Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esperons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esperons. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de febrer del 2026

25 OCTUBRE, 1349. Tomás Aguiló Forteza

EL 25 D'OCTUBRE

1349.

https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lluchmayor

EL 25 D'OCTUBRE 1349. Asseguda dins la cambra, La cambra de mes endins, Dona Costança, l'esposa D'en Ramon de Sant Martí

Asseguda dins la cambra,

La cambra de mes endins,

Dona Costança, l'esposa

D'en Ramon de Sant Martí,

Pròp d'una taula, ab el colze

Demunt un coxí molt rich,

S'aguantava el front, enveja

Dels llíris de son jardí.

Deu del cel! qui l' hagués vista

Aquell vespre malehit,

En que li estavan devora

Trists com ella els seus dos fills!

 

EL 25 DE OCTUBRE

1349.

Sentada junto a una mesa, en su más apartado retrete, Doña Constanza, la esposa de Ramón de Sant Martí.

Apoyado el codo en riquísima almohada, sosteníase la frente, cuya blancura envidiaran los lirios de su jardín.

Dios del cielo! quién la viera aquella malhadada noche, cuando, como ella tristes, rodeábanla sus dos hijos!


A tres anys un no arribava,

No arribava l'altre a cinch,

Y per cert que tots dos eran

Com dos ángels de garrits.

El mes grandet la tenia

Agafada p'el vestit,

Esglayat la se mirava

Demunt sa falda el petit.

¡Pobre mare que no feya

Jochs y festes als seus nins,

Perque plena d'amargura

Sols pensava en son marit!

Pensava qu'en aquella hora

Se trobava en gran perill,

Y ja a dolses esperançes

No gosava doná' abrig.

Els seus ulls li espiretjavan,

De son cor treya suspirs,

Y per molt que fés esfòrsos

No 'l tenia gens tranquil.

En Gilabert de Centellas

De ciutat havia exit,

Y en son estol, gent valenta,

S'hi contavan molts de mils.


En los tres años frisaba el uno, el otro no llegaba a cinco, y eran los dos tan bellos que semejaban dos ángeles.

Teníala el mayorcito cogida de la falda de su brial, y en su regazo el pequeño mirábala aturdido.

¡Pobre madre, que no hacía mimos ni fiestas a los hijos de su amor, porque llena de amargura pensaba sólo en su marido!

Pensaba que en aquellos instantes hallábase en terrible riesgo, y no osaba dar albergue a lisonjeras esperanzas.

Asomó el llanto a sus ojos, exhalaba dolientes gemidos, y a pesar de sus esfuerzos no conseguía recobrar el perdido sosiego.

Gilaberto de Centellas había salido de la ciudad, y componíase su mesnada de muchos millares de valientes.


La llum del sol apagada,

S'anava el cel enfosquint,

Y a la cambra un esclau mòro

Ab un ciri entra summís.

- No guaytavas a la torre?

- En vench, senyora.- ¿Y qu'has vist?

- Ran de mar fòchs que servexen

Per doná' a ciutat avís.

- ¿Y res mes?- Fayes enceses

De Lluchmajor p'el camí.

- Y dius ver? Mon còr s'esclata,

Mon còr no'm cab dins el pit.

- De pols una nigulada

S'hi veya abans, y ferits

Del sòl los férros de llansa

Hi llambretjavan sovint.

- Ah! son ells, son ells que tornan,

Son els nostres inimichs;

¿Es que venen victoriosos

O s'en venen fugitius.

Y, digués, ¿son lluny encara?

- A retronar fins aquí

No 's tardará moltes hores

La remor del seus clarins.


Apagada ya la luz del sol, ennegrecíase el cielo; y con una vela en la mano entró humildemente en la cámara un esclavo moro.

- ¿No velabas en la torre? - De allí vengo señora. - ¿Y qué viste? - Orillas del mar grandes hogueras que deben ser aviso para los de la ciudad.

- ¿Nada más? - Antorchas encendidas camino de Lluchmayor. -

¿Es cierto? Se me rompe el corazón que no cabe, no, dentro mi pecho.

- Descubríase antes espesa nube de polvo, y los hierros de las lanzas reflejaban los rayos del sol poniente.

- Ah! son ellos los que vuelven; son sin duda nuestros enemigos: mas ¿es que vienen victoriosos o es que huyen derrotados?

Y, di, ¿están lejos todavía? - Dentro de breves horas se oirá desde aquí el sonido atronador de sus clarines.


- Vés, puja, puja a la torre,

Y si 's cumpleix mon desitj,

Si mon plant el cel escolta,

No serás ja mes catiu. -


D'exir lo esclau acabava,

Quant la dama exhala un crit,

Perque 's veu devant un frare

Que l'abrassa ab frenesí.

De fèrro una cervellera,

Un arnés mitj desguarnit,

Uns esperons sanguinosos,

Cubria el ropatje humil.

Espassada la sorpresa:

- Ramon! Esposa! qu'estim...

- ¿Y el Rey? - Amor de ma vida,

¿No estavas pensant en mí?

- El Rey?... Callas, y a la boca

l'' acòstas plorant el dit?

- En Centellas comandava

No soldats, sino botxins.

- ¿Qué vols dir? - Caygut en terra...

- ¡Pobre Don Jaume! Felis,

Qu'entre el desterro o l'afronta

No ha tengut temps d'elegir.



- Ve, sube, sube a la torre, y si mis anhelos se cumplen, si escucha el cielo mis suspiros, no seras ya cautivo. -

Acababa de salir el esclavo cuando lanzó la dama un grito de terror, al ver entre sus brazos a un fraile que la estrechaba con frenesí.

Cubría el humilde ropaje un acerado yelmo, un arnés desguarnecido y unas espuelas mojadas en sangre.

- Ramón! exclamó la dama, desvanecida su sorpresa. - Esposa adorada!.... - ¿Y el rey? - Amor de mi vida, ¿no estabas pensando en mí?

- El rey... Callas y llorando me impones silencio? - Los de Centellas no eran soldados sino verdugos.

- ¿Qué dices?- Caído en tierra... - Pobre Don Jaime! - Feliz, pues no pudo escoger entre el destierro y la afrenta.



- Deu etern! ¿y la justicia

Consent tan horrible crim?

- ¿Y ha de viure sens corona

Qui en son cap corona ha vist?

- Ingrata, ingrata Mallorca!

Y l'infant? - Está ferit.

- Tot perdut! - Tot, fòra l'honra

Guanyada aquex dematí.

- Els traydors tan valerosos!

Y els faels...- Mes qu'ells ardits,

Y per cada tres dels nostres

Ne duya en Centellas vint!

Tres llansades he rebudes...

- Ah!... - Mon cavall mes de sis.

Còps d'espasa, ¿quí los conta?

Sols sé que masell n'estich.

De la sang qu'ara 'm degota

N'está aquex trispol homit;

Ja 'l veurás com vermeyetja,

Ja 'l veurás demá matí.

Venturós si a les galeres

Viu encara jo hi arrib,

Y un poch de terra sagrada

Pot esser mon derrer llit. -

- Dios eterno! ¿y tu justicia consiente tan horrible crimen? - ¿Y puede vivir sin corona quién la llevó en su cabeza?

 

- Ingrata, ingrata Mallorca! ¿Y el infante? - Está herido. - Perdióse todo! - Todo, menos la honra alcanzada en este día.

- Los traidores tan valientes! y los leales... - Más esforzados que ellos; por cada uno de los nuestros llevaba Centellas veinte!


Tres lanzadas recibí... - Ah! - Mi caballo más de seis. Golpes de espada, ¿quién pudo contarlos?

Con la sangre que mana mi cuerpo humedécese el pavimento, a la luz de la mañana le verás todo enrojecido.

Dichoso si puedo llegar con vida a las galeras, y cubre mis huesos un puñado de tierra bendecida! -


Dona Costança esmortida

No sent ja lo que li diu,

Y als nins, Don Ramon abrassa

Plorant també com un nin.

El front gelat de sa esposa

Besa ja p'el derrer pich,

Y sortint d'aquella cambra

De sang dexa un regalim.

___

Desvanécese Doña Constanza y no oye ya la voz de su marido. Don Ramón estrecha contra su corazón a sus hijos llorando como un niño.

Besa por última vez la frente helada de su esposa, y al salir de aquella cámara deja en el suelo un reguero de sangre.

dilluns, 30 de gener del 2023

XXXII. Inventarium bonorum Bernardi Alegreti: an. MCCCXXXVI. 1336

XXXII.

Inventarium bonorum Bernardi Alegreti: an. MCCCXXXVI. (1336) (Vid. pág. 99.) 

In Christi nomine: noverint universi quod hoc est inventarium quod nos Petrus de la Porta et Guillermus Selva, mercatores Ilerdenses, operarii operis ecclesiae Sancti Johannis de platea Ilerdae, ac manumissores testamenti ultimi et veri Bernardi Alegreti, quondam Jureperiti Illerdae facimus de omnibus et singulis bonis hereditatis eiusdem defuncti quae ad manus nostras pervenerunt ut sequitur. In primis invenimus in domo Populeti Ilerdae in domo videlicet depositi cum quadam clavatura quandam caxiam dicti deffuncti, in qua invenimus quinque saculos, in uno quorum erant, prout invenimus scriptum in quodam albarano in mayori saculo eorum, nongentos quinquaginta solidos Jaccenses et centum solidos Barchinonenses argenti: quod quidem albaranum remanssit in dicto saculo. Item in alio saculo, prout scriptum est in albarano, quadringentos solidos Jaccenses. Item in alio saculo quod est corei prout albaranum ibi inventum centum quinquaginta solidos Jaccenses. Item in alio saculo, prout eius albaranum dicebat, trescentos solidos Jaccenses. Item in alio saculo de coreo trescentos solidos Jaccenses. Item invenimus in domibus, ubi dictus deffunctus morabatur, in sala unam tabulam longam plegadiçam cum suis pedibus. Item unum scannum lecti. Item unam marfficam (márfega). Item unum lodicem. Item unum manil sive carapitam. Item unum pulvinar. Item duos banchs. Item duas lanceas. Item duo linteamina stupae rupta. Item unam tenaylliam. Item unum urceum et quamdam scutellam de terra. Item unam gramasiam de panno mixto, parum valentem. Item unam caxietam de foguer. Item unam estoram grossam despart. Item invenimus in quadam camera dicti hospicii, ubi dictus deffunctus consuevit jacere, unum scutum ad signum crucis. Item sex manades lavandi vasa vinaria. Item unum banchum. Item unam plumbaciam. Item unam marficam. Item unum coxinetum libidum. Item unum travesserium lividum. Item unum exol. Item unam pasteretam fractam. Item quatuor postes parvas de lecto. Item invenimus in alia camera ubi erat studium unam serpilleram. Item duas gonellaçes modicum valentes. Item unum supertunicale lividum modicum valentem. Item unam cotaçam bureladam cum pena modicum valentem. Item unam gramasiam destameynna (de estameña). Item unam vanovam. Item unam balistam parvam. Item unum archum de rotllo. Item unum tinter et quedam cirotecha de coreo. Item unum ensem anticum. Item usque ad unam arrovam de lana surgea. Item unum gladium de cinta. Item unum maneresium. Item quinque postes. Item unum gladium puynat. Item unum candelobrum studendi. Item unum bloquerium. Item unum bocinet de ferro. Item unum crocibulum lautoni. Item uns esperons. Item unes balançes. Item unes tenaylles. Item unum martell de ferro. Item unum saquet ab librets. Item unam bracerolam. Item unum sacoli cum amigdalis. Item uns estivals. Item unum capell de sol. Item unam axam. Item unam gramasiam mixtam cum pena. Item unam cotam rubeam cum pena. Item unam tunicam rubeam modicum valentem. Item unam candeleretam modicam. Item unum cetriyll de tones. Item unam exadam pedreriam quae tenetur in pignore a Poncio Caliu pro sex denariis. Item unum brando. Item sex taylladorets et duas escudelles de fust. Item unam moxerabam lautoni. Item quinque escutellas de terra pictas. Item unum foreyllat. Item unam corrigiam de coreo amplam sine capite. Item aliam balistam de pectore et unam podadoram. Item unam vanovam et unum matalaff, quae erant in domo Dominae uxoris Dominici de Cardona. Item tria manutergia. Item unum escable et unum gaviynet. Item tres banchs. Item unum espiyll. Item una post destudi. Item quasdam galapodias. Item unum cantarell tenendi oleum. Item unam rotam studendi. Item duos oreylles de seda. Item duo linteamina. Item quatuor escutellas de terra pictas. Item usque ad mediam libram piperis. Item II ferres de lança. Item unum salerium fusti depictum. Item unum linteamen. Item unum sacoli cum croceo. Item usque ad mediam libram gingiberis. Item unum mansupium. Item invenimus oraciones Beatae Mariae. Item invenimus quandam archam in qua invenimus libros qui sequuntur. Primo Speculum juris. Item Institutam. Item Digestum novum. Item unum librum Juris anticum. Item quasdam Decretales cum cohoperta rubea. Item quendam librum Juris antichum cum cohoperta rubea. Item unum Codicem. Item Constitutiones Cataloniae in papiro scriptas. Item Clementinas constitutiones in papiro. Item sextum librum Decretalium in papiro. Item unum katernum de libellis. Item duo katerna librorum Juris in pergameno. Item frascha de libraços antichs. Item frascha de xiots et de draps. Item unum capacium lividum et aliud rubeum mixtum. Item unam gramasiam lividam cum pena. Item unam gramasiam de cameli oldanam. Item unam gramasiam mixtam rubeam cum pena. Item ginovesia. Item unam gramasiam lividam. Item sex solidos minus tribus obulis Jaccences. Item tres denarios Barchin. argenti. Item unum Turonen. argenti. Item IIII. tovayllons. Item in coquina unam tabulam et unum banch. Item unam patellam. Item II. arpes. Item unam loçam esbromadoram. Item duos ast. Item XVII. scutellas, et VI taylladorets. Item unum rayll. Item unum coltelaç de coquina. Item duas virgas de ferro. Item unum boix. Item unum morterium de petra. Item frascha de terra. Item unam tenaylletam parvam et duas sellones. Item quatuor postes. Item II. cartronets. Item II. ampolles de vidre cum quadam tacia de vitro. Item invenimus viginti octo fanecatas vineae franchas sitas in palumbaria inferiori. Item invenimus quoddam cellarium situm supra ecclesiam Sancti Johannis ubi erant unum cupum et … vasa vinaria et duas tinas. Alia bona non invenimus ad praesens in hereditate dicti deffuncti. Protestamur tamen quod si aliqua alia bona in hereditate dicti deffuncti invenire de coetero poterimus, ea in presenti inventario vel alio poni ac inseri faciemus. Quod est actum Ilerdae quinto kalendas Augusti anno Domini millesimo trecentesimo tricesimo sexto. = Sig+num Petri de la Porta. = Sig+num Guillermi Selva, manumissorum praedictorum qui hoc concedimus et firmamus, firmarique rogamus. = Sig+num Guillermi Cavaler, vicini. = Sig+num Petri de Baells, agricolae Illerdensis, testium. = Sig+num mei Guillermi Hugueti Tolosani notarii publici Illerdensis qui praedictis interfui et hoc instrumentum scribi feci et clausi.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...