parlat los dos, com dos vells mirán una obra, o com si estarem sentats al banc del Portal. Ham parlat de tot, menos del problema de Cataluña, yo no volía forsá la charrada. Estáem mol a gust, enrecordánmos de la nostra niñés y de la vida que ham tingut.

Ell te familia y sé que algún fill, pese a que suns pares son nascuts a España, ells han nascut a Cataluña y son tan cataláns y tan independentistes com si les seues arrails vingueren dels romans cataláns o inclús més atrás.

Com tos hay dit, no sé quína es la seua opinió sobre este asunto, no hay vollgut preguntali, no me hay atrevit, per si a un cas.

A un y al atre la familia sempre mos va parlá en Chapurriau, hasta lo radé día en que sen van aná al atre costat. Entonses natres, menos lo ratos de escola, sol escoltáem lo Chapurriau, ere la llengua de les mares, la materna, ere la nostra.

A ell li escribíe sa mare, a mi la meua y ara mos han donat cuenta de que les dos mos escribíen en castellá, en alguna falta de ortografía, pero, sense tindre estudis, se esforsáen en parlá en natres, pero al tindre que escriure les seues paraules, se esforsáen y en eisos moméns, hu fáen en castellá, ere la segunda llengua nostra o la primera que més sindone.

Diebem que a mi ere normal perque estaba a Saragosa, pero an ell ere mes espesial perque estáe a Barselona.

Mos preguntáem perqué a dingú se li va ocurrí escriure en Chapurriau, a lo milló pensáen que eisa llengua no se podíe escriure o no se escribíe perque dingú sabíe cóm se fáe o no sels habíe discurrit.

Estém admirats, ilusionats se pot dí, de que ara, per ejemplo a esta paret, fá uns mesos, se va escomensá a escriure en Chapurriau y avui casi tot lo mon hu fá en eise parlá. Dingú mos ha obligat, cada hu lo escribím de una manera, com lo parlém a cada poble o a cada lloc, no tením gramática y per lo que se veu, ni falta que mos fá, perque al remat tots mos enteném.

Mos ham enrecordat de una persona que ya fá añs diebe: si parlém lo Chapurriau, pero no lo escribím, es com si un home que té dos ulls sol mire per un. O com tenín les dos garres bones, coiseche, sol camine en una.

Un atre diebe: los que saben escriure, tenen la virtut de podet enamorá, sense ni siquiera tocat.

Ham seguit charrán. Yo li hay esplicat que desde menut, mai hay cambiat, cuan discurrisco, cuan parlo en mi mateis, sempre me hu hay fet y hu seguisco fen en Chapurriau.

Ell ha pres confiansa y me ha confesat:

-Saps que me pase, que ara, después de tans añs, cuan escric, les idees me venen al cap en la llengua materna, la de ma mare, la que vach escoltá de menut, en Chapurriau, com a tú. Pero al meu cap se plantifique una guiarra, pos desde los dotse añs la meua llengua nova es lo Catalá y eise té gramática pa escriure que es en la que yo me defeng. Y entonses ting al cap les dos LLENGÜES (com tos hu dic, un “catalá” reconeisén que lo Chapurriau, lo nostre Chapurriau, tamé es una llengua), que poc tenen que veure la una en l’atra. Que una me du les idees y l’atra es en la que sé escriure. De ahí la guiarra dintre del meu cap. No les puc o no les sé separá. Les dos están dintre de mí.

Se note que va tindre BONA LLAÓ.

FIN.

Bona llaó.

diumenge, 17 de setembre del 2017

Escriure y 2

Escriure y 2

Al escriure tamé tens enemics:

--Los dits: que uns camins calsiguen dos o tres lletres, o la lletra equivocada, o que ells van a la seua marcha, a poquetet, mentres que lo cap, les idees, corren mol més y cuan te dones cuenta, la idea que tenies, que ere la milló de la nit, la milló de la charrada, sen anat al país de les idees perdudes y ya no torne mes; per mes voltes que li donos.

--Lo correctó: a camins va bé, cuan escrius en castellá; pero cuan u fas en chapurriau, no se aclaris, no es culpa d’ell, pero, a camins se torne boch y yo tamé. Escric dies, ell pose diez y si no te dones cuenta y repases los escrits cuatre o sinc camins, pos te ha chafat un tros de la charrada.
--A camins tanques la finestra y te dones cuenta tart, que no la habies grabat. Pos a escomensá desde la radera grabada.
--Les repetisions: Tú no te enteres, pero tens una manera de escriure que, sense que te donos cuenta, se repetís a lo llarc de les charrades y aisó al final canse a la chen; tens que intentá innová, posá palaures noves, noves idees, buscá uns atres forats, unes atres bades pa entrali a la chen; sino per mol be que u intentos fé, la chen se canse y ya no te llechis. Crec que ñaurie que disala descansá de cuan en cuan.
--Mes repetisions: sense donat cuenta, repetises palaures, giros, idees y tens que repasá moltes voltes, hasta que troves tu matéis que no está mal del tot, que se pot llechí, que un dia més a lo millo te aguanten .

--Lo guió: Es convenién, fes un guió, pa aná escribin en un orden; lo ruin es que después cuan te poses a escriure, veus que una idea tenie que aná daban de atra; o que a lo milló, pensan en algún veí determinat, veus que aisó que has posat, no li agradará; que es milló que u llevos, pero si lleves eise tros, lo que seguis, no te sentit. O que repetises les mateises coses, encara que u fasques en palaures diferentes. Que la charrada es masa llarga, pero no ñá prau pa fen dos dies. Que asó ya u habíes dit un atre día. Que lo cor te diu posá una cosa; pero lo cap tamé te diu que aisó a según qué chen no li agradará. Y ¿a quí li fas cas?.

--Lo tems: tens que sabé, avans de escomensá a escriure, que lo que la chen u llechis en un minut a tu te ha costat unes hores en escriureu, sense contá lo tems que vas tardá en pensau y preparau. Y sin embargo ells u llechisen en un momentet y damún te troven faltes que tú, repasán la charrada sis o siat camins, no les has vist. Pero ells son los que llechisen y tenen dret a opiná y a machacat en una simple línea, lo que tú has estat fabricán al teu cap, dos o tres dies y en tota la ilusió del mon u has escrit en tres o cuatre hores. Me imagino que, al remat, u entendrás, pero, al prinsipi, es mol dur.

--Síndrome del escritó: Me u va dí un amic mol esperimentat en asó de escriure; que me pasaríe; y me pase no un camí; tots los dies. Después de acabá; después de repasá la charrada sis o siat voltes; de tornala a repasá un camí que está a la paret, avans de publicala. Pos, al remat, cuan la tornes a llechí, después de publicala, sempre troves algo que se te ha olvidat y u habies tingut al cap; algo que u agueres pogut posá milló; algún tros que ya no te fá grasia. Sempre donanli voltes.
Pero, pese a tot, diuen que este es lo trevall del escritó, perdó del aprendis de escritó. Lo ruin es que me agrade y un “m’agrade” vostre pa mi y pa tots los escritós es una satisfacsió.
Ya sé que vatres tos preneu a broma cuan yo escric que mols camins los agüelos del atre costat me parlen a la orelleta y me diuen coses, palaures, idees, opinions. Pos mes abais tos pencho una foto en la que un escritó mundialmen conegut com es Paul Auster, al Semanal del Heraldo del domenche 27 de agost diu (més tart que yo; que yo ya fa mesos que tus u dic) “Hablo con fantasmas todo el rato” y se referis al seus familiás morts. Ahí u diso. Quí vullgue entendreu, que u entengue y qui vullgue pensá, que pensó.

Ara ya sabeu algunes coses mes, que yo no sabía, cuan vach escomensá. Venga, no me diseu sol; eisos escritós en potansia que están per ahí amagats; animeutos; no me diseu sol. Tos u agrairé.

FIN.

Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...