Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fen mún. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fen mún. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 d’abril del 2018

Fen mún

Fen mún. y 2.


Avui mos anem a ficá en lo agüelo. Tením moltes coses que contá. Mentres charraba, miraba a la chen y la chen me miráe a mí. Vach veure chen gran com yo; vach veure chen michana, la que més; tamé vach veure chen chove, aisó es mol bo; y pa remat ñabien crios, a lo milló ells no van entendre res, pero que sons pares los portaren de menudets a sentí estes coses ya vol di mol. Vach veure chen en alguna llágrima als ulls; no ere per les meues palabres, eises valien poc; eren per los recuerdos quels traía; lo torná an aquells tems en que los pobles pareisien rius de oli; de pau, de convivansia; de bona veindat de trevallá cada un a seua casa pero al mateis tems tots chuns, perque aisó es lo que se fáe. Me enrecordo de Valderrobles an aquells tems; vindre pa fira era aná de festa; visitá a la familia; als amics; comprares o no comprares res. Me enrecordo del aigua baisán per lo riu; ya se que ere un atra aigua, pero ere lo mateis riu; no ha cambiat. Tampoc ha cambiat lo pon de pedra, ni lo de fiarro ni la plasa; tanques los ulls y per un momen te imagines los carres en ve de coches en carros y animals. Quin recuerdos. A lo milló no faríe falta, pero me sentisco en la obligasió de esplicá un poc la construcsió de la meua charrada y per qué la vach fe aisina. Según com la miros, no te un orden cla. Pero está feta a posta aisina. Tenín en cuenta tota la chen que va vindre ñabie que contals la nostra situasió, entonses ñabíe que repetí algunes idees que ya les habíem dit a uns atres puestos. Ademés ere una asosiasió que naisie, no podiem presumí de triunfalistes, teniem masa problemes; pero tampoc de pesimistes, estem luchán pa eisí a daván y se teníe que notá. De menut, de Luiset, vach trevallá, mes de dos y de tres camins en la menobra y allí vach dependre que si vols prepará un bo simén ña que mesclá arena y simén, la proporsió ya depén. Pos yo, tos haureu donat cuenta, anaba mesclán arena y simén; problemes y esperanses, pesimisme y optimisme; ¿va se bona la mescla? A ver si lo tems mos u diu. Al acabá la charrada molta chen va vindre a parlá en mí. Quina pena no haber tingut més tems pa escoltals a tots. Va sé, es, chen agraida; lo agüelo es un vendedó de fum, un vendedó de palabres escrites en mol sentimén, pero sol palabres, idees; vuides, sense resultats; fum que sen va a la primera volada de aire. La chen se conforme en mol poca cosa; pero que més vullguera yo que doná solusions y no problemes; sol ting bona voluntat y alguna idea regular; tot lo demés son palabres y palabres. Me haguere agradat sentam a una taula en la meua llibreta, com fa Juan Carlos, y aná prenén nota de idees, consells, ánimos, histories; pero “tempus fugit” lo tems se men va aná sense donám cuenta y a lo pichó a algú hasta lo vach escoltá mal o se va sentí defraudat en lo agüelo, perque sempre ñabie chen esperán y no volía quedá mal en dingú y de esta manera, vach fallá a més persones. Desde aquí, un poc tart, vull doná les grasies a tota la chen que me va escoltá y la manera que me van escoltá, casi tres cuarts de hora, sense maures, en silensio, en un silensio total, escoltán y escoltán. Penso que van se masa coses les que vach tocá, pero creía y u seguisco creen que totes ñabíe que tocales. Veía mans que se arrimáen als ulls, mans que se retorsíen de ñervis, de impotansia; de voldre fe coses. Me haguere agradat que los meus ulls hagueren segut una cámara fotográfica, pa torná a veure ara totes les reacsions y podé o sabé analisales. Chen que, sense donás cuenta, dieben que sí en lo cap; que estáen de acuerdo; que en alguna de les coses que diebe lo “Sebeta”, ells, elles estáen de acuerdo; sol per aisó valíe la pena fe lo viache. En alguna cosa no estaba equivocat. Algú me va parlá de que lo valensiá te lo mateis problema o inclús més gort que natres; que natres estáem al prinsipi; que encara teniem remei. A ver si la nova asosiasió u pot pará, pot fe algo. Uns atres me van dí: “aisó que vusté ha dit de que lo chapurriau ere més antic que lo catalá, que u ha disat caure com una posibilidat, fa mols añs un home sabio va vindre al nostre poble a femos una charrada com la que ha fet vusté avui y mos va di lo mateis o sigue que no va vusté equivocat: lo Chapurriau es; deu de se més antic inclus que lo catalá”. Vull que tingau en cuenta que yo sol vach parlá; pero los de la chunta y més chen están en primera fila, a tots tos admiro un mun; ¿Tos enrecordeu de David y Goliat?, pos está chen está luchán contra CataGoliat sense armes, sense honda, a pit despullat y resistís y aguante, a ver si pronte arriven més soldats a achudals; a fe forsa y si tenen sort, ña algú que hasta los done alguna falsecha pa podés defendre. Tránquils ya estic acabán; cuan me vach fica a escriure la charrada, tos tenía a tots dins del bolígrafo, sino tos vach nomená segur que va se cosa de la memoria del cap, que ya escomense a fallá, perque dins del cor tos portaba a tots. Eise cariño no tos falte a dingú. Voldría sabé escriure en lo cor, pa demostrautos que ahí tos ting a tots, com ting al Chapurriau, pero a eise nol vach olvidá, lo vach nomená y moltes voltes, com ell se mereis y com vatres me vau encarregá. FIN

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...