La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
dimarts, 13 d’octubre del 2026
Deude de Pradas. En un sonet gai e leugier
divendres, 20 d’octubre del 2023
XII, Nueg e jorn suy en pensamen
XII.
Nueg e jorn suy en pensamen
D' un joi mesclat ab marrimen;
E no sai a qual part m' aten,
Qu' aissi m' an partit egualmen
Mezura e Leujaria.
Mezura m ditz suau e gen
Que fassa mon afar ab sen;
E Leujaria la 'n desmen,
E m ditz, si trop sen hi aten,
Ja pros no serai dia.
Mezura m' a ensenhat tan
Qu' ieu m sai alques guardar de dan,
De fol e de datz et d' afan;
E sai ben cobrir mon talan
D' aisso qu' ieu plus volria.
Leujaria no m prez un guan,
S' ieu no fau so qu' el cor me man,
E tuelha e do, e l' aver s' an;
Quar qui plus n' a plus pren d' enjan,
Quan ven a la partia.
Mezura m fai soven laissar
De manh rir' e de trop jogar,
E me veda quan vuelh mal parlar;
E mantas ves, quan vuelh donar,
Ella m ditz que no sia.
Leujaria m tol mon pensar,
E m ditz que per trop castiar
Non dey ges mon talan laissar;
Quar, si tan fauc com poirai far,
Non er la colpa mia.
Mezura m ditz que non domney
Ni ja per domnas non folley,
Mas, s' amar vuelh, esguart ben quey;
Quar, si penre vuelh tot quan vey,
Tost m' en venra folhia.
Leujaria m mostr' autra ley,
Qu' abratz e percol e maney,
E fassa so qu' al cor m' estey;
Quar, si no fatz mas tot quan dey
Intre m' en la mongia.
Mezura m ditz: “No si' escas
Ni ja trop d' aver non amas,
Ni non dar ges tot so que as;
Quar si dava tot quan mi plas
Pueys de que serviria?”
Leujaria m' estai de las
E ditz me, e tira m pel nas:
“Amicx, ben leu deman morras;
E doncx pus seras mes el vas,
Avers pueys que t faria?”
Mezura m ditz suau e bas
Qu' ieu fassa mon afar en pas;
E Leujaria m ditz: “Que fas?
Fai ades aitan quan poiras,
Qu' el terminis s' enbria.”
Messatgiers, lo vers portaras,
N Eblon de Senhas, e il m diras
Garins Brus lo 'l envia.
Al partir lo m saludaras;
E diguas me, quan tornaras,
XII, Nueg e jorn suy en pensamen
XII.
Nueg e jorn suy en pensamen
D' un joi mesclat ab marrimen;
E no sai a qual part m' aten,
Qu' aissi m' an partit egualmen
Mezura e Leujaria.
Mezura m ditz suau e gen
Que fassa mon afar ab sen;
E Leujaria la 'n desmen,
E m ditz, si trop sen hi aten,
Ja pros no serai dia.
Mezura m' a ensenhat tan
Qu' ieu m sai alques guardar de dan,
De fol e de datz et d' afan;
E sai ben cobrir mon talan
D' aisso qu' ieu plus volria.
Leujaria no m prez un guan,
S' ieu no fau so qu' el cor me man,
E tuelha e do, e l' aver s' an;
Quar qui plus n' a plus pren d' enjan,
Quan ven a la partia.
Mezura m fai soven laissar
De manh rir' e de trop jogar,
E me veda quan vuelh mal parlar;
E mantas ves, quan vuelh donar,
Ella m ditz que no sia.
Leujaria m tol mon pensar,
E m ditz que per trop castiar
Non dey ges mon talan laissar;
Quar, si tan fauc com poirai far,
Non er la colpa mia.
Mezura m ditz que non domney
Ni ja per domnas non folley,
Mas, s' amar vuelh, esguart ben quey;
Quar, si penre vuelh tot quan vey,
Tost m' en venra folhia.
Leujaria m mostr' autra ley,
Qu' abratz e percol e maney,
E fassa so qu' al cor m' estey;
Quar, si no fatz mas tot quan dey
Intre m' en la mongia.
Mezura m ditz: “No si' escas
Ni ja trop d' aver non amas,
Ni non dar ges tot so que as;
Quar si dava tot quan mi plas
Pueys de que serviria?”
Leujaria m' estai de las
E ditz me, e tira m pel nas:
“Amicx, ben leu deman morras;
E doncx pus seras mes el vas,
Avers pueys que t faria?”
Mezura m ditz suau e bas
Qu' ieu fassa mon afar en pas;
E Leujaria m ditz: “Que fas?
Fai ades aitan quan poiras,
Qu' el terminis s' enbria.”
Messatgiers, lo vers portaras,
N Eblon de Senhas, e il m diras
Garins Brus lo 'l envia.
Al partir lo m saludaras;
E diguas me, quan tornaras,
Entrada destacada:
El català de l'any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...
