Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lemoges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lemoges. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Bertran de Born. Be m platz lo dous temps de pascor

Bertran de Born.

Bertran de Born si fo un castellans del evescat de Peiregors, vescoms d'Aut fort, un castel que avia prop de mil homes.



2701, 7225, 7698.

Bertran de Born si fo un castellans del evescat de Peiregors, vescoms d'Aut fort, un castel que avia prop de mil homes. Et avia fraires e cujava ls deseretar, si no fos lo rei d'Englaterra. Totz temps ac guerra con totz los sieus vezins, con lo comte de Peiregors, e con lo vescomte de Lemoges, e con son fraire Constanti, e con Richartz, tan quan fo coms de Peitieus. Bons cavalliers fo e bons guerriers, e bon domnejaire, e bons trobaire; e savis e ben parlans, e saup ben tractar mals e bens. 
Seingner era, ves quan se volia, del rei Enric e del fils de lui; mas totz temps volia que ill aguessen guerra ensems lo paire e lo fils, e'l fraire l'un con l'autre. E totz temps volc que lo reis de Fransa e'l reis d'Engleterra aguessen guerra essems; e s'il aguen patz ni treva, ades se penet con sos sirventes de far e de mostrar com cascuns era desonratz en aquella patz. E si n'ac de grans bes e de grans mals. Mot fe be sirventes et anc no fes mas doas cansos. El rei d'Arago donet per molher las cansos d'en (G.t) Giraut de Bornelh als sieus sirventesc. Et aquel que cantava per el avia nom Pepiol (Papiol). Et era azautz e cortes; e clamava Rassa lo coms de Bretanha, e'l rei d'Englaterra Oc e No; e'l rei jove so filh, Marinier. E metia tot son sen en mesclar guerras: e fes mesclar lo paire e'l filh d'Englaterra, tan que'l rei jove fo mortz d'un cairel en un castel d'en Bertran de Born.
En Bertran si s vanava qu'el cujava tan valer, que no s pensava que tot son sen l'agues mestier. E pueis lo rei lo pres; e quan fo pres el li demandet si avia tot son sen: que aras vos aura ops. Et el respos, qu'el avia tot lo sen perdut; quar tot lo perdet quan lo rei jove mori. Adoncs se ploret lo rei de so filh; e perdonec li, e l vesti, e l donet terras et honors. E visquet longamen él segle, e pueis se rendet en l'orde de Cistel.

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

3794, 7225-6, 7614, C.

Be m platz lo dous temps de pascor
Que fai foillas e flors venir;
E platz me quant aug la baudor
Dels auzels, que fan retentir
Lor cant per lo boscatge;
E platz mi quan vei sobre'ls pratz
Tendas e pavaillos fermatz;
Et ai gran alegratge,
Quan vei per campaigna rengatz
Cavaliers e cavals armatz.

E platz mi quan li corredor
Fan las gens e l'aver fugir;
E platz me quan vei apres lor
Gran ren d'armatz ensems venir;
E platz m'en mon coratge,
Quan vei fortz castels asejatz
E barres rotz et esfondratz;
E vei l'ost él rivatge
Tot entorn claus de bons fossatz,
Am lissas et am pals serratz.

Et atressi m platz de senhor
Quan ven premiers à l'envaïr
En caval armat ses temor,
C'aissi fai los sieus enardir
Ab valen vassalatge;
E pois que l'estors es mesclatz,
Quascus deu esser acesmatz
É segr'el d'agradatge:
Quar hom non es à dreg prezatz
Tro qu'a mantz colps pres e donatz.

Lansas e brans, elms de color,
Escutz trencar e desgarnir
Veirem à l'entrar de l'estor,
E manz vassals ensems ferir;
Don anaran aratge
Cavals dels mortz e dels nafratz.
Quan seren en l'estor intratz,
Ja nuls hom de paratge
No pens mas d'asclar caps e bratz: 
Que mais val mortz que vius sobratz.

Ieus dic que tant no m'a sabor
Manjars ni beure ni dormir,
Coma quant aug cridar: à lor!
D'ambas dos partz; et aug enguir
Cavals voiz per l'erbatge;
Et aug cridar: aiatz! aiatz!
E vei cazer per los fossatz
Paucs e grans per l'ombratge; 
E vei los mortz que pels costatz 
An los penons ab los cendatz.

Pros comtessa, per la meillor
Q'om posqu'en tot lo mon cauzir
Vos ten hom, e per la gensor
Q'anc si mires ni ja se mir.
Bietritz, d'aut paratge,
Bona domn'en ditz et en fatz,
Fons on sorzon totas beutatz,
Bella ses maïstratge,
Vostre ric pretz es tan pojatz
Que sobre totz es enansatz.

Donzella d'aut linhatge,
Tal en cui es tota beutatz,
Am fort e sui per leis amatz;
E dona m tal coratge,
Que ja no pens esser sobratz
Per un dels plus outracujatz.
Baros, metetz en gatge
Enans c'usquecs nous guerrejatz.

7225, 7614.

Domna, pois de mi nous cal,
E partit m'avetz de vos
Senes totas ocaizos,
No sai o m'en quieira;
Que jamais
Non er per mi aitan jais
Cobratz. E si del semblan
No trob domn' à mon talan;
Que vailla vos qu'ai perduda,
Jamais no volh aver druda.

Pois non posc trobar egal
Tan bell' e que fos tan pros,
Ni sos rics cors tan joios,
De tan bella teira,
Ni tan gais,
Ni sos rics pretz tan verais;
Irai per tot acaptan
De cascun' un bel semblan,
Per far domna soicebuda,
Tro vos me siatz renduda.

Fresca color natural
Pren, Bel Cebelin, de vos,
Eill dous esguart amoros:   
E fatz gran sobreira
Quar rei lais,
Quan res de be nous sofrais.
Midons na Elis deman
Son adreg parlar gaban,
Qu'en don à midons ajuda:
Pois non er fada ni muda.

Volh que mi don ad estros
La gol' e las mans amdos.
Pois ten ma careira,
No m biais,
Vers Rocachoart m'eslais
Als pes n'Agnes que m daran:
Qu'Yseut la domn' à Tristan,
Qu'en fo per totz mentaguda,
No'ls ac tan bels à saubuda.

N'Audiartz, si be m vol mal,
Volh que m don de sas faissos,
Que l'estes gen liasos; 
Equar es enteira,
Qu'anc no s frais
S'amors ni s volv' en biais.
A mon Meils-de-be l deman
Son adreit nou cor prezan,
De que par à la véuda
La fassa bon tener nuda.

Domna Faidid' atretal
Volh sas bellas dens en dos,
L'acuillir e'l gent respos
Don es presenteira.
Dins son ais
Mos Bels-Mojols volh que m lais
Sa gaies'e son bel gran;
Equar saub son ben estan
Far, don es reconoguda,
E no s'en cambia ni s muda.

Bel-seigner, ieu nous quier al
Mas que fos tan cobeitos
D'aquesta com soi de vos.
Q'una lecadeira
Amors nais,
Don mos cors es tan lecais,
Mais volh de vos lo deman
Que d'autra tener baisan.
Doncs midons per que m refuda,
Pois sab que tan l'ai volguda?

Papiol, mon Aziman
M'anaras dir en cantan,
Qu'amors es desconoguda
Sai, e d'aut bas cazeguda.

2701, 7225-6, 7614, M.

S'abrils e foillas e flors,
E'l bel matis e'l clar ser
E'l ric joi quez ieu esper
No m'ajudon et amors;
E'l rossinholet qu'aug braire,
E'l nou temps vertz e grazitz
Que ns adutz jois e doussors,
E'l cortes pascors floritz
Midons son ardit no l creis,
O no l merma l'espavens,
Greu m'en venra jauzimens.

Domna, s'ieu quezi socors
Ves vos, non o fi de ver; 
E veus m'al vostre plazer, 
Mi e mos cantz e mas tors. 
E pren comiat del repaire 
On fui tan gent aculhitz, 
On reina pretz e valors. 
E cel que m'en te faiditz,
Per honor de si meteis, 
En fa bos acordamens 
Ab sol los afizamens.

Vostre reptars m'es sabors 
Ric; quar tan cujatz valer, 
Que ses donar per temer 
Volriatz aver lauzors;
E qu'om nous auzes retraire 
S'usquecs fai que descauzitz. 
Mas semblaria m temors 
S'us n'era per mi cobritz
Coms ni vescoms, dux ni reis:
Mas faitz vostres fagz tan gens 
Queus en segan ditz valens.

Dos n'i a guerrejadors, 
Quar an de mal far lezer, 
Que no s sabon captener 
Nul temps meins d'enginhadors, 
Tan amon lansar e traire;
E trob los totz jorns garnitz
Com en Vivian de cors.
Mas ieu no lur soi aizitz; 
Qu'anc à bon pretz non ateis
Rics hom, si jois e jovens
E dos no li'n fo guirens. 

D'autres n'i a bastidors 
Rics homes de gran poder, 
Quar sabon terra tener 
E fan portals e bestors: 
De caus e d'aren' ab caire
Fan murs e voutas e vitz.
E vei los bos manjadors
E fan lurs dos plus petitz, 
Per que lur pretz no lor creis:
Quar aitals captenemens
No val mest las bonas gens.

D'autres n'i a cassadors 
Per la costuma tener, 
Que s fan ric home parer, 
Quar amon cas et austors, 
E corn e taborelaire. 
E vei los tan freolitz 
E mermadas lurs valors; 
E lur pretz es tan frezitz, 
Que res mas bestias o peis 
No lor es obediens,
Ni fa lors comandamens.

Res dels rics tornejadors, 
Si tot s'i gaston l'aver, 
No pot à mon cor plazer, 
Tan los trob galiadors. 
Ric hom que per aver traire
Sec tornejamen plevitz
Per penre sos vavassors, 
Non l'es honors ni arditz,
Mas el non estreing correis, 
Sol qu'ab el s'en an l'argens, 
S'om pois s'en es maldizens.

Rics homes volh qu'ab amors
Sapchan cavallier aver,
E que l sapchon retener
Ab be fag et ab honors;
E qu'om los trob ses cor vaire,
Francs e cortes e cauzitz,
E larcs e bos donadors;
Qu'aissi fon pretz establitz
Qu'om guerrejes ab torneis:
E quaresmes et avens
Fesson soudadiers manens.

Na Tempra, jois m'es cobitz,
Qu'ieu n'ai mai que s'era reis,
Que'l fel mesclat ab eissens
M'es esdevengutz pimens.

Papiol, sias tan arditz,
Pren mon cant e vai n'ab el
A 'n Oc e No: quar prezens
Li fatz de mans digz cozens.

dilluns, 4 de desembre del 2023

Bertrand de Born. Be m platz quar treva ni fis

Bertrand de Born. (Bertram, Bertams de Born)

Bertrand de Born


Quant Richart aic faita la patz con Bertram de Born, e ill ac rendut son castelh d' Autafort, el crozet lo reis Richart, e passet oltra mar; e Bertran remas guerreian con N Aimar, lo vescomte de Lemoges, e con lo comte de Peirregors e con totz los autres baros d' eviron. E si com avez entendut, quan Richart s' entornava, el fo pres en Allemaigna, e si estet en preson dos ans, e si se rezemet per aver. E quan Bertran de Born saup qu' el reis devia issir de preison, molt fo alegrez per lo gran ben qu' el sabia qu' el auria del rei e per lo dan que seria a sos enemics. E sapchatz qu' En Bertran avia escrit en son cor totz los mals danz que aquist guerreaidor (guerreiador) avian faitz en Lemozin et en las terras del rei Richart, et en fes son sirventes:

Be m platz quar treva ni fis

No reman entr' els barons,

C'ades plantavon boissos,

Tant amon ortz e jardis,

Aize ab pauc de compaigna; 

Sembla i s gardon d' ansessis, 

Que ja lai, on us d' els fos,

Non intratz ses mesclaigna.


Ancaras i aura ris, 

E ben leu amaran nos, 

E acuilliran los pros, 

E ns daran dels Barbaris, 

Si volon qu' om ab lor remaigna; 

Que ja per cridar Paris, 

Senes autras messios, 

Non conqueran terra 'straigna.


Ja non creatz qu' om ressis

Puig de pretz dos escalos;

Mas al soteiran de jos

Pot ben esser que salis, 

Et en aquel que remaigna; 

Que per mil marcs d' esterlis

No 'n poiria poiar dos,

Car tem c' avers li soffraigna.


Ben volgra 'l reis fos devis, 

E que passes sai mest nos, 

E que saubes dels baros 

Quals es fals ni quals l' es fis,

E conogues la malaigna

De que clocha Lemozis,

Qu'era sieus, e fora il bos; 

Mas un sobros lo gavaigna.


Ben volgra l' en si auzis, 

Quoras qu'en fos poderos, 

E qu'en passes dos cedos 

Abanz que plus s' endurzis, 

Pois qu' es vengutz d' Allamaigna. 

E vuoill N Aimars, lo mesquis,

E 'N Gui s fassan partizos

Tan engals, qu' uns no s' en plaigna.


Mainier, gens pels chauzis, 

Si 'ls albergan mal me iros,

No m fassatz far mal a rescos, 

No us en serai plus aclis,

Ni per En Peiro Lacassaigna, 

De que s' es mal menatz Guis 

Vas mi de doas empreisos,

En amor et en compaigna.


Papiol, ja 'N Frederic

No en feira aital bergaigna

Com fetz sos fils En Enris, 

Can pres romieus ab bordos

Don conques Poill' e Romaigna.

---


Ar ven la coindeta sazos

Que aribaran nostras naus, 

E venra 'l reis gaillartz e pros,

C' anc lo reis Richartz non fo taus;

Adoncs veirem aur et argen despendre,

Peireiras far destrapar e destendre, 

Murs esfondrar, tors baissar e deissendre, 

E 'ls enemics encadenar e prendre.


Ges no m platz de nostres baros,

Qu'an faitz sagramens, non sai caus;

Per so n' estaran vergoignos

Com lo lops qu' al latz es enclaus,

Quan nostres reis poira mest nos atendre;

Qu' estiers nuills d' els no s' en poira defendre,

Ans diran tuit: “Mi non pot om mesprendre

De nuil mal plaitz, ans mi voill a vos rendre.”


Belha m' es preissa de blezos

Cubertz de teins e blancs e blaus, 

D' entreseings e de gonfanos

De diversas colors trertaus,

Tendas e traps e rics pavaillos tendre,

Lansas frascar, escutz trancar e fendre, 

Elmes brunitz, e colps donar e prendre... 


Ges no m platz compagna de basclos

Ni de las putanas venaus... 

E mainadier escars deuria hom pendre,

E ric home, quan son donar vol vendre;

En domn' escarsa no s deuria hom entendre

Que per aver pot plegar e descendre.


Ben sap l' usatge qu' a 'l leos

Qu'a ren vencuda non es maus,

Mas contr' orgoill es orgoillos:

E 'l reis non a baros aitaus;

Ans can vezen qu' el seus afars es mendre,

Poigna cascus cossi 'l posca mesprendre;

E no us cuges qu' eu fassa motz a vendre,

Mas per ric bar deu om totz jorn contendre.

___


Rassa, tan creys e mont' e pueia

Celha qu' es de totz enjans vueia, 

Son pretz, qu' a las melhors enueia, 

Qu' una no y a que ren y nueia

De vezer que sa beutatz lueia. 

Pretz e joven a, cuy qu'en cueia, 

Qu'el plus conoissent e 'l melhor 

Mantenon ades sa valor,

E la tenon per la gensor;

E sap far entieira honor,

Que no vol mas un preyador.


Rassa, domna qu' es fresqu' e fina,

Cuenda e guaia e mesquina,

Pel saur, ab color de robina, 

Blanca pel cors cum flor d' espina, 

Coide mol, ab dura tetina,

Que sembla conil per l' esquina,

Sai ieu ab un entendedor; 

Per que m' a sos lauzars sabor;

E vol mais paubre vasvassor

Que comte ni duc gualiador,

Que la menes a dezonor.


Rassa, als rics es ergulhoza,

E fai gran sen, a ley de toza,

Que no vol Peitieus ni Toloza

Ni Bretanha ni Sarragoza,

Ans es tant de pretz enveyoza, 

Qu' als pros paubres es amoroza,

Et a me pres per castiador; 

Prec li que tengua car s' amor 

Tant, que tug siey corteyador 

No s fassan de lieys fenhedor,

Mas retengua un sol amador.


Rassa, ricx hom qui res non dona, 

Ni honra, ni acuelh, ni sona,

E que senes tort ochaizona,

E que quer merc' e non perdona,

M' enueia, e tota persona 

Que servizi non guazardona;

E li ric home cassador

M' enueion, e 'l buzacador, 

Guaban la volada d' austor, 

Que jamais d' armas ni d' amor

Non parlara hom entre lor.


Rassa, la genser qu' anc fos nada, 

E la melhor del mon m' agrada, 

Tal qu' anc de mala re nomnada

Ni d' enguan non fon apellada; 

E peza m, car la us ai lauzada

E car la vos ai ensenhada.

A la fina fresca color,

Al pretz et a la gran valor

Pot hom leu triar la melhor, 

Per que s fan tug conoissedor

De me, vas qual part ieu azor.


Rassa, a totz o dic en plassa:

Malvatz es qui de guerra s lassa,

Ni que s' en recre, per menassa,

Tro qu' om se lays que tort no 'l fassa;

Mais am que rebeira ni cassa 

Que ricx hom m' acuelh e m' abrassa.

Mauris ab N Alguar, son senhor,

Pren guerra ab pretz valedor, 

E 'l coms a cor d' esvazidor, 

E 'l vescoms de defendedor

E veiam los lai al pascor. 


Marinier, vos avetz honor, 

E nos avem camjat senhor

Bon guerrier per torneyador.

E prec a 'N Golfier de la Tor

Mos chantars no 'l fassa paor.


Papiol, mon chantar recor 

Lai on es mon bel mal senhor.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...