VEGUERIA E CAMP DE TERRAGONA.
FOCHS REYALS.
Cambrils Muntbrio e La Grassa. 197.
FOCHS DE SGLEYA.
Ciutat de Terragona e les faldes ab lo Codony XIIII fochs. 1127.
Contesti: qui es del archabisba. 199. (Constantí?)
Tamarit e son terme. 51.
Muntoliu: del dit archabisba. 41.
Sa Cuyta: del abbat de SentesCreus. 40.
Castell e terme Descornalbou: del archabisba. 141. (Escornalbou, descorná lo bou, descornar al toro: bovis)
Alforge: del dit archabisba e lo terme Alforge LXXVIII, Les Borges XXVII, Riudecols VIII,
Los Bayns X.
LoDomenge IIII. 127.
Vilabela: del archabisba ab II fochs de Pedros. 45. (Vilavella, Vilabella ?)
Vilalonga e Puig Dolfi: de mossen Berenguer de Requesen e de Montoliu. 40. (Vilallonga)
Vilavert: del archabisba. 51.
Riudons: del archabisba. 172. (Riudoms)
Peralta e Renau: den Muntoliu cavaller. 8.
Morell: den Jofre des Prats donzell. 8.
Gaudels Pobla de Mafumet e Perafort: de cavaller. 19.
La Maso: desgleya. 6.
Munt Roig: del archabisba. 68.
Guarda Mar: desgleya. 6.
Molnas: den Muntoliu cavaller. 4.
Alcover: del archabisba. 256.
Vila de Vals: del archabisba. 399. (Valls)
Reus: del camerer de Terragona. 356.
La Selva Albiol e Burguet: del pebordre de Terragona. 319.
Castell des Castlar: den Guerau de Queralt. 78.
Vinyels: del archabisba. 25. (Vinyols ?)
Senta Maria del Pla: del archabisba. 58.
La Pobla des Caudell: del dit archabisba. 2.
Quadra de Ferran: den A. de Ribes. 4.
Puig Palat: del Espital de Sent Johan. 22. (Puig pelat)
Abrafim: qui es del bisbe de Barchelona. 39.
allo: qui es del pabordre de Terragona. 33.
Valmol: del comte de Cardona. 54. (Valmoll, Vallmoll)
Torrelles: del dit comte. 4.
Casa Fort: Deu Francesch de Montboy. 5.
Nuyes: qui es de Mossen Bernat de Foix. 20.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alcover. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alcover. Mostrar tots els missatges
diumenge, 26 de juliol del 2020
VEGUERIA E CAMP DE TERRAGONA.
diumenge, 3 de març del 2019
MONGÓ
¿Sabies que canviaren sense cap avís el nom del MONGÓ per el de català MONTGÓ?
Meticulosos, sense deixar clavill, tot ho adrecen al gust del Institut d'Estudis Catalans. Fins a l'enigmàtic Mongó, per eixemple, ho han transformat en "Montgó", burlant la tradició idiomàtica en llengua valenciana. En 1797, el rigorós Cavanilles anotava que "en Dénia comencen les raïls del Mongó" (Observ., p. 213), reproduint el topònim en l'idioma valencià de Dénia, idèntic al que en 1873 se sentia en el teatre de la citada ciutat en representar-se "La cara de Mongó", de Manuel Barreda.
http://www.softwarevalencia.com/garcia_moya/HTML/LaBodaDelMong.html
EI argument de l'obra tracta sobre el desig de casar-se del Mongó, fet que atrau a una série de dames tan heterogénees com "la Cova d'I'Aigua, la Pansa, la Palma del Margalloner, la Seba-Porra i la Cova Tallá". Cada pretenent expon encants i virtuts, que són replicats en agres comentaris del vetust Mongó: "La Palma puncha, la Cova d'Aigua està fosca, la Pansa està sema...". Este lèxic que va alegrar als dianenses la nit del 2 de giner de 1873 està prohibit en els centres d'ESO i BUP; ara ningú pot escriure que la "Cova Tallá està Ilunt" (p. 6), "s'advertix a l'orquesta" (p. 6), "soc yo gran tesor" (p. 8), "eixa aigua destilà" (p. 8). Potser algun alumne de l'acadèmia de català Canal 9 s'esglaye de l'idioma valencià normal; net d’arcaisme, ele geminades i caprichos del IEC, com Iluny, adverteix, orquestra, jo, tresor, destilada, etc.
EI Terç de Catalunya que controla la societat valenciana exclou a la categoria de ciutadà de primera (en dret a ser funcionari, per eixemple) a els que no engulguen el sandwich consonàntic ntg, és dir: un estudiant de Dénia tindrà que escriure "Montgó", adulterant el vocable, si vol passar curs. Pero hi ha arguments que convé recordar, com el del topònim aragonés Monzó o Monsó, veu derivada del llatí "Mons" i un segon element "cao", d'orige prerromà. A partir d'estos ètims varen ser apareixent variables com Monsó, Monçonís, Monço. Lo curiós és que el dianense Roque Chabás -que no cita l'eixemple de Monsó- arreplega que els àraps valencians cridaven a la montanya de Dénia "Caon", imperfecta homonímia del mencionat "cao". I per supost que l'erudit Chabás escrivia Mongó, no Montgó.
Les rajoles immersores (l'Alcover, les Grans Enciclopèdies valenciana i catalana, etcétera), encara que aladern d'imparcialitat científica, són camp minat per a caçar a l'ingenu estudiant. La documentació sobre el Mongó està censurada, i certs entrecomillats que fingixen reproduir la parla d'una determinada zona són fraudulents. Per eixemple, en l'Alcover llegim: "No et fies de Dénia, ni de terra que és rega amb senia", incrustant la falsa preposició amb com si fora veu del Regne.
Respecte a la boda, cal sumar atres personages tan simbòlics com "els pilons del Mongó i el Saladar". Els primers es presenten en el prohibit pronom valencià: "Mosatros som els dos Pílons del Mongó" (p. 10); pero la figura que decidix quí serà l'afortunada esposa és el mític "fra Pere Esteve", que anuncia als dianenses: "He vingut yo, perque soc sabi profeta. Mongó no es pot unir més que a la Cova d'Aigua" (p.13). EI franciscà fra Pedro Esteve, naixcut en Dénia en 1582, sempre usava l'idioma del Regne. En la biografia publicada en 1677 llegim: "En la seua llengua valenciana, en que sempre predicava" (Mercader, C.: Vida de F. Pedro Esteve, 1677, p. 47). EI religiós aludix al Mongó com un lloc sagrat: "Ermites en Mongoy es troben, i es diu missa" (p.128). Fra Esteve suponia que el segon terme del topònim derivava de goy, veu hebrea que designava als no israelites. No és desgavellat, fins al XV els hebreus varen formar part de la societat valenciana. Mons goy equivaldria, segons fra Pere, a "Mont de la gentilidad".
És gojós llegir poesies de fra Pedro, les originals, sense manipulació catalanera. Escriu sobre la "fortalea de la carrasca i la primeja de la canya" (no fortalesa, alzina i flaquesa). Tracta sobre els montanyes (no muntanyes); escriu mentres (no mentre), pedra i arena (no pedra i sorra), besar (no petonejar), "fa el conte" (no compte), "plou en un toll" (no a un xipoll); llança metàfores sobre "els foches de l'Albufera i els machos del Almodí". Usava adverbis en ortografia correcta "estiga ya fet" (no ja); i Ilamaba Maestrat (p. 328) al Maestrazgo no "Mestrat". Encara que semble absurt, este idioma valencià usat per un dianense naixcut en 1582 -i pels valencians normals en 1999- està prohibit per les nostres autoritats. Acabe de visitar les restaurades ruïnes de Lucentum -depenents de la Diputació de Juli d’Espanya- i en l'horari observe que usen el barbarisme "tarda". Afigguen vostés el comentari.
Meticulosos, sense deixar clavill, tot ho adrecen al gust del Institut d'Estudis Catalans. Fins a l'enigmàtic Mongó, per eixemple, ho han transformat en "Montgó", burlant la tradició idiomàtica en llengua valenciana. En 1797, el rigorós Cavanilles anotava que "en Dénia comencen les raïls del Mongó" (Observ., p. 213), reproduint el topònim en l'idioma valencià de Dénia, idèntic al que en 1873 se sentia en el teatre de la citada ciutat en representar-se "La cara de Mongó", de Manuel Barreda.
http://www.softwarevalencia.com/garcia_moya/HTML/LaBodaDelMong.html
EI argument de l'obra tracta sobre el desig de casar-se del Mongó, fet que atrau a una série de dames tan heterogénees com "la Cova d'I'Aigua, la Pansa, la Palma del Margalloner, la Seba-Porra i la Cova Tallá". Cada pretenent expon encants i virtuts, que són replicats en agres comentaris del vetust Mongó: "La Palma puncha, la Cova d'Aigua està fosca, la Pansa està sema...". Este lèxic que va alegrar als dianenses la nit del 2 de giner de 1873 està prohibit en els centres d'ESO i BUP; ara ningú pot escriure que la "Cova Tallá està Ilunt" (p. 6), "s'advertix a l'orquesta" (p. 6), "soc yo gran tesor" (p. 8), "eixa aigua destilà" (p. 8). Potser algun alumne de l'acadèmia de català Canal 9 s'esglaye de l'idioma valencià normal; net d’arcaisme, ele geminades i caprichos del IEC, com Iluny, adverteix, orquestra, jo, tresor, destilada, etc.
EI Terç de Catalunya que controla la societat valenciana exclou a la categoria de ciutadà de primera (en dret a ser funcionari, per eixemple) a els que no engulguen el sandwich consonàntic ntg, és dir: un estudiant de Dénia tindrà que escriure "Montgó", adulterant el vocable, si vol passar curs. Pero hi ha arguments que convé recordar, com el del topònim aragonés Monzó o Monsó, veu derivada del llatí "Mons" i un segon element "cao", d'orige prerromà. A partir d'estos ètims varen ser apareixent variables com Monsó, Monçonís, Monço. Lo curiós és que el dianense Roque Chabás -que no cita l'eixemple de Monsó- arreplega que els àraps valencians cridaven a la montanya de Dénia "Caon", imperfecta homonímia del mencionat "cao". I per supost que l'erudit Chabás escrivia Mongó, no Montgó.
Les rajoles immersores (l'Alcover, les Grans Enciclopèdies valenciana i catalana, etcétera), encara que aladern d'imparcialitat científica, són camp minat per a caçar a l'ingenu estudiant. La documentació sobre el Mongó està censurada, i certs entrecomillats que fingixen reproduir la parla d'una determinada zona són fraudulents. Per eixemple, en l'Alcover llegim: "No et fies de Dénia, ni de terra que és rega amb senia", incrustant la falsa preposició amb com si fora veu del Regne.
Respecte a la boda, cal sumar atres personages tan simbòlics com "els pilons del Mongó i el Saladar". Els primers es presenten en el prohibit pronom valencià: "Mosatros som els dos Pílons del Mongó" (p. 10); pero la figura que decidix quí serà l'afortunada esposa és el mític "fra Pere Esteve", que anuncia als dianenses: "He vingut yo, perque soc sabi profeta. Mongó no es pot unir més que a la Cova d'Aigua" (p.13). EI franciscà fra Pedro Esteve, naixcut en Dénia en 1582, sempre usava l'idioma del Regne. En la biografia publicada en 1677 llegim: "En la seua llengua valenciana, en que sempre predicava" (Mercader, C.: Vida de F. Pedro Esteve, 1677, p. 47). EI religiós aludix al Mongó com un lloc sagrat: "Ermites en Mongoy es troben, i es diu missa" (p.128). Fra Esteve suponia que el segon terme del topònim derivava de goy, veu hebrea que designava als no israelites. No és desgavellat, fins al XV els hebreus varen formar part de la societat valenciana. Mons goy equivaldria, segons fra Pere, a "Mont de la gentilidad".
És gojós llegir poesies de fra Pedro, les originals, sense manipulació catalanera. Escriu sobre la "fortalea de la carrasca i la primeja de la canya" (no fortalesa, alzina i flaquesa). Tracta sobre els montanyes (no muntanyes); escriu mentres (no mentre), pedra i arena (no pedra i sorra), besar (no petonejar), "fa el conte" (no compte), "plou en un toll" (no a un xipoll); llança metàfores sobre "els foches de l'Albufera i els machos del Almodí". Usava adverbis en ortografia correcta "estiga ya fet" (no ja); i Ilamaba Maestrat (p. 328) al Maestrazgo no "Mestrat". Encara que semble absurt, este idioma valencià usat per un dianense naixcut en 1582 -i pels valencians normals en 1999- està prohibit per les nostres autoritats. Acabe de visitar les restaurades ruïnes de Lucentum -depenents de la Diputació de Juli d’Espanya- i en l'horari observe que usen el barbarisme "tarda". Afigguen vostés el comentari.
dilluns, 17 de desembre del 2018
Aplec de rondaies mallorquines
Aplec de rondaies mallorquines d´en Jordi des recó, mossén Antoni María Alcover
Josep Moll i Casasnovas
http://fabian.balearweb.net/post/124385 (Fabián Montojo QEPD) se poden descarregá bastáns PDF pero no está la obra completa
Si se navega por Internet se encuentran rondaies sueltas en distintos formatos. Así, Paraíso Balear presenta una media docena en HTML. Hay intentos que parecen frustrados como el que indica el weib (web educativo de les Illes Balears). Hay rondaies en formato audio como las que presenta Ràdio Pollença o en adaptaciones infantiles como el que presenta rondallaires.com que parece realizado por alguna institución. Intentos, unos más logrados que otros pero que no recogen toda la riqueza de las rondaies y en los que no están los libros, los "aplech" de Alcover.
Que se enteren ya es una propuesta que me parece seria. Presenta 41 rondaies de los tomos I, II, VII, XVI y XXI (versión Moll) para leer en pantalla de monitor, es decir, en formato HTML. Me parece que es una iniciativa personal, que hoy por hoy son las que funcionan pues las instituciones están "out".
La iniciativa que más me interesa es la de en Tòfol que presenta los dos primeros tomos en formatos epub y mobi, aptos para ser leídos en eReaders, que es lo válido para una biblioteca. Es una edición seria, bien realizada, recogida de las primeras ediciones. donde aparece el nombre "Jordi des Recó" (no fue "des Racó" hasta 1950 cuando Moll lo cambió).
En la página de inicio, junto con varias informaciones, está la siguiente:
La Taylor Institution Library ofrece una opción amplia, pero no de textos digitalizados sino únicamente fotografiados colocados en pdf, formato totalmente inhábil para pantallas que no sean únicamente el monitor. Son los siguientes:
- N10202865.pdf:
Tomo I, 2ª ed. Estampa d'en Sebastià Pizà 1915 y (desde pág. 316)
Tomo II 2ª ed. Editorial Ibérica Barcelona 1913 - N13216215.pdf
Tomo III, 2ª ed. Editorial Ibérica Barcelona 1913 y (desde pág. 342)
Tomo IV, 2ª ed. Estampa de N'Antoni Rotger 1923 - N13216231.pdf
Tomo V Llibreria Albar Verdaguer Barcelona 1924 y (desde pág. 218)
Tomo VI, 2ª ed. Estampa de N'Antoni Rotger 1923 - N13216252.pdf
Tomo VII La Sinceridad Sóller 1916 y (desde pág. 338)
Tomo VIII Llibreria Albar Verdaguer Barcelona 1924 - N13213631.pdf
Tomo I 2ª ed. Estampa d'en Sebastià Pizà 1915 - N13213634.pdf
Tomo II 2ª ed. Editorial Ibérica Barcelona 1913 - N13213640.pdf
Tomo III 2ª ed. Editorial Ibérica Barcelona 1913 (La Sinceridad Sóller 1913) - N13213657.pdf
Tomo IV 2ª ed. Estampa de N'Antoni Rotger 1923 - N13213697.pdf
Tomo VII La Sinceridad Sóller 1916 - N13213707.pdf
Tomo VIII Llibreria Albar Verdaguer Barcelona 1924 - N13213903.pdf
Tomo XIII Imp. Mn. Alcover 1935
Como puede observarse, los tomos IX, X, XI y XII y los 24 de la edición Moll no están ni fotografiados.
Así que tenemos la obra de Mossèn Alcover declarada de Dominio Público y las Rondaies, la obra más apreciada y querida por los mallorquines en papel y de pago, pero no digitalizada de manera correcta y asequible. Mientras se gastan los dineros (de cultura) en derribar monolitos. / Aixó cuan Franco no passáe /
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Lexique roman, A (+ Index)
Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...
