Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris confondetz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris confondetz. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 d’octubre del 2023

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn

Bernard
de Ventadour.

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn



I.

Ab joi mov lo vers e 'l comens,
Et
ab joi reman e fenis,
E sol que bona fos la fis,
Bos sai qu' er
lo comensamens.
Per la bona comensansa
Mi nais jois et
alegransa:
Per qu' ieu deg mais la bona fin grazir,
Quar totz
bos faitz aug lauzar al fenir.

Si m' apodera 'l jois e m
vens
Que m meravilh cum o sofris,
Quar non dic e non
embrugis
Cum sui aissi guais e jauzens;
Mas greu veiretz fin'
amansa
Ses paor e ses duptansa,
Qu' ades tem hom vas so qu' ama
falhir,
Per qu' ieu no m' aus de parlar enardir.

D' una ren
m' aonda mos sens,
Qu' anc nulhs hom mon joi no m' enquis
Qu'
ieu voluntiers no l' en mentis;
Quar no m par bons
essenhamens,
Anz es folia et enfansa,
Qui d' amor a
benenansa,
Qu' a om n' auze son fin cor descubrir,


Si
no l' en pot o valer o servir.

Non es enuegz ni falhimens
Ni
vilania, so m' es vis,
Mais d' ome quan se fai devis
D' autrui
amor, ni conoissens.
Enoios! e que us enansa


De
m far enueg ni pesansa!


Quasqus
si deu de son mestier formir;


Me
confondetz, e vos non vei jauzir.

Ben estai a domna
ardimens
Entr' avols gens e mal vezis;
Quar si bos cors non l'
afortis,
Greu pot esser pros ni valens:
Per qu' ieu prec n' aia
en membransa
La belha en cui ai fizansa,
Que no s camje per
paraulas ni s vir,


Qu'
enemicx qu' ai fatz d' enueia murir.

Ja sa bella boca
rizens
No cugei baizan me trays,
Mas ab un dous baizar m'
aucis;
E s' ab autre no m' es guirens,
Atressi m' es per
semblansa
Cum fo de Peleus la lansa,
Que de son colp non podi'
hom guerir,
Si per eys loc no s' en fezes ferir.

Belha
dompna, 'l vostre cors gens
E 'l vostre belh huelh m' an
conquis,
E 'l dous esguar, e lo clar vis,
E la bella boca
rizens:
Que quan ben m' en pren esmansa,
De beutat no us truep
esguansa;
La genser etz qu' om puesc' el mon chauzir,


O
no y veg clar dels huels ab que us remir.

Bel Vezer, senes
duptansa,
Vostre pretz creys et enansa,
Que tant sabes de
plazers far e dir,
Nuls hom no s pot de vos amar sufrir.



Ben
deg aver alegransa,
Qu' en tal domn' ai m' esperansa,


Que
qui 'n ditz mal no pot plus lag mentir,
E qui 'n ditz be no pot
plus belh ver dir.

II.

Non es meravelha s' ieu
chan
Mielhs de nulh autre chantador;
Quar plus trai mos cors
ves amor,
E mielhs sui faitz a son coman;
Cors e cor e saber e
sen
E fors' e poder hi ai mes;
Si m tira vas amor lo fres
Qu'
a nulh' autra part no m' aten.

Ben es mortz qui d' amor non
sen
Al cor qualque doussa sabor;
E que val viure ses amor,
Mas
per far enueg a la gen?
Ja dame dieus no m' azir tan
Que ja
pueis viva jorn ni mes,
Pus que d' enueg serai repres,
E d'
amor non aurai talan.

Per
bona fe, e ses engan,
Am la plus belha e la melhor;
Del cor
sospir, e dels huels plor,
Quar trop l' am, per qu' ieu hi ai
dan:
E qu' en pues als, qu' amors mi pren?
E las carcers ont
ilh m' a mes
No pot claus obrir mas merces,
E de merce no i
trob nien.

Quant ieu la vey, be m' es parven
Als huels, al
vis, a la color,
Qu' eissamen trembli de paor
Cum fa la fuelha
contra 'l ven:
Non ai de sen per un efan,
Aissi sui d' amor
entrepres;
E d' ome qu' es aissi conques
Pot dompna aver
almosna gran.

Bona domna, plus no us deman
Mas que m
prendatz per servidor,
Qu' ie us servirai cum bon senhor,
Cossi
que del guazardon m' an:
Veus me al vostre mandamen
Francx,
cors humils, gais e cortes.
Ors ni leos non etz vos ges
Que m'
aucizatz, s' a vos mi ren.

Aquest' amors me fier tan gen
Al
cor d' una doussa sabor,
Cen vetz muer lo jorn de dolor,
E
reviu de joy autras cen.
Tant es lo mals de dous semblan,
Que
mais val mos mals qu' autres bes,


E
pus lo mals aitan bos m' es,
Bos er lo bes apres l' afan.

Ai
dieus! ara fosson trian
Li fals drut e 'l fin amador,
Que 'l
lauzengier e 'l trichador
Portesson corn el fron denan;
Tot l'
aur del mon e tot l' argen
Hi volgr' aver dat, s' ieu l'
agues,
Sol que ma dona conogues
Aissi cum ieu l' am finamen.

A
mon Cortes, lai ont ilh es,
Tramet lo vers, e ja no 'l pes
Quar
n' ai estat tan longamen.

III.

Amors e que us es
veiayre!
Trobatz vos folh mais que me?
Vos voletz qu' ieu sia
amaire,
E que ja no i trob merce!
Que que m comandetz a
faire
Farai, qu' en aissi s cove,
Mas vos non o faitz ges
be
Que m fassatz tot jorn maltraire.

Qu' ieu am la plus de
bon aire
Del mon mais que nulla re,
Et elha no m' ama
guaire,
No sai per que s' esdeve:
Ans quant ieu m' en cug
estraire
No pues ges, qu' amors mi te.
Traitz sui per bona
fe,
Amors, be us o puesc retraire.

Ab amor m' er a
contendre,
Qu' ieu no m' en puesc mais tener,
Qu' en tal luec
m' a fag entendre
Don ja nulh joy non esper:
Ans per pauc me
feira pendre,
Quar sol n' ai cor ni voler;
Mas ieu non ai ges
poder
Que m puesca d' amor defendre.

Pero amors sol
dissendre
Lai on li ven a plazer,
Que m pot leu guizardon
rendre
Del maltrag e del doler;
Tan no pot comprar ni
vendre
Que mais no m puesca valer;
Sol ma dona m deng voler,
E
sa paraula atendre.

Qu' ieu sai ben razon e cauza
Que puesc
a mi dons mostrar,
Que ges longamen no m' auza
Amors aissi
conquistar;
Mas amors vens tota cauza,
Que m venquet de lieys
amar;
Atretal pot de lieys far
En una petita pauza.

Grans
enueitz es e grans nauza
De tos temps merce clamar;
Mas amors
qu' es en mi clauza
No s pot cobrir ni celar:
Las! mos cors no
dorm ni pauza,
Ni poc en un loc estar,
Ni ges non o puesc
durar,
Si la dolor no m suauza.

Dona, nulhs hom no pot
dire
Lo fin cor ni 'l bon talan
Qu' ieu ai quan de vos
cossire,
Quar anc re non amei tan:
Be m' agran mort li
sospire,
Dona, passat a un an,
Si no fosso 'l bel semblan
Per
que m doblon li dezire.

No faitz mais gabar e rire,
Dona,
quan ren vos deman;
Mas si vos m' amessetz tan,
Al re vos
avengra a dire.

Ma chanso apren a dire,
Alegret, a 'N Dalferan;
Porta la n' a mon
Tristan
Que sab ben gabar e rire.

IV.

Quan la fuelha
sobre l' albre s' espan,
E del solelh es esclarzitz lo rays,
E
li auzelh se van enamoran
L' uns pels autres, e fan voutas e
lays,
E tot quant es sopleia vas amor,
Mas sola vos qu' etz
grieus a convertir,
Bona domna, per qui planc e sospir,
E 'n
vau miegz mortz entr' els risens ploran.
A! com m' an mort fals
amador truan,
Que per un pauc de joi se fan trop guays


E
quar ades tot lur voler non an,
Els van dizen qu' amors torn en
biays,
E d' autrui joi se fan devinador,
E quan son mort, volon
autrui aucir.
Mas de mi us dic que no m' en puesc partir;
La
gensor am, ja no i anetz duptan.



Soven
la vau entr' els melhors blasman,
Et en mos ditz totz sos afars
abays
Per esproar de quascun son semblan,
E per saber de son
pretz qu' es verays,
Si es tengutz per tan bon entre lor;
Mas
trop o puesc demandar et auzir,
Qu' adoncs n' aug tan a quascun de
ben dir,
Per qu' ieu n' ai pietz, e 'n vau plus deziran.

Ancmais
nulhs hom non trac tan greu afan
Cum ieu per lieys; mas leugiers
m' es lo fays,
Quant ieu esgart lo gen cors benestan,
E 'l gen
parlar ab que suau m' atrays,
E 'ls sieus belhs huels, e sa fresca
color:
Mout si saup gen beutatz en lieys assir;
Cum plus l'
esgart, mais la vey abelhir:
Dieus mi don ben, qu' anc res non
amiey tan.

V.

Lo gens temps de pascor,
Ab la fresca
verdor,
Nos adui fuelh e flor
De diversa color:
Per que tug
amador
Son guay e cantador
Mas ieu, que plang e plor,
Cui
jois non a sabor.

A vos mi clam, senhor,
De mi dons e d'
amor,
Qu' aisil dui traidor,
Quar me fiava en lor,
Me fan
viure ab dolor,
Per ben e per honor
Qu' ai fag a la gensor,
Que
no m val ni m socor.

Pena, dolor e dan
N' ai agut e n' ai
gran;
Mais suffert o ai tan,
No m' o tenc ad afan:
Qu' anc
no vi nulh aman
Miels ames ses enjan;
Qu' ieu no m vau ges
camjan,
Si cum las domnas fan.

Pus fom amdui enfan,
L'
ai amad', e la blan,
E s vai m' amors doblan
A quascun jorn de
l' an;
E si no m fa enan
Amor e bel semblan,


Quant
er viella, m deman


Que
m' aia bon talan.

Las! e viures que m val,
S' ieu non vey a
jornal
Mon fin joy natural,
En lieit, al fenestral,
Blanc' e
fresc' atretal
Cum par neus a Nadal,
Si qu' amdui
cominal
Mezuressem engal!



No
vis drut tan leyal
Que meyns o aia sal;
Qu' ieu port amor
coral
A lieys de me non cal:
Enans dic que per al
No m' a
ira mortal,
E si per so m fai mal,
Pechat fai criminal.

Be
for' hueimais sazos,
Belha domna e pros,
Que m fos datz a
rescos
En baizan guizardos,
Si ja per als no fos
Mas quar
sui enuios;
Q' us bes val d' autre dos,
Quan per forsa es faitz
dos.



Quan
mir vostras faissos,
E 'ls belhs huels amoros,
Be m meravilh de
vos
Cum etz de brau respos;
E sembla m tracios
Quant hom par
francx e bos,
E pueys es orgulhos,
Lai on es poderos.

Bels
Vezers, si no fos
Mos enans totz en vos,
Ieu laissera
chansos
Per mal dels enuios.

VI.

Quant erba vertz e
fuelha par,


E
'l flor brotonon per verjan,


E
'l rossinhols autet e clar


Leva
sa votz e mov son chan,


Joy
ai de luy, e joy ai de la flor;


Joy
ai de me, e de mi dons maior.
Vas totas partz sui de joy claus e
seinhs,
Mas ilh es joys que totz los autres vens.



Ben
deuri' hom dona blasmar
Quan trop vay son amic tarzan,
Que
longua paraula d' amar
Es grans enueitz e par enjan;
Qu' amar
pot hom e far semblan alhor,
E gen mentir lai on no val
autor;
Bona domna, ab sol qu' amar mi denhs
Ja per mentir ieu
no serai atenhs.



Meravilh
me cum puesc durar


Que
no 'lh demostre mon talan


Quant
ieu vey mi dons, ni l' esgar,


Li
siey belh huelh tan ben l' estan,


Per
pauc me tenc qu' ieu enves lieys no cor;


Si
feira ieu si no fos per paor;
Qu' anc no vi cors miels talhatz ni
despeinhs


Ad
ops d' amar sia tan greus ni leinhs.

S' ieu saubes la gent
encantar
Miei enemic foran enfan,
Que ja hom no pogra pessar
Ni
dir ren que ns tornes a dan.
Adoncs sai ieu remirar la gensor,
E
sos belhs huelhs e sa fresca color;


E
baizera 'lh la boca de totz seinhs,


Si
que dos mes hi paregra lo seings.
Ailas! cum muer de cossirar!
Que
manthas vetz ieu cossir tan
Lairos me poirian emblar,
Ja no
sabria dir que s fan.
Per dieu, amors, be m trobas vensedor
Ab
paucs d' amics e ses autre socor,
Quar una vetz tant mi dons non
destreinhs
Enans qu' ieu fos de dezirier esteinhs.

Tant am
mi dons e la tenh car,
E tant la dopt e la reblan,
Que ges de
mi non l' aus preyar,
Ni re no 'lh dic ni no 'lh deman;
Pero
ben sap mon mal e ma dolor,
E quan li plai, fai m' en ben et
honor,


E
quan li plai, ie 'n sai esser sufreinhs


Per
so qu' a lieis non paresca blasteinhs.

Ben la volgra sola
trobar
Que dormis o 'n fezes semblan,
Per qu' ieu l' embles un
dous baizar,


Pus
no valh tan que lo 'lh deman.


Per
dieu, dona, pauc esplecham d' amor,


Vai
s' en lo temps e perdem lo melhor;


Parlar
pogram ab cubertz entreseinhs,


E
pus no i val arditz, valgues nos geinhs.

Messatgier vai, e no
m' en prezes meinhs
S' ieu del anar vas mi dons sui
temens.
VII.

Chantars no pot guaire valer
Si d' ins del
cor no mov lo chans,
Ni chans no pot del cor mover,
Si no i es
fin' amors coraus;
Per so es mos chantars cabaus;
Qu' en joy d'
amor ai et enten
La boca, e 'ls huels, e 'l cor, e 'l sen.

Ja
dieus no m don' aquel poder
Que d' amar no m prenda talans,
Quan
ja re non sabri' aver,
Mas quascun jorn m' en vengues maus,
Tos
temps n' aurai bon cor sivaus;
E n' ai molt mais de jauzimen,
Quar
n' ai bon cor, e mi aten.

Amor blasmon per non saber
Fola
gens, mas leys non es dans;
Qu' amors no pot ges decazer
Si non
es amors cominaus;
Aquo non es amors aitaus,
Non a mais lo nom
e 'l parven
Que re non ama, si no pren.

S' ieu en volgues
dire lo ver,
Ieu sai be de cui mov l' enjans;
D' aquellas qu'
amon per aver,
E son mercadieiras venaus;
Mensongiers en fos
ieu e faus!
Vertat en dic vilanamen,
E peza me, quar ieu no
men.



En
agradar et en voler
Es l' amors de dos fins amans;
Nulla res no
i pot pro tener,
S' ilh voluntatz non es engaus;
E selh es ben
fols naturaus
Qui de so que vol la repren,
E lauza so que no l'
es gen.

Molt ai ben mes mon bon esper,
Quant ela m mostra
bels semblans,
Qu' ieu plus dezir e vuelh aver;
Franqu' e
doussa, fin' e leyaus,
En cui lo reis seria saus,
Bella,
cueynd', ab cors covinen,
M' a fait ric home de nien.

Re
mais non am ni sai temer,
Ni ja re no m seri' afans,
Sol mi
dons vengues a plazer:
Qu' aissel jorn mi sembla Nadaus
Qu' ab
sos bels huels espiritaus
M' esgarda, mas so fai tan len
C' un ssols dias me dura cen.

Lo vers es fis e naturaus,
E bos
selui qui ben l' enten,
E meiller me qu' el joy aten.

Bernatz
del Ventadorn

l' enten,
E 'l ditz, e 'l fay, e 'l joy aten.

VIII.

Pus
mi preiatz, senhor,
Qu' ieu chant, ieu chantarai;
Mas, quan cug
chantar, plor
Quora qu' ieu m' en assai:
Greu veiretz
chantador
Ben chan, quan mal li vai;
Vai mi del mal d'
amor
Mout miels qu' anc no fetz mai;
E doncs per que m'
esmai?

Gran ben e gran honor
Conosc que dieus me fai,
Qu'
ieu am la belazor,
Et elha me, so sai;
Mas ieu sui sai alhor,
E
no sai cum l' estai;
So m' auci de dolor,
Quar ochaizon non
ai
De soven anar lai.

Mas pero tan mi plai,
Quan de
lieys me sove,
Que, qui m crida ni m brai,


Eu
non aug nulha re:
Tan dousamen m' atrai
La bella 'l cor a
se,
Que tals ditz qu' ieu sui sai,
E so cuic, e so cre,
Ges
de sos huelhs no m ve.

Amors! e que farai?
Guerr' ai ieu ja
ab te,
Ta mal ai don morrai
Del dezirier que m ve,
S' il
belha, lai on jai,
No m' acuelh pres de se,
Qu' ieu l' embratz
e la bai,
Et estrenha vas me
Son cors blanc, gras e le.

Ges
d' amar no m recre
Per mal ni per afan;
E quan dieus mi fai
be,
No 'l refus ni 'l soan:
E quant al re m' ave,
Ben sai
suffrir l' afan;
Car al savi cove
Que s' an' ades loinhan,
Per
miels salhir enan.
Bona domna, merce
Del vostre fin aman,
Qu'
ie us am de bona fe,
Qu' anc ren non amei tan:
Mas juntas, ab
cap cle,
Vos m' autrei e m coman,
E s' en loc s' esdeve,
Fazes
me bel semblan,
Que mout n' ai gran talan.



Mon
Escudier e me
Avem cor e talan
Qu' amdui anem truan.



E
qu' il amen' ab se
So qu' ama ses enjan,
Et ieu mon
Aziman.

IX.

Bels Monruels, aisselh que s part de vos
E
non plora, ges non es doloiros,
Ni no sembla sia corals
amics:
Francs e gentils e belhs e larcx e pros
Es Monruels; e
plus que negus, vos,
Dels companhos de mi dons, Na Helis!

Ai!
chant d' auzel comensa sa sazos,
Qu' ieu aug chantar las guantas e
'ls aigros,
E pels cortils vei verdeiar los lis,
La blava flor
que nais per los boissos,
E 'ls riu son clar de sobre los
sablos,
E lay s' espan la blanca flors de lis.



Conhdamens
ai estat dezamoros,
De bon' amor paubres e sofraitos,
Per la
colpa d' una fals' amairis
Que fes ves mi enguans e tracios
Per
que ieu fauc las quaranta perdos,
Qu' anc no m' en tuelc entro que
m' ac aucis.

D' aquestas mas fo culhitz lo bastos
Ab que m'
aucis la plus belha qu' anc fos.
Tan m' atendiei per far los sieus
servis,
Qu' els deziriers cozens e doloiros,
E destorbiers, e
petitz guazardos
M' an fag estar faiditz de mon pais.



Ben
pauc ama drutz que non es gelos,
E pauc ama qui non es aziros,
E
pauc ama qui non enfolletis,
E pauc ama qui non fai messios:
Mais
val d' amor, si non es angoissos,
Un belh plorar no fan quatorze
ris.



Quan
quier merce mi dons de genolhos,
Ela m' encolpa e mi met
ochaizos;
E l' aigua m cor denan per miei lo vis,
Et ela m fai
un regard amoros,
Et ieu li bais la boc' e 'ls huels amdos,
Adonc
mi par un joy de paradis.



Mon
Joy coman al Veray Glorios;
L' honors que m fetz sotz lo pin en l'
erbos
En aquel temps, quant elha me conquis,
Me fai viure e me
ten deleitos,
Qu' ieu fora mortz, s' aquilh honors no fos
E 'l
bon respieg que mi reverdezis.



Aquest
cantar poira ben esser bos,
Qu' en Monruelh comensa ma chansos,
Et
en mon Joi, de cui ieu sui, fenis.



X.

Lanquan
vey la fuelha
Jos dels albres cazer,
Cui qu' en pens ni 'n
duelha,
A me deu molt plazer;
No cugetz qu' ieu vuelha
Flor
ni fuelha vezer,
Pos vas me s' orguelha
Cilh qu' ieu plus
volgr' aver.
Cor ai qu' ieu m' en tuelha,
Mas non ai ges
poder,
Qu' ades cug m' acuelha
On plus m' en desesper.
Estranha
novelha
Podetz de mi auzir,
Quan remir la bella
Que m soli'
aculhir;
Qu' eras no m' apelha
Ni m fai a se venir,
Lo cor
sotz l' aysselha
Mi vol de dol partir.
Dieus, qu' el mon
capdelha,
Mi lais de lieis jauzir;
Si no m renovelha,


No
i a mais del morir.



Non
ai mais fizansa
En agur ni en sort,
Que bon' esperansa
M' a
confondut e mort;
Que tan luenh mi lansa
La bella cui am
fort,
Quan quier s' amistansa,
Cum s' ieu l' avia tort:
Tan
n' ai de pezansa
Que totz m' en desconort;
Mas non fatz
semblansa
Qu' ades chant e m deport.

No sai mais que dire,


Mas
trop fatz gran folor,


Quar
am ni dezire
Del mon la bellazor:
Be m fetz pietz d' aucire
Qui
anc fetz mirador;
Quan be m' o cossire,
Non ai guerrier
peior:
Ja 'l jorn qu' ela s mire
Ni pes de sa color,
No
serai jauzire
De lieys ni de s' amor.



Ges
per drudaria
No m' am que no y s cove,
Mas s' a lieys
plazia
Que m fezes qualque be,
Ieu li juraria,
Per lieys e
per ma fe,
Qu' el bes que m faria
No fos saubutz per me:
En
son plazer sia,


Qu'
ieu sui en sa merce;


S'
il platz que m' aucia,


Ieu
no m' en clam de re.

Ben es dregz qu' ieu planha


S'
ieu pert, per mon erguelh
La doussa companha


E
'l solatz qu' aver suelh;


Petit
me gazanha
Mos fols arditz qu' ieu cuelh,
Pus vas me s'
estranha
So qu' ieu plus aver vuelh;
Erguelhs, dieus vos
franha
Qu' era 'n ploron mei huelh!
Dregz es que m
sofranha
Amors, pus ieu la m tuelh.



En
contra 'l damnage
E la pena qu' ieu trai,
Ai mout bon
usatge
Qu' ades cossir de lai:
Enueg e follatge
E vilania
fai
Qui 'n mov mon coratge,
Ni d' autra m met en plai;
Ja
melhor messatge
En tot lo mon non ai,
E man lo i ostage
Entro
qu' ieu torn de sai.

Domna, mon coratge,
Melhor amic qu'
ieu ai,
Vos man en ostage,
Entro qu' ieu torn de sai.




XI.

Quan
par la flors josta 'l vert fuelh,


E
vei lo temps clar e sere,
E 'l dous chan dels auzels per bruelh
M'
adoussa lo cor e m reve,
Pois l' auzel chanton a lur for,
Ieu
qu' ai plus de joy en mon cor,
Deg ben chantar, car tug li mei
jornal
Son joy e chan, qu' ieu no m pens de ren al.



Tal
n' y a que an mais d' orguelh,
Quan grans jois ni grans bes lor
ve;
Mas ieu sui de melhor escuelh,
E pus francs, quan deus mi
fai be;
Quoras qu' ieu fos d' amar en lor
M' es be de lor
vengutz al cor,
Merce, mi dons, non ai par ni engal;
Res no m
sofranh, sol que vos deus mi sal.



Ben
sai la nueg quan mi despuelh
El lieg que no i dormirai re;
Lo
dormir pert, quar ieu lo m tuelh,
Domna, quan de vos mi
sove.
Quar, lai on hom a son thezor,
Vol hom ades tener son
cor:
Aital fatz ieu, domna, de cui mi qual;
Mas mon pessar
neguna res no m val.


Domna,
si no us vezon mei huelh,
Be sapchatz que mon cor vos ve;
E no
us dulhatz plus qu' ieu mi duelh,
Qu' ieu sai qu' om vos destrenh
per me;
E si 'l gilos vos bat defor,
Ben gardatz que no us bata
'l cor.
Si us fai enueg, vos a lui atretal;
E ja ab vos no
gazanh be per mal.



Selha
del mon que ieu plus vuelh,
E mais am de cor e de fe,
Au de cor
mos precs e 'ls acuelh,
E mos digz escouta e rete;
E si hom per
ben amar mor,
Ieu en morrai, quar en mon cor
Li port amor tan
fin' e natural,
Que tug son fals vas mi li plus leyal.



Quan
mi membra cum amar suelh
La falsa de mala merce,
Be us dic que
tal ira m' en cuelh,
Que per pauc de joy no m recre.
Domna, per
qu' ieu chant e m demor,
Per la boca m metetz al cor
Un dous
baizar de fin' amor coral,
Que i meta joy e 'n giet ira
mortal.

Mon Bel Vezer sal dieus e guar de mal:
Sieus soi de
luenh o de pres atretal.
Sol dieus mi dons e mon Bel Vezer
sal,
Tot ai quan vuelh, qu' ieu non deman ren al.

XII.

Quan
vey la laudeta mover
De joi sas alas contra 'l rai,
Que s'
oblida e s laissa cazer
Per la doussor qu' al cor li 'n
vai;
Ailas! qual enueia m' en ve,
Cui qu' ieu ne veia
jauzion!
Meraveillas m' ai, quar desse
Lo cor de dezirier no m
fon.

Ailas! quant cuiava saber
D' amor, e quant petit en
sai!
Quar ieu d' amar no m puesc tener
Celleis on ja pro non
aurai;
Quar tolt m' a 'l cor, e tolt m' a me,
E si mezeis, e
tot lo mon;
E quan si m tolc, no m laisset re
Mas dezirier e
cor volon.

Anc
pueissas non pogui aver


De
me poder, de lor en sai,
Qu' ela m fetz a mos huels vezer
En un
miralh que molt mi plai.
Miralhs! pois me mirei en te,
M' an
mort li sospir de preon
Qu' aissi m perdei, cum perdet se
Lo
béls Narcezis en la fon.

De las domnas mi dezesper;
Jamais
en lor no m fiarai:
Qu' aissi cum las suelh captener,
En aissi
las descaptenrai;
Quar vey que nulha pro no m te
Ves lieis que
m' auci e m cofon,
Totas las dopt e las mescre,
Quar sai que
atretal se son.

Pus
ab mi dons no m pot valer
Precs, ni merces, ni 'l dregz qu' ieu
ai,
Ni a leys no ven a plazer
Qu' ieu l' am, jamais non lo i
dirai:
Aissi m part d' amor e m recre;
Mort m' a, e per mort li
respon,
E vau m' en, pus ilh no m rete,
Caitius en yssilh, non
sai on.

D'
aisso s fai ben femna parer
Ma domna, per qu' ieu l' o retrai,
Que
so qu' om vol non vol voler,
E so qu' om li deveda fai:
Cazutz
soi en mala merce,
Et ai ben fag cum fol en pon;
E sai be tot
dire per que,
Quar cugei puiar contra 'l mon.
Merces es perduda
per ver,
Et ieu non o saubi ancmai,
Que sil que plus en degra
aver
Non a ges, doncs on la querrai?
Ai! quant mal sembl' a qui
la ve
Que aquest caitiu deziron,
Que ja ses lieis non aura
be,
Laisse morir, que non l' aon.

Tristans,
ges non aures de me,
Qu' ieu m' en vau caitius no sai on:
De
chantar mi tuoill e m recre,
E de joy e d' amor m'
escon.

alouette, laudeta



XIII.

Tuit sels que m pregan qu' ieu
chan,
Volgra 'n saubesson lo ver,
S' ieu n' ai aize ni
lezer;
Chantes qui chantar volria!
Qu' ieu non sap ni cap ni
via,
Pus perdei ma benenansa,
Per ma mala destinansa.



Ailas!
cum muer de talan,
Qu' ieu non dorm mati ni ser,
Que la nueg,
quan vau jazer,
Lo rossinhols chant e cria;
Et ieu, qui chantar
solia,
Muer d' enuey e de pezansa,
Quan vey joy ni
alegransa.

D' amor vos puesc dir aitan,
Qui ben la pogues
aver,
Res non la pogra valer:
Per dieu molt fo bona 'l mia,
Mas
no m duret mas un dia;
Per qu' es fols qui ses fermansa
Met en
amor s' esperansa.

Amors m' a m' es en soan,
E tornat a non
chaler;
E s' ieu la pogues tener,
Per christ, ben feira
feunia;
Mas dieus no vol qu' amors sia
So don hom prenda
venjansa
Ab espaza ni ab lansa.

Amors, be us prec, a mon
dan,
Qu' autre pro no i puesc aver;
Jamais blandir ni temer
No
us vuelh, qu' adoncs vos perdria;
Ben es fols qu' en vos se
fia;
Qu' ab vostra belha semblansa
M' avetz trait ses
desfiansa.

Pero, per un bel semblan,
Soi enquer en bon
esper;
Mon Conort dei grat saber,
C' ades vol qu' ieu chant' e
ria;
E dic vos que s' il podia,
Eu seria reis de Fransa,
Car
al plus qu' il pot m' enansa.



Lemosin,
a dieu coman
Lieis que no m vol retener,
Hueimais pot ilh ben
saber
Que vers es so qu' ilh dizia:
Qu' en altra terra m
morria,
Pus dieus, ni fes, ni fermansa,
No mi val, ni
acordansa.

No m' o tenc a vilania,
S' ieu m' ai sai bon'
esperansa,
Puois elha lai no m' enansa.

Romieu man que per
m' amia
E per lui farai semblansa,
Qu' ieu ai sai bon'
esperansa.

XIV.

Be m' an perdut lai enves
Ventadorn
Tuit mei amic, pus ma domna no m' ama,
Per qu' ieu
non ai mais talan que lai torn,
Qu' ades estai ves mi salvatg' e
grama
Veus per que m fai semblan irat e morn,

Quar en s'
amor me delieit e m sojorn;
Que de ren al no s rancura ni s
clama.
Aissi col peis que s' eslaissa el chandorn,
E non sap re
tro que s' es pres en l' ama,
M' eslaissei ieu de trop amar un
jorn,
Qu' anc no m gardiei, tro fui en miei la flama
Que m' art
plus fort no feira fuecs en forn;
E ges per so no m puesc partir
un dorn,
Si mi ten pres s' amors e m' enliama!



No
m meravilh de s' amor si m ten pres,
Que tan gent cors no cre qu'
el mon se mire;
Bels e gens es, coind e guais e cortes,
E totz
aitals cum lo vuelh ni 'l dezire:
Non puesc mal dir de lieys, quar
no i es ges;
Qu' ie 'l n' agra dig de joy, s' ieu l' i saubes,
Mas
non l' i sai; per so m' en lais de dire.

Tos temps volrai e s'
onor e sos bes,
E serai li hom, amic, e servire;
E l' amarai,
ben li plass' o li pes,
Qu' hom no pot cor destrenher ses
aucire;
No sai domna, volgues o non volgues,
S' ieu volia, qu'
amar no la pogues;
Mas tota res pot hom en mal escrire.



A
las autras sui aissi eschagutz;
Laqual se vol me pot a sos ops
traire,
Per tal coven que no sia vendutz
L' onors e 'ls bes que
m' an en cor a faire;
Qu' enuios es preiars, pus es perdutz;


Et
ieu sai ben que mals m' en es vengutz,
Car trayt m' a la bella de
mal aire.


En
Proenza tramet joy e salutz,
E mais de joy qu' ieu no vos sap
retraire;
E fatz esfortz, miraclas e vertutz,
Car ieu li man
aiso don non ai gaire;
Qu' ieu non ai joy mas tan com m' en
adutz
Mos Bels Vezers, e 'n fai iratz sos drutz
En Alvergna lo
senher de Belcaire.

Mos Bels Vezers, per vos fai dieus
vertutz
Tals, c' om no s ve que no si' ereubutz
De bels plazers
que sabez dir e faire.

XV.

Ja mos chantars no m' er
honors
Encontra 'l ric joy qu' ai conques,
Qu' ades m' agr'
ops, sitot s' es bos,
Mos chans fos mielhers que non es
Qu'
aissi cum l' amors es sobrana,
Per que mos cors melhur e
sana,
Deuri' esser sobriers lo vers qu' ieu fatz
Sobre totz
chans e volgutz e chantatz.

Ai dieus! quant bona fora
amors
De dos amics s' esser pogues
Que ja us d' aquels
enuios
Lor amistat non conogues!
Cortezia es mout vilana,
Quar
aquesta falsa gens vana
Fai conoisser semblansa d' amistatz;
Qu'
er es cortes lo plus mal ensenhatz.

Per merce prec als amadors


Quasqus
per si cossir e pes


Del
segle, quom es enueyos,


E
quan pauc n' i a de cortes;


Qu'
amors, pus hom per tot s' en vana,
Non es ges amors mas ufana;
Et
es enueitz, vilani' e foudatz


Qu'
om no sapcha cui deu esser privatz.

Si tot m' es vergonha e
paors,


Blasmat
m' er d' amor, mas be m pes,


Car
aquest blasme non es bos;


E
pus mos Conort no m val res,


Qu'
ieu vey que de nien m' apana


Silh
que no m vol esser humana;


E
car non puesc aver joy ni solatz,


Chant
per Conort cen vetz que soi iratz.

Ben ai chauzit de las
melhors,
Al mieu semblan, qu' anc dieus fezes:
Mas tant a 'lh
cor van e duptos
Qu' eras l' ai, eras non l' ai ges:
Que m val
aitals amors aurana!


Quant
hom non pot una setmana


Us
bos amicx estar ab autr' en patz,


Ses
grans enueitz e ses dezamistatz.

Totz temps sec joy ir' e
dolors,
E tos temps ira, jois, e bes:
E ja non crey, s' ira non
fos,
Que ja saupes hom jois que s' es;
Qu' ieu pert, per falsa
lauz humana,
Tal joy de fin' amor certana;
Que qui m mezes tot
lo mon ad un latz,
Ieu penra 'l joy per cui soi enguanatz.

Bella
domna, vostre socors
M' agra mestier s' a vos plagues,


Quar
mout m' es mala aquist preizos


En
c' amors m' a lassat e pres:


Ailas!
tan malamen m' afana,


Quar
so que m trays e m' engana


M'
aven amar, si be m peza o m platz,


Aras
sui ieu del tot apoderatz.

Messagiers, vai t' en via plana
A
mon Romieu, dreg ves Viana;
E diguas li m que lai for' ieu
tornatz,
Si no fos cilh per qui sui enuiatz.
Mas d' aisso fai
trop que vilana
Ma domna, quar aissi m soana;
Quar de l' affan
no mi val amistatz,
Per qu' ieu disses que mielhs sui sos
privatz.

XVI.

Bels m' es qu' ieu chant' en aiselh
mes,
Quan flor e fuelha vei parer,
Et aug lo chan, pel bruelh
espes,
Del rossinhol mati e ser;
Adoncx m' atrai
Qu' ieu aia
jauzimen
D' un joy verai
En que mon cor s' aten;
Quar ieu
sai ben que per amor morrai.



Amors,
e quals honors vos es,
Ni quals bes vo' 'n pot eschazer,
S'
aucizetz selui qu' avetz pres,
Que vas vos no s' auza mover?
Mal
vos estai,
Quar de mi dols no us pren;
Qu' amat aurai
En
perdon lonjamen
Selha on ja merce non trobarai.

Gran mal m'
a fag ma bona fes
Que m degra ab mi dons valer,
E s' ieu ai
falhit ni m' espres
Per trop amar, ni per temer,
Doncs que
farai?
Ailas! caitiu dolen,
Qu' a totz es mai
De bon
aculhimen,
E me tot sol azira e dechai.

Guerit m' agra, si
m' aucizes,
Qu' aissi n' agra fait son plazer;
Mas lo sieus
cors guays e cortes,
E 'l genser qu' om puesca vezer
N' agra
esmai,
E penedera s' en:
Ja non creirai
No m' am
cubertamen;
Mas ilh o fai, so cre, per plan assai.

Pus
vei que preyars, ni merces,
Ni servir pro no m pot tener,
Per
amor de dieu mi fezes
Ma dona qualque bon saber;
Que gran be
fai
Un pauc de chauzimen
A sel qui trai
Tan greu mal cum ieu
sen;
E s' aissi muer, conqueritz li serai.

Del
maior tort que ieu l' agues
Vos dirai, si vos platz, lo ver:
Amera
la, s' a lieys plagues,
E servira 'l a mon poder;
Mas no s'
eschai
Qu' ilh am tan bassamen;
Pero ben sai
Qu' assatz fora
avinen;
Quar ges amors segon ricor no vai.

El mon non es
mas una res
Per qu' ieu gran joy pogues aver,
E d' aquelha non
aurai ges,
Ni d' autra non la puesc voler;
Pero si n' ai
Per
lieis valor, e sen,
E cor plus guai,
En tenh mon cors plus
gen
Quar s' ilh no fos, ieu non amera mai.

Messatgier,
vai
E porta mi corren
Ma chanson lai
Mon Frances, part
Mauren;
E diguas li m que breumen lo veirai.


XVII.

Conortz,
era sai ieu be
Que ges de mi no pessatz,
Quar salutz, ni
amistatz,
Ni messatge no m' en ve;
Trop cug que fas lonc aten,


Et
es ben semblans hueymai


Qu'
ieu cas so que autre pren,


Pus
no m' en ven aventura.

Bels Conortz, quan me sove
Cum gen
fui per vos honratz,
E quant ar vos m' oblidatz,
Per un pauc
non muer dese;
Qu' ieu meteis vau enqueren
Qui m met de foudat
en plai,
Quant ieu mi dons sobrepren
De la mia forfaitura.

Il
m' encolpet de tal re
Don mi degra saber gratz;
Mas fe que dey
'N Alvernhatz
Tot o fis per bona fe;
E, s' ieu en amar
mespren,
Tort a qui colpa m' en fai:
Qui que en amor quer
sen
Selh non a sen ni mezura.

Per ma colpa s' esdeve
Que
ja no sia privatz,
Quar vas lieys no sui tornatz
Per foldat que
me rete;
Tant ai estat lonjamen
Que de vergonha qu' ieu ai,
Non
aus aver ardimen
Lai, s' ilh no m' asegura.

Tant er gen
servitz per me
Son dur cor felh et iratz,
Tro sia totz
adoussatz,
Ab ben dir et ab merce:
Qu' ieu ai ben trobat
legen,
Que 'l gota d' aigua que chai
Fer en un loc tan
soven
Que trauca la peira dura.

Qui ben remira ni ve
Huelhs
e gola, front e fatz,
Qu' aissi es fina 'l beutatz,
Res mais ni
meins no i cove:
Cors dreit, lonc e covinen,
Gent, afliblat,
cueynd e gai,
Hom no 'l pot lauzar tan gen,
Cum la saup formar
natura.

Chanzoneta, vai t' en lai
Ves mon Frances l'
avinen
Cui pretz enans e meillura.

E diguatz li que be m
vai,
Que de mon Conort aten
Enquera bon' aventura.

XVIII.

En
abril quan vey verdeyar
Los pratz vertz, e 'ls vergiers florir,
E
vey las aiguas esclarzir,
Et aug los auzels alegrar;
L' odor de
l' erba floria,
E 'l dous chan que l' auzels cria
Mi fan mon
joy renovellar.



Adoncs
solia ieu pensar
Cum mi pogues d' amor jauzir,
Ab cavalgar et
ab garnir,
Et ab servir et ab donar;
E qui tals mestiers auria,


D'
aisso es amors jauzia,


E
pot la 'n hom mielhs conquistar.

Ieu chant, que deuria
plorar
D' ira d' amor que m fai languir;
Qu' ab chantar mi cug
esbaudir,
E non auzis ancmais parlar
Qu' om chant quan plorar
deuria;


Pero
no m' en desconort mia,


Qu'
enquer aurai luec de chantar.

No m dey del tot desesperar


Qu'
ieu enquer mi dons non remir;
Qu' aisselh que m' en a fag partir
A
ben poder del recobrar;
E s' ieu era en sa bailia,
Si jamais
era en Suria,
Ja dieus no m' en laisses tornar.

Ben s' en
dec dieus meravillar,
Quan mi рос de mi dons partir;
E be m'
o dec en grat tenir
Quan per lui la volgui laissar;
Qu' el sap
ben, s' ieu la perdia,
Qu' ieu jamais joy non auria,
Ni elh no
'l me poiri' esmendar.

Chansos, tu m' iras outra mar,
E per
dieu, vai m' a mi dons dir


Que
non es jorns qu' ieu no sospir


Per
un dous semblan que 'l vi far,


Quan
me dis: “Ont anaria?


Que
fara la vostr' amia?


Amics,
cum la voletz laissar!”

A 'N Guillelme de l' Espia,


Chansos,
vai que t chant' e t dia,


E
que man mi dons conortar.

XIX.

Quan la doss' aura
venta
Deves vostre pais,
M' es veiaire qu' ieu senta
Odor de
paradis,
Per amor de la genta
Ves cui ieu sui aclis,
En cui
ai mes m' ententa,
E mon coratge assis;
Quar de totas
partis
Per lieis; tan m' atalenta!

Sol lo be que m
prezenta
Sos esguartz, e 'l franc vis,
Que ja plus no m
cossenta,
Cre dieu aver conquis:
No sai per que us en
menta,
Quar de re no sui fis;
Mas greu m' es que m repenta,
Que
una vetz me ditz,
Que pros hom s' afortis,
E malvatz s'
espaventa.

Dona, que cuidatz faire
De mi qui vos am
tan?
Per que m faitz tan maltraire,
Ni murir de talan?

Ai!
franca de bon aire,
Fessetz m' un belh semblan
Tal, don mon cor
s' esclaire
Pel mal que trac tan gran;
E no i dei aver
dan,
Quar no m' en puesc estraire.

De donas m' es
veiaire
Que gran falhimen fan
Per so, quar no son guaire
Amat
li fin aman;
Ieu non dei ges retraire
Mas so qu' elas
volran:
Mas greu m' es c' uns trichaire
D' amor, aia ab enjan
O
plus, o atrestan,
Cum sel qu' es fis amaire.

Si no fos gens
vilana,
E lauzengier savai,
Ieu agr' amor certana;
Mas no m'
en recreirai:
De solatz m' es umana,
Quan luecs es ni s'
eschai,
Per qu' ieu sai que sotz mana
N' aurai enquera mai:
Qu'
astrucs sojorn e jai,
E malastrucs s' afana.



Selh
sui que no soana
Lo ben que dieus li fai,
Qu' en aquella
setmana,
Quant ieu parti de lai,
Me dis, en razon plana,
Que
mos chantars li plai:
Tota gen Crestiana
Que es de sotz lo
rai,
Volgr' agues tan de jai
Cum ieu, ses fencha vana.

Si
d' aisso m' es certana,
Autra vetz la creirai,
O si que non,
jamai
No creirai Crestiana.

XX.

Pel dols chant qu'
el rossinhols fai
La nueg quan mi soi adurmitz,
Revelh de joi
totz esbaitz,
Pensius d' amor, e cossirans;
Qu' aisso es mos
mielhers mestiers,
Qu' ancse amei joi voluntiers;
Et ab joi
comensa mos chans.


Qui
sabia lo joi qu' ieu n' ai,
Ni 'l jois fos tals qu' en fos
auzitz,
Totz autres joys fora petitz
Vas que lo mieus jois fora
grans.
Tals s' en fai conhtes e parliers,
E cuid esser rics e
sobriers
De fin' amor, qu' ieu n' ai dos tans.

Soven li
remir son cors guai,
Cum es ben faitz, e ben chauzitz
De
cortezia e de bels ditz;
E si de plus mi pren talans,
Ops m'
auria us ans entiers,
Si volia esser vertadiers,
Tant es
cortez' e benestans.

Domna, vostr' om sui e serai
Al vostre
servizi guarnitz;
Vostr' om sui juratz e plevitz,
E vostres m'
er adesenans;
E vos etz lo meus jois premiers,
E si seretz vos
lo derriers,
Tan quant la vida m' er durans.

Sels
que cuion qu' ieu sia sai,
No sabon ges cum l' esperitz
Es de
lieis privatz et aizitz,
Sitot lo cors s' en es lonhans:
Sapchatz
lo mielhers messatgiers
Qu' ai de lieis, es mos cossiriers
Que
m recorda sos belhs semblans.

No sai quoras mais vos veirai,


Pus
m' en vau iratz e marritz;


Per
vos me sui del rei partitz,


E
prec vos que no m sia dans;


Qu'
ieu serai en cort prezentiers


Entre
domnas e cavaliers,


Francs
e dous et humilians.

Ugonet, cortes messatgiers,
Cantatz ma
canson voluntiers
A la reyna dels Normans.

XXI.

Acossellatz
mi, senhor,
Vos qu' avetz saber e sen;
Una domna m det s'
amor,
Qu' ai amada longamen,
Mas aras sai per vertat
Que 'lh
a autr' amic privat:
Et anc de nulh companho
Companha tan greus
no m fo.

Mas si vol autr' amador
Ma domna, non lo y
defen,
E lais m' en mais per paor
Que per autr' essenhamen:
E
s' anc homs dec aver grat
De nul servizi forsat,
Ben dey cobrar
guazardo
Ieu que tan gran tort perdo.

D' una ren sui en
error,
Et estau en pessamen,
Que loncx temps n' aurai dolor,
S'
ieu aquest tort li cossen;
E s' ieu li dic son peccat,
Tenc mi
per dezeretat
D' amor; e ja dieus no m do
Pueis faire vers ni
chanso.



E
s' ieu l' am a deshonor
Aurai 'n blasme de la gen,
E tenran m'
en li plusor
Per cornut e per soffren;
E s' aissi 'lh dic mon
pensat,
Vei mon damnatge doblat;
Qual qu' ieu fassa o qual que
no,
Res no m' en pot esser bo.

Li siei belh huelh
traidor,
Que m' esguardavan tan gen,
Aras esguardon alhor,
Per
que y fan gran faillimen;
Mas d' aitan m' an gent honrat,
Que
s' eron mil ajustat,
Plus guardon lai on ieu so
Qu' a selhs que
son d' enviro.

Pus voutz es en la follor,
Ben serai fols,
s' ieu no pren
D' aquestz dos mals lo menor;
Quar mais val, mon
escien,
En leis aver la meitat,
Que tot perdre per foudat;
Quar
anc a nulh drut felho
D' amor no vi far son pro.

De l'
aigua que dels huelhs plor


Escriu
salutz mais de cen
Que tramet a la gensor
Et a la plus
avinen.
Mantas vetz m' es pueis membrat
L' amor que m fetz al
comjat,
Qu' ie 'l vi cobrir sa faisso,
Qu' anc no m poc dire
razo.



Domna,
a present amat
Autrui, e mi a celat,
Si qu' ieu n' aia tot lo
pro,
Et el la belha razo.

Garsion, tost e viat
Mon
chantar sia portat
A mon messatger que fo,
Que calque conseill
mi do.

XXII.

La doussa votz ai auzida
Del
rossinholet salvatge,
Et es m' ins el cor salhida,
Si que tot
lo cossirier
E 'ls malstraitz qu' amors mi dona
Me levia e m'
asazona;
Et auria m be mestier
Autre joy al mieu
dampnatge.

Ben es totz hom d' avol vida
Qu' en joy non a
son estatge,
E qui vas amor non guida
Son cor e son
desirier;
Quar tot quant es s' abandona
De joy, e refrin e
sona
Pratz, e deves, e vergier,
Combas, e plas, e
boscatge.

Ieu las! cui amors oblida,
Que sui fors del dreg
viatge,
Agra de joy ma partida;
Mas ira m fai destorbier,
E
no sai on me repona,
Pus mos joys mi dessazona;
E no m tenhatz
per leugier
S' ieu dic alcun vilanatge.

Una falsa
deschauzida,
E raditz de mal linhatge,
M' a trahit, et es
trahida,
E cuelh lo ram ab que s fier;
E quant autre la
razona,
Deus! lo sieu tort m' ochaizona;
Et an ne mais li
derrier
Qu' ieu qu' en ai fag lonc badatge.

Molt l' avia
gent servida
Tro qu' ac ves mi cor volatge,
E pus ilh no m'
escobida,
Molt sui fols, si mais la sier:
Servirs qu' om no
guazardona,
Et esperansa bretona
Fan de senhor escudier,
Per
costum' e per usatge.

Dieus li do mal' escarida
Qui porta
malvais messatge,
Qu' ieu agra amor jauzida,
Si no fosson
lauzengier:
Fols es qu' ab si dons tensona;
Qu' ie 'l perdo s'
ella m perdona;
E tug silh son messongier
Que m n' an fag dir
vilanatge.
Mas tant es vas mi fallida,
Qu' aissi lais son
senhoratge;
E no vuelh que m si' aizida,
Ni jamais parlar non
quier;
Mas pero que m' en razona,
La paraula m' en es bona,
E
m' en esjau voluntier,
E m n' alegr' e mon coratge.

Lo vers
mi porta, Corona,


Lai
a mi dons de Narbona,


Que
tug sei fag son entier,


Qu'
om non pot dir vilanatge.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Bernart_de_Ventadorn

https://es.wikipedia.org/wiki/Bernart_de_Ventadorn#/media/Archivo:Bventadorn1.gif

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7220273

https://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/ventadorn.htm

http://www.trobar.org/troubadours/bernart_de_ventadorn/

https://www.literaturaeuropea.es/autores/antologia-de-trovadores/bernat-de-ventadorn/



http://www.allmusic.com/artist/q575

http://archive.org/details/bernartvonventad00bern


Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...