Selh, Seilla, Selha, Sella, Sem, Sembelin

Selh, s. m., seau.

Voyez Portar.

2. Seilla, Selha, s. f., lat. sitella, seau, baquet.

Laissa vin e beiva de seilla.

Ogiers: Era quan.

Laisse le vin et qu'il boive de seau.

Porta una selha d' ayga.

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 14.

Porte un seau d'eau.

ANC. FR. En cel puis si avoit deus seilles,

Qant l'une vient et l'autre vet.

Roman du Renart, t. 1, p. 245.

Marie alloit pour puiser de l'eau tenant une seille.

H. Estienne, Apol. pour Hérodote, t. II, p. 89.

PORT. Selha. IT. Secchia. (chap. Galleta, galletes; cubo, cubos; poval, povals.)

Sella, Selha, Cella, s. f., lat. sella, selle.

Tot lo fendec entro la selha del cavalh. Philomena.

Tout le fendit jusqu'à la selle du cheval.

Pauc val sella ab meins d' arzons.

Guillaume de Berguedan: Mal o fe.

Peu vaut selle avec moins d'arçons.

Loc. fig. Ab tozeta de prima cella,

Quant es fresca e novella.

Deudes de Prades: Amors m' envida.

Avec fillette de première selle, quand elle est fraîche et neuve.

CAT. Sella. ESP. Silla. PORT. IT. Sella. (chap. cadira, cadires, de cathedra; en lo cas de les caballeríes, silla, silles, v. ensillá. La sella, les selles són los pels de damún dels ulls, en castellá ceja, cejas. “Ab tozeta de prima cella” no se traduíx “en sagala de prima sella”, de selles primes, sino que es la primera vegada que monte. Silla, sillas, castellá, ve de sede, sedere, assiento, assentás.)

2. Selers, s. m., sellier.

En esculers et en selers et en freners.

Charte de Monferrand, de 1240.

En faiseurs d'écuelles et en selliers et en faiseurs de freins.

CAT. Seller. ESP. Sillero. PORT. Selleiro. IT. Sellaio.

3. Sotzsella, Sotzsela, s. f., sous-selle, housse, chabraque.

Faitz far la sotzsella. 

Arnaud de Marsan: Qui comte vol.

Faites faire la housse.

Om no ve arsso ni sotzsela.

P. Vidal: Lai on cobra.

On ne voit arçon ni housse.

4. Sotssellier, s. m., faiseur, fabricant de housses.

A veiriers et a ssotsselliers. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

A verriers et à fabricants de housses. 

5. Ensellar, Enselar, Encelar, Esselar, Esselhar, v., enseller, seller, harnacher.

Seguetz me, e faitz ensellar. Roman de Jaufre, fol. 73.

(chap. Seguíume, y féu ensillá; arnesá, prepará les silles o cadires, assientos de les caballeríes.)

Suivez-moi, et faites seller.

Que fassan enselar,

E fassan las cubertas sobr' els cavals gitar.

Guillaume de Tudela.

Qu'ils fassent seller, et fassent les couvertures sur les chevaux jeter.

Encelatz lo be

De sela e de fre

E de mot gen peitrau. 

Arnaud de Marsan: Qui comte vol.

Harnachez-le bien de selle et de frein et de moult gentil poitrail.

Fig. Pus l' us l' autre s' enselha.

G. Rudel: Lanquan lo.

Puisque l'un l'autre se harnache.

Part. pas. A son caval enselat.

R. Vidal: Unas novas.

Il a son cheval sellé.

Ie us doni mon palafre blanc esselhat, ab tot son arnes. Philomena.

Je vous donne mon palefroi blanc sellé, avec tout son harnais.

ANC. FR. On eust veu tirer les destriers hors des estables pour les enseller.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 101.

CAT. Ensellar. ESP. Ensillar. (chap. Ensillá. No se diu “encadirá”, ni tampoc a tráureli la cadira al mossen se li diu “desencadirá” al retó; cosa que va fé Román del Blau a Beseit, un dels prohomens del poble.)

Sem, adj., privé, dénué, dépourvu.

Sem de tot joi, plen de tristor e d' ira.

Bertrand de Born: Si tut li dol.

Privé de toute joie, plein de tristesse et de chagrin.

Ben es d' amor vuei' e de merce sema.

Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz.

Elle est bien vide d'amour et de merci dépourvue.

ANC. CAT. Sem. IT. Scemo. (chap. Semat, semats, carbassera semada, semades; no me miros, que me semo.)

2. Semar, v., priver, dépouiller, débarrasser, dépourvoir.

Semar vos voilh

De gran orgoilh,

Es ple

D' aital vil re

Don faria ben a semar.

P. Cardinal: Predicator.

Je veux vous débarrasser de grand orgueil.

Il est plein de telle vile chose dont il ferait bien de (se) débarrasser.

IT. Scemare. (chap. Semá, semás: yo me semo, semes, seme, semem o semam, seméu o semáu, semen; semaré; semaría; si yo me semara : secás, afluixás, pedre la forsa o aufanidat.)

Sembelin, Sembeli, Sebelin, s. m., fourrure.

El premier sembeli

C' om portet sobre si,

El ac en son mantel.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol.

La première fourrure qu'homme porta sur soi, il eut en son manteau. 

Ac almussa d' escarlata,

Tota de sebelin orlada.

Roman de Jaufre, fol. 56.

Eut aumusse d'écarlate, toute de fourrure ourlée.

ANC. FR. D'un sebelin noir et chenu.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 409.

Et d'un cier sebelin fourré.

Roman du Renart, t. IV, p. 384.

Capitol V. De la virtut de caritat.

Capitol V. De la virtut de caritat. 

En lo libre dels Cantichs se litg lo rey me ha introduyda en la cella vinaria hon stave lo vi e ha ordenat en mi caritat. La cella vinaria o celler es la santa Esgleya en la qual sta lo vi de preicacio evangelical. En aquesta cella es introduyda la sposa so es la santa anima en la qual es ordenada la caritat car totes les coses no deuen esser amades egalment hans hi devem fer diferencia. No devem amar totes coses egalment ans unes coses se deuen amar mes e altres menys car saber que devem fer e no saber lorde com se deuen fer no es perfeta sciencia. Si amam les coses que no devem amar no havem ordonada caritat e si amam molt les coses que devem poch amar o si amam poch les coses que devem amar molt no servam ordonada caritat. Ordonada caritat es que amem Deus sobre e davant totes coses e que la amor de Deu sia tostemps posada al davant. Devem amar Deu de tot nostre cor de tot nostre enteniment e de tota nostra memoria en guisa que tot nostre enteniment totes nostres cogitacions tota nostra vida endressem a Deu del qual havem tots nostres bens en tal forma que no sia part en nostre vida que romangua ociosa ans tot quant occorrera es presentara al coratge sia trames e endressat ala hon corre la amor soptosament en tota sa força. Adonchs sor molt cara fort es digne cosa e a nos molt necessaria que amem Deu sobre totes coses et en totes coses lo qual es sobiran be e sobirana veritat e amor. Lo sobiran be es sobirana benaventurança e tant com la persona amara mes Deu tant sera mes benaventurada. Qui ama a Deu es bo e si es bo es benaventurat. Salamo diu en lo libre dels Cantichs la amor es fort axi com la mort. Certes be es dita la amor que es fort axi com la mort car axi com la mort sapara la anima del cors per semblant forma la amor de Deu separa lom de la amor carnal e mundanal. Verament la amor de Deu es semblant a la mort car per la amor divinal som mortificats dels vicis ço es los vicis moren dins nosaltres. Aço que fa la mort en los senys del cors fa la amor de Deu en les cobeyanses del segle. Amat deu esser nostre senyor nostre Senyor Deu per la sua sola bonesa ço es per tal com es sobiranament bo e com nos ha creats de no res. La caritat es amor per la qual Deus es amat per la sua sola bonesa e lo proisme per amor de Deu. En lo primer loch es amat Deu segons que es dit en totes e sobre totes coses. En lo segon loch es amat lo proisme en Deu ço es amanthi Deu la caritat ha dos manaments. Lo primer pertany a la amor de Deu lo qual es lo maior manament de tots. Lo segon pertany a la amor del proisme e es semblant al primer. Axi com es scrit amaras lo Senyor Deu teu e lo proisme axi com tu matex quax que digua aquella fi deus amar ton proysme a la qual ames tu matex ço es que sia bo e que pervengua a la eternal vida. Daquesta amor de Deu e del proisme parla Jhesu-Crist espos a la anima santa sposa sua dient en lo dels Cantichs o germana mia sposa mia e com son belles les tues mamelles. Les odors dels teus unguents sobrepugen tots perfums. E que es entes en aquest loch pus propiament per mamelles que la amor de Deu e del proisme de la qual damunt havem parlat car per les dues mamelles tramet la anima santa tots los seus sentiments a la divinal amor. Lavors com es coniuncta ab Deu ab ligam de caritat e com fa tot quant pot fer de be a son proisme diu lespos la odor dels teus unguents sobremunta tots perfums. Per los unguents entenem les virtuts que nexen e proceexen de caritat. Nos devem amar nostres proismes en be car aquell qui ama mal son proisme nol ama ans la en oy e qui no ama son proisme lo qual veu com pora amar Deu qui no pot esser vist ab los ulls corporals. E aquel qui ama son proisme lo qual veu ab ulls corporals ab los ulls de la pensa veu Deu qui habita en ell ço es la caritat car Deus es caritat. E aquell qui no ama son proisme lo qual veu ab ulls corporals no veu Deu qui es caritat lo qual habita en la pensa virtuosa car si en ell fos la caritat Deus fora en ell qui es vera caritat. Nos devem amar nostres proismes si son bons e si servexen a Deu. Molt mes devem amar los stranys qui son ab nos coniunts ab ligam de caritat que no fem los parents qui no amen Deu nil servexen. La raho si es per so com pus santa es la coniunccio dels coratges que dels cossos. Tots los feels christians devem amar jatsia que ab tots no puscham aprofitar. Ab aquells devem conversar e pendre lurs consels qui segons requir lo temps lo loch e los negocis son ab nosaltres mes coniunts ab amor caritativa. Egualment devem desiyar la vida eternal a tots los homens e en asso devem esser tots los homens amats egalment. Amar devem los homens caritativament ço es per tal que servesquen a Deu perque sien salvats mas no devem egalment scampar en tots los homens les obres de misericordia car a uns ne devem fer mes e a altres menys. Germana mia molt amada si nos volem conservar la vera e perfeta caritat porem aconseguir ajudant nostre Senyor Deu la vida eternal. Los nostres enemichs devem amar per la amor de Deu axi com ell me diu en lo Evangeli amats vostres enemichs e fets be als quius porten oy e pregats per aquells quius perseguexen eus dampnifiquen per tal que siats fills del pare vostre qui es en lo cel. Adonchs venerable sor sapies que la caritat es molt necessaria a nos sens la qual no podem plaura a Deu. No ama Deu aquell qui avorrex lom no ama Deu aquell qui menyspresa sos manaments. La caritat es rayl de totes virtuts. Tot quant fem sens caritat nons aprofita res. Tot nostre studi es no res si no havem caritat la qual es Deu. Alli regne carnal cobeyansa hon no es la caritat de Deu. Lavors es lom perfet com es ple de caritat. Sens amor de caritat no pot hom venir a la eternal benuyransa. Posat que hage dreta fe tanta es la virtut de caritat que si ella defall debades ha hom les altres virtuts e si es ab hom totes les coses son posseides justament. Qui no ama Deu no ama si mateix. Adonchs la mia sor molt cara amoneste que sies coniuncta per amor al teu spos invisible Jhesu-Crist en guisa que tota sies inflamada en lo seu desitg. No cobeyg res que sia en lo present mon. La longua vida del present mon te sia pena molt gran. Cuytat a exir daquest segle. No rebes consolacio en aquesta mortal vida ans sospira continuament a Jhesu-Crist lo qual ames ab tota la tua pensa desiyal sperel congoxet per venir a ell e la salut del teu cors te sia feta vil e menyspresada per amor del teu spos. Sies travessada e sagetada ab la nafra de amor en guisa que justament pugues dir yo son nafrada ab caritat. La mia germana molt amada en Jhesu-Crist prechte que oges les paraules de Jhesu-Crist spos teu qui diu aquell qui ama mi sera amat per lo meu pare e yol amare e manifestar me a ell. Adonchs la mia cara sor amel en la present vida per so que ell te am ensemps ab lo seu pare en la eternal gloria Amen.