APLICACIÓN DEL ARTE GENERAL.
No bien hubo Raimundo Lulio puesto los pies en Mallorca a principios del año 1300, cuando desplegando en la isla aquella actividad que no podían contrastar reveses ni contratiempos, señaló la época de su permanencia entre sus conciudadanos, con una porción de escritos de sumo interés y de no menos valor. Entre estos se notan los que compuso en verso, titulados Aplicación del Arte general y Medicina del pecado.
Concretándonos ahora al primero, puede asaltar la duda de si esta obra didáctica, que D. Nicolás Antonio señala con el nombre de Arte general rítmica, es la misma que el P. Pascual titula Reglas introductorias al Arte demostrativa, y que dice estar así mismo escrita en verso lemosin; aunque la circunstancia de suponer esta última compuesta en el año 1283, y la de continuar después la que nos ocupa entre las obras de Lulio escritas en el de 1300, nos hace estar en la persuasión de que ambas piezas fueron conocidas del autor de las Vindicias Lulianas, aunque no hayamos de ningún modo podido dar con la del año 1283.
El poema que tratamos tiene por objeto, como su mismo título indica, enseñar el modo como se ha de hacer aplicación del Arte general a cada una de las ciencias en particular, entre las cuales comprende Lulio la teología, la filosofía, la lógica, el derecho, la medicina, la retórica y la moral. Es poco menos que imposible entender perfectamente el texto de la obra a los que no están algún tanto versados en el mecanismo de la gran máquina del raciocinio a que llamó Lulio Arte general, ni en la disposición de sus varias y bien combinadas tablas y figuras, el uso de las cuales explica y enseña. Y esto hace que sea más pesada su lectura, ya de suyo poco amena por la índole exclusivamente didáctica del poema.
Esta obra no puede considerarse como un monumento poético, pues en verdad su asunto no es nada adecuado a los vuelos de la poesía. La intención de Raimundo no fue tampoco la de escribir un poema, sino la de ayudar a la memoria por medio de la rima, para que pudiesen fijarse en ella las principales reglas que se han de tener presente para la aplicación de su Arte; y bajo este punto de vista cumple este opúsculo perfectamente su objeto; porque a pesar de la aridez de su asunto, campea en él suma facilidad en la versificación, circunstancia inherente a todas las obras rimadas del autor.
APLICACIÓ DE L' ART GENERAL.
Deus gloriós! per vostr' amar
Est' Art general aplicar (hoc, est, tamé fá aná aquest; aqueste en castellá)
Volem a les especials
Sciencias, qui son aytals:
Una es Theología,
Altre n' es Philosofía,
E que Retòrica y sia,
E Moralitats hi metrem,
Per ço que lo ver en mostrem.
E aço fem per tal raysó
Que mostrem la aplicació
Del Art general en cascuna,
Que a totas está comuna;
E per ellas poden haver
En breu de temps et retener;
Et en las sis distinccions
Fassem de cascuna sermons.
DE LA THEOLOGÍA.
I.
DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.
Theología es saber
Ab lo qual de Deu hòm diu ver.
Coneix hòm sa essenciá
Per la primera figurá,
Fá en cercle d' una en una
E totes sian en cascuna.
Son donchs: granea et bondats,
E las altres proprietats,
Essencia de Deu, pus son
L' una, l' autre et en viron,
Están en un esser divinal
Ensemps, et cascuna cabal;
La qual essencia es el som,
E mí e quant es de lá som.
II.
DE LA SEGONA FIGURA.
Ab la segona figura
Atrobarás la natura
Que há l' essencia de Deu;
E la trobar te será leu
Si en Deu es devoció,
E sabs posar distincció
En la divinal gran bondat
En qui está bonificat,
De bonificant engenrat
Ab bonificar eternal,
Que d' amdós está natural
Obrar per tota la bondat
Que es l' obrant, e es l' obrat,
Et es l' obrar et son egual
Una bondat essencial.
E ço mateix pòts consirar
De granea ab magnificar,
Magnificant, magnificat,
Que son distincts per Trinitat,
Per natura et naturar;
E ço mateix es d' eternar,
De eternant et eternat,
E de cascuna dignitat;
Car cascuna natura há
Perque no sia ociosá
E que 'n si haja concordar,
Ab que 's luny a contrariar;
E haja 'n si començament,
Mijá e fí, tot egualment,
Eternalment et infinida,
Sens qui no pòt esser complida.
Havémte donchs mostrat tot clar
Com Deus ha en sí naturar,
De naturant et naturat
Per cascuna proprietat;
Per tal natura l' hòm enten (1)
Que Deus ha en sí complimen
Per naturant et naturat,
Naturar en eternitat,
Et en totes ses dignitats
Sens que ociós fóre stats
Eternalment et infinida,
E no pogra esser complida
Neguna de ses dignitats,
Pus hi fós ociositats.
III.
DE LA TERÇA FIGURA.
Porás per la terça figura
Parlar de Deu, et ab mesura
Egual de cada dignitat,
Segons que n' es significat
Cascun en l' autra assajada
Com hic será acordada,
Segons essencia natura
E lur obra qui totstemps dura,
Affirmant lur acordament,
Negant tot contrariament.
Per aytal mòu pòts concluir
De Deu totas vets et ver dir.
IV.
DE LA CUARTA FIGURA.
Per la quarta figura par
Com sapias montiplicar
Moltas raysons al concluir,
E ja no hi porás fallir
Si coneix lo significat
Per cascuna cambra donat
Vint vets, e las cambras son nòu,
E cascuna en sí son mòu
Per lo qual porás lo ver dir
Ab que no vulles consentir,
E 'n negun mòu contrariar;
Ans los faças tots acordar
En ço que volrás concluir
De Deu, e no vulles mentir.
E si vòls mays montiplicar
Raysons, fay los cercles virar,
E consint als significats
De las cambras, de lats en lats.
E aço fay a ton plaer;
Car tantas raysons pòts haver,
Con farás lo revolviment
De 'ls cercles e 'l discorriment
Trò a la cambra de h, i, k,
E no pas mays de qui en llá;
Car en ella es afinat
Lo descorre et termenat.
V.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Parlar pòts de Deu per reglas
Discorrent lurs especias,
En tot çó que de Deu dirás;
Et en cascuna trobarás
Ço que de Deu volrás provar,
Ab que sapias acordar
Las reglas ab ço que dirás
De Deu, guardant de pas en pas
Especias de cascuna
Sens contrariar de neguna
En la sua conclusió.
E si es feta questió
Per utrum, fé responsió,
Per la primera reglada (2)
Segons que es ordenada.
E si de que questió has,
Ab la segona respondrás,
E d' escaló en escaló,
Trò veges la conclusió
Clara, senes negú dubtar;
Et enaxí porás parlar
De Deu, e veras causas dir,
Ab que l' órdre sapias tenir
Qui per las reglas es mostrat,
Siguent lo lur significat,
Segons que demunt havem dit
A honor del Sanct Spirit.
VI.
DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Si vòls de Deu res concluir
Ajudet ab lo diffinir
Que es de ses proprietats,
E sia lo test conservats
Que es de cada dignitat;
Car éll está necessitat,
En quant que no 's pòt destroir
Si per éll hòm vòl lo ver dir.
E si ‘ls termens no 't son donats
En las divinas dignitats,
De 'ls quals está la questió,
Sapias virar lo sermó
A las divinas dignitats,
Hon los termens son emplegats;
E ab ellas pòts concluir
Segons que es lur diffinir;
Lo qual diffinir fé ligar
Ab affermar o ab negar,
Segons lur diffinició,
E dirás de Deu ver sermó
Concordant cascú diffinir
Ab l' autre, sens null contradir.
E si no pòts ton affermar
Ab lur diffinir concordar,
Viret a la negació
Segons la diffinició
Qui es de cada dignitat,
Car dar en saubrás la vertat.
VII.
DE LA CUARTA DISTINCCIÓ.
Ab las condicions
Haurás moltas raysons
De Deu, com está ordenats,
Segons qu' es condicionats
Ab la granea et bondat
Per different et concordat,
Magnificar, bonificar.
Aço mateix porás trobar
Ab granea, eternitat,
E bonea et potestat;
Et enaxí de cascuna
Ab qui Deus d' una en una,
Ab qui Deus fá tot ço que fá
En sí et en creaturá,
En quant que en trestòt avé
E no li falle 'n nulla re (3),
Tant es bé condicionat.
Pòts, donchs, de Deu saber vertat
Per las suas condicions
Que ensemps están companyons
A far lo bé complidament.
Pòts, donchs, far lo concluiment
De Deu, segons que t' hay mostrat
Ab ço perque es ordenat.
VIII.
DE LA QUINTA DISTINCCIÓ.
Per la taula porás trobar
Con sapias de Deu parlar,
De coronell en coronell,
E no está negun capdell
De fil tant fortment enplegat,
Com es de mant significat
La taula tota complida,
Per qui porás sens fallida
Parlar de Deu, et tan estes,
Que t' abastará 'n tota res
La taula en quant volrás dir
De Deu, si sabs lo ver jausir,
Ab ço qui t' es significat
Per cada lletra, et mostrat
Segons qu' es son alfabet;
Perque no pòts esser constret
Per deffalliment de raysons,
Car la taula ha tants d' escalons
En pujar alt ton consirar,
Que mays que no porás parlar
De Deu están li escaló.
Vet, donchs, la ordenació
De la taula a ton plaer,
Con de Deu sapias dir ver,
E mant ver a ta voluntat
Si segueix lo significat
De las lletras, en qui estada (4)
Tanta veritat plegada,
Que tota hom no pòt sauber
En esta vida, ni veer.
Pòtsne, donchs, tanta atrobar
Com pòts haver lo ensercar,
Ab que enserchs sáviament
Siguent lo significament
Qui' en la taula es enplegat
En tot quant pòt esser parlat.
DE LA SISENA DISTINCCIÓ.
Per sisena distincció
Porás de Deu far mant sermó,
Que en ella está plegat,
E appar lo significat,
Segons qu' es fayta questió
De Deu et la solució;
Car per aquell mòu pòts provar
De Deu ço qu' en volrás parlar,
Prenent semblant d' altre semblant,
E conexent lo dessemblant
Qui está en las questions
Et en las lurs solucions
Qui son escritas, et si' t fan
Questions, pren lo lur semblan,
E respon per assemblament,
E seguescas l' ordonament
De que t' havem ja doctrinat,
Aplicant cada dignitat
De Deu et ta responsió,
Ordenadament per raysó,
E per lo lur significat.
De Theología parlat
N' havem assats et dit lo ver,
E mostrat havem lo dever
Com l' Art qui general está
Puscha esser aplicada
A Theología, et dir ver
De Deu, d' hon hòm haja sauber
D' aço que es et ço que fá;
Empero la sua ajudá
Hi cové totas vets estar,
Car sens ella hòm no pòt far
Nulla vera conclusió,
Ni atrobar vera raysó.
DE LA PHILOSOFÍA.
I.
PRIMERA DISTINCCIÓ.
Per la primera et segona figura
Porás saber la natura
Dels generals començaments,
D' ángels, del cèl, e d' elements,
E de tot ço qui es creat
En qui está significat;
Si 'ls començaments sabs mesclar
Lo ú, en l' autre, et guardar (6)
Qui appar de lur mesclament
Per natura d' enteniment,
Segons lo ver que vòls sauber;
Lo qual ver porás conquerer
Ab affermar o ab negar
Per la natura de mesclar,
Bonificant, bonificar.
Et enaxí de ú en ú
D' els altres, car dar t' ha cascú
De sí mateix significat,
Perque lo ver será trobat
De ço que volrás concluir,
Et en aço no pòts fallir,
Si sabs be 'n far lo mesclament
Que fan tuyt li començament.
E ab la terça figura
Conexerás la natura
Que han cascun començament,
Com fá ab l' autre justament;
Car bondat há un naturar
Ab granea, autre ab durar,
E autre n' ha ab lo poder,
E autre n' ha ab lo sauber;
Et enaxí de ú en tots
Lo ú dessus, l' autre de sots,
Segons qu' appar en la figura
Hon ú ab altre fá mesura.
E tú segons lur mesurar,
Lur natura, et lur obrar,
Pren lur significació
E fé d' ells la conclusió.
Appar en quarta figura
Co' s fá montiplicadura
De tres et tres començaments,
D' hon venen significaments,
Segons que está l' ajustar:
E tú si ho sabs consirar
Atrobarás ço que querrás;
E atrobar tú ho porás,
Si mous los cercles enviró,
Tant, que significació
Te venga de ço que querrás,
Anant ton entendre de pas
Per significar tan soven,
Car per aytal anar éll pren
Ço que desiras atrobar
Per affermar o per negar.
II.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Ab las reglas pòts atrobar
La natura e 'l naturar
Qui es de las creaturas
En sercant las lurs naturas,
Si son? ¿Qué son? Et de qué son?
Quánt son? Quáls son? Et per qué son?
Et enaxí de cascuna
Regla, de una en una,
Trò venga lo significat
De regla ‘n regla, et sercat
Per cascuna especia
E que' ls significat sia
Ab la regla tan acordant,
Qu' en res no y vages dubtant
Per affermar o per negar.
Enaxí porás atrobar
Los secrets de las naturas,
Si ab las reglas las mesuras,
Los significats que' t darán
Si ab ellas los vas cercán,
Con sia ço que tot creat
En las reglas sian plegat (6).
III.
DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Guarda com están diffinit
Li terme, et sia ton dit
Segons lur diffinició,
E faças la conclusió,
Segons que diffinit están,
En afferman o en negan;
Car natura no contradits
Ço que d' ells está diffinits.
Aysò mateix del naturar,
E ab lo diffinir acordar;
E si 's a la essencia (7)
De tot ço qui creat sia
Vet, donchs, com porás ensercar
Per diffinir, et atrobar
Tot ço qui es significat
Per diffinir e demostrat.
IV.
DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.
A ensercar la veritat
Guarda com está ajustat
Li terme per condicions,
E sia fayt li teu sermons
Segons qu' es la condició
Del terme per tot enviró;
Car quant li terme son justat
Donan de sí significat,
Per natura de l' ajustar;
Car l' ú per l' autre 's mostra clar,
Segons qu' es lur condició,
E fá significació
A l' enteniment de son ver,
Per ço qu' es faça conexer.
E tu prin lo significat
Segons qu' es condicionat,
E quant conclusió vòls far
Per affermar o per negar;
Et ab aytal acordament
Com mostra 'l significament
De ens e d' aço qui d' éll es,
E no hi fallirás en res.
V.
DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
Ab la taula porás trobar
Ço que natura pòt mostrar
De sí mateixa veritat
Significant sa entitat,
E ço qui d' ella pòt exir
Movent tant los cercles en gir,
Trò n' isca lo significar
De l' ens que volrás atrobar.
E quant lo ver haurás trobat,
Si vols sia montiplicat,
Montiplica 'l per cascuna
De las cambras d' una en una,
Volvent los cercles mantinent;
E per aquell revolviment
Montiplicarás tas raysóns
A cascuna conclusions;
En tant que per totas vias
Te guardarás de dir falsías,
E concluirás veritats
Mostradas per significats.
VI.
DE LA SISENA DISTINCCIÓ.
La sisena distincció
Es de practica per raysó
Que hom seguesca lo seu mòu,
Si la questió fás de nòu,
Car fár porás conclusió,
Segons la comparació
De ço qui es ja concluit,
El significar no 't oblit
Qui 't vé de la distincció,
E segueix la condició
En las novellas questions
De escalons en escalons,
De las questions antigas;
E si en aço te fatigas,
No sabs pendr‘ els significats
De las antigas vas tots lats;
Car un semblant ab altres pren (8)
Con l' enteniment las enten,
Per força del significar
Que l' un de l' altre pòt donar.
Mostrat havem, donchs, l' ensercar
Con hòm sabia philosofar
Per la sciencia general
En philosofía especial.
DE LA LÓGICA.
I.
DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.
Lògica es sciencia
Per la qual home sapia
Parlar assuffismadament,
E fer ver e fals argument.
E lògica 's d' universals,
E ab las figuras hòm sab quals
Están en lo lur mesclament
Las res d' hon hòm fá l' argument;
Com bontat qui es general,
Bonea gran especial;
E pòtsne far divisió
Per proprietat et veus só,
La bonea de voluntat
Es a ella proprietat,
E bonea 's proprietat
Per sí mateixa et qualitat;
E bonea es accident
Per color et per moviment.
Vet, donchs, los sinch universals
Qui 'n lògica son principals
Començaments, que son trobat
En las figuras et mesclat.
Con d' ellas en fás mesclaments,
Per tots los lurs començaments,
Substancia et accident
D' hón son li deu predicament,
Pòts en las figuras trobar
Si ‘ls començaments sabs mesclar.
II.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Los sinch universals sercats
Ab las reglas serán trobats,
E tuyt li deu predicament,
Si ab las reglas los vas quirent,
Car un no t' en pòt escapar;
E ab las reglas porás dar
Conexença del predicat
Ab lo sobjet; e si 's girat
Lo sobjet, coneixer porás
Ab lo predicat; et si fás
Ab las reglas comparament
Substancial o d' accident,
La comparació saubrás
Ab las reglas per tots los pas.
Aço mateix d' affirmativa
Universal o negativa,
E autre sí particular
Ab las reglas porás trobar,
Si fás ver o fals argument
E 'ls individus exament.
Ab las reglas porás trobar
Aquells qui están per comptar,
E aquells qui son differents
Per especies examents.
Ab las reglas pòts impossibol
Coneixer et ço qui' s possibol;
E autre sí necessitat
E contingent serán mostrat;
E autre sí falaciá
Ab las reglas se trobará.
E si ‘l mitjà de las figuras
Tres ab las reglas tú mesuras,
Saubrás formar la figura;
Si vòls cercar la mesura
De materia d' argument,
Fé per reglas l' ensercament.
Preposició conjuntiva,
E autre sí de disjuntiva,
Ab las reglas la pòts trobar
Si ab totas las vòls sercar;
E ayço mateix tant con dura
Lògica porás per mesura
En las reglas tota trobar,
Si ab ellas sabs ensercar (9).
III.
DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Ab aquesta distincció
Saubrás far diffinició
De tuyt li sinch universals;
D' els predicaments autre tal,
Car negun d' élls no pòts sauber
Fora bonea ni poder,
Ni dels altres començaments.
Vet, donchs, per qual ensenyaments
Saubrás far diflinicions
Siguent las comparacions
Que per l' Art general se fan,
E qui en sos termens están
Tan generals, que tota art
Ne pòt haver en sí sa part.
IV.
DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.
Si mesclas las condicions
De lògica et sos sermons
Ab condicions qui están
En esta Art, coneixer s' han:
Car tuyt li condicionar
Qui son en li particular,
Cové que sian derivat
Universal et atrobat.
Pòts, donchs, en lògica formar
Condició particular
Ab condició general,
Hon particulars han hostal,
E per ella están reglades;
E si pecan a vegades,
Retornalas a lur hostal
D' hon derivan e han senyal,
E ab éll formalas en ver
E porás n' haver conquerer.
V.
DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
En la taula atrobarás
Los significats que volrás
A lògica atribuir;
Car si a b, c, d, venir
Vòls, et als altres coronells,
No fó hanc en null capdells
Negú fil tant fòrt enplegat,
Com están li significat
En la taula, per demostrar
Ço que t' en porás aplicar
A lògica argumentant.
Vet, donques, qu' es et per qual semblant
Pòts de la taula derivar
A lògica mant consirar,
Mante materia venir
A ço que volrás concluir
Per lo molt gran abundament
Vengut per significament
De las cambras, si ʻl sabs trobar
E a lògica aplicar.
VI.
DE LA SISENA DISTINCCIÓ.
Per sisena distincció
Respondrás a la questió
Que per lògica hòm te pòt far,
Ab que sapias pendr' exemplar
De las questions qui están
En esta Art, et qu' el semblan
Prengas en la responsió;
Car pus que están companyó
Universal, particular,
Per ayco 't porás ajudar
En lògica ab l' universal,
Con sia raysó natural
Que d' aço qui 's mays venga 'l ver
A ço qui s' menys. Pòts, donchs, sauber
Aplicar l' Art general
A lògica; et farás mal
Si no ho fás, e l' has mester,
Et fias tròb en ton sauber.
DEL DRET.
I.
PRIMERA DISTINCCIÓ.
Retra a cascú ço quí seu es
Es dret, e qui sauber bé lo volgués,
Aplich hi l' Art general;
Car las figuras son portal
Per lo qual lo pòts tot sauber,
E sa natura retener
Per lo mesclar de las figuras,
Qui 't mostrarán a far dreturas
Segons granea de bontat,
De poder, durabilitat,
E dels altres començaments,
Qu' apar en los mesclaments;
E car tuyt li començament
Se fán ensemps responiment,
E mostron los significat,
E com per dret hòm sia jutjat,
Concordant li començament
Ab raysó per ordenament,
De l' ú en l' autre, e si ho fás
Ço qui dret es atrobarás,
E ço qui es tòrt atresi
Si sabs tenir lo dret camí
De dret ab los començaments
En qui es aplicadaments,
E ixne con los fás mesclar
Per cap, et en porás jutjar.
II.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Ab las reglas porás trobar
Dret, si ab ellas lo vòls sercar,
Car ellas te dirán: si es?
Qué es? Et ço de que éll es?
Et enaxí de cascuna;
Car totas de una en una
E totas a dret aplicadas,
Te mostrarán las encontradas
Hon está dret, et con s' enten,
Ab que faças discorrimen
D' éll per las reglas veramen,
Segons que es la lur natura
Car sens ellas null dret no dura
Ni pòt esser ben conegut.
Veges, donchs, com han gran virtut
Las reglas en ço qui dret es,
E com ab ellas lo sabes.
III.
DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Per la terça distincció
Hon son li diffinició
Porás ço qui 's dret diffinir
Si ab ellas lo sabs querir,
E ab ellas querir saubrás
Dret, si está ton aplicars
Segons que tuyt son diffinit
Li començament, d' hon bastit
Está tot ço qui es en dret;
E per ço esta Art sotsmet
Assí las diffinicions
Qui son de dret, et sas raysons;
Car las suas son generals,
E de dret son especials;
E car especial está
Dejus cell d' hon ha sa formá,
Pòt per éll esser conegut
Pus per éll es esdevengut.
IV.
DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.
Per la quarta distincció
Es de dret sa condició,
Empero si es natural;
Car lo positiu no es tal
Que seguesca condició,
Ni necessaria raysó:
E no ha lança ni escut
Mays de voler perqu' es haút.
Mays lo dret qui natural es
Ab condició ligat es;
E per ço la condició
D' est' Art te mostra la raysó
Per qui drets han establiment,
E per qu' hòm en fay jutjament.
V.
DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
En la taula 's significat
Dret còm sia atrobat;
Car b, c, d, te mostran ver,
E b, c, e, a mon parer,
E tuyt li autre coronell
Con faças dret d' aquell castell
D' aquell cavall, d' aquell molí,
E de tot quant es atresí.
E aysó pe 'l significar
Que de las lletras pòts gitar,
Concordant li significat
Ab justicia de la bontat,
E dels altres començaments
Si per élls fás discorriments,
Ensercant dret ab lur mesclar;
E segueix lur significar
En tot quant farás jutjament,
E ab ells fay acordament
Contra enjuria et peccat,
E sias ben acustumat.
VI.
DE LA SISENA DISTINCCIÓ.
Tú saubrás questions formar
E lurs solucions donar
De dret, siguent l' ordenament,
Siguent lo questionament
Qui 's en esta distincció,
Siguent sa ordenació
Per affermar o per negar,
Segons que no la veus usar;
E fé la applicació
A ayço d' hon retrás raysó,
Segons l' eximpli que n' es dat
En esta Art per veritat;
Car si tú segueix son sender,
Porás per dret raysons haver,
Ab las quals solrás questions,
Faent veras solucions
De dret, si tú las has formadas,
Segons que 'n est' Art son mostradas.
Aplica la solució
Qui es per comparació
Semblant a las solucions
D' estar et de ses questions.
DE LA MEDICINA.
I.
DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.
Medicina es natura
Ab qu' hom sanitat procura:
E pòt esser procurada
Ab figuras, et mostrada
Ensercant la malautía
Ab lurs termens tota via
Different et concordant
Lur termens et élls mesclant,
Lo ú en l' autre en qui par
Ab lo lur significar,
Con bontat que es malauta
Con per los termens no sauta,
E granea autre tal.
Qui 's malauta con no val
A bonea et potestat
Que sian magnificat;
E de tots ayço vull dir,
Car quant son de gir en gir,
La ú en l' autre remesclat (10),
Adonchs está sanitat
En quant están tuyt mesclat
Ab ordonat mesclament:
Autre sí li element
Com han mesclar ordenat,
Adonchs ha 'l cors sanitat,
E per ço ‘l començament (11)
Ordenats per mesclament,
Significon lo mesclar
Co ʻls metges sabion sanar.
II.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Ab las reglas pòts ensercar
La sanitat, et atrobar
Ço que malautía es,
En apres, ço de qué es?
Perqué es? et quanta n' ha?
Quál es? ni quánt finirá?
Ni hon está 'l sanament?
Ni con fá ‘l discurriment?
Ni ab que hom sabs sanar?
Ab que sapias mesclar
Las reglas d' una en una,
Ni ab que vé la fortuna
Per cap els pòt trobar
Lo mal e 'l bé procurar.
III.
DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Si bé 'n sabs diffinicions,
Sabrás las condicions
De medicina; car sercar
Ab ellas porás atrobar
Lo mal et la sanitat,
Qui están significat,
Segons qu' están diffinit
Li començament, et dit
Ço que son per diffinir;
E si tú vòls hòme guerir, (guarir : sanar)
Guarda la decocció
Faent diffinició
De ço de que la vòls far,
E ab que la vòls ordenar;
Car sens lur diffiniment
De las res d' hon fas engüent,
Exaròp, bany ò sagnía, (jarabe : sirope, baño o sangría)
No porás trobar la via
Com sapias practicar
Per sanitat procurar.
IV.
DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.
Condicions fan mostrar
Ab lo lur significar
Com están li element
Ab condicionament;
E la lur condició
Está la procuració
De sanitat, tota via
Contra la greu malautía;
Saubrás, donchs, far banyament,
Exaròp, dictament,
Ab general exemplar
Qui 's de condicionar
Condicions especial
Qui a sanitat molt val;
Car general condició
D' est Art hí es occasió
D' haver la particular,
Ab la qual sapias sanar
Aplicant l' universal
A la sua especial.
V.
DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
Ab esta distincció
Ab los cercles enviró
Montiplica l' ensercar
Ço 'l malaut volrás sanar;
E guarda 'ls significats
Qui mostran proprietats
De las herbas e 'ls engüents,
Ab que fás lo sanaments,
Car b, c, d, te dirán
Segons ço perque están,
E tuyt l' autre coronell,
Com sia lo teu capdell
En procurar sanitat
Per lo lurs significat,
Qui es tant montiplicat,
Qu' en pòt esser atrobat
Lo mitjá qui destreu mal
E qui a sanitat val:
Lo qual mitg es general
Al mal que es especial,
Et encara al sanar
Qui está particular.
VI.
DE LA SISENA DISTINCCIÓ.
Ab esta distincció
Farás comparació
De las tuas questions
E de lurs solucions,
Ab questions generals,
E 'l solviment autre tals,
A qui sian aplicadas,
E ayçò tantas vegadas,
Trò que sian acordan
Ab çò que vás demanan,
Com faças lo sanament
Ab emplastre o engüent.
E si ayçò sabs seguir,
E 'l significat cullir
Qui 's d' esta distincció,
Ton emplastre será bò
E la tua medicina,
Car per aytal mòu s' afina.
DE RHETÓRICA.
I.
DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.
Rhetòrica es parlament
Fayt ab béll ordonament;
E pòtla hom avenir
Ab esta Art, et fromir
Mesclant los començaments,
D' hon ix tan béll dictament,
Que rhetòrica n' es feta
Dient d' élls paraula dreta,
Embellida ab bontat,
Granea et potestat,
E l' autre començament
Quant hom ne fá mesclament
Con granea qui' s ornada,
Con está bonificada;
Axi con li adjectiu
Qui ornan li substantiu,
Con de élls se fá mesclaments
Per tots los començaments,
E 'l vocable masculí
Estía breu en la fi,
E 'l femení allongat
Car pus béll ne 's lo dictat;
El mitg e 'l començament
Sian d' aquell ornament,
E fé la divisió
Ab natura de raysó,
Per quí está ornament
Béll, ab tal concordament,
Que paraula n' es ornada
Et en béll estil pausada,
E n' es major et cabal.
E si' Is vocables egal
Están per béll ornament,
Lo parlar n' es pus plasent
Contra contrari et menor,
D' hon s' alegra lo senyor.
E si fás accusament,
Fé 'l ab bell comparament.
E si 'l senyor vòls llausar,
Llausaló ab béll mesclar
De tuyt li començament,
Perque' ls dits sion plasent.
Vet, donchs, con te pòts aydar
Ab est' Art en ton parlar.
II.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Si vòls far béll dictament,
Fé ton parlar discorrent
Per las reglas d' una en una;
Car ornar lo t' ha cascuna,
Si ensemps las sabs mesclar
Mostrant lur significar,
Ab lo qual porás ornar
Tes paraulas, et dir ver;
Car lo que 't fará parer
Çò que del dir en volrás
Ab qu' el parlar ornarás,
Coneixent ço que deus dir,
E ço de que abellir
Fará lo teu parlament
Si d' éll has coneixement;
E autre sí de perqué
Del qual gran ornament vé
A la fí de ton parlar;
Ab lo qual pòts acabar
Ço que quers a ton major,
Lo qual t' haurá gran amor
Si ‘n la fí fás ornament
De bélls dits ab lausament,
E ton parlar sia gran
Com requer lo teu deman,
E sia ab qualitats
Ornadas lo teu dictats,
E propria qualitat
Fá estar pus béll dictat,
Que no fá appropriada;
E guarda temps et vegada
Ab que paraula es ornada,
Ço 's diu al temps qui 's cové,
Car ab éll sorn es manté
El loch hon tú parlarás;
Cells per qui oit serás,
Guarda lur condició,
E segons élls fé le sermó.
E segons ço cáu en grat,
Car sermó pauch es preal
Con no 's entés ni volgut,
E tant hom diu es perdut:
Emperò 'l gran ornament
Del parlar muda 'l talent
Dels oents, pe ‘l béll parlar,
Ayço que vòls acabar,
Acordant ton béll dictat
Ab cascun per voluntat
De tú et li ausidor,
E faças força major
En haver mòu en parlar,
Car sens mòu no pòts ornar
Ton parlar, et lo ab que
Ab que béll parlament vé,
Es materia en parlar;
Car sens éll no es pòt formar
Ni abellir a la gent.
Vet, donchs, lo discurriment
De las reglas en parlar
Ab lo qual lo pòts ornar.
III.
DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Ab las diffinicions
Embellirás tos sermons,
Diffinent cascun vocable
Segons que éll es estable
Per esser et per natura,
Segons bella parladura;
De la qual te 's dat senyal
Per esta Art general,
Qui mostra a diffinir,
E 'l diffinir abellir
Fá ço qui es diffinit
Ab veritat et bastit,
E sens qui no es ornada
Paraula, ni bé 'scoltada.
E si tú vòls accusar
Altre, et tú escusar,
Feu ab tal diffiniment
Hon sia béll ornament;
Car bellea de dictat
Fay estar hom escusat,
E a tú sól desamat
Contra qui fás béll dictat.
IV.
DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.
Ab esta distincció
Hon son li condició
General, pòts aplicar
Ornament a ton parlar;
Car ab có qui 's general
Orna hom l' especial,
Con ne fá acordament
Per tuyt li començament,
Mesclant lurs condicions,
L' un en l' autre per raysons,
Con es fayt béll mesclament
D' antecedent, consequent;
E si hay devoció,
Si si tany contricció,
E si es devensiment (12)
Que fás, parla en rient.
E si en res has errat
Parla ab humilitat.
E si parlas ab major
O ab egual, fé tú menor;
Car ornat n' has ton parlar.
E si menor vòls pregar,
Eguala la sua' amor (no sé qué pinta este apóstrofe aquí)
Ab la tua en valor;
E no parlas si 's irat,
Car ira fay leig dictat;
E guardet de dir falsía
Qui mant béll dictat desvia
De la fí perqu' es trobat;
Parla, donchs, ab veritat.
Anans que vullas parlar
Comença a consirar
Las paraulas que vòls dir,
E com las faças grasir
Per bellea de dictar,
E per verament parlar.
Vets, donchs, las condicions
Qui 's pertanyen als sermons,
Qui son bellament dictats
Dits ab bona volentats.
V.
DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
Ab esta distincció
Montiplica ton sermó;
Car causa significats
Que 'n pòts moltas novetats
Aplicar a ton parlar,
Ab las quals lo pòts ornar;
Car quant hom au res nòu dir (13)
L' ausir ne pren abellir;
E si 's fará lo parlar
Qui 's fará tant escoltar,
Com serán las novetats
Que metrás en tos dictats;
Car si vas a, b, c, d,
Et encara b, c, e,
E a las altres colones
E ‘ls significats sermones,
Tants n' haurás a ton plaer,
E tants d' élls porás dir ver,
Que ‘l ver ton dir ornará
A cell qui l' escoltará.
VI.
DE LA SISENA DISTINCCIÓ.
Si en questió vòls formar
Novetat per ornat parlar,
Sic l' órde en ton parlament
Qui es el questionament
D' est' Art, et ornen ton dictament
Prenent d' éll lo comparament.
Car la veritat que hi está
Lo teu dictament ornará;
Car béll hi está de bontat,
De granea, d' eternitat,
E de tuyt li començament,
Ab la qual farás ornament
Per tuas novas questions,
Enquer per lurs solucions,
E la bellea de cascú
Montiplica de ú, en ú,
E quant será montiplicada
Será ta paraula ornada,
Si ab ella fás questió
E autresí responsió.
Vet, donchs, com rhetòrica 's dada
Per aquesta Art et mostrada.
DE MORALITATS.
I.
PRIMERA DISTINCCIÓ.
Está sciencia moral
Ço perque hom es ver et leyal,
Virtuós et digne de bé.
Esta sciencia a hom vé
Ab mesclar los començaments,
E hom ne fá aplicaments
A la sciencia moral,
Qui sots éll es especial,
Axí con bontat ta virtut,
Con a bonificar cregut,
Ab saviesa et amor,
Veritat, gloria major,
Començament, mitjá e fí
Ab las quals te son dret camí
A honrar Deu et sa bontat,
Sa granea, e trinitat,
Son sauber, poder, et s' amor,
E fay home bon servidor.
II.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.
Ab las reglas virtut querrás,
Car ab ellas l' atrobarás,
E mostrar t' han ço qu' ella es,
E autresí çò de que es,
E si es o no, et perque
Es virtut, et trò hon s' esté.
Ab la regla qui de qual es,
Coneixerás qual virtut es.
Ab la regla de temps, saubrás
Virtut quant la començarás,
Ab la regla qui es de lòch,
Saubrás virtut de qual lòch mòch,
Ni hon está, ni a qui vé,
E la manera com se té
Contra vicis coneixerás
Ab esta Art, e si ho fás
Haurás ab que l' atrobarás, (atrobaras, no se distingue la tilde)
E ab que mèrit tú haurás,
Perque sias remunerat
E ab que vençrás ton peccat.
III.
DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.
Si tú vòls virtut conseguir,
Consegueixla ab diffinir,
Segons que 't n' es exempli dat
En esta Art et demostrat.
Car segons que son diffinit
En esta Art et establit
Li començament general,
Diffinirás l' especial
Virtut, si fás concordament
D' especial diffiniment
Ab cell qui está general.
Vet, donchs, est' Art et quant te val
A ensercar morals virtuts,
E per ellas haver saluts.
IV.
DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.
Si las virtuts vòls atrobar
Qui son carreras de salvar,
Guarda las lurs condicions
E fayne applicacions
Ab condicions, qui están
En est' Art qui vá mostrán
Condicions especials
Ab suas qui son generals;
Car per lo lur significat
Atrobarás moralitat
De justicia, temprança,
Fé, caritat et esperança,
Prudencia et fort coratge,
Pasciencia et vassalatge,
Humilitat et pietat,
Costancia et castetat;
E' n axí de cascuna
Virtut, d' una en una,
Porás atenyer lur dever
Ab est' Art et conquerer.
V.
DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.
Ab aquesta distincció
Montiplicarás abandó
Virtuts, si 'ls cercles sabs virar
E coneix lur significar;
Lo qual aplich a la virtut
Per la qual vòls haver salut, (14),
E 'ls significats qui son tants,
Dar t' han de virtuts tants semblants,
Que moltas ne porás atenyer
Si los semblants sabs depenyer.
E lo depenyer saubrás fár
Si segueix lo significar
Que 't fá cambra de b, c, d,
E autra sí de b, c, e;
Et enaxí de cascuna,
E tú segueix de una en una
Ço qui es lur significar
Per virtuts a montiplicar.
VI.
DE LA SISENA DISTINCCIÓ.
Si questió particular
Moral vòls far o ensercar,
Membret de las universals
Questions, qui están hostals
Hon particulars son trobadas,
Covén ellas son ensercadas
Concordant las especials
Solucions ab generals,
Abstraent lo especial
Significat, del general:
Car per aytal abstracció
Saubrás solre la questió
Qu' et farán de moralitat.
Vet, donchs, et com t' es donat
Sauber en las causas morals
Ab est' Art qui es generals.
De la fí d' aquest libre.
Finí RAMON aquest escrit
A honor del Sanct Espirit;
Escrit ab qu' hom sab aplicar
A general significar,
Significar especial
Qui es de general senyal.
Es en Maylorca la ciutat
Aquest nòu escrit acabat,
Al nombre d' encarnació
Mil et trescents con Deu hom fó,
Al mes de mars, e 's comenat
A la divina Trinitat.
VARIANTES.
(1) Per tal natural hom enten,
(2) Per la primera regla da
(3) E no li fall en nulla re,
(4) De las letras, en qui 's estada
(5) La ú en l' altre, et guardar
(6) En las reglas sia enplegat.
(7) E si s' ha la essencia
(8) Car un semblant ab altre es pren
(9) En las reglas tot atrobar,
Si ab ellas ho sabs sercar.
(10) La ú ab l' autre rè mesclat,
(11) E per sol començament
(12) O si es devensiment
(13) Cay quant hom au res nòu dir
(14) Per la quals vòls haver salut
