Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castel. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Bertran de Born. Be m platz lo dous temps de pascor

Bertran de Born.

Bertran de Born si fo un castellans del evescat de Peiregors, vescoms d'Aut fort, un castel que avia prop de mil homes.



2701, 7225, 7698.

Bertran de Born si fo un castellans del evescat de Peiregors, vescoms d'Aut fort, un castel que avia prop de mil homes. Et avia fraires e cujava ls deseretar, si no fos lo rei d'Englaterra. Totz temps ac guerra con totz los sieus vezins, con lo comte de Peiregors, e con lo vescomte de Lemoges, e con son fraire Constanti, e con Richartz, tan quan fo coms de Peitieus. Bons cavalliers fo e bons guerriers, e bon domnejaire, e bons trobaire; e savis e ben parlans, e saup ben tractar mals e bens. 
Seingner era, ves quan se volia, del rei Enric e del fils de lui; mas totz temps volia que ill aguessen guerra ensems lo paire e lo fils, e'l fraire l'un con l'autre. E totz temps volc que lo reis de Fransa e'l reis d'Engleterra aguessen guerra essems; e s'il aguen patz ni treva, ades se penet con sos sirventes de far e de mostrar com cascuns era desonratz en aquella patz. E si n'ac de grans bes e de grans mals. Mot fe be sirventes et anc no fes mas doas cansos. El rei d'Arago donet per molher las cansos d'en (G.t) Giraut de Bornelh als sieus sirventesc. Et aquel que cantava per el avia nom Pepiol (Papiol). Et era azautz e cortes; e clamava Rassa lo coms de Bretanha, e'l rei d'Englaterra Oc e No; e'l rei jove so filh, Marinier. E metia tot son sen en mesclar guerras: e fes mesclar lo paire e'l filh d'Englaterra, tan que'l rei jove fo mortz d'un cairel en un castel d'en Bertran de Born.
En Bertran si s vanava qu'el cujava tan valer, que no s pensava que tot son sen l'agues mestier. E pueis lo rei lo pres; e quan fo pres el li demandet si avia tot son sen: que aras vos aura ops. Et el respos, qu'el avia tot lo sen perdut; quar tot lo perdet quan lo rei jove mori. Adoncs se ploret lo rei de so filh; e perdonec li, e l vesti, e l donet terras et honors. E visquet longamen él segle, e pueis se rendet en l'orde de Cistel.

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

3794, 7225-6, 7614, C.

Be m platz lo dous temps de pascor
Que fai foillas e flors venir;
E platz me quant aug la baudor
Dels auzels, que fan retentir
Lor cant per lo boscatge;
E platz mi quan vei sobre'ls pratz
Tendas e pavaillos fermatz;
Et ai gran alegratge,
Quan vei per campaigna rengatz
Cavaliers e cavals armatz.

E platz mi quan li corredor
Fan las gens e l'aver fugir;
E platz me quan vei apres lor
Gran ren d'armatz ensems venir;
E platz m'en mon coratge,
Quan vei fortz castels asejatz
E barres rotz et esfondratz;
E vei l'ost él rivatge
Tot entorn claus de bons fossatz,
Am lissas et am pals serratz.

Et atressi m platz de senhor
Quan ven premiers à l'envaïr
En caval armat ses temor,
C'aissi fai los sieus enardir
Ab valen vassalatge;
E pois que l'estors es mesclatz,
Quascus deu esser acesmatz
É segr'el d'agradatge:
Quar hom non es à dreg prezatz
Tro qu'a mantz colps pres e donatz.

Lansas e brans, elms de color,
Escutz trencar e desgarnir
Veirem à l'entrar de l'estor,
E manz vassals ensems ferir;
Don anaran aratge
Cavals dels mortz e dels nafratz.
Quan seren en l'estor intratz,
Ja nuls hom de paratge
No pens mas d'asclar caps e bratz: 
Que mais val mortz que vius sobratz.

Ieus dic que tant no m'a sabor
Manjars ni beure ni dormir,
Coma quant aug cridar: à lor!
D'ambas dos partz; et aug enguir
Cavals voiz per l'erbatge;
Et aug cridar: aiatz! aiatz!
E vei cazer per los fossatz
Paucs e grans per l'ombratge; 
E vei los mortz que pels costatz 
An los penons ab los cendatz.

Pros comtessa, per la meillor
Q'om posqu'en tot lo mon cauzir
Vos ten hom, e per la gensor
Q'anc si mires ni ja se mir.
Bietritz, d'aut paratge,
Bona domn'en ditz et en fatz,
Fons on sorzon totas beutatz,
Bella ses maïstratge,
Vostre ric pretz es tan pojatz
Que sobre totz es enansatz.

Donzella d'aut linhatge,
Tal en cui es tota beutatz,
Am fort e sui per leis amatz;
E dona m tal coratge,
Que ja no pens esser sobratz
Per un dels plus outracujatz.
Baros, metetz en gatge
Enans c'usquecs nous guerrejatz.

7225, 7614.

Domna, pois de mi nous cal,
E partit m'avetz de vos
Senes totas ocaizos,
No sai o m'en quieira;
Que jamais
Non er per mi aitan jais
Cobratz. E si del semblan
No trob domn' à mon talan;
Que vailla vos qu'ai perduda,
Jamais no volh aver druda.

Pois non posc trobar egal
Tan bell' e que fos tan pros,
Ni sos rics cors tan joios,
De tan bella teira,
Ni tan gais,
Ni sos rics pretz tan verais;
Irai per tot acaptan
De cascun' un bel semblan,
Per far domna soicebuda,
Tro vos me siatz renduda.

Fresca color natural
Pren, Bel Cebelin, de vos,
Eill dous esguart amoros:   
E fatz gran sobreira
Quar rei lais,
Quan res de be nous sofrais.
Midons na Elis deman
Son adreg parlar gaban,
Qu'en don à midons ajuda:
Pois non er fada ni muda.

Volh que mi don ad estros
La gol' e las mans amdos.
Pois ten ma careira,
No m biais,
Vers Rocachoart m'eslais
Als pes n'Agnes que m daran:
Qu'Yseut la domn' à Tristan,
Qu'en fo per totz mentaguda,
No'ls ac tan bels à saubuda.

N'Audiartz, si be m vol mal,
Volh que m don de sas faissos,
Que l'estes gen liasos; 
Equar es enteira,
Qu'anc no s frais
S'amors ni s volv' en biais.
A mon Meils-de-be l deman
Son adreit nou cor prezan,
De que par à la véuda
La fassa bon tener nuda.

Domna Faidid' atretal
Volh sas bellas dens en dos,
L'acuillir e'l gent respos
Don es presenteira.
Dins son ais
Mos Bels-Mojols volh que m lais
Sa gaies'e son bel gran;
Equar saub son ben estan
Far, don es reconoguda,
E no s'en cambia ni s muda.

Bel-seigner, ieu nous quier al
Mas que fos tan cobeitos
D'aquesta com soi de vos.
Q'una lecadeira
Amors nais,
Don mos cors es tan lecais,
Mais volh de vos lo deman
Que d'autra tener baisan.
Doncs midons per que m refuda,
Pois sab que tan l'ai volguda?

Papiol, mon Aziman
M'anaras dir en cantan,
Qu'amors es desconoguda
Sai, e d'aut bas cazeguda.

2701, 7225-6, 7614, M.

S'abrils e foillas e flors,
E'l bel matis e'l clar ser
E'l ric joi quez ieu esper
No m'ajudon et amors;
E'l rossinholet qu'aug braire,
E'l nou temps vertz e grazitz
Que ns adutz jois e doussors,
E'l cortes pascors floritz
Midons son ardit no l creis,
O no l merma l'espavens,
Greu m'en venra jauzimens.

Domna, s'ieu quezi socors
Ves vos, non o fi de ver; 
E veus m'al vostre plazer, 
Mi e mos cantz e mas tors. 
E pren comiat del repaire 
On fui tan gent aculhitz, 
On reina pretz e valors. 
E cel que m'en te faiditz,
Per honor de si meteis, 
En fa bos acordamens 
Ab sol los afizamens.

Vostre reptars m'es sabors 
Ric; quar tan cujatz valer, 
Que ses donar per temer 
Volriatz aver lauzors;
E qu'om nous auzes retraire 
S'usquecs fai que descauzitz. 
Mas semblaria m temors 
S'us n'era per mi cobritz
Coms ni vescoms, dux ni reis:
Mas faitz vostres fagz tan gens 
Queus en segan ditz valens.

Dos n'i a guerrejadors, 
Quar an de mal far lezer, 
Que no s sabon captener 
Nul temps meins d'enginhadors, 
Tan amon lansar e traire;
E trob los totz jorns garnitz
Com en Vivian de cors.
Mas ieu no lur soi aizitz; 
Qu'anc à bon pretz non ateis
Rics hom, si jois e jovens
E dos no li'n fo guirens. 

D'autres n'i a bastidors 
Rics homes de gran poder, 
Quar sabon terra tener 
E fan portals e bestors: 
De caus e d'aren' ab caire
Fan murs e voutas e vitz.
E vei los bos manjadors
E fan lurs dos plus petitz, 
Per que lur pretz no lor creis:
Quar aitals captenemens
No val mest las bonas gens.

D'autres n'i a cassadors 
Per la costuma tener, 
Que s fan ric home parer, 
Quar amon cas et austors, 
E corn e taborelaire. 
E vei los tan freolitz 
E mermadas lurs valors; 
E lur pretz es tan frezitz, 
Que res mas bestias o peis 
No lor es obediens,
Ni fa lors comandamens.

Res dels rics tornejadors, 
Si tot s'i gaston l'aver, 
No pot à mon cor plazer, 
Tan los trob galiadors. 
Ric hom que per aver traire
Sec tornejamen plevitz
Per penre sos vavassors, 
Non l'es honors ni arditz,
Mas el non estreing correis, 
Sol qu'ab el s'en an l'argens, 
S'om pois s'en es maldizens.

Rics homes volh qu'ab amors
Sapchan cavallier aver,
E que l sapchon retener
Ab be fag et ab honors;
E qu'om los trob ses cor vaire,
Francs e cortes e cauzitz,
E larcs e bos donadors;
Qu'aissi fon pretz establitz
Qu'om guerrejes ab torneis:
E quaresmes et avens
Fesson soudadiers manens.

Na Tempra, jois m'es cobitz,
Qu'ieu n'ai mai que s'era reis,
Que'l fel mesclat ab eissens
M'es esdevengutz pimens.

Papiol, sias tan arditz,
Pren mon cant e vai n'ab el
A 'n Oc e No: quar prezens
Li fatz de mans digz cozens.

diumenge, 11 d’octubre del 2026

Peire de Barjac, Tot francamen, domna, veing denan vos

Peire de Barjac.

Pierre de Barjac. Peire de Barjac.

7225.

Peire de Barjac si fo uns cavalliers compaignon d'en Guilhem de Balaun; e fo fort adreg e cortes, e tot aitals cavalliers com taingnia à Guilhem de Balaun. E si enamoret d'una domna del castel de Javiac, la moiller d'un vavassor, et ella de lui; et ac d'ellei tot so qe il plac. E Guilhem de Balaun sabia l'amor de lui e d'ella. E venc si c'una serra el venc à Javiac com Guilhem de Balaun, e fo sentatz à parlamen ab sa domna, et avenc si que P. de Barjac s'en parti malamen com gran desplazer, e com brau comiat qu'ella li det. E quant venc lendeman, Guilhem s'en parti e Peire com lui trist e dolenz. En G. demandet per que era tant tristz; et el li dis lo covinen. En Guilhem lo confortet, disen qu'el en faria patz. E no fon lonc temps que il foron tornat à Javiac, e fon faita la patz; e s'en parti d'ella con gran plazer que la domna li fetz. Et aqui son escrit lo comiat qu'el pres de lei.

Guillem de Balaun ou Balazuc. Mon vers mou mercejan ves vos,

7225.

Tot francamen, domna, veing denan vos
Penre comiat per tostemps à lezer;
E grans merces quar deingnastes voler
Qu'ieu mi tengues de vostr'amor plus gai
Tan quan vos plac. Mas aras, pos nous plai,
Es ben razos que si voletz aver
Drut d'autra part queus posca mais valer
Ieu' l vos autrei: ja pietz nous en volrai, (Ieu 'l) 
Ans aurem pois bon solatz entre nos,
Et estarem com si de re no fos.

Per so, domna, tostemps serai curos
De vostr' afar, qu' aisso 'n volh retener; 
Qu'ieu no lo posc gitar à non caler 
Aissi del tot, qu'enans vos servirai,
Fors que jamais vostre drutz no serai, 
Si be m deves encaras lo jazer 
Que m promezest quan n'aurias lezer. 
Non dic per so que negun soing non ai; 
Mas s'ieu en fos agutz ans poderos, 
Tal ora vi qu'ieu pogr' esser joios.

Mas vos cujas, quar ieu soi adiros,
Qu'aissi com soill non o diga de ver;
Mas d'er enan vos o farai parer:
Qu'ieu ai cauzit en lei cui amarai,
E vos avetz cauzit, si com ieu sai,
En un tal drut queus fara decazer;
Et eu en tal que vol pretz mantener,
En cui jovens s'apropch' e de vos vai:
Si tot non es de loc tan paratjos,
Il es assatz e plus bell' e plus pros.

E si'l jurars e'l plevirs de nos dos
Pot al partir de l'amor dan tener,
Anen nos en é las mas d'un prever,
Absolvetz mi et ieu vos solverai;
E pois poirem quascus d'aissi en lai
Plus lialmen bon'amor mantener.
E s'anc vos fis ren queus deja doler,
Perdonas me, qu'ieu vos perdonarai
Alegramen; qu'estiers non es ja bos,
Si de bon cor non es fatz lo perdos.

Mala domna trop mi fezes zelos
No fessi re mas al vostre plazer;
Quar hom zelos non a sen ni saber,
Ni res no sab lo mal que zelos trai,
Ni re zelos no sab que ditz ni fai
Ni nul zelos no pot en loc caber,
Ni patz non a zelos mati ni ser;
Per que vos deu plazer quan m'en partrai,
Qu'assatz val mais à celui qu'es lebros:
Qu'adoncs sivals no son tuit enoios.

Fe que m devetz, si tot soi adiros,
Prendatz comiat de mi, q'eu'l pren de vos.

dimarts, 6 d’octubre del 2026

49. Bartolomeo Giorgi. Mout fort me sui d'un chant meravilhatz

49. Bartolomeo Giorgi. * 

Bartolomeo Giorgi. Mout fort me sui d'un chant meravilhatz

Ambedue queste poesie sono date secondo il testo ricostituito sui mss. I K dal Levy (Der Troubadour Bertolome Zorzi, Halle, 1883). (B. Zorgi, Raynouard)

Mout fort me sui d'un chant meravilhatz
per lui qu' o fetz, si tot es dregz quem plaja,
quar cel que es valenz ni ensenhatz
deu ben pensar e gardar que retraja,
quar nienz es qu'om razonar pogues 
lo tort per dreg, quel pros nol conogues,
e pod a leu perdre mon escien
son pretz aicel qui tort adreg defen.
Doncs si ben fos premiers aconselhatz, 
pois d'escondir Genoes tant s' asaja,
non crei qu'el chant agues mainz motz pausatz
qui membrar fan lor sobremortal plaja; 
qu'el autreja c' abatutz e mespres
totz lor afars pels Venicians es,
e l'uchaizos, qu'en pauz' en lur conten,
non pot donar contral mal guarimen.
Car hom non deu de ren esser blasmatz, 
si 'l fai cois tanh, ni 's dregz que mal l'en chaja, 
doncs pois tan gen guerrejan ses guidatz, 
nom par qu'en re lur descortz nogut n'aja, 
c'anc al jostar no fo nulh temps que res 
mas arditz cors falhiment lur fezes, 
car il foron totas vez mais de gen, 
gent acesmat e per un dos soven.
E l'aug retrair qu'il tengron afrenatz 
Venicians, ja qu'era lur meschaja, 
mas cum ancse fon lur poders doptatz 
pels Genoes, nos membre nolh desplaja, 
cum de lor naus menav' us sols tres pres, 
mas escondir pogra melhs per un tres, 
c'anc non preiron Venecian conten, 
non aguesson lauzor al fenimen.
Mas s'el volgues semblar enrazonatz, 
non degra pas dir razon tant savaja 
ni que trei flac valgron trenta prezatz; 
pero dels tres nom par respos s'eschaja, 
don ieu m'en pas e dic so qu'es pales, 
que quant es melhs als Venecians pres, 
adoncs renhon plus cortes d'avinen 
e no s'en van en ren desconoissen.
Oimais mi par que ben si' aquitatz 
d'aisso qu'a dig e, s'el no s'en apaja, 
de Venecians queirals lor faitz honratz 
els grans conquistz faitz ab valor veraja, 
e cum eran vencut li Genoes
et en anta l'enperador Grecs mes, 
e jutgara pois s'il valon nien, 
qu'eu non ai plus de respondre talen. 
Valens domna, qu'en cel pais renhatz 
per cui plaidei, pros e plazens e gaja, 
merce vos clam qu' a mi valer dejatz, 
que tot quant aug ni vei lo cor m'esmaja, 
e sui tan fort de vostr'amor enpres 
que, si no vei vostre gai cors cortes, 
viure non puosc, so sapchatz veramen, 
c'ab lo respeit que eu n'ai muer viven. 
Venecian, qui ditz quelh Genoes 
vos an faig dan nius an en dolor mes 
vostr' onrat pretz non sap nil dan cozen 
que lur avez fait d'aver ni de gen.
Bonifaci Calvo, mon sirventes
vos man eus prec quel dirs nous enoi ges, 
quar del taisser grat corteziam ren, 
e majormenz dels Genoes l'enten.

Sil monz fondes a maravilha gran,
non l'auria ges a descovinenza, 
s'escurzis tot sivals so que resplan, 
pois Quonratz reis, en cui renhet valhenza 
e valc jovenz e rics pretz e totz bes,
e d'Austorica l'auz ducs Federics,
qui d'onrat pretz et de valor fon rics,
tan malamenz son mort. hai quals dans n'es ! 
mas car pres al segle tan de dampnage 
tanh qu'om l'azir, e car ergolhs a pres 
forz'e consir d'aunir pretz e parage.
Mas ieu me vauc trop fort meravilhan, 
com hai esfortz qu'en digalh meschaenza 
nil cozen dol nil sobremortal dan, 
quar dregz fora, segon ma conoissenza, 
quel membramenz ses retrar m'aucies 
e tot home qu'es de valor abrics, 
quar anc non fon hom joves ni antics
quel menh valenz truep fort nolh sobrandes;
qu'il e lur faig eron tan d'agradatge
que per l'auzir, ben qu'om nols conogues,
l'irat sentir fazion alegratge.
Quel reis, en cui non eron anc vint an,
amava Deu, dreg, mesur' e sienza,
de que l'anet pauc Salemos enan,
e Lamorat valc per armas ses tenza; 
e larjamenz a poder det e mes,
tan quel plus larcs senblav' ab lui mendics, 
e fon amics als pros et enemics
als desplazenz ses tort qu'anc lur fezes. 
ni non ac melh Anzalos l'eritage 
d'aut abellir, tan fon belz e cortes,
e ses falhir fon del plus aut linhatge. 
Et el pro duc eron tant aib plazen 
qu'el ac de mout la rejal chaptenensa, 
qu'adreg foron sei dig e sei semblan, 
e l'afars ac daus totas partz plazensa,
si qu'anc formenz non falhic ni mespres.
don cuig qu'a Deu fon lurs mortz grans fastics,
mas car sofric qu'avengues tals destrics,
tot fermamenz m'acort quelh remembres 
qu'el mon per els non avi' aut estatge,
e que grazir deuri' om per un tres 
l'entier jauzir per lur bel companhatge. 
Hai! com vivon Tyes et Aleman,
s' inz el cor an d'aquest dan sovinenza, 
quar tot lur mielh en estz dos perdut an, 
e gazanhat an gran desconoissenza; 
que si plasenz nos venjon demanes, 
aunit viuran, tan fon Karles enics, 
qu' el s' agradet que visques don Henrics 
e mortz cozenz, a port d'ant' alberges 
estz bars, quar sap Espanhols d'aut coratge 
e per far dir qu'el no si dupta ges
en far aunir tant honrat senhoratge. 
Hei, franca genz, lur mort pensatz ades 
e ques dira, seus sofretz tal outraje;
e satalbir n'Anfos, qu'onratz reis es, 
si laiss' aunir son frair' en tal estatge.
Als avinenz recort quel planhs faigz es 
ab gai sonet, coindet et d'agradage, 
qu'estiers m'albir qu'om chantar nol pogues 
ni neis auzir, tan mou de gran dampnage.

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 110): 
En Bertolome Zorgi si fo uns gentils hom de la ciutat de Venise. savis hom fo de sen natural e saup ben trobar e cantar. e si avenc una sazon qu' el anet per lo mon, e li Genoes, que guerrejavon ab los Venisians, si lo preiron e lo meneron pres en soa terra. et estagan (estan) en la prison, en Bonifacis Calvo si fetz aquest sirventes que comensa: Ges no m' es greu s' ieu no sui ren prezatz, blasman li Genoes car il se laisavon sobrar a Venesians, dizen gran vilania d' els. de que en Bertolome Zorgi fetz un autre sirventes, lo quals comensa: Molt me sui fort d' un chant meraveillatz, escusan los Venesians & encolpan los Genoes. de que en Bonifacis Calvo se tenc encolpatz de so qu' el avia 'n ditz; e per so se torneron l' uns a l' autre, e foron gran amic. longa sazon estet en Bertolome Zorgi en prison, entorn VII ans; e quant el fo issitz for de prison, el s' en anet en Venise, el seus comuns lo mandet per castellan en un castel qui ven apellat Coron, e lai definet.

35. Guglielmo de la Tor. La treva. Pos n'Aimerics a fait far mesclança e batailla

35. Guglielmo de la Tor. *

Secondo il testo edito dal Suchier (Denk. I, 323).

Guilhem de la Tor, Guglielmo de la Tor, la treva



La treva.

Pos n'Aimerics a fait far mesclança e batailla 
de na Salvaga, on prez es e valors senz failla, 
e de na Biatrisz sa seror ques trabailla
de tot ço mantener c'a fina valor vailla, 
eu vueill far venir tals que partan lor barailla 
a treva, que non voill del tot la definailla.
Na Biatriz i ven d' Est cui fins prez capdella, 
del marqueset d'Est moiller, on valors renovella,
e de Ravenna i ven n' Esmilla cui apella
fis prez, e de Magon na Biatriz la bella,
e n'Alazaiz sa sor qui sap ja la novella,     (Azalaïs, Azalais)
e de Bresaina i ven madompna n'Adonella.
E de Soraigna i ven na Sandra la cortesa 
e na Berta en cui es beutaz e valors mesa; 
na Mabillia i ven qu' es de totz bes apresa. 
pueis i ven n'Agnes d'Arc on nuilz mals non adesa 
e de Casalot ven na Sufia c'an presa 
jois e prez e valors a lor part e conquesa. 
E de Ponçon i ven n' Esmilla la prezada,
de Cantacabra i ven la bella e l'ensegnada, 
na Caracosa, qu' es per los valens amada.
e de Sarzan i ven n'Aiglina la lauzada, 
e cellas de Plozacs cui jois e prez agrada 
venon a esperon a la treva nomnada.
De Luna eissamen i venon senz faillida 
las dompnas cui jovenz ni valors non oblida; 
e de Casellas pueis venon ses far gandida
las dompnas c'an fin prez ab proesa conplida. 
e de Romaigna i venon las dompnas cui jois guida 
e de Castel i ven na Bruna la grazida.
E del Carret i ven na Comtensos qui zenza
chascuns jorns en fin prez ez en fina valenza. 
e de Coissan i ven n'Averz c'a s'entendenza 
en mantener honor e fina conoissenza. 
aquestas qu'eu ai dit totas ses retenenza, 
venon las trevas far, qu'en aissi lor agenza. 
Aras vos dic que son vengudas ses doptanza
las dompnas e si fan enaisi l'acordanza, 
qu'en las doas serors non aian mais erranza, 
e que la terva dur ses far nulla mesclanza; (terva : treva : tregua)
e s'om de l'una di neguna ren d'onranza, 
que l'autra s' i acort e que n'ai' alegranza. 
Ez enaissi sera la lor trev' alegranza 
e plaira ben als pros lo plaiz e l'acordanza.

* Dalla Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 104): Guillem de la Tor si fon joglars e fon de Peiregorc, d'un castel qu' om ditz la Tor. e venc en Lombardia; e sabia cansos assatz e s'entendia e chantava ben e gen, e trobava; mas quan volia dire sas cansos, el fazia plus lonc sermon de la razon que non era la cansos. e tolc moiller a Milan... e la menet a Com...

dimarts, 16 de gener del 2024

Castelh, castelhs, castels, castel, castell

Castelh, s. m., lat. castellum (castrum), château.

(N. E. Variantes de Catalunha, con o sin h, Cathalunya, Catalugna,  Cataluenha, Catalunhia, Catalonia,
Chastelongne; castelh, castell, châtelain, castellain, castellan, castellans, castellano, castellana, catalán, catalana, chastel, château, castillo, castillos, castiello, castiellos, etc.)

catalán = castellano; château, chasteau, chastel, castell, castel, castellán, castlà, castlan, castillo, castiello, Castilla, Castiella, etc.

Lo castel de Berengs, n' el castel de Causac n' el castel de Monteacuto.

Titre de 960.

Le château de Bereng, et le château de Causac et le château de Montaigu. (Montagut)

Luenh es lo castelhs e la tors

Ont elha jay e son maritz.

G. Rudel: Pro ai del.

Loin est le château et la tour où elle couche et son mari.

Fig. La servela es castels e bailieus que tot a en garda.

Liv. de Sydrac, fol. 34.

La cervelle est le château et le gouverneur qui a tout en garde.

ANC. FR. Qui à un sien chastel estoit.

Roman du châtelain de Couci, v. 4061.

En vostre chastel du Louvre... Se sauvèrent de chastel en chastel.
Monstrelet, p. 120 et 170.

ANC. ESP. Cercaron à Anchira un castiello.

Poema de Alexandro, cop, 793.

CAT. (chap.) Castell. ESP. Castillo. PORT. IT. Castello.

2. Castelet, s. m., petit château, châtelet.

E pren castels e vilas e borcs e casteletz.

Guillaume de Tudela.

Et prend châteaux et villes et bourgs et châtelets.

ANC. FR. Li dus tel chastelet i fist.

Roman de Rou, v. 8608.

CAT. (chap.) Castellet. ESP. Castillete (castillito). IT. Castelletto.

3. Caslar, s. m., château-fort, tertre, éminence.

Un bel caslar en mieg d'un plan cambo.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn.

Un beau château-fort au milieu d'un vallon uni.

Lo qual caslar es pausat en las apartenensas del castel de Belcastel.

Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 125.

Lequel château-fort est posé dans les appartenances du château de-Belcastel. (Beau-château)

E vic las forcas dreytas de costa un caslar.

Roman de Fierabras, v. 3081.

Et il vit les fourches droites à côté d'une éminence.

4. Castelar, s. m., bourg, château-fort.

E 'l caslar e 'l castelar.

Tit. de 1248. Arch. du Roy., J, 323.

Et le château-fort et le bourg.

5. Castellat, adj., fortifié, qui est en forme de château.

Era mot fortment torrada et castelada.

De corona castelada et torrelada.

Eluc. de las propr., fol. 166 et 157.

Elle était fortement tourelée et fortifiée.

De couronne en forme de château et tourelée.

6. Castellania, s. f., châtellenie.

Bayliadges, castellanias.

Tit. de 1373. DOAT, t. CXXXV, fol. 84.

Bailliages, châtellenies,

Dins la castellania et dins lo destret de la baronia de Milhau.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 110.

Dans la châtellenie et dans le district de la baronnie de Milhau.

CAT. ESP. (chap. castellanía) IT. Castellania.

7. Castellan, s. m., châtelain. (N. E. catalán, castellán, castellano)

Fo un gentils castelas del comtat de Rossilhon.

V. de Guillaume de Cabestaing. (N. E. Guillem de Cabestany, catalán, - muerte en 1212.)

Fut un gentil châtelain du comté de Roussillon.

Bertrans de Born si fo un castellans de l'evescat de Peiregors.

V. de Bertrand de Born.

Bertrand de Born fut un châtelain de l'évêché de Périgord.

ANC. FR. Lors absolst le castellain.

Chronique de Cambrai.

CAT. (chap) Castellá (castellà). ESP. Castellán (sin tilde en los documentos antiguos). PORT. Castellão. IT. Castellano.

 

Castellão, Campolargo

 

dimecres, 18 d’octubre del 2023

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVII.

Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

 

Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

Qu' entr' els Franceis enpenga son leon

Per re que dompna 'l permetra ni 'l don;

Tan mal o fes al vencemen d' Uisson,

On non avia Francei ni Borgoignon;

Poiz auzem dir a 'N Guillem d' Esparnon

Que per paor desemparet Pisson,

Mal o fai Gui, car diz o c' anc non son,

Per deu, En Gui!

 

Per deu, En Gui, saubut es e proat

Q' el coms vos met d' un castel nou forsat,

Qe vos tengra per trop frevol lo grat,

Qui s' i mez es ab vostra volontat;

Ja non creirai qe tant aiatz brocat

Entr' els Franceis, cum sai avetz mandat;

En jutjamen o met d' En Reforzat,

Si vos es bos dins castel assejat,

Per deu, En Gui!

 

Bertrand Folcon.

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVII.


Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

Qu' entr' els Franceis enpenga son leon

Per re que dompna 'l permetra ni 'l don;

Tan mal o fes al vencemen d' Uisson,

On non avia Francei ni Borgoignon;

Poiz auzem dir a 'N Guillem d' Esparnon

Que per paor desemparet Pisson,

Mal o fai Gui, car diz o c' anc non son,

Per deu, En Gui!


Per deu, En Gui, saubut es e proat

Q' el coms vos met d' un castel nou forsat,

Qe vos tengra per trop frevol lo grat,

Qui s' i mez es ab vostra volontat;

Ja non creirai qe tant aiatz brocat

Entr' els Franceis, cum sai avetz mandat;

En jutjamen o met d' En Reforzat,

Si vos es bos dins castel assejat,

Per deu, En Gui!


Bertrand Folcon.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...