dimarts, 31 de juliol del 2018

Constitucions . Declaraciò de la svccessio de la monarquvia de Espanya


Cataluña antes de 1714 ere un estat tan independén, que a les seues normes legislatives mensionaben que formabe part de España y leal sumissió al seu rey.





Constitucions . Declaraciò de la svccessio de la monarquvia de Espanya, los Regnes, ProvinciAs, y Dominis, à favor de la Real Magestat del Senyor Rey Don Carlos III, y exclusiò de aquella perpetuament à la Casa de Borbòn.





Constitucions . Declaraciò de la svccessio de la monarquvia de Espanya, los Regnes, ProvinciAs, y Dominis, à favor de la Real Magestat del Senyor Rey Don Carlos III, y exclusiò de aquella perpetuament à la Casa de Borbòn.





Per quant despres de haver lográt la Monarquia de Espanya la ditxosa continuaciò de los gloriosi??? Monarcas de nostra Augusta Casa de Austria, descendents de Phelip Primer Rey de Castella, Arxiduch de Austria, y de sa Muller la Serenissima Princessa Joana Reyna, y Senyora dels 


Regnes de Aragò, Castella, Comtats de Barcelona, Rossellò, y Serdanya, Principat de Cathalunya, y dels demès Regnes, Estáts, SenyoriAs, y Dominis de la Monarquia de Espanya, filla de Fernando Rey de Aragò , anomenat lo Catholich, y de Isabel Reyna de Castella, los quals ...









Una entrada al blog que los agradará mol a los de Franja Morta , Ascuma y ascumites , Comarques Nord, Ràdio Matarranya , y demés catalanistes y cagalaners de Aragò, sí, en ò. No ñan apóstrofes al texto que se pot lligí, Carlets Rallo Badet . A partí de ara te nomenaré TONTOLAFABA, perque hasta sense minjá roscón de REYS com Fernando de Aragò LO Catholich, eres lo tonto de la faba de Calaseit y en lo permís de Juaquín Monclús, de tota la comarca del Matarraña.




Yo no chapurrejo res, yo parlo y escric CHAPURRIAU.

diumenge, 29 de juliol del 2018

culmené


Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol.




Palabres que tornen al cap, después de tan tems. Luis Arrufat.







Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol. Palabres que tornen al cap, después de tan tems.






Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621








Situada a l’actual comarca del Matarraña, a una demarcassió de la provínsia de Teruel dins de la Franja del meu cul, s’estén l’Escresola, una regió poc coneguda aon los seus habitants , abáns de la guiarra sivil, manteníen un sistema de vida rural sentrat ...

Penca, penques, cart


Penca, penques, cart, carchofera, en ameles, alls, y un bon chorret o rach d´oli





Penca, penques, cart





 




Penques blanques y carnoses, sense punches. 

Granera , ramás


Granera , ramás, si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría





Granera , ramás, agrano, agránes, agráne, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen





agrano, agránes, agráne, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen





- Mun pare per a fé entrá les olives de les foranes los fée mes menuts, de romé













Si yo tuviera una escoba, cuántas cosas barrería





 Vileda, la marca favorita de Pigdemon

Ya ting preparades les espardeñes per a aná a córre un rato.


Ya ting preparades les espardeñes per a aná a córre un rato. Chulles de carn



córrego, córres, córre, correm, correu, córren




Dos chulles de carn per a rostí an esta plancha Jata:











rostíxgo, rostíxes, rostíx, rostím, rostíu, rostíxen

Cathalunya, Cathalans, no es antich

"Cataluña es un nombre moderno. En los escritos de la época de Carlo Magno o Ludovico Pío nunca se menciona este nombre. Sí, el de España".

Barcelona, 4 de novembre de l'any 1597. Honofre Manescal



https://archive.org/stream/DELTA53818FA/BSG_DELTA53818FA#page/n57/mode/2up/search/carlos+calvo







Cathalunya, y Cathalans, no es antich, sino modern, perque ni en temps de Carlo Magno, ni de Luys son fill, ni de Carlo Caluo toboran en les histories, memoria del nom de Cathalunya, y Cathalans, sino que usauen de algu dels noms, que antes he apuntat,  ... sino despanya.





Cathalunya, y Cathalans, no es antich, sino modern, perque ni en temps de Carlo Magno, ni de Luys son fill, ni de Carlo Caluo toboran en les histories, memoria del nom de Cathalunya, y Cathalans, sino que usauen de algu dels noms, que antes he apuntat,  ... sino despanya. Ni fins al temps del tercer Compte de Barcelona, que diuen fou Guifre Pelos no ...




dissabte, 28 de juliol del 2018

Massecha

Massecha a Beseit



Bacecha a La Codoñera



Balsecha a La Vall, Valdeltormo




Es una forcacha de fusta en una goma.

Honda
en castellá.

La mes famosa es la de 
David contra Goliat, en ella, David li va esbadocá lo cap al jagán Goliat



Massecha a Beseit,    Bacecha a La Codoñera   Balsecha a La Vall, Valdeltormo

Culmené

Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol.
Palabres que tornen al cap, después de tan tems.


Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol. Palabres que tornen al cap, después de tan tems.



Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621


Situada a l’actual comarca del Matarraña, a una demarcassió de la provínsia de Teruel dins de la Franja del meu cul, s’estén l’Escresola, una regió poc coneguda aon los seus habitants , abáns de la guiarra sivil, manteníen un sistema de vida rural sentrat ...

dijous, 26 de juliol del 2018

Dos añs treballán sense cobrá a La Venteta

Puticlub, Venteta, Valdeltormo, Calaceite



Porte dos añs treballán sense cobrá a La Venteta per a enchampá al seu home.



Este curiós cas s´ha escampat pels pobles del Matarraña, sobretot a Calaseit y Valldeltormo

Una dona ha estat treballán durán poc mes de dos añs a un puticlub, La Venteta, sense cobrá, pera enchampá al seu home a dins.
Pareix que ella sospecháe del seu home y va dessidí agarrál o enchampál en les mans a la massa. Dos o tres vegades a la semana eixíe per ahí y arribae en una auló a perfume barat, me vach imaginá aón anae y vach dessidí donali un escarmén, aixina que vach parlá en lo gerén del puticlub y me vach oferí a treballá a diari sense cobrá hasta enchampá al meu home.

Lo curiós es que han passat dos añs y encara no s´ha topetat en lo seu home. No hay anat mai a un puticlub, la colonia barata es de un amic en lo que juguem a les birles y es una mica mariconot. Per un atre amic me vach enterá de aón passáe les nits la meua dona y no mu podía creure. La dona ha intentat disculpás en lo seu home "porto dos añs picán mol y encá que no hay guañat un duro, hay adeprés mol y prometixgo ficáu en práctica en ell si me vol doná un atra oportunidat".




//  




Lleva 2 años trabajando gratis en un puticlub para pillar dentro a su marido.




Este curioso caso se ha convertido en noticia en los pueblos del Matarraña, Calaceite y Valdeltormo. Una mujer ha trabajado durante poco más de 2 años en un puticlub, la Venteta, de manera gratuita para pillar a su marido dentro.


Al parecer la mujer sospechaba de su marido y decidió pillarlo con las manos en la masa “dos o tres veces por semana salía por ahí y llegaba con un olor a perfume barato, me imaginé donde iba y decidí darle un escarmiento, así que hablé con el gerente del puticlub y me ofrecí a trabajar a diario de manera gratuita hasta pillar a mi marido”. 



Lo curioso es que han pasado 2 años y todavía no se ha topado con su marido “no he ido nunca a un puticlub, el perfume barato es de un amigo con el que jugamos a los bolos y es un poco maricona, a través de otro amigo me enteré de donde pasaba las noches mis señora y no podía creerlo”. La mujer ha intentado disculparse con su marido “llevo 2 años currando mucho y aunque no he ganado un duro, he aprendido mucho y prometo ponerlo en práctica con él si quiere darme otra oportunidad”.

Mon rebisyayo y lo Titanic

Este ere mon rebisyayo. Me va contá que va vore lo Titanic y que va avisá a tot lo món que aquell barco s'afonaríe, pero ningú li va fé cas. Va insistí varies vegades dién que aquella embarcassió aniríe a pique, hasta que lo van traure a puntapeus del sine de Beseit. La película la proyectae lo gatet de Valdarrores.






Mon rebisyayo y lo Titanic










No trobo a la meua dona


Ahí me vach trobá en esta dona al supermercat DIA de Valderrobres y li vach dí: No trobo a la meua dona. Puc parlá en tú un minutet? Sí, claro, pero no sé com t´ajudará aixó.Vorás com parlán en tú apareix en un segón.





Ahí me vach trobá en esta dona al supermercat DIA de Valderrobres y li vach dí: No trobo a la meua dona. Puc parlá en tú un minutet? Sí, claro, pero no sé com t´ajudará aixó.Vorás com parlán en tú apareix en un segón.











Ayer me acerqué a esta chica en el mercado y le dije:
No encuentro a mi mujer, puedo hablar contigo un minuto ?


Claro! Pero no sé cómo va a ayudarte eso.


Que qué? Verás como aparece en un segundo !





Ayer me acerqué a esta chica en el mercado y le dije:  NO encuentro a mi mujer, puedo hablar contigo un minuto ?  Claro! Pero no sé cómo va a ayudarte eso.  Que qué? Verás como aparece en un segundo !

















 Este vestidet per al Supermercat:




  

dilluns, 23 de juliol del 2018

Gulliver

Este estiu, aprofitán que Benicasim está prop de Valensia, mos vam arrimá a pasá lo día allí y diná en una amic dels meus tems chovens. Lo matí lo vam pasá al parc “Gulliver” pa que los nets se distragueren un poc. En realidat te poc que veure; represente a Gulliver chitat an tiarra, lligat en cordes, aseguráes al terreno. Lo demés sol es una colecsió de “esllisaculs”, algúns més llarcs qu’els atres. 

Benicasim está prop de Valensia

Ñabíe uns que, al se de fiarro o algo paregut, a les hores que natres vam entrá, sobre les dotse y micha, en lo sol que habíe calentat tot lo matí, estáen casi ruens y van disá redonches roches a les cuises dels menuts que anáen en pantalons curts o en vestits, casi com sils hagueren cremat.
Pero ells se u van pasá be, que ere lo que buscáem, veen al home llarc; puchán y baisán damún d’ell.
Lo yayo, cansat y en los chiñolls rosegán, se va sentá a la sombra (aisó sí que li va agradá) y u va aguantá mol bé, veen als nets y als seus pares caminán per damún del home lligat en les cordes.
Sé que es una tontada lo que tos vach a dí, pero convé a lo que vindrá detrás, tos vull enrecordá que “Los viaches de Gulliver” es un llibre mol majo, escrit per Jonathan Eswift, mol recomendable pa la chen chove y sobre tot al estiu que tenen més tems lliure pa llichil.
Se trate de un home que fa viaches per mar y una volta arrive al país dels gigants y un atra al dels enanets. Cuan arrive a este radé, se quede dormit y. cuan se despiarte, no se pot maure, perque mentres estáe dormín, lo habíen lligat an tiarra, en un mun de cordes y, pese a se més gran que los habitans de aquella tiarra, lo habíen fet prisioné. A este es al que se referís lo parque que natres vam visitá.
Lo cap del agüelo, encara que estáe tranquil y a la sombra, may lo dise tartí. Y veen a Gulliver, tan gran y tan fort, lligat an tiarra y en aquell mun de sagalets per damún d’ell, chugán y disfrután sense cap temó, sense chens de po, li va fe enrecordás de una situasió pareguda que se podríe torná com lo que estaé veen, si tots mos chuním y apoyém als tecnics, al grupo de “amics” que se han brindat a trevallá en nom de tots e intentán aprofitá algún momén que lo gigant se quedó dormit o sondormit.
Y ara me agradaríe tindre bona memoria y enrecordám de tots los cordells en los que podríem intentá lligá al gigánt (catalá), no perque s
igue lo chermá gran nostre, sino perque com li han donat més minchá ha crescut més que natres (lo valensiá, lo mallorquí y lo chapurriau) ya que, aquell, desde fa uns añs, se ha tornat un poc abusón y encara vol o u vol se més, perque vol acaba en los atres chermans y quedás ell en tot.

Gulliver

A ver si lo podem lligá un poquet y ben curt:
Lo fuero de Jaca de 1063, en algunes de les copies del mateis fuero que van se donades a uns atres puestos ya ñabíe moltes palabres del actual chapurriau. Prime cordell.
Lo mateis fuero, a alguns puestos, se va utilisa pa fasilitá la repoblasió que, com la machoría de España estáe ocupada per moro;, casi anáe dirigit a chen “franca” (fransesa) pa que repoblare los territoris que se anáen conquistán als árabes. La machoría de esta chen va se de la comarca llemosí, lo que va tindre gran influansia pa la manera de parlá, que se va mesclá en lo llatí, fen una llengua romanse o romansechada y de ahí la ham heredat natres; no mol ha pasat lo catalá com presumisen ells. Segundo cordell.
An aquell tems Cataluña no existie y no u va fe hasta mols añs més tart, sol ñabie un condat de Barselona y uns atres condats repartits per allí, sense cap relasió entre ells. En algún momén eisa no-relasió va sé inclus de lucha entre ells. Un atre cordell.
Lo reinat de Cataluña, ni com reinat, ni com corona, va existí may. Un atre cordell fen forsa. Asó més pareis una gran corda, mol forta, en la que deuríe ñaure prau pa que lo cherma gort no se moguere més.
Tots los falsos estudis que se han fet, se han fet desde un prinsipi equivocat. U han fet com si lo catalá fore lo chermá més antic. Y ¿si eisos trevalls se repetiren pero ara en la verdat del chapurriau, llengua del antic reinat de Aragó, com més antic? ¿Qué eisiríe? Un atre cordell més.


Natres no tením gramática, les nostres regles no escrites, se han decantat més per arrimamos a la castellana, posiblemén per la influansia que ha tingut pa natres el que lo castellá hasque segut la llengua ofisial. Mentres que ells se mauen per una gramática mol noveta, feta per un ingeniero industrial, pillán com a modelo la gramática fransesa per sials a tot lo que fore español. Eises regles a natres no mos valen ni mos han vallgut may. Seguim lligán, un atre cordell (¿o ara es un vensill?).
Pompeu y Fabra va tindre que elegí una manera de parlá de les moltes que, an aquell tems, se parláen a tot lo territori catalá y va pillá lo barseloní, en contra dels demés, pensán que los atres se amoldaríen a lo que ell diguere y desapareiseríen, avui en día encara ña cantidat de varians “populars”, en front del “estandar”. Al nostre terreno pase lo mateis ña cantidat de modalidats de la nostra llengua y, grasies a Deu, hasta ara dingú se habíe ficat en natres. Sin embargo, desde fa uns añs, un gobiarn aragonés pelele dels catalans y los mateisos catalans u están intentán. Volen ficamos una llengua estandar catalana que damún ni siquiera es nostra ni de la nostra tiarra. Asó casi valdríe una “sogueta” més.
Ña lletres que natres tenim que ells no volen y al revés: per ejemplo la ñ y la ny. Un atre cordell.
Ña palabres nostres que ells no tenen en lo nostre significat: granera, calses, etc. Seguím lligán. Un atra cordeta.
Ells se agarren a que ña pobles, actualmén catalans, que parlen CASI com natres. Ells diuen que es per la influansia dels catalans sobre natres. Pero yo dic ¿no pot sé al revés, perque ells van sé mol tems part del reinat de Aragó, e inclús alguns pobles part del territori del actual Aragó? Lliga, lliga; un atre lligamén.
Ells presumisen que la nostra manera de parlá se pareis mol al catalá y per aisó tením que fels cas y parlá lo barseloní que enseñarán a les escoles als nostres menuts. Y yo dic la nostra llengua, sense sé igual, se pareis mol més al valensiá y aisó se pot comproba mol fásilmen. Según asó tamé lo valensiá mos podría voldre colonisá y sin embargo es respetuos y mos dise tránquils. Un atra cordeta.
Encara que sigue cusit en uns fils mol fins, este estiu, está escrit a la charrada meua de estos díes de nom EMILIA, ña cansons que les enseñáen, fa mols añs, a escoles nostres y a valensianes, sense que ñaguere cap de relasió coneguda entre unes y atres. ¿Podríe demostrá que la forma de parlá, algunes coses per lo menos, del reinat de Aragó se van estendre per los territoris que se anáen chunín a la nostra Corona?. Un cordell més, encara que este sigue un poquet fi.
Estic segur que se me olviden mols cordells y que vatres ne podriu escriure mols més, pa que lo “gort” no anare presumín per ahí, ni puguere abusá de la seua falsa forsa pa dominá als menudets. Ni siquiera falsechán llibres, histories e inventanse coses que no son verdats.
Al llibre que me ha servit pa escomensá este trevall, me pareis enrecordám que lo gigant se fa amic del menudets y hasta los achude, sé que aisó sol es un llibre inventat, que may va pasá, pero com ensomiá coste poc, ójala que, a la nostra historia, lo “gort” se u penso milló y torno al seu puesto, a on deu de está, com un chermá més y portanse en natres com se ha portat hasta fa uns añs en igualdat de uns en los atres y respetán a cada u a casa seua, aisí tots estarem contens y natres lo tratarem com sempre lo ham tratat y com lo estem tratán ara tamé. Sol ham fet que intentá deféndremos, pa podé seguí vius.

FIN.

diumenge, 22 de juliol del 2018

La veína del cuart







veína del cuart, roba, en pilotes, despullada






Hola, veína del cuart. Cuan ixques a estendre fesu milló en algo de roba damún. Lo meu home se passe lo día penjat a la finestra y consevol día mos caurá pel pati de llums, lo mol imbéssil.





Vale que tingues vinticuatre añs, eres pressiosa y hasta yo te fotría un clau, pero filla ... que este gañán que ting a casa está pensán en portá als amigots y cobrá entrada per a vóret. Un beset. 





PD. Si per casualidad eres lesbiana o bisexual , pots pujá a demaná sal cuan vullgues. Besets.

dissabte, 21 de juliol del 2018

galimaties

Ña camins que no saps per qué, pero te venen al cap idees rares y tú penses y penses, mentres te rustises al sol, y vas fen una letania inconfesable. ¿Es una tontería? ¿es un galimaties? Y al remat, lo sol te acabe de atontí y dius ¿per qué no? y vas y u escrius y la tontería te arrive tan adintre que lo atrevimén no te freno y lo coneisimén deu de está tamé de vacasions o sucarrat de la caló y vas y u PUBLIQUES.

¿Ton enrecordeu cuan, per mich de preguntes ñabíe que adiviná un personaje que te habíes inventat?

Les aventures del agüelo “Sebeta”: SOC. (Un galimaties).

Soc.
¡¡¡¡¡
Un ser.
Respiro.
Un ser viu.
Ting fills que mamen.
Pot se un mamífero.
Discurrisco.
Serás Home-Dona.
Me afaito tots los díes.
Sense duda: un home.
Rasa blanca.
Europeo-Americá.
Més amún de África.
Segur que Europeo.
De España.
Español. (esta ere fasileta)
Maño.
De Aragó. (Quina sort)
Soc de la bora de un riu que nais al Parrisal.
Matarrañenc. (Més sort encara)
De un poble que te dos noms y un es inventat: l’Aldea.
Vallchunquerá. (Seguim)
Parlo lo Chapurriau.
Una persona culta. (Te ha tocat lo premio gort)
Puc minchá tots los díes.
Casi eres ric. (perque no tots u poden fe)
Ting mols amics.
Una persona felis. (Qué bona chen done eisa tiarra)
Y pareis que me volen.
Una persona en sort. (No sé si te u mereises)
Ting mols añs.
Una persona vella. (Mira aisó sí que es verdat)
Encara estic viu.
Una persona viva. (Se note, en les coses rares que fas)
Escric a una paret.
Aprendís de escritó. (Pero no bo)
Vic com si fora dos persones.
Eres doble. (Ya escomensem)
Un gran y l’atre menut.
Un puer-mayor. (Ara en llatí, pa complicau més)
Ting un mote.
¿No será “Sebeta”? (No ñabíe un mote milló?)
Soc yo.
Claro, No podíe sé de un atra manera)
FIN

Nota: Segur que se tos ocurrisen un mun més de palabres y contestasions sobre lo yayo, tos atreviu a aná posanles y cuan acaveu les afechirem a estes y farem un atra letanía. ¡Ánimo!.
¿Tos ha agradat lo choc? O ¿ha segut un galimaties?
Pos ya teniu una charrada més, veeu com tamé ne sé fe de ruines.

galimaties, agüelo sebeta, Luis Arrufat, Valjunquera, Teruel, Aragó

divendres, 20 de juliol del 2018

Un mensaje a la arena


Cuan estém de vacasions, solem matiná y baisá pronte a la playa, alguns camins hasta som los primés. Entonses, com ya u vach contá l’añ pasat, aprofito y después de prepará lo campamén, chino, chano, pillo l’a arena y men vach a pasechá.

Son uns momens espesials, lo agüelo “Sebeta” o a camins “Luiset”, ell sol, caminán, a voltes en los piaus afondanse a la arena, pensán casi sempre en la seua tiarra, que está al atre costat de la montaña, en la Aldea a on va naise, en aquell tems pasat allí cuan encara ere “Luiset”, revivín unes histories que sol coneisen lo yayo y lo menut.
Uns atres camins ensomie en una llengua, que segón com la mire li done alegria o sufrimén. Se imagine a un grapat de chen trevallán, disanse lo tems, la ilusio, la vida pa traure a daván una forma de parlá que may se teníe que haber posat malalta. A voltes sol veu enemics, hasta en los seus mateisos representans politics.
Li dol y mol que son chermá, no sé si, en realidat, es lo gran, lo gemelo o lo menut seu, volen acapará tota la heransia que mos ha disat la Historia, pero a costa de fe desapareise als atres chermans y aisó fa mal, no teníe per qué sé aisí, es com si los demés li donarem nosa, com si al mon sol ñaguere puesto pan ell, en lo gran que es la tiarra, que te puesto pa tots.
Algún día lo deu Neptuno se fa compañ seu y un per l’aigua, lo atre per la arena, van charrán de tot lo que tos podeu imagina, de la familia, del añ que ha pasat, de la política, de la falta de ilusió, de la mateisa desesperansa que va aná per estes tiarres fa un sigle. Parlen de la vida, de la mort, de la soledat, de la compañía, dels que venen detrás, dels que ya sen han anat, de les ilusions a estes altures; de les ganes que tenen de torná a trovás al añ que ve.
Enguañ han tingut la sort de torná a trovás, lo añ que ve, ya veurem, los chiñols cada camí cruisen més, los coste més fe lo choc y eisecas, algún añ tindrá que se lo radé, ¿será este? Deu no vullgue. Al fin y al cap dotse mesos se pasen depresa.
Avui, este matí, es lo radé día de les vacasions, la playa está més sola que may, es com si la chen haguere vollgut disá sol al “agüelo” en los seus pensamens. No se veu a dingú, es com si la arena de este día encara estare virgen, que no la hagueren potechat.
Per un milagre del pensamén, ara lo agüelo se sentis chove, se sentis “Luiset” y hasta pareis que camine més depresa, disfrután de sé lo primé pasechán que calsigue l’arena, después de una nit de oles eternes, que sempre van y sempre tornen y may son les mateises, pero tenen la forsa de, cada camí, arrastrá la arena cap a la playa, fenla nova, fenla chove a cada vinguda.
En la ilusió de la chuventut, Luiset va caminán, disfrute de la soledat, se enrecorde de cuan anáe aisina per los camins de la Aldea cap al campo, uns camins a cullí olives o a segá, o, an este tems, a la era a trillá. Hasta li pareis escolta los muixonets cantá per los albres del voltán del camí. Los animalets los enseñen a les seues cries, resien eixides del niu, com es la vida ahí defora, de quí se poden fiá y de quí se tenen que cuidá.
Avui, com a sagal que es, li apetís caminá un poc més y cruse un espigó y arrive a una playa nova, may había pasat a eisa playa, sempre sen habíe entornat cap al campamén. Tot asó es nau pan ell.
Va mirán an tiarra no ñague alguna abella mich esmortida y li clavo lo agulló, ya li va pasá un añ an ell y a casi tota la familia, ña que tindre mol cuidau en eisos bichos.
PERO uns metros més avans ña com un rastre. Es imposible, dingú lo ha pogut disá, sol está ell en tota eisa playa. Curios, se arrime a ver de qué se trate.
Cuan está prop, va més a poquetet, ¿qué será?
Lo rastre ocupe uns dos metros, es com si algú haguere escrit a la arena. ¡Quín mistiari! Pareisen lletres, sí, son lletres, pero si no ña dingú a la vista. ¿Quí lo ha pogut escriure? Ara va més depresa, alguna ola casi alcanse lo escrit.
Cuan arrive veu que alguna ola, més curiosa que les atres, se ha arrimat volen llichí lo mensaje y en la arena que portáe mich lo ha tachat.
Lo menut, que es mol llisto, trate de adiviná lo que ñabíe escrit al prinsipi y veu unes lletres: OR. Com lo metal presios, será algun mensaje secret, igual li porte a descubrí algún tesoro. Lo seu cap se revolusione, pensán y pensán coses. ¿Ñaurá mes pistes? A lo milló te sort y pot descubrí un plano pa trová algún baul plé de or y perles, dels pirates del mar.
Intente seguí llichín y, en mol esfors, ara adivine tres lletres més: NEU. Aisó li despiste ¿qué te que veure la neu en l’or? Va discurrín y pense que si sol está ell per la playa, lo mensaje deu de se pan ell, que qui lo hasque escrit ha pensat en ell, perque si ell que ha segut lo primé casi no veu les lletres, cualquier que pugue vindre detrás d’ell ya lo trovará tachat. O sigue está dirigit a Luiset. Y la NEU se deu se referí a la que ña als Pirineos, les muntañes de Aragó.
Mire cap a tots los costats y no veu a dingú, sol una ola corrén per damún del aigua. Es una ola estraña, a micha altura te espuma, pero aisó no pot sé, en ve de vindre cap a la arena, sen va cap al fondo, com si sen anare hasta les isles Balears. La mire millo y descubris que es lo deu del mar, Neptuno, corrén per damún de les oles, en la seua barba de espuma, tornán al seu reinat del fondo del mar; en un momén hasta pareis que eiseque la má en lo tridente relluén y li salude o se despedis d’ell. Adios.
Ara mire lo mensaje en més atensió, ya sap quí u ha escrit y lo mire de un atra manera y descubrís lo verdadé sentit del mensaje, daván de OR, ña una T, se veu clá y llichinlo tot chun, se veu la intensió de la palabra: “¡¡¡TORNEU!!!”.
Sí pare Neptuno, lo añ que ve intentarem torná a esta tiarra chermana que parle casi com natres, que un día la vam vindre a conquistá y ara, cada añ, es ella la que mos conquiste a natres.


Luiset, ara atre camí agüelo “Sebeta”, de repén se despiarte tot sugat. Ha ensomiat atra volta. Está patín los calós de Saragosa y lo seu cap se ha rebelat y li ha portat al clima casi selestial de les playes de Benicasim. Hasta l’añ que ve.
FIN


Un mensaje a la arena

Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...