Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris AQUELL PASTORET VALÉN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris AQUELL PASTORET VALÉN. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de febrer del 2018

AQUELL PASTORET VALÉN

La poesía de avui se referis a un temps pasat, un temps mol du, es una fabula inventada per mi inspirada en histories que me contae mon yayo, es un homenatge a eisa generasió que desde chiquets ya tenien una vida mol dura.



Juan Carlos Abella



AQUELL PASTORET VALÉN



Avui vull parlá dun temps pasat

que fa mol que am olvidat

de eixe pastoret valen

que cuidae lo vestiá conten



cuans añs tendrá eise pastoret

pocs sol es un chiquet

que per nesesitat te que trevallá

a la familia ña que ajudá



se aiseque mol dematí

cuan lo sol no a vuigut eisí

amorse, y baise al corral

a vore que tot estigue normal



la primera cosa que fá

apartá los cordés que va ficá asormá

ya están les ovelles a pun

pera puija montaña amun



estos dies no porte gos

pos un llop lo va ferí dun mos

lo pastoret toque lo flariol

pera no sentís tan sol



esta tarde sa fet una tronada

de les que tenen a la gen asustada

a cap casalisi se pot amagá

a la intemperie la de pasá



a unes roques va trová amagatall

com va podé se va posá devall

asustat pensé en sa mare

no sap si la tornará a vore



mare no vull que ploros per mi

no soportaría voret patí

yo estic mol orgullos de tu

pos mas ajudat a se mes du



la tronada va pasá

esta la poguda contá

pero lo atre dia mes prop

va tindre la visita del llop



lo llop esta famolenc

aixo lo fa mes violen

a la rabera a atacat

y una ovella sa emportart



lo llop la ovella donan la voltera

esta violencia asuste a cualquiera

pero lo nostre pastoret no te pó

capa lo llop se tire en determinasió



lo pastoret sol es un chiquet

no masa alt, mes be menudet

lo llop a la ovella a soltat

cara a cara en ell sa quedat



un bon mos a la cama li a pegat

de tan doló casi sa desmallat

com a pogut li a pegat una garrotá

que lo llop no a pogut mes que soltá



y marche en la coa entre les garres

sempre recordará com te les gastes

y aiso que es un llop mol gran

una bestia enorme, impresionan



coiseisan a casa torne

sa mare la cama li cure

asustada sol fá que pensá

en alló que aguere pogut pasá



varios añs an pasat

y lo nostre pastoret sa enamorat

ilusionat lo dia de demá

la seua familia creará.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...