Capitol IX. sobiran sacerdot, beneyda, sancta matrona Anna

Capitol.IX. Com vist lo admirable puiament de la senyora per lo sobiran sacerdot fon per ell beneyda e molt reuerida e comanada a la sancta matrona anna (a nassal+na), prophetissa (pphetissa) e del excellent orde de vida que tingue stant en lo temple.

Hauent la Senyora acabat de pujar la scala fon dauant lo gran sacerdot qui la speraua al cap d´la dita scala: ab molts daltres sacerdots los quals vist lo marauellos pujament de la senyora en tan poca edat. ¶ Stupor aprehendit omnes: et repleti sunt timore dicentes: quia vdimus mirabilia hodie (hodie: huy + die; avui, vuy, avuy). Car gran admiracio caygue sobre tots e foren plens de grandissima temor: e digueren huy hauem vist gran e asenyalada marauella en aquesta senyora. E lo sacerdot apres que la hague beneyda solemnament segons lo costum judaych; pres la ab molta reuerencia e mes la dins hon stauen les donzelles qui aturauen en lo temple. les quals eren regides per vna sancta matrona qui hauia nom Anna filla de phanuel. la qual enuiuda (enviudà) joue (jove) e desijosa de ben seruir deu clogues dins lo temple e aqui staua en continues oracions e dejunis seruint nostre senyor deu: a la qual era donat do de prophetia en singular grau. A aquesta fon acomanada la gloriosa verge per seruir la e criar la. La qual coneixent en lo seu sperit que aquesta seria senyora e Reyna de totes les vergens e religioses esdeuenidores: amaua aquella de singular amor e seruiala ab gran delit. E coneixent la grandissima sanctedat sua: e que ja en aquella tendra edat vsaua de perfeta discrecio: asigna li vna celleta molt apartada hon sa senyoria pogues orar secretament E portant la alli dix a sa merce. Ma filla aquest sera lo retret d´ls vostres secrets açi stareu en solitut orant continuament al pare celestial qui talaus (tal us) ha creada per delit e gloria sua: que com pus sola stareu de companyia humana: pus acompanyada sereu de consolacions diuines e visitacions angelicals E restant sa senyoria sola partida la virtuosa Anna: sa merçe tanca la porta e agenollant se dauant vna finestra qui miraua al cel: e dix ab moltes lagrimes e singular deuocio. ¶ Pater meus et mater mea derelinquerunt me dominus autem assumpsit me. Volent dir lo meu pare e mare man leixat e son partits de mi: e lo senyor glorios ma pres en los seus braços: e ma fet muntar a sentir e asaborir los grans secrets seus. Per que ja de açi auant no vull amor ne companyia de pare ne de mare: ans cridare e dire en feruor de amor al meu senyor: ¶ Pater meus consolator meus: dulcedo mea: tu michi cor tene: mentem rege: intellectum dirige: animum suspende: Volent dir vos senyor sou lo meu pare: e lo meu consolador: e la dolçor de la mia anima. a vos senyor offir lo meu cor que siau sols posseyidor de aquell: e regidor e gouernador de la mia pensa: endreçador del meu enteniment: eleuacio e delit de la mia anima. E aquests rahonaments e molts daltres hauia la senyora ab lo seu creador: occupant la sua vida continuament en obres virtuoses. La qual partia en esta manera. Car ella se leuaua a mija nit segons lo consell de Dauid qui diu. ¶ Media nocte surgebam ad confitendum tibi. E en aquella hora ella eleuaua lo seu sperit en la gloria de parays: e aqui sentia consolacions tantes que no basta lengua a recomptar les. E en aquesta contemplacio de la gloriosa e excellent diuina staua fins al alba. E de aqui fins a hora de tercia se occupaua en les oracions vocals: qui per lo gran sacerdot eren ornenades a dir ales donzelles qui eren en lo temple. E de tercia fins a nona feya fahena de mans ab les altres donzelles inflamant les en la amor diuina dient los que fossen molt feruents en orar e lohar nostre senyor deu: e ques guardassen de perdre temps e de molt parlar. Car aço apartaua molt la anima de vera deuocio. Totes aquelles donzelles la amauen tant que james se volgueren partir della: e no li deyen sino la nostra reyna. E sa senyoria aturaua molt poch ab elles: car la solitut li era molt cara E venint la hora de nona tornauas a cloure dins la sua celleta e aqui oraua e legia les sanctes scriptures fins que langel li portaua vianda per a dinar a ella tramesa per nostre senyor deu. la qual ella menjaua ab grandissima deuocio. E apres son dinar feya gracies a nostre senyor deu dels grans e asenyalats benificis que continuament li feya. E suplicaua li hagues pietat dels pobres e freturosos: e inspiras als richs quels ajudassen en ses necessitats E apres tornaua a la fahena ab les altres donzelles fins a hora de vespres E venint la dita hora de vespres tornaua a la sua celleta e aqui staua en contemplacio fins a la nit: e apres posauas a dormir. E en aquesta vida continua la senyora lo temps que fon en lo temple. E aqui inspirada e inflamada per nostre senyor feu vot de virginitat. E en aço instruya moltes altres donzelles. Era exemple e regla de totes virtuts. Com degu la saludaua ella responia deo gracias. Perque en totes coses fos lohat nostre senyor deu. Lo qual ella amaua e desijaua continuament per ella e per tota creatura fos lohat e magnificat. E deya continuament dins lo seu feruentissim cor. ¶ Benedicam dominum in omni tempore: semper laus eius in ore meo. Volent dir: yo beneyre lo meu senyor tostemps: e la sua lahor nos partira james de la mia boca.

Capitol XVIII. De disciplina.

Capitol XVIII. De disciplina.

Lo savi Salamo diu oges fill meu la disciplina o correccio del teu pare e no leyx la ley de la tua mare per ço que sia multiplicada gracia sobre lo teu cap e sia posat un bell sarçal(zarcillo?) en lo teu coll. Te la disciplina e no la leyx e conservala car aquella es la tua mare. Pren la disciplina e no la foragits de tu. Aquell es follqui avorrex los castichs. Molt erra aquell qui derenclex les reprensions. Aquell pecca qui menyspresala disciplina o correccio. Aquell troba vida qui conserva la correccio e aquell qui no vol la disciplina correccio troba la mort. Pobresa o miseria viuran sobre aquell qui lexa la disciplina. Aquell qui creu al quil castigua trobara gloria e honor. Lom foll avorreix la disciplina o correccio de son pare e aquell qui rete les reprensions e les observa sara savi. Mes aprofita al hom savi lo castichde la lengua que no fan al hom foll cent plagues e açots. Lom savi e adoctrinat no murmurara contra aquell quilcastigua. Empero sapies sor molt cara que la reprensio deu esser moderada car diu sant Ambros que aquell qui es castigat suaument e blana fa reverencia a aquell quil castigua e aquell qui es corregit e castigat asprament ni ab crueltat no reeb castich ni salut car segons que diu sant Crisostom aquell al qual es posat soberch carrechde penitencia o lançade si la penitencia o com no la pot sostenir romanint scandalizatpecca mes que no feya. Perque mes val en lo juhide Deu retra raho de misericordia que de rigor. E de asso es notat es lo decret en la XXVI^a causa es la setena questio en lo capitol allegant ab suau e benigne pietat deuen esser supportats aquells qui per raho de lur flaquesa no poden esser carragats. Segons la diversitat dels qui pecquen los uns deuen esser comportats los altres castigats car molt es diversa la manera de aquels qui pecquen. Los prelats de la santa Esgleya deuen portar lurs sotsmesos losquals corregexen e corregir los qui porten. E per çoSalamo feu pintar en les colones del temple de Deu ymage de leo de bou e de cherubin. E que signifiquen les colones del temple sino los prelats qui son en la santa Esgleya car tots quants reeben la ansia del regiment son axi com a colones qui sostenen lo carrechquils es damunt posat. Cherubin es interpretat plenitut de sciencia. En les colones es mostrat lo cherubincar los prelats de la santa Esgleya deuen esser plens de sciencia de la celestial gracia. Per lo leo es figurada la terror de crueltat. Per lo boues mostrada la paciencia de mansea e de benignitat. Adonchs en les colones no si posen los leons sens los bousnils bous sens los leons car los prelats de la santa Esgleya deuen corregir lurs sotsmesos a vegades ab dolçor a vegades abasprea a vegades ab paraules a vegades ab açots car aquell qui nos corregex ab paraules necessari es que siacorregit e repres asprament. Ab gran dolor deuen esser arrencades les nafres com nos poden guarir leugerament e blana. Aquell qui com es amonestat del peccat secretament e nos vol corregir publicament deu esser repres en guisa que la nafra la qual nos guareix amagadament manifestament deu esser esmenada. Manifestament deuen esser represos aquells qui manifestament nouenper ço que com ells son guarits ab publica reprensio corregits sien aquells qui per lur eximpli havien peccat per manera que com un es corregit los altres siensmenats. Mes val que un hom sia condempnat per salvarne molts que si per absolucio de un ne perien molts. Sant Gregori diu alguns son qui oen paraules de correccio e menyspresende venir a stament de penitencia. Cascu deu hoirdel regne de Deu açoque ama e de infern aço que tem per manera que si no ve al regne de Deu per amor almenys queyvingue per temor. Diu sant Ysidre les persones bones e iustesreeben benignament lo castich com son represos de lursculpes. Sor molt cara sapies que la disciplina esmena e corregex tots los defaliments perque no deu esser menyspresada e per ço devem hoir nostres prelats reverentment e rebre lurs paraules benignament carab lurs castichs e reprensions nos tolenles propries voluntats e les cobeianses mundanals honde aço parlant cascuna fel anima en presencia dels prelats diu en lo libre dels Cantichs a mi trobaren les gaytes (guaytes, guaytá, guaitá, aguaitá, guaytar, guardians, guardes) qui guarden la ciutat ferirenmenafrarenme e portarensen lo meu mantell. Guardians de la ciutat son los prelats qui guarden lestamentde santa mare Sgleya losquals troben la anima feel e firenla ablurs preicacions amonestaments e menaçese nafrenla ab la amor de caritat de Jhesu-Crist e nolsbasta aço ans encara li tolen lo mantellço es tota terrenal delectacio e bens temporals e trametenlaal regne celestial neta e pura despulada de tots peccats. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada molt es bona cosa que (qne) amem nostres prelats axi com a pares e reebam dellsvolenterosament disciplina e correccio de nostre salut segons loconsell de Daviu propheta qui diu prenets la disciplina per ço que Deus nousahire e que no perescats de la carrera iusta. Adonchs sino volem perir de la carrera iusta necessari es a nos reebre disciplina e si aquell qui no reeb la disciplina perira de la carrera iusta sens dubte aquell qui reeb la disciplina sera conformat en la via iusta. Adonchs sormolt amada yot amonest que volenterosament vullesreebre disciplina per tal que sies desliurada de la ira de Deu e sies fermada e asegurada en la carrera iusta. Fes moltes gracies a aquell quit castigara e a aquell quit rependra fe gracies e not trichs si la abadessa o prioressa te reprenen per la tuasalut nou reebes ab tristicia com la abadessa o la prioressa te mostraran la carrerade salut reeb lur doctrina ab moltes gracies com algu te mostrara la causa de la tua salut no li siesrebelle ama aquella quit castigara de tesnegligencies ama axi com a pare o mare tots aquells quitrependran de tes transgressions e defalliments no facesni digues iniuries als quit castiguen no digues injuria als quit reprenen no retes mal per be no vullesrebotegar als quit donen bon consell no responesmal als quit dien bones paraules car aquell qui ama disciplina ama saviesa. Adonchs si tu ames disciplina seras savia. Savia seras si sostens les reprensions a saviesa savia seras si portes los castichs humilment. Honesta verge per tal som en esta vida corregits per Deu e per los nostres prelats que no siam dampnats ensemps ab aquest mon. Molt mes nos val esser corregits en la present vida per nostres prelats de nostres negligencies que no esser dampnats en la vida esdevenidora. Mes nos val esser castigats en aquest segleper nostres prelats de nostres culpes e transgressions o trencament de manaments que no esser punits en lo segleesdevenidor. Amable sor en Jhesu-Crist mes te val esser açotadaper mans de la abadessa en aquesta vida que no esser tormentadaen lo pregon infern. Mes te val rebre e sostenir en aquest mon açots de ma de la abadessa que sostenir en laltre penas infernals. Mes te val temporalment esser batuda ab vergues per ma de la abadessa que esser cremada als fochs infernals dels quals te vulla gardar aquell quit ha remudaab la sua preciosa sanch Amen.