Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris angoissos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris angoissos. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 d’octubre del 2026

Cadenet. L'autrier lonc un bos folhos

Cadenet.


Florissait en 1180. Hist. génér. de Provence. T. II, p. 384.

7225.

Cadenet si fo de Proensa, d'un castel que a nom Cadenet, qu'es en la riba de Durensa él comtat de Forcalquier. Fils fo d'un paubre cavallier; e quant el era enfant, lo castel de Cadenet si fo destrutz e raubatz per la gent del comte de Tolosa, e li ome de la terra mortz, et el pres e menat en Tolsan per un cavalier qu'avia nom Guillem de Lantar; et el lo noiri en sa maison. Et el venc bos, bel e cortes, e saup ben trobar e cantar e parlar; et apres à trobar coplas e sirventes. E parti se del seingnor que l'avia noirit et anet s'en per cortz; e fez se joglar e fazia se apellar baguas. Lonc temps anet à pe desastrucs per lo mon. E venc s'en en Proensa, e nuillz hom no lo conoissia; e fes se clamar Cadenet, e comenset à far cansos bonas e bellas. En Raimonz Leugier, de dos fraires del evesquat de Nissa, lo mes en arnes et en honor: en Blancatz l'onora e l fetz grans bens. Longa sazon ac gran ben e gran honor; e pois el se rendet à l'Ospital e lai definet. E tot lo sieu faig eu saubi per auzir e per vezer.

7225.

L'autrier lonc un bos folhos
Trobei en ma via
Un pastor mot angoissos
Cantan; e dizia
Sa cansos: amors,
Ie m clam dels lauzenjadors;
Quar la dolors
Qu'a per els m'amia
Mi fai pietz que'l mia.

Pastre, lauzengier gelos
M'onron quascun dia;
E dizon qu'ieu soi joios
De tal drudaria
Don mi creis honors;
E non ai d'autre socors.
Pero'l paors
Que cil n'an seria 
Vertatz, s'ieu podia.

Senher, pos lo fol ressos
De lor gelozia
Vos platz, pauc es amoros; 
Que lor felonia
Part mans amadors: 
Qu'ieu pert midons pels trachors.
Et es errors
E dobla folia
Qui en lor se fia.

Pastre, ieu no soi ges vos;
Que'l maritz volria 
Bates midons à sazos, 
Qu'adoncs la m daria; 
Quar per aitals flors 
Las an li gelos pejors: 
Qu'ab las melhors
Ten dan vilania
Ei val cortezia.

Cadenet si fo de Proensa, d'un castel que a nom Cadenet, qu'es en la riba de Durensa él comtat de Forcalquier.

divendres, 13 d’octubre del 2023

XV, Ples de tristor, marritz e doloiros

XV.


Ples de tristor, marritz e doloiros

Comens est planh per lo dan remembrar

E per lo dol, que tart deu oblidar,

Que Narbones sosten tant angoissos,

Per la greu mort del senhor de Narbona,

Del vescomt En Amalric mo senhor,

Don deu aver trebalh tota gens bona

E la sua pus lonc temps e maior.


Qui senhor pert aver deu gran dolor,

Quan l' a humil e franc, ses forsa far,

E 'l pot ab be a son voler menar,

Et es senher naturals ab honor;

Doncx perdut l' a Narbones e Narbona,

Don deu esser totz lo pobles ploros,

Quar elh era la pus nobla persona

Per dreg dever que d' est lenguatge fos.


Si de poder estes tan auctoros

Com de dever fazen son benestar,

Fera de si per tot lo mon parlar

Per ardimen, per sen e per faitz bos,

Qu' ab Narbones tot sol et ab Narbona

S' es d' enemicx honratz, don a lauzor

Elh e sas gens, qui liautatz razona,

Quar senhor an ab bona fe amor.


Anc nulh vil fag vergonhos ab follor

Ni ab enjan no 'l vi hom comensar,

Ans s' es volgutz ab liautat menar

Part son poder, fazen faitz de valor,

E plazia 'l tant lo faitz de Narbona

Qu' autres estars non l' era saboros,

Ni anc nulh temps ab voluntat fellona

A son poble non fon contrarios.


Dieus, de salvar las armas poderos,

Per merce us prec que denhetz perdonar,

Senher, si us platz, a l' arma, e luec dar

En paradis entr' els sans pres de vos,

De mo senhor N Amalric de Narbona,

E son poble gardatz de deshonor,

E sos efans, aissi quon dreitz o dona,

Tengan en patz lur terra ses clamor.


Si s pessa ben lo pobles de Narbona

Quals dans li es la mortz de mo senhor,

Del conortar leu non a razon bona,

Ans l' a mout gran qu' en sospir e qu' en plor.


Aissi cum suelh del senhor de Narbona

Chantar ab gaug, ne chanti ab dolor,

Quar l' ai perdut, de que ai ma persona 

Ab marrimen plena de gran tristor.


Giraud Riquier.

XV, Ples de tristor, marritz e doloiros

XV.


Ples de tristor, marritz e doloiros

Comens est planh per lo dan remembrar

E per lo dol, que tart deu oblidar,

Que Narbones sosten tant angoissos,

Per la greu mort del senhor de Narbona,

Del vescomt En Amalric mo senhor,

Don deu aver trebalh tota gens bona

E la sua pus lonc temps e maior.


Qui senhor pert aver deu gran dolor,

Quan l' a humil e franc, ses forsa far,

E 'l pot ab be a son voler menar,

Et es senher naturals ab honor;

Doncx perdut l' a Narbones e Narbona,

Don deu esser totz lo pobles ploros,

Quar elh era la pus nobla persona

Per dreg dever que d' est lenguatge fos.


Si de poder estes tan auctoros

Com de dever fazen son benestar,

Fera de si per tot lo mon parlar

Per ardimen, per sen e per faitz bos,

Qu' ab Narbones tot sol et ab Narbona

S' es d' enemicx honratz, don a lauzor

Elh e sas gens, qui liautatz razona,

Quar senhor an ab bona fe amor.


Anc nulh vil fag vergonhos ab follor

Ni ab enjan no 'l vi hom comensar,

Ans s' es volgutz ab liautat menar

Part son poder, fazen faitz de valor,

E plazia 'l tant lo faitz de Narbona

Qu' autres estars non l' era saboros,

Ni anc nulh temps ab voluntat fellona

A son poble non fon contrarios.


Dieus, de salvar las armas poderos,

Per merce us prec que denhetz perdonar,

Senher, si us platz, a l' arma, e luec dar

En paradis entr' els sans pres de vos,

De mo senhor N Amalric de Narbona,

E son poble gardatz de deshonor,

E sos efans, aissi quon dreitz o dona,

Tengan en patz lur terra ses clamor.


Si s pessa ben lo pobles de Narbona

Quals dans li es la mortz de mo senhor,

Del conortar leu non a razon bona,

Ans l' a mout gran qu' en sospir e qu' en plor.


Aissi cum suelh del senhor de Narbona

Chantar ab gaug, ne chanti ab dolor,

Quar l' ai perdut, de que ai ma persona 

Ab marrimen plena de gran tristor.


Giraud Riquier.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...