Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellví. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellví. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de gener del 2022

Eugenio Estévez, falsificación, Francisco Ribalta, pintor, academia de bones lletres de Barcelona

(Parte de la Biblioteca Valenciana, autores del siglo XVII).


D. DIEGO VICH.

1657.

Ximeno, tomo 1, pág. 360.

Fue natural de Valencia, hijo de D. Álvaro y D.a Blanca Castelví; murió en 15 de abril de 1657, en el monasterio de la Murta de la villa de Alcira, en cuya iglesia está enterrado con una inscripción puesta sobre su sepulcro, que existe a mano derecha al salir por la puerta de la iglesia. 

Antes de retirarse a dicho monasterio, remitió a él treinta y un retratos de los varones insignes naturales de Valencia y Reino, que copió Juan Ribalta, siendo su ánimo continuar la colección, lo que hubo de suspender como el mismo Vich dice por ciertos motivos. Los retratos son los siguientes:

S. Bernardo mártir.

S. Vicente Ferrer.

S. Luis Bertrán.

S. Francisco de Borja.

El beato Nicolás Factor.

El Papa Calixto III.

El Papa Alejandro VI.

D. Fernando de Aragón, I rey de Nápoles.

D. Honorato Juan.

Juan Luis Vives.

Ausias March.

Pedro Juan Núñez.

Jaime Ferruz.

D. José Esteve. *

Federico Furió Ceriol.

El P. Benito Perera.

Gerónimo Muñoz.

Venerable Francisco Simón. *

Jaime Falcó.

D. Juan Plaza.

Francisco Tárrega.

Pedro Juan Trilles. *

Jaime Roig. 

Francisco Collado. 

Fr. Miguel Salón. *

D. Agustín Martí. *

Gaspar Aguilar.

D. Guillem de Castro.

D. Baltasar Marrades.

Gaspar Sapena.

Mosen Juan Bautista Comes.

De estos faltan todos los que llevan puesta una estrella (asterisco), los que por la invasión francesa se desaparecieron; los restantes existen en la Academia de Nobles Artes de San Carlos de Valencia.

Además de las obras que cita Ximeno, hay de este autor:

1. Dietario o noticias de lo que iba sucediendo en Valencia. Manuscrito en 4.°, que dice Vich lo comenzó su hermano D. Álvaro hasta el año 1621, y continuó D. Diego, desde noviembre 1625 hasta 1632. De cuyo dietario tiene copia D. Francisco Xavier Borrull.

Este manuscrito, que con razón se duda ser de nuestro Vich, por haberse encontrado algunas cosas escritas sin el debido examen, aunque en otras verídico, paraba en el monasterio de San Miguel de los Reyes, en el cual un joven estudiante que tuvo la proporción de ver dicho manuscrito, encontró la noticia siguiente: Año 1628 Bisiesto-Henero-Jueves a 13 murió Francisco Ribalta a los 63 años de edad, de una propexia en 24 horas, aunque se confesó. Catalan de nacion, aunque había más de 30 años que vivía en Valencia... Le ocurrió el pensamiento de hacerse célebre, atribuyendo a Cataluña la gloria de ser patria de Ribalta, y quitando a Castellón de la Plana el goce y posesión en que estaba de haberlo sido hasta entonces. 

Para ello escribió a la Academia de Barcelona su hallazgo; la que no dudó en admitir por su académico (como la academia aragonesa de la lengua catalana con Javier Giralt Latorre) al que decía interesarse en las glorias de Cataluña: en efecto, publicó dicho joven el papel siguiente: Observaciones críticas sobre la patria del famoso pintor Francisco de Ribalta. Las dirigía y dedicaba a la Real Academia de buenas letras de Barcelona D. Eugenio Estévez, su individuo. Valencia, por José Estévan, año 1804, en 4.° A este papel respondió el P. M. Fr. Manuel Martí, dominico, con el siguiente escrito anónimo: Carta del sacristán de Tirigs a su paisano Feliu Bonamich, en que se convence contra un moderno escritor, que el insigne pintor Francisco Ribalta fue Valenciano, y natural de Castellón de la Plana. Valencia, por Benito Monfort, año 1806, en 4.°

En él prueba hasta la evidencia ser de Castellón nuestro Ribalta; pero no se hubiera molestado tanto dicho padre si hubiese visto el manuscrito de Vich, como yo tuve el gozo de verle. Fue el caso: Que valiéndome de un amigo que lo era del religioso que poseía dicho manuscrito, para que me lo facilitase sólo con el objeto de ver la cláusula que había ocasionado la controversia, pude lograr que me lo franqueara; ¡pero cuál fue mi sorpresa, cuando a presencia del mismo veo falsificadas las tres palabras de nacion catalan, sustituidas a las que tenía antes el manuscrito: Natural de CastellónFraude hecho con tan poco disimulo, que el más ignorante conocerá la enmienda.

Quedéme con dicho manuscrito, que enseñé al instante a diferentes sabios y profesores, entre ellos a D. Manuel Peleguer, director de Grabado en esta Real Academia de S. Carlos; a su hijo D. Vicente, académico de mérito de la misma, y de la de San Fernando, famoso grabador residente en esta ciudad antes de trasladarse a la corte, donde en el día acreditan su notoria habilidad las continuas obras que da al público; al Dr. D. Joaquín Manuel Sanelo, médico y oficial en el archivo de esta ilustre ciudad, sujeto versadísimo en los conocimientos de estas materias, y a otros muchísimos que contestes dijeron ser falsificación; y atribuyeron a la juventud del referido Estévez el haberse valido de un fraude para lograr el ser miembro de una Academia tan respetable.               

Vich hablaba con más propiedad, y esto debiera haber tenido presente el nuevo académico, porque no se dice Catalan de Nacion por no serlo Cataluña, y sí estaría bien dicho Frances, Italiano, Aleman &c. de nacion.    

Hago presente cuanto vi y noté para el desengaño de los que lean dicho folleto.

Tradujo nuestro Vich del italiano la obra siguiente.

Vidas de algunos pintores escritas por Jorge Vasari. Un tomo en 4.° que quedó manuscrito, aunque sólo he visto original la 1.a parte.

La casualidad de haber hablado del famoso pintor Francisco Ribalta, me proporciona hacer memoria de su hijo Juan Ribalta, el que además de ser tan gran pintor como su padre, de modo que los profesores no pueden distinguir las obras de uno de las del otro; se añaden al mérito de este, haber cultivado la poesía, compañera de las artes, con mucho crédito, como se manifiesta en las que Gerónimo Martínez de la Vega, insertó en el libro de fiestas a la beatificación de Santo Tomás de Villanueva; pues en la pág. 480, hay un soneto en cuyo título se lee: de Juan de Ribalta, valenciano; y en la pág. 503, hay también redondillas. Y para que nadie dude que el autor de estas poesías es el mismo de que tratamos, y no algún otro de igual nombre y apellido, en el vexámen donde se gradúa el mérito de los concurrentes a dicho certamen poético, se lee la siguiente quintilla en las páginas 549 y 550: 

Ribalta, pintor famoso,

pintar con versos procura

nuestro Santo milagroso

con toda quanta hermosura

le dio el cielo poderoso.

//

En la wikitrolas pone que nació en Solsona y murió en Valencia.

Año 1628 Bisiesto-Henero-Jueves a 13 murió Francisco Ribalta a los 63 años de edad, de una propexia en 24 horas, aunque se confesó. Catalan de nacion, aunque había más de 30 años que vivía en Valencia... Le ocurrió el pensamiento de hacerse célebre, atribuyendo a Cataluña la gloria de ser patria de Ribalta, y quitando a Castellón de la Plana el goce y posesión en que estaba de haberlo sido hasta entonces.

dissabte, 13 de novembre del 2021

LO LLIBRE DELS POETAS. Segle XIII.

SEGLE XIII. 


Arnau, lo catalá. - Borneil, Guerau. - *Castellví, Franci de. - Cervera,
Guillem de. - Esclot, Bernat d'. - Escás, Amaneu des. - Lull, Ramon.
- Mur, Guillem de. - Oliver lo templari. - Pere II. - Pere III. - Salvatge,
Pere. - Serverí de Girona. (Cerverí)



ARNAU LO CATALÁ.

Ben volgra s'esser pogués
tot lo mal qu'ai fag desfar
e 'l ben que non ai fag far,
qu enaissí 'm fora ben pres
se 'l bes fos mals e 'l mals bes,
ia pueis no 'm calgra duptar
ans fora le bes tan grans
qu'en fora pars d'un dels sans
era non sai cum s'anera de me
tan son li mal gran e petit li be.

Tan mi sen ver Dieu mesprés
que 'm cuidei desesperar;
mas vei qu'eu non o dei far
quar máiers es sa mercés
que 'l mieus grans peccat non es.
Aissó 'm fai assegurar
pero ben voilgr' atrestans
viure e de iorns e de ans
a sa honor per meill trober mercé
com ll'ai estat fals e de mala fe.

Verais Jesucrist, no 'us pes
s'ieu vos ans de ren pregar;
mercés non laissés cobrar
al diabol que tenc pres;
e s'anc sire qu'il plagués
al cor o vendatz tot car:
le cors qu' a fach los enjans
suefra las penas e 'ls dans;
el cors n'aia pena que il cové
qu'el n'a trait vos e s'arma e se.

Ben sai, si ia 'm val mercés,
que mercés será ses par
sol aiçó 'm deu esglaiar
quan re plus fag non agés;
mas las semanas e 'ls mes
e 'ls ans qu'ai laissat passar
qu'ieu non fai Dieu remenbrans
sol aissó 'm deu esser dans,
quar gizardon no fei hom de no re
e quier l'a tort qui non á fag de que.

Ben sai qu'a tart mi sui pres
vas Dieu de mercé clamar,
mas el nos mandet so 'm par
que qual c' ora qu'ieu vengués
no 'm soanería ges
e fora tems d'albergar,
pero ben volgra enans laissar
mos faillimens grans
quar en sa cort no pot intrar so cre
nulls homs tachat de nulla mala re.

Les segles fals e truans
vils e semhaires d'enjans (o sembaires)
ab hú non a nullhs hom honor ni be
pus ama Dieu ni 'l blan, ni 'l tem, ni 'l cre.


ALTRAS OBRAS D'EST POETA.

I. Dieus verais a vos mi ren.
II. Be n' es razós qu' eu retraya.


GUILLEM DE CERVERA.


Si tot letra no say,
En Guylan de Cerveyra
als plans comenseray
plan' obra vertadeyra.

Mas no 'm conexerán,
ies ne m'entendrán be,
can mon nom ausirán,
ne 'ls sovendrá de me.

No conosc ablatius,
singulars ni plurals,
verbs, oblics, sostantius,
ne mudes ne vocals,

Pretérits ne presens,
consonans, leonismes,
ne ab sens ne accens,
ne comtes d' argorismes. (ni cuentas de algoritmos; comptes)

Mas am e-z ay amat,
e-s enquer amaray,
e pas e-z ay passat
e lig e ligiray.

Car ligir ditz emblar,
perqué emblar volgra mi
á tot vil malestar,
c' aytal emblar vey fi.

E ligirs ditz coylirs,
perqu' eu volgra cuylir
amor, plasers, servís
ab poder de servir.

E ligirs passar dits,
perqu'eu volgra passar
ab los tres reys, guarnits
de tot arnés, la mar.

E ligirs dits ligir,
can hom la letra lig,
e triar e-z eslir,
si tot be no comfig.

Eslir volgr' e triyar,
si pogués, mal e be,
e 'l be pendre, laixar
lo mal, c' axi-s cové.

E volgre ligir libres,
on conagués cals suy,
e co 'l mon vay con gibres,
cals seray e cals fuy.

Fiyl, per vos altres dic
aquestz dits planament,
car volgra fossatz ric
de saber e de sen.

Esguardan m'escoutats
e de cor m'entendets,
e can be m'entendats,
mos plans dits retenets.

Qu'escoutars sens entendre
fa mays trop mal que be:
qui escouta, rependre
se fay, can no reté.

Lo be, c' als bons aus dire,
e laix' anar lo mal;
c' hom no deu re escriure,
hon perda son iornal.

Tots vostres V. sens vuyl
metats en l' escoutar,
car lay, bon guardon l'uyl
fan de se 'l cor virar.
E no podrets far re,
ni menar ab les mas,
que 'l cor no y an de se,
en bocha ni en mas.

No pot hom re sentir,
que 'l cor adés no y an,
tuyt me porán ausir,
mas be no m'entendrán.


BERNAT D'ESCLOT.

Car say que caminant
per terra navegant
avets sercat lo mon
vivent ab gran sejorn
e á les vets desayre
perqué podets retrayre
e respondre al petit
melor dejus scrit
donchs no 'm vullats mentir
amich Vilarubir
mes vos prech que 'm digats
qual vida may vos plats
de la terra ó la mar
car moltes veus lausar
vos é oida la terra
é mayorment si gerra
ere deyets que vich
fariets vostre brich
tos temps de vostra vida
mas vey que be 'us otblida
car vos ets si girats
que de luy les tres parts
fets vostre domicili
en la mar qui Navili
no guardets al ne bo
al que ayats dejus pro
fuyl peril es grant
pel que nostron infant
pugats be arecar
alarme infernar
faent baube bebay
vuyles que perde ho guay
lo las comendetari
quil seu per violari
comprar n' osa fiat,
mas com ab luy costat
aurets aurá plaser
que cabal puxa aver
car lo guany es ten poch.
...


AMANEU DES ESCÁS.

Dona, per cui planc' e sospir
joven, car á tart vos remir,
per mercé 'us vuelh preiar e 'us prec
que vulahtz saber mon sen
e mon cor e mon estamen,
e co m' a fin amor conqués
e vençut e laissat e prés
per vos que non faitz á blasmar;
que jes non podés devinar
jeu com vos am, si no 'us o dic
…....

vers es, gentils don' e plasens,
que vos sabetz be qu'ien vos am,
mas jes no sabetz com aflam
et art mon cor per vostr' amor,
c' anc nulh temps mais aital ardor
non ac mos cors ni no sentí;
vers es lo reprochier c' om di:
Tal se cuia calfar que s' art.
E li vostre plazen esgart
fon me tan dos al comensar
que 'l dos m'es tornatz en amar
com di 'l repropchier que vers es:
Aital cuiá penre qu' es pres.
Tot enaisí m'es avengut
que pres e liat e vencut
m'avetz vos et amors essems;
e Dieus do 'm vezer loc e temps
que portetz vostra part del fais,
qu'ieu l'ay tastat, e non engrais,
ans m'amagrezisc a sobrier,
per que 'm sove d'un reprochier
c' ai mantas vetz auzit contar:
Que aital fais Deu hom levar
Su 'l col que 'l puesca sostenir;
dona, et ieu no puesc' sofrir
jes lo fai sex la vostr' adjuda.
Amors es com miega perduda,
cant es trastota d'una part;
que l'us n'a e l'autr' atretan,
adoncx val amors a guaran
lial e bona et entieira;
et es fort avinen manieira,
can l'us amicx a l'autre val,
e dire 'us n'ay si no 'us sab mal,
un repropchier que fort m'asauta:
C' ab la una ma lavo-s l' altra,
et ambas los huels e la cara.
Vos sabetz, dona gentil, clara,
que us plazers autren' adutz;
e per so car mi soi rendutz
á vos et al vostre voler,
per razó 'm deuria valer
amor e servirs e mercés
e sufrensa e bona fes,
e vey que negús no m'acor;
peró en vostra gran valor
m'albir et ay bon esperansa,
C' aisí cant n'ay gran malenansa,
n'auray gran be ab joi isnel,
C' apres la plueia fara bel,
so ditz hom salvaljes
…......


C' ai auzit dir manta sazó:
Que l' autrui dol badalha so
....
Un repropchier ai auzir dir:
Piegiers es sofrir que morirs,
e sofrirs es coma languirs
e languirs es com pietz de mort...


ALTRAS OBRAS D'EST POETA.

I. El temps de nalador.
II. En aquel mes de mai.
III. A vos, que ieu am desamatz.

RAMON LULL.
(Está en OBRAS RIMADAS DE RAMON LULL, ESCRITAS EN
IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ
CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES,
Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR
GERÓNIMO ROSSELLÓ. PALMA. IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT.
AÑO 1859.
)

I.

Un consili vuyl començar
en mon coratge, e xantar,
per ço que faça enamorar
tots cells qui ho poden far
per Deu servir,
e lo sepulcre conquerir:
molt ho desir.

En consili tan gran siats,
e tan bellament ordenats,
que Deus ne sia molt honrats
e mant hom ne sia salvats,
e tot lo mon
en lonch, ample é pregon (lònch en Rosselló, con nota 1)
haja ahon.

En consili no façats for (fòr en Rosselló)
per argent, castell, ne per or; (òr en Rosselló)
temets ho com seny si que mor; (cóm en Rosselló)
car si havets bo e gran cor, ( en Rosselló)
¡Ah! ¿que dirán
Juseu, sarrahí, vestian (crestian en Rosselló; vestian es errata)
tartres é man?

En consili no siats duptós,
avar, ni trist, ne peresos, (avár, pererós en Rosselló)
tant forts siats complits d'amors, (fòrts en Rosselló)
de suspirs, lágremes é plors,
per bon amar (bòn en Rosselló)
que Deus vos faça acabar
lo seu honrar.

En consili hajats consell
ab hom ardit é no volpell,
á consellar per bon capdell, (bòn en Rosselló; nota 2)
e si 'u havets serets molt bell;
car hom vestit
de vicis é mal sperit
es mal garnit.

En consili qui 'us diu de no,
de no diu al Senyor del tró, (trò en Rosselló)
qui per amor en la creu fo:
si ell lo lexa abandó (éll en Rosselló)
al diable
infern será son stable
turmentable.

En consili Deus vos ajut;
temme no siats decebut, (desçebut en Rosselló)
car mant home ha leu volgut
alcú be far qui es recregut ( en Rosselló)
al començar;
prech Deus qu'eus vulla amparar
ab bo amar. ( en Rosselló)

En consili ans que parlets
guardats en quals començarets;
en tots homens non vos fiets,
car mant home no está drets.
iAh, bon amich!
Savi 's qui per altre 's castich
e tem destrich.

En consili lo pech moltó (péch en Rosselló)
engana 'l lop é lo leó,
e la volps engana al capó (volp; rapó; nota 3; capó)
e mant hoc es pijor que no. (hoc : sí afirmativo en OCcitano)
Si no 'us guardats,
por mant hom serets enganats
e menyspreats.

En consili guardats la fi ( en Rosselló)
de Deu, qui está lo camí
de parais, veray fi; (paradis, fí en Rosselló)
de si hi anats vespre é mati, (matí en Rosselló; nota 4)
segur irets,
barat ne tort mal no tembrets; (tòrt, en Rosselló; nota 6)
perfayt serets. (nota 6 en Rosselló)

De las obras d'est poeta sols publiquem aquesta.
Fou un dels talents mes privilegiats de son segle y compongué moltíssimas obras.
Qui vulla coneixe sas rimas (que fan un volum de 700 páginas) veji la edició que l'any 1857
(la que yo he editado es de 1859) publicá en Mallorca 'l llorejat poeta y Mestre en gay saber En Geroni de Roselló.



GUILLEM DE MUR.

D'un sirventés far me sia Dieus guitz
quar comensat l' ay per bona razó,
quar lo sanch bers on Dieus fon sebelhitz
vólon liurar aissilh qui de lay so,
e sia certz quals que s'en entremeta
e n'intra en mar en bona ensió
que Jhesum Crist en tan luec los meta
en paradis, quon li siey mártir so.
Per quascús gart quon irá garnitz;
quar Dieus no vol qu'ab l' autruy garnizó,
de qu'autre á tots sia despossezizts,
lai pas nulh hom ses satisfactió.
per qu'iéu non cre qu'a 'ital home prometa
Dieu son regne, ni que s'amor li do,
si ben lai vay ab arc ni ab sageta
qu'el sout que pren cobra son gazardó.

Non cre sia per Dieu gent aculhit
ricxs hom que pas ab l'autrui messió
ni selh qu' a tort n'a los sieus descauzitz
ni fai raubar per aquelh' ochaizó,
quar Dieus sap tot que porta en sa maleta,
e s'ab tortz vay, trabalha s' en perdó,
quar Dieus vol cor fin ab volontat neta
d'ome que pas mais per lui que per dó.

L'archivesque prec de cui es Toleta (Arzobispo; Archiepiscopo, etc)
qu'amoneste lo bon rey d'Aragó
que per complir son vot en mar se meta
e per tener en pes son bon ressó.

ALTRAS OBRAS D'EST POETA.

I. Guilhem de Mur, que cuia far.
II. Giraut Riquier, segon vostr' essien.
III. Guilhem de Mur, chauzetz d' esta partida.


OLIVER LO TEMPLARI.


Estat aurai lonc temps en pessamen
de son don ieu vuelh un sirventés far,
car no vei res que 'm pogués conortar
de l'or' en say qu'el bon rei fon perden
ab sos barós et el cam desgarnitz
pels turcx savais mot laiament aunitz;
mas ara 'm platz car vey que no 'ls oblida,
ans clamaray mentre er cors aia vida.

La rezenzó e 'l sepulcre breumen

(als turcs felós) als convenc a laissar
per que n'an fag mans homs de say crozar
coms, ducx, marqués e 'ls autres eyssamen (condes, duques..)
per qu'ieu prec sil qu'es visibles Trinatz (Trinidad; Trinitat; trino, 3)
ver Dieus, ver hom e ver San Esperitz (verdadero Dios, hombre, E.S.)
que el lur sia ver stella caramida
e 'ls guit e 'ls guart e 'ls perdó lor falhida.

Rey d' Aragó de tot mal non chalen
c' avetz conquist de Tortos' al Biarne, (Bearne, Bearn, etc)
Malhoga, sovengáus d'outramar, (Mallorca, Maiorga, Mallorques, etc)
per qu'autre non pot esser tenens
del sieus temple que avet tan gen servit;
e car vos es del mon lo plus ardit
de fag d'armas ni Roma vos convida
acoiretz sai o tot lo mon vos crida.

S' el rey Jacme ab un ters de sa gen
passés de lai leu poyra restaurar
la perd' el dar e 'l sepulcre cobrar
car contra lui Turcx non an garnimen, (los turcos, el turco)
qu' el sa n' a tan (vençutz) e desconfitz
pres e liatz, mortz, nafratz e delitz
(de mons) e tors en batalla en ramida
et a conqués so que tanh a sa vida.

Paire veray, senhér del firmamen
qu'en la Verge vengués per nos salvar
e batisme prezés per l'antica ley
(sus en la crotz) on morís a turmen
e puey traissés d' iffern los just peritz
resucités qu'aisí o trobam escritz
(sia guitz) quan lo rey qui ten Lerida (Lérida; Leyda; Lleida, Ilerda, Ilerde)
al jutjamen sia en nostra partida.

Rey d'Aragó volgra-us vezes garnitz
ab M. Vassolhs vostres en cam floritz
e que y agues II com en qui pres guida
e 'ntre 's vescoms el senhor de Gelida. (y entre los vizcondes..)



PERE II. - GUERAU BORNEIL.

GUERAU.


Be-m plaria, séigner reis
ab que-us vis un pauc de lezer
que-us plagués que-m diguessetz ver
si-us cuiatz qu'en la vostr' amor
a bona dompna ton d'onor
si com d'un autre cavallier;
e non m'en tengás per guerrier
aus mi respondés frauchamen. (franchamen? francamente?)

PERE II.

Guirautz de Borneil, s'ieu mezeis
no-m defendés ab mon saber
ben sabés on voletz tener
per so ben vos teng a follor
se-us cuiatz que ma ricor
vailla mens a drut vestadier;
aissí vos pogratz un denier
adesmar contr' un march d' argen. (dinero: denario; marco de plata)

GUERAU.

Si-m sal Dieu, séigner, mi pareis
de dompna qu' enten é valer
que ia non failla per aver
ni de rey ni d'emperador,
non fassa ia son amador,
so m'es vis, ni no ill a mestier
car nos ric home sobraussier
non vóllen...

PERE II.

Guirautze, non está genseis
si 'l ric sap onrar ni temer
si donz el cor ab la poder
li josta, co 'l te per seignor,
preza 'l donc menz per sa valor
s' é mal no 'l troba sobrier:
ja sólon me dire reprobier
que cel val mais e mills pren...
...
Guirautz, anc trop ric no-m despeis,
en bona domna conquerer
mas en s'amistat retener
met ben la forsa e la valor
si 'l ric se fan galiador,
e tan non ámon huei com er
de mi non creas lausenguier
qu'eu am las bona finamen...
…...


Guirautz, hoc ben d'amor leugier
mas a mi no-m dones parier
qu'ieu n'ai guazaignat per cen.

(Milà )

http://64.233.161.118/books?id=oi5AAAAAMAAJ&pg=PA354&vq=quan&dq=editions:UOM39015063044666&output=html_text&source=gbs_toc_r&cad=4

PERE III.

Peire salvagg' en greu pessar (Pere Salvatge, que contesta)
me fan estar
dins ma maizó
Las flors que say volon passar
senes guardar
dreg ni razó;
Don prec asselhs de Carcasés
e d'Ajenés
et als Guascós prec que lor pes (gascons, gascones, de Gascogne)
si flors me fan mermar de ma tenensa;
mas tal cuia sai gazanhar perdó
que 'l perdós s li er de gran perdició. (s+li+er, tres palabras)

E mos neps que flor sol portar
vol cambiar,
do no 'm sab bo,
son senhal et auzem comtar
que 's fai nomnar
rey d'Aragó,
mas cuy que plays' o cui que pes
los miéus jaqués
se mesclarán ab lor tornés
e plas' á Dieu que 'l plus drey-turier vensa;
qu'ieu ja nulh temps per bocelh de Bretó
no laysarai lo senhal del bastó.
E si mi dons al cor cortés
ples de totz bes
Salvagge, valer mi volgués
e del seu cor me fes qualque valensa
per enemicx no 'm calgra garnizó
ni desplegar pennol ni confaló.

PERE SALVATGE.

Senher, reis qu'enamoratz par
non degra star
ab cor feló
contra flors, ans deu albirar
com posca far
ab bon ressó
culhir las flors en aquel mes
on l' estiu es!
E las flors naisson plus espés
e 'ls culidors sian de tal valensa
qu'en poig ni plan, en selva ni boyssó (puig; pueyo; puey, etc, podium)
no láisson flor de sai Moncanegó.
(mon, mont, monte, montis Canegó: Canigó; 2785 m; Pirineos;
límites de los condados de: Rosellón, Conflent, Vallespir
)



SERVERÍ DE GIRONA.

No val iurars lai on falh lialtatz,
ni razonars en cort que dreg so an,
ni demandars lai on renh cobeitatz,
ni castiars qui vergonha non blan;
ni val mercés lai on falh chauzimens,
ni chauzimens lai on mals es á tria,
ni belhs arnés entre 'ls crois lagz tenens,
ni digz cortés en loc de vilania.

No y val lauzars a selh cui falh bontatz,
ni ensenhars lai on saber pren dan,
ni val callars ab servitors malvatz,
ni convidars en taula ab glotz manjan;
ni gen aprés entre 'ls mals entendens,
ni entendens ab pega companhia,
ni fis sotzmés ab donas desplazens,
ni meritz pres on no y es mais falsia.
No val preiars ab vilars vil puiatz
ni gen parlars ab selhs que van gaban;
ni val chantars entre 'ls tritz e 'ls iratz
ni val donars als us autres rauban,
ni parentés ab croys avars parens,
ni ricx parens lai on falh manentia,
ni homz entés entre 'ls fols respondens.
ni fait enprés ab selhs que aver desvia.

Ni val tiorns clars, ni lumz als issorbatz
ni prim trobars ab mals entens truans,
ni val gardars als maritz fellós fatz,
ni menassar á mollers quan mal fan,
ni bona fes ab malvatz mescrezens;
ni val crezens en terra de falsia
ni dos promés ab messongiers manens,
ni reys plaidés tollens quan dar deuria.

No val amars lai on es falsetatz,
ni sopleyars vas folhs humilian,
ni val onrars ab croys outracuiatz,
ni captellars entre 'ls necis estan.
Ni ricx després per dar fals jutjamens,
ni jutjamens dreitz ab falsa baylia,
ni val purs pes fazen latz falhimenz
ni fortz paés ab mala senhoria.

Seprepretz es bon' e bell' e prezens
entre 'ls plazens e 'l cartz ab cortesia.
A pres conqués el rey e 's tan valens
qu'om dels cortés per pus cortés lo tria.

____



Tans daussor:
afans las!
pezans, tan pas
e dans mal pas
tan grans qual vas
d'amor an mas
ay atrás
ses jai, no 'm trairay per paor.

qu'esmay,
esglay Gen

mi fai n'atén
don plor; emen
cors clar d'amen
no 'm par plazen
m'ampar qu'aport
qu'amar mi,
mi fai men qui
ses dar ma fi
am si greu mal
no vi coral
ma mort; mortal
quan no 'm val
denan e fa 'l
ploran doblar
penan ab greu
pensan martir;
baizan res
la veí no 'm pres
il qui tan s'es
confort encés
vis pogués
dos ris ja ses
cors fis merces
blanc lis mi lais... guerir
m'aucís
que 'm faitz pieitz á gran tort. Mals

iornals

Cars corals
afars mortals
amars sessals
espars sos
amars e mos
d'aucir, cors blos
hon secós
mais mon airos
amon de nos
pus fon iassé
ab mon servir
dezir, per
qual plazer
qu'es per esglays
iorn ser esmays
non vuelh m'er lays
doná 'l do e mays
tal ressó si 'm fays
selh bo d'aytan
ricx do secors.
que 'm fo qu'ab
promes vostra mercé. bon cap
acap
Glatz qu'escap
venatz al cap
m'er pratz que cap
floratz entre 'ls fals parladors.
si 'us platz
m'amors, Ab
fels mes cap
m'er mels ans sab
e cels far gap
cruzels sens gab
e gels si de totas valors.
freitz flors,
fays Silh qu'es dels cartz honors
pantays e 'l rey Peire pretz sors.


ALTRAS OBRAS D'EST POETA.

I. Baile, jutge, cosselhier d' aut senhor.
II. Totz hom deu far aço que 'l vielhs sers fa.
III. A greu pot hom conoisser en la mar.
IV. Bel mon volgra que son nom dreg seguis.
V. En mal punh fon creada.
VI. Cuenda chansó plazen ses vilhanatge.
VII. A vos me suy bona dona donatz.
VIII. Puy semblet genier amors.
IX. Qui bon frug vol reculhir, be semena.
X. Un vers ferai dels quatre temps del an.
XI. Man ric mi demandon si am.
XII. Si tot s' es braus l' ayrs é 'l mes.
XIII. Cavayers e sirvens.
XIV. S' ieu fos tan rics que pogues gent passar.
XV. Si volets dir de mí.
_____

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...