Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris badall. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris badall. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 d’abril del 2026

Rot - Rota

Rot, s. m., lat. ructus, rot, soupir.
Pueis fan gems, rotz e brams.
Rambaud de Vaqueiras: Ar vei escur.
Puis ils font gémissements, soupirs et braillements.
CAT. Rot. IT. Rutto. (ESP. Eructo. Chap. Rot, rots. Mes val morís de un rot que de un badall. Dita que li va mol be a Juaquinico Monclús. No té res a vore en suspirá, ni en gemegá.)

Rot, rots. Mes val morís de un rot que de un badall. Dita que li va mol be a Juaquinico Monclús.

Rota, s. f., bande, compagnie d'hommes armés.
Lo coms no deu metre a Montferrand rotas ni gens estranhas.
Charte de Montferrand, de 1242.
Le comte ne doit mettre à Montferrand bandes ni gens étrangères.
Se part d' Anglatera (Anglaterra) am una gran rota d' Angles.
L'Arbre de Batalhas, fol. 198.
Se part d'Angleterre avec une grande compagnie d'Anglais.
ANC. FR. De quatre-vingts chevaliers qu'il y avoit en la rote, onques n'en remaint uns. Villehardouin, p. 93.

Ascuma; Rota, s. f., bande, compagnie d'hommes armés.

2. Roter, s. m., routier, soldat faisant partie de bandes indisciplinées, connues aussi sous le nom de cotereaux.
Mante los roters qu' el pays van raubant.
Lendema li roter se son acaminat.
Guillaume de Tudela.
Il soutient les routiers qui le pays vont pillant.
Le lendemain les routiers se sont acheminés.

Rota, s. f., déroute, tumulte, confusion.
Consec lo prince en sa rota,
Joyosa dintz lo cors li bota.
V. de S. Honorat.
Poursuit le prince dans sa déroute, Joyeuse dans le corps lui met.
Cuia eissir de la rota. 
P. Cardinal: Una cieutat.
Pense sortir du tumulte.
Mais dura la rota que fan en l' albergada.
Guillaume de Tudela.
Davantage dure la confusion qu'ils font au gîte.
ANC. FR. Henry, le plus grand roi que la France eut jamais,
Tu le suis, tu le bats, en route tu le mets.
Nicolas Rapin, p. 187.
Il les meït en roupte avec un bien grand meurtre.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Philopoemen.
ESP. Rota (derrota). IT. Rotta. (chap. Rota, derrota, rotes, derrotes.)

2. Roesta, s. f., déroute.
Denant si mena tal roesta,
Non i remant ni bratz ni testa.
V. de S. Honorat.
Devant soi il mène telle déroute, qu'il n'y demeure ni bras ni tête.
3. Arotar, v., se mettre en route, partir, faire partir.
Part. pas. Pueys an totz los saumiers denant lor arotatz.
Apres lo duc Richart vec los vos arotatz.
Roman de Fierabras, v. 2938 et 3533.
Puis ils ont toutes les bêtes de somme devant eux fait partir.
Après le duc Richart vous les voilà partis.
ANC. FR. Congié prent, si s'est aroutez,
Puisqu'à dire sui arroutez.
Conte d'un riche homme.
(chap. Enrutá, enrutás, ficá, ficás en ruta, en camí; partí; eixí.)

Rota, s. f., rote, sorte d'instrument de musique.
Faitz la rota
Ab XVII cordas garnir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Fais la rote avec dix-sept cordes garnir.
ANC. ESP. Avie hy sinfonia, arba, giga e rota.
Poema de Alexandro, cop. 1383.

dimecres, 8 d’agost del 2018

Les campanes encantades

Les campanes encantades.


Parlán de les campanes y san Miquial algúns veíns de la Aldea pensáen que estáen encantades per lo que va passá un añ, en plenes festes, cuan estáe tota la plassa plena de chen esperán a que isquere la prossesó dels Sans pa doná la volta al poble.
Les campanes van escomensá a doblá.

Aquell añ los mossos, los quintos, teníen molta forsa y al momén teníen a la campana gran, encantada (vol di que li donáen voltes, la d
obláen a tanta velosidat, que no li donáen tems al badall a toca la campana), donáe voltes tan depressa que no arribáe a tocá, a soná, ere com si estare muda.
En una de eisses voltes, a causa de la velosidat, se va soltá lo badall de la campana gran, va eissí disparat y sen va aná cap abáis, cap a la plassa, la plassa que estáe hasta dal de chen; y los Sans van fe un milagre, lo badall va aná a caure al únic corro de la plassa a on no ñabíe dingú.
Va fe un clot al simén, un clot que la chen, per devossió, va tindre un tems sense arreglal pa podé demostrá lo milagre; los Sans habíen fet un milagre, aquelles campanes estáen encantades. Habíe segut una señal dels Sans.
Después uns hómens van puchá lo badall al campanal, lo van torná a lligá dintre de la campana, mes fort, pa que no se tornare a soltá, pero abáns tots li van doná un bes perque estáe encantat.
Y cuan va quedá ben lligat, tots se van señá, en señal de respiate y devossió p’an aquella campana “encantada”.



Les campanes encantades


Les campanes encantades, Valjunquera,Teruel

Diego Sanz, Alustante :



Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...