XVI, Dels quatre caps que a la cros

XVI.

Dels quatre caps que a la cros

Ten l' us sus ves lo firmamen,

L' autre ves abis qu' es dejos

E l' autre ten ves Orien

E l' autre ten ves Occiden,

E per aital entresenha

Que Crist o a tot en poder.

La crotz es lo dreg gofainos

Del rey cui tot quant es apen,

Qu' om deu seguir totas sazos,

Las soas voluntatz fazen;

Quar qui mais y fai, mais y pren;

E totz hom qu' ab lui se tenha

Segurs es de bon luec aver.

Cristz mori en la crotz per nos

E destruis nostra mort moren,

Et en crotz venquet l' orgulhos

El linh on venia la gen;

Et en crotz obret salvamen,

Et en crotz renhet e renha,

Et en crotz nos volc rezemer.

Aquest faitz fo meravilhos

Qu' el linh, on mortz pres naissemen,

Nos nasquet vida e perdos,

E repaus en luec de turmen:

En crotz pot trobar veramen

Totz hom, que querre l' i denha,

Lo frug de l' albre de saber.

Ad aquest frug sem totz somos

Qu' el culham amorozamen;

Qu' el frug es tan belhs e tan bos

Que, qui 'l culhira ben ni gen,

Totz temps aura vida viven;

Per qu' om del culhir no s fenha,

Mentre qu' en a luec e lezer.

Lo dous frug cuelh qui la crotz pren

E sec Crist vas on que tenha,

Que Cristz es lo frugz de saber.

Pierre Cardinal.

XVI, Dels quatre caps que a la cros

XVI.

Dels quatre caps que a la cros

Ten l' us sus ves lo firmamen,

L' autre ves abis qu' es dejos

E l' autre ten ves Orien

E l' autre ten ves Occiden,

E per aital entresenha

Que Crist o a tot en poder.

La crotz es lo dreg gofainos

Del rey cui tot quant es apen,

Qu' om deu seguir totas sazos,

Las soas voluntatz fazen;

Quar qui mais y fai, mais y pren;

E totz hom qu' ab lui se tenha

Segurs es de bon luec aver.

Cristz mori en la crotz per nos

E destruis nostra mort moren,

Et en crotz venquet l' orgulhos

El linh on venia la gen;

Et en crotz obret salvamen,

Et en crotz renhet e renha,

Et en crotz nos volc rezemer.

Aquest faitz fo meravilhos

Qu' el linh, on mortz pres naissemen,

Nos nasquet vida e perdos,

E repaus en luec de turmen:

En crotz pot trobar veramen

Totz hom, que querre l' i denha,

Lo frug de l' albre de saber.

Ad aquest frug sem totz somos

Qu' el culham amorozamen;

Qu' el frug es tan belhs e tan bos

Que, qui 'l culhira ben ni gen,

Totz temps aura vida viven;

Per qu' om del culhir no s fenha,

Mentre qu' en a luec e lezer.

Lo dous frug cuelh qui la crotz pren

E sec Crist vas on que tenha,

Que Cristz es lo frugz de saber.

Pierre Cardinal.

Capitol lvj. Com lorde de les angelicals virtuts vingue lo vij dia a prestar obediencia a la excellent senyora.

Capitol lvj. Com lorde de les angelicals virtuts vingue lo vij dia a prestar obediencia a la excellent senyora.

Laltre dia apres fon aqui lorde de les virtuts e rebent los sanct Miquel ab molta honra portals dauant la senyora: dient a sa merce. Senyora aquests son los discrets asessors de la cort del vostre diuinal fill qui consellen e regeixen los princeps de la terra e los regidors d´aquella. Aquests los endreçen en totes les obres que han a fer segons la voluntat de nostre senyor deu: dient los tostemps. ¶ Diligite iustitiam qui iudicatis terram. E consellant los continuament que temen e amen al sobiran senyor quils ha posat en lo regiment de la terra perque no perden lo cel. E la senyora vehent los dits asessors e sabent quant eren solicits en lo bon regiment del vniuersal mon feu los sa senyoria gran aculliment. E mana a dos donzelles dues molt auisades nomenades prudencia e egualtat que disputen ab ells de la marauellosa sciencia que elles saben necessaria al regiment humanal. E leuant se les dos ab gran plaer a la disputa: comença a parlar prudencia e dix. O senyors asessors e consellers dels princeps de la terra ab quant desig he desijat la vostra venguda: perque açi en presencia de la nostra real senyora yo pogues dir a les magnificencies vostres en quantes necessitats e perills son los regidors del mon si per vosaltres senyors meus no son ajudats: dels quals regidors diu Ysayes. ¶ Custos qui de nocte. Volent dir. Que los prelats e princeps terrenals son custodis de la nit. Car no poden veure en los sotsmesos seus sino les obres corporals e foranes qui son tan tenebroses e fosques que verdader juhy no sen pot fer de aquelles: sino per sols aquell princep general nostre senyor deu: del qual Jeremies (Ieremies) diu. ¶ Tu autem domine qui iudicas iuste et probas renes et corda. Volent dir. Vos senyor sou aquell qui feu juhins justs e verdaders: car sabeu e veu clarament lo cor e les entramenes dels homens e podeu entrar dins aquelles. Les quals coses los jutges humans fer no poden: perço los es tan necessaria la ajuda de vosaltres qui sou illuminats de aquella lum diuina: e coneixeu clarament quanta es la miseria e flaquea humana: e com tendrament e delicada te a esser menejada per les sobtoses mutacions sues. Les quals fan perdre larbitre e lo seny als regidors. Car algunes vegades alegrant se molt de les virtuts e bona vida de les gents que regeixen los par que sien en parays oblidant tota pena e treball del regiment y de les occupacions de aquell. E vehent lo contrari son tant turmentats: e torbats que deuallen en lo abis (abismo; abissos; abyss) de molta miseria e dolor: segons testifica Dauid parlant dels dits regidors dient en lo psaltiri. ¶ Ascendit visquem ad celos: et descendunt ad abissos anima eorum in malis tabescebat: turbati sunt et moti sunt sicut ebrius et omnis sapientia eorum deuorata est. Volent dir. Que pugen al cel e deuallen al abis e la anima de aquells defall per los grans mals e perills que vehen en los sotsmesos: e d´aço son torbats e moguts axi com embriachs: e defall los tot saber. E aco promet nostre senyor deu: perque ab molta feruor recorreguen a la ajuda sua los dits regidors regoneixent que no son res ne saben ne poden sino tant com la sauiesa diuina os illumina per lo mija de vosaltres senyors de asessors. E hoydes aquestes rahons per los gloriosos princeps de les virtuts respos lo principal de aquells e dix. O senyora prudencia e be par que sou criada d´aquesta excellent senyora reyna: e que enteneu agudament e sentiu totes les primors del art del regiment: de la qual se pot dir. ¶ Ars artium cura animarum. Car art es sobre totes arts difficil e molt perillosa la cura e regiment de animes. Perqueus deman de gracia senyora prudencia: que vos e la senyora vostra jermana egualtat vullau entendre de aci auant ensemps ab nosaltres en lo regiment dels princeps e prelats. Car sens vosaltres ells son perduts e passen la vida de aquest mon ab multissims carrechs e treballs sens profit: segons testifica Job: dient. ¶ Pertransierunt quasi naues poma portantes. Car van axi com naus carregades de pomes no sentint del carrech que porten sino la olor: e del fruyt non mengen. Car la olor de la gloria mundana los farta els contenta: e no peruenen james a menjar lo fruyt glorios que nostre senyor deu te aparellat als prudents e virtuosos regidors E hoyt aco diu li prudencia. Senyor princep e vosaltres senyors yous do la fe per ma germana e per mi que si los princeps volran la companyia nostra nunquals leixarem. Car tal manament hauem de nostra senyora que ab los dits princeps façam liga e singular amicicia per reuerencia del sobiran princep nostre senyor deu qui se es vnit nouament ab natura humana. ¶ E hoyda la resposta de les donzelles tots los princeps de les virtuts molt contents e alegres ficaren o genoll dauant la senyora regraciant a sa senyoria la offerta que les sues donzelles los hauien feta de confederarse ab los princeps de la terra: e digueren. ¶ O qp magnificata sunt opera tua domina. O qp decoratur tua excelsa gubernatio per misericordiam quam exerces quia per te reges regnant. Volent dir. O senyora e com son (sou) magnifiques e grans les obres vostres o quant es embellida la excellent gouernacio vostra e lo alt regiment per les continues misericordies que feu e exerciu: car per vos e per lo mija de les donzelles vostres los princeps e reys regnen virtuosament e son prosperats. E sens vostra merce nengu no pot plaure a nostre senyor deu ne fer nenguna obra virtuosa: Perque dignament per tots deuen esser reclamada axi per princeps com per subdits puix de tots sou aduocada. ¶ Quia nullum cognosco potentiorem ad iram placandam tanti iudicis qp te: quia propter recontiliationem peccatorum ab ipso effecta es mater. Car certament senyora yo no conech creatura angelica ni humana tan potent com vostra merce a placar la ira del gran jutge nostre senyor deu: Lo qual per reconciliar ab los peccadors vos ha fet mare sua. Axi senyora sia de vostra merce hauer per recomanats los princeps de la terra e manar a vostres donzelles que nols leixen james durant la present vida qui es plena d´infinits perills. ¶ E los gloriosos asessors haguts larchs colloquis ab la senyora despedits de sa merce partiren de aqui molt prest alegres e molt contents lohant e magnificant sa senyoria e les sues donzelles virtuoses.

//

http://www.enciclonet.com/articulo/salterio/

Capitol XXIII. De peccat de fornicacio.

Capitol XXIII. De peccat de fornicacio. 

Sor molt amada en Jhesu-Crist prechte que ab tota devocio oges les paraules de Jhesu-Crist dient si ençenytsvostres loms e tenits en vostres mans lumsflameyants. Lavors çenyimlos loms com estrenyem la luxuria de la carn ab continencia lavors tenim lums en les mans com mostram a nostres proismes eximplis de lum de bona vida. Fornicacio de la anima es senvitut de ydoles fornicacio de la carn es adulteri. Segons que diu sant Ysidre les primeres sagetes de la fornicacio son esguarts desonests les segones leges paraules. Aquell qui no es pres ab los ulls be pot contrestar a les paraules. Tota leia pullulacio es dita fornicacio. La fornicacio fa caure la persona en molta legea de sutzetat car de la delectacio de fornicacio se engenren molts leigs vicis e peccats per los quals lo regne de Deu es tancat e lom es lunyat e separat de Deu. Entre los VII peccats mortals lo peccat de fornicacio es lo mayor mal car la legea de la carn ensutzexslo temple de Deu tol e separa lo membre de Crist e falesser membre de la avol fembre. Adonchs honesta verge si Jhesu-Crist viu en tu sia morta en tu la fornicacio. La luxuria es enemigua de Deu e es perdicio e destruccio de la heretat paternal. La fornicacio no solament macula lo cors ans enlegexsla consciencia car qui es luxurios posat que aparega viu empero ell es mort. Deu dapnara los fornicados e losadulters. Sor molt amada oges les paraules de sant Ysidre dient piiores que tot peccat esser ensutzat per fornicacio. Fornicacio es maior entre tots los peccats. Fornicacio es molt leigpeccat. Fornicacio sobra tots los peccats. Fornicacio es pusgreu que mort. Mes val morir que fornicar. Mes val morir que esser maculat per fornicacio. Mes val morir que perdre la anima per fornicacio. Luxuria aporta lom a les penas del infern. Luxuria acabuçalom dins linfern. Luxuria met lom en la pregoneadel abis. Los ulls son misatges (misatgers : mensajeros) de fornicacio. La vista es la primera occasio de fornicacio. La pensa es cativada per los ulls. Per los ulls entradins lo cor la sageta (saeta : fletxa : flecha) de la mort. La vista dels ulls tramet sagetes de fornicacio a la pensa luxuriosa. Lull es la primera sageta de fornicacio. Adonchs amable sor en Jhesu-Crist abaxa e repren los teus ulls amagua la tua vista e gitala a terra. No ferms los teus ulls en la belesa carnal no mires negun hom quis vulla que sia per ço quel ams carnalment. No envegeras la faç del hom per ço quel ams en mal tira los teus ulls atras per ço que no vegen vanitat. No cobeeig la belesa del hom. Diguesme sor quin profit ha en la belesa de la carn e no veus en quina forma se descecha axi com la erba e fuig axi com a ombra. Diguesme com la mort vindra aquesta ten gran belesa del cors hon romendra. Com tu veuraslo cors inflat e convertit en podrimer e no tancaras lo nas per la gran corrupcio quen exira lo qualno poras sostenir. Diguesme e hon sara lavorsla gran belesa de la cara hon seran les paraules dolçes les quals amollien los coratges dels homens hon seran los graciosos parlars que alegraven los hoydors. Diguesme sor honesta bon seran lavors les rialles desmoderades e los jochs vans hon sera lavors la vana alegria la qual comoviae despertava les fades rialles dels homens. Tot aço perex e ve a no res e passa axi com a fum. Aquesta es la fi de la bellesa carnal e de la vida corporal. Donchs sor molt amable hages conoxensa que vana es la belesa de la carn.
E per so dix Salamo enguanadora es la prosperitat mundanal e vana es la belesa del cors. Donchs sor molt amada en Jhesu-Crist si la bellesa de la carn es vana si la bellesa carnal es podrimer e verme si la bellesa del cors es terra e cendra guardet que no mires los homens per cobeiarlur belesa. A tot quant es en lo monpassa la sua cobeiançetot quant es en lo mon o es cobeiançede la carn o dels ulls. Menyspresar devem donchs lo mon per amor de Jhesu-Crist e totes quantes coses son en ell. E tu honesta verge la qual has derenclit lo mon per amor de Jhesu-Crist not deus alegrar en la belesa dels homens. Amonesttedonchs molt amada sor que sobre totes coses ams Jhesu-Crist spos teu per tal que pusques regnar ab ell en la cort celestial. Certes si la pensa troba maior delectacio en la cobeiançede fornicacio que en la amor de castedat encara regna lo peccat en lom mas si maior delectacio troba la pensa en la bellesa de castedat que en la legesa de fornicacio ja no regne en lom peccat ans hi regna justicia. Posat que lom sia cast en lo cors e luxurios en la pensa lo peccat regna en lo cot. La fornicacio del cors es servitut de les ydoles. Altra fornicacio hi ha la qual es spiritual de la qual diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli qui veura la dona per cobeiarla ja ha fornicat en lo seu cor. Per la luxuria carnal son los homens subiugats al diable mes que per altres vicis. Castedat es bellesa de les animes e per aquesta virtut es egualat lom als merits dels sants angels.
Sor en Jhesu-Crist molt amada creu a mi e sapiesque molts son cayguts en parill de perdre lurs animes sol per lesquart (l´esguart) de lurs ulls. Poriesme tu dir - o frare meu prechvos quemdigats si sabets que algun hom sia stat anguanatper lesguart de sos uIls. - O sor amable molts ne sequi son stats enguanats per la vista e anlaçatsen lo ligam del diable dels quals ten dire alguns. Dinafilla de Jacob isque a veure les dones de aquella terra e Sichem presla en gran amor e forçalae corrompe la sua virginitat fort leiament e per ço com la miserable infantavese follament aço que no devia veure perdela sua virginitat. Daviu stant un dia en lo seu portxe vee una dona e amala molt per la qual cometedos grans peccats adulteri e homey e axienguanat trenca la ley que havia feta e per ço com no fou cautelos en son veure posamacula en la sua fama per tots los dies de la sua vida. Sampso lo pus fort hom del mon davalla en la terra dels philisteus e vee alli una fembra la qual ell ama en la falda de la qual se adormi e ell dormint rasli los cabels del cap e liural en mans de sos enemichs qui li tragueren los ulls e axiaquest miserable per tal com vee la cosa que no devia veure perde los ulls e caygue en parill de soncors. Donchs coneixs sor molt amada com son cayguts en perill del cors e de la anima solament per lo veure dels ulls. Amonestte donchs sor en Jhesu-Crist molt amada que faces pacte e convinençaab los teus ulls en guisa que no veges follamentaço que no deus veure. Guardet que la mort no entreper les finestres dels teus ulls a la tua anima. Adonchssor en Crist molt amada axi com demunt te ja ditsi la tua carn te impugne ot combat si la luxuria encara te temta si la cobeiançeencare te convida si la memoria de la fornicacio te turmenta posa devant los ulls de la tua pensa la memoria de la tua mort posa devant tu los turments infernals mostra als teus ulls lo jorn del judici ofir a tu la ymatgedel juhi esdevenidor reduex a la tua memoria les orribles penas del infern apagua la ardor del infern apagua en tu la ardor de luxuria la recordacio de la eternal flama foragita la mala ardor del teu cors la flama eternal del infern foragita de tu la fornicacio la maior dolor vençala ardor de la menor dolor la maior dolor vençala menor lespaventament orrible de les flames dinferngita de tu la amor de la cobeiançecarnal axi com un clau ne gita altre. Axi sovense esdeve que la ardor de la flama del infern foragitala ardor de la luxuria. Sor amable yo prech a Deu tot poderos quet do vertadera castedat de pensa e de cors Amen.