esgarrapá

https://es.glosbe.com/an/es/esgarrapar



Arañar en castellá,



rapinyar, rapiñá en mallorquí



escarbá



Esgarrap, arañazo

Esgarrapá tamé pot se esgarrapada acursat.



Arribe l'home a casa en la esquena esgarrapada y li diu a la dona:

Ham de matá al gat, mira com m'ha futut !

A lo que li conteste la dona:

Sí, matal, mira quina chuclada m'ha fet al coll !

esgarrapo , esgarrapes , esgarrape, esgarrapem, esgarrapeu o esgarrapau, esgarrapen





Esgarrapaciones Tomás

Escarbá

Escarbá



Esgarrapá , escarcotá (Tamarite ? )



ESCARBAR v. tr. 


|| 1. Gratar; separar una cosa d'una altra per frotació (occ., val.); cast. escarbar. Terra movia quasi escarbant e escrodinyant, SVF Quar. 166. Escarbar el foc: furgar amb el burxó per avivar el foc. Escarbar les orelles: gratar les orelles per netejar-les. Escarbar les dents: burxar entre les dents per llevar-ne les partícules d'aliment o altres cossos estranys (val.). 
|| 2. fig. Procurar diligentment de saber o d'obtenir una cosa secreta, difícil, etc.; cast. escarbar. Y encara que'l vell fenir se coneix, | no vol que u coneguen... ans pensa, fabrica, regira y escarba | per fer ab què's faça per jove tenir,Proc. olives 1901. 
|| 3. Prendre, robar (en l'argot dels malfactors barcelonins). C. Vallmitjana Crimin. 59; Wagner Argot 56.
    Fon.: əskəɾβá (Barc.); askaɾβá (Ll., Tortosa); eskaɾβáɾ (Val.).
    Etim.: pres del cast. escarbar.



https://es.m.wiktionary.org/wiki/escarbar