Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enquerer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enquerer. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 d’octubre del 2023

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Rambaud
de Vaqueiras.

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.



I.

Savis e folhs, humils et
orgulhos,
Cobes et larcx e volpils et arditz
Sui, quan s'
eschai, e jauzens e marritz,
E sai esser plazens et enoios,
E
vils e cars e vilas e cortes,
Avols e pros, e conosc mals e
bes,
Et ai de totz bos ayps cor e saber,
E s' en re faill, fatz
o per non poder.

En totz afars sui savis e ginhos,
Mas mi
dons am tan qu' en sui enfolhitz,
E 'l sui humils on piegz mi fai
e m ditz,
E n' ai erguelh, quar es tan belha e pros,
E sui
cobes qu' ab son belh cors jagues
Tan que plus larcx en suy e
mielhs apres,
E sui volpils, quar no l' aus enquerer,
E trop
arditz, quar tan ric joy esper.

Belha domna, tal gaug mi ven
de vos
Que marritz sui, quar no vos sui aizitz;
Qu' ieu sui
per vos als pros tant abelhitz,
Qu' enuian s' en li malvat
enuios;

Be m tenrai vil s' ab vos no m val merces,
Qu' ieu
m tenh tan car per vos en totas res
Que per vilan m' en fatz als
croys tener,
E per cortes als pros tan sai valer.

D' amor
ditz mal en mas autras chansos,
Per mal que m fetz la belha
enganairitz;
Mas vos, domna, ab totz bos ayps complitz
Mi faitz
tan be qu' esmenda m' es e dos;
Qu' amors e vos m' avetz tal re
promes
Que val cent dos qu' autra domna m fezes;
Tan valetz
mais, per qu' ie us vuelh plus aver,
E us tem perdre, e us vuelh
mais conquerer.

Jois e jovens et avinens faissos,
Domna, e
'l gens cors d' ensenhamens noyritz
Vos an pretz dat qu' es pels
melhors chauzitz;
E per ma fe, si m' aventura fos
Qu' ieu ni m'
amors ni mos chans vos plagues,
Lo mielhs del pretz auria en vos
conques,
E de beutat, o puesc ben dir en ver,
Que per auzir o
sai e per vezer.

Belhs Cavaliers, chauzimens ni merces,
E
fin' amors, e sobrebona fes,
Qu' ie us tenc e us port, mi deuria
valer
Endreg d' amor, qu' autre joy non esper.

Na Beatritz,
vostre belh cors cortes,
E las beutatz, e 'l fin pretz qu' en vos
es,
Fai gent mon chant sobr' els melhors valer,
Quar es dauratz
del vostre ric pretz ver.

II.

Era m requier sa costum'
e son us
Amors, per cui planh e sospir e velh,
Qu' a la gensor
del mon ai quis cosselh,
E ditz qu' ieu am tan aut cum puesc en
sus
La melhor domna, e m met en sa fiansa;
Qu' onors e pros e
pretz m' er, e non dans;
E quar ilh es del mon la plus prezans,
Ai
mes en lieys mon cor e m' esperansa.

Anc non amet tant aut cum
ieu negus,
Ni tan pros domna, e quar no i truep parelh,
M'
enten en lieys, e l' am al sieu cosselh
Mais que Tysbe non amet
Piramus;
Quar jois e pretz sobre totas l' enansa,
Qu' ilh es
als pros plazens et acoindans,
Et als avols es d' ergulhos
semblans;
Largu' es d' aver, e d' onrad' acoindansa.

Anc
Persavals, quant en la cort d' Artus
Tolc las armas al cavalier
vermelh,
Non ac tal gaug cum ieu del sieu cosselh;
E fa m murir
si cum mor Tantalus,
Qu' aisso m veda de que m don aondansa
Mi
dons, qu' es pros, cortez' e benestans,
Riqu' e gentils, joves e
gen parlans,
E de bon sen e de belha semblansa.

Bona domna,
aitan arditz o plus
Fui, quan vos quis la joya del cabelh,
E
que m dessetz de vostr' amor cosselh,
Non fon del saut de Tyr
Emenidus:
Mas a mi tanh mais de pretz e d' onransa,
Qu' endreg
d' amor fon l' ardimens pus grans;
Mas ben deu far tan d' ardit
vostr' amans
Qu' el ne morra, o n' aura benanansa.

Ja mos
Engles no m blasme ni m' acus
Si m luenh per lieys d' Aureng' e de
Montelh,
Qu' aissi m don dieus del sieu belh cors cosselh;
Que
plus valen de lieys nulhs hom non jus;
Que s' era reys d'
Engleterr' o de Fransa,
Lonhera m' en per far totz sos comans;
Qu'
en lieys es totz mos cors e mos talans,
Et es la res on ai mais de
fizansa.

Belhs Cavaliers, en vos ai m' esperansa;
E quar
vos etz del mon la plus prezans
E la plus pros, no mi deu esser
dans,
Quar vos mi detz cosselh, e m fotz fermansa.

Na
Beatritz de Monferrat s' enansa,
Quar totz bos faitz li van ades
denans;
Per qu' ieu lauzi ab sas lauzors mos chans,
E 'ls
enantisc ab sa belha semblansa.
III.

Truan, mala guerra
Sai
volon comensar
Donas d' esta terra,
E vilas contrafar;
En
plan' o en serra
Volon ciutat levar
Ab tors;
Quar tan pueia
l' onors
De lieys que sotzterra
Lor pretz, e 'l sieu ten
car,
Qu' es flors
De totas las melhors
Na Biatritz; car tan
lur es sobreyra
Qu' encontra lieys volon levar senhieyra,
Guerra
e foc e fum e polverieyra.

La ciutatz s' ajosta
Per far
murs e fossatz;
Domnas ses semosta
Y venon de totz latz,
Si
que pretz lor costa
E jovens e beutatz;
E m pes
Qu' ilh
filha del marques
N' aura dura josta,
Car a conques en
patz
Totz bes,
E totz bos aibs cortes:
E quar es pros e
franch' e de bon aire,
Non vol estar plus en patz que sos paire

Que tornatz es al lansar et al traire.

Donas de
Versilha
Volon venir en l' ost,
Sebeli e Guilha
E Na Rixenda
tost;
La mair' e la filha
D' Amsiza, quan que cost;
Ades
Ven
de Lenta n' Agnes,
E de Ventamilha
Gilbelina rescost;
Apres
Er
la ciutatz en pes;
De totas partz y venon a gran joya;
Fag an
ciutat, et an li mes nom Troya,
E fan Poestat de mi dons de
Savoya.

N' Aud' e Na Brelanda,
Na Palmier e N'
Auditz,
Engles e Guarcenda,
N' Agnes e N' Eloitz,
Volon que
lor renda
Joven Na Biatritz;
Sino,
Las domnas de Ponso
Li
'n queran esmenda;
E lai part Mont Senis
Somo
La ciutatz
comtenso,
Qu' ades guerrey lieys qu' es tan bon' e belha


Que
lor beutat tolh, a la damizella
De las autras colors fresqu' e
novella.

La Poestat se vana
De far ost en arrenc,
E sona
'l campana,
E lo vielhs comuns venc;
E dis per ufana
Que
chascuna desrenc;
Pueis ditz,
Que 'l bella Biatritz
Estai
sobirana
De so qu' el comuns tenc;
C' aunitz
N' es mans e
desconfitz.
Las trompas van e la Poestat cria:
“Demandem li
jovent e cortezia,
Pres e valor!” E totas cridon: Sia!
Maria
la Sarda
E 'l dona de san Jortz,
Berta e Bastarda,
Mandon
tot lor esfortz
Que joves Lombarda
No rest de sai los
portz;
Car say
Qu' a N' A Biatritz play,
Que lur
reiregarda
Non pot esser tan fortz,
Qu' esglay
Lo sieu fin
pretz veray.
De Canaver y ven molt gran compainha,
De Toscana e
domnas de Romainha,
Na Tomazina, e 'l domna de Surainha.

La
ciutatz se vueia,
E movon lor carros,
E 'l vielhs comuns
pueia;
E gieton en lor dos
Cuirassas de trueia
Ab que cobron
lor os;
Gambais
An et arcs e carcais;
E non temon plueia,
Ni
mals temps no lur notz;
Hueymais
Faran de grans assais.
De
totas partz comenson a combatre,
Na Biatritz cuion de pretz
abatre;
Mas non lur val, s' eron per una quatre.

Per lors
murs afendre
Fan engenhs e carels,
E trabuquetz tendre,
Gossas
e manganels,
Fuec grezesc acendre,
Fan volar e cairels;
De
jos
Trauquon murs ab bossos;
Per tal no s vol rendre
Lo
sieus joves cors bels
Joyos,
Ples de belhas faissos.
Totas
cridon, aiuda tras l' esponda,
L' un' a l' autra; la tersa ten la
fronda,
E trazon tug li genh a la redonda.

Na Biatritz
monta,
E s va de pretz garnir;
Ausberc ni porponta
Non vol,
e vai ferir;
Cell' ab cui s' afronta
Es serta de morir;
E
jonh,
Et abat prop e lonh;
E fai tanta jonta
Que l' ost fai
descofir;
Pueis ponh,
Si qu' el carros desjonh.
Tantas n' a
prez e derocad' e morta,
Qu' el vielhs comuns s' esmay e s
desconorta,

Si qu' a Troya l' enclaus dedins la porta.

Na Biatritz, be
m platz, quar est estorta
A las vielhas, qu' el vostres gens cors
porta
Pretz e jovens qu' a lor proeza morta.

Bels
Cavalhiers, vostr' amor me coforta,
E m dona joy, e m' alegr' e m
deporta,
Quan l' autra gen s' esmay e s desconorta.




Pons
de la Garda.

Sitot non ai al cor gran alegransa,
Si dey
chantar e far bella semblansa;
E per so m platz cobrir ma
malanansa,
Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis;
E si 'n
dirai alques de mos talans,
E 'n laissarai per paor moutz a
dire.

Eras no sai deves qual part me vire,
Pus miey amic
ponhon en mi aucire;
Que tals m' a fach so don planc e
sospire,
Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis
Qu' el
me serques mos pros e mos enans;
Mas aissi falh hom en mantha
fazenda.

Non dirai tan que negus hom m' entenda,
Car d'
aquest tort no vuelh aver esmenda;
Si mals m' es pres no vuelh que
piegz m' en prenda.
Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis
Lo
jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans
Que m' a fag silh don no vuelh
mantenensa.

Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa
Mais
per si eys que per autra temensa,
Que s laissara enves mi far
valensa,
E qui m sera leyals amicx e fis;
Mas ja nulh temps, si
vivia mil ans,
No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.
Soen
mi fai amors ab se contendre:
Quan cug poiar, l' om ave a
deissendre.
Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre;
Quar,
s' ieu ames si cum fan mos vezis,
Non sofrira las penas ni 'ls
afans
Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.

En aisso fai
amors gran vilania,
Menhs fai de be a selh que mais s' i fia;
Qu'
ieu mi rancur d' amor e de m' amia
A cuy aurai loncx temps estat
aclis;
E 'l guizardos no m' es res mas afans,
Mas ieu 'lh servi
tos temps de bon coratge.

Dieus prec que m fes vezer, ans qu'
ieu moris,
Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans
De vostr'
amor, domna de bon linhatge.

//


Vacqueyras, Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras or Vaqueyras (fl. 1180 – 1207) was a Provençal troubadour and, later in his life, knight. His life was spent mainly in Italian courts[1] until 1203, when he joined the Fourth Crusade. His writings, particularly the so-called Epic Letter, form an important commentary on the politics of the Latin Empire in its earliest years. Vaqueiras's works include a multilingual poem, Eras quan vey verdeyar where he used French, Italian, Galician-Portuguese and Gascon, together with his own Provençal.


Vaqueiras was from Vacqueyras, near Orange. He spent most of his career as court poet and close friend of Boniface I of Montferrat, with whom he served in battle against the communes of Asti and Alessandria. Vaqueiras claimed he earned a knighthood through protecting Boniface with his shield in battle at Messina, when they took part in Emperor Henry VI's invasion of Sicily. He was present at the siege and capture of Constantinople in 1204, and then accompanied Boniface to Thessalonica. It is generally presumed that Raimbaut died on 4 September 1207, together with Boniface, in an ambush by the Vlach.


The only critical edition of Vaqueiras attributes 33 extant songs to him; only eight of the associate melodies have survived. He used a wide range of styles, including a descort, several cansos and tensos, an alba and a gap; he, with Perdigon and Ademar de Peiteus, invented the torneyamen (or, at least, left us its earliest example). One of his songs, "Kalenda Maia", is referred to as an estampida and is considered one of the best troubadour melodies.[by whom?] However, according to the razó, he borrowed the tune from two other musicians. This would explain why the song is called an estampida, which is, theoretically, a purely instrumental piece.


In 1922, Vaqueiras was the subject of a verse drama by Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato. Strongly derivative of Edmond Rostand's Cyrano de Bergerac and La Princesse Lointaine, it presents a highly romantic, fictionalised image of the poet, in love with his patron's daughter Beatrice. At the end, he returns, mortally wounded, from Thessalonica, to die in her arms.


Vaqueiras and the song "Kalenda Maya" are referenced disparagingly by the protagonist-narrator in Nicole Galland's novel Crossed: A Tale of the Fourth Crusade.


A similar fictionalised account of a courtly love relationship between Vaqueiras and Beatrice del Carretto (subject of Vaqueiras's early songs, daughter of Boniface of Montserrat and Helena del Bosco) is the subject of a short story, Miłość i płaszcz (The Love and the Cloak), by Teodor Parnicki, dating from the period between 1933–1939.


Amelia E. Van Vleck, The Lyric Texts p. 33, in Handbook of the Troubadours (1995), edited by F. R. P. Akehurst and Judith M. Davis.


The poems of the troubadour Raimbaut de Vaqueiras ed. and tr. Joseph Linskill. The Hague: Mouton, 1964.


http://trobar.org/troubadours/raimbaut_de_vaqueiras/



Raimbaut de Vaqueiras o Raimbaut de Vaqueyras (activo desde aproximadamente 1180 y fallecido el 4 de septiembre de 1207) fue un trovador provenzal y, más tarde, caballero. Su vida giró principalmente en torno a la corte en Italia hasta 1203, cuando se incorporó a la Cuarta Cruzada.


Como su nombre indica, procedía de Vacqueyras, Vaucluse; cerca de Orange, Francia. Pasó la mayor parte de su carrera como poeta en la corte y fue amigo de Bonifacio de Montferrato. Sirvió con él en la lucha contra los municipios de Asti y Alessandria. Raimbaut alegó obtener la categoría de caballero gracias a la protección de Bonifacio con su escudo en la batalla de Mesina, cuando tomó parte con el emperador Enrique VI en la invasión de Sicilia. Estuvo presente en la toma de Constantinopla en 1204 y, a continuación, acompañó a Bonifacio a Tesalónica.

Sus escritos, en particular la denominada Carta Épica, forman un importante comentario sobre la política del Imperio Latino en sus primeros años.

Generalmente se supone que Raimbaut falleció el 4 de septiembre de 1207, junto con Bonifacio, en una emboscada de los búlgaros.

Ha sobrevivido únicamente una edición de las obras atribuidas a Raimbaut compuesta de 33 canciones y ocho melodías asociadas. Utilizó una amplia gama de estilos. Una de sus canciones, Kalenda maya, dedicada a las fiestas del 1 de mayo,1​ es considerada una de las mejores melodías de trovadores.

En 1922, Vaqueiras fue objeto de un verso de teatro por Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato, procedente en Cyrano de Bergerac, de Edmond Rostand.

http://www.calendamaia.cl/Fundamentos/raimbaut.htm

https://archive.org/details/rambaldodivaquei00berruoft


Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...