LA PASIÓN DE JESUCRISTO

LA PASIÓN DE JESUCRISTO (1).

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 72.

Acicomença la pasio de Jhesu-Christ Salvador nostre.
Jhesus.
Qui dara ayguaal meu cap e pluya de lagremes als meus uls per ço que puxa plora dia e nit troque nostro Senyor aparega a mi servidor seu per vista o per somni confortant la mia anima. Ho vos filles de Jerusalem esposes e amades de Deu Jhesu-Christ vostroespos escampats ab mi ensemps lagremesentro quel espos vostro benigne e suau venguaa vos en la sua balesa e nedesa. Remembreusa vos filles e pensats vos ab saviea pensa cantes amargosa cosa pertirse e luyar (allunyar-se, lluny, luny, lluñ; lejos, alejarse) de aquel al qual vos esposas e al qual vos prometes viure a el so es en tota sanctadat de vide e pus donchshavets fet vot retetsvos a el al qual prometes vosaltres matexes ratetsvos a Deu Jhesu-Christ. Corteses filles corteses sanctes vergens prometetscastadad (castidad; castidat) al Senyor ver Deus Jhesu-Christ corens totes encare a la verge Sancta Maria qui aquel porta car certes elaporta lo rey de gloria e la qual es donadora dels bens de nostro Senyor Jhesu-Christ fil seu a tot demanant aquell ab tot ferm cor aquela beneyta verjelaporta e al IX.° mes lo enfanta e al VIII. jornlo circunsis (circuncisión) e al XL.° jona lo oferi al temple e oferi dues tortres e II.es colomesper el en sacrifici. En apres fugen al reyErodes (Herodes) porta aquel seu fil beneyt enEgipte e aletant (alletant, lleit, llet) aquel seu fil beneyt e nuyrent e aven cura daquel seguir en tot loch hon anava perque creu fermament que aquesta era la I.a daquestes fenbres que seguien lur mestre Jhesu-Christ e li ministraven e nagu nos deu meravelar si ela lo saguia majorment com el fos tota dolsor e desig seu ço es de la umil verge madona Sancta Maria mare sua e jo me esmava que aquesta fos entre aqueles dolentes he gamegans (gemegá; gemec) qui ploraven Jhesu-Christ lur Senyor mes encara podia esser aquesta verament entre aqueles dones filles de Jerusalem a les quals Jhesu-Christ nes clar per inperi mas ple descarnir ensutzat per escupimens (escupir; escupiñá) turmentat et per batimensportant la creu aci en turment de mort e axi estant giras a elas e dixlos axi - a vos filles de Jherusalem amigues mies qui per amor de mi avets desenperat lomon e tot delit e tot plaer no ulats plorar sobre mi masplorats sobre vos matexes ço es en lo peril en lo qual esdevendrets e sobre vostres filles ço es que no sia descreens en la mia mort.
- E adonchsdiuli el - dona amade mia esperansamia regina del cel mare daquel matexSenyor Jhesu-Christ es vera serventa de Deu so que jo dich prech vida mia que digues a aquest teu servidor no digne de neguns de tos benificis tu qui esthonrament de Paradis e goig del cel e veritat daquesta cosa placia a tu no vulas remembrar la qual sofarist com loteu amat fil vist morir de la qual cosa jo no dupte en res que aso ver no fos a tu greu martiri a Deu plagesdona mia quem donases gracia que aquelagreu dolor fos cascun dia en les mies entramenesaxi com eren en les tues. Adonchs plages encara avocade nostra que en aquell dia beneyt en loqual tu ten pugist al çel per so que tostempste alegrases ab ton amat filageses a mi demostrades les tues lagremesde dolor car per aqueles conegera jo quanta amargura agist tu verja pura ab Jhesu-Christ amat teu ay e vejes aquel qui era pocde mi sant era crucificat ab claus en lo fust de la creu e inclinat son cap liura son esperitprechte dona mia regina del cel que per aquestes paraules que jo uy a tu dir dessiyant sebre e santir tes dolos que not ulesirexer jat se cia aço que les pedres degesen trencar totes per aquestes paraules remembransta pacio qui es donchs aquel regnant lasus al cel o peregrenant en la terra esser tengut en sa pensa que no agues gran dolor ço es en qual manera lo Senyor dels angels fo fet escarn dels homensper que jo masqui no plor vilesa de pobol menut no poria continuament tenir les lagremes. Certes tu ten alegraries de gran goig ço es que ara es glorificadeal cel ab aquel lo qual tu fust tocadeamergosament en te pensa ab claus per la paciode la mort e an axi prechte que tu escampsen mi aqueles lagremes les quals agist en la del teu fil. E per tal que pus leugerament mesenti em regal en la pacio del teu amat filDeu he (o be) Senyor meu raonem vos dona qui sotsmiral (mirall) de humilitat vos e jo daquest fet e prechvos dona vos qui sots mare verja e cambrasubirana humilitat e trinitat quem digats confo per horda sius plau aquestaveritat.
- Al qual la Verje Maria respos en axi - fil aço que tum demanes puymentes de gran dolor e axi pus que son glorificadeno pux plorar. - A la cual Sent Bernat respos - horegina dels cels ho mare del Crucificat donamsit plau ço quet deman per ço que jo ho pusque fer e complir donam dona ço que desigplacia a tu quem ules hoir. Digues dona mia digues sit plau mare mia si eres enJherusalen con lo teu dolç fil fo pres e ligate liurat e amenat a Anna e a Pilat qui tenien lavos loch de justicia.
- Al qual la umilverge respos en axi - fil - dix nostra dona - jo era enJherusalem con me vengueren les novelesdel meu fil doloroses e ani axi com pogial meu Senyor lo qual jo vees ten leygmenejar e tractar ab colades e percudirab puyades e escupir en sa beneytacara e coronat de les espines e viu que tuyt lescarnientotes les mies entramenes sescomogeren e defalimon esperit e no avia nalex quax peraulane no era ab mon seny e eren ab mi mes jermanese altres dones moltes qui lo playien axi com si cascuna lagues en son cos portat entre les quals era S. Maria Magdalenala qual se dolia sobre totes salvant mi dementreJhesu-Christ fos liurat al turment Pilat li mena que portas la creu e la anas cridant denant el e gran multitut de gent ana pren del lo qual menaven ab gran desonore los uns escupien sobre el e los altres lescarnien e los altres li gitaven lofanch e moltes daltres sutxeries (suciedad) sobre lo seu cap presios. Jo fil meu beneytqui era sa mara qui sabia el qui era molt tristae com entes a seguir aquel ab daltres dones moltes quil avien seguit et aministrat de Galilea tro en Jherusalem las qualsme tenien en sosteniment per ço com era axi com a morta tro sus al loc hon locrucificaren devant mi e el vaent mi en creu posat e ferat (ferrat) ab claus en lo fust molt cruelment jo mesquine vaent el peu de dolor e de molta amergura vaent mi senglotave (sanglot, singlot; hipo) per gran dolor avent major compaciode mi que de si empero el no sonave motne obria facha ans estave axi com ayelqui estave denant aquel quiltorn. E jo dolenta e maride estave denantlo meu Senyor e lo meu fil muyren a legamort e cruel per que ten gran dolor era jo turmentadeen mon cor que no ho poria comtar ne dir e viula sanch que decoria per IIII parts del cos que hancno sabe pecat e rajave en senblant dordaper les mans e per los peus qui eran ficats en lo fust de la creu ab dos claus tota la belesa era ja axidade la cara del fill meu Jhesu-Christ en tant que el quiera bel sobre tots los homens adonchs pariaque fos pus leyg que tots los altres e en açofo complide la profecia de Hizasies (Isaías) parlant del en axi vane aquel qui no senblave sol aquel qui debans era no aventbelesa tot desenperat senblant a lebros e plapatper los escupimens e per los batimensnafrat de nafres mortals per nostras iniquitatse per qui fo fet aço per la enveja dels jueus axorbatsqui tots aquests mals en lur Senyor compliren malisiosament. - Di donchs mare de Deu que veyes ne senties de dolor. - Aquesta - deyaella - era molt gran dolor mia ço es cor veyami pertir de aquel lo qual era masalut e lo qual avia porta en mon ventrae no men romanga altre sino aquel e per çola mia dolor nos podia pertir de mi tota maparaula avia ja quax (quasi, casi) perduda masen loch de aquela donave jamegamens e grans suspis (suspirs; suspiros) de dolos e no poriaparlar com la dolor qui an mi era ma rumpia entrencave mes paraules quant la paraule era rabudedintra en ma pensa e volia axir defora la gran dolor del cor la coronave dins e nom podia axir e la veu sonave tristament per lo cridar que fayarugolosament cor la lengua negra per locridar avia perdut lus del perlar (parlar, parlá; hablar). Apres estant mi en aquestes dolostota transida e cax (quax, quasi, casi) fora de mi axida ab gran dolor veni morir aquello qual la mia anima amave carement e defaliatota per trebal de dolor e el ab molt benigne caregardavem com me veya axi plorar e volchmeconfortar ab poques paraules mas jo nom pogi consolar ans mes plorave dient e plorant deya al meu filen axi ho fil meu gran dolor sofir vulesque jo muyre per tu qui son ta criatura homesquina que fare ho mesquine que dire lomeu fil mor perque donchs jo mare molt trista no moreab el oy fil meu molt bel I.a amor filmol dolç nom vules jaquir axi tramithic sit plau per tal que muyre ab tu ensempsfil meu a greu mort te veyg morir pus que axies aquesta mare qui ta portat muyre ab tu homort mesquine nom vules perdonar ho mort descruelmolt me plaits a trerme les forces del cor per ço que muyra ab lo meu fil ho filDeus ho goyg meu singular ho vida miaho solas (solaz) meu a tu placia que en guisa hofaces que jo mesquine moris ab tu ensemps ho filmeu regonex aquesta mare tua molt desconortada e vules hoir la mia pregueria (plegaria, pregaria) cor covinent cosa es que filobeesca mare com la veu desconsolade prechte filquem vules hoyr e quem rebes al teu turmen cor aquels qui viuen en I.a carn e samen (simiente, semen) de bona amor rao es que muyrenensemps a I.a mort ho jueus mesquins ho jueus malvats nom vulats perdonar ço es pus quelmeu fil crucificats crucificats mi quison sa mare hon turmentats per alguna altra male mort per tal que muyre ensemps ab lo fil meu ho terra de Judea tu tols ara la luual mon e fas mi vidua del meu fil car ay dolor ara mor la mia vida e la mia salut tota la miaesperanse man tolta e levade de terra perque donchs viu la mare en ten gran dolor apres la mort de ton dolç fil venits cruels prentes(prenets) mi mare e penjats mi ab lo fil hojueus malvats pus no perdonats al fil no perdonets a mi qui son sa mare ho mort cruel levet contra mi car gran conort meseria si moria ensemps ab lo meu fil carJhesu-Christ dolça cosa es a mi mesquina morir mas la mort desiyade se partex de mi. Ho Jhesus filmeu gran es ma pena e ma dolor cor a mort molt cruel te sobrepren e liga molt mes amariamorir a qualque mort que si avia vide tencruel pacio ay mesquina la mort me fuyg emjaquex fort desconselade molt ne seria pagadeho fil car ho fil benigne neages merce de la tua mare e ojes les miespregueries fil meu asueuget e no vulesesser dur a la tua mare qui es estat tostemps molt benigne a elafil meu reb la tua mare a *meros ab tu ensemps so es en la creu per tal que viua tostemps ab tu apresmort cor no es naguna cosa ten dolça a mi mas que pusque ab tu estar e que pusque ab tu esta en la creu cor certes no es cosa ten amargosa com es viva apresde la tua mort. Hoy lasa mesquine fil tum eres payre tu eres mon espos tu eres fil meu en tu finalment jo avia totes coses ay mesquine tot mes mudat are son orfane de pare are sonvidua de espos are son desconortade de fil ara per totes coses ho fil meu quem fare de huymes quim regira ho bon fil hon ire ho fil meu piados qual solasme jaquits qual sera aqela cosa quim do de qui avant consel ne ajude. Ho fil molt dolç la tua volentat ne sie conplide als menys si notplau que muyre ab tu lexem al teu solas benigne.
A la qual Verge Maria respos Jhesu-Christ nostre Senyor yamolt turmentat en la creu e regardant sa mare dixa Sent Johan - fenbre - dix el - vet aci loteu fil. - E lo Sant verge Sent Johan era aqui present ab trista dolor mostrant sa dolor e plorant tot dia ab moltes lagremes. E Jhesus comesa a dir axi a la sua mare per ço na avia gran conpacio gran - ho dolça mare dolorosa Iagremosa longida lasa de suspirar perquet turmentes ne perquet laguexe not remembre ço que jat avia dit cor ben saps tu mara mia que per ço son vengut en aquest mon e e presa carn de tu que per lo turment de la creu salvas lumanal linatje cor en axi deuen esser complides les escriptures e ben saps tu encare que cove que jo prengue mortper salut del humanal linatje e resucitare al tercer jorn e apare manifestament a tu mare verge e als meus dexebles. Per ço mare no vules plorar e lexa aquexa engoxa e aquexa dolor jo men vay al meu pare e men pug als cels per rebre la gloria de la paternal magestat. Certes donchs ben te deuries alegrar per rao de mi car ara deig trobar la hovela so es los peccados que havia perduts per molt de temps. Jo muyra tot sol per tal que lo meu puxaresucitar tots morien per los peccats de Adam e ara tots seran levats per la mia mort donchs mare mia molt amadeperquet desplau cant so que plau a Deu lopare ne perquet desplau a tu lo turment que a lomeu pare plau que sofire. No voIs tu mare mia que axisia enpero axis deu fer cor en axi es escrit. Ja donchs mare mia e esposa mia not vules player ne plorar ho mare mia jo pas not desenpar ne notlex sola ab tu son tots temps e sare jatse sia aço que segons la carn me sonsotmes al enperi de la mort enpero segons madivinitat son tos temps e sare no mortal nepux soferir neguna pena ne negun mal ben saps mare mia don son jo axit nevengut perque donques plores net maraveles si torn la don sondevalat car de huy mes temps es que me tornal meu pare qui ma trames en aquets mon mas tu mare mia nom pots saguir encara ne anar la hon jo vays jatsecia que apres pochde temps tu hi vendras entretant mare mia pusque mi no pots aver prin Johan en te fiancequi es ton nebot e sera a tu com a file el apres mi aura de tu cura e sera a tu molt fael gardo e solase ton coral servidor. - En apres dites aquestes peraules lo Senyor per gran dolor que soferiaaxi com tot desenperat de tota vide mudas tot e acostas a la mort. E el estant en aquest transich alongamentaxi com poc regarde sent Johan e dixli axi - amichJohan vet aci ta mare servexli e ages sit plau cura dela cor jo a tu la coman axi com a mare e mon tresor gran e axi rebla axi con a mare mia e tua vet a tu la coman. - Con covinent cosa era e digna que el qui era pur e verge fos conpayne de la verge ço es del part e en lo part e apres del part – Dementre que Jhesu-Christ angoxos digue aquestes paraules a sent Johan e lo amdosos ço es la verge Maria a Sent Johan molt amats comensaren a senglotar e carament a plorar. Aquests dos martris calavenabdosos e no podien parlar no lex la I. al altreper la gran dolor que avien aquests dos verjens hoirenJhesu-Christ parlant ab veu rugalosa e vania lomorir poch a poch e no li poden perlar corveienlo ja quax mort e no podian perlar ne cridar ans defalien e avien ja perduda la veu de perlar entanien e calaven per ço com no podien perlar e aço per gran angoxa que avien losesperits daquels eran tots defalits sola dolor e plor era romas a aquels cor anasen plorosament amergosament se dolian cor lo covent de la mort de Jhesu-Christ tresposavelos cosos damdosos malament e per ço com Jhesu-Christ amave mes Sent Johan per ço el lo feu guarda e fil de sa mare e major de tots ço es en algun privaletje (privilegio; privilegi) la mare sentia les dolos de Jhesu-Christ la mare verja qui loavia infantat soferia lo cobtel (coltell; cuchillo) de la dolor de dolor de son fil les doloscruels de Jhesu-Christ eren nafres de la mare grans doloseran en lo cos de la mare e era espeseyade de la mort del fil la mare era ferida ab la punta de la lance ab la qual los malvats avien cercat lo costat de Jhesu-Christ aquela era qui avia gran dolor en sa pensa e crexienli ten fort les grans dolosque no podia axir de fora e trencavela fort cruelment dintre les dolos del fil coltelejaven lo cosde la mare e Jhesu-Christ Salvador nostro pagave lo dupte(lo deute; el débito) de la mort en la carn cor pusgreu cosa era a la mare com lo vaia (veia; veía) turmentat que sil avies morir mal ne soferia. Entretant quant Jhesu-Christ accomanade la sua beneyta mare al verjeSent Johan dix - set he (o be). - E aquels cruels que lo crucificaven donarenli a boure vinagre ab fel(hiel) mesclat e com Jhesu-Christ lo ages testatel dix - complit es tot - ço es que totes aqueles coses qui del son escrites erancomplides e acabades e com nagues testat no volcboura. E Jhesu-Christ adonchs cridant alta veu diene- Deu meu perque mas desemperat - e dienaquestes paraules el liura son esperit a Deu lopare. E adonchs tremola la terra lo sol la lunasescuriren los cels ploraven la luna perdesa claror la resplandor se parti tota del cel les pedres se trencaven les alteses de les escurerelitatsse partien molts morts resucitaren e exiren dels monimens confesen nostro SeynyorJhesu-Christ publicant ab gram veu. Aci poch pensar cascu canta dolor soferia adonchs la mare de Jhesu-Christ
com les coses qui no avien anima ni vivien sedolien tan fortment com lenga del hom nou poriadir ne cor pensar per tant gran dolor era trebalat lo cor de la verje Maria. La mare estave com a morte prop la creu del seu fil Jhesu-Christ lo qual la mare suaavia consebut ela estant verje per obra del Sant Esperit adonchs ela no avia paraula car la gran dolor que ella soferia li avia toltes les forses ja era quax morta axi axi com a mort viu ja ja e vivent moria no podia morir mas vivia com a mortela dolor del fil fugia fort en la mare ans desigave(deseaba) mes morir que no viure apres la mort del seu fil la verje Maria vivia fort desconselade cor era axi com a morte prop la creu estave axi com a dolenta e plena de gran dolor esperan que hom devalas lo cos de Jhesu-Christ de la creu la demun dita mare de Jhesu-Christ plorave dient axi - ay lasa ay dolenta e trista o barons preneus pietat de mi mesquine retets lo cos aquesta mesquine pusque avets conplit en el vostro mal desig e asoque prometes avets mals senyors pus lo avetsmort retalo a mi mesquine qui son sa mare hosi ave afer de morir placius quem auciatsab el ensemps per çoque les mies dolos pusquen aver fi ensemps ab les sues prechvos senyors meus quel medevalets de la creu devalats lo meu e aje jo mesquine lo cos del meu fil cor aquel es monsolas e mon alegre. E estave nostra dona Sancta Maria prop de la creu regardant Jhesu-Christ fil seu benignament e humilment penjan entre el fust de la creu e ela estave aqui levave les mans en alt e abrasave la creu a queia en aquela part en la qual la prop onda de la de Jhesu-Christ rajave e alçaves en alt per gran força desperit per ço que pogues abresar Jhesu-Christ. E com no ho pogues fer levave les mans en alt e les mans lases e ujades queianensemps bax plagades aqui matex les levave altre vegade de terra entrelasadese alsaves axi com podia ves Jhesu-Christ que li tocave lo cor e con nol tocar lexaves anar sens nagunapietat terra e geya aqui esturmentade e premudaper gran dolor que soferia de Jhesu-Christ e la força de la gran dolor de Jhesu-Christ ço es que el navia la costreyia levat de terra e com fos levade estaniales mans en alt per ço que poges per ço car son fil Jhesu-Christ tant era turmentade de gran dolor que tota senderocave en terra. Hoy Deus e quis poriapensar ne dir cante dolor e cant languimentavia donchs la verje pura miral (mirall) de tota virtud creura poc hom qui pus greu cosa li era viure en ten cruel vida que si los malvats jueus la auciesen ab coltels ay tal color avia com si fos morta la cara e la boque avia tota vermela(vermella; bermeja: roja) de la sanch del seu fil. Apres aço vench I. hom noble per nom Josep Abiramecios qui era dexeble de Jhesu-Christ e ana amagadement a Pilat e demanali lo cos de Jhesu-Christ. E con el ley aguesotorgat el anpla I. savi hom per nom Nicodemus e vengeren abdosos al loch hon nostroSenyor era crucificat los quals aportaren ab si feramens ab los quals li traguesen losclaus de les mans e dels peus e quel devalasen de la creu e com la verge Maria tota dolorosa e langide per gran dolor vaesaquels qui lo voliendevalar de la creu lo seu esperit reviscola poch a poch axi con hom qui resucita de mort e jat sefos que ela fos molt defalide aytant conpodia aydave (aydá, aydar, ajudave; ayudaba) a else davalas aquela ajude que podia cor la I. la traya los claus de les mans e laltre losostenia per tal que no caygues lo cos del Senyor Jhesu-Christ e la sua beneyta mare li levave sosbrasos en alt e sostenia les glorioses mans de Jhesu-Christ qui lo mon formaven e lo cap qui penjave sobre sonpits lo qual com lo volgues abrasar per abrasamens que aya e nos podia sadolar de la vista del seu car fil. Açipot pensar tota persona devota qual dolor deu aver la suamare segons lo mudament quel seu fil achpres aquela hora çoes qual era com fo devalat de la creu ne qual era conera viu mas quant lageren devalatde la creu e posat en terra la verje Maria mare suacaeech en terra sobre el e estech axi com a morte per gran dolor al cap de son fil e besaveli entretant la care ab grans lagremes e gitavesospis (sospirs; suspiros) molts e greus. Hoquantes vegades se playia molt amargosament e faries ab ses mans lo cap dient - ho fil meu carque as tu fet que hon te degues hociureper que lo jueus tan crucificat e mort. Ara tenchen la fael mort fil molt es trista la tua mare ques fara donchs aquesta mesquina hoy lasafil meu hon es aquel goig ten gran que jo agi com vos nasques hoy lasadolenta en tan gran dolor es tornat aquel goig filmeu no e altre conort sino que muyre pus que vosan mort - E açodient besaveli la cara e los uls e lo front e la bochae gitave lagremes a ten gran bastamentque paria quel cos e la anima se solves en lagremes e ragave lo cos de Jhesu-Christ fil seu ab les lagremes e la perra (pedra) en lo qual lo avien posat. En apres tornaves pensar los seus fets ço es les hontes (o bontes) que hom havia fetes ne dites pensave mes encare qui ne qual era son fil e com lo avia consebut ne engenratsens paria de hom e enfantat sens dolor e deyaen plorant en axi di - fil meu molt dolç e car diges amor mia singular vida de la mia anima goig meu esperansa mia per quem jaquits sofarirtan gran dolor per queus sots logat tande mi vos qui sots mon Deu e mon solas e conortde la mia anima entin fil meu e reguarda mi e vules aver pietat de mi. - Digua si dir ho pot nagu qual mesura de plant e de dolor tenia adonchsla mare de Deu. Sertes creu que hom nou pogues comparar ne dir ne pensar enpero amor dreta avia e tenia manera e nos desesperave mas piadosament e justamen se dolia cor be sabia que resocitaria al tercer jorn e ploraven ab ela ensemps algunes dones stants jatsecia que pochsfosen qui ploravesen Jhesu-Christ en axi com la vergeMaria aqui era los angels trists e dolents si enpero dolor podien aver e entrants Josep Abiramacia hom sant e just ab Nicodemus ensemps quil avien devalat de la creu segons que diu lavengeli posalo en I. drap precios nou frech e bel e untalo ab precioses especies e posalo devotament e lageren I. sepulcre nou lo qual avia fet per aci matex (per a si mateix; para si mismo) adonchs li cantaren hoficide laos los angels qui tots ensemps venguts al sepulcre de Jhesu-Christ e los angels cantaven tant laor e nostra dona Sancta Maria gitava sospis e gamegamens de gran dolor els devalaven les veus al cel e nostra dona Sancta Maria plorave molt amergosament prop del sepulcre e com Josep Abramasia e Nicodemus posaren Jhesu-Christ al sepulcre volias la mare trista gitar e sobolir ab el ensemps e sofaries tota sobre sos amichsabrasave son fil Jhesu-Christ e deya - barons ajatsmerce de mi amichs meus preneus pietat de mi jaquitslom sius plau encara sol I. poch e levatslilo vel de la cara per tal quem puxa raonarab el I. poch e a veer sa plasent cara e aver un poch de conort. - E apres deya - hoamichs meus no les sotarets tentost siusplau donats per vostra bonesa a la mesquine de mare sua e age lo mort pus que nolpot aver viu ho al menys posats mi mesquina al sepulcre cor sens el trista vida fara la mesquina dema. - E ells prenien lo cos de Jhesu-Christ e posavenlo al sepulcre e ela lo tirave aci defora e elalo volia retenir ab si e daltre part els lovolian sebulir en axi era entre els piadosa contencio enpero tots ploraven amargosament que apenes podia ferma la paraula planerament e vaian encare la mare desenperade de tot solas per que ploraven mes per dolor dela mes que per dolor del fil qui era ja mort e major compacio aven de la mare que no avien de la mort de lur Senyor ploraven donchs tots ab grans gamegamens ab gran dolor axi com sobolien (sepelio) lur Senyor de mort e de vida. Apres que lur Senyor sebulit la mare tota desconortade abrasave ab gran plaer lo sepulcre e ab tot son cor axi com podia beneyia lo seu fil entretant soferies e gitaves sobre lo sepulcre les mans esteses bastavelo soven e plorave lo seu Senyor continuament ab amargosos sanglots. Fet aço lo seu gran amich e leyal al qual lo seu mestre Jhesu-Christ la avia comanade acostas a ela puya dolsament e tot ploros levale ab gran afany de sepulcre tota plorosa e el eximatex plorave cor no sen podia abstenir e soferiala en sos brasos car tant avia trebalat e tant era hojade(más abajo ujade; ajada) e lasa de suspira e de plorar e de cridar que nos podia sostenir en sos peus enpero axi com poch a les altres dones e stans qui la aconpayven tots ensemps ploran entrasen ab els ensemps en Jherusalem e axi matex moltes fenbres de la ciutat de Jherusalem com la vaien ten forment plorant e dolorejant per gran pietat quen avien comensaven a plorar e algunes anaven detras ela plorant. Moltes plaraven per gran compacio que avien dela cor la sua dolor ne faya moltes dolentes. Tota persona qui la vaya plorar apenes se podia abstenir de plorar ten piadosament se plorave e ten amargosament se dolia que per aço lo seu piadosplare molts nescomovia a plorar en axi que gran dolor sescomovia per qualque loch on ela pasas plorave ela ploravense encare moltes qui li axien a carera(carrera: calle) e axi la menaren ploran fins a la casa de Sent Johan e aqui estech e Sent Johan tenchlaaqui e amala mes que si fos sa mare ab tot soncor. Despuys quel Senyor fos sebolit lo jueusposaren senyal al moniment e liurarenlo a cavalesquel guardasen e entretant la verje Maria estave enla casa de Sent Johan cor lastre (1: lasse e) ujade era e per gran dolor no podia anar ne sesave (cesave; cesaba) de plorar dia ne nit e no era nagu qui la poges confortar de sos amichs ses germanes ne encare Sent Johan dolor li faya (2) …. riosa e pus gloriosa que altre a tu dona mia jo peccador e pecadriu tot mon cos e tota ma anima e tota ma vida e tota ma mort e ma resureccio a tum coman tu verja sies beneyta en per tostems encara mes ab lo teu fil car e Senyor nostre Jhesu-Christ qui ab Deu lo Paree ab lo Sant Esperit viu e regna en per tostempssens finament Amen Amen.
(2) (Falta un folio en el manuscrito.)

VIDA DE SANTA MARGARITA

VIDA DE SANTA MARGARITA (1).

(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 59.

Açicomença la vida de la benuyrada Sancta Margarida qui pres martiri anpoder de Herodes Darmansa.

La benuyradaSancta Mergarida fo filla den Teodes qui era gentil e patriarcha dels gentils e adoraven e creienidoles e sancta Mergeride era conplida de la gracia del Sant Sperit e cant fo nade de la suamare ella fo dada a masia en I.a villa qui fo prop Dantiotxa XV sestedes e cant la sua mare fo morte la sua nodrisa sa pres de la gardeper retenir e per nodrir ella per tal com era molt bella e anomenave Sant Sperit e creia e adorave Deu e per so ere de sonpare en hoide e de nostro Senyor Jhesu-Christ amade. E cant fo an adat de XV anys hoy parlar dels martiscom rabien martiri per Jhesu-Christ Salvador nostro e liuras a Deus que la salvas en sa verginitatgordade a tots homens. La benuyrade Sancta Mergarida gardave hovelles de la sua nodrisa ab les altres puelles e an aquels dies pasave

aquen Holanbres qui venia Dasia e sen anave en Antiotxa per encalsar loscrestians e per adorar los seus deus e viuSancta Mergarida qui guardave les oveles ab les altres puelles e per la sua gran belesa cobeyala molt e dix a sos vasals - anats tost aquela punsela e amanatsla e si es franque aurela per mulere si es serventa aurela per amiga e per rao de la suabelesa tendrala ab ma casa. - Cant le preseren los cavales ella comensa Deus a preguare anomenar e dix - o Senyor Deu merce ajes de mi no siela mia anima perdude ab los mals. Senyor femalegrar an tu e amar e loar e lo meu coratge e la mia anima no sia partide de la mia fe ne lo meu cors no sia trasmudat la mia balesa no sia gitade an vil loch la mia savieano sia transmudada ne anoreade en la saviea del diable ans Senyor me trametes langellquin sia governador e mobre la mia boquea respondra al mal hom de Linbres escampador de sanchdels teus creens. Senyor vet en axi com la ovelaqui sta an mig dels lops feta sonaxi com lo pardal qui es an mig dels sparves(esparvers, esparvés; cernícalo, tipo de halcón) preseson anfilats e axi com lo pex an lam (lo ham, l´ham; anzuelo).Senyor ajudam e guardem que non jaquesquesan les mans dels mals homens ne del diable. - Vengeren los cavales a Olimbres e diguerenli - Senyor tu e ella no sots cominals que ella servex los nostros deus mas I. deu tan solament aora e Crist preyque lo qual los juus (jueus, judeus; judíos) pujaren an creu. - E cant Olinbres asohoy mudase de color e feula venir davant si e dixli - tu de qual linage est diguesmoest francha ho serventa. - Sancta Margarida respos - yo son franche. - Estcristiane per qual te governes ne con asnom - dix Holinbres. Sancta Mergarida respos - lo meu nom es Mergarida. - Dixli Olinbres - qual deus cols ne qual deus haores. - Sancta Mergarida respos - aquelDeu tot poderos colch e aor al seu fill Jhesu-Christ qui entro al dia de vuy a la miavirginitat guardade -. E dixli Olinbres - tu anomenes Christ lo qual nostros pares crucificaren. - Sancta Margarida respos - los teus pares crucificaren Jhesu-Christ e per soperiren tots verament Jhesu-Christ durara per tostempsal seu regne no aura fi. - Olinbres fo hirat e me la metre en carse e puys elentrasen en la ciutat Deutiotcha adorar sos deus sorts e muts. E al segon dia ana aportar devant si Sancta Mergarida e dixli - mesquineages merce de ton cos e de la tua baleaaconselet ab mi e adoraras los meus deus e dartegran aver e auras be sobre tota atra conpay. - Respos Sancta Mergaride - Deus conex e sap que la miavirginitat mensenya que tu mansutzases e de la via de veritat nom pots gitar en la qual jo comens anar jo ador aquell per qui sestremex la terra e per qui la mar ondeja la qual los vents e totes criatures temen per qual lo seu regne astara sens fi. - Olinbres dix - si no adores los meus deus ab los meus glays tedevorare e escampare la tua ossa sobre fochcremant mas si tu creus mi ne adores losmeus deus lo teu cos sera an mi an
amor e dient davant tots quet aure per muler e aurasbe. - Sancta Mergarida non pos - jo do a Deu lomeu cos quin dara repos ab los sants e ab losjusts e ab les vergens an Peradis. Jhesu-Christ liura e si matex a mort per nos per que jo no dupte per ella.
- Linbres mana als martoriadors seus que penjasen la verge sus en la ora del turment e ab verges (vergues) la batesan (batre; batir, apalear, golpear). Sancta Merguarida susal cel e dix - o Senyor Deu en tu esperansa guardem de confoniment perpetual e no mescarnesguas losmeus anamichs cor aquels qui pena soferenper lo teu nom no an nul confoniment per ço com lo teu nom es beneyt per tots lossecgles dels secgles. Sancta Mergarida aora e dix - Senyor merce majes reguarde en mi e delliuramde les mans dels carnices (carnicers; carniceros) e tramitma ros de sanitat qui alenesque les mies plagues e la mia dolor repos e retorn en goy (goig, goyg, goch; goyo, gozo).
- En aquela ora los martoriadosbaterenla ab vergues si que la sanch del seu cors corech en tere axi com aygua clarede font. Olinbres dix a ela - o Margaride criulos meus deus e auras be sobre totes ponseles. - Avia aqui moltes gens qui estaven en gir e suspiraven per la sanch que veien axir de la verge e avianide tals - o Margarida molts som dolents de tu cor tevem nua batree masellar el teu cors escorxat. O qual riquese per ta menscreensa. Ollinbres teauciura et delira sobra terra criuloe viuras sobre terra. - Santa Mergarida respos - o vosaltres mals consela malvats com me cuytats de sobre que si lo meu cors es merturiat la mia anima ables vergens reposara els turmens temporals son de les animes esperituals. Vos creets lo meu Deu qui es fort an virtut e aquels quill demanen saregira els hou e aquels quilperden e li clamen merce perdona els obrala porta de Peradis mas jo no crech vos neadorave los vostros deus qui son sorts e muts e fets de mans de homens. - Ollinbres dix a ella - o Mergerida criulos meus deus cor tu fas obra de ton pare lodiable. - Sancta Mergarida respos - ho no façatsmesclados que Deu lo meu Senyor es an mi ajudador e si de la ma es a tu dat poder de turmentarlo meu Senyor deliurara la mia anima de les tues mans e la posara en la gloria de Peradis ab los justs. - Fuynat Holinbres e mena que la penjasen en la are del turment ab ungles e feula tota rompre. La benuyrada Sancta Margarida reguarda (regarde; mira) sus al cel e dix - o Senyor Deu cansmolts me tenen resinglade e consel de malignes ansenen mi tu Deu meu resgira an mi la tua ajuda salva la mia anima de la boque del diable e garde la mia anima que no sia corumpuda ne la mia verginitat.
- Los martiriados (martiritzadors; martirizadores) la pujaren al turmen axi com Olinbres dix. Olinbres cobri son cap e sa fas e tots los altres qui eren ab el per la sanch qui de ela axia per tal que nonvesen e dix ela Olinbres - perque nomcreus e de tu matexa no as merce si tu no fas lomeu manament ab glays peseyre a la tuacara e la tua ossa e los teus nuusdesnuare davant tots. - Sancta Mergarida respos - o tu desconexent de Deu si jo era manblant de la miacarn ni avia merce de la mia anima seria en demnatjo am mas que jo liure la mia carn a turments per tal que la mia anima sia coronada al cel.
- Olinbres fo irat e manala tornas en la carse e tenebres. Sancta Mergarida quant hi entra senya lo seu corsab lo seu sant seyal de la creu e comensa a horar e dix - Senyor Deu tu est jutjadordreturer tu qui est pare defens tu qui est lumde les lums tu qui est Senyor de totes coses regurdemi que sola son lo meu pare eternal masnom desgarpesques Senyor Deu ajes merce de mi e prechte que veje lo meu anamich fas per fas que a mi sie a tal e que parle ab el e tu Senyor qui est jutja dels vius et dels morts tu jutja centre mi e el not iresques Senyor envesmi ne la mia anima no sia deguastada ne al meu senytramutat ab les idoles sordes e mudes. En tu Senyor es meesperansa tu qui est beneyt per tot losetgle. - En aso la sua nudriseministrave a ella pa et aygua e guardaveper una finestra e escrivia la oracio de Sancta Margarida e ab gran temor esguardave totes les coses que venien a Sancta Mergarida. E en aso ivarsosament axi I. drachorrible del angle del castre e ere vritatde diverses colors los seus cabels e la suabarba eran daurats les sues dens com a ferrelos uls resplandens com a carvoncle dels seus narils axi fum e foch le sua lenga(lengua; llengua) avalava sobro son coll e ere com a serpent glayose. Lo castre ere plende pudor e el drach ere en mig del castree siulave (xiulave, chulabe o chuláe; silbaba) molt fortment el castre luye (lluíe; relucía) tot del foch que de la sua boqua axia. Sancta Mergaride ach pahor e tornali la suacare e la sua color aytal con lerbesecha e tota la osa li estremi e ab aquelapahor ficha los jenols (genoll, ginoll; rodilla) en terra e estes les sues mans e aora e dix aquestes paraules - o Senyor Deu qui formistPeradis e a la mar terme donest e en infern alestal diable liquest e poder al drach tolquestregarde mi mosquine que sole e orfe sontrebalade en gran tribulacio ajes merce de mi. HoSenyor sia ton plaer que aquesta fera bestia donnom pusque tenir e jo que la vença que jo comte quell puya sobre mi quim sorbesqua. - E mentre que Sancta Mergarida orave lo drach obri la boque sobrell cap de Sancta Mergarida e la lengua sobre lo talo e suspirant transgulila al seu ventre mas la virtut de la creu que ella feu ansi marcella estreba an la boque del drach et an dues parts departi del drach. Sancta Mergarida axi del ventre del drach sen mal negu que non hacpres an aquela hora. Demantinent que fo axida de la boque del drach guarde deves part sinestra del carse e viu I. altre diable caeren semblanse domnegue qui ach les mans ligades e ficalsjonols Sancta Mergarida aora e dix – Senyor Deu lo teu nom lou he beneech alegrem en la tua fe quell diable Rufin veg jaen en terra mort et pesegat e veg la mia creu folbir e veg lo meu cos an odor de saviea e per aço Senyor Deu Jhesu-Christ a tu fas gracies rey perpetual governador dels pecados corona dels martis Salvador e Creador de totes coses Senyor tu est rey beneytper tostemps.
- E quant ach orat levas lodiable dix a Sancta Mergaride - ben es so que faist sofert de la mia persona que fort te veg star an oracio jo tramis a tu lo meu frare Rufiansenblanse de drach quit sorbis e que trencas la tua virginitat e tu ab lo senyal de Christ aslom mort e vols fer aytal de mi per ancantamentprech quet moves de mi. - E lavos Sancta Mergaride pres lo diable per los cabels e gitalan terra e posali lo peu dret sobre lo coll e dixli - o tu diable ceset de la mia virginitat que Jhesu-Christ es lo meu governador e jo son serventae sposa dell jo son serventa de Deu e amiga del qual es lo seu nom beneyt lo secgle. - E cant aso ach dit sobra resplandi Iuman lo carsce e viu I.a creu de Jhesu-Christ quitench antro al cel e sobre aquella creu stechI.a coloma qui dix - o tu benuyrada Mergarida los sants de Deu te speren e les portes de Peradis te son ubertes. - Ladonchs Sancta Mergarida respos dient - gracies fas a Deu - e retorne ve al diable e dixli - o tu diable dimcom as nom e dim la tua vida. - Lo diable respos - prechte serventa de Christ que leus lo peu sobre lomeu coll que I. petit pusque posar e dirte totes les obres que fas. - Sancta Margarida leva son talodel col el diable li dix - jo e nom Vieltevole puis Belsebub e en mon ventre e tragutmol trebal de justs e puys tostempscontra tots e negu nom pot vencre e tu asla mia virtut trencade e Rufin ausiest per losenyal de Christ per lo qual an tu a fruyt de justicia e per aquell matex as mi ligat e vensut e veg que Christ asta ab tu per çofe quet placie de mi. Ancara fas mes ab losjusts men treball e fas lus uls sechs e fas lur seny cabiar e faslos oblidar lo nom celestial vench sobre els cant dorment e faslos pecar an qualque part me vultot aquels que trop sens senyal de creu. Ho benuyradaMergarida tu mas vensut e no fore meravela si I. joveshom magues vensut. O tu Mergarida on es la tua fe on es la tua vida o en qual manere es Christ antrat antu diguesmo e jo dire a tu totes les mies obres.
- Sancta Mergaride respos - no es de mi que jo digua a tu aquestes coses que not veg digne que les hojesper la gracia de Deu son anso que son.- Lo diable Ii dix - jo no gos parlar abtu que Christ veig anar an gir tu e en gran paormas prechte serventa de Deu quem leysparlar I. poch ab tu com jurte Mergaride per Deu Jhesu-Christ que tu creus que mes an aquesta pena nomleys star mas ligem e anvien per la terra que de tota la mia vide an mi ni ab los justs nom treball. - Sancta Mergaride respos - diable no hoyre la tua paraula.- E costres an laangel de la terra e dixli - ve Setanat (Satanás) tolte de mi. - E la terra sorbill e reculilo. Con vench lendema Delinbres dix que hom li amanias Sancta Mergarida davant e cant ella axidel carsce ella senya son cos ab lo seyalde Deu e les gens de la ciutat vengeren veer la pena que Sancta Mergarida soferia. Olinbres dix a ela- Mergaride aconselet ab mi e adore los meus deus. - Sancta Mergaride respos - melor es que hom adorlo meu Deu qui es tot poderos sobre totes coses que no losteus deus qui son sorts e muts. - Olinbres dix - despulatsla e ab fust batetsla iversosament - E axifaerenho. Sancta Mergarida aora e dix - Senyor Deu los meus lenbles el meu cos garde que an mi no ageiniquitat tum as senyadaab lo teu senyal e coronadean la gloria. - Ladonches Olimbres lo mana gitaran I. vaxell dayga ab les mans ligades e ab los peus per tal que moris aqui. Sancta Mergaride garde veslo sel - ho Senyor Deus aquesta ayguasia illuminade de salut e vuy sia a mi font de batisme e vestadures nupcials. Vengesobre mi la tua sancta coloma reblida del Sant-Sperit que benesque ab lo teu nom aquesta aygua. Senyor tul de mi lo meu peccat e renovelade la tua benediccio e deliurem de totes males obres et salvem an la tua gloria e batismem en nom del Pare e del Fill e del Sant-Sperit tu qui est beneit per tot losecgle. - An aquela ora venchterretremol e vench I.a coloma del cel qui porta an la boque I.a corona dor e asechsesobre Sancta Mergarida e mantinent li foren desligatslos peus e les mas (mans; manos) e axi de la aigua loant nostro Senyor e la coloma del cel dix - vine Mergaride al repos del cel benuyrada est corvirginitat persegist - E en aquela ora cregueren an Jhesu-Christ XV.M.a homens menys de fenbres e dinfans e Olinbres feulos tots degolar en la ciutat Darmançae puys mena que Sancta Mergarida fos mertiriadeab coutels e mantinent lo martiriadorpreserenla e gitarenla fora de la ciutat e aqui aviaI hom qui avia nom Malch e dix a ela - estin ton col e rip lo colp del coltel e ages me merce que an gir de tu veg anar Christ - Sancta Mergarida respos - prechtefrare que si tu veus Christ an gir mi quemsperes antro que laja aorat e comanerelo meu sperit an loch de repos. - Malch Ii dix - fe quet vules. - Sancta Mergarida aora et dix - o Senyor ver Deus tu ojes les mies pregaries aquelqui legira te tendra an la sua malo libre de la mia gesta ne la mia pacione la oira legir an aquela ora li sienperdonats tots los seus peccats e si negu es posat an juy terrible e es remenbrant del meu nom Senyor Deu tu lo deliure del turment car nos son Senyor de carn e de sanc e tostemps pecam e prechte Senyor que aquel qui del meu nom fara stela ne del seu lum just cremar i fara que tots sos peccats li sien perdonats e qui la mia paccio scriura ne la tendra ne dement an sa casa que aqui noy nasque infant contret nesech (ciego; ceg, sego, cèlio) ne aonbrat de maligne sperit e si quer perdo de son peccat tot li sia perdonat. - E an açola coloma ab la creu parla a Sancta Mergarida e aquels qui staven en gir per la virtut de Deu tots caygueren an terra e la coloma tocha Sancta Mergarida e dix - benuyrada estMergarida qui a Deu quisit anles tues oracions eres remembrant dels pecadosper mi matex jur e per la gloria dels meus angels que de totes les tues preguares te axoida et daçoon est remembrant tot te sia complit et en qualqueloch sien les tues reliquies o la tuapacio qualque pecador qui la age espeneda de sos peccats e aorara en la suaboque e sobreposara lo teu nom en aquela orali perdonarem tots sos peccats e sies tu benuyrada al loch on reposes e totes les genssien benuyrades qui per tu creen ni creuran. Vine iversosament al loch quit es aperalatque son ab tu e obrirem la porta del regne selestial. - E Sancta Mergarida dix - o vosaltres pares e mares frares e sos amichs meus conjurvos per lo gran reyde tot lo mon que vosaltres fasats remembrança de mi el meu nom nomenets e si be jo sonpecadriu jo si prech nostro Senyor Jhesu-Christ per vosaltres queus do remisio de vostros peccatse queus fassa eretes al regne de la suagloria e queus illumen al regne de la suaclaredat. E fas gracies a Deu rey de totes coses quimfeu antrar an la compaya dels justs e louDeu e glorifich qui es beneyt per tot lo setgle (in secula seculorum). - E cant as asodit ab gran goig ella dix al marturiador - prinlo coltel e auciume quel mon aquest es vensut - E Malch respos - jo no auciure la verge de Deu com jo vegque Deu parle ab tu per que jo not vul ociure. - Sancta Mergaride respos - si aso no fas no auras part an Paradis. - LavosMalch ab gran temor pres lo coltel e tolch locap a Sancta Mergaride e aore Deu e dix - o Senyor perdonam aquest peccat - e caech a la dreta part de Sancta Mergarida e vengeren los angels e sigeren sobre locos de Sancta Mergaride e beneyrenlo. E açohoiren los malvats qui eren cechs e contrets e sorts e andemoniats e tocaven lo cos de Sancta Mergaride e mantinent eren garits els angels reberen la anima de Sancta Mergaride e pujarenla al cel cantant Sanctus Sanctus Sanctus dominus Deus Sabaot pleni sunt celi et terra gloria tua. Osanna ni excelcis. E I. bon hom qui avia nom Autimus pres les reliquies de Sancta Mergarida e mesles en I. scrim de pedra e posales an la ciutat Deutiotxa ab molt gran honor an I.a casa de I.a bona fembra qui avia nom Caudicia e el scrivi la sua pasio e oracions a honor de nostro Senyor Deu lo pare celestial ab loqual les nostres animes sien coronades al goyg de Peradis Amen.

MASCARON

MASCARON (1)
(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 115. Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fól. 23.

Sapiats que com lo filde Deu fos nat de madona Sancta Maria e anasper terra los demonis asajaren en moltes maneres aquel fil de Deu e estaven molt meravelats daquel e a les devegades per los miracles que li vaien fer avien pensament que fos fil de Deu cor enperovesen que el soferis fam e set e menjave pensavense que no fos fil de Deu. Empero vistes aquelesesteles e profecies e escriptures conegeren aquelesser fil de Deu diensentreci - ci aquest mor aquest es qui deu entrar en losinferns els deu despular de les animes qui aqui son turmentades. - E per aquesta rao plens denveja per tal que les dites animes no fosen deliurades e tretes de les penes dinfern pensarense e cogitaren entre si en quina manera poguesen aubergar la mort de Deu e per çocom els no trobaven al mon pus certa cosa com fenbracar lo primer mal consel era axit daquelaesguardant que Pilat avia muler molt care a ellos dits demonis conselaren a la muler de Pilat que per maligne esperit que aubegas la mort del fil de Deu per ques lig en la pacia que la mulerde Pilat volia aubergar la dita mort dix que moltes coses avia vistes per aquel mas enperosegons que era profetitzat covenies aquel morir per lo poble la saviesa diabolical de la fenbraen aço no poch contrestar çoes que Jhesu-Christ no moris per los peccados (pecadors, pecadores). E per tal com les dites raons los dits dimonis vaerense escarnits e enganats hordonarene feren I. procurador per nom Mascaron I. demoni molt savi e discret e estelati que en la presencia del fil de Deu ana legir pleyt denant aquel contra lumenal linatje. Enpero algun poria dir en quina manera podia conparer demoni qui es dapnatdenant la presencia del cel e de la terra e açose poden asignar duas raons com parlen en manera humane per comperacio axi com poden parlar faentconperacio de la cort terrenal pot se va ser que en la cort terrenal just e peccador hi poden entrar e majorment quant entenan a demana (demanar, demaná; pedir, petición, demanda) justicia e per tal rao cor la pena qui es donade als demonis nos departexdaquels ans hom que si mane soferenaquela pena en axi que sil labros(leproso)jasia en la cambra e en lo lit de I. rey la pena de la lebrosia (lepra) nol desenparia si be se jauria en lo lit axi per comperaciopoden vanir los demonis en presencia del Creador nostroSenyor Jhesu-Christ axi com a procurador dels altres demonis.
- E Creador de totes coses tu es vera justicia e jo sonprocurador de tota la inquesia infernal. E pux que tu es vera justicia e dins tu es nade e de tu es axidaplacia a tu quem vules hoyr en justicia. -
E dix lo Creador - si tu es (ets; eres) procurador mostrem la tua procuracio e fem daquelaplena fe e plena justicia. -
E espos (respos) Mascaron procurador al Creador - jo primerament vul infernarsobre I. gran article qui tocha lo mesels de totes les penes infernals e feta aquesta infernacio jo mostrare carte de ma procuracio. -
E dix lo Creador - jo ja conex les tues falcies (falso, falacia, falsedad) e tu matex per que en nom vulespexer de peraules infirmatoris e que noysia algu del umenal linatje qui façapart contra tu axi com tu demanes e entens a demanar contra elmestre sit vols la carta de la tua procuracio sinoseras gitat defora (foragitar, foragitá; echar, expulsar) la cort e daqui avant no seras hoyt. -
E lo demoni tement lo Creador lo qual no vaeque li fo jutge forable mostra con era fet procurador de tota la iniquitat infernal e perlant axi com a umenalment pot hom perlar la carta fo feta axibastant e sofecientment que en alguna manera in pert no avia defaliment ne la pogera hom anullaren nula manera. E ladochs nostro Senyor just jutje dix al dit dimoni.
- Dona te demandaper escritor voIs anantar (enantar) en tos afes.(los teus affers, tons affers; affair)- E encontinent fo donade segons ques segex
- io Mascaron procurador dit me clam per nom de procurador que com jo e tots los altres demonis dels qualjo som procurador tostemps infinit temps siam e ajam en plana posesio (plena posesión; plena possesió) de tenir en turmentar cruelment e justiciar tot humanal linatje en los inferns ara novelamentno servant orda (orde; orden) de dret en nostra part apelada mas ten solament per volentatson privats de la dita posesio en la qual eram per que daço me clam molt ploros prepos denant tu que justicia nos sia servade per tu de aquesta rao e que a tu placie que faces apelar lumanal linatjee que a sert dia denant tu a mi procurador en justicia respondedor. Enpero primerament ans que altres coses sia enantat deman quem tornesen ma posesio clarament e franque Ies animes qui abiten e son en lo sel e en porgatori e de totes qui son nades e qui daqui avant nexeran. -
E dix lo Creador - jo te be entes tu demoni demanes que sia fet dia asignat al umanallinatje que respona a la tua demande. - E lo demoni dix que aquesta demande es molt gran e perilosa e que seguir que sia tost dia asignate que sia en aquela tost enantat carlos demonis estan despulats de les dites animes e per tal demana lo dit Mascaron que sia dia asignatal umanal linatje per la humenalment demande.
E respos lo Creador al dit procurador infernal - fil de demoni e de dapnacio iniquicia e falcedat(falsedat; falsedad) malvat demoni tu casent (caent, caén; cayendo) del cel e si erets lo migdel cel e de la terra jo a tu al umenal linatjeasignat sert dia a comparer denant mi çoes a saber lo divenres sant de la miapacio (passió; pasión) en lo qual jo fuycrucificat. -
- E respos Mascaron - jo aquex dia nolpren cor en aytal dia nol podia nul homans hon que sia es feriat. -
E respos lo Creador - jo e fets los drets axi jo dispone ul (vul, vull) que sia aquel dia. -
E de continent lo Creador apela lo beneytangel Gabriel e dixli - aparela tot humanallinatje que conparega soficientment e siaque vega e no sera anantat en aquest negosi(negoci, negossi; negocio) axi com orde de dret e de rao ho requer. -
E ab tant lo dit procurador torna als inferns e tot qui era enantat en la dita questiocomptant als altres dimonis da qui era percurador e ageren gran dol e foren molt despagats quant verene conegeren que la justicia de nostro Senyor Jhesu-Christ nols era favorable en lur negoci. E ladonchs Lucifer levas e dix - no ajetspaor com Jhesu-Christ diu que es vera justicia la cual cosa no es veritat enpero si es justicia nos calayremaquesta nostra demande e aquel farem tenir per fole li farem dir de boque sua que no es justicia. - E dix Mascaron - al dia asignat e compare per nos e per tota la niquicia infernal. - E respos Mascaron - jo mes amariaaci estar crucificat e turmentat cruelment que comparerdenant lo Creador en lo qual es tot goyge tota alegria en nula manera quant veygaytal goyg non pux alegrar ans hom mes lo veg lodit goyt e mes e de dolor e de turment e de pena masenpero axi com aquel a qui jo son tengut de hobeyr fare com que mes. - E parlar umanalmentcomparech Mascaron denant lo Creador en lodit dia vench en hora dalba. E estant en lo palautot sol en I. angle e sabia be que major deuria esser la contumacia daquel qui demana que daquel qui es demanat e per aquesta rao era vengut axi mati per tal que no li pogues lo jutjeescriure fadiga en lo plet e tenia abdoses les oreles be aparelades que en lo palau no fes naguna cosa contra el. E con fo hora de mig die vench Mascaron a la presencia de Deu e dix - Pare Sant jo som vengut mati e encara esper lumanallinatje e encare no es vengut fe en aço. - E dix lo Salvador - ve ve ve que encara no es pasatlo dia. - E lo dimoni tornasen estar en lo dit angle del palau. A ora de vespres lo dit Mascaron vench ab gran brogit denant la presencia del Creador dient - Senyor Deus hon es justicia.
- E respos lo Creador - malvat no e dit que encara no es pasat aquest dia. - E ladonchs lo dit dimoni tornasen en lo dit angle del palau e espera tot lodia tro a la completa.
E ladonchs com vaesque quax sen axien de la cort molt fortment crida Mascaron - ho hon es justicia cor be la veg falida en los regnes dels cels.
- E ladonchs lo Creador feu apelar Mascaron qui encontinent vench denant el e dix- uy tot dia e esperat en lo regne de justicia e no e trobade justicia. -
E dix loCreador - Mascaron que demanes. - Jo - dix Mascaron - demanamsi es algu que respona per lumanal linatje e nagu per lumanallinatje ne comparech. - E altre vegadenostro Senyor dix a Mascaron - que demanes. - Jo demanque dret sia a mi servat com algu no deya esser denegat deman que lumanal linatje que a fet citar per III letres comparega sofecientment denant tu a men justicia respondedor com aquel no siacomparegut jat se sia (jatsia) que per tot aquest dia aquel aja esperat -
E loCreador enpero volent usar de iniquitat mes de justicia axicom aquel qui be sabia que Mascaron no entenia en alssino en destruccio del linatje humanal dix a Mascaron
- tu sabs be que jutje a les devegades husade iniquitat a vegades de justicia axi com li plau e jo ara vulusar de iniquitat. Asignam dia a dema a ora de prima. -
E encontinent Mascaron partis daqui de la presencia del Salvador e tornasen als inferns e conta als dimonis soque avia fet en lo negosi e Lucifer dix a Mascaron - tu ve (ves) dema mati al dia asignat- E Mascaron dix ho faria.
E com madona Sancta Maria sabequel humanal linatje era citat moguda de gran pietat axi com damor maternal parlant humilment ach despleer e dix publicament al humanal linatje - no tiens paor que jo dema e tots temps sere avocade del humanal linatje.
- E ab aytant tota lorde dels angels salegrae ach plaer de gran leticia.
E com loCreador en lo dia asignat sient en la suacadira ab infinida compaya dangels e patriarques e profetes cantant ave regina dels cels ave dona dels angels la dita vocade ab hul que hom sol gardar hom qui no es gracios garda lo dit Mascaron adversari del umanal linatje e estat sola avocadepres del seu fil car Jhesu-Christ dix - calats(callad; calleu) çoes que jo parlare. - E dix - fil meu jo e entes que lumanal linaje del qual tu e jo som enbargat denant tu per I. dapnat traidor e reprobat falsari axi com ja sabslo qual en lo regne meu jo e vist e per aquesta rao les entramenes (entrañas; entranyes, entrañes) del meu ventre que tu an portat me son molt comogudesenpero com tu est justicia en Deus en justicia falirvinga lo adversari quis qui siaardidament e men son plet tu. - E ladonchslos angels e los amichs de Deu agerengran plaer e apellaren Mascaron diens - vine Mascaron dapnat e reprovat cor ara as trobade part qui defendre lumanal linatje. - E lo Creador dix a Mascaron - di soquels uls. - E Mascaron ple denveja e de tot engan vench e no gosa levar los uls vesla care de la avocade qui al ul de dona iradelo guardava axi com Mascaron ho podia conexer.
E lo Creador dix a Mascaron - di so quetvules. - E dix Mascaron al Creador - e justicia ho en te clamade ho veritat sens falcedad ho via sens arade vules ayr mi mesqui procurador e placia a tu que carn ne sanch no enclin que justicia no sia per tu servade e tengude jo deman a tu licencia que puxa parlar. -
E dix lo Creador - di so quet vules. - E dix Mascaron - tot hom sap que judici esta en III. persones ço es a saber lo jutja e aquel qui demana e aquel qui es demanat vet tu qui est jutje e jo qui son demanador la persona del demanat ne lo ich veig sens la qual no sera agual lo judici. -
E dix la avocade - nous mirets en dimoni veus mi apelade en defencio del umanal linatje. - Respon Mascaron - Pare Sant placiat que la tua mare en nula manera no sia rebude en aquest pleyt ne en altre axi ho prou jo per rao cor mase hi es sospitosa per ço com es mare e leugerament te poria fer girar a fer part contra mi e per altre rao cor esta es fembra e los drets axi divinals com umanalsvedan que fenbra no sia avocade - e dix Mascaron - ara respona que respondre volra. -
E la avocademare de Deu axi gira los beneyts uls ves lo seu beneyt fil e dix - aquest dimoni en mon regne vol girar e pervertir los meus drets per tal com el diu que son sa mare enpero fenbra son e son per lo dit procurador infernal en aquest juy apelade per tal com el a fet denant tu humanal linatje del qual jo son e jatsia que jo sia mare no son mare axi con los altres cor jo son mare sens corrumpcio e fuy preys sens to greuje e infante sens dolor e quals drets veden que part qui es demanade de qualque hofici que sia que no puxa desenperar si farra si era eretje e escomes ço que Deus no vula. E no sabs que jo son orde de madrimoni e de la orde daquels qui estan en consiencia e de virginitat con jo fuy el mon esposa de Josep verge ans del part e en lo part e apres del part encontinent e ordisi de hom nul temps no agi a desnotar e sacrificar que jo desig avochadedel umanal linatje. E cant lo dit malvat procurador diu que fenbra no pot enpendre hofici de advocacio axo no a loch a persones mesquines e en vidues e en pubils e en horfens e en icnocenspersones. Fil meu I. persona mesquina com es aquest mon lo qual aquest malvat procurador falsari vol tornar e tenir en servitut perque no contrasta les coses dites e prepos ades per lo dit adversari deman que sia rebude en aquest hofici. - El dit procurador malvat fortment dix que no devia esser rabude e deman quel jutje deges saber aquest punt. Dix la avocade - fil meu aquest depertmostre en les paraules que tu asmajor sobre tu. - E ladonchs lo Creador dix- no contrastant a les coses preposades la part de Mascaron la mars rebe en avocade. - En lo libre de Genesi (Génesis) en les dites paraules que foren dites a Adam e a Eva se segex quel dimoni e la serpent dix a Adam e a Eva - si menjaretsdaquest pom (poma, pomme, manzana, mansana) serets com a Deu.
- E aquestes paraules que aquest falçariladre e malvat procurador Mascaron no les a dites ans les a amagades que no a volgut parlar e ves carfil meu falcia e malesa del dimoni que daquelamatexa cosa la qual hon a comes per conselsubjeccio dels dimonis aquels dimonis volen lumanal linatjeacusa e açonos poden fer cor eternal linatje acusar certa cosa es que crim del qual es engan es punidor e aquel qui del crim deu esser punit no pot altre acusar per que quant aquest punt aquest demoni no les altres jo no respondria cor segons que es mostrat e dit los dimonis foren rao cor Adam e Eva pecaren per tal com lo dimoni los fo conselat que menjasen del fruyt e menjarenne per tal com el lo dix que serien senblant a Deu e apar que els foren tractados del peccat perque
feune engan no deu a els ajudar ne per lo dit pecat no deuen ne poden aconseguir lome que sia dapnat eternalment. Deo gracias.
Finito libro sit laus gloria Christo. Amen.
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.

Qui es folde seyn venga en Francesch alconer del reyde les bogies qui esta pres car segons lom qui sera lo consel si laura enparo es masterque sia dinant per aver gracia atsetaraenpero protesta lo dit Francoi que qui son consel volra que primer a boura li dera vingrech e si vin grech (vino griego; vigroc?; griego : amarillo?) no hia datli varmel(vermell, rojo, vermejo, vermellón) car bo li sera.

HISTORIA DEL CABALLERO TUGLAT

HISTORIA DEL CABALLERO TUGLAT (1). 

(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés titulado miscellanea ascetica fól. 102. 

En I.a provincia qui es apelade Irbenia era I. cavaler qui avia nom Tuglat lo qual era jove e masip de bon tal e galart de persona e de gran linatje e ab riquesa lo qual avia pocha cura de res qui fos be ne profit de la sua anima car la sua joventut e la sua balesa e el seu linatje la faya axorar axi que per sa folia tot son temps despenia en vanitats e en folias daquest mon e largriave e despenia son temps malament e no avia cura ne ancia ne pler de Deu ne de fer ne de dir nagunes coses qui a Deu tornasen a pler ne a profit de la sua anima. Molt greu cosa li era hoyr mises ne sermons ne la paraule de Deu ne a pater nostres ne altres hobres el dir no podia e donave poques almoynes per amar de Deu. Aquest cavaler ten peccador volch Deus que per se pietat que per dar aximpli a …. vaes e hoys …. moltas cosas que recontas a nos per les quals tots prenguesen avinentesa de fer be. Sapiats que aquest cavaler jac mort per III dies entre aquels III dies la sua anima fo portade per lo Sant Angel de Deu per molts logas (lugares) hon viu e soferi moltes menes les quals per horda hoyrets. Sapiats que aquesta anima viu les penes soferen los mals e los bons. Aquesta cosa dura del dimecres a ora X.a tro al disapte aquexa matexa era el dos (1: cos) del cavaler tenien per mort e ageren soterat sino fos pocha de calentura que li trobaren al costat sinestre. E esdevenchse que con ven lo disapte demunt dit a ora nona per volentat de nostro Senyor lo cos comença a suspirar molt agrement en presencia de moltes gents qui lo cos acompaniaven clergues e lechs els qui soptosament veren lo cos moure foren forts meravelats e espordits e soptosament el obri los uls e feulos senyal que li aportasen lo corpus Christi que confesas e combregas volia e els ho feren demantinent e cant lo corpus Christi ac rebut el se leva en peus e lava los uls e les mans al cel e alta veu en presencia de tots el comença a fer moltes gracies e loas a nostro Senyor e dix axi - ho poderos misericordios Senyor Deus major es la tua pietat benigna que no es la mia malvestat jatcia aço sia grans sens comperacio. Ho Senyor quantes males tribulacions e angoxes nom mostrets 

empero per la tua pietat de tots mals mas deliurat e mas gitat del abis de la terra ço es de les angoxes dinfern. - Apres daço con lo cavaler fo tornat en son seyn e en sa memoria el se feu vanir tots quans pobres poch atrobar en la terra e tot son aver e tota sa riquesa el dona per honor de Deu e les perti de tot se despupula e volch viure puys pobre per Deu e despuys muda la sua vida el seu estament que ben mester e dona a conexer en ses hobres que molt espaventat e castigat vench del altre segle de les penes que soferets e vistes avia e era fort volenteros e cobejos de ganyar le benananses que vistes avia. 

Açi comensen totes les forts aventures que les mesquines de animes soferen. 

Senyors hoyats totes les forts aventures que aquela mesquina de anima esdevengueren entre aquels III dies que estech fora del cos. Sapiats que aquela anima daquel cavaler con fo axida del cos avie molt gran pahor com se sentia molt erade (errade, errada, error) e colpable e nos sabia ques fes ne hon sen anas e tornaresen volentera al cos qui la er lin donas e no sabia nula via ne nula carrera que tenges cor sola e desemperade se trobave sino ten solament de la misericordia de Deu que altres obres en ella no avia e dementre que ella axi estave esmarida e ploran e jamegan e tremolant e gardant los mals que fets avia viu vanir tan gran compaye de diables no ten solament la casa hon lo mort jaya mas tots los corrals e les plaçes e les taulades eren plenes dels e tenien larme tot entorn environade e encerclade e molt orriblement els la estridaven e la manasaven e deyan axi - turmentem aquela anima e canten daquest nostro servent cantar de mort e tro e menjar de foc amiga es descuredat e de tenebres e anamiga de claredat e de lugor. - E aço dien tiranse ves ela e cuydavenla sorbir. E la mesquina de anima qui aço veya molt angoxosament comença aquest plant dient 

- ay caytiva quem fare aquesta es la compaya que en ton ostal aculies e que tant aoraves e servies ara veyg que per tostemps estaras ab els al foch dinfern ne tes noves ne tes delits que solament usaves ne lergul (el orgullo, I.´orgull) que aver solias fort es decaut e umiliat com no fas adulteri que leys ta bona muler per tolra la sua a ton conpare c aço veyen perque fas fornicacio que vages duna fembra en altre con novas ara en orat ab homens fols mescla barales e discordia entre amichs e vays hon son les tuas vanitats hon son los esturmens e les riales fades e la tua vana gloria hon es lo teu sobremenjar e boura ab gran glotonia hon es lo teu jugar e taficrar hon son los teus babayos que tu menaves desmesuradament. Tot es ara pasat en catiu tu penaras per tostemps en les penes dinfern. - E per aquestes coses la mesquina de anima en tots aquests retrets e daltres viu tots sos anamichs ajustas per ella aturmentar estave molt espaventade e no sabia ques fes. E dementre estave axi en aquesta pahor viu vanir I. angel bel e clar e resplandent lo qual alegrement e ab bele cara la salude e la consela e ella conforta a gran meravela e la anima comença a plorar de gran alegria que hac del e dix - ho senyor governador meu hon as tant stat dolos dinfern me tenien presa tot entorn ajudem e acompayem sit ve de placer. - El donchs li respon en axi - ara mapeles tu senyor e governador com te veus en cuyta e en trebals ço que hanc nul temps mentre al cos staves no fayst e nit e jorn te aministrave et servia hanc nul temps non agist en memoria mentre al cos estaves. - Repos (respos) la anima e dixli - Senyor mentre el cos fuy nul temps not viu net conegui mas tan solament ara que hoyda la tua veu tan dolça e tan graciosa e viu la tua fas e la tua persona plasent demantinent conegui que eras angel de Deu benigne. - Respos langel e dixli - per ço es male cosa desconexença e serveiy perdut axi com lo meu es estat en tu que tostemps puys tu fust engenrade encreade al ventre de ta mare te tengude en la mia custodia hon que tu anases jo anave ab tu que hanc de tu I. pas nom parti mas davesme pocha reverencia e honor que mon consel hanc no volgist creure ne hobeyr ans tota via mas menyspreat - E langel quant ac aço dit pres I. diable per la ma daquels qui mes escarn se trayen dela cant era al cos e dix - veus aquest ta mal afigurat (afigu-gurat) aquest es aquel que tu aseyaladament que tu mes creyes e la volentat del qual tu fayas e menyspreaves mi e fayes fort mals canbis enpero sies sagura e no ages paor que Deus per sa bontat a pietat de tu e non soferas tans males ne tantes penes com tu merexiries jatsia aço que soferiras moltes penes e molts turmens e puys tornaras al cos per tal que tu remes e esmenes ta vida e quet guarts de tot mal e que façes be e per amor deço posa be ton cor e ta pensa en totes coses que vouras e oyras e retinles be que les pusques comtar per orda con sies tornade al cos. - Los diables con veren e hoiren aqueles coses que lengel li contave que encare tornaria al cos e faria penitencia e que lavien perduda la alegria qui era entre tristor e cridaven altament ab gran confusio e maleyen nostro Senyor cars els avien fe e esperanse que aquela anima fos lur e veyan que pus al cos tornave que perduda la avien per tostemps e axi clamavense de Deu quels faya sobres e tort e retreienli que el no era detrurer e aço deyen els per ço com el alongave temps e vida e espay de fer penitencia a la anima pus que en carn avia a tornar al cos es que si Deus no agues mudade la sentencia que la anima al cos tornas que peragera que tort lo faes cor els avien posesio e prescripcio mas ho sabe en manera de les parts. Apres aquestes coses dix langel a la anima - pensem de seguir. - Apres la anima respos - Senyor si aquests diables me van derrera pendreme e portarmen an en infern. - E resposli langel e dixli - no ages por (pahor, paor, temor, temó, miedo) que pus forts som e mes que els car Deus es ab nos. - Aquela hora la anima anasen darera (derrera, darrera, radera, detrás) langel com pus prop podia del car nos sentia be asegurade. Axi com anaven per lur cami la anima no avia altre lugor ne claredat sino de la resplandor del angel e axi vengueren soptosament en I.a val escura (u oscura) e tenebrosa e espaventable la qual era molt pregon e plena de carbons molt ardents. E aqui sobre aquela val estabe I.a cobertora de fere la qual avia VI colços (colzes, codos) de gros e damples mes de I. miler e a totes parts era pus cremant e pus ardent que la sua calor sobrave la calor dels carbons e pudia (fer pudor, pudó, putí, putir, put put, heder, oler muy mal) molt malvadement. E aqui sobre aquela cobertora queyen moltes de animes mesquines de quis fregien totes en sofra (sofre, azufre, sulfuro) es cremaven axi com fa lo pex en la paela (paella) e apres que eran fregides totes se fonien en regalament et axi se eslongaven de la cobertora e queian ab gran crebant jus pregon sobrels carbons flamejans. E cant la anima viu aquestes penes e dolos hac molt gran por e dolor e trachse I. poch arera e dix al angel - precte (te prec, plegaria, te pido) senyor quem digues que avien fet aquestes animes mesquines aquestes penes soferen. - Respos langel - tal merexen los homisides que aucien e traexen lus pares crestians e encara tots cants los ho consenten ne los ajuden e tu matex en aytal matexa pena est ço sabs tu be cor daytal obre as usat mas fe tu gracias a Deu qui per sa gran pietat ten volra deliurar e gardaten be con seras tornade al cos que no façes ne digues per aquestes penes sofiresne majos. - Despuys dix langel a la anima - anem mes avant que longe carrera avem a seguir. - E axi com els anaven atrobaren I.a muntaya (muntanya, montanya, montaña) molt alte e gran e de gran paor car aqui avia molt estraya (estranya, extranya, extraña) carrera e male de I.a part e de la altra part avia I.a val pregon don axia (exia, eixíe, salía, exit) molt salvatje pudor e de la altra part avia molt gran multitut de neu e gran gelade ab gran vent pluyg (pluja, lluvia) qui segave com areor. E tota la muntaye era aytal de la I.a part com de laltra. La carrera era plena de diables qui estaven aperalats de animes aturmentar los quals tenien forques e ganxos de fere (ferre, ferro, fierro, hierro) molt aguts e altres aperelamens ab que los enpeyien (empentar, empujar) al foch apres gitavenles del foch e gitavenlos (gitar, gitá, expulsar, arrojar: foragitar, foragitá, forachitá : echar fuera) en la neu glasade (glasada, glas, helada, hielo) e axi les mesquines de animes van de mal en piyor e de pena en pena e de turment en turment. E aquela hora matexa dix la anima al angel - ay senyor e que sera de mi com pore estorcre daquest peril que si mal ha I.a part piyor del altre. - Resposli langel - not temes pensem de seguir. - Exiren I. poch havant e comensaren avalar (avallar, avall; bajar, abajo) I.a val (vall, valle, vallis) molt pregon e tenebrosa mas fos hom voure ne podia tant avia desmesurats fos (foz) e avia gran brogit dins e desus aquela val la terra tremolave per rao de I. gran foch qui aqui curia del qual axi gran fum e gran pudor e aqui avia molt grans veus e grans udalamens (udol, udols; aullido, aullidos, quejido, quejidos) e grans crits quey menaven grans dolos e aço eren animes qui dins staven enpresonades e soferien moltes cruels e aspres penes e I.a taula estave posade en loch de pont de la I.a riba de la val entro en laltre la qual avia de loch M. pases (passes, pasos) e I. palm danple per la qual taula nagu pasar (passar) no podia que en la val no caygues si donchs no era stat de fort pura e neta vida. E la anima esguardant e meravelant daquela cosa vae aqui pasat de animes mes que no a al cami de sent Jacme romeus ho en I.n gran formiguer formigues e totes quantes hi vanien queien daval soptosament si que en menys de I.a ave Maria a dir be M. miles de animes foren caygudes dintre sens nul retiniment. 

E apres vas vanir I.n palagri vel e feble e molt mal enescat ab los peus tots crivalats (cribassa, cribasses, cribaza, cribazas, grietas en la piel) ab sola I.a esclavina vela pelosa ab I. ram de palma en la ma en ques sostenie a gran dolor renquejant e molt ardidament e alegra el comensa a muntar sobre la dita val en poca dora el fo pasat molt segurament. E cant la anima vae aquel pont ten forts e ten perilos dix al angel - ay mesqui jo peccador com estorcre daquest pont tan estran e ten flach que no caie lajus ab los altres. - Respos langel - no ages por que daquesta pena deliurat seras que non auras mal. - E tentost presla per la ma e pasala molt segurament. E con la anima fo estortra del peril dix al angel - prechte senyor quem digues daquestes animes qui han ten dura pena. - Respos langel - aquest loch ten pregon e ten escur es donat als ergulosos (orgullosos) qui viuen desordonadament e supertiosa (superbia, soberbia) axi com los diables comensaven en Peradis (Paradís, Paraís, Paraíso, Paradiso) perque caygeren per aytal pregon en abis (abyss, abismo) com tu veus e quantes lur via tenen ne tarden iran ab els ensemps e encara tots los jugadors e los ladres (lladres, ladrones) e los robados (robadors, de robar) qui enganen (enganyen, engañan) e roben e fan perdent ço de lus pares cristians. - Apres dix langel - e segexme que encare no as res vist que majos coses que aquestes as encare a voure (veure, vore, ver). 

- E aquela ora anaren I. poch mes avant per I..a carrera al e negrosa ab gran fangar molt negre e vermenos tot plen de serpens (serps, serpientes) e de calapets e podia (pudia, putia, pudor) molt astrayament (extranyament, extrañamente) e aqui no avia sino escuredat perquen caminave hom a gran dolor e aviay hom anat debatons de trebal en trebal. E axi com anaven per aquela carrera la anima no vaya hon anave ne hon sos peus posave sino aytant con avia resplandor e claredat del angel. E con daquest mal se foren axits la anima romas anima trempade e aviade del trebal que pasat avia e estan axi reguardant enant viu vanir udolant e cisclant e batent e balant I.a bestia molt horible e desfigurade sens nula comperacio que no es nul hom quin pogues escriure ne recontar de bocha sa fayso mas al mils que mon seny abastara leus a fayso fere cor ela faya major comu que la major muntaye que hanc hom ves e era tota picada e royosa e claposa e velosa e corienli les plages totes sanch e pudrit e venia tocant e gayolant (ganyolant, gañolán) com fa truga (truja, cerda, gorrina, verra, marrana) ab sos porcels (porcells, porquets, gorrinets; puerco, lechones) molt sutza cosa ab sa bocha uberta ten gran que M. cavales tots ensemps aperelats nentraren en I. colp (cop, golpe, vez) e avia les IIII dens (dents, dientes) primeres pus agudes que naguna agula (agulla, aguja) e pus larges que I.a lance (llansa, llança, lanza) dun cavaler e en cade dent tenia I.a anima enastade los uls avia molts grosos e desmesurats vermels (vermells, vermellón, bermejo, rojo) e terbols (turbios) e axer pelats tots corens de lagaya e la sua esgardadura tan fera e espaventable que glay metia a hom al ventre e flama de foch haxia (eixia, eixíe; salía) per la bocha quis depertia en III.es parts covenia entrar les mesquines danimes qui aqui entraven reculantles en son ventre. La lana (llana) daquela bestia era molt pudent e corumpable (corrupto; corrompina; hedor) e glatiali lo ventre a totes parts e de les dolos e engoxes que les cames suas pasaven. E com la anima vae aquesta bestia ten sutza quis acostave a ela fo for esmaride e plorant feuse enves langel e dixli - ay senyor per amor de Deu aqueste encombre. - Respos langel - nol podem fugir ne esquivar que per ela avem a pasar. - E axi langel pres lanima per la ma e menala denant la bocha de la bestia e aqui langel desenperale e lexala sola e encontinent tots los diables dinfern qui aqui eran environarenla e la encloyeren tot entorn golosament sorbirenla axi com a cans rabiosos tenpestavenla en jugaven a la pilota. Com sen foren be sadolats e batalats molt vilment rosegant ab ganxos gitarenla al ventre de la malvade bestia. Les penes que aqui soferi no les poria hom comptar ne asumar empero en la vida que apres feu con fo tornade al cos pogeren conexer aquels que vist lavien ne contengut que moltes penes e turmens soferets avia despuys que del cos axie (eixíe) que sesmane e coregi sa vide e son estament especialment en lo ventre de la malvade bestia soferi molta pudor e molta calentura e altres turmens diverses mes que bocha dom no poria comptar ne pesar. E axi com ela jeya al ventre de la bestia plorant sos mas e recomptant e jamegant ses colpes a cap de I. temps que aço ach durat elas troba per la misericordia de Deu fore del ventre de la bestia ab gran alegria mas hanc saber ne conexer no poch en qual manera ne axi com ela lase se jaya a I. depart tota trencade e quascade (cascada) ela obri sos uls e denant si I. poch ela vae langel qui la solia guiar e la anima desenperade alta veu cridant dix - ayme esperanse e ma vida e ma claredat con mas desemperade hon as tant estat. Grans gracies ret a nostro Senyor Deus de tant de be que ma fet e de tanta de gracia com tu mas tornat dant per guiador governador e defenedor que ten desconselade me avies lexade. -

E langel resposli cortesament e dixli - fila e amiga axo jo to avia ja dit que major es la misericordia de Deu que les tues malvestats mas tu ne nagu nos fiy en aso car molts e moltes sen troben enganats car jatsia aço quel sia misericordios axi matex es dreturer no pot mantir perque en la fi del jutjament dara a cascu segons que aura merit ne serviç (servey, servei, servici, servissi; servicio) e per amor daço conselte e amoneste que quant sera volentat de Deu que tu seras tornade al cos no faces obres vilanes ne desconexens per que perdes la gran goya (goig, goyg, goyo, gozo) de Peradis ne ages a tornar en aquestes ne en altres pus cruels penes. Leva daqui e anem avant que altres turmens trobarem ades davant nos. - E ladonchs la anima volch avant anar e no poch seguir langel tant era cansade e trebalade e dix al angel - ha senyor no pusch mes avant anar. - E ladonchs langel tocale e donali força e poder que pogues anar e cant agueren molt anat vaeren I. estany gran daygua podrida e sutza pudent la qual se trebalave molt regament e faya tals hondes (ones, ondas, oles, olas) e tals tempestats que senblave quel cel sen deguesen muntar e aquel mal estany en loch de pex era ple de males besties qui cridaven gola badade qui esperaven les mesquines danimes que les tengesen e les manasen e les devorasen e de gran malesa e iniquitat gitaven foch ten legament per la bocha que laygue del astany feyen bolir (bollir, bullir, bullí; to boil; hervir) pus que altre foch noy pogeren fer. E sobre aquel estany avia I. pont qui tenia be de lonch de CCC.Ma pases e mes e no era pus ample que la palma de la ma. Aquesta era la pus greu e mesquina pena que les altres que lexades avien aquest clau (1: pont) era tot menut clavat de claus molt aguts les puntes amunt longues e axi era de gran peril de pasar per rao de la estretura e dels claus e encara per rao de les besties qui lajus estaven. E sobre aquel pont lanima vae pasar I. hom plorant e descalt regen caregat e jatsia aço que les soles del peus fosen foradades e menjades dels claus mes amave tenir aquel cami que no caure en la bocha de les besties. E con la anima vae que per lo pont avia a pasar ab gran paor tremolant dix al angel - ay lo meu senyor saber volria per quals animes aquestes penes son aperelades. - Respos langel e dixli - aquestes penes son aperelades a aquels qui fan força ne engan ne tort en neguna manera a lus pares crestians ne a altres gens e tu be saps que aquestes penes mereys com volentes abrasaves avaricia e no guardaves en qual manera per tal que la ufana daquest segle que comensade avies pogueses mantinir mas per la pietat de Deus ara seras deliurade daquesta pena enpero covente a pasa per lo pont tota sola sens mi e que pas ab tu I. bou mal e brau que tu saps que enblest a I. teu conpare. - Respos lanima - ver es mas sil li anbli puys lo li reti. - Dix langel - ne grat ne grasias per ço lo li retist com amagar nol pogist ne tolre mas molt te pesa e axi Deus garda la volentat enpero non soferas tante de pena con feres si ab tu fos romas. - E lavos aperechli lo bou mal e brau e langel aderga la anima ab lo bou ensemps meslos en lo pont e ades balencejave la I. de ça laltre de la per caure per la malea del pont e del cor e mal son grat anant vengeren al mig loch del pont e aqui encontrarense ab lo ranqualos qui portave lo fex del forment e acostas a la anima dixli pregant que la lexas pasar e laltra respos - lexa tu mi pasar qui son primera e aqui ab gran engoxa son tro aci vengut. - Dementre que axi estaven ab gran paor de caer (caure) lajus els escusaven es penedien dels mals que fets avien per les quals eran dignes daqueles penes e de majos gran pietat era quils veia nels hoya tals gemegamens (gemecs) que paria (pareixia, pareixíe, parecía) quel cor los degues trencar e sanch viva quils axia dels peus e no podien avant anar ne enrera tornare. E ladonchs aprech langel a la anima - ben sies venguda fila. Daqui avant no ages cura del bou car deliurada est e la colpa es asmanade (esmenada). - E lavos la anima mostra los peus al angel com los avia nafrats que no podia anar. Respos langel e dixli - 

remembrarte dauria com les avies longes e delitoses per correr duna vanitat en altre. Sapiesne que si no fos per pietat de Deu en greus penes series turmentade. 

- E ladonchs langel tocala e dixli - pensen dana e seguexme que I. turmentador molt fort negre e cruel nos esta esperant - lo turment del qual nos podien fugir per neguna manera. E axi con els anaven per uns lochs salvatjes he aspres e tota via escurs e preslos en la carrera I.a cosa uberta la qual era axi gran com I.a gran muntaya seria e era redona e flamejave axi com a foch ardent la flama qui de la axia per M. pases rostia totes les animes que trobave entorn si. E la anima quant vae aço dix al angel e axi matexa - ay mesquina quem fare que jans acostam a les portes de la mort. 

- Respos langel e dixli - daquesta flama qui hix (ix, eixir, ixí; sale, salir) fora daquesta cosa no ages por mas dintre sapies quet convendra entrar hon auras molt majos penes. 

- E ladonchs lanima vae estar molts turmentados denant la porta daquela cosa en senblanse de carnises (carnicers, carnissés; carniceros) qui tenien destrals e coltels (coltells, gaviñets, ganivets, cuchillos) per espesexar e per espaventar les animes qui estaven en aquela flama qui denant les parts daquela cosa estaven. E cant les animes avien escorxades gitavenles dins en aquela cosa ardent e aqui soferien moltes penes per les glotonias (gula, glotón) e luxuries (lujuria) que fetes avien. E ladonchs dix la anima al angel quant vae que aqueste pena era major que les altres que vistes e sofertes avia - prechte (te prech, prec, pregar; pedir, plegaria) e clamte (te clam, clamar) merce quem deliures daquest mal loch e mitme en altres penes. - E langel resposli e dixli 

- pots escapar per naguna manera que en aquela cosa tu no entres cor cans rabiosos te van esperan en aquel loguar. - E ab aytant desenpera lanima e cant los diables veren que langel avia lexade la anima en lur poder vanla rebre e ab aqueles aperelamens que turmentaven les altres vanla talar tota e la picaren majus vet com quin quer fer janet e morcerol. E con fo talade e espeseyade gitarenla en aquela cosa ardent. E quantes penes que aqui pasa no es nul hom qui esmarles poges ne comptar. E sapiats que aquels menbres ab que peccat avia aquels especialment e aseyalade eren pus forment turmentats e majorment en aquels lochs qui son vergoyosos (vergonyosos, vergonya; vergoña; vergüenza, vergonzosos) de dir. E.con la mesquina de anima fo regen turmentade e cuyta segons que merit avie nos sabe con ne con no sen fo axide e trobase fora del mal loch enpero la lasa estave en tenebres entro quel angel li aperech. Con ella lo viu dixli - ay senyor hon es aquela medeya e misericordia de Deu que tum prometies que jo mesquina tans mals turmens e pasats. - Respos langel - ho mesquine tantes ne van a perdicio per sospita daquexa peraule misericordiosa que no la entenen axi com es dita car Deus ha misericordia als penidens faent penitencia e per fer misericordia nos lexa de fer justicia e segons ques diu es ver justicia dona a cascu so que merex que no fa tort a negu e segons la sua misericordia perdona molts peccats e moltes colpes especialment aquels quis convertexen e fan esmena e satisfacio e con a vegades en lur vida no hac complide la penitencia que manade los es. - E deye que eren dignes en alo a complir en aytals con aquests. Apres la anima demana al angel - ay senyor aquels qui son justs e an viscut en bona vida sens peccat per que los amene hom a voure aquests turmens qui son donats als peccadors. - Respos langel - per ço que facen laos (laors, lahors; loar, loas) e gracies a nostro Senyor e ajen major compliment de alegria com daquests mals son estorts e ven en ten gran gloria repos car com hom veu la e atreci los malvats veen la benenanse dels bons per ço que mariment e tristor los cresque e les penes los doble que Deus per la sua bondat los avia aperelat e per lur folia lauran perdut e vul que sapiats quel capela a qui tu vist pasar lo pont ten espertament e ten segura era molt bo e perfet de dit e de hobra e de fe en Deu a si matex e a son proisme per que ara li esta aperelat lo complit gardo e per ço vol Deus que pas per aquestes e que aje alegria major per ço com avia esquivats pecats e no temia de soferir aquestes penes. - E pres daço dix langel a la anima - pensem danar que encare no as vist tots los mals que as a veure hon com vists los auras major be e major vide te sera car per aquesta rao tut sabras mils servir Deu e sa volentat. - E ladonchs dix lanima - pensem danar a la pena per tal que tost sia a la gloria. - E axi con anaven veren denant si una bestia molt e negre la qual era molt de senblant a les altres que ja avien vistes. E era feta en esta manera dos peus avia molt grans e dues ales al col molt largues e agudes e per la boque axienli (eixíenli) flames de foch. Aquesta bestia estave posade sobre I.a basa (bassa) molt gran la qual era gelade e aqui estant ela sorbia e menjave totes quantes animes aver podia e puys que menjades les avia e dins son ventregas e moltes penes e dolos soferides avien gitaveles per la part de fora per dejus puys queia en la baça qui era gelade e axia de gran calentura anaven en gran fedrura (fred, fret; frío) per aver major turmens totes aqueles animes maluyrades (malaurat: maldito; benauyrat : bendito) qui en aquela baça queian encontinent seren enpreiades la qual cosa es molt meravelosa e espaventable doyr e cant devien pertir gitaven tals crists (crits) e tals brams de les dolos e de les angoxes que soferien que aço era gran mariment doyr cor aytanbe senprenien los homens com les fembres. - E axi perien ten solament per los lochs ordonat per natura de les fembres mas tots quans menbres avien en lo cos axi com per les boques e pel nas els uls e mans e peus e per molts altres lochs. Per les boques parien per ço com moltes glotonias navia menjades e moltes vilanes e sutzes (sucias) peraules navia axides per lo nas per molts delits quen avia auts (hauts, haguts, habuts; habidos) en hodorar (odor, olor, auló) e en sentir de especies de mosquet (moscada, muscat) e de flos que avien usat desordonadament per los uls per moltes falses ulades (ullades) gaionies en senblant que fet avien e vistes altres coses que veura no degueren per les mans per molts palpas e toces en ires e abrasas et homisides e robaries e altres coses qui no eren bones hobres ne corteses per los peus a que avien coregut a balar (ballar; bailar) e a luxuries e a altres males obres hon los peus portarien hom saven per los altres lochs per cascu podens entendre per moltes horens (horrendo, horrendas, horror) e leges (lletges; feas) e moltes dolços e ples (plaers; placeres) carnals que aven auts recobrant molts fibles amargos so es a saber de aqueles coses que parien que nous cuydats so es que infans perisen que ans ho fayan calapets e serpens e escurpins (scorpio) e vibres (víbora; viper; escursó, escurçó) e allres males cuques e afaram molt cruels e envirinats (verí : veneno; envenenats: envenenados) e ab mals vechs (bec : pic : pico) e engles (ungles : uñas) los quals sobre al que lo vrapterien (raptar) de fora se retorcien e giraven e fiblaven lo cos don exien axi com fan los cranchs com hom los toque. Encare mes en los coses avia aguions (aguijón, aguijones; agulló, agullóns, fisó, fisóns, fisonada) e ab ganxos enforcats axi com a ham (sedal) de pascar (pescar; peixcar, peixcá) que nols lexaven de tot en tot nexer per tal que puys se concolgasen e abastasen e scisclasen e meniavenlos e royen totes les polpes entro sus en los osos (ossos; huesos). Los crits e los plants (planys; plañir, plañidero) que els fayen entro sus al cel pujaven hon sapiats que ten gran era lo tabustol el brogit e les veus els udolamens de les animes catives que si sol los diables aguesen dels tanta de pieta com faria de coma I. gra de mostale (gra de mostassa, mostaza ?) se seria a els molt mas no digats que pietat naguesen que ans los en crexia alegria goig e gran pler. E con la anima va tantes angoxes e tribulacions tot porugament dix al angel - prechte senyor quem digues per qual rao soferen aquestes animes ten desmesurades penes. - Respos langel e dixli - tals penes merexen los falses crestians axi com fan los mals frares e les males dones e altres persos malvades seglas (seglars; seglares) en qualque condicio que sien qui an de fora peraules moxes e planes e son axi com a grava en lo cor en les lengues en les obres axi com a lops rabats (rabosa, raposa? Zorro, zorra) qui degolen (degollen; degüellan) e roben les altres bones e religioses persones de sancta vida e neta e pura consiencia (conciencia, consciencia) e les difamen e los talen lus bons noms sens dret e sens rao que non aurien e tu saps que en aquest peccat de infamia as peccat e per ço soferas estes penes. - Ladonchs langel soptosament despera la anima e los malvats prenguerenla tantost e donarenla a la bestia a menjar e surbila tantost entegre (íntegra, entera; sancera, sansera) en I. colp estant al ventre cregats que pasa moltes penes qui serien longues de contar. E con aqui ac estat I. gran temps la bestia gitala en la basa qui era gelade e pudent. Estant sobre aquel glas (gel; hielo; glass: cristal) langel li aperech e dixli - leva filla mia que de questa pena deliurada seras de huy mes. - E garila e senale de les plages que avia e dixli - pensem de seguir. - E aytantost meserense al cami per pus mals los que pasats navien e la darera molt escura la qual tota via anave devalant e era la carrera tan costa aval que tota via avien a correr que tenir nos podien. E axi com els sen anaven abans de molt que a Paradis fosen els veren I.a gran ciutat molt alte e ben murade e sobre los murs qui eran ben alts els veren gran multitut de gens ço es a saber homens fenbres tots vius e aqui batials molt gran vent pluig e desmesuradament lo qual forçadament avien a soferir. E part tot aço soferien gran fam e set (hambre y sed) empero aven lum e claredat e no avien altre turment ne pudor. E en apres lanima demane a langel qui eren aquels qui estaven en aquel rapos e benenanse segons los altres marimens que vists e pensats avien. Respos langel - gens foren qui no foren ten perfetes com degeren en axi que no foren gens sinples que asats se gardaren de mal a fer e a dir mas no feren tant be com degeren e pogeren als pobres de Deu ajudar e nou partiren ab nostro Senyor ço que comenat los avia na agueren compacio (compasión; compasió) ne pietat de lus amichs ne de lus proismes (prójimo, próximo) al quals veien pesar (pasar; passar, passá) moltes necesitats en les quals pogeren aver ajudat sens lur dan (lur, llur: su, lo seu; dany; daño). E aço han per penitencia per ço com als amichs de Deu avant fretura no ageren pietat e axi com los pobres eren nuus (desnudos; despullats) e avien fret et fam e tot e altres mals axi soferen els aquests trebals matexes per digna justicia algun temps mas no perdurablament ans los esta apres daço la gloria de Deu aperalade. - Apres aço langel e lanima anaren avant. Axi com anaven els veren I.a porta gran e alte e bele la qual tentost denant els se obri per els a rebre I. bel verjer (vergel; verger, vergé) plentat de molts arbres freturosos ben odelens e saborosos e altres galerdies e delits (delicias, no delitos; delicies, delíssies) tantes que contar ne dir nos porian. E lo loch aquel era molt clar e resplandent e tot aquel jardi e verjer era ple de gran multitud de animes qui guardaven ves Deu altament els cridaven e salegraven en nostro Senyor Deus en diverses maneres. E al mig loch daquel verjer qui era molt reyal avia I.a molt belle font dayge saborosa e quant lanima viu aço dix ab gran alegria - lo nom de Deu sia beneyt com per la sua gran misericordia ma deliurades de les penes de la mort e a ma duyta en aquest loch de ten gran repos e ten glorios. Ara veig e enten que es veritat paria so que recompta la santa escriptura que uls mortals ne porien veure ne bocha constar ne horeles hoir (orelles ; orejas) ne escoltar ne hom pensar la benuyransa que Deus te aperelade al seus amichs e a sos servidos si donchs per lur hicnorancia nou poden ho...lar. - Enquare dix lanima al angel - prechte senyor quem diges de quals animes es aquest - Respos langel e dixli - aquestes persones foren molt bones e quis gardaren de mal mas enpero no foren de tot perfets ne acabats de totes bontats que algun defaliment hi havia e per amar daço no poden esser ajustades a la compaya dels sants qui son en gloria mas estar san aqui entro venge lur temps. Aquela font es apelade font de vida e a qui daquela font boura per tostemps set no aura. - Apres lanima sen ana per lo jardi e entre aqueles compayes ela viu alcuns de sos conexens entre els el viu dos reys los quals ben conexia car fo lur privat deus. E dix lanima al angel - e com ses esdevengut aço que veyg que aquests dos reys que aci son feren en lur vida de grans gracias e enamichs mortals foren tostemps. - E encara demana lanima de lur vida al angel. E resposli langel e dixli - tu no saps com ne com no son aci mas jo to dire entenho be. Sapies que aquests dos ans que morisen feren digna e complida penitencia que en altra manera noyh foren. E sapias que la I. daquests dos reys dessertament mebli e per volentat de Deu gari molt be. Apres que fo guarit el se mes en horde (orde ; orden religiosa) e servi nostro Senyor Deus molt be e gint e laltre ach ay tembe gran malaltia la qual soferi e pesa ab gran umilitat e paciencia e erant gracias a nostro Senyor Deus del trebal que Deus li dave per sos peccats e pert tot aço el pres tot quant hac e de tot se despula (se despulle: se desnuda, se desprende) e de la sua ma en sa vida ho perti tot als pobres de Deu que nou espera a la fi queu fesen los mermesos (marmesors; marmesores del testamento, manumissores). E per aço com els ten be esmenaren lus vida son els ara en aquest loch. E tu contaras totes aquestes coses quant seras tornade al cos. - E quant langel aço damunt dit diges a lanima anaren I. poch avant e trobaren I. arbre molt bel e meravelos ten alt que toca al cel lo qual arbre avia XII branques ten solament les quals sostenien molt luy e lo dit arbre era molt dret e agual e ben fet e tot ple e caregat de beles flos e de beles fules e de fruyts de diverses maneres la I. melor que laltre. E dejus lo dit arbre avia gran abundancia de flos e de lires e de rosas e de violes e daltres bones flos les quals gitaven ten gran bona hodor de si matex que per tot aço a gran meravele confortaven e encare desots les rames del dit arbre avia ajustades gran multitut de gens les quals avien senblance de bones persones e devotes e cascuna persona seya en molt bela cadira e en lus caps tenien cascuns I.a richa corona daur e de pedres precioses e tota lur ancia era contar e loar nostro Senyor Jhesu-Christ e la beneyta sancta trenitat. E lavos dix lanima al angel - Senyor encaret prech sit plau quem diges quin arbre es aquest ten meravelos que hanc non viu nen hoy parlar son par encare quines gents son aqueles qui dejus el estan en ten gran seyoria. - Respos langel - aquest arbre te senblanse a la sancta esgleya e el cap seu qui es ten bel e tan alt es comperat a Jhesu-Christ qui es cap de cristianisme e les rames e les branques son XII apostols encare hi poden esser en repos los sants pares qui son pasats e la sancta esgleya per reger lo poble de Deu axi com los apostols els arcabisbes els rectos e altres bones persones relegioses qui preicaren e sembraren la paraula de Deu e per lus bons castigamens e bones doctrines la multiplicaren per les quals molts e moltes desenperaren la carrera male e seguiren la bona e an fet servey molt a Deu e aquestes conpayes que tu veus aci son aqueles que tu aydes e encare que ych son aquels qui per els sa convertien e lo manament de Deu en que lur vida observaren e en aquela perseveraren entro a lur fi que nos baxaren nes torceren a naguna part per paor ne per amor ne per serveys ne per naguna tentacio per que pots ver que tot lur trebal es tornat en repos. - E dementre que aço damunt dit deya langel a la anima anaren I. poch mes avant e trobaren I.a molt noble e richa ciutat la qual ciutat era pus onrade e mils feta que gran delit era de voura (veure, veura, vore; ver) la qual ciutat era Jherusalem e era entorn closa e murade dun mur molt fort e bel e alt e gran e fort meravelos mas era fort gran afay (afán?) de entrar dins per ço com aqui no podia entrar si donch fort purgades e ensaminades no eran. Lo mur daquesta ciutat avia gran sobrepujament de balesa (bellesa; belleza) e de riquesa sobre totes les altres ciutats quels vistes avien per ço com tot era hobrat de soles peres precioses axi com son marachdes (esmeraldas; esmeragda, esmaragda) e safis (safir, safirs; zafiro, zafiros; saphir) e jaspis (jaspe, jaspes) e stopacis (topacio) e robis (rubí, rubíes) e altres pedres de diverses maneres e de gran valor e de gran virtut e eren totes segelades (segellades; selladas) e encastades en aur fi e pur per que aquest loch era de gran virtut alegria a tots quants ho veien. E axi langel e lanima anaren avant tot entorn del mur e remira sa belesa que hanc dins no pogeren entrar ans los covench a pujar sobre lo mur per esgardament de la ciutat e per vers (ver; veure; vore) qui era dins e quant foren sus lo mur alt els veren tantes meraveles que no es viu al mon que recontar ho pogues. 

E aquel loch era pus delitable (antes se lee: delit; deleitable) e pus complit de tots bens qui aqui res no falia (falta) com totes abundancies de benenanses eren aqui ajustades axi com es vida sens mort goig sens tot mariment e repos sens trebal bastament sens fretura e altres benenanses sens comte les quals serien longes de contar axi que en aquel loch no avia nagun defaliment sino solament de mal que aqui no podia entrar ne saber. E la anima romas tota sola e viu les ordens dels angels o dels arcangels e de les virtuts e de les potestats e dels princeps e dels trons e de les dominacions e de xerlibin (querubín?) e de serafin (serafín) qui no sesan (cesan) de loar nostro Senyor dient Santus Santus Santus dominus Deus Sabaot e altres laos moltes. Adonchs I. angel daquels de dins garda lasus al mur e viu lanima e dixli lo ves del Saltiri (Salterio) lo cual diu axi Audi filia et vide et inclina aurem tuam com es a dir escolta e enten fila de Deu e obri la tua oreyla e enten so que hoyras e oblida lo teu poble ço es los teus peccats el mon e les benananses careses e delits car lo Senyor rey de gloria a cobejade e volguda la tua belesa e nedesa. E axi nons qual (cal, caler, calé; hacer falta) fer grans noves de recontar la gloria e la benenanse qui en aquel loch sant es e entenem que aqui deu esser mes e en altre loch com sabude cosa es i entesa que gran goig e gran alegria e gran gloria e gran dignitat deu esser en la compaya dels angels e dels patriarques e dels profetes e vaenne la conpaya dels angels ten bella e vaenne la fas de les verjens (verge; virgen) ten amoroses qui cantaven tan dolçament los goigs e les saluts de les mares de Deu. E sobre tot aço vaeren lo sol de justicia e font de pietat ço es lo Senyor de gloria acabament qui es perfeccio de tots bens e qui esta en sa reyal magestat hon es vista la sua fas benigne la qual es alegria e consolacio de tots los sants. Axi apres daquesta vida frebol (frívola) e mesquina nos vejam tots ensemps en la gloria de Paradis Amen. 

Deo gratias.