La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
diumenge, 26 d’abril del 2026
Romanin, Romani (romé, romés; romero)
dilluns, 23 de juny del 2025
romé y timó?
- Mira fill, los dits de la ma se diuen: dit gros, índice, romé, timó y dit menut o meñique.
Rosmarinus officinalis, conocida popularmente como romero en España, es una especie del género Rosmarinus perteneciente a la familia Lamiaceae, cuyo hábitat natural es la región mediterránea.
Thymus o tomillo, timó en chapurriau, es un género con alrededor de 215 a 350 especies de hierbas y subarbustos perennes de la familia de las Lamiáceas (antes, Labiadas).
Son nativas de las regiones templadas de Europa y Asia, África del Norte y Groenlandia.
Varios miembros del género, son plantas aromáticas entre los cuales el más conocido y especie tipo es Thymus vulgaris que se cultiva como condimento, planta medicinal y planta ornamental.
diumenge, 29 de juliol del 2018
Granera , ramás
Granera , ramás, si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría

agrano, agránes, agráne, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen
Si yo tuviera una escoba, cuántas cosas barrería
Vileda, la marca favorita de Pigdemon
diumenge, 17 de juny del 2018
Romé
Las gitanas - rom, romaní - suelen ofrecerlo.
En caló se llama rumijeló, rumijelé.
https://oc.m.wiktionary.org/wiki/romanin
DCVB
Romaní (Tremp, Balaguer, Urgell, Ll., Tamarit de la L., Fraga, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Riba-roja, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al.); cast. romero. Pren un manoll de romer et altre de xara, Micer Johan 322. Del abròtanum, e los lechs li dien romer, sàpies que calent e sech és, Macer Erbes. Enramada ab romer y sarjolida, Llorente Versos 101. Fon.: romé (occ., Maestrat, Morella); romέ (Tamarit de la L.); roméɾ (Val., Al.).
Etim.: probablemeut d'una forma de llatí vg. *romarĭu, deformacíó de ros maris, mat. sign. (Corominas DECast, iv, 56). Del latin ros marīnus
2. ROMER m. Romeu. Els romers es queden a l'ermita per fer el dinar, Salvador FB 85. Fon.: romé (occ.); roméɾ (val.).
Etim.: de romeu, amb canvi de terminació.
3. ROMER m. Cavall de color blanc i roig (Banyoles, Manresa, segons Griera Tr.).
Romé
Las gitanas - rom, romaní - suelen ofrecerlo.
En caló se llama rumijeló, rumijelé.
https://oc.m.wiktionary.org/wiki/romanin
inglés rosemary
alemán Rosmarin
búlgaro розмарин (rosmarin)
francés romarin
ido rosmarino, italiano igual
neerlandés rozemarijn
ongrés rozmaring
polski rozmaryn
portuguès alecrim
turco biberiye
DCVB
Romaní (Tremp, Balaguer, Urgell, Ll., Tamarit de la L., Fraga, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Riba-roja, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al.); cast. romero. Pren un manoll de romer et altre de xara, Micer Johan 322. Del abròtanum, e los lechs li dien romer, sàpies que calent e sech és, Macer Erbes. Enramada ab romer y sarjolida, Llorente Versos 101.
Fon.: romé (occ., Maestrat, Morella); romέ (Tamarit de la L.); roméɾ (Val., Al.).
Etim.: probablemeut d'una forma de llatí vg. *romarĭu, deformacíó de ros maris, mat. sign. (Corominas DECast, iv, 56). Del latin ros marīnus
2. ROMER m.
Romeu. Els romers es queden a l'ermita per fer el dinar, Salvador FB 85.
Fon.: romé (occ.); roméɾ (val.).
Etim.: de romeu, amb canvi de terminació.
3. ROMER m.
Cavall de color blanc i roig (Banyoles, Manresa, segons Griera Tr.).
Entrada destacada:
El català de l'any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...


