Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alamanda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alamanda. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 d’octubre del 2026

17. Giraldo di Bornelh, Si per mon Sobretotz no fos,

17. Giraldo di Bornelh. *

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

La prima poesia è secondo il testo pubblicato dal Raynouard (Lexique roman, 1, 379); (Ed. Ramón Guimerá Lorente) per la seconda si riproduce il testo pubblicato pure dal Raynouard (Choix des poésies originales des Troubadours, IV, 290); (Ed. Ramón Guimerá Lorente) per la terza e la quarta si dà la lezione del canz. A, con correzioni da C per la terza, e da B per la quarta.

Si per mon Sobretotz no fos,
quem ditz qu'ieu chant e sia gays,
jal suaus temps, quan l'erba nays,
ni pratz ni rams ni bosc ni flors,
ni durs senhers ni van' amors
nom pogram metre en eslays:
mas d'aissom tenc ab lui
que, pos joys falh e fui,
merma pretz e barnatz;
e pois las poestatz
s' estraigneron de jay,
de quan quel piegers fay
no fon per mi lauzatz;
qu'aissim suy cosseillatz,
que nul ric non envey
que trop mal senhorey.
Selha vetz eral segles bos
quan per tot aondava jays,
e selh grazitz on n'eral mays,
e pretz s' aveni' ab ricors;
ar appell' om pros los pejors
e sobrier selh que pieitz s' irais;
e selh que mais adui
cum ques pot de l'autrui,
sera plus envejatz.
de quem tenh per forsatz,
qu'om d'avol plait savay
cuelha bon pretz veray
don degr' esser blasmatz,
e vos, quar non pessatz
sis tanh qu'om pretz autrey
Mal fon capdelada razos
des qu'om tenc per pros los savays,
els francs els cortes els verays
razonet hom per sordejors,
e moc la colpa dels aussors
quant de vers brezillet ni frays,
qu'eras no sai per cui
tol hom l'onor selui
que n'era adreit cazatz;
e sils encoreillatz
diran que ben estay;
mas selh qu' ieu no diray,
sera trop miells armatz;
e pueis sius embarjatz
de pretz ni de domney,
mens avetz el conrey.
Ieu vi qu'om prezava chansons
e que plasia tresc' e lays,
mas eras vei pus que hom s'estrays
de solatz ni de fagz gensors,
ni l'afars dels fis amadors
se viret de dreit en biays,
que totz devers defui;
que ja s'om se deblui
las carns nils vis nils blatz,
e se l' acompagnatz,
a pretz non o tenray
ni crezutz non seray;
mas nom segral peccatz,
que lai val pauc rictatz
qui la men' a desrey,
ni dreg non sec ni ley.
Er aug del rey qu'era plus pros
e plus valens en totz assays
de totz selhs que vianda pays,
que sobret mejans e majors,
e crec sos pretz e sas honors
e non temia afan ni fays;
que si lo planhon dui, 
lo ters lor o destrui; 
quem par mal ensenhatz, 
qu'ieu non cug qu'anc fos natz, 
de Karlemagn' en say, 
reys per tant bel essay 
mantengutz e prezatz; 
mas ja leu non crezatz 
qu'afars tant mal estey 
qu'esems lo plaignon trey. 
E que val doncs bella faissos 
ni grans poders qu'aissi s'abays? 
e ja passava part Roays
lo noms el pretz e la paors, 
entrels pagans galiadors
qu'anc us sols areire nols trays;
per que falh quis desdui, 
pus aissi leu s'esdui
so qu'om plus vol nil platz, 
de qu'ieu tenc per grevatz 
selhs que mais podon say, 
si non adobon lay; 
quan camjaran rictatz, 
qu'ajan qualque solatz 
de lur gran galaubey 
denant lo major rey. 
Quel trefas segles envejos
dona piegz, s'elh que plus s'atrays
non a suenh mas quel cors s'engrays,
e fassa cum ques pot son cors,
e l'arma pert ses lo socors
de lui cui sos covens a frays;
qu'om tan gen no s'estui
ni nos serra nis clui
de belhs murs dentelhatz, 
quan sera lai passatz 
al port on no s'eschay, 
qu'om merme son esmay 
totz non sia enserratz; 
per qu'es conseills senatz
qu'om de sai se castey, 
que sos tortz de lai nol grey.
Per solatz revelhar, quar es trop endormitz,
e per pretz qu'es fayditz aculhir e tornar,
mi cuyei trebalhar; mas er men sui giquitz, 
per so quar sui falhitz, quar non es d'acabar; 
cum plus m'en ven voluntatz e talans, 
plus creys de lai lo dampnatges el dans. 
Greu es a sofertar, a vos o dic qu'auzitz 
cum era jois grazitz e tug li benestar, 
hueymais podetz jurar que ja de fust no vitz
ni vilas miels formitz estra grat cavalgar:
lagz es l'afars e greus e malestans 
don hom pert Dieu e reman malanans. 
Ieu vi torneis mandar e segre gens garnitz, 
e pueys del miels feritz una sazo parlar; 
ar es pretz de raubar buous, motos e berbitz;
cavaliers si' aunitz ques met a domnejar, 
pus que toca dels mans motos belans, 
ni que rauba gleizas ni viandans.
On son gandit joglar qu'ieu vi gent aculhitz, 
qu'a tal mestier fo guitz que solia guidar? 
e vey senes reptar anar tals escarits, 
pus fon bos pretz failhitz que solia menar 
de companhos, e no sai dire quans, 
gent en arneis e bels e benestans.
E vi per cortz anar de joglaretz petitz
gen caussatz e vestitz, sol per domnas lauzar;
ar non auzon parlar, tant es bos pretz delitz, 
dont es lo tortz issitz d'elas mal razonar. 
diatz de quals d'elhas o dels amans, 
ieu dic de totz, quel pretz n'a trag enjans. 
Qu'ieu eys que suel sonar totz pros hom issernitz, 
estauc tant esbaitz que nom sai cosselhar;
qu'en luec de solassar aug en las cortz los critz,
qu'aitan leu s'es grazitz, de lans e de bramar 
lo comtes entre lor cum us bos chans 
dels rics afars e dels temps e dels ans. 
Mas a cor afrancar, que s'es trop endurzitz, 
non deu hom los oblitz nils viels faitz remembrar
que mal es a laissar afar pus es plevitz, 
el mal don sui guaritz nom qual ja mezinar;
mas so qu'om ve, volv e vir en balans, 
e prenda e lais e forss' e dams los pans. 
D'aitan me puesc vanar qu'anc mos ostaus petitz
no fon d'els envazitz; sels cui aug totz duptar
anc no fetz mas honrar los volpils mal arditz;
doncs mos senher chauzitz si deuria pensar
que non l'es ges pretz ni laus ni bobans 
qu'ieu quem laus d'el sia de lui clamans.
Eras non plus per que no m'o demans, 
que blasmes er, si vau d'aissi clamans, 
so dil Dalphins que conois los bons chans.

Er auziretz encabalitz chantars, 
q'ieu sui amics encabalitz e pars; 
aujatz si fo anc mais dicha 
tant grans foillia en chantan; 
greu n'escamparai ses dan, 
s'ab lieis m'apareil ni m'ec 
cui sui plus liges que sers.
terra, tu cum o sofers?
Ai, tantas vetz m'a trait necis parlars 
joi d'entrels mans, per qen devenc liars!
el cors, pois en ren s'aficha
don s'alegra tan ni qan, 
volgra ieu chantes gaban, 
q'era tro que s'esparec
tenial dreg per envers, 
tant fui ves amor esmers.
E qen diretz si l'esciens es rars 
el cors es leus? valram ja sobramars? 
non jes, tant es auta e richa
cella, cals remaigna ab tan. 
ja ren laus no mi valran, 
mou mas chanssos e mos vers
cum fols de saber esters.
Anc nuills effreis non fo valens ni cars
tro que moc loing de joi sobregabars;
e pois dic c'amors me tricha
per un petit de semblan,
et ieu pert per so que nom blan
lieus parlars, c'us dans men crec
quem ten pres plus greu q'en fers
per ti, bocha, qe 'n mal mers.
Aras nom letz qan mi valgra prejars; 
qerre merce si fai que mos trobars,
pois tant s'es m'amors africha
c'autra non qier nin deman,
clamail merce, qui qeil chan
celliei cui deschausir lec;
fouz descuidatz e despers,
tot trobaras so que quers.
El bes qet fetz, si n'eras el fuoc ars,
poz loill grazir; fo doncs mas us baisars?
folla res e cel que picha
non vai l'obra meilluran; 
ben as pauc saber d'enfan
e sit fetz mais que non dec;
piejer que cill de Beders
tu cals merces l'en refers?
Tal que lai dreitz mos huoills on bat la mar
el cors es fis e doutz e francs e clars
vas celliei on jois s'abricha
loing d'avol pretz e d'engan
e de mi qen vauc pensan,
per q'en magrezisc e 'n sec, 
volven de tort en travers 
plus abronquitz d'un covers
E cuidatz setz m'enuoi ni dejunars
nim tenga dan non fai c'us doutz penssars
m'aduria ab una nicha
san e let al cap d'un an.
fol, c'as dig? pauc t'en creiran
de so c'anc vers non parec;
si fara si loil enquers
mos Lignaure lai part Lers. 
Joios qui per bon eders 
no s' alegra, fols es mers.
Sim sentis fizels amics
per ver encusera amor, 
mas er men lais per paor 
qem dobles l'anta el destrics; 
mas aisso puosc dir ses dan,
c'anc d'engan ni de no fe
nom membret, puois amai be; 
anz n'ai sofertz de grans mals, 
c'aissi s'aven als leials.
E si non grana l'espics 
si cum pareis a la flor, 
cujatz que plass'al seignor? 
anz l'en creis ira e genzics; 
e par que consir de l'an 
en avan, car sap e ve
que sos affars noill ave; 
q'ieu vi c' us jorns ferials 
m'era mieiller c' us nadals. 
E vi ja mentr'era rics, 
segon lo temps q'era cor, 
q'ieum tenia a desonor
mainz plaitz don er sui abrics; 
c'um vencutz sofrire, qui blan
soffertan, qe pietz l'en ve 
so que plus li desconve, 
qe segon qe l'era egals, 
l'amors era ab mi cabals. 
Aujatz, joves ni antics, 
puois en sa baillia cor, 
tri de dos mals lo major, 
non farial reis Lodoycs. 
deu hom ben doncs rire d'aman 
qui l'afan d'amor soste 
e nol sap loignar de se, 
puois ve que li retz venals 
es doncs dans d'amor' aitals. 
Eraus semblara prezics
mos chans; mas si Dieu ador, 
peç' a non vitz amador
cui meins noca anta ni trics;
mas per mieills assire mon chan, 
vau cercan bos motz en fre
que son tuit cargat e ple
d'us estrains sens naturals;
mas non sabon tuich de cals.
E sitot s'enfeing enics
per espaventar los lor,
si plans valors noi acor,
pauc i val precs ni chastics.
deus om doncs aucire prejan?
dreig n'ai gran, qu'ieu sai e cre,
mas jes non o dic per re,
q'alz verais amics corals
non vai enan lor captals.

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 14): 
Girautz de Borneill si fo de Lemozi, de l'encontrada d'Esidueill, d'un ric castel del vescomte de Lemoges. e fo hom de bas afar, mas savis hom de letras e de sen natural. e fo meiller trobaire que negus d'aquels qu'eron estat denan ni foron apres lui; per que fo appellatz maestre dels trobadors, & es ancar per totz aquels que ben entendon subtils ditz ni ben pauzatz d'amor e de sen. fort fo honratz per los valens homes e per los entendens, e per las dompnas qu'entendian los sieus maestrals ditz de las soas cansos. e la soa vida si era aitals que tot l'ivern estava a scola & aprendia, e tota la estat anava per cortz, e menava ab se dos cantadors que cantavan las soas cansos. non volc mais moiller, e tot so qu'el gazaingnava dava a sos paubres parens & a la gleisa de la vila on el nasquet; la qual gleisa avia nom & a encaras Saint Gervasi.
Girautz de Borneil si amava una dompna de Gascoina que avia nom n'Alamanda d'Estanc. mout era prezada dompna de sen e de... valor e de beutat, & ella si sofria los precs e l'entendemen d'en Giraut, per lo gran enansamen qu'el li fazia de dretz e d'onor e per las bonas chansos qu'el fasia d'ella, don ella s'en deleitava mout, per qu'ella las entendia ben. lonc temps la preget, & ella com bels ditz e com bels honramenz e com bellas promissions se defendet de lui cortezamen, que anc noil fetz d'amor nil det nuilla joia, mas un son gan; dont el visquet lonc temps gais e joios, e pueis n'ac mantas tristessas quant l'ac perdut; que madomna n'Alamanda, quan vi qu'el la preissava fort qu'ella li fezes plaser d'amor, e saub qu'el avia perdut lo gan, ella s'en corozet del gan, dizen que mal l'avia gardat, e qu'ella noil daria nulla joia ni plaser noil faria mais d'amor, e que so qu'ella li avia promes li desmandava, qu'ella vesia ben qu'el era fort loing eissitz de sua comanda. quant Girautz ausi la novella ocaison el comjat que la domna li dava, mout fo dolens e triz...
Per la dolor e per l'ira qu'en Girautz de Borneil ac de la mort del rei Richart d'Engleterra, e per l'engan que l'a fait la sua dompna n'Alamanda, si s'era laissatz de chantar e de trobar e de solatz. mas en Ramons Bernartz de Rovigna, qu'era trop valens hom de Gascoingna e trop sos amics, com qui el clamava se Sobretotz, lo preget e volc qu'el chantes e fos gais, don el fetz aquesta chanso que diz: Si per mon Sobretotz non fos...
Girautz de Borneil, quan Guis lo vescoms de Lemotges l'ac fait raubar la sua maiso de sos libres e de tot son arnes, e vi que pretz era fugitz e solatz adormitz e dompneis mortz e proesa faillida e cortezia perduda & enseignamenz volz en deschausiment, e que engans era entraz en amdoas las parz, en las amairessas & en los afans el se volc penar de recobrar solatz e joi e pretz, e si fetz aquesta chanson que diz: Per solatz reveillar.

dimecres, 18 d’octubre del 2023

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VI.


D' un sirventes no m qual far longor ganda, 

Tal talent ai qu' el digua e que l' espanda, 

Quar n' ai razon tan novella e tan granda 

Del jove rey qu' a fenit sa demanda

Son frair Richart, pus sos pairs lo y comanda, 

Tant es forsatz!

Pus En Enrics terra non te ni manda,

Sia reys dels malvatz.


Que malvatz fai quar aissi viu a randa,

A liurazon, a comte et a guaranda;

Reys coronatz, que d' autrui pren liuranda,

Mal sembla Arnaut lo marques de Bellanda

Ni 'l pros Guillem que conquis tor Miranda,

Tan fon prezatz!

Pus en Peitau lur ment e lur truanda,

No y er mais tant amatz.


Ja per dormir non er de Coberlanda,

Reys dels Engles, ni non conquerra Yrlanda,

Ni ducx clamatz de la terra normanda,

Ni tenra Angieus ni Monsaurelh ni Canda,

Ni de Peitieus non aura la miranda,

Ni coms palatz

Sai de Bordelh, ni dels Gascos part landa

Senhers ni de Bazatz.


Cosselh vuelh dar el so de N' Alamanda,

Lai a 'N Richart, sitot non lo m demanda;

Ja per son frair mais sos homes no blanda,

No com fai elh, ans asetja e 'ls aranda,

Tolh lur castelhs e derroqu' et abranda

Deves totz latz;

E 'l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda

E l' autre sos conhatz.


Lo coms Jaufres cui es Breselianda

Volgra fos primiers natz,

Car es cortes, e fos en sa comanda

Regismes e duguatz.


Bertrand de Born.

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VI.


D' un sirventes no m qual far longor ganda, 

Tal talent ai qu' el digua e que l' espanda, 

Quar n' ai razon tan novella e tan granda 

Del jove rey qu' a fenit sa demanda

Son frair Richart, pus sos pairs lo y comanda, 

Tant es forsatz!

Pus En Enrics terra non te ni manda,

Sia reys dels malvatz.


Que malvatz fai quar aissi viu a randa,

A liurazon, a comte et a guaranda;

Reys coronatz, que d' autrui pren liuranda,

Mal sembla Arnaut lo marques de Bellanda

Ni 'l pros Guillem que conquis tor Miranda,

Tan fon prezatz!

Pus en Peitau lur ment e lur truanda,

No y er mais tant amatz.


Ja per dormir non er de Coberlanda,

Reys dels Engles, ni non conquerra Yrlanda,

Ni ducx clamatz de la terra normanda,

Ni tenra Angieus ni Monsaurelh ni Canda,

Ni de Peitieus non aura la miranda,

Ni coms palatz

Sai de Bordelh, ni dels Gascos part landa

Senhers ni de Bazatz.


Cosselh vuelh dar el so de N' Alamanda,

Lai a 'N Richart, sitot non lo m demanda;

Ja per son frair mais sos homes no blanda,

No com fai elh, ans asetja e 'ls aranda,

Tolh lur castelhs e derroqu' et abranda

Deves totz latz;

E 'l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda

E l' autre sos conhatz.


Lo coms Jaufres cui es Breselianda

Volgra fos primiers natz,

Car es cortes, e fos en sa comanda

Regismes e duguatz.


Bertrand de Born.

diumenge, 26 de juliol del 2020

Donacions enfranquiments esparces, senyor rey, Pere, Johan,

DONACIONS E ENFRANQUlMENTS ESPARCES FETS PER LO SENYOR REY EN P. E PER LO SENYOR REY EN JOHAN A DIVERSES PERSONES EN LOS COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA DE QUE LO PATRIMONI DEL SENYOR REY HA PRESA GRAN DIMINUCIO SEGONS QUES SEGUEIX.

Universitats de Clayra.
Primerament lo senyor Rey En Johan ha enfranquits en franch alou los homens de la universitat de Clayra del dret del pasquer dels lurs bestiars de que lo senyor Rey acustumava de haver uns anys ab altres de XX en XXV lliuras.

Diverses universitats de Rossello de Conflent e de Cerdanya.
Item lo dit senyor Rey En P. e encara lo dit senyor Rey En Johan han enfranquides diverses universitats e persones poblades en Rossello e en Conflent e en Cerdanya e encara en altres lochs de Cathalunya del dret de la leuda e passatge que devien pagar de que lo dit patrimoni se es diminuit uns anys anys ab altres entorn …. CCL lliuras.
Johan Fabre.
Item lo senyor Rey En Johan ara regnant ha venut an Johan Fabre burges de Perpinya les postatse drets senyories e dret de prelatura e fadiga de retenir quel senyor Rey havia en la forçade Montbran en Rossello qui es forçamolt notable.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venudaal dit En Johan Fabre la senyoria de la Vall de Sent Marti dels castells de Rossello.
Idem.
Item hi ha venudes les postats e drets senyories e dret de prelatura e de fadiga de retenir quel dit senyor havia en lo castell de Areleu en Conflent.
Johan Fabre.
Item ha venuda lo dit senyor Rey En Johan al dit Johan Fabre la jurediccio civil e criminal drets senyories luismes e forescapis quel dit senyor havia en la saionia (Sajonia más arriba) de Serdanya en terra de Conflent.
Ramon Dabella. (de Abella)
Item lo senyor rey En Johan ha donat a mossen Ramon Dabella tot lo cens dretasenyoria forescapi e tot altre dret quel dit senyor Rey hagues en lostal den Perestortes dins la vila de Perpinya.
Berenguer Dortafa.
Item lo senyor Rey En Johan a venut a mossen Berenguer Dortafala jurediccio quel senyor Rey havia en la vila e termens de Brulla ensemps ab X solidos de cens quel abat de Sant Ginisfahia cascun any al senyor Rey e ab XV solidos de cens que fahia cascun any En Berenguer dezVivers.
P. de Berga.
Item lo senyor Rey En Johan ha datsan P. de Berga alguns censes menuts forescapis drets e senyories quel dit senyor Rey havia en lalberch quel dit en P. de Berga ha dins Perpinya e en alguns altres alberchs contiguusa aquells.
Berenguer Dortafa.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha donat a mossen Berenguer Dortafa la jurediccio e recullitadels homens del loch de Vingran qui dabanseren de recullita del castell Dopol lo qual es del senyor Rey e ara hanse a recullir en lo castell de Tautaull lo qual es del dit mossen Berenguer axique en cas de necesitat lo senyor Rey ab sosdiners hauria a fornir lo dit castell Dopol de vitualles e de gents.
Johan Fabre.
Item ha lo dit senyor Rey En Johan venudes an Johan Fabre burges de Perpinya XXXIII lliuras de renda quel dit senyor acustumava de reebre sobrel dret del pasquer del loch de Vinçaen Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla lo feu e les postats del castell de Paracolls en Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo dit senyor Rey en P. dona a mossen Gispert de Tragura castella del castell de Perpenya dues somades de mena de ferre cascun dia les quals a raho de XII diners cascunavallen lany XXXVI lliuras.
Jacme Quinta.
Item lo dit senyor Rey En P. dona an Jacme Quinta scriva del senyor Rey un alberch lo qual era per habitacio del dit senyor en Vilafrancha de Conflent.
Idem.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat al dit Jacme Quinta I.a somada de mena de ferre cascundia qui pot valer cascun any …. XVIII lliuras.
Berenguer Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene a mossen Berenguer Dolms la jurediccio quel senyor Rey havia en los lochs de Pi de Mancet de Toren e de Vuytesa en Conflent.
Idem.
Item vene lo senyor Rey En P. al dit mossen Berenguer Dolms tota la jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Caudens dins Conflent e de Crou dins Capçir.
Vescomte Devol.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Devol la jurediccio dels lochs de Ayga Tebesa dels Pujals de Jullols dins Conflent e en una bastida que ha dessus Serdanya.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En Johan dona a mossen Gispert de Tregura la jurediccio del castell e vall de Peracollsen Conflent.
Bernat Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene an Bernat Dolms la jurediccio del loch e terme de Vilarach dins Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En P. dona a mossen Gispert de Tregura la jurediccio del loch de Coma e de Scenils dins Conflent.
Ramon de Perellos.
Item lo senyor Rey En P. ha donada a mossen Ramon de Perellos la jurediccio regalies e altres drets quel dit senyor havia en los lochs e termes de Joch de Finestret e de Sahorla en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo dit senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla la conexençadels oficials e les aygues de tots los lochs queldit vescomte havia e possehia en Rossello e en Conflent en que lo dit vescomte no hagues jurediccio alta e en los lochs on havia la dita jurediccio li dona tots los drets e regalies quel dit senyor hi hagues.
Guillem Jorda.
Item lo dit senyor Rey En P. dona a micer Guillem Jorda la jurediccio el pasquer dels Cortals e cert terme prop los dits Cortals en Conflent.
Ponç de Perellos.
Item lo senyor Rey En Johan ha venut a mossen Ponç de Perellos lo loch de Rigarda ab tota jurediccio e ab la jurediccio dels lochs de Glorians e de Sesilla dins Conflent.
Consols de Puigcerda.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat als Consols e vila de Puigcerda lo dret del mesuratge quis paguaen la dita vila del blat quis ven es mesura aqui e pot valer uns anys ab altres de XV en XX lliuras.

Item lo dit senyor Rey En Johan ha donat als dits Consols e Vila de Puigcerda los ports de Cerdanya los quals en proprietat eren del senyor Rey exceptat lo port de Sobiranes qui era propri de la dita universitat e podien valer uns anys ab altres los pasquers entorn C florins jassia quel procurador reyal qui vuy es nols vullamantenir en lur possessio.
Guillem Galceran de Rocaberti.
Item lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. Galceran de Rocaberti les jurediccions altes dels lochs de Palauda de Rayners de Montalba de Costria e de la honor de Cabrens en Rossello.
Vescomte Dilla.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Dilla la jurediccio alta del loch del Soler davall.
Vescomte de Roda.
Item lo senyor Rey En Johan dona al vescomte de Roda la conaxençae jurediccio civil e criminal de les universitats consolssindichs batles saigs e altres oficials e de camins publichs daygues e fluvis dels lochsque posseeix en Rossello e en Cerdanya.
Berenguer Dortafa.
Item lo senyor Rey En Johan ha transportada en mossen Berenguer Dortafa la jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi quel dit senyor havia en los lochs Dortala e de Sent Johan de Plan de Corts.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venut al dit mossen Berenguer Dortafa la jurediccio alta e baixa que havia per pariatge e la host e la cavalcada del lochde Vingran ab tota conexençade oficials e de camins e ab totas altres regalies queyhagues.
Consols Dargilers.
Item lo dit senyor Rey En Johan per CC florins ha atorgat als consols Dargilers quel batle del dit loch exercescha la jurediccio de consols oficials de camins les quals coses acustumava de usar lo veguer de Rossello.
Abbat de la Reyal.
Item ha venut lo senyor Rey En Johan al abbat de la Reyal de Perpinya la jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets quel senyor Rey hagues en los lochs de Tura e de Espira exceptatque si ha retenguda la jurediccio alta de crims de quesdegues seguir mort o mutilacio de membres.
Alamanda muller den Julia Garrius. (Amanda)
Item lo dit senyor Rey En Johan ha transportada en la dona Na Alamanda muller den Julia Garrius tresorer seu la jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Sant Ipolit e de Garrius.
Vescomte de Roda.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venuda al vescomte de Roda la jurediccio alta del loch de Monner e de Perellos.
Berenguer Dolms.
Item es estada venuda per lo senyor Rey En Johan a mossen Berenguer Dolms la jurediccio alta del loch de la Clusa.


Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...