Gaucelm Faidit.

Gaucelm
Faidit.

I.

Lo rossinholet salvatge
Ai auzit que s'
esbaudeya
Per amor en son lenguatge,
E m fai si murir d'
enveya,
Quar lieys cui dezir
Non vey ni remir,
Ni no m volc
ongan auzir;
Pero pel dous chan
Qu' ilh e sa par fan
Esfortz
un pauc mon coratge,
E m vau conortan
Mon cor en chantan,
So
qu' ieu no cugei far oguan.

Empero nulh alegratge
No m don
al cor ren qu' ieu veya,
Per qu' ieu conosc mon follatge;
Et es
dreitz qu' aissi m' esteya:
E deu m' avenir,
Quar per fol
cossir
Laisiey mon joy a chauzir;
Don sui en afan,
E n' ai
ira e dan,
E conosc en mon coratge
Qu' ai perdut est an,
Qu'
anc no i aic joi gran
Ni re que m vengues a talan.

E sitot
planh mon dampnatge,
Mon cor aclin e sopleya
Vas lieys que a 'l
senhoratge
En mi, tant com esser deya;
Car no m poc plus
dir
Quan venc al partir,
Mas sa cara 'l vi cobrir,
Em dis
sospiran:
“A dieu vos coman!”
E quan pens en mon
coratge
L' amor e 'l semblan,
Per pauc en ploran
No m' auci,
quar no ill sui denan.

Anc non falsiei mon viatge
Vas lieys
cui mos cors s' autreya
Pus l' agui fait homenatge,
E non ai
cor que m recreya
Ja del sieu servir;
Cui qu' enuey ni tir,

Sieus sui, e no m puesc giquir
De lieys tan ni quan;
Qu'
autra non deman,
Ni non es en mon coratge
Res qu' ieu vuelha
tan,
Per que la reblan
Mas mas juntas humilian.

Mi dons
m' a per heretatge
Acli, cum selh que merceya,
Que no m' aia
cor salvatge,
Ni fals lauzengiers non creya
De mi, ni s'
albir
Que vas autra m vir;
Que per bona fe sospir,
E l' am
ses enguan
E ses cor truan;
Qu' ieu non ai ges tal coratge,
Cum
li fals drut an
Que van gualian,
Per qu' amors torna en
soan.

Chansos, de te fatz messatge,
E vai ades e
despleya
Lai on jois a son estatge,
A mi dons que tan me
greya;
E poiras li dir
Qu' ieu muer de dezir;
E s' ilh te
denh' aculhir,
Vai li remembran,
E non t' ans tarzan,
Lo
mieu deziros coratge
E l' amor tan gran
Don muer deziran,
Quar
non la remir en baizan.
Na Maria, tan
Avetz de pretz gran,

Per
que son tuich d' agradatge

Mei
dich e mei chan,

Per
la lauzor gran
Que ieu dic de vos en chantan.

II.

Ab
Cossirier plang,
En chantan, mon dampnatge
D' un joy que m
sofrang
Per mon mezeis follatge,
Qu' en pays estrang
Sui, e
no i vey messatge
De lieys cui sopley,
Don ges no m recrey;
Qu'
ades on qu' estey
L' aclin ses cor volatge,
Sitot non la
vey.

Mout fi belh guazang,
Quan pres mon homenatge,
Per
qu' ieu non remang
En autrui senhoratge,
Ni a mi no s tang
Qu'
ieu segua autre viatge,
Ni que ja desrey
En autrui domney,
Ans
sos sers m' autrey
Humils ab fin coratge,
Qu' autra non
envey.

Mi dons sui aclis
Vas on qu' ieu an ni venha,
Et
al dous pays
On ilh estai e renha
Suavet m' aucis
Ab sa
falsa entresenha;
E no sai per que
M' a destreg ancse,
Qu'
ieu l' asegur be
Que ja d' autra no m fenha;
Mas ilh no m' en
cre.

Mielhs fora m sofris

De
lieys, cui jois mantenha,
Qu' ieu ja non la vis,
Qu' aitals
maltraitz m' en venha.
Sola m' a conquis
La belha que no m
denha,
Pus per sa merce
Mi retenc ab se;
Ar no l' en
sove,
Quar m' es ops que m revenha,
Ni 'l membra de me.
Amors,
que farai
S' aissi m dezasegura
Lo mals qu' ieu en trai,
E
de mi non a cura?
Quar gelos savai,
Et avols gens tafura,
E
croy lauzengier
Son d' amor guerrier;
Per que Jhesu quier
Que
los met' en rancura
Et en encombrier.

Joyos, ben s'
eschai
Qu' aya de joy fraitura
Qui ab joy estai
Et ab joy
non s' atura;
E mos cors es sai
Lueng de bon' aventura
En
greu cossirier;
E mon Santongier
Vey d' amor primier,
E si
sa joya 'l dura
Be 'l vai a sobrier.

E tu,
messatgier,
Porta 'l chant leugier
N Agout, on pretz s'
atura,
Lai part Monpeslier.

III.

Tant
ai sufert longamen gran afan,
Que, s' estes mais que no m'
aperceubes,
Murir pogra tost e leu, si m volgues,
Qu' a la
belha non penra ja dolors
En cui mala fos beutatz e valors,
Don
regardan part forsatz mon coratge;
E pus no m vol, segrai autre
viatge,
Qu' a lieys non cal, ni no so ten a dan
De perdre me ni
'ls belhs digz de mon chan.

Pero tal ren ten hom vil qu' es
prezan,
E tal ren pert que ditz que l' es ben pres,
Que pueis
li fai frachura meyns de bes;
Mas de mi dons es tan grans sa
ricors
Que ren no s ten si m pert ni m vir alhors;
Doncs, be
fis ieu outracuiat folatge
Quan percassiei ma mort e mon
dampnatge,
Per mon fol cor que m fetz dir en chantan
So don
degra gen cobrir mon talan.

E pus mon cor e mei huelh trahit
m' an,
E ma mala domna e ma bona fes,
Si que quascus m' agra
mort si pogues,
Clamar m' en dei com de mals bailidors;
E ja
mos huelhs messongiers traidors
Non creirai mais, ni fiansa ses
gatge;
Quar selh es folhs qui fai folh vassalatge,
E folhs qui
cre aver a son coman
Tot so que ve plazen ni benestan.

Meravilh
me, pus ab mi dons es tan
Pretz e valors, plazers e digz
cortes,
Com pot esser que no i sia merces;
E m meravilh de
lieys on es honors,
Sens e beutatz, que ja no i sia amors;
E m
meravilh de domna d' aut paratge,
Belh' e gentil, qu' es de mal
senhoratge,
Ni com pot far contra sa valor tan
Que desmenta son
franc humil semblan.

De tot aisso ai meravilha gran;
E pus
no 'l platz que si camge de res,
No m tenra mais enfrenat sos mals
fres,
Qu' era m' en part, sitot m' es dezonors;
Et agra m' obs
que fos del maltrag sors:
Pus alhors vau mudar mon estatge,
Bon
encontre m don dieus e bon intratge,
E m lais trobar dona ses cor
truan,
Qu' ab mal senhor ai estat aquest an.

Ab tot aital
mal e brau e tiran
Volgr' ieu estar voluntiers, s' ill
plagues,
Mais qu' ab autra que mais de be m fezes;
Mas, pus no
il platz, a tal vau per socors
De cui me ven al cor plazens
dousors;

Belh' es e pros, franch' e de bon usatge,
Et a m
mandat per un cortes messatge
Q' un pauc auzel en mon punh, que no
s n' an,
Am mais qu' al cel una grua
volan.

Mon Santongier m' ane mon sobregatge,
Quar ai
conquist gran sen ab gran follatge,
E sai chauzir d' amor lo pro e
'l dan,
E jamais jorn no m' aucirai preyan.

IV.

Sitot
ai tarzat mon chan
E n' ai fag trop lonc estatge,
Ar ai ben cor
e talan
Qu' ie 'n torn la perd' e 'l dampnatge,
Que 'l belha m
met el viatge,
E m ditz qu' ieu mostr' en chantan
Lo joy e la
valor gran
Que m donet, e l' alegratge,
Lo jorn que m retenc
baizan.

Adoncs l' estei tan denan,
Mas jontas, de bon
coratge,
De genolhos, en ploran,
Tro m pres en son
senhoratge;
Mas al prim li fo salvatge,
Quar m' auzei enhardir
tan;
Pueis vi mon humil semblan,
E receup mon homenatge,
Quar
mi conoc ses enjan.

Amicx, quan se vol partir
De si dons,
fai gran efansa,
Sitot no vol aculhir
Sos precx a la
comensansa;
Qu' amors s' abriva e s' enansa
Ab honrar et ab
servir;
E qui vol de lieys jauzir,
Sia de belha semblansa,
E
sapch' amar e sofrir.

Mi dons am tant e dezir
Que, qui m
mezes en eguansa
Vas lieys tot quant hom pot dir,
Non penria eu
acordansa
Qu' ieu ja 'n partis m' esperansa,
Ni s camjesson mei
cossir;
Ni no vuelh esdevenir
Senes lieys senher de
Fransa;
Guardatz si vuelh qu' ilh m' azir!

Manthas sazos s'
esdeve
Que pens tan fort e cossire
Qu' ieu non aug qui parla ab
me,
Ni fatz mas tremblar e frire;
E pens com no volc
assire
Dieus en una sola re
La beutat qu' ilh a en se,
E 'l
gen parlar e 'l dous rire
Ab que s' amor me rete.

Tot ai
per ma bona fe
Conquis so don sui jauzire,
E prec mi dons per
merce
Que son cors del mieu no vire,
Quar sos hom e sos
servire
Sui, et ai estat ancse;
Et ades pueia e ve
L' amors,
e dobla 'l dezire
On ilh plus mi fai de be.

Linhaura, lai
vir mon fre
Vas mon senhor cui dezire
E vuelh s' onor e son
be.

V.

Si anc nulhs hom per aver fin coratge,
Ni per
amar leialmen ses falsura,
Ni per sufrir franchamen son
dampnatge,
Ac de si dons nulh' onrada aventura,
Ben degr' ieu
aver
Alcun covinen plazer,
Qu' el ben e 'l mal, quals qu' ieu
n' aya,
Sai sufrir, et ai saber
De far tot quan mi dons
playa,
Si qu' el cor non puesc mover.

De ben amar sai segr'
el dreg viatge,
Si que tant am mi dons outra mezura
Que far en
pot tot quan l' es d' agradatge;
Qu' ieu no 'lh deman, tan tem dir
forfaitura
Baizar ni jazer:
Pero si sai tan valer

Ad
ops d' amar, qui qu' en braya,
Qu' honrat jorn e plazen ser
E
tot don qu' a drut eschaya
Sai dezirar e voler.

Sitot la m
vuelh, ieu non ai autre gatge,

Ni
autre don, ni paraula segura,
Mas ilh es tan franch' e de belh
estatge

Que
la valors e 'l pretz qu' en lieys s' atura
Fai a totz parer
Qu'
amors y puesca caber;
Quar lai on es valors gaya
Deuria merces
valer;
Veus tot lo joy que m n' apaya,
E m tolh qu' ieu no m
dezesper.

Mas, e que m val? qu' ieu non ai vassalatge
Ni
ardimen que l' aus dir ma rancura!
Quar tan dopti s' onor e son
paratge,
Son guay semblan e sa belha faitura,
Qu' aisso m fai
temer
Qu' a lieys non puesca caler
De mal ni d' afan qu' ieu
traya;
Mas, si m volgues retener,
No volgr' esser reys d'
Armaya,
Tan com ab lieys remaner.

Ai auzit dir del savi ses
folhatge,
C' om honra mal aisel don non a cura
Que ditz que 'l
do dieus jove senhoratge;
Aquest honrat, sia tortz o drechura,
Ai
d' amor per ver,
E s' ieu l' ai, no m deu doler;
Quar de pros
domna veraya
Val mais qu' om bel dan esper,
Que tal don d' avol
savaya
Qu' om no deu en grat tener.

Qu' ieu 'n sai una qu'
es de tan franc usatge
Qu' anc no gardet honor sotz sa sentura;

E 'l tortz es sieus, s' ieu en dic vilanatge,
Quar, senes
gienh et a descobertura,
Fai a totz vezer
Cum ponha en se
dechazer;
E dona qu' ab tans s' asaya,
No us cugetz qu' ieu m'
alezer
Que ja de lieys ben retraya,
Ni vuelh que s puesc'
eschazer.

Na Maria, domna guaya,
Vos non etz d' aital
saber
Que re no faitz que desplaya,
Ans faitz so que deu
plazer.

VI.

Tug cilh que amon valor
Devon saber que
d' amor
Mov larguez' e guais solatz,
Franchez' et
humilitatz,
Pretz d' amar, servirs d' onor,
Gen teners, jois,
cortezia;

Doncs,
pois so 'n mov, ben deuria

Chascus
ponhar, qui bon pretz vol aver,
De fin' amor leialmen
mantener.

Qu' aissi fan tut li melhor,
Cil qu' an bon pretz
ab sabor;
Mas li fenhedor malvatz
An ab falsas amistatz
Volt
pretz en avol color;
E s' ieu ver dir en volia,
Aquela meteissa
via
Vezem al plus de las domnas tener,
Per que m sap mal quar
en puesc dire ver.

Las falsas e 'l trichador
Fan tan que 'l
fin preyador
An pois dan en lur baratz;
Qu' aital es preyars
tornatz
Tot per doptansa de lor,
Que l' us en l' autre no s
fia;
E qui per so s recrezia
Non auria vas amor fin voler,
Qu'
amors no vol qu' amics si dezesper.

E
sivals segon error
Las falsas e 'l fenhedor,
Volgra fosson ad
un latz,
E quascus fos enganatz;
E 'l fin lial amador,
E las
domnas ses bauzia
Mantenguesson drudaria;
Qu' enueitz es grans,
en amor, a vezer
Que fals amans puesc' entr' els fins caber.

Mas
una tals sazos cor
Que greu trob om bon senhor,
Ni domna don
si' amatz
Totz sols, ses autres peccatz;

E
s' ieu ab francha doussor
Trobes leyal senhoria,
Be m plagra,
qu' aissi tanh sia,
Quan fin aman s' acordon d' un voler,
Tot
quan l' us vol deu a l' autre plazer.

D' amor agr' ieu cor
melhor
Que de re, mas la dolor
Sen don ieu sui galiatz;
E
ges per so no m desplatz
Ni m fan li maltrag paor,
Ans sapchatz
qu' ieu amaria
Mout voluntiers, si podia
Chauzir bon luec on
pogues remaner,
Ni trobava qui m saubes retener.

Cor
ses don no m' a sabor,
Ni dona senes amor,
Ni cavaliers
dezarmatz,
Ni joves manens senatz,
Ni drutz mas d' una
color,
Ni trop gabar ab folhia,
Ni solatz ab vilania,
Ni no
m sap bo prometre ses aver,
Ni loncs preyars, quan pro no m pot
tener.

Ves Monferat ten ta via
A mon Thesaur on que sia,
E
di 'l, chanso, que sapcha miels valer
De nulh autre que hom puesca
vezer.

//

Gaucelm Faidit, literally "Gaucelm the Dispossessed" c. 1156 – c. 1209) was a troubadour, born in Uzerche, in the Limousin, (Corrèze) from a family of knights in service of the count of Turenne. He travelled widely in France, Spain, and Hungary. His known patrons include Geoffrey II, Duke of Brittany and Dalfi d'Alvernha; he was also at one time in Poitiers at the court of Richard I of England, for whose death he wrote a famous planh (lament) in 1199. It is possible, though controversial, that Gaucelm took part in the Third Crusade from 1189–1191; it seems clear that in 1202 he set out on the Fourth Crusade, as did his then-patron, Boniface of Montferrat, but after 1202 there is no further historical trace of Gaucelm.

Three sources – the anonymous vida (biography) of Gaucelm, an exchange of verses between Gaucelm and Elias d'Ussel, and the satirical sirventes on rival troubadours by the Monk of Montaudon – allege that Gaucelm married a prostitute. According to the vida, her name was Guillelma Monja: "she was very beautiful and well educated" and accompanied her husband on Crusade. The vida also claims that Gaucelm was rather fat, and that after their marriage, Guillelma also put on weight.

About seventy of Gaucelm's poems and fourteen of his melodies survive. Six poems are addressed to Boniface of Montferrat, and twelve to Maria de Ventadorn. Several of his poems are accompanied in the manuscripts by detailed explanations (razós), usually concerning love affairs and rivalries that allegedly inspired the poems. These tales involve Gaucelm with Hugh IX of Lusignan, his son Hugh X, Alfonso II, Count of Provence, and others.

Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167–195.

Rossell i Mayo, Antoni. Les poesies i les melodies del trobador Gaucelm Faidit. Cabrera de Mar, Maresme [Espanya]: Galerada, 2013. pp. 10, etc.

http://trobar.org/troubadours/gaucelm_faidit/

https://es.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (ca. 1170 - ca. 1203) fue un trovador medieval. Se conservan 75 canciones y poemas atribuidos a su autoría.

Gaucelm nació en Uzerche (departamento de Corrèze) en el seno de una familia burguesa. Gaucelm Faidit perdió toda su fortuna en el juego y se hizo juglar. Su actividad poética se desarrolló poco más o menos entre 1180 y 1220.

Estuvo en relación con Elías d’Ussel y fue protegido por María de Ventadorn y por Ricardo Corazón de León. Habiendo pasado del Lemosín a Lombardía, acompañó en 1202 al marqués Bonifacio de Montferrato a la Cuarta Cruzada.

Faidit era un poeta de una gran sensibilidad, capaz de escribir un sentido planto ( elegía ) a la muerte de uno de sus protectores, el rey Ricardo Corazón de león, y deliciosos poemas de amor dedicados a María de Ventadorn.

Su obra es abundante, unas 75 composiciones líricas y de inspiración varia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (Uzerche, Llemosí, fl. 1185 - vers 1220) fou un trobador occità. Els seus poemes són datats entre el 1185 i el 1220, i se sap que participà en la Quarta Croada. Pertanyia a una família burgesa i es va fer joglar perquè va perdre la seva fortuna en el joc. Serví a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d'altres senyors. Viatjà per la Llombardia, Espanya i Hongria, durant una vintena d'anys. Però no s'acontentà només en recitar composicions alienes, i ell mateix compongué nombroses poesies. N'han estat conservades gairebé setanta poesies (de les quals 14 amb melodia conservada), que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lleó, a qui acompanyà a les croades (Fort chauza est que tot lo major dan; Riquer 1983, vol. 2, p. 770-773, núm. 148).

La major part de les seves poesies són amoroses i estan dirigides a les dames que més simpaties li inspiraven, com Maria de Ventadorn, Jordana d'Embrun i Margalida d'Aubusson, de les quals havia sol·licitat els favors, amb més o menys fortuna. Més artificiós que sincer, la puresa i correcció del seu estil, tanmateix li asseguren un dels primers llocs entre els trobadors.

Altres de les seves composicions són exhortacions a allistar-se en la croada, i ell mateix seguí a Bonifaci III de Montferrat en la de 1202. Quant a les dramàtiques que li atribuí Nostradamus, sembla que són completament apòcrifes. Faidit es casà amb Guillermina Monja, dona d'humil origen, però de gran bellesa i discreció, que l'acompanyà en les seves corregudes.

Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167-195.

Riquer, Martí de, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 755-780.

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 240.

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 80-94 [Reproducció de la vida i diverses razós, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Enciclopèdia Espasa, tom. nº, 23, pag, 95-96.

http://ccuc.cbuc.cat/record=b1640696~S23*cat