Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comanda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comanda. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 d’octubre del 2023

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VI.


D' un sirventes no m qual far longor ganda, 

Tal talent ai qu' el digua e que l' espanda, 

Quar n' ai razon tan novella e tan granda 

Del jove rey qu' a fenit sa demanda

Son frair Richart, pus sos pairs lo y comanda, 

Tant es forsatz!

Pus En Enrics terra non te ni manda,

Sia reys dels malvatz.


Que malvatz fai quar aissi viu a randa,

A liurazon, a comte et a guaranda;

Reys coronatz, que d' autrui pren liuranda,

Mal sembla Arnaut lo marques de Bellanda

Ni 'l pros Guillem que conquis tor Miranda,

Tan fon prezatz!

Pus en Peitau lur ment e lur truanda,

No y er mais tant amatz.


Ja per dormir non er de Coberlanda,

Reys dels Engles, ni non conquerra Yrlanda,

Ni ducx clamatz de la terra normanda,

Ni tenra Angieus ni Monsaurelh ni Canda,

Ni de Peitieus non aura la miranda,

Ni coms palatz

Sai de Bordelh, ni dels Gascos part landa

Senhers ni de Bazatz.


Cosselh vuelh dar el so de N' Alamanda,

Lai a 'N Richart, sitot non lo m demanda;

Ja per son frair mais sos homes no blanda,

No com fai elh, ans asetja e 'ls aranda,

Tolh lur castelhs e derroqu' et abranda

Deves totz latz;

E 'l reys torn lai ab aiselhs de Guarlanda

E l' autre sos conhatz.


Lo coms Jaufres cui es Breselianda

Volgra fos primiers natz,

Car es cortes, e fos en sa comanda

Regismes e duguatz.


Bertrand de Born.

dijous, 16 d’agost del 2018

Arrós en lleit

Ña palabres y espresions que lo sentit que tenen en chapurriau n'ol su trovo en castellá, igual que pase en unes atres en catalá.
L'atra nit, per casualidat, vam eixí la meua dona y yo a sená, a un restaurán que té fama a Saragosa.
No sé si natres no vam tindre sort al eslegí la comanda o lo cuiné no tenie del tot lo seu día, milló dit, la seua nit.
Lo prime plat no teníe cap de mistiari: magra a tiretes y pa en tomata y oli del Matarraña.
De segundo un tros de carn de ternera que, según se coneis, debíe tindre la plancha masa ruenta y va eixí casi tota cremada per de fora y, per dintre, tot lo sentro, crugo complétamen, chorrán sang.
Pa acabá un arrós en lleit que estáe MOSSO.
Y aisó es lo que més me va fastidiá perque l'arrós me agrade mol pa acabá una minchada, com a postre, pero té que está ben fet, ben cuitet; tampoc que se desfasque, pero té un pun que les bones cuineres u saben fe, lo saben trová, y me referisco a cuineres caseres que no fa falta sé cuiné de un restaurán afamat pa preparal be. Ma mare lo preparáe mol be y la meua filla u ha heredat tamé.
Bueno, pos no sé cóm se pot posá, en castellá, la palabra MOSSO, perque no es crugo, no estáe crugo, lo habíen cuinat poc, pero tampoc estáe ben fet, no li habíen trovat lo bon pun. No li trovo la traducsió podríe pareises “al d'ente” o algo aisí, pero tampoc es palabra castellana.
Ya sé que la palabra moso te uns atres sentits, lo que se li done al arrós moso cuan tens descomposisió. Pero entonses vol dí arrós a soles, sense res més. Pot sé que vingue de los mosos, los homens mosos, que están sense parella, que, encara, están sols. Eise seríe un atre dels sentits. Crec que tamé se utilise, a camins, cuan se porte un achudán pa trevallá. (“Avuí ting moso”.)
No sé qué pensareu vatres, pero es que som espesials, es que son coses nostres, de la nostra tiarra, de la nostra llengua.
FIN.

Arrós en lleit

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...