La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
dimarts, 6 d’octubre del 2026
32. Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan
divendres, 22 de gener del 2021
Guillem de Cervera, trovador, catalán,
El trovador catalán Guillem de Cervera nos muestra cómo hablaban por Manresa o Berga en el s.XIII, es evidente que era lengua distinta a la coetánea valenciana. (Hauría de mirá si los apóstrofes están al texto original.)
pres d´un riu, entre dos jardis,
vi ab una pastorela
un pastor vestit de terlis,
e jagren entre flors de lis,
baysan sotz l´erba novela.
E anc pastora pus bela,
plus cuynda ne pus ysnela;
c´a mos oyls tan plazen ne vis
en França ne en Castela.
Guillem de Cervera, trovador, catalán,
El trovador catalán Guillem de Cervera nos muestra cómo hablaban por Manresa o Berga en el s.XIII, es evidente que era lengua distinta a la coetánea valenciana.
(Hauría de mirá si los apóstrofes están al texto original.)
pres d´un riu, entre dos jardis,
vi ab una pastorela
un pastor vestit de terlis,
e jagren entre flors de lis,
baysan sotz l´erba novela.
E anc pastora pus bela,
plus cuynda ne pus ysnela;
c´a mos oyls tan plazen ne vis
en França ne en Castela.
dimecres, 19 de desembre del 2018
Rural Matarranya, Calaseit
La TX se la va inventá Pompeyo Fabra per a la seua gramática de laboratori, en chapurriau se escriu CH, com en ocsitá.
| butifarra de sang, butifarres, borrifaldes, morsiella |
chumenera : enchumenera, no xumenera, la x no se pronúnsie igual que la CH, chaminera, AR : Os bolcans tienen una chaminera prenzipal e atras secundarias
granera, ramás, agranera, verbo agraná,
pésol, bissalto, AR : bisalto n.m. 1. Mena de baineta minchable con lulos redondos: Cal cozer bien os bisaltos que si no tienen muitos filos // loc. 2. lulos de bisaltos: As simiens, tamién minchables, de os bisaltos: Ayer zenemos reboltillo de lulos de bisaltos con magra.
galleta, poval, cubo,
| cantrella, pichella, pichell, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms – cantrelles: mamelles |
llépol, golut, llaminé, AR : laminero, laminera ach. e n. 1. Que licuaca minchar lamins: Mira que yes laminero, siempre minchando pastels.
cavall, caballet de sequia a Beseit, cevil
rabosa,
| raboses, tartaña, tartañes - rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels |
ratampanada, rata penada, rat penat (Valénsia), eixoreac
esfardacho, fardacho, AR : dragón n. m. Animal esmachinario como un fardacho chigán que chita (com se díe abans a Beseit, gitá -> arrojá -> vomitá) fuego por a boca.
| voltereta, volteretes, bela, beles, curumbela, curumbeles, cabussela, cabusseles |
maño, maña, germá, germana, chermá, chermana (Valchunquera), tato, tata, AR : A suya chermana albortó dimpués de zinco meses de preñau.
suguañetes,
| cussigañes, cussigolles, pessiguañes, pessigolles, gochet (La Fresneda), cossiguañes, cossigues, cossiguetes, cossigoletes |


Rural Matarranya, Calaseit
A Calaseit se parle chapurriau, per naixó les paraules en catalá NO són les mateixes que en "calaceitano" y les de atres pobles del Matarraña o la zona aon se parle chapurriau.
La TX se la va inventá Pompeyo Fabra per a la seua gramática de laboratori, en CHapurriau se escriu CH, com en ocsitá.
borrifalda, butifarra (de sang), morca, morcó,
| butifarra de sang, butifarres, borrifaldes, morsiella |
- AR : morcón esbotau (Pietro Saputo)
chumenera : enchumenera, no xumenera, la x no se pronúnsie igual que la CH, chaminera, AR : Os bolcans tienen una chaminera prenzipal e atras secundarias
granera, ramás, agranera, verbo agraná,
pésol, bissalto, AR : bisalto n.m. 1. Mena de baineta minchable con lulos redondos: Calcozer bien os bisaltos que si no tienen muitos filos // loc. 2. lulos de bisaltos: As simiens, tamién minchables, de os bisaltos:Ayer zenemos reboltillo delulos de bisaltos con magra.
galleta, poval, cubo,
reixat,
| cantrella, pichella, pichell, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms – cantrelles: mamelles |
llépol, golut, llaminé, AR : laminero, laminera ach. e n. 1. Que licuaca minchar lamins: Mira que yes laminero, siempre minchando pastels.
cavall, caballet de séquia a Beseit, cevil
rabosa,
| raboses, tartaña, tartañes - rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels |
AR : A mayestra mos contó a fabula de a rabosa e as ugas.
ratampanada, rata penada, rat penat (Valénsia), eixoreac
esfardacho, fardacho, AR : dragón n.m. Animal esmachinario como un fardacho chigán que chita (com se díe abáns a Beseit, gitá -> arrojá -> vomitá) fuego por a boca.
bela,
| voltereta, volteretes, bela, beles, curumbela, curumbeles, cabussela, cabusseles |
maño, maña, germá, germana, chermá, chermana (Valchunquera), tato, tata, AR : A suya chermana albortó dimpués de zinco meses de preñau.
suguañetes,
| cussigañes, cussigolles, pessiguañes, pessigolles, gochet (La Fresneda), cossiguañes, cossigues, cossiguetes, cossigoletes, |

En Calaceite, como en toda la comarca, la lengua autóctona es una mezcla de varios dialectos del catalán occidental con palabras propias de cada localidad y otras adaptadas del castellano.
/ Estáu mes tontos que lo que va rostí lo sagí, aixó de tíndre la ASCUMA prop no tos va be. Véigues si este texto de un rey (no rei) de Aragó, Pedro II, al 1196 (aón estabe Cathalunya entonses?) en aragonés se assemelle a lo que parléu a Calaseit al 2018 /

Para que te vayas familiarizando a nuestra particularidad lingüística te proponemos un juego: ¿Eres capaz de unir aquellas palabras de cada columna que comparten el mismo significado?
Entrada destacada:
El català de l'any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...




