AUSIAS MARCH.
Ausiàs
(Cants d'amor.)
I.
Qui no es trist de mos dictats no cur
o en algun temps que sia trist estat
e lo qui es de mals apassionat
per ferse trist no cerque lloch escur
lija mos dits mostrant pensa torbada
sens algun art exits d'hom fora seny,
e la rahó qu'en tal dolor m'empeny
amor ho sab quina es la causa estada.
Alguna part é mòlta es trobada
de gran delit en la pensa del trist,
e si les gents ab gran dolor m'han vist
de gran delit m' arma fon companyada. (de gran deleite, mi arma)
Quant simplament Amor ab mi habita
tal delit sent que no 'm cuyt ser al mòn,
e com sos fets vull veure de pregon
mescladament ab dolor me delita.
Prest vé lo temps que faré vida hermita
per mills poder d'amor les festes colre,
d'est viure estrany algú nos vulla dolre
car per sa cort Amor me vol é 'm cita,
e jo qui 'l am per si tan solament,
no denegant lo dó que 'm pot donar
á sa tristor me plau abandonar
e per tots temps viure entristadament.
Traure no puch de mon enteniment
que sia cert é mòlt pus bell partit
sa tristor gran que tot altre delit
puix hi recáu delitos languiment.
Alguna part de mon gran delit es
aquella que tot home trist aporta
que playent si lo planyer lo conforta
mes que si d'èll tot lo mòn se dolgues.
Esser me cuyt per mòltes gents repres
puix que tant llou viure en la vida trista
mes jo que hi he sa gloria al ull ja vista
desig sos mals puix delit l' es permes.
No 's pot saber menys de la esperiença
lo gran delit qu'es en lo sols voler
d'aquell qui es amador verdader
e ama si vehentse en tal volença.
TORNADA.
Lir entre carts, Deu vos don coneixença
com só per vos á tot estrem posat
ab son poder Amor m'ha 'nderrocat
sens aquell sèu d'infinita potença.
(Cants de mort.)
I.
Aquelles mans que james perdonaren
han ja romput lo fil tenint la vida
de vos qui sòu d'aquest mòn exida
segons los fats en secret ordenaren.
Tot quant jo veig é sent, dolor me torna,
quant me recort de vos qui tant amava,
en ma dolor si primé bè 's cercava
si trobará qu'en delit se contorna,
Donchs durará puix tè qui la sostinga
car sens delit dolor crech nos retinga.
En cor gentil amor per Mort no passa
mes en aquell qui per los vicis tira,
la cantitat d'amor durar sols mira,
la calitat d' amor bona no tassa.
Quant l'ull no véu é lo toch no 's practica
mor lo voler que tot per ell se guanya;
qui en tal punt es, dolor sent mòlt estranya,
mes dura poch l'espert lo testifica.
Amor honest los sants amants fá colre
d'aquest vos am é mort no 'l me pot tolre.
Tots los volers que en mi confusos eren
se mostren clar per llur obra forana,
ma carn se dol car há natura humana
perqué en la mort sos delits se perderen.
En sa dolor m'arma es embolcada
de que llur plor é plant per null temps callen
en tal dolor tots los conorts me fallen
com sens tornar la que am es amada.
Mes l'altr' amor qu'es amistança pura
apres la mort sa força gran li dura.
Aquesta amor si los pechs no la crehen
es ver senyal del bè que en ella habita
aquesta es qui sens dolor delita
y 'ls cechs volers de prop d'aquestes venen.
Lo voler cech del tot ell illumena
mes no en tant que lleve lo caracte
e si poguès fèr sens empaig son acte
No fora 'l mòn ull ab gòta serena.
Mes es axí com la poca triaga
que mòlt verí sa virtut li apaga.
Aquell voler que 'n ma carn sola 's causa
si no es mort no tardará que muyra
l' altre perquí dol continu m'abuyra
si 'm defalleix no será sens gran causa.
Ell pot ser dit voler concupiscible
e vol durar puix mòlt de l'arma toca
mes no tostemps car virtut no invoca
e d'un costat es apetit sensible.
Aquests volers honestamènt me torben
perqué entre mal é bè mes penses bornen.
D'arma é cos es compost l'hom contraris
perque 'l voler é l' apetit contrasten,
tot quant aquest de llur natura tasten
es saborós é utils letovaris.
Altre voler qu'en mig d'aquest camina
es atrobat que no tè via certa
cuyd' haver port en la platja deserta
é lo verí li sembla medicina.
Cascun dels tres fá obra en mi diversa
lo menys potènt lo jorn ab mi conversa.
Tres son les parts vers hon mos volers pujen
é per semblant venen per tres maneres
entre si han contraries carreres
delits portant é d'altres que m'enujen.
Quant los delits del cos la pensa 'm mostra
jo sent dolor car son perduts sens cobre
altra dolor sent que 'm vist tot é 'm cobre
com péns que mort há tolta l'amor nostra.
L'altre voler rahó y natura funden
que sens dolor mòlts delits ne abunden.
Lo lloch hon jau la dolor gran que passe
no es del tot fora de mes natures
ne del tot es fora de llurs clausures (tol en el original)
lo turmènt grèu que jo per elles passe.
aquell voler qu'en mi no troba terme
es lo mijá per hon dolor m'agreuja,
l'estrem d' aquest fora natura alleuja
fort é punyènt mes es causable verme.
Opinió falsa per tots es dita
que fora nos é dintre nos habita.
D'aquest' amor les demes gents tremolen
aquesta es sentida y no sabuda,
poques gents han la causa coneguda,
delit, dolor per ella venir solen.
Lo cos per si lo sèu delit desija
l'arma 'n apres lo sent é vol atenyer
lo propi sèu al qual no 's pot enpenyer
car tot es fals hon ella se enfastija.
D'aquests contrasts aquest amor escapa
que veritat no l' ateny ab sa capa.
Tant es unit lo cos ab la nostra arma
que acte en l'hom no pot ser dit bè simple
algú no es vers l' altre humil é simple
contrast se fan, hu contra l'altre s'arma,
mes es tan poch lo contrast á sa hora
que en fets del cos l'arma no fa gran nosa
y en contemplant axí l'arma reposa
que bè représ lo cos d'açó no plora.
Aquesta pau en mi no es mòlt longa
perqué dolor mes que 'l delit s'alonga.
Dolor jo sent é sembla mi estrema
no sò en punt de voler consell rebre
ne de algun remey me vull percebre
ans de tristor he presa ja ma tema.
Si 'm trob en punt que dolor no 'm acorde
ja tinch senyal ab que á dolor torne,
recort sos fets d'amor é elles borne
d'ací escapant ab mi gens no concorde.
Son esperit sens lo cos jo contemple
tant delit sent com l'hom devot al temple.
De pietat ab sa mort vè que 'm dolga
e sò forçat que mon mal haja planyer
tant he perdut que bè no 'm pot atanyer
fortuna ja no tè que pus me tolga.
Quant imagin les voluntats unides
y 'l conversar separats pera sempre
pensar no puch ma dolor haja tempre,
mes passions no trob gens aflaquides.
E si per temps elles passar havien
vengut es temps que començar deurien.
Mes voluntats mos pensamènts aporten
avall y amunt si com los nuvols l'aire:
adés me dolch puix dolor no sent gaire
e sent dolors qu'ab si dólres comporten.
quant péns que 'ls morts que res del vius no pensen,
e les dolors que pas sens grat se perden,
mos sentimènts han mal é no se perden,
tant que d'amor é dolor se defensen:
E pas dolor qu' en la d'infern s' acosta
com en est mòn no lam veure de costa.
En l'altre mòn á mi part que jo sia
y 'ls propis fets estranys á mi aparen
semblants d'aquells que mos juhins lloaren
lo fals, per ver; la veritat, falsia.
Los mèus juhins la dolor los ofega
lo lloch no hi es hon primer habitaven
si es no tal com ans del cas estaven
alterat es la mort y açó 'm fa brega.
Tal é tant fort qu'altre matant mi mata
no se com es que lo cor no m'esclata.
Alguns han dit que l'amor es amarga
podenho dir los qui la sabor senten
ó de per si ó com per altre senten
sa fort dolor qu'entre totes es llarga.
Per mi no tem per altre l'he temuda
puix fonch cruel ja pietat no m'haja,
qui 'n terra jau no tem pus avall vaja
en l'esperar una esperança es perduda.
O partiment dolorós, perdurable,
sentme en dolor comparat al diable.
No preu los bèns que jo sol posehesca
car plahènt res home sol no practica,
la mort no tem que lo mòn dampnifica
sinó que tem que cel me desfallesca.
Tot cas jo mir ab una egual cara,
res no 'm fá trist é ja mòlt menys alegre
no es color de sobre blanc ó negre
vers mi no hi ha cosa escura ne clara.
Tot quant amor é pòr me pogren nóure
finí lo jorn que li viu los ulls clóure.
Segons lo cas ma dolor no es tanta
com se requer per un mortal dampnatje,
sobre tots mals la mort porta avantatje
jo 'l he sentit é de presènt m'espanta.
Segons l' amor del dan no port gran signe
e volgra jo qu'en lo mòn fòs notable
dient cascú: - «veus l'home pus amable»
e que planguès cascú mon fat maligne.
Aquell voler causat per cosa honesta
mentres será, será mostrant gran gesta.
tan comun cas, ¿perqué tan estrem sembla
al que per fort la mort en tant lo plaga?
¿Perqué tal cas la rahó d'hom s' amaga
e passió tota sa força sembla?
Dèu piadòs é just cruel se mostra,
tant es en nos torbada conexença
fluxant dolor primer plega crehença
mes ferm saber no es en potença nostra.
Als que la mort tol la muller ó aymia (tolre : quitar)
sabrán jutjar part de la dolor mia.
Tot ver amich á son ver amich ama
de tal amor que mort no la menyscava;
ans lo fornal que apura l' or y acava
leixant l'or fi, é l' als en fum derrama.
D'aquest amor am aquella qu'es morta
e temènt am tot quant es de aquella
l' esperit diu, ¿donchs quina maravella
que am aquell é res tant no m comforta?
Mémbram la mort é torn en ma congoxa
e quant hi sò dolor pas no m'afloxa.
Accidènt es amor é no substança
e per sos fets se dòna á nos conexer
quant es ne qual ell se dòna á parexer
segons d'hon part axí sa força llança
si com lo vent, segons les encontrades
hon es passat, de si calt ó fret gita,
axí amor dá dolor ó delita
segons lo for del lloch hon ha llançades
Fondes rahels ó sus cara de terra
ó sobre sanch ó sus mòlt aspra serra.
Amor en l'hom dos llochs disposts arroba
car home es dit per ses dues natures,
lo cos per si vol semblant de sutzures,
l'arma d'un blanc vol que sia sa roba.
D'ells units surt amor de algun acte
que no 's véu bè qual d'ells mes part hi faça
cascú per si algun delit acaça
y aquell atés l'altre 'n porta caracte.
E véus la mort que 'l gros voler termena
lo bó no pot ne bast á aquell ofena.
Morint lo cos son amant no 'l resta
sinó dolor per lo recort del plaure,
fallint aquell no tarda mòlt en caure,
fallint lo sanct defall la sua festa.
Alguns delits qu'en l'arma pèl cos venen
son los composts que 'ls amadors turmenten
e cascú d'ells canta qual dolor senten
segons del cos ó de l'arma part prenen.
E mort l'amat, amor es duradora
tant quant lo mort del viu te gran penyora.
Çó qu'en passat enbolt é confus era
es de partit lo grá deixant la palla,
l' esperimént altre no 'm péns hi valla
per la mort es uberta la carrera.
Ma carn no sent, ¿doncs no 's pot fer que ame
car ja no hi es ço que sentir li feya?
Si voler tinch pech es lo qui no creya
que 'l esperit de pur amor se inflame.
Cobejant mòlt que Deu s'arma se 'n porte
açó dubtant fá que jo pena porte.
Si 'n nostra amor péns esser si venguda
e d'ella pert esperança de veure;
sinó que tost vinch en açó descreure
l'arma en lo cos no fora retenguda.
Si be los morts en lo mònt no retornen,
ans de ser mort noves sabré d'aquella.
Estat es ja, ¿donchs quina maravella
açó esperant mos sentiments sojornen?
E si cert fòs, qu'entre les sancts fos mésa
no volgre jo que de mort fòs defésa.
O Deu, mercé, mes no se de que 't pregue
sinó que á mi en lo seu lloch aculles
no tardes mòlt que d'ella á mi no vulles
puix l'esperit hon es lo seu aplegue.
E lo meu cos ans que la vida fine
sobre lo seu abraçat vull que jaga
amor é mort feríls de una plaga;
sepárals mort dret, es qu'ella 'ls vehine.
Lo jorn del juhí quant pendrém carn é ossos
mescladament partirem nostres cossos.
(Cants morals.)
I.
Si com lo Taur se vá fuyt per desert
quant es sobrat per son semblant que 'l força
no vol tornar fins há cobrada força
per destruir aquell qui 'l ha desert,
tot en axí 'm convé llunyar de vos
car vostre gest mon esforç ha confus,
no tornarè fins del tot haja fus
la gran pahor qui 'm tol ser desijòs.
Que será valeròs es temps vengut
l'hom qui son cor haurá fort ó covart
e ja negú no cuyt saver tal art
que si es flach tal no sia sabut.
Car desastrug al perill de la mort
lla donchs no val enginy ni maestria
per bèn cobrir sa estrema covardia
ans elegeix fugir per ser estort.
Ans del perill se déu metre 'l conort
ans prenent risch hom há dels bons paria
aconseguint honor é senyoria,
fahènt venir los Cesars en recort.
Les armes fan los prous homens valer,
e 'ls puja tost en semblant de moment
qu'est es lo lloch d'hon lo covart dexèn
pus prop de si en les dones veher.
Renom d' ardit vol l' home parencer
mes no será comportat son engan
car los qui mes de tals afets sabrán
dirán qui 'n nom sobre si déu haver.
E baxamènt entre si volrán dir
hom virtuòs no déu ser nomenat
mes prenedor del que no ha guanyat
entre aquells qui no 'l vehen fallir.
L'home tastart qui no tembra morir
no fahent fruit son perill hasajar
grau de virtut volia en si posar
mes en aquest se déu mills soferir.
Puix ab perill mòlt gran de sa persona
cuyda guanyar lo que no s' de son dret
car la virtut en lo mig lloch se met
e á los estrems per vici s'abandòna.
Guanya virtut qui son cos á mort dòna
per un gran bè é de molts benifet
pensar no déu compte li 'n sia fet
virtut de si lo virtuós guardòna.
L'hom de cor flach meta perill á part
car son honor lluny de perill está,
e lo tastart per temps venir porá
en ser temptat é usar de Renart.
Quant dels passats llig alguns fets ó guart
los per venir gracia á Dèu nos fan
com son en temps que al mon disposts están
per grans afèrs é de cascuna part.
Especial per nostre gran senyor
qui festejant la gent ab pòr lo mira,
tot gran senyor dintre son cor sospira
crehènt qu'ell vol ser dels senyors major.
Fortuna es sobtós cambiador
nengú no sab hon son voler la tira
e lo semblant de son amor es ira
sa ira es mòltes véus gran amor.
Nengú no 's pot regir per son panell
sinó qu 'ls flachs de sa cort fora-gita,
lo coratjós de sos bèns lo delita
havent esforç vehènt la contra d'ell.
TORNADA.
Contra la mort es aquest aparell,
menyspréu del mòn é no tembre fortuna,
tenir sa lley é si es moro Çuna,
Dèu lla donchs lo fará segur d'ell.
(Cant espiritual.)
ESTRAMPS.
Puix que sens tu algú á tu no basta
dònam la má ó pèls cabells me lleva,
sinó estench la mia vers la tua
quasi forçat á tu mateix me tira.
Jo vull anar en vers tu al encontre,
no sè perqué no faç lo que volria
e no sè que aquest voler empatxa
puig jo sò cert haver voluntat franca.
Llevar mi vull é prou no mi esforce
ço fá lo pés de mas horribles colpas
ans que la mort lo procés á mi cloga
placiat Dèu puix bèn vull fér que 'm vulles.
Fès que ta sanch mon cor dur amolleixca,
de semblant mal guarí ella mòlts altres,
ja lo tardar ta ira 'm denuncia,
ta pietat no trob' en mi que obre.
Tan claramènt en l' entendre no peque
com lo voler he carregat de colpa
ajúdam Dèu mes follamènt te pregue
car tu no vals sinó al qui 's ajuda,
y á tots aquells qui á tu se apleguen
no 'ls pots fallir é mostrenho tos braços
que faré jo que no meresch m'ajudes
car tant com puch conech que no m'esforçe.
Perdònam Dèu si follamènt te parle
de passió partexen mes paraules:
yo sent pahor d'infern al qual faç via
girar la vull é no hi disponch mos passos.
Mes jo 'm recort que meritist lo lladre
tant quant hom véu no hi bastaven ses obres
ton esperit lla hon li pláu espera
com ne perqué no 'u sab qui en carn visca.
Ab tot que sò mal crestiá per obra
ira no tinch ne de res jo t' encolpe,
jo sò ben cert que per tostemps bè obres
e fás tant be donant mort com la vida.
Tot es egual quant sur de ta potença
d'hon tinch per foll qui 'n contra tu murmura,
amor de mal é de be ignorança
es la rahó qu 'ls homens no 't coneixen.
A tu deman que lo cor m'enforteixques
si que 'l voler ab ta voluntat lligue
e puix sò cert que lo mòn no 'm profita
dònam esforç que del tot l' abandone.
E del delit que 'l bon hom de tu gusta
fésmen' sentir una poca centilla
perque la part menor que m'es rebetle
haja afalach que tant fort no 'm contraste.
Ajúdam Dèu que sens tu no 'm puch móure
perqué 'l meu cos es mes que paralitich:
tant sòn en mi envellits los mals hábits
que la virtut al gustar m'es amarga.
O Dèu, merce revolta en mi natura
que mala es per la mia gran colpa
e si per mort jo puch rembre ma falta
esta será ma dolça penitença.
Jo tem á tu mes que no 't sò amable
e davant tu confés la colpa aquesta,
torbada es la mia esperança
e dintre mi sent terrible baralla.
Jo veig á tu just e misericorde,
veig ton voler qui sens merits gracia,
dones e tols de grat lo do sens merits (das y quitas)
qual es tan just quant mes jo no tremole.
Si, Job lo just, pòr de Dèu lo prenia,
¿qué faré jo qui dins les colpes nade?
Com péns d'infern que temps no si esmenta
lla es mostrat tot quant sentiments temen.
L'arma qui es contemplar Deu electa
en contra aquell blasfemant se rebetla,
no es en hom de tant gran mal estima:
Donchs ¿com está que vers tal part camina?
Prechte Senyor que la vida m'abreujes
ans que pijors casos á mi segueixquen;
en dolor visch fahent vida perversa
e tem la Mort que es per tostemps longa.
Donchs mal deçá é dellá mal sens terme
prenme al punt que millor en mi trobes,
lo detardar no se á que 'm serveixca
no te respos qui te á fer viatje.
Jo 'm dolch perqué tant com vull no 'm puch dolre
del infinit dampnatje lo qual dupte:
e tal dolor no la recull natura
ne 's pot asmar é menys sentir pot l'home.
E donchs açó sembla á mi flaca escusa
com de mon dany tant com es no 'm espante
si 'l cel deman no li do bast' estima
fretura pas de pòr é d'esperança.
Per be que tu irascible te mostres
ço es defalt de nostra conexença
lo teu voler tostemps clemença guarda
ton semblant mal es be inestimable.
Perdònam Deu si t' he donada culpa,
car jo confes esser aquell colpable;
ab ulls de carn he fets los teus judicis,
vulles dar llum á la vista de l'arma.
Lo mèu voler al teu es mòlt contrari
he 'm sò enemich pensantme amich esser:
ajúdam Dèu, puix me veus en tal pressa
jo 'm desesper si mos desmerits guardes,
jo 'm enuig mòlt la vida com allongue
e dubte mòlt que aquella feneixca,
en dolor visch car mon voler no 's ferma,
e ja en mi alterat es l'arbittre.
Tú es la fi hon totes fins termenen
e no es fi si en tu no termena:
tú es lo bè hon tot altre 's mesura
e no es bó qui á tu, Deu, no sembla.
Al qui 't compláu, tu aquell Deu nomenes,
per tu semblar major grau d'home 'l muntes,
d'hon es gran dret de qui sembla 'l diable
prenga lo nom d'aquell ab qui 's conforma.
Si alguna fi en aquest mòn se troba
no es vera fi puix que no fá l'hom felix,
es lo començ per hon l'altre s'acaba
segons lo cos qu'entendre pot un home.
Los philosophs qui aquella posaren
en si mateix son esser vists discordes
senyal es cert qu'en veritat no 's funda,
per conseguent al home no contenta.
Bona per si no fon la ley judayca,
en paradis per ella no se entrava:
mes tant com fon començ d'aquesta nostra
de que 's pot dir d'aquestes dues una.
Axí la fi de tot en tot humana
no dá repós al apetit ho terme,
mes tan poch l' hom sens ella no ha l'altra
sant Joan fon senyalant lo Mesías.
No te repos qui en altra fi guarda
car en res als lo voler no reposa,
ço fent cascú é no hi cal subtilesa
que fora tú lo voler no s'atura.
Si com los rius á la mar tots acorren,
Axí les fins totes en tu se 'n entren;
puix te conech, esfórçam que jo t' ame,
vença l'amor á la pòr que jo 't porte.
E si l'amor tanta com vull no m'entra
creixme la pòr si que temènt no peque,
car no pecant jo perdré aquells hábits
que son estats, perque no t' am, la causa.
Muyren aquells que de tú m'apartaren
puix som migmort é 'm fan que no revisca;
o senyor Deu, fes que la vida allargue,
puix me apar que envers tú jo m'acoste.
¿Quim mostrará davant tú fer escusa
quant hauré dat del mal ordenat compte?
Tu m'has donat disposició no mala
e jo he fet del regla fals mòlt corba.
Dreçarla vull mes he mester ta ajuda,
ajúdam Deu car ma forsa es flaca.
Tú es primer en tota bona obra,
¿com será donchs qui primer de tú passe?
No 't prech que 'm dons sanitat de persona
ne bèns alguns de natura y fortuna
mes solament que á tu Deu sols ame
car jo sò cert que 'l major be si causa.
Per conseguent delectació alta
jo no la sent perqué dispost no 'm trobe,
mes per saber un home grosser jutja
quel major be sus tots es delitable.
Qual será 'l jorn que la mort jo no tema,
e será quant de t' amor jo 'm inflame,
e no 's pot fer sens menyspreu de la vida
e que per tu aquella jo menysprehe.
Lla donchs serán jus mí totes les coses
que de present me veig sobre los muscles,
lo qui no tem del fort lleó les ungles
mòlt menys tembrá lo fibló de la vespa.
Prechte Senyor, que 'm faças insensible
e qu'en null temps alguns delits jo senta
no solament los leigs qui 't venen contra
mes tots aquells qu'indiferents se troben.
Açó desig perqué sol en tu pense
e puscha haver la via qu'en tu 's dreça:
fesho Senyor, é si per temps me 'n torne
haje per cert trobar ta orella sorda.
Tolme dolor com me veig perdre 'l segle
car mentre 'm dolch tant com vull jo no t' ame
e vullho fer mes l'hábit me contrasta,
en temps passat me carreguí la colpa.
Tant te cost jo, com mòlts qui no 't serviren,
e tu 'ls has fet no menys que jo 't demane
perqué 't suplich que dins lo cor tu m'entres
puix es entrat en pus abominable.
Catholich sò mes la fé no 'm escalfa
que la fredor lenta de 'ls senys apague
car jo leix só que mos sentiments senten
e Paradis crech per fé, y rahó jutje.
Aquella part del esperit es prompta
mes la de 'ls senys rocegant lam acoste,
donchs tu senyor ab foch de fé m'acorre
zant que la part que 'm porta fret, abrase.
Tu creist mi perque l'ánima salve
e potse fer de mi sabs lo contrari.
Si es axí, ¿perqué donchs me creaves
puix fon en tu lo saber infalible?
Torna no res jo 't suplich lo meu esser
car mes me val per tostemps l'escur carcer,
jo crech á tu' com volguist dir de Judes
que 'l fora bó no fòs nat al mòn home.
Par mi segur havent rebut batisme
no fòs tornat als brassos de la dida,
mas á la mort hagues retut lo deute
e de presen jo no viuria en dubte.
Major dolor d'infern los homens senten
qui los delits de Paradis no jutjen
lo mal sentit es d'aquell altre exemple
e Paradis sens lo sentir se jutja.
Dònam esforç que prenga de mi venia
jo 'm trob ofés contra tu ab gran culpa
e si no hi bast tu de ma carn te farta
ab que no 'm tochs l'esperit qu'á tu sembla.
E sobre tot ma fé que no vacille
e no tremol la mia esperança,
puix que no 'm fall charitat, elles fermes,
e de la carn si 't suplich no me 'n ojes.
¿O quant será que regaré les galtes
d'aigua de plor ab las llagrimes dolces?
Contrició es la font d'hont emanen,
aquell es clau quel cel tancat nos obre.
D' atrictió parteixen les amargues
perqué 'n temor mes qu'en amor se funden,
mes tals quals sòn de aquestes m'abunda
puix sòn camí é via per les altres.
Tè á mes una obra que comensa aixís: Ja no sper que sias mort. (No la encuentro)
