Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bremá. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bremá. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 d’agost del 2026

Vendemiar, vremá o bremá, Vendemia, Vindemia, Vendanha, Vendemiaire, Vendemiador - Reyre-venda

Vendemiar, v., lat. vindimiare, vendanger.
Part. prés. Per so penho li penhedor, 
A lei de vendemiador,
Septembre lo razim trencan
E sa vinha vendemian.
Brev. d'amor, fol. 47.
Pour cela les peintres peignent, à manière de vendangeur, Septembre le raisin coupant et sa vigne vendangeant.
Part. pas. Vit... requier que sia vendemiada. Eluc. de las propr., fol. 225.
(chap. La viña... requerix (demane) que sigue bremada.)
Vigne... demande qu'elle soit vendangée.
ANC. CAT. Venemar. CAT. MOD. Veremar. ESP. Vendimiar. PORT. Vindimar. 
IT. Vendemmiare. (chap. Bremá o vremá.)
 
menos cassá pokemons y mes cavá caballons, que estéu agilipollats, copón.
 
2. Vendemia, Vindemia, s. f., lat. vindemia, vendange.
Blatz en meyssos, vi en vendemias per revendre.
Sera habundantia de vendemias. 
V. et Vert., fol. 14 et 151.
Blé en moissons, vin en vendanges pour brocanter.
Sera abondance de vendanges. 
Setembre,... el qual so vindemias. Eluc. de las propr., fol. 125.
Septembre,... auquel sont vendanges.
ANC. CAT. Venema. CAT. MOD. Verema. ESP. Vendimia. PORT. Vindima. 
IT. Vendemmia. (chap. Brema, bremes; bremadó, bremadós, bremadora, bremadores; bremat, bremats, bremada, bremades; vrema, vremes; vremadó, vremadós, vremadora, vremadores; vremat, vremats, vremada, vremades.)
 
raím, va, racimo, carroll, vins

 

3. Vendanha, s. f., vendange.
Prumieras vendanhas. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 223.
Premières vendanges.
(chap. Primeres vremes o bremes.)
 

 

4. Vendemiaire, Vendemiador, s. m., lat. vindemiator, vendangeur.
Per so penho li penhedor,
A lei de vendemiador,
Septembre lo razim trencan.
Brev. d'amor, fol. 47.
Pour cela les peintres peignent, à manière de vendangeur, Septembre le raisin coupant.
Setembre,.… el qual so vindemias, per que en semblansa de vindemiador lo depinho. Eluc. de las propr., fol. 125.
Septembre,... auquel sont vendanges, c'est pourquoi en ressemblance de vendangeur le dépeignent.
ANC. CAT. Venemador. CAT. MOD. Veremador. ESP. Vendimiador. PORT. Vindimador. IT. Vendemmiatore. (chap. Vremadó, vremadós, vremadora, vremadores; bremadó, bremadós, bremadora, bremadores.)
 
Estisora de bremá , tamé per a podá, y com ajuda cuan se esporgue (per als chits o rechitos).
 
Vendre, v., lat. vendere, vendre.
Volion vendre tot quant avion a Berniz. Titre de 1168.
(chap. Volíen vendre tot cuan (lo que) teníen a Berniz, Bernis.)
Voulaient vendre tout ce qu'ils avaient à Bernis.
Fig. Ses mentir negus hom no us vendria.
(chap. Sense mentí cap home vos vendríe. Vore “lo burro mort”.)
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Sans mentir nul homme ne vous vendrait.
Loc. Si puosc, ie 'l car vendrai l' erguel
Que fes en la cort de Cardueil.
Roman de Jaufre, fol. 52.
Si je puis, je lui vendrai cher l'insolence qu'il fit à la cour de Carduel.
Ie us prometz qu' enans que ieu moria, crusselhment ho car vendrei. 
Philomena.
Je vous promets qu'avant que je meure, cruellement je le vendrai cher.
Totz sui siens ses donar e ses vendre. 
P. Vidal: Per miels.
Tout je suis sien sans donner et sans vendre.
Cui sui hom per vendr' e per dar.
G. Adhemar: S' ieu conogues.
De qui je suis homme pour vendre et pour donner.
Prov. Qui car compra, car venda.
(chap. Qui car compre o crompe, car vengue; ven; vendre car.)
B. Tortis: Per ensenhar.
Qui achète cher, cher vende.
Qui ben penh, ben ven.
(chap. Qui be pentine, be ven.)
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Qui bien peint, bien vend.
Part. pas. fig. 
Olivier, lo gentil, s' es ben cel jorn vendut. Roman de Fierabras, v. 510.
Olivier, le gentil, s'est bien ce jour-là vendu.
ANC. FR. En serf venduz est Joseph. Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 104.
CAT. Vendrer. ESP. PORT. Vender. IT. Vendere. (chap. Vendre : veng o venc, vens, ven, venem, venéu, venen; venut, venuts, venuda, venudes; vendré; vendría; si yo venguera un burro mort.)
 
Una sagala que vivíe a un poble del Matarraña, Pepa,

 

2. Venda, s. f., vente.
Aus, tu que fas compras e vendas.
(chap. Escoltes (sens), tú que fas compres y ventes.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui fais achats et ventes.
Loc. Als Juzieus lo mes en venda.
Bertrand de Born: Quan vey pels.
Aux Juifs il le mit en vente.
ANC. CAT. Venta. CAT. MOD. Venda. ESP. Venta. PORT. Venda. IT. Vendita.
(chap. Venta, ventes.)

 

3. Vendable, adj., lat. vendibilem, vendable.
Totas cosas vendablas. Doctrine des Vaudois.
(chap. Totes (les) coses vendibles o venedores o pera vendre.)
Toutes choses vendables.
ANC. FR. Qui se souvient de rechief tout avoir esté vendible.
Anc. trad. des Paradoxes de Cicéron, p. 19.
CAT. ESP. Vendible. IT. Vendibile. (chap. Vendible, vendibles.)

 

4. Vendeire, Vendedor, s. m., vendeur.
Enquera sia lo vendeire tengutz del pretz qu' el n' ag.
Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Encore que le vendeur soit tenu du prix qu'il en eut.
CAT. Venedor. ESP. PORT. Vendedor. IT. Venditore. (chap. Venedó : home que ven, venedós, venedora : dona que ven, venedores.)

5. Vendedor, adj., vendable, propre à être vendu.
Alcuna chausa... sera vendedoira. Regla de S. Benezeg, fol. 65.
Aucune chose... sera vendable.
(chap. Cordé venedó, cordés venedós, ovella venedora, ovelles venedores.)

6. Vendition, Vendezos, s. f., lat. venditionem, vente.
Si cum es vendezos o comprazos o changes.
Non es vendezos, ans es changes.
(chap. No es venta, sino cambi.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 8 et 37.
Ainsi comme est vente ou achat ou échange.
Ce n'est pas vente, mais c'est échange.
La vendition de tals bens. Statuts de Provence. BOMY, p. 45.
La vente de tels biens.
ANC. FR. Pour vendition, tradition, séduction ne autrement.
Monstrelet, t. II, fol. 204.
ESP. Vendición.

 

7. Venal, Venau, adj., lat. venalis, vénal, qui se vend.
Si la causa era venals, las messios son adoncs utils.
Trad. du Code de Justinien, fol. 50.
Si la chose était vénale, les dépenses sont alors utiles.
Moral. Veias cum es sancta Glieysa venals.
P. Cardinal: Un sirventes.
Voyez comme est sainte Église vénale.
Son mercadeiras venaus. 
B. de Ventadour: Chantars no.
Sont marchandes vénales.
- Vil, bas, méprisable.
En aquest segle venal.
Lanfranc Cigala: Oi ! maire.
Dans ce monde vénal.
Las unas son cabals,
E las autras venals.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les unes sont distinguées, et les autres viles. 
Fig. Per cal razon avetz sen tan venal.
T. de Bracas et de P. Vidal: Peire.
Pour quelle raison vous avez l'esprit si vil.
- Humble, modeste, soumis.
Gaucelm Faidit, entendeire venals
Degra penre si cum vos avetz pres.
T. d'Aimeri de Peguilain et de G. Faidit: Gauselms.
Gaucelm Faidit, amant modeste devrait prendre ainsi comme vous avez pris.
Serai vos de servir tan venals,
Que ja no m' er afans a sofrir mals.
Bertrand du Pujet: Bona domna.
Je vous serai à servir si soumis, que jamais ce ne me sera peine de souffrir maux.
Fig. Ab parauletas venals
Vol far creire del ben qu' es mals.
Aimeri de Peguilain: De so dont hom.
Avec douces paroles vénales il veut faire croire du bien qu'il est mal.
- Vulgaire, commun, ordinaire.
Non es mos chans tant venals
C' a totz sia comunals.
Raimond de Miravals: Tuit sil que.
N'est pas mon chant si vulgaire qu'à tous il soit commun.
Voil far auzir un sirventes venal. 
Reforsat de Folcalquier: En aquest son.
Je veux faire ouïr un sirvente vulgaire.
- Faux, dissimulé.
Non es venals,
Mas ver a guisa de messal,
So qu' ieu l' ai dich tota via.
Aimeri de Peguilain: Pos ma bella.
N'est point faux, mais vrai à guise de missel, ce que je lui ai dit toujours.
Fols tals sui eu, ni fatz semblan venal.
Lanfranc Cigala: Non sai si.
Semblable fou je suis, et je fais mine dissimulée.
Subst. Remanran li menut e 'l venal.
Resteront les petits et les vils.
CAT. ESP. PORT. Venal. IT. Venale. (chap. Venal, venals.)

 

8. Venable, adj., marchand, vendable.
Pan venable. Cartulaire de Montpellier, fol. 141.
Pain marchand.
En que las causas venablas fossan. Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 17.
En quoi les choses vendables fussent.

 

9. Venassal, adj., vénal, vendable. 
Ma obra era venassals. Calendrier provençal.
Ma oeuvre sera vénale.
10. Vendicar, v., lat. vendicare, revendiquer.
Part. pas. subst. Pagaria lo vendicat segon que s' en seg.
Paierait le revendiqué selon qu'il s'en suit. 

11. Revendre, v., lat. revendere, revendre, brocanter, vendre.
Non pensan d' als
Mas cum puoscan revendre
Dieu e sos amicx.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Ne pensent à autre chose excepté comment ils pourront vendre Dieu et ses amis.
Cel qui fan pan per revendre.
(chap. Aquella que fan pa pera revendre.)
Giraud de Borneil: Honratz es.
Ceux qui font pan pour brocanter. 
Que condug lor revenda.
P. Cardinal: Tot farai.
Qui nourriture leur vende.
CAT. Revendrer. ESP. PORT. Revender. IT. Rivendere. (chap. Revendre.)

 

12. Revendeyre, Revendedor, s. m., revendeur.
Si alcus revendeyre compra dins la vila causa mangadoira.
For de Montcuc, Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135.
Si aucun revendeur achète dans la ville chose mangeable.
Revendedor, obrier e menestral.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Revendeurs, ouvriers et artisans.
ESP. Revendedor. IT. Rivenditore. (chap. Revenedó, revenedós, revenedora, revenedores.)

 

13. Revendeira, s. f., revendeuse. 
Revendeira... que penhora. Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 92.
Revendeuse... qui gagne.

 

14. Reyre-venda, s. f., arrière-vente.
Lurs vendas e lurs reyre-vendas. Tit. de 1413, de Ste. Eulalie de Bordeaux.
Leurs ventes et leurs arrière-ventes.

dilluns, 11 de setembre del 2017

La brema

 http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/la-brema.html

La brema (verema en catalá)


Estisora de bremá , tamé per a podá, y com ajuda cuan se esporgue (per als chits o rechitos).



Los raims no eren abundans a l’Aldea, com a mol cada familia tenie seps (cepas)  pal consum de casa, y a camins ni siquiera arribae p’al añ. Y moltes voltes lo ví eisie agre, pero igual mol bebiem, non teniem d’atre.

Ere raro que algú plantare una sort o un bancal sol en seps; en varies files de seps. Lo normal es que éstos estaren a la bora de les parets d’els bancals, en una única fila.
Allí solien mesclás diferentes clases de raims, blancs, negres (garnacha), moscatell, este los encantae als goluts (golosos) y algúns ne tenien inclus de rochos, a este se li diebe de collón de gat (cojón de gato) y tenie los grans mol grans y rochos.


Raim cornut, cornuda



Tamé existie la variedad de les parres (parras), estes se plantaen mes als corrals, als horts, als chardins. Y ere un raim mes bast, encara que algúns grans tamé eisien dolsos, cuan estaben madurs.

Los seps, tenien varios sarmens, prau llarcs, en moltes fulles (a les grans s’els diebe pampes). P’els sarmens eisien los raims, que eren un manoll de grans. Normalmen éstos se minchaven sansés, en la pell y les pepites. Uns atres tenien la pell y les pepites mol dures y se tiraben, después de minchat la pulpa que tenie dintre cada grá.
Se solie bremá a finals de septembre, encara que avans alguns raims podien está mich madurs y podies pesigá algún grá, inclus de la parra que ere un poc mes tardana.
Normalmen los raims se cullien en les estirores (tijeras) de podá o de bremá o estirores podadores, que pa tot servien.
Los raims cullits se posaen en cabassos de goma y se descargaben a les portadores, que eren com a banastes de fusta, totes ben tancades pa que no sen anare lo suc (lo vi) que se fae al tira los raims dintre.
Ñabíe uns atres bremadós, los que no habien trevallat pa res los seps, eren les avespes, les abelles, alguns muisonets y sempre quedabe algún jabalí.
Los raims se calsigaen descalsos, se potechaen, lo vi se colae y se ficae a madurá dintre dels carratells grans (cubas grandes), que avans se habien llimpiat en unes meches (de sofre) que se ensenien dintre; ere convenien perque si lo vi del añ de avans se habíe avinagrat, ñabie perill de que se quedare eisa agró a la fusta; y la nova cullida tamé se fare malbé. (MALBEC no, malbé)
Tenien que tindre cuidau a clavás dintre de les cubes, pos a camis se fae un gas que ere venenós y podie pasá una desgrassia.
A les bodegues, que ñabie a cada casa, solie ñaure carratells diferens, grans y menuts y, a camins, hasta un p’al vinagre.

/Nota de Moncho , a la bodega de Lillo a Valjunquera ñabíe un cartel aon ficae Bodega. Una vegada que vach aná me va ficá vinagre de broma perque ya anaem mol adelantats, y mel vach fotre. Una mica fort este vi /


Lo carratell tenie una porteta a la part alta, que es per aon se umplie; y una aiseta a la part de abais, que es per aon se umplie lo porró, pa traure lo ví pal consum diari, y les tassetes, cuan volies convidá a algú a probá lo teu ví o a “fe una tasseta”.


Algunes cases, lo añ que naisie algún menudet, o si ñabie una selebrasió gran; solien umplí algunes botelles del milló ví que tenien y les posaen “davall del tellat”. Eises botelles sól se ubrien cuan ñabie un atra selebrasió, cuan lo chiquet sen anabe a la mili, cuan se casabe, …. Lo que pase es que lo vi se habie fet vell y ara ya pareisie mes coñac que ví. Pero ere una costum de aquells tems a l’Aldea.

Tamé ñabie costum de en lo primé most y codoñs, fe mostillo, que después se untabe al pa y pa brená.
Com no ñabie distracsións p’als domenches y les festes de guardá, per la tarde, les chiques y les persones grans, en cuadrilla, sen anaben a pasechá hasta la marededeu, lo empalme o inclus hasta la fón o la telleria y allí “faen una gaseosa”. Ya ham parlat de esta costum.
Mentres tan los mosos, después de aná a aveurá los animals, als aveuradós de la fon; se reunien y anaen visitán les bodegues a “fe una tasseta”; o mes; a cada casa. A voltes acababen un poc animats y algún camí vach veure a dos mossos, que fae un momén eren mol amics y lo ví, sempre la radera tasseta, los fae cambiá, y discutien y hasta se insultaben, eres un m. y tú un c. Pero la sang no arrivabe al riu, los atres amics, se posaen al mich y uns sen enduyen a ún y los atres, al atre, a “fe la radera tasseta”. Y allí se acababe tot, demá, después de dormila per la nit, atre camí tan amics, en un gran mal de cap, pero aisó se pasabe, trillán o cullín olives.
Algúns camins, cuan venie un forasté, presumit, dien que entenie de vins y que aguantabe mol, segur que caie. Uns lo entretenien a la entrada de la bodega, mentres l’amo, anabe al fondo de la bodega y li umplie la taseta de vi vell, debie tindre denau grados o mes. Lo forasté, per aguantá lo tipo o perque no sen donae cuenta, sel bebie. Hala! Un atra tasseta, y a les tres o cuatre, lo pobre convidat ya no sabie lo que bebie, al final acababe mal; a dormí a la pallisa, en una borrassa davall, tot vestit. Mentres tan los mosos del poble habien anat bebén lo vi del añ, que sol tenie tretse o catorce grados y se aguantabe milló, y, encara que acabaren calens, la atre habie caigut, la próxima visita, se u pensarie avans de presumí.
Un domenche mes que se ha pasat; a esperá tota la semana que vinguere lo siguién, pa torná a fe lo matéis; alló ere una roda donán voltes y sempre se acavabe al matéis puesto y en la mateisa chen. Y lo milló de tot es que, en tan poqueta cosa, tots estaen contens.

FIN.


Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...