Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Avignon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Avignon. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 d’octubre del 2026

Elias de Barjols. Amor, be m platz e sap bo

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.


7225.

N Elias de Barjols si fo d'Agenes, d'un castel que a nom Perols. Fils fo d'un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella sazon. E fetz se joglars; et acompaingnet se con un autre joglar que avia nom Oliver, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers à Barjols e terra: e per so los clamavan 
n Elias et Oliver de Barjols. En Elias s'enamoret de la comtessa ma dompna Carsenda, moiller del Comte, quant el fo mortz (a, à) Cesilia, e fes d'elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et el s'en anet rendre al hospital de Saint Beneic d'Avignon; e lai definet.

7698.

Amor, be m platz e sap bo
Quar per vostres faitz vilas,
Mensongiers e soteiras,
Vos mesprendon tug li pro.
Tot per la vostra faillida
Vos fui quascus eus oblida,
E pels fols captenemens
Que faitz tan desavinens.

Amor, ieu vi la sazo
Que vos eratz flors e gras; 
Ar vei que'ls plus sobeiras
En tenon tug mal resso:
Qu'aissius es enmalezida
Vas cels queus an obezida,
Qu'es mensongiers e volvens,
E sirves los dessirvens.

Amor, aissius dic de no, (aissi us)
Qu'ieu no soi en vostras mas. 
Esparvier es de vilas
Qui se met en vostre pro. 
E gart me dieus d'aital vida, 
Que ja no m si'escarida
Qu'ieu vos si' obediens
Ni m torn éls vostres tormens.

Amor, ieu no sai baro,
Tan sia joves efas,
Que mezes dos astezas
Nius servis ses guizardo. (ni us)
Per que cels vos an gequida
Queus an longamen servida; 
Quar meins n'a de jauzimens 
Qui plus vos ser lialmens.

Al valen rei de Leo,
Qu'es senhor de Castelas,
De cui soi amics certas, 
Tramet si l platz ma canso. 
E s'es ben per lui grazida
Meils n'er cantad' et auzida;
Quar el es sobre'ls valens 
La res cortez' e manens.


7226, 7698.

Bels Gazanhs, s'à vos plazia,
Ben fora sazos
Que'l vostre cors bels e bos,
Humils de doussa paria,
Fos d'amor tan cobeitos;
Pos negus non es tan pros
Queus o diga, ni que ja sapcha tan
Que vos o aus dir ni que vos o man.

Qu'ieu sai qu'à vos tanheria
Amics cabalos,
Tals don res à dir no fos,
Aitals com ieu cauziria.
Farai n'un tot nou qu'er bos;
E penrai de las faissos
De cada un, de las melhors qu'auran, 
Tro vos aiatz cavalier ben estan.

Aimars mi don sa coindia;
En Trencaleos
Sa genseza; en Randos
Donar, qu'es sa senhoria;
E'l Dalfis sos bels respos;
En Peir cui es Monleos
Do m son gabar; e volrai d'en Brian
Cavalleri'; e'l sen volh d'en Bertran.

Bels Castellas, cortezia
Volh aver de vos;
E volrai que m do n Eblos
Covit, que plus non penria;
En Miraval sas cansos:
En Pos de Capduelh do nos
Sa gaieza; en Bertran la Tor man
Sa drecheza mi don e no m soan.

Aital l'auretz ses fadia
Gai et amoros,
Bel e ben fait e joios,
E ples de cavalairia.
Et es ben dreitz e razos
Que vos l'ametz et el vos;
Qu'assatz seretz ambedui d'un semblan,
Sol no crezatz fals lauzengier truan.

Note. L'idée de cette pièce est la même que celle de la domna Soicebuda de Bertrand de Born.

dimarts, 6 d’octubre del 2026

33. Bertrando d'Avignone e Raimondo de las Salas. Bertran, si fossetz tant gignos

33. Bertrando d'Avignone e Raimondo de las Salas (?).

Dal canzoniere A.

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

que saubessetz lo mieils triar
d'aisso qez eus vuoill demandar,
tenssons fora ben de nos dos,
digatz: cal ant plus pretz cabal
cals razonatz ni tenetz per plus pros
per mieils far gerra conduich ni dos?
Raimon, d'estas doas razos 
qem partetz, las cals mieiller par, 
l'una pren, l'autra lais estar.
Lombartz vuoill esser ad estros, 
car de Proenssa no me cal. 
per q'ieu chausisc sai que mais val 
Lombardia, on trob cavaliers bos 
francs e cortes, em platz lor messios. 
Bertran, al mieu entendemen 
chausit avetz lo sordejor. 
trop son plus ric gerrejador 
li Proenssal e plus valen
per gerra e per mession; 
tolon la terra a 'n Symon
eil demandon la mort a lor seignor
et al comte cuich que rendra s'onor. 
Raimon, trop lor datz d'onramen,
q'a Belcaire en lor onor
lor fetz Symons tant de paor,
e si eron dos tans de gen,
en apres a gran mespreison
renderon li sa garnison.
per q'en totz faitz sont li Lombart meillor
e plus honrat e mieils combatedor.
Bertran, a doble vos envit
de la tenzon que razonatz; 
que sai es proeza e barnatz
mantengutz, larguesa e convitz; 
lai dona hom cavals e destriers 
e fant rics conduitz e pleniers; 
en Lombardia podetz ben, sius platz, 
morir de fam, si deniers non portatz. 
Raimon, fort avetz joc marrit, 
qe qand es perdutz l'envidatz. 
sai son plus donador assatz, 
eil Lombart son mais issernitz
qu'il dan cavals, draps e deniers, 
els tenc d'armas plus fazendiers 
qels Proensals que vos tant me lauzatz, 
e sai es hom plus soven convidatz.
Bertran, de tot avetz gran tort, 
qe lai a trobadors prezans 
qe sabon far e vers e chans, 
tenssos, sirventes e descortz, 
e lai son las dompnas de pretz,
qe l'una cuich q'en val ben detz
de Lombardas, mas qe sont femnas grans, 
c'apenas neis sabon far bels semblans. 
Raimon, aissi non a conort, 
q' ieu jaus en sia contrastans; 
car li Lombart d'aitals bobans
nois plazon ni d'aitals deportz; 
car vos mezeus, si vos voletz, 
atressi conoisser devetz
qe de dompnas nais grans engans 
c'alz maritz fant noirir autrui enfans.

dimarts, 20 de desembre del 2022

XXIII. Bernardi Comitis Bisuldunensis donatio, qua ecclesiam S. Mariae de Bisulduno subjicit monasterio S. Ruphi ad Rhodanum. an. MLXXXIV. (1084)

XXIII.

Bernardi Comitis Bisuldunensis donatio, qua ecclesiam S. Mariae de Bisulduno subjicit monasterio S. Ruphi ad Rhodanum. an. MLXXXIV. (1084) (Vid. pág 83).

Ex arch. S. Mariae Bisuldun. 

Anno ab Incarnatione Domini millesimo octuagesimo quarto: ego Bernardus gratia Dei Comes Bisuldunensis sciens ob hoc me potentis saecularis personae dignitate sublimatum, quatenus ecclesiam Christi totis debeam viribus augmentare, propter remedium animae meae, consilio et assensu Domini Berengarii Praesulis Gerundensis, necnon et aliorum nobilium virorum, clericorum scilicet atque laycorum, dono Deo et ecclesiae Sancti Ruffi, quae sita est supra fluvium Rhodani, et Domino Arberto ejusdem loci Abbati, atque clero ibidem Domino servienti ecclesiam Beatae Mariae Virginis intra muros Bisulduni fundatam (a), cum omnibus, quae ad eamdem quocumque modo pertinent ecclesiam; quam donationem perpetuo volo semper jure consistere, tali videlicet firmitate, ut nec a me, nec a filio meo, nec ab alia aliqua persona possit dirumpi (- dirrumpere), sed quamdiu canonice vixerit Domnus Albertus, Abbas Sancti Ruffi, successoresque ejus, et ejusdem loci clerici teneant, habeant, possideant, ordinent et disponant secundum regulam Sanctissimi Patris Augustini praefatam ecclesiam Beatae Dei Genitricis Mariae cum omnibus, quae sub ejus haberi noscuntur ditione quaecumque Pontificum ac Principum, et aliorum virorum collatione, absque mei et omnium hominum inquietatione. Quod si ego, vel aliqua utriusque sexus persona contra hanc scripturam donationis venerit ad irrumpendum, omni genere excommunicationis percutiatur in perpetuum. Acta est haec scriptura donationis sexto kals. octobris anno vigesimo quinto regni Philipi Regis. = S. + Bernardi Comitis Bisuldunensis, qui hanc scripturam fieri jussi, firmavi, et testes firmare rogavi. = S. + Willelmi Vice-comitis. = S. + Petri Vice-comitis. = S. + Arnaldi Joannis. = S. + Guillelmi Otonis. = S. + Raymundi Odegarii. = + Gaufredus canonicus et levita scripsit in Castro novo sub die et anno quibus supra.

(a) Huius donationis confirmationem vide in Bulla Paschalis Papae II infra ad annum 1115 (.) Quod autem exterae nationis monasterio ecclesiae nostrae subderentur, in causa fuit tum Principum pietas, tum eius monasterii sanctitatis fama, ex quo et Episcopi saepius postulati, et canonicorum regularium domus ad illius normam constitutae; multe preterea dona eidem a Principibus potissimum Barchinonensibus collata sunt.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...