Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comte de Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comte de Barcelona. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de setembre del 2021

16 DE NOVIEMBRE. (1463)

16 DE NOVIEMBRE.


Advierte
aquí el escribano Perelló que, en esta fecha, se concluyó el
parlamento que celebraba el Rey en Tarragona con las personas de los
tres estamentos, y que de él emanó la siguiente provisión firmada
por el mismo monarca.

Don Joan per la gracia de Deu Rey de
Darago Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de
Corcega
comte de Barcelona duch de Athenes e de
Neopatria
e encara comte de Rossello e de Cerdanya als
noble e magnifichs los veus portant de General governador capitans
veguers sotsveguers algutzirs batles sotsbatles e altres qualsevol
oficials nostres en lo Principat de Cathalunya constituits al qual o
als quals les presents pervendran e seran presentades e als
lochtinents de aquells saluts e dilectio.
Com la principal cura
del princep deja esser en la conservacio de son stat benefici
e repos de sos regnes e terres e subdits. E per ço la dita
cura inseguint la qual continuament nos insta entengam en les coses
majors havents sguart a nostre reyal stat e principal
cosa sia e mes necessaria per la conservacio de nostra reyal
corona
benefici e repos dels dits regnes e subdits nostres
entendre sollicitament en la recuperacio e reductio dels rebelles e
desobedients a nostra Magestat en lo dit Principat de Cathalunya. Per
ço per provehir a les incomoditats e actes necessaris per la dita
reductio havem convocat parlament en la present ciutat de
Terragona a la major part dels fidelissimos cathalans
en lo qual los convocats e entrevenints en lo dit parlament imitants
les virtut fidelitat e servicis que sempre lurs predecessors han fets
als reys de gloriosa memoria antecessors nostres e a nos.
Vista la proposicio per Nos a ells feta nos hagen feta oferta e
servey molt liberal de CCC homens de cavall per a temps de un any ço
es L homens darmes e CCL ginets. Los quals sien cathalans e
capitanejats per cathalans e servesquen a Nos e al manament
nostre en lo dit Principat en totes les coses que seran mes
necessaries per la recuperacio e reduccio damunt dites. E
semblantment Nos usant de aquella clemencia e humanitat que en tals e
tant fidelissims vassalls se deu usar e corresponent a lur servici
amor e devocio benignament los havem feta daquiavant restitucio de
totes les generalitats quis cullen en les terres lo dia
present obedients a nostra Excellencia fins a la fi de les terres del
vezcomtat Dilla en lla inclusive de e ab aquelles prerogatives
e preheminencies que les dites generalitats tenien de primer
perque aquelles convertesquen en pagament de sou dels dits CCC homens
de cavall. E son stades per nos revoquades cassades e annullades
qualsevol gracies e consignacions per nos fetes a qualsevol persones
de les peccunies e drets de les dites generalitats o part de
aquelles. E no resmenys per quant les dites generalitats no
abastarien al sou dels dits CCC homens de cavall es stada donada per
nos a les persones del dit parlament licencia e facultat de augmentar
e crexer per a temps del dit any los drets de les dites
generalitats
e de imposar ne novellament en les coses quels fos
vist faedor la qual cosa es stada per los del dit parlament feta e
realment mesa en obra. E mes los es stat per nos consentit e atorgat
que tots los dits drets se cullen es exhigesquen ab e
sots aquelles practiques disposicions maneres compulsions e forces
que los altres drets de generalitats se acostumaven exhigir e
cullir. Segons aquestes coses en los actes del proces del dit
parlament largament son contengudes. E per orde e disposicio de les
dites coses les generalitats e drets novellament imposats son
sots lo ofici jurisdiccio e preheminencia del magnifich e amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella en lo qual com a unich
deputat del dit Principat lo exercici de les dites coses per bons
respectes volem residir e star. Salvo la recepcio de les peccunies
la qual per lo dit any es acomanada per les persones del dit
parlament al amat e fael nostre En Joan Berenguer Thora.
Notificant donchs a vosaltres e a quiscu de vosaltres les dites coses
vos dehim e manam que sobre lo exercici de les dites coses e
exequucio de aquelles als dits mossen Çaportella e Joan Berenguer
Thora e als ministres lurs quant al ofici de quiscu dels se pertany
prestets tot auxili favor e ajuda a fi que les coses ofertes e
per nos atorgades hagen degut compliment e efecte. Al Illustrissimo
per ço don
Ferrando
nostre carissimo Primogenit
en lo dit Principat e altres regnes e terres nostres
general governador e apres nostres benaventurats dies
successor universal dehim sots obteniment de la nostra gracia
e benediccio paternal e als dits noble magnifichs amats e feels
nostres veus portant de governador e altres oficials damunt dits e
totes e sengles persones constituits en lo dit Principat dehim e
manam sots incorriment de la nostra indignacio e ira e pena de deu
milia florins dels bens dels contrafahents exhigidors e a nostres
cofrens aplicadors que la present nostra provisio e totes e sengles
coses en aquella contengudes tinguen e observen e contra aquella o
aquelles no facen o vinguen per alguna causa o raho. Dada en la
ciutat de Terragona a XVIII dies del mes de noembre en lany de la
Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
(1463)- Rey
Johannes.
Vidit G. de Peralta regius thesaurarius.
Vidit
Çaplana Conservator Cathalonie.
(In Curie VI.°) (Pone
parlamento, pero Curie : Corte
)

dissabte, 11 de setembre del 2021

Julio. 1463.

26
DE JULIO.


En este día recibió Çaportella la carta del Rey
don Juan
, que sigue a continuación.

Don Joan per la gracia
de Deu Rey de Arago de Navarra de Sicilia de Valencia de
Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barcelona duch de
Athenes e de Neopatria
e
encara comte de Rossello e de Cerdanya als noble magnifichs amats e
faels nostres lo portant veus de Gobernador en lo Principat de
Cathalunya e tots e sengles oficials altres en lo dit Principat
jurisdictio exercints e a lur loctinents e a qualsevol capitans de
gent darmes de cavall e de peu stants per Nos en lo dit Principat e
no resmenys a qualsevol deputats locals constituits en les ciutats
viles e lochs a Nos obedients en lo dit Principat e que Deu volent a
nostra obediencia se reduiran e a totes e sengles altres persones a
les quals les presents pervendran e que lo negoci dejus scrit sguarde
saluts.
Com per la inobediencia e notoria rebellio a Nos fetes
per la ciutat de Barchinona e algunes altres ciutats viles e lochs
del dit Principat los deputats del General del dit Principat
acostumats residir en la dita ciutat hagen sostengut en aquella
violencia o oppresio per la qual no han haguda facultat de usar
liberament del dit ofici. La qual oppressio ha durat fins tant que lo
magnifich fael e amat nostre mossen Bernat Çaportella hu dels dits
deputats ço es per lo braç militar se es exhimit de la dita
oppressio fugint cautelosament e secreta ab una galera per mar de la
dita ciutat (ciutan) de Barchinona transferint se en la ciutat
de Terragona fael e obedient a nostra Magestat. Romanints los altres
condeputats seus e los hoydors de comptes del dit General en la dita
ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts stan en
la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de aquella e aço
no meten en obra son participants en la inobediencia e rebellio
dessus dites per les quals rahons son inabils al exercici e facultat
e potestat de aquell recau en lo dit mossen Bernat Çaportella
unicament e sola e axi per nos es stat decernit e declarat exhigints
merits de raho dret e justicia. Adonchs significants vos les dites
coses ab les presents vos dehim e manam que permetau liberament usar
lo dit mossen Bernat Çaportella del dit ofici de la Deputacio de
aqueix Principat e de totes e sengles preheminencies facultats e
potestats degudes e pertinents al dit ofici axi e segons los tres
deputats del dit General abans de la dita rebellio per les
constitucions usatges e libertats del dit Principat capitols e actes
de cort exercir e regir acostumaven podien e devien. Per observança
de les quals constitucions usatges e libertats capitols e actes de
cort se deja e puxa a ell haver recors. E vosaltres dits oficials e
altres persones siau tenguts a ell obtemperar e ses requestes exequir
axi e segons per serie e tenor de
aquelles e de aquells dispost
proveit e ordenat se atrobe (atro + salta linea + be).
En
perturbacio de les quals coses vosaltres dits capitans nous puxau ni
degau entremetre. E com donchs sie nostra ferma intencio conservar lo
General
e lo degut stament de aquell sots lo exercici e
administracio del dit mossen Bernat Çaportella unich deputat durant
lo temps del present trienni. Volem per tant e manam la nostra
present provisio per vosaltres e quiscuns de vosaltres esser
complidament observada si la gracia nostra vos es cara e pena de mil
florins dor dels bens de aquell qui contrafara a nostres cofres
aplicadors per vosaltres evitar se desiga. Dada en la ciutat de
Tudela a XVII del mes de juny del any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - Rex Johannes.

Después de esta
carta, y haciéndose cargo de la intención y voluntad del Rey, sigue
el ofrecimiento de Çaportella de hacer todo cuanto pueda ser en
utilidad y provecho del Principado y de sus libertades.




28 DE JULIO.

Recibióse en
este día la siguiente carta del Rey, que Çaportella, en presencia
de dos testigos, entregó al capitán general don Rodrigo de
Rebolledo, requiriendo al escribano Perelló para que la leyera y
publicara, y de todo lo acontecido levantara el acta correspondiente;
advirtiéndose, que la misma carta la enseñó y la mandó leer
también al veguer real y al del arzobispo, en la calle mayor de Tarragona, donde les encontró casualmente; en vista de lo que se
dispusieron estos a prestar homenaje al diputado, prometiendo ambos
cumplir lo que en dicha carta se prevenía.

antic, ajuntament, Tarragona, calle mayor, carrer major, 41



Al magnifich e
amat conseller nostre mossen Bernat Çaportella deputat de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen Bernat magnifich amat e fael
conseller nostre. Rehebuda havem vostra letra de crehença en persona
del amat secretari nostre En Pere Perello e havem hoit tot lo que dit
secretari de part vostra nos ha explicat. Havem manera spatxar la
provisio que demanau sobre lo exercici de vostre ofici de la
Deputacio. La qual dies ha ere manada e restava aci per oblit e en la
qual es proveit a tot lo que demanau segons per aquella veureu. Es
empero la intencio nostra que no contrastant la dita provisio
respongau e façau respondre de les peccunies de les generalitats
a les persones ya per nos assignades e a les altres que per
nos se assignaran en les ciutats e viles de aqueix Principat. Les
quals Deu volent se reduiran a la obediencia nostra e aço per
convertir les peccunies dessus dites en lo pagament del sou de la
gent darmes que per Nos es en aqueix Principat. E axi ho volem e
manam ho façau. Plau nos empero que de les dites peccunies de les
generalitats
paguets e façats pagar aquell salari
que conexereu condescent juxta la concurrencia del temps e aço per
lo notari e per un porter qui han servit e serviran a vos en lo dit
vostre ofici. E per semblant pagueu e façau pagar totes missions e
despeses per vos fetes per raho del dit ofici des que hisques
de Barchinona e que fareu de aci avant regint de aquelles compte per
mostrarsen deguda raho. En totes les altres coses que lo dit Perello
de part vostra nos ha explicades li havem respost segons ell vos pora
referir. Dada en
Tudela a XVII de juny MCCCCLXIII. - Rex Joannes.

Arinyo secretarius.

30 DE JULIO.

Con esta fecha,
confirmó el diputado Çaportella en su cargo al diputado local de
Tárrega, remitiéndole el siguiente escrito.

Bernat
Çaportella unich deputat del General del Principat de Cathalunya
resident en Terragona al honorable mossen Franci de Montros
cavaller deputat local en la vila e vegueria de Tarregua saluts e
honor.
Com per la inobediencia e notoria rebellio fetes a la
Magestat del Senyor Rey per la ciutat de Barchinona e algunes altres
ciutats viles e lochs del dit Principat a vos e als altres
condeputats nostres acustumats residir en la dita ciutat de Barcelona
sie stada feta violencia e oppressio en la dita ciutat per la qual no
es stada facultat de usar liberament del dit ofici. La qual oppressio
ha durat fins tant que nos dit Bernat Çaportella nos som exhimits de
aquella fugints cautelosament e secreta ab una galea per mar de la
dita ciutat de Barcelona e transferints nos en aquesta de Terragona
fael e obedient a la dita Magestat reyal. Romanints los altres
condeputats nostres e los hoidors de comptes del dit General en la
dita ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts son
en la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de
aquella e aço no meten en obra son participants en la inobediencia e 
rebellio
dessus dites. Per les quals rahons son inabils al exercici del dit
ofici de Deputacio e tot lo dit exercici e facultat e potestat de
aquell recau en nos unicament e sola e axi per la dita Magestat reyal
es estat decernit e declarat exhegint ho merits de raho dret e
justicia. E mes la dita Magestat reyal ha decernit proveit e manat
nos dit Bernat Çaportella poder e deure del dit ofici usar e de tots
e sengles preheminencies facultats e potestats degudes e pertinents
al dit ofici axi e segons nos e los altres condeputats nostres abans
de la dita rebellio per les constitucions usatges e libertats del dit
Principat capitols e actes de cort e exercir e regir acostumavem
podiem e deviem per observança de les quals se deja e
puxa e
a nos haver recors e tots oficials e altres persones sien tenguts a
nos obtemperar e nostres requestes exequir axi e segons per serie e
tenor de aquelles e de aquells dispost proveit e ordenat se atrobe.
En perturbacio de les quals coses los capitans de gents darmes de
cavall e de peu qui son per la dita Magestat en lo dit Principat nos
puxen ni degen entremetre segons totes les dites coses en una
patent letra e provisio de la dita reyal Magestat de la sua ma
signada e del seu segell en lo dors sagellada dada en Tudela a XVII
del mes de juny prop passat la qual o copia de aquella vos sera
exhibida veureu esser mes largament contengut. Com donchs nos dit
Bernat Çaportella a qui segons dessus se conte unicament e sola
incumbex lo carrech del dit ofici de deputacio

vullam en
aquell entendre e en totes coses que concernesquen la indemnitat del
dit General e conservacio dels drets preheminencies e
libertats de aquell volem per tant e manam a vos dit mossen
Franci de Montros deputat local que per vos primerament sie prestat
sagrament e homenatge en poder de algun oficial reyal en virtut dels
quals prometats haver vos be e leyalment en lo dit vostre
ofici e de conservar e defendre los drets del dit General e
obtemperar e exequir nostres manaments e totes altres coses be e
diligentment fer que al dit vostre ofici se pertanyen. E fet aço
requerreu lo portant veus de Governador del Principat de Cathalunya
qui residex en aquexa vila e los oficials de la matexa vila e
tots altres dins vostra deputacio juresdiccio exercints
ecclesiastichs e seglars als quals de la dita provisio reyal la qual o
copia de aquella vos trametem fareu hostensio e fe que facen e
presten los ecclesiastichs jurament e los seglars jurament e
homenatge de obtemperar e exequir vostres requestes tota consulta
consell e dilacio cessants e los capitans de gents darmes que res en
perturbacio del dit ofici no facen o attempten sots virtut de la pena
en la dita reyal provisio contenguda. E mes provehireu e manareu e
per los oficials requerreu esser manat als arrendadors o collectors
dels drets de generalitats
de aquexa vila e de sa collecta
que de aquells a nos o en persona nostra responguen an Gaspar
Vidal
de aquexa vila de Tarregua e no a alguna altra persona ne
en altra manera. Del qual Gaspar Vidal rebreu seguretat de haverse be
e leyalment en la dita collecta e de retre a nos compte e raho de
aquella. E finalment fareu fer per los lochs acustumats de aquexa
vila una crida la qual vos trametem ab la present. Les quals coses
totes continuades per vostre scriva per letra sua testimonial nos
fareu certificar de aquelles. Dada en Terragona a XXX de juliol lany
MCCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Iguales a la carta que precede, con la
dirección respectiva, fueron escritas otras a Raimundo Roger de
Toralla
, diputado local de Balaguer y a G. Carnicer, que
ejercía el mismo cargo en la veguería de Monblanch.

Julio. 1463.

26
DE JULIO.


En este día recibió Çaportella la carta del Rey
don Juan
, que sigue a continuación.

Don Joan per la gracia
de Deu Rey de Arago de Navarra de Sicilia de Valencia de
Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barcelona duch de
Athenes e de Neopatria
e
encara comte de Rossello e de Cerdanya als noble magnifichs amats e
faels nostres lo portant veus de Gobernador en lo Principat de
Cathalunya e tots e sengles oficials altres en lo dit Principat
jurisdictio exercints e a lur loctinents e a qualsevol capitans de
gent darmes de cavall e de peu stants per Nos en lo dit Principat e
no resmenys a qualsevol deputats locals constituits en les ciutats
viles e lochs a Nos obedients en lo dit Principat e que Deu volent a
nostra obediencia se reduiran e a totes e sengles altres persones a
les quals les presents pervendran e que lo negoci dejus scrit sguarde
saluts.
Com per la inobediencia e notoria rebellio a Nos fetes
per la ciutat de Barchinona e algunes altres ciutats viles e lochs
del dit Principat los deputats del General del dit Principat
acostumats residir en la dita ciutat hagen sostengut en aquella
violencia o oppresio per la qual no han haguda facultat de usar
liberament del dit ofici. La qual oppressio ha durat fins tant que lo
magnifich fael e amat nostre mossen Bernat Çaportella hu dels dits
deputats ço es per lo braç militar se es exhimit de la dita
oppressio fugint cautelosament e secreta ab una galera per mar de la
dita ciutat (ciutan) de Barchinona transferint se en la ciutat
de Terragona fael e obedient a nostra Magestat. Romanints los altres
condeputats seus e los hoydors de comptes del dit General en la dita
ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts stan en
la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de aquella e aço
no meten en obra son participants en la inobediencia e rebellio
dessus dites per les quals rahons son inabils al exercici e facultat
e potestat de aquell recau en lo dit mossen Bernat Çaportella
unicament e sola e axi per nos es stat decernit e declarat exhigints
merits de raho dret e justicia. Adonchs significants vos les dites
coses ab les presents vos dehim e manam que permetau liberament usar
lo dit mossen Bernat Çaportella del dit ofici de la Deputacio de
aqueix Principat e de totes e sengles preheminencies facultats e
potestats degudes e pertinents al dit ofici axi e segons los tres
deputats del dit General abans de la dita rebellio per les
constitucions usatges e libertats del dit Principat capitols e actes
de cort exercir e regir acostumaven podien e devien. Per observança
de les quals constitucions usatges e libertats capitols e actes de
cort se deja e puxa a ell haver recors. E vosaltres dits oficials e
altres persones siau tenguts a ell obtemperar e ses requestes exequir
axi e segons per serie e tenor de
aquelles e de aquells dispost
proveit e ordenat se atrobe (atro + salta linea + be).
En
perturbacio de les quals coses vosaltres dits capitans nous puxau ni
degau entremetre. E com donchs sie nostra ferma intencio conservar lo
General
e lo degut stament de aquell sots lo exercici e
administracio del dit mossen Bernat Çaportella unich deputat durant
lo temps del present trienni. Volem per tant e manam la nostra
present provisio per vosaltres e quiscuns de vosaltres esser
complidament observada si la gracia nostra vos es cara e pena de mil
florins dor dels bens de aquell qui contrafara a nostres cofres
aplicadors per vosaltres evitar se desiga. Dada en la ciutat de
Tudela a XVII del mes de juny del any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - Rex Johannes.

Después de esta
carta, y haciéndose cargo de la intención y voluntad del Rey, sigue
el ofrecimiento de Çaportella de hacer todo cuanto pueda ser en
utilidad y provecho del Principado y de sus libertades.




28 DE JULIO.

Recibióse en
este día la siguiente carta del Rey, que Çaportella, en presencia
de dos testigos, entregó al capitán general don Rodrigo de
Rebolledo, requiriendo al escribano Perelló para que la leyera y
publicara, y de todo lo acontecido levantara el acta correspondiente;
advirtiéndose, que la misma carta la enseñó y la mandó leer
también al veguer real y al del arzobispo, en la calle mayor de Tarragona, donde les encontró casualmente; en vista de lo que se
dispusieron estos a prestar homenaje al diputado, prometiendo ambos
cumplir lo que en dicha carta se prevenía.

antic, ajuntament, Tarragona, calle mayor, carrer major, 41



Al magnifich e
amat conseller nostre mossen Bernat Çaportella deputat de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen Bernat magnifich amat e fael
conseller nostre. Rehebuda havem vostra letra de crehença en persona
del amat secretari nostre En Pere Perello e havem hoit tot lo que dit
secretari de part vostra nos ha explicat. Havem manera spatxar la
provisio que demanau sobre lo exercici de vostre ofici de la
Deputacio. La qual dies ha ere manada e restava aci per oblit e en la
qual es proveit a tot lo que demanau segons per aquella veureu. Es
empero la intencio nostra que no contrastant la dita provisio
respongau e façau respondre de les peccunies de les generalitats
a les persones ya per nos assignades e a les altres que per
nos se assignaran en les ciutats e viles de aqueix Principat. Les
quals Deu volent se reduiran a la obediencia nostra e aço per
convertir les peccunies dessus dites en lo pagament del sou de la
gent darmes que per Nos es en aqueix Principat. E axi ho volem e
manam ho façau. Plau nos empero que de les dites peccunies de les
generalitats
paguets e façats pagar aquell salari
que conexereu condescent juxta la concurrencia del temps e aço per
lo notari e per un porter qui han servit e serviran a vos en lo dit
vostre ofici. E per semblant pagueu e façau pagar totes missions e
despeses per vos fetes per raho del dit ofici des que hisques
de Barchinona e que fareu de aci avant regint de aquelles compte per
mostrarsen deguda raho. En totes les altres coses que lo dit Perello
de part vostra nos ha explicades li havem respost segons ell vos pora
referir. Dada en
Tudela a XVII de juny MCCCCLXIII. - Rex Joannes.

Arinyo secretarius.

30 DE JULIO.

Con esta fecha,
confirmó el diputado Çaportella en su cargo al diputado local de
Tárrega, remitiéndole el siguiente escrito.

Bernat
Çaportella unich deputat del General del Principat de Cathalunya
resident en Terragona al honorable mossen Franci de Montros
cavaller deputat local en la vila e vegueria de Tarregua saluts e
honor.
Com per la inobediencia e notoria rebellio fetes a la
Magestat del Senyor Rey per la ciutat de Barchinona e algunes altres
ciutats viles e lochs del dit Principat a vos e als altres
condeputats nostres acustumats residir en la dita ciutat de Barcelona
sie stada feta violencia e oppressio en la dita ciutat per la qual no
es stada facultat de usar liberament del dit ofici. La qual oppressio
ha durat fins tant que nos dit Bernat Çaportella nos som exhimits de
aquella fugints cautelosament e secreta ab una galea per mar de la
dita ciutat de Barcelona e transferints nos en aquesta de Terragona
fael e obedient a la dita Magestat reyal. Romanints los altres
condeputats nostres e los hoidors de comptes del dit General en la
dita ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts son
en la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de
aquella e aço no meten en obra son participants en la inobediencia e 
rebellio
dessus dites. Per les quals rahons son inabils al exercici del dit
ofici de Deputacio e tot lo dit exercici e facultat e potestat de
aquell recau en nos unicament e sola e axi per la dita Magestat reyal
es estat decernit e declarat exhegint ho merits de raho dret e
justicia. E mes la dita Magestat reyal ha decernit proveit e manat
nos dit Bernat Çaportella poder e deure del dit ofici usar e de tots
e sengles preheminencies facultats e potestats degudes e pertinents
al dit ofici axi e segons nos e los altres condeputats nostres abans
de la dita rebellio per les constitucions usatges e libertats del dit
Principat capitols e actes de cort e exercir e regir acostumavem
podiem e deviem per observança de les quals se deja e
puxa e
a nos haver recors e tots oficials e altres persones sien tenguts a
nos obtemperar e nostres requestes exequir axi e segons per serie e
tenor de aquelles e de aquells dispost proveit e ordenat se atrobe.
En perturbacio de les quals coses los capitans de gents darmes de
cavall e de peu qui son per la dita Magestat en lo dit Principat nos
puxen ni degen entremetre segons totes les dites coses en una
patent letra e provisio de la dita reyal Magestat de la sua ma
signada e del seu segell en lo dors sagellada dada en Tudela a XVII
del mes de juny prop passat la qual o copia de aquella vos sera
exhibida veureu esser mes largament contengut. Com donchs nos dit
Bernat Çaportella a qui segons dessus se conte unicament e sola
incumbex lo carrech del dit ofici de deputacio

vullam en
aquell entendre e en totes coses que concernesquen la indemnitat del
dit General e conservacio dels drets preheminencies e
libertats de aquell volem per tant e manam a vos dit mossen
Franci de Montros deputat local que per vos primerament sie prestat
sagrament e homenatge en poder de algun oficial reyal en virtut dels
quals prometats haver vos be e leyalment en lo dit vostre
ofici e de conservar e defendre los drets del dit General e
obtemperar e exequir nostres manaments e totes altres coses be e
diligentment fer que al dit vostre ofici se pertanyen. E fet aço
requerreu lo portant veus de Governador del Principat de Cathalunya
qui residex en aquexa vila e los oficials de la matexa vila e
tots altres dins vostra deputacio juresdiccio exercints
ecclesiastichs e seglars als quals de la dita provisio reyal la qual o
copia de aquella vos trametem fareu hostensio e fe que facen e
presten los ecclesiastichs jurament e los seglars jurament e
homenatge de obtemperar e exequir vostres requestes tota consulta
consell e dilacio cessants e los capitans de gents darmes que res en
perturbacio del dit ofici no facen o attempten sots virtut de la pena
en la dita reyal provisio contenguda. E mes provehireu e manareu e
per los oficials requerreu esser manat als arrendadors o collectors
dels drets de generalitats
de aquexa vila e de sa collecta
que de aquells a nos o en persona nostra responguen an Gaspar
Vidal
de aquexa vila de Tarregua e no a alguna altra persona ne
en altra manera. Del qual Gaspar Vidal rebreu seguretat de haverse be
e leyalment en la dita collecta e de retre a nos compte e raho de
aquella. E finalment fareu fer per los lochs acustumats de aquexa
vila una crida la qual vos trametem ab la present. Les quals coses
totes continuades per vostre scriva per letra sua testimonial nos
fareu certificar de aquelles. Dada en Terragona a XXX de juliol lany
MCCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Iguales a la carta que precede, con la
dirección respectiva, fueron escritas otras a Raimundo Roger de
Toralla
, diputado local de Balaguer y a G. Carnicer, que
ejercía el mismo cargo en la veguería de Monblanch.

dijous, 28 de desembre del 2017

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragon y de sus antecesores, en catalán

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragón y de sus antecesores,
en catalan.

Bernat Desclot:



http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/bernardo-desbots-historia-del-rey-d-pedro-de-aragon-y-de-sus-antecesores-en-catalan-vol-i-mss-5939--0/html/00f25e16-82b2-11df-acc7-002185ce6064_10.html




Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragón y de sus antecesores, en catalán




(página V)

MDCCXXXII (1732)

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragon y de sus antecesores, en catalán, página 5


Del plech del llibre





Ací comenca lo libre quen Bernart Desbots dicta (dictá) e escriví de les grans batalles e dels gran fets darmes (d'armes) e de les grans conquestes que foren sobre sarrayns, e sobre altres fents (fets) e de dos nobles Reys que hac en Arago qui foren del alt linatge del Comte de Barcelona. (y de la REINA DE ARAGÓN, por eso fueron REYS) Aquest Comte de Barcelona avia huna germana molt bella, e de gran valor, e donala per muller al Emperador (Em+p:per+ador) de Castella de la qual hac dos fills, e la hu ach nom Don Sancho qui fon Rey de Castella. E laltre ach nom Don Ferrando qué fon Rey de Leo. A cap de hun temps morís la germana del Comte de Barcelona Emperadrís de Castella Elemperador de Castella pres altra muller una Dona cosina (cosína, omito la í con tilde) germana del Emperador de Alamanya, e ach della una filla que ach nom Dona sancha, e donarenla per muller al Rey de Arago Don Alfonso (Alfonso II de Aragón) qui fon fill del Comte de Barcelona (y de Petronila, Petrvs, reina de Arago), e de aquest Rey Don Alfonso çofo (no entiendo esta abreviatura) fill del Rey de Arago en Pere e el Comte de Prohenca (Provença, Provintia, Provence ?) e en Ferrando que era abat de Asuntarago (o Asumtarago : abad de Montearagón, Ferrando o Fernando de Aragón, hijo de Alfonso II, hermano de Pedro II, tío del futuro Jaime I) tres fills e del Rey en Jac (Iavmes, Jacme, Jaime I) aquell que conquista Mallorques, e Valencia, ab tot lo Regisme e de aquest Rey en Jac (con un símbolo encima, tipo virgulilla) e de madona la Reyna qui fo filla del Rey don (gria) (García, Garsia ?) cosi lo Rey Darago en Pere qui fon lo segon Alexandre per cavalleria et per conquesta. Ara leixem a parlar a parlar de tos los Reys que foren apres lo Comte de Barcelona, e parlarem en qual manera lo bon Comte de Barcelona guanya lo Regisme de Arago.             

(quien quiera leer más que consulte la web de arriba. Semejantes barbaridades sólo las puede leer un iluso indocumentado, o una ilusa indocumentada)





Del plech del llibre  Ací comenca lo libre quen Bernart Desbots dicta (dictá) e escriví de les grans batalles e dels gran fets darmes (d'armes) e de les grans conquestes que foren sobre sarrayns, e sobre altres fents (fets) e de dos nobles Reys que hac en Arago qui foren del alt linatge del Comte de Barcelona. (y de la REINA DE ARAGÓN, por eso fueron REYS) Aquest Comte de Barcelona avia huna germana molt bella, e de gran




valor, e donala per muller al Emperador (Em+p:per+ador) de Castella de la qual hac dos fills, e la hu ach nom Don Sancho qui fon Rey de Castella. E laltre ach nom Don Ferrando qué fon Rey de Leo. A cap de hun temps morís la germana del Comte de Barcelona Emperadrís de Castella Elemperador de Castella pres altra muller una Dona cosina (cosína, omito la í con tilde) germana del Emperador de Alamanya, e ach della una filla




que ach nom Dona sancha, e donarenla per muller al Rey de Arago Don Alfonso (Alfonso II de Aragón) qui fon fill del Comte de Barcelona (y de Petronila, Petrvs, reina de Arago), e de aquest Rey Don Alfonso çofo (no entiendo esta abreviatura) fill del Rey de Arago en Pere e el Comte de Prohenca (Provença, Provintia, Provence ?) e en Ferrando que era abat de Asuntarago (abad de Montearagón, Ferrando o Fernando de Aragón, hijo de Alfonso II, hermano de Pedro II, tío del futuro Jaime I) tres fills e del Rey en Jac (Iavmes, Jacme, Jaime I) aquell que conquista Mallorques, e Valencia, ab tot lo Regisme e de aquest Rey en




madona la Reyna qui fo filla del Rey don (gria) (García, Garsia ?) cosi lo Rey Darago en Pere qui fon lo segon Alexandre per cavalleria et per conquesta. Ara leixem a parlar a parlar de tos los Reys que foren apres lo Comte de Barcelona, e parlarem en qual manera lo bon Comte de Barcelona guanya lo Regisme de Arago.



























Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...